Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1105-1128 de 3966

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
16'
Activitats i tallers de Chaplin al CaixaForum Tarragona
Activitats destacades al CaixaForum Tarragona L'entrevista amb Carles Marqués, director de CaixaForum Tarragona, i Maria Atzeries, coordinadora d'activitats educatives, se centra en la nova exposició dedicada a la figura de Charles Chaplin i les activitats complementàries programades per a aquesta setmana. Programació Cultural de la Setmana Es detalla una agenda variada que inclou: Conferències d'Antiguitat Greco-llatina: Avui mateix, el doctor Alberto Bernabé parlarà sobre el cicle èpic en la iconografia grega, amb una presentació a càrrec de Joaquim Ruiz de Arbulo. Cicle de Cinema Chaplin: Dijous es projectarà la pel·lícula El Circ, precedida d'una breu conferència sobre els mecanismes del gag. Periodisme de guerra: Divendres, el prestigiós reporter John Lee Anderson oferirà una conferència sobre el repte d'explicar la veritat en plena guerra. Espectacle de Mites Clàssics: Diumenge a la tarda es repetirà l'espectacle sobre amors mitològics a càrrec de narradors tarragonins. Tallers Familiars: "Imatges en Moviment" El cor de la proposta educativa és el taller dedicat a Chaplin, on les famílies poden experimentar amb el cinema: Exploració del pre-cinema: Els infants descobreixen mecanismes antics com el filoscopi o el zoòtrop per crear la il·lusió de moviment. Imitadors de Charlot: Hi ha un espai d'atretzo amb bastons, barrets i maquillatge de qualitat perquè els nens i nenes s'identifiquin amb el personatge. Concurs i Col·laboració amb TAC12: Les filmacions dels petits imitadors es projectaran al Club dels Tarraconins de la televisió local. Creació d'un Flipbook: Com a record manual, els participants munten el seu propi llibret de 40 fotogrames amb la seva interpretació gravada. "El periodisme no es pot ensenyar però sí que es pot aprendre." Per incentivar la participació, s'ha anunciat que els oients poden obtenir invitacions gratuïtes utilitzant el codi "Tarragona Ràdio Taller" directament al centre.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Eines digitals i fons de la Biblioteca Pública
Noves eines per a lectors i professionals En aquesta col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona, Cristina Barbé ens descobreix eines professionals ara accessibles a tot el públic per internet. Aquestes plataformes permeten estar al dia de les novetats i consultar fons històrics des de qualsevol lloc. La Bibliografia Selectiva de Novetats És una eina fonamental editada pel Departament de Cultura que s'actualitza cada dos mesos. Classificació Decimal: Utilitza el sistema del 0 al 9 per organitzar les matèries (0 obres generals, 1 filosofia, 5/6 ciències, 8 literatura, etc.). Contingut ampli: Inclou llibres, música i pel·lícules. Utilitat: Permet mantenir una col·lecció equilibrada i saber exactament què s'ha publicat de nou. Cercadors i fons digitals catalans Es destaquen tres projectes clau per a la recerca i la lectura digital: Eureca: El cercador que facilita l'accés als fons digitals de les institucions catalanes (llibres, fotografies, mapes i cartells). Padicat: El portal per a la preservació del patrimoni digital nascut directament a la xarxa, evitant que la informació volàtil es perdi. Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico: On es poden consultar i descarregar prop de 200 manuscrits de la Biblioteca Pública. L'evolució de la biblioteca La digitalització no només ajuda a la conservació de materials delicats (com els cartells), sinó que permet que la biblioteca física evolucioni cap a un espai de socialització i noves funcions culturals. "Coses que durant anys han estat a la cambra cuirassada, de cop i volta estan a la llum amb un tres i no res." Activitats de la setmana Sessions sobre Bécquer per a alumnes de batxillerat. Celebració del Dia de la Llengua Materna amb fons multilingüe. Tallers infantils com Vallmanetes (per a infants de 0 a 3 anys).
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Educació de carrer i gestió alternativa de conflictes
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'explora la tasca de l'Àrea de Lleure i Comunitat de la Fundació Casal l’Amic, centrada en la intervenció social en els barris de Ponent de Tarragona. L'Alba Zamora, cap d'aquesta àrea, explica com l'educació de carrer serveix per crear vincles de confiança i actuar com a pont entre els joves i els recursos del territori. Eixos principals de la intervenció Presència constant: Els educadors recorren itineraris fixos a barris com Camp Clar, La Granja o La Floresta per ser referents per als joves en el seu propi entorn. Dinamització d'espais: Es realitzen activitats d'oci educatiu i tallers oberts per oferir alternatives saludables i preventives a les conductes de risc. El paper de "pont": Connecten les famílies i els infants amb serveis socials o altres recursos comunitaris que sovint desconeixen. La Gestió Alternativa de Conflictes Un dels punts clau és la implementació de la gestió alternativa de conflictes, una metodologia que busca: 1. Positivitzar el conflicte: Entendre'l com una oportunitat d'aprenentatge i no només com una confrontació. 2. Responsabilització: En lloc d'esperar que un tercer (jutge, professor o adult) decideixi, es fomenta que les parts implicades busquin la solució mitjançant el diàleg i el pacte. 3. La paraula com a eina: Implementar normes bàsiques de comportament i mediació quan les parts estan receptives. "Només es tria entre el que es coneix. Si no coneixes aquesta manera de fer (la mediació), faràs servir les que coneixes, com la confrontació." L'èxit d'aquests programes, com el projecte Peu de Carrer, es basa en la constància i en la capacitat de mantenir el compromís amb els joves malgrat les dificultats inicials o les reticències.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Anàlisi de la crisi del Nàstic: Derrota a Anoeta i gestió directiva
Tertúlia Post-partit: Real Societat 1 - Nàstic 0 El debat se centra en la derrota decebedora del Nàstic de Tarragona a l'estadi d'Anoeta. Els tertulians expressen un sentiment de frustració no només pel resultat, sinó per la manca absoluta d'atac i la incapacitat de l'equip per generar perill. Aspectes esportius i joc de l'equip • Absència de joc ofensiu: Es reprotxa a l'equip que no va xutar entre els tres pals en tot el partit, destacant la passivitat davant una Real Societat que, segons els tertulians, no va fer un gran partit. • El gol d'un porter: Es comenta amb sorpresa i indignació el gol de falta rebut, marcat pel porter rival Claudio Bravo, especialment per la passivitat de la barrera. • L'estratègia de César Ferrando: Hi ha fortes crítiques a les decisions de l'entrenador, especialment per l'experiment de situar Roberto de mitjapunta. "És molt difícil guanyar un partit si no xutes cap cop a les mans del porter ni que sigui perquè se li escapi la pilota." Situació Institucional i Econòmica El podcast també aborda la delicada situació que viu el club a nivell de despatxos: • Deute econòmic: Es fa ressò de les informacions que apunten a un deute de prop de 4,5 milions d'euros. • Crisi al Consell d'Administració: Es discuteix la paradoxa que l'actual president fos el vicepresident econòmic de l'etapa anterior, el que genera desconfiança entre l'afició. • Impagaments: Es confirma que els jugadors porten dos mesos sense cobrar, tot i que s'espera una solució aviat. L'afició i el futur • Tot i el desànim generalitzat, es destaca la gran fidelitat dels seguidors que es van desplaçar a Sant Sebastià. • L'objectiu ara ja no és tant l'ascens, sinó recuperar la il·lusió de veure un bon espectacle al Nou Estadi per evitar que l'assistència continuï baixant.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Repàs de les estrenes setmanals i els Premis Goya
Anàlisi de l'actualitat cinematogràfica En aquesta edició del programa, els crítics David Serra i Juanjo Ferrer analitzen les estrenes més destacades de la setmana, amb una valoració general d'entre un 6 i un 4. El debat se centra principalment en el retorn dels clàssics de terror i el pes de l'esteticisme en el cinema actual. Estrenes destacades El hombre lobo: Malgrat no haver-la vist encara, hi ha expectació per aquesta adaptació dels clàssics de la Universal. Destaca la participació d'Anthony Hopkins i Benicio del Toro, i el treball del mestre del maquillatge Rick Baker. Tanmateix, es comenten els problemes de producció i el canvi de director que podrien haver afectat el resultat final. Un hombre soltero: El debut del dissenyador Tom Ford al cinema. Es destaca la nominació de Colin Firth i la participació del director de fotografia català Eduard Grau. Els crítics la descriuen com una obra d'un glamour excessiu però visualment fascinant. Historias de San Valentín: Definida com una pel·lícula "oportunista" i comercial que intenta imitar l'estil de Love Actually. Tot i el repartiment ple d'estrelles (Julia Roberts, Anne Hathaway), els especialistes es mostren escèptics amb la qualitat del director Garry Marshall. Nacidas para sufrir: Comèdia espanyola de Miguel Albaladejo. Es destaca la seva habilitat per retratar l'univers femení i el seu estil proper al costumisme de Berlanga. Expectatives davant els Premis Goya El programa tanca amb una reflexió sobre la gala dels Premis Goya, amb curiositat per veure com el nou director de l'acadèmia, Álex de la Iglesia, transformarà el format cap a l'espectacle. Segons els crítics: "Celda 211 és la pel·lícula de l'any, més enllà d'Agora, per la seva capacitat de connectar amb el públic setmana rere setmana." Es planteja el dubte de si guanyarà la qualitat cinematogràfica de títols com El secreto de sus ojos o el pes mediàtic d'Amenábar.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
48'
Prevenció de drogues amb alumnes de l'IES Campclar
Resum de l'episodi En aquest programa de L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, s'ha reunit un grup d'alumnes de batxillerat de l'IES Campclar per debatre sobre la prevenció de drogodependències. Acompanyats per les educadores de l'equip de prevenció i els seus professors, els joves han expressat la seva opinió crítica sobre els mètodes educatius actuals. Crítica al programa Hòrdago Els alumnes han estat molt directes en la seva valoració del programa Hòrdago, utilitzat a l'ESO: • El consideren massa teòric i avorrit. • Critiquen l'excés de fitxes i activitats d'escriure que s'assemblen massa a una classe acadèmica convencional. • Afirmen que, en molts casos, les respostes que donaven no eren sinceres, sinó el que el professorat volia sentir. L'èxit de l'obra de teatre "No em ratllis" En contrast, l'obra de teatre No em ratllis ha rebut una valoració molt positiva per part dels joves: • Valoren el dinamisme i la proximitat de les situacions representades. • Destaquen que l'ús de l'humor i el diàleg posterior amb els actors facilita la reflexió real. • Han après a identificar la pressió de grup i com les decisions personals són clau per evitar situacions de risc. Percepció de l'alcohol i les drogues S'ha generat un debat intens sobre com la societat percep de manera diferent les substàncies: • Normalització de l'alcohol: Els joves admeten que beure està socialment acceptat i fins i tot fomentat institucionalment, mentre que fumar porros està més estigmatitzat. • Responsabilitat individual: Discuteixen si s'ha de cuidar l'amic que beu massa o si cadascú és responsable de les seves pròpies borratxeres. "No s'ha d'estar borratxo per passar-s'ho bé, però l'entorn t'influencia molt." Comunicació amb la família Finalment, han compartit com gestionen aquests temes a casa. Alguns mantenen una relació de confiança total amb els seus pares, mentre que d'altres prefereixen amagar les seves experiències negatives amb l'alcohol per evitar la pèrdua de llibertat o la decepció familiar.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Debat sobre salut pública, patrimoni i territori a Tarragona
Actualitat Sanitària: El Cas d'Hepatitis a Llevant El programa analitza la preocupant notícia del contagi d'hepatitis C que ha afectat set pacients en un servei d'hemodiàlisi a Tarragona. El debat se centra en la investigació d'ofici oberta pel fiscal Xavier Jou i les possibles irregularitats en la dispensació de fàrmacs. Gestió i Responsabilitats • Es qüestiona el model de serveis externalitzats dins la xarxa sanitària pública. • Els tertulians expressen el temor que la subcontractació prioritzi l'estalvi econòmic per sobre de la qualitat assistencial. • Es crítica la manca de transparència inicial i el tracte poc sensible cap als pacients d'edat avançada. "Quan hi ha responsabilitats civils, és a dir, quan ha de pagar algú, sempre paga el mateix, que és l'administració." Patrimoni Urbà: Les Pilones del Portal del Roser Es discuteix la polèmica instal·lació de pilones automàtiques per restringir el trànsit a la Part Alta de la ciutat. • Estètica vs. Funcionalitat: Malgrat estar d'acord amb la peatonalització, els tertulians descriuen l'impacte visual com a aberrant i excessivament tecnològic per a un entorn històric. • Conservació: L'arqueòleg Joan Menchon recorda que el portal patia constants impactes de vehicles que danyaven les dovelles romanes. • Es proposen alternatives com l'ús de pedres i carreus del Mèdol per integrar millor els elements de seguretat. Política Territorial i Infraestructures Expropiacions a l'Aeroport de Reus L'anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem que dona la raó als propietaris dels terrenys expropiats, qualificant el fet de justícia extraordinària donada la trajectòria del cas. El Debat de les Vegueries Finalment, es comenta la nova Llei de Vegueries i la polèmica sobre la capitalitat i el nom de la Vegueria del Camp de Tarragona, subratllant la importància històrica de mantenir el nom de Tarragona com a referent territorial des de l'època romana.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
26'
Artistes europeus a la Catedral de Tarragona
L'empremta europea al patrimoni tarragoní En aquest episodi s'analitza la Catedral de Tarragona des d'una perspectiva singular: la contribució dels artistes europeus que, al llarg dels segles, han intervingut en la seva ornamentació i construcció. A través de l'expertesa de la doctora Sofia Mata de la Cruz, s'explora com la catedral no és només un temple local, sinó un catàleg d'art internacional. Dos moments clau d'influència internacional Segons la historiadora, la concentració d'artistes estrangers es divideix principalment en dues etapes: • Segle XIV (Gòtic): Època d'artistes itinerants que recorrien Europa allà on es construïen grans catedrals. Destaquen figures com l'escultor esclau Jordi de Déu (d'origen cretenc) i el mestre Aloy de Montbrai (França). • Segle XVI (Renaixement): Caracteritzat per un fort flux d'artistes que fugien de les galtes de religió a França i la recerca d'oportunitats d'artistes italians de "segona fila" que aquí eren considerats de primer nivell. Artistes i obres destacades L'episodi detalla noms concrets que han deixat un llegat físic a la ciutat: • Isaac Hermes: Pintor holandès considerat un dels més interessants de la segona meitat del segle XVI a Catalunya. • Pere Serafí: Conegut com "el Grec", un artista polifacètic (pintor i poeta) que va escriure en català, sent un exemple d'integració total. • Nicolau Larraut i Joan de Turs: Escultors francesos que van treballar en capelles i el cadirat del cor. El Museu Diocesà i la conservació Es posa en relleu la tasca del Museu Diocesà de Tarragona, que custodia més de 6.000 peces, incloent la col·lecció de pintura gòtica més important del sud de Catalunya. Es discuteixen també les dificultats de mostrar obres com els tapissos de Brussel·les a causa de la seva fragilitat i grans dimensions. "És interessant veure les obres a través dels ulls dels artistes, com ells traduïen la seva idea prèvia i ens han deixat aquest patrimoni tan important." L'espai conclou vinculant aquesta riquesa patrimonial amb la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
11'
Dijous Gras a Tarragona: Botifarra d'ou i tradició
La celebració del Dijous Gras a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la vessant gastronòmica de l'inici del Carnaval, conegut com el Dijous Gras. Davant la baixa temporal del cuiner Francesc Lledó, el programa es desplaça al carrer per copsar l'ambient i les tradicions culinàries més arrelades a la ciutat. La Botifarra d'Ou amb Vicenç Bardolet En Josep Pardilas entrevista Vicenç Bardolet, expert de la Xarcuteria Bardolet, qui explica els secrets d'aquest producte estrella: Degustació popular: S'organitza una gran degustació gratuïta al Mercat Central amb unes 5.000 racions previstes per a tot el cap de setmana. Característiques: Es tracta d'una botifarra més suau de l'habitual perquè porta menys pebre i una elevada quantitat d'ou, ideal per als infants. Història: La tradició es remunta als segles XVIII o XIX, quan el Dijous Gras era el darrer dia d'afartament abans de la Quaresma, utilitzant les parts més grasses del porc. "El Dijous Gras és el dia en què hem de fer l'afartament... una botifarra d'ou freda amb pa amb tomàquet i una copa de cava és el millor sopar possible." La Coca de Llardons i la Colla de la Bota També es destaca el paper de la Colla de la Bota, una de les comparses més veteranes de Tarragona (amb 29 anys d'història), que s'encarrega de la venda de la coca de llardons: Es venen entre 1.000 i 1.500 unitats a preus populars. L'entitat destaca la importància de mantenir viva la tradició malgrat el context econòmic. Tallers de Cuina als Centres Cívics Finalment, es fa difusió dels propers cursos de cuina al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, que inclouen: Cuina de supervivència a casa amb Xavier Fabra. Monogràfic d'arròs i peix amb David Soler (del restaurant El Barquet).
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre Sanitat, Urbanisme i Impacte de El Corte Inglés a Tarragona
Tertúlia d'Actualitat a Tarragona En aquesta sessió de debat, periodistes i regidors de l'Ajuntament de Tarragona analitzen els temes més pungents de la setmana, des de crisis sanitàries fins a la transformació comercial de la ciutat. Crisi Sanitària: Infecció d'Hepatitis C Es discuteix el brot d'hepatitis C detectat en un centre sanitari, vinculat a una empresa externa subcontractada per la xarxa de Santa Tecla. Els punts clau inclouen: • Responsabilitat i Transparència: Hi ha una forta crítica a la falta de claredat sobre qui és el responsable final (l'empresa gestora, la xarxa de Santa Tecla o el Departament de Salut). • Subcontractació en la Sanitat: Es debat si la gestió externa de serveis bàsics com la diàlisi pot afectar la qualitat o si és simplement una eina d'eficiència. • Vessant Jurídic: Raül Font apunta a una possible negligència professional greu tipificada en el Codi Penal. Urbanisme i Mobilitat: El Portal del Roser La instal·lació d'un nou sistema de pilons per regular l'accés a la Part Alta ha generat una forta controvèrsia política: • Crítiques de l'oposició: Convergència i Unió denuncia l'impacte visual negatiu sobre la muralla i les dificultats de gir per a autobusos i vehicles. • Defensa del Govern: Xavier Terres justifica la contundència de la mesura per l'incivisme reiterat i la necessitat de protegir el patrimoni històric de danys per vehicles no autoritzats. L'Efecte de El Corte Inglés L'obertura de la gran superfície es veu com un motor econòmic en temps de crisi, però amb matisos: • Llocs de Treball: L'allau de currículums demostra l'expectativa generada en un context de 18,5% d'atur. • Nova Centralitat: Es preveu un desplaçament del centre neuràlgic de la ciutat cap a la Rambla Lluís Companys. • Competència amb el Petit Comerç: Tot i el risc, els tertulians coincideixen que pot reforçar la capitalitat comercial de Tarragona, atraient compradors de províncies veïnes i obligant el comerç local a l'especialització. "Les crisis són oportunitats i a vegades és qüestió de posar-se les piles i especialitzar-se."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
26'
Atenció a domicili i l'àrea social de la Santa Tecla
L'Àrea Social de la Xarxa Santa Tecla i l'Atenció Domiciliària En aquesta edició d'Espais de Salut, es detalla la important tasca que realitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla més enllà de l'atenció mèdica hospitalària, centrant-se en el vessant social i el suport a la comunitat. Aclariment sobre el cas d'Hepatitis C Abans d'entrar en el tema principal, el gerent Josep Andreu aclareix la situació viscuda a l'Institut Nefrològic: • La xarxa es desvincula totalment de la gestió del servei de diàlisi. • L'empresa responsable és Fresenius Medical, que simplement lloga uns espais al complex de Llevant. • No hi ha cap vincle laboral ni material entre ambdues entitats. El Servei d'Atenció a Domicili (SAD) L'Anna Gómez explica com funciona el SAD, un servei clau per mantenir l'autonomia dels pacients en el seu entorn: • Objectiu principal: Ajudar que les persones puguin romandre al seu domicili el màxim temps possible, evitant o retardant l'ingrés en residències. • Perfil dels usuaris: Tot i que el gruix són gent gran, també s'atén a nens en risc i joves amb problemes de salut mental. • Professionals: Un equip de 50 persones (treballadores familiars i auxiliars) atén prop de 300 usuaris a Tarragona. Les quatre àrees del projecte estratègic social La Xarxa Santa Tecla s'estructura en quatre grans pilars socials: Gent Gran: Gestió de residències i centres de dia. Treball Social: Coordinació des dels hospitals i centres d'atenció primària. Infància: Llars d'infants i cases d'acollida per a nens desnonats de les seves famílies. Discapacitat: Integració laboral de persones amb discapacitat psíquica i mental a través de serveis com la bugaderia industrial. "Rebem més del que donem; és una feina molt gratificant però complexa emocionalment on cal saber posar límits professionals."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Terror sanitari, ocupació al Corte Inglés i llei de vegueries
Actualitat Sanitària i Social a Tarragona Cas d'Hepatitis C al Centre de Llevant S'analitza la preocupant notícia sobre la suposada infecció d'Hepatitis C en diversos pacients d'hemodiàlisi al centre sanitari de Llevant. Els tertulians coincideixen en la gravetat del cas i la necessitat de deixar treballar la via judicial i la fiscalia per depurar responsabilitats. • Es destaca que el servei depèn d'una empresa externa a la xarxa de Santa Tecla. • La Generalitat de Catalunya ha obert un expedient informatiu. L'impacte laboral del Corte Inglés L'allau de més de 2.000 persones que han presentat el currículum per a les 550 places del nou Corte Inglés a la Plaça Imperial Tarracó centra el debat sobre la crisi. • Es valora com una "loteria" i una injecció d'optimisme en un context de destrucció d'ocupació. • Hi ha un fort consens sobre el perfil de l'empresa com a sinònim de solvència i estabilitat. Economia Local i Urbanisme El futur del petit comerç Es discuteix si el gran magatzem serà un motor o un botxí per al comerç local del centre. • Judit Heras i Maribel Rubio opinen que crearà un nou eix comercial que pot dinamitzar la zona. • Es contraposa el tracte personal del petit comerç amb la funcionalitat dels grans centres. • Es posa sobre la taula el problema dels alts preus dels lloguers que fan tancar persianes a la Part Alta. Reptes de Mobilitat Carles Castillo i Ramon Maria Sanz debaten sobre el trànsit que generarà el nou centre. • Previsió de col·lapse circulatori durant les primeres setmanes d'estrena. • Estudi d'una nova línia comercial de l'AMT (Autobusos Municipals de Tarragona) per connectar la Rambla amb el Corte Inglés. Política Territorial: La Llei de Vegueries Debat sobre la Capitalitat L'ambient de la tertúlia es tensa en parlar de l'avantprojecte de la Llei de Vegueries de la Generalitat. • L'oposició (CiU i PP) acusa l'alcalde Ballesteros de passivitat i de permetre que Tarragona perdi pes institucional en favor d'eufemismes com seu institucional. • El govern (PSC i ERC) nega qualsevol risc per a la capitalitat i acusa l'oposició de fer partidisme electoralista. "No heu d'expressar por de perdre la capitalitat si teniu confiança en la ciutat." Diferències estratègiques • CiU i PP demanen la retirada de la llei per manca de consens territorial. • PSC i ERC aposten per millorar-la durant la tramitació parlamentària al Parlament de Catalunya.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
La Percepció del Risc i la Salut: Subjectivitat vs. Dades
L'Anàlisi de la Percepció del Risc En aquesta conversa amb Cinta Daufí, es reflexiona sobre com els éssers humans processem la noció de risc i com aquesta percepció sovint s'allunya de la realitat científica o estadística. El punt de partida és la polèmica sobre la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó, un debat que, segons l'experta, s'ha centrat en vessants polítiques i emocionals més que no pas en dades objectives. Risc Objectiu vs. Risc Subjectiu La discussió estableix una distinció fonamental entre dos conceptes: Risc Objectiu: Mesures tècniques i probabilitats estadístiques basades en estudis (com el risc de càncer o mortalitat davant d'un hàbit). Risc Subjectiu: La percepció emocional i psicològica de la població, influenciada per creences, mitjans de comunicació i l'imaginari col·lectiu. S'observa que la societat tendeix a sobreestimar riscs catastròfics però molt improbables (com un atemptat en un magatzem nuclear) i, en canvi, a subestimar riscs quotidians i acumulatius (com el tabaquisme, el trànsit o la mala alimentació). El Paper del Llenguatge i el Confort El llenguatge juga un paper crucial en la construcció de la por. No és el mateix parlar de "magatzem" que de "cementiri nuclear". Així mateix, s'accepten certs perills de manera inconscient pel nostre propi confort i benestar, com l'ús del cotxe o el consum d'energia. "Viure és un esport de risc; l'únic moment en què no et pot passar res és quan estàs mort." Conclusions sobre la Gestió del Risc Risc Zero: No existeix; qualsevol activitat humana implica una probabilitat de dany. Falta d'informació: Es reclama una comunicació més transparent i entenedora per part dels tècnics per tal de desangoixar la societat. Llegenda urbana a Tarragona: Es posa l'exemple de la por a la indústria petroquímica, on la percepció col·lectiva de malaltia sovint no coincideix amb els estudis epidemiològics realitzats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
38'
Cicles Informàtics a l'IES Vidal i Barraquer
Formació Professional d'Informàtica a Tarragona En aquest episodi de l'espai Espai i Eines, explorarem l'oferta formativa en informàtica de l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona. L'episodi compta amb la participació de docents i alumnes que expliquen la transició educativa i les oportunitats laborals en aquest sector. Estructura i Família Informàtica La família professional d'informàtica del centre s'estructura en tres eixos principals: • Grau Mitjà: Sistemes Microinformàtics i en Xarxes. • Grau Superior: Desenvolupament d'Aplicacions Informàtiques (DAI) i Administració de Sistemes Informàtics (ASI). • El curs actual destaca per una demanda extraordinària i l'adaptació dels currículums a la nova normativa. Diferències entre la LOCSE i la LOE Un dels temes tècnics discutits és la convivència de dos plans d'estudis: • LOCSE: El model antic que encara estan cursant alguns alumnes en pràctiques. • LOE: El nou model que actualitza continguts curriculars. • Tot i que ambdós sumen 2.000 hores, la LOE incrementa les hores de pràctiques en empreses (passant de 310 a 416 hores). Experiències dels Alumnes i Sortides Laborals El podcast recull diversos perfils d'estudiant que demostren la flexibilitat del sistema: • Pere Mallafré: Accés directe des de l'ESO al grau mitjà. • Josep Maria Iglesias: Alumne de segon curs realitzant pràctiques en gestió remota de servidors. • Iñaki González: Exalumne que compagina el treball amb el grau superior, destacant el seu rol com a tutor d'altres alumnes en pràctiques. "Quan entres en el món laboral, el que importa és quina mena de treballador ets i els coneixements que vas adquirint." La Informàtica com a Eina Transversal Es destaca que els informàtics no només treballen en empreses del sector, sinó que són imprescindibles en àmbits com el sanitari, la gestió econòmica o l'administració pública. Els docents subratllen l'èxit del model del Vidal i Barraquer, essent pioners a Catalunya des de l'època de l'FP2.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
La Capitalitat de Tarragona: El Corte Inglés i les Vegueries
Impacte de l'Arribada del Corte Inglés L'obertura del nou centre comercial és vista com un motor de dinamització econòmica i laboral per a Tarragona. • Selecció de personal: S'anuncia l'obertura d'una oficina per rebre currículums per a unes 550 places de treball. • Efecte crida: Es preveu que el centre atraurà clients no només de la província, sinó també de Lleida, reforçant la capitalitat comercial de la ciutat. • Sinergies i competència: Es debat si el petit comerç patirà o si es beneficiarà de l'augment de flux de visitants. Els tertulians apunten que el comerç local haurà d'apostar per l'especialització. "Allà on hi ha el Corte Inglés, hi ha moltes més coses; marca diferències en la tria del lloc." Mobilitat i Urbanisme • La nova ubicació desplaçarà el centre geogràfic cap a la zona de Joan XXIII. • Es planteja la necessitat d'estudiar a fons la mobilitat i el trànsit, ja que el volum de gent podria col·lapsar els accessos actuals. El Debat de les Vegueries i la Unitat Política La discussió sobre la nova divisió territorial de Catalunya genera tensions entre els municipis i els partits. • Consens en perill: Els tertulians lamenten que la unitat mostrada inicialment pels polítics de Tarragona s'estigui esquerdant per interessos partidistes. • Nomenclatura i identitat: Hi ha discrepàncies sobre si el nom ha de ser Vegueria de Tarragona o Camp de Tarragona, especialment per la inclusió de comarques com el Priorat o el Baix Penedès. • Crítica a la llei: Alguns participants consideren la llei innecessària i critiquen el trasbàs de competències que podria dependre de decisions de l'Estat a Madrid. Gestió dels Fons Estatals (FEIL) Es repassen els projectes finançats pel fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat. • Projectes clau: Destaca la recuperació de la Tabacalera (per a usos culturals i magatzems d'entitats) i l'adequació del Camí de la Coma. • El Banc d'Espanya: Es comenta la decepció perquè aquest edifici emblemàtic hagi quedat fora dels fons estatals per motius administratius, endarrerint-ne la recuperació. • Eficàcia administrativa: Es posa en valor la rapidesa excepcional amb què s'executen aquests fons en contrast amb la lentitud habitual de l'administració.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
17'
El llegat greco-romà i l'arquitectura del Panteó a CaixaFòrum
La vigència del món clàssic a l'actualitat L'episodi presenta el nou cicle de conferències a CaixaFòrum Tarragona dedicat al llegat artístic greco-romà. Els convidats, Francesc Casadesús i Antonio Alvar, reflexionen sobre com la cultura clàssica no és una qüestió del passat, sinó un referent imprescindible per entendre el món contemporani. Filosofia i arquitectura com a pilars Filosofia per a la vida: Es critica la banalitat dels llibres d'autoajuda moderns, subratllant que conceptes sobre la felicitat ja van ser tractats amb profunditat per Aristòtil i les escoles estoiques i epicúries. El Panteó de Roma: La conferència magistral d'Antonio Alvar analitza aquest edifici no només com una fita tècnica, sinó com una metàfora del poder romà. El Panteó representa el repte de construir la esfera perfecta, una fita que va superar en dimensions a cúpules posteriors com la de Sant Pere del Vaticà o el Capitoli de Washington. El cicle de conferències El programa inclou diverses sessions per apropar la cultura clàssica a tots els públics de manera entenedora: Arquitectura: L'anàlisi del Panteó i la geometria simbòlica. Iconografia: El cicle èpic de la Ilíada i l'Odissea en la ceràmica grega. Mitologia: La figura d'Orfeu, considerat el primer gran músic. Arqueologia local: Teories recents sobre l'estàtua d'Esculapi a Empúries. "Quan un vol representar el poder, ha de posar columnes i cúpules, perquè cap altra arquitectura ha simbolitzat millor la força que la grecoromana." Finalment, es destaca el paper de la divulgació per compensar la manca de coneixements clàssics en els plans d'estudi actuals, reafirmant que mirar cap als clàssics és una forma de comprendre millor qui som.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
17'
Deu anys d'acompanyament social i el llibre de la Fundació Pont i Gol
L'impacte de la Fundació Pont i Gol a Reus L'entrevista se centra en la presentació del llibre Fent lloc als qui no ho entenen, una obra que recull deu anys d'història i vivències personals de la Fundació Pont i Gol a Reus. La Natàlia Vilés, una de les autores, explica com l'entitat va néixer per donar resposta a les necessitats reals de barris com Sant Josep Obrer, Montserrat i Fortuny. Una metodologia basada en l'acollida i l'acompanyament El model d'intervenció no es basa en grans teories, sinó en el treball de camp i la proximitat: * Detecció directa: Els projectes neixen de la gent que s'apropa a la Fundació buscant ajuda en temes concrets. * Prioritat a la infància i joventut: Amb el programa Aixeca't, es va iniciar una tasca de suport postescolar per a nens que passaven massa hores al carrer. * Acompanyament familiar: Es destaca la importància de la pedagogia sistèmica, que integra la família en el procés educatiu per evitar que l'escola i la llar caminin en direccions oposades. Conceptes clau sobre exclusió i èxit L'espai reflexiona sobre les etiquetes socials. El Jordi Collado i la Natàlia Vilés coincideixen que: "L'important és creure en les persones i que absolutament tothom pot canviar." Contra els estereotips: Posar nom i cara a les persones evita caure en prejudicis. El dret a equivocar-se: S'entén l'equivocació com un pas necessari per a l'aprenentatge, tant per als usuaris com per als professionals. El paper de l'administració: Es critica com molts barris perifèrics van ser creats per l'administració com a simples "forats" per ubicar gent, generant estructures de marginació que les fundacions ara intenten esmenar. Vivències i futur Es narren històries d'èxit, com la d'una noia immigrant que va arribar sense res i que, a través de l'acompanyament personalitzat, va aconseguir la documentació i una vida estable. Finalment, es destaca la professionalització del sector sense perdre la vessant humana i compromesa que caracteritza aquestes entitats a Tarragona i Reus.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
16'
Novetats literàries i actualitat de la Biblioteca Pública de Tarragona
Panorama de les Publicacions Locals a l'Alt Camp Esteve Massalles, responsable de l'àrea de publicacions locals de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta un recull d'obres recents, moltes d'elles vinculades a la ciutat de Valls i editades per Cossetània Edicions. Principals novetats editorials Biografies i Història: Es destaca l'obra de Jordi Martí Baget, Una vida al servei de Valls, que desgrana la trajectòria d'Indaleci Castells Juller (1864-1920), personatge clau en la política i el periodisme de l'Alt Camp. Literatura clàssica i rutes: La publicació de Rurals i Urbanes de Narcís Oller, un recull de narracions curtes, i la nova ruta literària de Narcís Oller en format guia, que permet recórrer el Vilaniu literari de l'autor. Judaïsme i recerca: Andreu Lascorz presenta un estudi actualitzat sobre el judaïsme a les comarques de Tarragona, reprenent el llegat de l'estudiós vallenc Joan Sacall. Nous formats: El salt del món digital al paper amb el bloc de l'escultor Salvador Joan Pere i el llibre-CD sobre El carrilet de la Cava de Josep Bo. Dinàmiques Educatives i Socials La biblioteca consolida el seu paper com a suport educatiu mitjançant un programa pilot per ajudar els alumnes de secundària a preparar les lectures obligatòries de la selectivitat. "Magí Sunyer farà una explicació sobre Narcís Oller i donarà les pistes per poder-ho preparar a les proves." La transformació de la secció local S'observa una tendència creixent en la publicació de treballs locals, passant de la història purament acadèmica a una diversificació temàtica que inclou fotografia, gastronomia, rutes i patrimoni natural. Aquesta democratització del contingut ha fet que les obres locals siguin molt més divulgatives i atractives per al lector general, més enllà dels investigadors especialitzats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre el mercat de fitxatges i l'actualitat del Nàstic
Anàlisi del Mercat i la Baixa de Curro Torres El debat s'inicia amb la confirmació de la lesió de llarga durada de Curro Torres, que haurà de passar per quiròfan i estarà de baixa entre 6 i 7 mesos. Aquesta situació obre la possibilitat legal de fitxar un substitut. • Arguments a favor de fitxar: S'ha de buscar un reforç de qualitat si el mercat ofereix una oportunitat real, similar al cas de José Mari l'any anterior. • Arguments en contra: Es qüestiona fer un dispendi econòmic per un jugador que cobreixi la baixa d'algú que no havia jugat ni un minut, suggerint que és millor apostar per la Pedrera (la Pobla o el juvenil). La Gestió de la Directiva i el Director Esportiu S'analitza el paper de Josep Maria Nogués i el consell d'administració. Existeix el temor que la directiva vulgui fitxar només per "guardar-se les espatlles" davant l'afició, tot i que l'economia del club no és per tirar coets. Perspectives de l'Equip a la Lliga Malgrat el pessimisme a casa, els tertulians destaquen que el Nàstic està a només cinc punts del tercer lloc (Cartagena). • Rendiment fora de casa: El Nàstic és el millor equip de la categoria com a visitant, amb 20 punts sumats. • El problema al Nou Estadi: Hi ha una manca de comunió entre l'afició i l'entrenador César Ferrando. L'equip no enganxa a casa i s'ha de millorar urgentment el rendiment local per aspirar a l'ascens. "Si el Nàstic arregla mínimament el rendiment a casa, aquest equip pot estar a dalt." Crítica a César Ferrando Es discuteix l'actitud de l'entrenador, especialment la seva decisió de no sortir de la banqueta en moments de pressió a casa. Es qüestiona la seva gestió de la plantilla, com en els casos d'Arroyo o Bauzà, i la seva tendència a utilitzar només una part reduïda dels jugadors disponibles. Preparació per a la Visita al camp de la Real Societat Es mira amb optimisme el proper partit a Donosti, un camp de "primera divisió" on el Nàstic sol competir bé. Es recorda que la Real Societat no passa pel seu millor moment i podria tenir baixes importants com la de Xabi Prieto. Preguntes pel President José María Fernández Els tertulians plantegen les qüestions que li farien al president en l'entrevista del vespre: 1. La gestió de la fitxa lliure de Curro Torres. 2. La comptabilització dels ingressos (com els 60.000 euros del cas Calle). 3. La necessitat de dialogar amb Ferrando per ampliar el ventall de jugadors utilitzats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
12'
Agenda de muntanya i ruta per Nulles i Vilavella
Rutes, esports i agenda de muntanya En aquesta edició del programa amb en Pep Calvet, s'ofereix un ampli ventall d'activitats a l'aire lliure que van des de l'escalada extrema fins a rutes de senderisme tranquil·les per l'entorn de Tarragona. L'agenda d'activitats i competicions S'han destacat diversos esdeveniments per a les properes setmanes a Catalunya: Escalada en gel: Del 12 al 14 de febrer a la Vall de Boí, amb exhibicions i aprenentatge de tècniques d'escalada en cascades glaçades. Construcció d'iglús: El concurs Omamiglu a la Molina (27 i 28 de febrer), on els participants poden dormir dins les seves pròpies creacions. Raquetes de neu: Marxa popular de 8 km a Lles de Cerdanya (Cap de Rec) aquest diumenge. Curses de muntanya: L'Ofrare a Ginestar (22 km i 850 m de desnivell). La Cameta Coixa a Miravet (28 de febrer). Mitja Marató de Barcelona i cursa a Puigverd de Lleida. Proposta de senderisme: Nulles - Vilavella La ruta principal d'aquesta setmana recorre els meandres del riu Gaià amb un itinerari circular d'uns 13 quilòmetres i una durada estimada de 3 hores. Els punts clau són: Sortida des de Nulles: Iniciant el camí cap al Mas d'Arbonès. Vilavella i el riu: Descens fins al llit del riu Gaià, passant per sota dels set ponts del ferrocarril. Casafort: Un nucli de població minúscul però amb encant, on destaca una inscripció històrica vinculada a la Inquisició (1767) i l'escut dels comtes de Perelada. Final modernista: Retorn a Nulles contemplant el seu emblemàtic celler modernista. "El senyor mou la teva causa i la jutga." Segons en Calvet, és una sortida ideal per fer en família a partir de les 10 del matí, aprofitant que a Casafort hi ha un restaurant per gaudir d'un àpat abans de finalitzar el recorregut.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
24'
Estrenes de cinema: 'La carretera', 'Precious' i l'iPad
Punts Clau de l'Episodi L'episodi d'aquesta setmana se centra en les novetats de la cartellera cinematogràfica, destacant el pas de la literatura al cinema i el debat tecnològic sobre el nou llançament d'Apple. Cinema: Adaptacions i Crítica La Carretera (The Road) L'adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy és el tema principal. Els col·laboradors la defineixen com una experiència demoladora i emocionalment esgotadora. • Es destaca la valentia del director per adaptar una obra tan complexa. • Crítica al tràiler per mostrar imatges de catàstrofes que no apareixen realment al film. • L'essència de la pel·lícula és el vincle d'amor profund entre un pare (Viggo Mortensen) i el seu fill en un món postapocalíptic. "És una història d'amor per sobre de tot; ni l'infern més terrible pot acabar amb aquest vincle." Precious i altres estrenes • Precious: Es discuteix la polèmica sobre si és una gran pel·lícula o una concessió al buenisme social, destacant la interpretació de Gabourey Sidibe. • El Padrastro: Un remake d'un psicòpata dels anys 70 que no acaba de convèncer els crítics per la seva baixa qualitat actoral. • Loca Obsessió: Una comèdia de Sandra Bullock que és titllada com una de les pitjors produccions recents de l'actriu. • Luna Caliente: Crítica negativa cap a Vicente Aranda, suggerint que el director podria estar en un moment de cansament creatiu. Cinema Infantil i Animació Tiana i el Sapo Disney torna a l'animació clàssica de princeses però amb un gir argumental: la protagonista es converteix en granota en fer el petó. Es genera un debat sobre la mitologia de les princeses Disney i les interpretacions acadèmiques modernes sobre el paper de la dona en aquests films. Tecnologia: El fenomen iPad Es tanca l'espai parlant del llançament de l'iPad d'Apple: • La capacitat de la marca per crear expectativa i desig. • El debat sobre la usabilitat i la manca de certes prestacions que tothom critica però que ningú deixa de comentar. • El contrast entre l'estratègia de màrqueting d'Apple i la de competidors com Nokia.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
33'
Prevenció de drogues i el Servei d'Atenció Personalitzada
El Servei d'Atenció Personalitzada (SAP) El programa presenta el Servei d'Atenció Personalitzada (SAP) de l'Ajuntament de Tarragona, un recurs gratuït i confidencial (Telèfon: 977 24 44 14) per resoldre dubtes sobre el consum de drogues. Les psicòlogues Patrícia Ros i Marissa Serrillo expliquen que el servei s'adreça a tota la població, incloent-hi: • Pares i mares preocupats. • Professionals de l'ensenyament i la salut. • Adolescents i joves consumidors. Una filosofia d'acompanyament L'enfocament del servei trenca amb els mètodes tradicionals prohibicionistes. La seva metodologia es basa en: 1. No jutjar ni renyar: Evitar el "sermó" per fomentar la reflexió sobre com el consum afecta la quotidianitat. 2. Reducció de riscos: Si la persona no vol deixar el consum, se l'ajuda a minimitzar els perills (ex. no conduir sota els efectes de substàncies). 3. Voluntarietat: Adaptar l'ajuda als objectius personals, ja sigui deixar-ho totalment o reduir la quantitat. Comunicació entre pares i fills Un dels pilars de la prevenció és l'educació des de la infància. Es destaca que les habilitats per resistir la pressió de grup s'han de treballar molt abans de l'adolescència. "L'educació és com una pluja fina: es construeix amb el que fem i diem en les coses més quotidianes." Consells pràctics per a les famílies • Cercar moments de tranquil·litat: Evitar abordar conflictes en moments d'estrès o crits. • Aprofitar els àpats: Són espais ideals per a la conversa, sempre que no es converteixin en un "tercer grau" o interrogatori. • Humilitat i exemple: Si els pares consumeixen tabac o alcohol, és millor admetre la dificultat de deixar l'hàbit o explicar el context (celebracions) que no pas ignorar la contradicció. Canvis en el consum: De l'heroïna a la cocaïna Les expertes assenyalen un canvi en el perfil del consultor. Actualment, preocupen els consumidors de cocaïna (generalment d'entre 25 i 35 anys) que mantenen una falsa sensació de control per no consumir diàriament. L'alcohol en l'adolescència Es posa èmfasi en el dany neurològic de l'alcohol en un cervell encara en formació (fins als 18 anys). Retardar l'edat d'inici és clau per reduir les probabilitats de dependència futura.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
29'
Debat sobre vegueries, el cementiri nuclear i turisme
Polèmica per la Llei de Vegueries a Tarragona El debat principal se centra en la recent aprovació del projecte de llei de vegueries per part de la Generalitat de Catalunya. Els tertulians expressen una opinió crítica sobre l'oportunitat d'aquesta mesura: • Es considera una decisió inoportuna i precipitada pel moment de la legislatura. • Hi ha preocupació per la pèrdua del pes específic de Tarragona com a capital. • La unitat de les forces polítiques locals es veu com un punt positiu davant el que anomenen una llei per "complir programa electoral". Nomenclatura i identitat territorial Un dels punts més conflictius és el nom de la futura vegueria. Es discuteix l'ús de Camp de Tarragona enfront de Vegueria de Tarragona. "A base de comunicats i nomenclatures, determinats punts busquen fer desaparèixer les referències a Tarragona." Els interlocutors comparen aquesta situació amb els problemes de localització que ha patit la Universitat Rovira i Virgili per no portar el nom de la ciutat directament en la seva denominació principal. El Cementiri Nuclear a Ascó L'episodi analitza la postura de l'alcalde d'Ascó en demanar l'allotjament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears: • Es reconeix l'autonomia local i la defensa dels interessos econòmics del municipi. • Es debat la contradicció entre els alcaldes i les direccions nacionals dels seus partits. • Es recorda que el territori ja conviu amb el risc nuclear i que una instal·lació d'aquest tipus, amb les garanties tècniques adequades, podria portar prosperitat. Nova Imatge Turística de Tarragona Finalment, es comenta la renovació del logotip de turisme de la ciutat sota el lema Essència Mediterrània: • El disseny és valorat positivament per la seva simplicitat i claredat. • Es fa una crida a millorar l'autoestima de la ciutat per saber-se vendre millor a l'exterior. • Existeix el consens que el patrimoni històric de Tarragona està infraexplotat en comparació amb altres destinacions.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
50'
Línia Directa amb l'Alcalde Josep Feliç Ballesteros
Consultes Ciutadanes i Gestió Municipal En aquesta edició de la Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Josep Feliç Ballesteros respon a les inquietuds dels veïns sobre diversos temes que afecten la ciutat. La sessió destaca per un diàleg obert sobre infraestructures, serveis públics i convivència cívica. Mobilitat i Transport Públic • Autobusos municipals: Es clarifiquen qüestions sobre la publicitat vinilada als autobusos, la qual es manté per normativa de seguretat (pel·lícula microfibrada). També es confirma el retorn de la Línia 6 al seu recorregut original després de les obres a Camp Clar. • Zona Blava: L'alcalde s'ha compromès a investigar possibles abusos de control horari i favoritismes en les denúncies. • Incivisme al transport: Diversos oients expressen queixes sobre el tracte d'alguns inspectors i el frau en l'ús dels bitllets. Espai Públic i Urbanisme • Obres i manteniment: Es detallen els projectes per a l'ampliació de voreres al carrer General Contreras i la futura construcció d'habitatge social a l'antiga caserna de la Policia Nacional. • Neteja i Civisme: L'alcalde remarca la lluita contra les conductes incíviques relacionades amb els gossos, especialment les pixades a les façanes i faroles oxidades. • Lavabos públics: Es reconeix la manca d'aquests serveis per a la gent gran i s'anuncia la recerca d'empreses que puguin gestionar-ne el manteniment mitjançant concurs públic. Cultura, Esports i Capitalitat • Festival Dixieland: Ballesteros defensa l'aposta pels grups locals i tarragonins davant la crítica per la manca d'artistes internacionals de gran renom. • Projectes Esportius: Es discuteix la remodelació del Nou Estadi del Nàstic (supeditada al valor dels terrenys) i la voluntat d'unificar el bàsquet de la ciutat en un sol club gran. • Vegueries i Capitalitat: L'alcalde reafirma la defensa de la capitalitat institucional de Tarragona en el nou projecte de llei de vegueries que ara inicia el seu tràmit al Parlament. Serveis i Comerç • Cinemes al centre: S'informa d'entrevistes amb els gestors per recuperar l'oferta cinematogràfica a l'entorn del Parc Central i Eroski, subratllant que l'Ajuntament facilita les condicions per a negocis privats. • Telecomunicacions: Es prenen dades per resoldre la manca de línia telefònica i ADSL en nous blocs de Bonavista. "L'important és que aquells que han de pagar paguin, i aquells que no han de pagar, no paguin, però que compleixin la normativa."