Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1753-1776 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Trapezi de Reus 2010: La 14a Fira de Circ de Catalunya
Presentació de la 14a edició del Trapezi El festival Trapezi, la fira de circ de referència a Catalunya, celebra la seva 14a edició a la ciutat de Reus. Jordi Aspa, un dels directors artístics, explica que l'esdeveniment ja és una cita ineludible que omple tant els espais tancats com, especialment, les places i carrers del centre. L'objectiu principal continua essent la recerca de la sorpresa i l'evasió de la inèrcia rutinària en la programació. Evolució i Creixement de l'Art Circense El circ ha evolucionat cap a una vessant molt més interdisciplinària, difuminant les fronteres amb altres arts: Fusió artística: Es barregen tècniques ancestrals de circ amb dansa, teatre, música en directe i noves tecnologies. Escoles de formació: Tot i que la qualitat dels professionals catalans està en auge, encara hi ha una mancança de regulació oficial dels estudis circenses. Cita professional: Reus esdevé el punt de trobada per a programadors de tota Europa i del món. Destacats de la Programació i l'Espectacle Inaugural L'espectacle que dóna el pistolet de sortida es titula "Un horizonte cuadrado", de la companyia xileno-suïssa De Paso: Proposta aèria: Sis trapezistes i dos músics en directe a la Plaça Mercadal, buscant la màxima visibilitat per al gran volum de públic. Coproduccions catalanes: Destaquen apostes del CAER com el col·lectiu Enfila't amb l'espectacle "Plecs" (fet íntegrament de paper) i la companyia Tempo. Espais singulars: S'incorporen nous espais com la Plaça de la Cultura de la Pau per esponjar el centre de la ciutat. "El circ és l'art de la sorpresa, i procurem que cada any sigui una sorpresa." L'Esperit del Trapezi a Reus El festival no només transforma l'arquitectura de la ciutat amb estructures efímeres, sinó que genera una dinàmica social on molta gent de fora retorna a Reus expressament per a la cita. Se subratlla el compromís amb la qualitat per sobre de la quantitat, mantenint un format que la ciutat pugui absorbir sense perdre la seva essència poètica i fresca.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
L'euro al món, la crisi econòmica i el mercat de la fusta a la UE
Introducció a la realitat de l'Euro i la Unió Europea En aquesta sessió de la secció AI Europa, Alfons González, professor de dret, analitza qüestions clau que barregen la geopolítica monetària, la gestió de la crisi econòmica a Espanya i Grècia, i la nova regulació mediambiental sobre el comerç de fusta. L'Euro més enllà de la Unió Europea Contràriament a la creença popular, l'euro no és exclusiu dels estats membres de la UE. Es destaca que: • Existeixen estats sobirans i territoris que utilitzen l'euro com a moneda oficial sense formar part de la Unió. • Hi ha països amb acords específics per a l'encunyació de moneda, sota un control estricte per evitar la inflació. • Aquest fenomen situa l'euro en un nivell de rellevància internacional comparable al del dòlar nord-americà. La Crisi Econòmica i les directrius europees Un dels temes centrals és la pressió de la UE sobre els estats amb dèficit. Es clarifica el paper de les institucions en les recents retallades a Espanya: • Banc Central Europeu (BCE): Gestor de la política monetària des de Frankfurt, encarregat de mantenir el valor de la moneda i fixar els tipus d'interès. • Política Econòmica: A diferència de la monetària, els estats encara mantenen molta sobirania, però estan subjectes al Pacte d'Estabilitat que limita el deute al 3% del PIB. • Mesures d'ajust a Espanya: Es desmitifica que la UE hagi ordenat retallades específiques (com el sou dels funcionaris o el xec nadó). Europa exigeix la reducció del dèficit com a condició per a futurs ajuts, però és el govern estatal qui tria com retallar. "La Unió Europea no li ha dit a Espanya: rebaixa-li el sou als funcionaris. El govern espanyol, de tot el ventall de mesures que tenia, ha triat aquestes." El Repte Ecològic: El mercat de la fusta tropical La secció final aborda la problemàtica de la deforestació i el paper del consumidor europeu: • Es calcula que entre el 20% i el 40% de la fusta mundial prové de tales il·legals. • La Unió Europea està tramitant un reglament per controlar la traçabilitat dels mobles i derivats. • Hi ha un conflicte d'interessos entre el Parlament Europeu (que vol prohibicions severes i etiquetatge d'origen) i el Consell (preocupat per l'impacte econòmic en el sector industrial). Alternatives i Sancions Es discuteix la necessitat d'optar per fustes autòctones com el roure europeu i la possible criminalització de les empreses que importin material sense certificació legal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Guia de depuració i desintoxicació primaveral
La importància de la depuració estacional Amb l'arribada de la primavera, el cos experimenta un trasbals que el fa especialment receptiu a les depuracions. Aquest procés no s'ha d'entendre com un tractament mèdic per a patologies, sinó com una neteja a fons per optimitzar el funcionament de l'organisme i prevenir futurs malestars. Senyals que indiquen la necessitat de depurar Hi ha diversos símptomes inespecífics que suggereixen una acumulació de toxines en els teixits, especialment en els teixits grassos i els espais articulars: • Mals de cap freqüents i fatiga o estènia primaveral. • Trastorns digestius, nàusies i halitosi (mal alè provinent de l'intestí). • Erupcions cutànies i reaccions al·lèrgiques. • Dolors articulars i acumulació de cristalls d'àcid úric (gota). "L'home és com un tub: la salut depèn del que entra, del que passa dins i de si tot el que sobra surt amb la qualitat adequada." Estratègies pràctiques per a la desintoxicació 1. Hidratació conscient L'aigua és el principal vehicle d'eliminació de residus. Es recomana augmentar la ingesta a 1,5 o 2 litres diaris, evitant refrescos o sucs industrials. Beure aigua és paradoxalment la millor solució contra la retenció de líquids. 2. Alimentació depurativa • Vegetals amargs: Aliments com la carxofa, l'endívia, la rúcula i el dent de lleó ajuden directament a la funció hepàtica. • Monodietes: Consisteix a menjar un sol tipus de fruita estacional durant un sol dia per permetre el descans del sistema digestiu. • Caldo depuratiu: Una base d'aigua amb ceba, api, all i col (sense oli i amb poca sal). • Infusions: Substituir el cafè per barreges de romaní, menta i canyella. 3. Exercici i hàbits de vida • Activitat física: Caminar o córrer prop del mar per aprofitar els ions positius i oxigenar els teixits. • La sauna seca: Excel·lent mètode per eliminar toxines via sudoració. S'ha de fer un màxim de 15 minuts i acabar sempre amb una dutxa freda de 30 segons per provocar una reacció vascular positiva.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Cris Juanico presenta el seu disc 'Pedres que ratllen'
Entrevista a Cris Juanico: Retorn a les essències El cantant menorquí visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu nou treball discogràfic, "Pedres que ratllen". Després de quatre anys sense publicar material propi i d'explorar estils com el jazz, Juanico torna amb una proposta que defineix com un retorn als seus orígens. Característiques de l'àlbum Sonoritat rústica i directa: El disc fuig d'artificis, cordes o vents, centrant-se en una formació bàsica de bateria, baix, guitarra i teclat. Cruesa del directe: Les cançons es van rodar en una gira prèvia abans de ser enregistrades a l'estudi per capturar la immediatesa de l'escenari. Estètica visual: La portada i el llibret utilitzen elements com la pedra, el ferro rovellat i la fusta, combinats amb dibuixos del seu fill per donar un toc càlid. El significat de "Pedres que ratllen" L'autor explica que a Menorca, el terme ratllar s'utilitza com a sinònim de parlar. El títol és una metàfora sobre la identitat de l'illa: "Pedres que ratllen ve d'una metàfora... Menorca té milers de quilòmetres de paret seca i monuments que sembla que no diguin res, però jo crec que sí que conten moltes coses." Evolució de les lletres A diferència de treballs anteriors més introspectius, en aquest disc Juanico adopta un paper d'observador o voyeur. Les cançons narren històries de terceres persones, experiències llegides o paisatges descrits, tot utilitzant un llenguatge menorquí més radical i apropant-se de nou als elements de la natura. Altres projectes i gira Actualment, el músic està immers en una gira que passarà per Tarragona (Sala Zero), Barcelona (Biquini), Lleida i Manresa. A més, compagina la seva carrera en solitari amb la direcció musical d'una adaptació menorquina de l'opereta Els Pirates, un projecte de teatre musical amb un gran desplegament humà.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Gustau Alegret: Periodisme i política als Estats Units d'Obama
Entrevista a Gustau Alegret: L'experiència d'un periodista tarragoní a Washington L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio presenta la trajectòria de Gustau Alegret, periodista i consultor resident a Washington D.C., qui analitza les diferències entre el sistema comunicatiu nord-americà i l'europeu. La comunicació política i l'era Obama Alegret destaca el canvi radical que va suposar l'arribada de Barack Obama respecte a l'administració Bush. Defineix el lideratge d'Obama a través de: Una oratòria brillant i una figura que ha revolucionat la fe en la política. La ruptura d'esquemes tradicionals i de barreres racials. L'ús estratègic de la comunicació per arribar directament a la gent, superant sovint els mitjans tradicionals. El quart poder i la llibertat de premsa Un dels punts centrals de la conversa és el respecte professional cap al periodista als Estats Units. Alegret subratlla que: El periodisme és una professió molt respectada i emparada per la Primera Esmena. Existeix un balanç real de poder on els periodistes tenen el dret i el deure de repreguntar amb incisió. La transparència és una norma: el pool de premsa acompanya el president les 24 hores del dia. Anècdotes i contrastos internacionals El periodista narra una polèmica viscuda durant una visita de José Luis Rodríguez Zapatero a Washington, on Alegret va formular una pregunta incòmoda sobre política interna espanyola en un fòrum internacional. "Jo soc dels meus oients i crec que el periodisme té una funció de balanç de poder; si cap company fa la pregunta, la premsa no està fent bé la seva feina." Recomanacions i referents Finalment, Alegret recomana dos mitjans imprescindibles per entendre l'actualitat internacional: 1. The New York Times: Pel seu prestigi i ascendència global. 2. Financial Times: Com a mitjà que marca les tendències i l'opinió de fons.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Vitamina P: L'evolució electrònica de Plou com Mai
El nou rumb de Plou com Mai Els membres de la formació expliquen el gir estilístic vers l'electrònica i el pop en el seu nou treball discogràfic titulat Vitamina P. Després d'una trajectòria d'una dècada, el grup busca reinventar-se abandonant les guitarres acústiques per centrar-se en sons sintetitzats i samplejats. Producció i so Estudis la Casa Morada: La gravació s'ha realitzat en aquest nou espai a Llorenç del Penedès, permetent un treball més relaxat i en grup. Producció: Ha anat a càrrec de Jesús Rovira i Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto), tot i que el disc s'allunya del rock convencional per abraçar un so més atmosfèric. Electrònica en directe: Malgrat la complexitat dels samplers, el grup defensa un directe real, fugint del playback gràcies a l'ús de software especialitzat. El concepte de Vitamina P El títol del disc s'entén com una declaració d'intencions vitalista. A través de 10 cançons que tracten síndromes i situacions del dia a dia, el grup proposa una espècie de "teràpia musical" per afrontar la vida quotidiana. "És una vitamina que ens pot ajudar a viure el dia a dia, que a vegades ens fa anar de bòlit; ens dóna un punt de pausa i d'energia." Evolució i futur El grup sent que ha fet un pas endavant necessari per no estancar-se. Tot i que el disc és molt ballable, mantenen l'essència de fer música "per ser escoltada" i no simplement per tenir-la de fons. Actualment es troben en fase de presentació, amb ganes de tancar més dates al Penedès i Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Hàbits de neteja a la llar i l'estudi de Henkel
Estudi sobre els Hàbits de Neteja a Europa L'entrevista analitza un estudi exhaustiu realitzat per Henkel a uns 600 domicilis d'Espanya, Itàlia i Alemanya. La recerca se centra en els actes de neteja —accions concretes d'higiene amb productes o eines— més que en el temps dedicat, per entendre millor l'ús real dels productes. Diferències Internacionals i Ús del Lleixiu Alemanya: És el país amb més actes de neteja (uns 95 per setmana), però un 30% es fan només amb aigua, ja que tenen certa reticència als productes químics per motius ecològics. Espanya i Catalunya: Hi ha una forta cultura de l'ús del lleixiu (lejía). Catalunya encapçala la llista amb una mitjana de 7,8 actes de neteja setmanals amb aquest producte. Mites del lleixiu: Es destaca que, malgrat la percepció de ser molt químic, és un producte basat en aigua i sal que es descomposa de manera natural i és recomanat per l'OMS per a potabilitzar aigua. Especialització i Eficiència Actualment, hi ha una tendència cap a la especialització dels productes (anticals, desinfectants específics, etc.). L'objectiu del consumidor és que el producte faci el major esforç possible per reduir la fatiga de la persona. Higiene i Salut a la Llar Les zones crítiques són la cuina i el bany. Es posa especial èmfasi en evitar les infeccions creuades: "Les infeccions creuades es generen quan, per exemple, manipules un pollastre amb salmonelosi i després fas servir el mateix ganivet per a un altre aliment sense netejar-lo bé amb producte." El Portal 'desinfeccionylimpieza.com' Henkel ha llançat una plataforma web per ajudar els usuaris a: 1. Planificar les tasques de forma igualitària entre els membres de la família. 2. Accedir a un pla de neteja exprés de 20 minuts. 3. Consultar dubtes amb experts i compartir trucs casolans (com l'ús del vinagre). 4. Participar en el "Taller de neteja", un sorteig on experts van a domicili a ensenyar tècniques d'higiene a grups d'amics.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Esterri d'Àneu: Turisme, Cultura i Sorteig en Ruta
Entrevista a l'alcalde d'Esterri d'Àneu En aquesta edició del programa, es realitza una connexió especial amb Ramon Villuendes, alcalde d'Esterri d'Àneu, per conèixer els detalls d'aquest municipi del Pallars Sobirà i realitzar el sorteig d'un cap de setmana a l'Aparthotel La Trainera. Patrimoni i Atractius Turístics L'alcalde destaca diversos elements que fan de la Vall d'Àneu un destí únic: L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu: Definit com un motor econòmic crucial, permet als visitants conèixer les tradicions i la vida antiga a la muntanya. Entorn Natural: El municipi és la porta d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Turisme Familiar: S'ha fet una aposta forta per aquest sector amb espais com el parc infantil o el passeig vora el riu, conegut popularment com la "ruta del colesterol". Esdeveniments Culturals de Relleu Esterri d'Àneu es transforma durant l'estiu amb cites com: Dansàneu: Un festival de dansa i cultura que omple el poble durant la segona setmana de juliol. Valls d'Àneu (Festival de Teatre): Enguany comptarà amb l'actuació destacada de Tortell Poltrona el 24 de juliol. Economia i Territori Villuendes reconeix que, tot i que es manté la ramaderia per mantenir el territori "endreçat", el turisme s'ha convertit en el motor econòmic principal. Tot i això, subratlla la importància de mantenir l'autenticitat mitjançant productes locals i la integració del sector primari en l'oferta turística. "És el més important que la mateixa gent del territori aposti pel seu territori." Sorteig i Guanyadora Finalment, es realitza el sorteig entre els 13 participants. El número afortunat ha estat el 5, premiant la Rosa Maria Bafallull de Tarragona amb l'estada a l'Aparthotel.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Gastronomia i Tradició de les Valls d’Àneu: L'Associació La Xicoia
En aquesta quarta jornada de ruta per Esterri d'Àneu, l'episodi se centra en la riquesa gastronòmica de les Valls d'Àneu i el paper fonamental de l'associació de restauradors La Xicoia en la preservació del producte local. Productes Autòctons i Qualitat Es destaca la gran varietat de matèries primeres d'alta qualitat que defineixen la cuina pallaresa, especialment: * Carn d'ovella xisqueta i vedella bruna ecològica. * Embotits tradicionals com el xolís, la girella o la botifarra traïdora. * Formatges artesans com el serrat o el tupí. * Postres típiques com el mostillo i el brossat. L'Associació Gastronòmica La Xicoia En Jaume Caral, del restaurant Els Puis, explica que l'associació va néixer fa set anys amb l'objectiu de recuperar i promocionar la cuina tradicional i el producte de la terra, sense renunciar a la modernitat. "Hem intentat que es potenciï el que és el producte de la terra i el producte tradicional." Activitats i Fires L'episodi detalla les iniciatives per dinamitzar la zona: 1. Ral·li Gastronòmic: Un esdeveniment anual de 20 dies on els restaurants ofereixen menús especials amb productes de temporada. 2. Premis Xicoia d'Or: Guardons que reconeixen la trajectòria professional i la qualitat dels productes locals. 3. Fira de Santa Teresa: La fira ramadera més important (octubre), centrada en el bestiar boví i equí de raça pirinenca. Finalment, es realitza un concurs radiofònic sobre els continguts explicats, sortejant una estada a l'Apart Hotel Trainera.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Cultura i Tradicions de les Valls d'Àneu
Patrimoni i Identitat de les Valls d'Àneu Les Valls d'Àneu, situades al Pallars Sobirà, es defineixen per una identitat històrica única, considerada per molts com part del "Bressol de Catalunya". Joan Blanco, del Consell Cultural, destaca que aquesta personalitat pròpia està documentada des de fa segles. Esdeveniments Culturals Destacats En l'actualitat, el territori vibra amb diversos festivals que combinen tradició i modernitat: Festival Esvaiòlat: Un festival de teatre al carrer per a tots els públics que se celebra a Estèrri d'Àneu a finals de juliol. Inclou circ, titelles, tallers i noms de referència com Tortell Poltrona. Dansàneu (Festival d'Ençà Neu): Punt de trobada per a la dansa tradicional mediterrània, que també explora nous corrents com el hip-hop. Falles d'Isil: Una festa de la nit de Sant Joan declarada d'interès nacional, on els fallaires baixen a la vila amb troncs encesos. Els Veïnats d'Esterri: Una tradició lligada a l'octava de Corpus on cada barri celebra la seva festivitat amb coques i xocolatades. Arquitectura i Història El territori ofereix una riquesa patrimonial material incalculable: Ruta del Romànic: Amb esglésies i fortificacions repartides per pobles com Isil, Àreu o Isavarri. Destaca el pont romànic del segle XII a Estèrri d'Àneu. Documents històrics: La singularitat de la subcomarca es recull en textos com el Llibre de costums i ordinacions (segles XIII-XIV) i el Capbreu de 1669. "El pallarès té un gust aspre de penya-segat, però a la vegada dolç i suau com la gleba dels seus prats."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Descobrint l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu a Casa Gassia
Exploració del Patrimoni a les Valls d'Àneu L'episodi d'avui ens convida a viatjar al passat a través de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, situat a Esterri d'Àneu. A diferència dels centres convencionals, aquest museu s'estén per tot el territori mitjançant diversos centres patrimonials, oferint una visió empírica i participativa de la vida pirinenca de principis del segle XX. La Seu Central: Casa Gassia La visita principal se centra a Casa Gassia, un edifici agroramader del segle XVIII que conserva l'estructura original de la llar pallaresa: Planta Baixa: Antics corrals on s'explica l'economia agrària (conreu de cereal) i la conservació d'aliments. Planta Primera: Espais domèstics com la cuina amb el seu foc a terra i l'habitació principal. S'hi mostren rituals de protecció contra tempestes i elements de prestigi social com la vaixella de luxe. Planta Segona: Sales temàtiques que analitzen la divisió sexual del treball i l'organització social a partir de la propietat i el bestiar. Els Radials del Territori L'Ecomuseu es vertebra a través d'altres espais clau com: La Serradora Hidràulica d'Alós d'Isil. El conjunt romànic de Son (església de Sant Just i Sant Pastor). El Monestir de Sant Pere del Burgal, un antic centre benedictí de gran rellevància històrica situat a Escaló. La formatgeria de la Roseta de Gavàs i diversos castells medievals. "Si us acosteu a la cuina, encara es poden sentir les veus dels membres de la casa al voltant de l'allar de foc."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
Esterri d’Àneu: Natura, Gastronomia i Valls d’Àneu
Descobrint Esterri d’Àneu i el seu Entorn Aquesta setmana el programa visita Esterri d’Àneu, el centre neuràlgic de les Valls d’Àneu al Pallars Sobirà. Situat a 957 metres d'alçada, aquest municipi destaca per la seva forta personalitat històrica i la seva ubicació estratègica prop del port de la Bonaigua. Patrimoni i Cultura El poble combina la modernitat dels seus comerços amb el caliu de la part vella: - Pont Romànic del segle XII: Una joia arquitectònica que connecta ambdues zones. - Ecomuseu de les Valls d’Àneu: Ubicat a la Casa Gassia, ofereix un viatge a la vida tradicional de la primera meitat del segle XX. - Esglésies: Destaca l'antiga església de Sant Vicenç i la parroquial al carrer Major. Natura i Turisme Actiu Noemí Ruiz, tècnica de turisme, destaca la riquesa natural de la zona, protegida per dues figures clau: 1. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: Ideal per a excursions cap als Encantats, el refugi d'Amitges o l'estany de la Ratera. 2. Parc Natural de l'Alt Pirineu: El més extens de Catalunya, on es pot visitar la Mollera d’Escalarre i seguir les petjades de l'os bru. L'oferta esportiva és immensa, incloent ràfting, caiac, BTT (amb el nou centre BTT Valls d'Àneu), esquí a les estacions properes de Baqueira i Espot, i senderisme d'alta muntanya. Gastronomia Autèntica La cuina pallaresa és un dels grans reclams de la regió: - Embotits: El xolís, el gosset i la botifarra traïdora. - Plats típics: El freginat, el palpís de corder, el cibet de senglar i la col i tromfes amb suc de rosta. - Formatges: Serrat i tupí. Festes i Tradicions L'episodi subratlla esdeveniments com les Falles d’Isil (Festa d'Interès Nacional), el festival de teatre familiar Esbaiolat al juliol i el Dansàneu. "Esterri d’Àneu és el cor de les Valls d’Àneu, un conglomerat de sensacions on natura, esport i tradició es donen la mà."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
Gastronomia i Concurs de la Vall d'Aran
Exploració de la Gastronomia de la Vall d'Aran L'episodi d'avui se centra a detallar la riquesa culinària del municipi de Vielha e Mijaran, destacant-ne tant la tradició pirinenca com les influències transfrontereres. Es descriu una oferta gastronòmica àmplia i tradicional que inclou productes locals de gran qualitat i una forta herència de la cuina francesa. Productes i Plats Típics Plats principals: S'esmenta la cèlebre olla aranesa, els patés, les carns a la llosa i a la brasa (especialment la vedella i el xai) i la truita de riu. Rebosteria i fruits: Destaquen les creps, els bolets i una gran varietat de fruits silvestres com mores, maduixes, nabius i gerdons. Licors tradicionals: S'expliquen begudes emblemàtiques com l'aigua de Nodes (aiguardent de nous), el cassis (licor de gers) i el vin caut (vi calent). Concurs Radiofònic: L'Hotel El Ciervo El programa inclou una dinàmica participativa on els oients truquen per guanyar una nit amb esmorzar a l'Hotel El Ciervo, situat a la riba de la Garona. "L'oferta gastronòmica de la Vall d'Aran és àmplia i tradicional, amb una influència francesa que la fa única." Preguntes del Concurs Influència francesa: Identificar quins plats provenen de la tradició del país veí (Resposta: creps i patés). Licors de la Vall: Reconèixer el nom d'un licor tradicional esmentat prèviament (Resposta: aigua de Nodes). Participació digital: Es convida els oients a visitar la web de l'hotel per esbrinar quina forma té el clauer de les habitacions i enviar la resposta per correu electrònic.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
EN RUTA 5 VIELHA 5
Descobrint Vielha e Mijaran amb el seu alcalde En aquesta conversa amb Pau Perdíces, alcalde de Vielha e Mijaran, s'explora la riquesa cultural, natural i gastronòmica d'aquest municipi de la Vall d'Aran. L'entrevista posa èmfasi en la transició del municipi cap a un turisme que va més enllà de la neu, destacant el valor de la primavera i el patrimoni local. Turisme i Natura Estacionalitat: Tot i que la neu continua sent el motor principal, s'observa un augment significatiu del senderisme i les excursions a la primavera i l'estiu. Llocs emblemàtics: Es recomana visitar el Bosc de Varicauba, l'Uelh deth Joèu (Ulls del Jueu) i gaudir dels paisatges del Cap de la Muntanya amb cavalls salvatges. Activitats de primavera: L'alcalde destaca el maig com un mes ideal per veure el naixement dels rius i la fauna autòctona, com els cérvols, que baixen a zones menys altes. Cultura i Patrimoni El Romànic Aranès: Es destaca la singularitat de les esglésies com la de Sant Miquel de Vielha o la d'Arties, que conserven peces de diversos segles integrades en un mateix espai. La Llengua Aranesa: Es posa en valor l'esforç per mantenir l'aranès viu, especialment mitjançant l'escola, on els joves ja el parlen i escriuen amb normalitat. Germanament: S'esmenta el vincle amb Calafell, destacant l'intercanvi gastronòmic entre el mar i la muntanya. Gastronomia i Esports Cuina local: El plat estrella és l'Òlha Aranesa, símbol de la cuina de muntanya que combina tradició i qualitat en els restaurants locals. Esports de gel: Vielha destaca pel seu Palau de Gel, on es practiquen esports com l'hoquei, el patinatge artístic i, curiosament, el curling. "L'aranès no és només una curiositat, és una part fonamental de la nostra forma de vida que volem conservar viva."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
47'
L'estereoscòpia i el futur del cinema 3D
Introducció a l'Estereoscòpia i el Nou Llenguatge Visual L'entrevista amb Jordi Bransuela, director de fotografia i especialista en estereoscòpia, explora la revolució que suposa el cinema en 3D. Aquesta tècnica, que busca representar la realitat de manera immersiva, ha introduït una figura clau en els rodatges: l'estereògraf. Figures Clau i Tècnica de Rodatge • L'Estereògraf: És el professional responsable de gestionar la profunditat de la imatge. Treballa colze a colze amb el director de fotografia per decidir com d'intens serà l'efecte de relleu. • Sistema de Dues Càmeres: Per rodar en 3D real es necessiten dues càmeres (o una amb dues òptiques) que imiten la visió humana. La distància entre elles, anomenada distància interaccial, és la que defineix si un objecte sembla estar més a prop o més lluny de l'espectador. Indústria, Pirateria i Mercat La indústria ha vist en el 3D una eina tecnològica per fer tornar el públic a les sales de cinema davant la crisi de les descàrregues. Segons Bransuela: "El 3D en sala no es pot piratejar; si graves la pantalla sense ulleres, només veuràs una imatge doble." El Perill de la "Dimensionalització" S'adverteix sobre la pràctica de rodar en 2D i convertir-ho a 3D mitjançant software (com a Fúria de Titanes). Aquest procés és més barat però ofereix una qualitat estereoscòpica inferior, el que pot acabar decebent l'espectador si no es controla. Postproducció i Futur Tecnològic La tecnologia digital ha permès que molts errors de rodatge es corregeixin en postproducció, facilitant l'ajust de profunditat i l'enquadrament. El Salt a la Televisió El 3D ja no és exclusiu del cinema. Les grans marques estan llançant televisors estereoscòpics i cadenes com TV3 o Canal Plus ja generen continguts com concerts, futbol i documentals en aquest format. • El futur proper apunta a sistemes autoestereoscòpics que permetran veure l'efecte sense necessitat d'ulleres, tot i que encara estem en una fase inicial de la tecnologia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
El Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF)
Explorant el Cinema Asiàtic a Barcelona En aquesta edició del programa, s'entrevista Maia Torrecillas, codirectora del Festival Internacional de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF), que arriba a la seva 12a edició. La conversa destaca l'evolució del festival i la voluntat de portar a la ciutat mirades alternatives de la cinematografia oriental. Els Reptes i la Filosofia del Festival El festival va néixer arran del boom del cinema asiàtic a Europa i ha aconseguit consolidar un públic que ha crescut i s'ha format conjuntament amb el certamen. Tot i la seva bona posició internacional, Torrecillas subratlla les dificultats econòmiques: Pressupost limitat: El festival manté una estructura petita i necessita més suport institucional per portar cineastes consagrats. Aposta per nous valors: Enguany el focus se centra en la secció emergents, amb joves directors del sud-est asiàtic, la Xina, el Japó i Corea. Cine d'autor vs. comercial: Tot i que podrien omplir sales amb cinema comercial, el BAFF prioritza el cinema d'autor i l'experimentació visual per oferir "noves formes de mirar". Desmuntant Mites: El Ritme Orientals Un dels punts clau de l'entrevista és la defensa del ritme del cinema asiàtic davant de l'acusació de ser "lent": "El ritme no és només acceleració i velocitat; el ritme de la vida inclou silencis, espais buits i moments morts." Segons la directora, aquest cinema és una experiència de sensacions i emocions que va més enllà de l'entreteniment convencional per convertir-se en art. Recomanacions del Cap de Setmana Fifteen Malaysia: Una col·laboració cooperativa entre 15 directors que ofereix una forta crítica social. The Housemaid (1960): Un clàssic coreà restaurat per la fundació de Martin Scorsese. Where Are You de Masahiro Kobayashi: Una mirada crua als problemes socials del Japó contemporani. Face de Tsai Ming-liang: Una obra altament artística i personal que compta amb actrius franceses com Fanny Ardant i Laetitia Casta.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Olga Pes i Maiden Voyage: Connexió musical Londres-Tarragona
L'experiència d'Olga Pes a Londres L'artista Olga Pes relata la seva experiència vital i professional a la capital britànica, on va descobrir la dinàmica dels open mics. Aquesta pràctica consisteix en sessions on qualsevol músic pot pujar a l'escenari i interpretar uns quants temes, una realitat molt estesa a Anglaterra que facilita la rodalia i la frescor interpretativa. Diferències en la filosofia musical Segons l'Olga, la principal diferència entre el panorama musical català i el londinenc rau en la naturalitat: A Londres, es toca per pur plaer i de manera constant, perdent la por a l'escenari. Aquí, sovint s'espera massa temps a tenir una tècnica perfecta abans de mostrar-se al públic. La relació amb el públic és més orgànica, sense necessitat d'exaltacions ni de falta de respecte, simplement integrant la música en la quotidianitat. "He après allà el que no he après en sis anys d'estudiar música; tocar cada dia fa que li perdis la por i el respecte mística al fet de ser músic." Entrevista amb Maiden Voyage El grup londinenc Maiden Voyage, format pel Calvin, el Narva, el Rodney i el Graham, visita Catalunya per oferir una sèrie de concerts. El grup destaca la dificultat d'enregistrar discs i com el directe és la seva eina principal de promoció. La seva música és una fusió de diversos estils, incloent-hi: Americana i Reggae. Folk i Pop Rock. Blues, element fonamental del seu so. Agenda de concerts i col·laboracions L'estada del grup inclou diverses dates clau al territori: Salou: Concert al local Tumach. Tarragona: Actuació principal a la Bequeria el dissabte a les 22:30h. Altafulla: Jam session al Faristol el diumenge. Aula de Músics: Xerrada divulgativa i concert per a alumnes el dilluns. L'episodi clou amb una actuació acústica en directe de la cançó "Burning Sun", on mostren l'energia i la sinceritat que els caracteritza damunt de l'escenari.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Cures de la gespa i control de plagues de primavera
Manteniment i Preparació de la Gespa a la Primavera En aquesta secció de jardineria amb en Joan Manent, s'analitzen les tasques essencials per preparar la gespa de cara a l'estiu. La primavera és el moment ideal per realitzar l'escarificat, un procés de tall vertical que elimina la capa impermeable de restes vegetals (el feltre) que impedeix que la terra respiri i absorbeixi l'aigua. Passos clau per a una gespa sana: • Ressembrat: Adobar i reomplir les clapes que han quedat buides durant l'hivern. • Eliminació de males herbes: Ús d'herbicides de fulla ampla per evitar que les espècies invasores dominin el jardí. • Adobatge: Aplicació de fertilitzants rics en nitrogen per recuperar el color verd, tot i que s'ha de vigilar de no excedir-se per no debilitar les arrels. "L'escarificat és una feina que no se sol fer massa sovint, però que és com un rescat per a la gespa." Plagues i Malalties Comuns Amb l'arribada de la calor i la humitat de les pluges, proliferen diversos insectes i fongs que ataquen els brots tendres: • El Pugó: Pot presentar-se en diversos colors segons la planta que l'alimenta. Es destaca la importància de depredadors naturals com les marietes. • La Formiga i el Pugó: S'explica la relació de simbiosi; la formiga no porta el pugó, sinó que se n'alimenta dels seus excrements dolços. • Orugues i Fongs: Cal estar atents a les fulles mossegades o amb puntets taronges (la rotlla) i aplicar tractaments fungicides preventius. Consells sobre Productes Fitosanitaris L'expert recomana l'ús de productes selectius en lloc de genèrics per protegir insectes beneficiosos com les abelles. És vital llegir els prospectes i comprar envasos petits per evitar que el producte s'oxidi o es torni perillós amb el temps. En el cas de fruiters, com els nespelers, cal respectar els temps de carència abans de la collita.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
8'
Entrevista als Main: Psicodèlia i Pop a la Fira de Vilaseca
Els Main a la Fira de Música al Carrer de Vilaseca L'entrevista presenta el grup musical Main (anteriorment coneguts com Mine), una de les propostes destacades de la Fira de Música al Carrer de Vilaseca. L’Albert Rams, membre de la banda, explica els detalls de la seva actuació i la identitat sonora del projecte. Estil i Referents Musicals La banda es defineix dins del gènere pop, tot i que la seva proposta és una barreja eclèctica influenciada per diversos estils: Psicodèlia dels anys 60 i 70. Toques de rock i rockabilly. Gran èmfasi en les harmonies vocals, amb quatre veus que s'entrellacen en les composicions. Ús de l'instrument Hammond per crear atmosferes galàctiques. Trajectòria i Producció Després de guanyar el prestigiós concurs de maquetes Sona Nou, el grup ha gravat el seu primer disc sota la producció de Ricky Falkner (Sidonie, Love of Lesbian). El grup destaca que la música és per a ells una forma d'autoteràpia: "Quan et preocupa un tema, pots explicar-li al psicòleg o pots fer-ne una cançó... nosaltres preferim la cançó, que surt més barat." Espectacle Visual i Propers Concerts Els Main entenen el concert com un xou integral on la part estètica i escenogràfica és fonamental. A part de la seva actuació a Vilaseca (dissabte a les 02:00h), han confirmat que tocaran a les festes de Sant Magí a Tarragona durant el mes d'agost.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
El massatge en fisioteràpia: mites, beneficis i aplicacions
En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet desmitifica la idea popular del massatge i n'explica la funció real dins del camp de la salut i la fisioteràpia. A través d'una conversa amb la Núria, s'aborden els diferents tipus de massatges, la importància del diagnòstic professional i els riscos de les pràctiques mal enteses. Conceptes clau sobre el massatge Terme genèric: El massatge no és una única tècnica, sinó un conjunt de mètodes que poden ser manuals o instrumentals (ús de vibradors o eines de pressió profunda). Objectiu real: L'objectiu no és "desfer nusos" (un concepte antiquat), sinó desactivar punts de contracció i retornar l'elasticitat i flexibilitat al teixit muscular i a les fàcies. El mite del dolor: Existeix la creença errònia que un massatge ha de ser fort o dolorós per ser efectiu. Caudet afirma taxativament: > "Un massatge mai ha de fer mal. El dolor no és un mètode per trobar-se bé." Aplicacions i especialitats El massatge té diverses finalitats segons la necessitat del pacient: Muscular: El més comú per tractar tensions i càrregues. Estètic: Orientat a la pell i al rec sanguini superficial. Circulatori: Requereix un control estricte; per exemple, en casos de varius, el massatge convencional està contraindicat i cal recórrer al drenatge limfàtic. Orgànic: Tècniques específiques per millorar la mobilitat intestinal i combatre l'estrenyiment. La importància de la prevenció L'expert recomana el massatge com una eina de manteniment de la salut, similar a altres hàbits d'higiene personal. En una societat amb alts nivells d'estrès i sedentarisme, el massatge preventiu ajuda a: Eliminar toxines i millorar la neteja de la pell. Reduir l'estrès articular i prevenir patologies futures com l'artritis o l'artrosi. Relaxar el sistema nerviós davant estímuls constants que provoquen insomni o dolors crònics.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Responsabilitat i cures en l'adopció d'animals
Guia per a una adopció responsable En aquesta edició de la secció Molt més que peluts, en col·laboració amb l'Associació Protectora d'Animals, s'aborda la importància de prendre decisions conscients abans d'incorporar un animal a la família. L'objectiu és evitar l'abandonament derivat d'actes impulsius. Punts clau de la responsabilitat Compromís a llarg termini: Un gos pot viure entre 10 i 14 anys. Cal preveure com canviarà la nostra vida durant aquest temps. El paper dels adults: Tot i que els nens solen ser qui més demanen la mascota, la responsabilitat final i legal recau sempre en l'adult. No són objectes: Com recorden els col·laboradors, un animal té sentiments i no es pot retornar com si fossin unes sabates. Aspectes Sanitaris i Legals L'especialista veterinària Alexia Falcó detalla els requisits essencials per al benestar de l'animal i la salut pública: L'ús del xip: És un microprocessador obligatori a Catalunya que vincula l'animal amb el seu propietari de forma permanent. Esterilització: Fonamental per evitar camades no desitjades i millorar l'estabilitat emocional de l'animal, eliminant l'estrès de les hormones. Vacunació i desparasitació: Controls anuals necessaris per garantir la immunitat i la higiene en espais públics. Gossos en adopció cercant llar Durant el programa es presenten tres casos de la protectora: "Osso: Un husky de 9 anys, ideal per a gent gran per la seva docilitat." "Pongo: Un gos tipus dàlmata molt actiu que ja ha patit diversos abandonaments." "Guapa: Una gosseta de 2 anys, poruga però molt bona i tranquil·la." Condicions d'adopció a la Protectora L'entitat ofereix l'adopció mitjançant un pagament que cobreix les despeses veterinàries bàsiques: * Cadells: 90 euros (inclou vacunes i xip). * Adults: 140 euros (inclou vacunes, xip i esterilització).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Cicle de Cinema Asiàtic i Estrenes de Cartellera
Focus Especial: Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAF) L'episodi comença amb una entrevista profunda a la Maia Torrecillas, codirectora del BAF (Festival Internacional de Cinema Asiàtic de Barcelona), qui analitza l'evolució del festival en la seva dotzena edició. Els punts clau de la conversa inclouen: • Història i objectius: El festival va néixer arran del boom europeu del cinema japonès i ha format el seu propi públic al llarg dels anys. • Cineastes emergents: Es destaca l'aposta per autors joves de Sud-est Asiàtic, la Xina i el Japó davant la dificultat pressupostària de portar grans estrelles ja consagrades. • Art vs. Cinema comercial: La direcció referma el seu compromís amb el cinema d'autor i les noves formes de mirar, malgrat que això no sempre ompli les sales de 200 persones. • El mite de la lentitud: Torrecillas defensa que el ritme del cinema asiàtic respon a una filosofia oriental on els silencis són part de l'emoció artística. Recomanacions destacades del BAF • Where Are You (Masahiro Kobayashi): Una crítica social directa al Japó contemporani. • Fifteen Malaysia: Obra cooperativa de 15 directors que va esdevenir un fenomen social a través d'Internet. • The Housemate (1960): Clàssic coreà restaurat per la World Cinema Foundation de Martin Scorsese. • Face (Tsai Ming-liang): Una pel·lícula amb repartiment francès que frega el món de l'art visual. Novetats a la Secció "Vuit i Mig" i Cinema Comercial L'Esther Ferrer analitza les estrenes més properes i les propostes de la cartellera d'Ocin a les Gavarres: • Documental Musical: Es ressalta Let’s Get Lost, de Bruce Weber, sobre el mític trompetista de jazz Chet Baker, destacant la seva vida turbulenta i el seu talent excepcional. • Cinema Espanyol: Habitación en Roma de Julio Medem, destacant el seu ambient romà i la química entre Elena Anaya i Natasha Yarovenko. • Acció i Comèdia Americana: Es comenten títols com Un ciudadano ejemplar (amb Gerard Butler i Jamie Foxx), i les comèdies Noche loca i El plan B (protagonitzada per Jennifer López). • Cinema Familiar i en Català: Destaca l'estrena de Viatge màgic a l'Àfrica de Jordi Llompart, la primera gran producció catalana en 3D, i la comèdia francesa El petit Nicolau. "El cinema és entreteniment, però el cinema també és art; l'Àsia és el futur i el festival és una finestra oberta a aquest món."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Rauxa presenta el seu disc 'Dins d'una peixera'
Rauxa i la seva evolució cap a la rumba llatina Els membres del grup Rauxa, Jaume Ibars i Josep Maria Vidal, presenten el seu tercer treball discogràfic titulat Dins d'una peixera. Després de dos anys de silenci des de l'anterior àlbum, el grup torna amb una proposta que manté l'essència de la rumba catalana però amb una clara obertura cap a ritmes més llatins. Noves sonoritats i influències En aquest disc, el grup experimenta amb la fusió, incorporant elements de: * Salsa i ritmes salseros mitjançant el piano. * Influències d'ultramar com la cúmbia, el merengue i fins i tot pinzellades de reggaeton. * La incorporació d'una guitarra flamenca (Mariano Carrillo) que consolida el so rumber. * L'ús d'instruments melòdics característics com la flauta travessera, el teclat i els sintetitzadors. El concepte de la 'Peixera' El títol del disc no és casualitat, sinó que amaga un significat simbòlic vinculat al procés creatiu: "La peixera és com la ràdio... hi ha un control, i quan graves estàs a dins... és un homenatge als tècnics de so que graven els discos." Directe i compromís amb l'escenari La banda, formada per vuit músics, destaca que aquest és el seu treball més personal, ja que han intervingut activament en tot el procés de producció i mescla. La seva prioritat continua sent el directe, buscant oferir un espectacle complet, enèrgic i fidel al so de l'estudi. Durant l'entrevista, repassen la seva gira per localitats com Tarragona, Barcelona, Lleida i Sabadell, ciutat on tancaran la presentació i amb la qual mantenen un fort vincle emocional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Vilaseca presenta la 11a Fira de Música al carrer (FiM)
Presentació de l'11a edició de la FiM a Vilaseca L'entrevista amb Javier Graset, regidor de Turisme de Vilaseca, posa en rellevància la consolidació de la Fira de Música al carrer (FiM), que enguany arriba a la seva 11a edició. El certamen s'ha convertit en un aparador estratègic que combina la vessant lúdica per al públic general amb una potent vessant professional. Característiques i dades clau Selecció exigent: De les més de 600 propostes rebudes, s'han seleccionat uns 42-47 grups per actuar en aquesta edició. Impacte professional: L'any passat la fira va comptar amb 200 programadors inscrits, consolidant-se com plataforma de llançament per a grups com Manel, Facto Delafé o Calima. Escenaris i logística: El festival disposa de sis escenaris simultanis situats a prop els uns dels altres per facilitar el flux de gent pel centre de la vila. Novetats d'aquesta edició Nova Identitat: S'adopta l'acrònim FiM com a marca distintiva per potenciar la seva imatge. Aposta pel talent femení: El programa d'enguany destaca per una forta presència de grups liderats per dones. Tecnologia i xarxes: Emissió de concerts en directe per internet i una gestió activa a través de Twitter i Facebook (on ja sumen més de 5.000 amics). Participació ciutadana: Per primer cop, el públic ha pogut triar un dels grups del cartell (Costa Rico) mitjançant votació a les xarxes socials. "La filosofia és donar l'oportunitat a tots aquests grups del país per mostrar la qualitat que hi ha." Impacte econòmic i futur L'esdeveniment té un gran impacte en el sector turístic local, amb hotels i restauració preparats per a l'afluència de visitants que vénen no només de la demarcació, sinó també de Barcelona o França. Javier Graset aposta per un creixement moderat i sostenible per mantenir l'essència de proximitat que defineix la fira.