Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1705-1728 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Experiències reals d'adopció animal a Tarragona
L'impacte de l'adopció en primera persona En aquest episodi especial realitzat en col·laboració amb la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona, diversos adoptants comparteixen el seu testimoni vital. L'objectiu principal és desmitificar l'adopció de gossos adults i demostrar que la convivència en pisos és totalment viable i enriquidora. Testimonis destacats El Carles i el Nico: Van adoptar el Nico, un gos de 21 quilos que s'ha adaptat perfectament a la vida en un pis petit. El Carles destaca que l'arribada de l'animal ha estat una experiència 100% positiva que hagués hagut d'iniciar abans. La Cinta i el Blanc: Malgrat els instints caçadors del Blanc, la Cinta treballa amb una etòloga per millorar el seu comportament al carrer. Ressalta la felicitat i il·lusió que transmet l'animal quan fan excursions pel camp. La Maite Ramos i la Nefertiti: La il·lustradora Maite Ramos explica la història de la Nefertiti, una gossa que va patir maltractaments greus i que ara viu una vida de pau, pesant 41 quilos i oferint una espiritualitat empàtica única. Avantatges de l'adopció de gossos adults La protectora i els convidats remarquen punts clau per a futurs adoptants: Educació més fàcil: A partir de l'any d'edat, els gossos tenen la intel·ligència més desenvolupada i entenen millor les pautes. Adaptabilitat: Els gossos adults són agraïts i no requereixen la feina intensiva que suposa un cadell. Solidaritat doble: Quan s'adopta, se salva la vida del gos que surt i es deixa espai per a un altre que ho necessita. "L'animal et mira i no és només un animal, és un ser vivent que et comprèn i tu el comprens a ell." Gossos que busquen llar Durant el programa es presenten tres casos urgents: * Iris: Una mestissa de Beagle molt tranquil·la. * Lucky: Un mestís de Bòxer afectuós i juganer. * Lluna: Una Golden Retriever que ja ha patit dos abandonaments i busca una família definitiva.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Fotografia de Jazz i Reivindicació al Carrer Comte
Exposició de Fotografia: 20 Anys de Trajectòria L'episodi se centra en la figura del fotògraf Pep Escoda, qui celebra dues dècades de carrera professional amb una nova exposició a l'Espai Pep Escoda de Tarragona. La mostra, titulada Underground Blues, recull 14 instantànies preses entre 1999 i 2010. L'Art de Capturar el Jazz i el Blues Escoda detalla la seva passió per aquests gèneres musicals i la dificultat tècnica de fotografiar concerts: • L'ús del blanc i negre per transmetre l'espiritualitat i l'ambient clàssic del gènere. • La importància de l'ofici i la paciència per captar l'instant decisiu sense destorbar els músics. • L'anècdota de Bebo Valdés, a qui va fotografiar durant un assaig mentre el músic portava guants i anorac, trencant la imatge tòpica del pianista. El Conflicte dels Pilons al Carrer Comte L'entrevista també compta amb Ramon Oller, veí del carrer Comte, per denunciar l'estat de les obres que s'eternitzen des del gener. El punt més crític és la reclamació dels 76 pilons que caracteritzaven el carrer. "Sense pilons no hi ha festa. Són un atractiu turístic i una eina de seguretat fonamental per evitar l'aparcament incívic que bloqueja ambulàncies i bombers." Reivindicació Veïnal i Creativitat • La festa de Sant Agapito Vist (primer dissabte de juliol) perilla si no es restitueixen els pilons oficials. • Proposta irònica de fer un body paint amb 75 voluntaris fent de pilons si l'Ajuntament no els col·loca a temps. • Crida directa a l'alcalde per complir amb les promeses del projecte original de pavimentació. El Futur de la Fotografia Escoda reflexiona sobre els canvis en la professió, la conservació de negatius originals i el paper de les noves tecnologies: • El Photoshop es veu com una eina positiva si s'usa amb mesura, criticant els retocs irreals en revistes de moda. • Projectes futurs: una exposició sobre els seus inicis amb artistes de música popular i el llançament de workshops per ensenyar a educar l'ull.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Campions Sub-10 d'Escacs de Tarragona
Entrevista als Campions de Catalunya de la Categoria Sub-10 En aquesta trobada, coneixem els quatre joves representants del Club d'Escacs Tarragona que s'han proclamat recents campions de Catalunya. Els protagonistes són els bessons Joan i Pau Mallol, l'Arnau Pallàs i l'Adrià Marcos, nens d'entre 8 i 10 anys que porten gairebé la meitat de la seva vida dedicats a aquest esport mental. Els Inicis i la Passió pel Joc Tot i la seva curta edat, tots quatre coincideixen en el fet que els escacs són una activitat emocionant i plena de reptes. Els seus inicis varien segons el cas: * L'Arnau va començar amb el seu pare i al col·legi abans de fer el salt al club. * En Pau es va inspirar en el seu germà gran per voler aprendre a jugar. * Tots ells juguen des de fa quatre o cinc anys, mostrant una precocitat notable. El Camí cap al Campionat El procés per arribar a ser campions no ha estat fàcil. Van haver de superar una fase classificatòria a nivell provincial abans de disputar les finals de Catalunya. Durant el cap de setmana decisiu, van jugar un total de cinc partides, culminant en una última ronda molt complexa pel cansament acumulat i el nivell dels oponents. "Vam quedar campions per desempat, perquè va quedar un triple empat final." Abilitats i Peces Preferides Els nens destaquen que per ser un bon jugador cal, sobretot, concentració i molta paciència. Durant l'entrevista, expliquen el funcionament del rellotge de控制 i comparteixen quines són les seves figures predilectes al tauler: * L'Àlfil: valorat per la seva agilitat i mobilitat. * El Cavall: utilitzat per crear jugades sorprenents. * La Dama: reconeguda com la peça més forta i versàtil. * El Rei: la peça clau que cal defensar a tota costa. Finalment, els joves campions animen a altres nens a provar els escacs, destacant-ne la part social i els amics que es fan durant els tornejos.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
L'Estat d'Israel, la reacció de la UE i el pressupost comunitari
L'incident de la flotilla de la llibertat L'episodi analitza l'atac de l'exèrcit israelià a una flotilla amb ajuda humanitària que es dirigia a Gaza en aigües internacionals. Aquest fet s'ha considerat una transgressió del dret del mar i dels convenis internacionals. Reacció de l'ONU: S'ha descrit com una declaració "tova" (light), en què es lamenten els fets però sense assenyalar directament autors ni establir mesures coactives. Reacció de la Unió Europea: S'ha posat de manifest la fragmentació de veus dins la UE. Mentre que l'Alta Representant ha utilitzat el terme deplorar (menys contundent que condemnar), el Parlament Europeu ha estat molt més dur, qualificant l'atac d'"injustificat" i "inacceptable". "Deplorar és com dir 'em sap greu', més adequat per a una desgràcia natural que per a un acte amb un causant directe." El pressupost de la Unió Europea Es desmitifiquen algunes creences sobre les finances europees, destacant que el pressupost no és tan elevat com es percep popularment: Fonts de finançament: Prové principalment d'una part de l'IVA, dels aranzels duaners de mercaderies externes i de les aportacions dels estats segons el seu PIB. Distribució de la despesa: Les partides més grans es destinen a creixement sostenible (fons estructurals, recerca, educació) i a la política agrícola i medi ambient. Burocràcia: Només representa un 5% del pressupost total. Cost per ciutadà: S'estima que cada ciutadà europeu aporta una mitjana de 246 euros anuals. La dada de la setmana: Programa Erasmus Es tanca la secció amb dades sobre la mobilitat estudiantil: * Cada any, uns 180.000 estudiants es beneficien del programa Erasmus. * Es comenta l'anècdota de com, dins la Comissió Europea, el programa es coneixia col·loquialment com a "Orgasmus" pel seu component d'experiència vital i social juvenil.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Homenatge al Doctor Aleu: Un segle de memòria tarragonina
Centenari del Doctor Aleu: Vida, Medicina i Història Entrevista realitzada amb motiu del centenari del Doctor Aleu, una figura emblemàtica de Tarragona. La conversa destaca l'homenatge públic que tindrà lloc a l'Ajuntament i repassa la seva extensa trajectòria vital i professional, marcada per una memòria prodigiosa que el propi Antoni Penedès descriu com la d'un "ordinador". L'Homenatge a l'Ajuntament Data i lloc: L'acte es realitzarà divendres a les 19:00h a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona. Objectiu: Oferir un espai obert a tota la ciutadania per expressar l'afecte i agraïment a una persona considerada "irrepetible". Arqueologia i Descobriments a Tarraco El Doctor Aleu va ser president de la Societat Arqueològica de Tarragona. Durant l'entrevista, relata anècdotes fascinants sobre les seves exploracions: * La seva entrada al món de l'arqueologia com a regidor, col·laborant amb el metge Domènec. * L'exploració de les vòltes del circ romà i el famós pou de la Plaça de la Font. * Una anècdota curiosa on, explorant túnels després de la guerra, van acabar sortint pel dipòsit de cadàvers d'un hospital, espantant les monges de guàrdia. Trajectòria Política i Professional Medicina: Va ser el metge de referència de gran part de la ciutat després de la Guerra Civil, arribant a atendre el 80% de la població en una època de gran escassetat de professionals. Activitat política: Va ser regidor de sanitat i aigües, a més de diputat, tot i que confessa que sovint s'hi va veure empès per les circumstàncies més que per voluntat pròpia. Obra escrita: Ha publicat més de 200 llibres i treballs, destacant especialment les seves "Receptes del Metge Aleu". Records Històrics i Gaudí El doctor recorda amb claredat les epidèmies de grip (especialment la de 1918) i les dures condicions de vida durant la guerra i la postguerra. Explica la seva trobada amb Antoni Gaudí a Barcelona, on va conèixer l'arquitecte mentre aquest vivia en la pobresa dedicada totalment a la Sagrada Família. "Jo el que desitjaria és que hi hagi un individu que tingui un poc de cap, que sigui seriós i que treballi, sobretot, per la gent més pobra."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
L'experiència de Ramon Bosch com a missioner a Guatemala
L'experiència del Ramon Bosch a Guatemala El tarragoní Ramon Bosch, missioner secular vinculat al Comitè Oscar Romero, comparteix la seva experiència després de quatre anys vivint i treballant a El Tumbador, un petit poble rural de Guatemala. Després de la seva jubilació, va decidir dedicar la seva vida a la tasca humanitària i social en una zona dominada per les fincas de cafè i marcada per la pobresa extrema. La realitat social i el context de violència La zona on treballa en Ramon presenta reptes molt durs: * Pobresa estructural: La població depèn totalment del treball estacional a les plantacions de cafè, sovint sota condicions d'explotació. * Inseguretat extrema: El país pateix un índex d'impunitat del 98%. Bosch relata la presència constant del narcotràfic i episodis freqüents de violència i violacions. * Privilegi de l'estranger: Curiosament, comenta que el fet de ser estranger li atorga una certa protecció, ja que els grups criminals eviten incidents que podrien provocar investigacions internacionals. Projectes d'ajuda i desenvolupament En Ramon col·labora amb la congregació de les Germanes Amor de Dios en diverses línies d'actuació: 1. Atenció a la gent gran: Programa d'ajuda alimentària per a 110 avis que no tenen cap tipus de pensió ni cobertura social. 2. Beques d'estudis: Actualment, 104 joves reben ajuts per cursar estudis superiors, l'única via real per sortir de la dependència de les finques. 3. Salut: Gestió d'una clínica de preus mòdics que ofereix serveis i medicaments a la població que el sistema públic no pot atendre. Visió de la missió Com a missioner seglar, Bosch defensa una evangelització alliberadora que se centra en el benestar i la dignitat de la persona en el seu dia a dia. Critica el "Déu diner" i advoca per un model basat en la justícia social i la bondat. "Evangelitzar és buscar la felicitat de les persones... és el món de cada dia i som la gent de cada dia que el que vol és que siguem feliços."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Descripció del contingut Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva centrada exclusivament en la salutació de cortesia Bona nit. La interacció es manté constant i sense variacions al llarg de tot el període de temps registrat. Punts clau de la transcripció Consistència absoluta: Es repeteix la mateixa fórmula de salutació cada 30 segons aproximadament. Uniformitat lingüística: No apareix cap altra expressió ni variació terminològica. Ritme constant: Les entrades estan distribuïdes de manera gairebé simètrica en el temps. "Bona nit" En resum, el contingut no aporta informació addicional més enllà del manteniment d'un protocol de salutació reiterat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Debat Polític Jove: Balanç Cultural de Tarragona
Tertúlia sobre el rumb cultural a Tarragona En aquesta segona entrega de la tertúlia amb joves polítics de Tarragona, els representants del PSC, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) debaten intensament sobre l'estat actual de la ciutat a un any de les eleccions municipals. El focus central és la gestió de la cultura, les infraestructures pendents i la visió de futur per a la ciutat. Diagnòstic de la situació actual El debat comença amb una ronda de valoracions on les postures queden clarament enfrontades: • El PSC defensa que s'ha millorat la situació heretada i que s'estan creant eines per situar Tarragona al mapa cultural. • CiU qualifica la política cultural com a "inexistent" i critica una gestió basada en grans anuncis sense execució real. • El PP descriu la situació com a "feble i dèbil", posant el dubte sobre la capacitat de la ciutat per assolir reptes europeus. Infraestructures i equipaments culturals Un dels punts de major fricció és el dèficit d'infraestructures. Els tertulians coincideixen que Tarragona pateix una mancança històrica en comparació amb ciutats veïnes: • L'etern retard del Teatre Tarragona, que porta anys en obres. • La necessitat d'un Centre d'Art Contemporani definitiu a la Tabacalera. • La manca d'un auditori i la saturació de la biblioteca pública actual, que segons l'oposició, no compleix la llei pel nombre d'habitants. El debat sobre el model: carrer vs. talonari L'Albert Punyet (CiU) critica el que anomena "cultura a cop de talonari", posant com a exemple la contractació de John Malkovich pel centenari del Metropol. L'oposició defensa que caldria apostar per la cultura de carrer i el talent local en comptes de grans figures mediàtiques. El govern (PSC) replica destacant l'impacte mediàtic internacional que aquests esdeveniments aporten a la marca de ciutat. Relació amb el sector i el Manifest per la Cultura Es discuteix durament la presentació d'un manifest conjunt de tots els agents culturals de la ciutat que es queixen de la gestió municipal: "Si tots els agents culturals es posen d'acord per redactar un manifest per queixar-se, vol dir que la política cultural no és la més indicada." Conclusions i prioritats de futur Per tancar la sessió, els grups proposen les seves prioritats: • Finalitzar les obres pendents per poder utilitzar els espais culturals. • Involucrar la ciutat i les associacions de manera real en la programació. • Redactar un Pla Cultural Real que s'adapti a les necessitats actuals dels artistes i els ciutadans.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
Protestes per les retallades i la privatització portuària
Context de la Mobilització L'entrevista a la Montse, membre del comitè d'empresa, detalla la primera d'una sèrie de mobilitzacions a l'Autoritat Portuària de Tarragona. Els treballadors s'oposen a les noves polítiques governamentals que amenacen l'estabilitat del sector. Principals Reivindicacions Privatització de serveis: L'aplicació de la nova reforma de la llei de ports que afectarà directament la policia portuària. Reducció de plantilla: S'ha denunciat la no renovació de contractes a personal eventual i la pèrdua de llocs de treball de forma generalitzada a tota la xarxa estatal. Retallades salarials: L'impacte de la reducció del 5% anunciada pel govern per al personal del sector públic, que afectarà la totalitat dels més de 200 treballadors de la plantilla portuària. Estratègia i Futur del Conflicte "Hem de mobilitzar-nos i posar el nostre granet de sorra perquè sàpiguen des de Madrid que nosaltres som treballadors i que no ens ha de tocar sempre a nosaltres."\n Els treballadors han aprofitat la reunió del Consell d'Administració per fer pressió i visibilitzar el malestar. Aquesta concentració és només l'inici d'un cicle de protestes que inclourà assemblees generals i accions a major escala per frenar les reformes laborals i portuàries en marxa.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
Impacte de les retallades salarials al sector transport
L'impacte de les retallades en el sector públic Joan Moreno, representat de la UGT, analitza les conseqüències del decret del govern que estableix una reducció salarial del 5%. Tot i que inicialment es preveia que només afectaria els funcionaris, la realitat és que s'ha estès a tot el conjunt de treballadors públics en general. Sectors i empreses afectades Dins de l'àmbit de la federació de transports, les entitats més damnificades per aquesta mesura a Catalunya són: * Les Autoritats Portuàries de Tarragona i Barcelona. * Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Dubtes sobre la legalitat i resposta sindical El sindicat qüestiona obertament la legalitat d'aplicar aquestes retallades a treballadors que no són funcionaris, argumentant que aquests tenen un conveni propi amb rang de llei que s'hauria de respectar. Moreno qualifica la mesura d'injusta perquè fa recaure el pes de la crisi sobre el col·lectiu amb menys capacitat d'oposició. "No ens sembla de rebut que la situació de crisi l'estiguin pagant els que no tenen cap culpa d'haver-la provocat." Convocatòria de mobilitzacions Com a resposta directa a aquestes polítiques, s'ha confirmat la convocatòria de vaga per al dia 8, coincidint amb la resta de la funció pública. L'objectiu és mostrar un rebuig contundent a la disminució salarial plantejada pel Ministeri i el Consell Executiu de la Generalitat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
2010-05-28 UM TÀRRACO VIVA
El darrer cap de setmana de Tarraco Viva Aquest episodi ens submergeix en l'ambient del darrer cap de setmana del festival Tarraco Viva, una celebració dedicada a la reconstrucció històrica de l'època romana a la ciutat de Tarragona. La connexió s'inicia al camp del Roqueral, un dels epicentres de l'activitat, que es troba totalment ple de visitants i tarragonins. Reconstruccions militars i vida quotidiana Al camp de Roqueral, diversos grups de reconstrucció ofereixen demostracions sobre la vida de les legions: Cohort Prima Gallica: Un grup provinent del País Basc que representa la vida civil i militar dels tardoromans (segles IV i V d.C.). Han realitzat maniobres militars i actes religiosos en honor a Júpiter Óptimo Máximo. Time Trotter: Grup alemany especialitzat en la cavalleria romana. Els seus integrants utilitzen cavalls de la Camarga i fan servir rèpliques exactes d'armes com el jaculum (llances petites) basant-se en el rigor històric i restes arqueològiques. Gastronomia: El Tàrraco a Taula Una part fonamental del festival és la iniciativa gastronòmica Tàrraco a Taula, on participen 17 restauradors de la ciutat. S'analitza l'experiència al restaurant Barthaus: Arqueologia culinària: Els plats es preparen respectant els ingredients i sabors de l'època. Destaca l'ús del garum (salsa de peix fermentat) i el mulsum (vi especiat amb mel, canyella i gingebre). Plats destacats: Entre la vintena d'opcions s'inclouen el moretum (formatge romà), l'enciam bullit amb vinagreta especial, el bacallà amb maduixes o el fricassé de porc. "L'enciam bullit és el plat més romà de tots, ideal per als que realment volen provar alguna cosa superdiferent." Valoració dels visitants Les famílies que participen en les degustacions valoren molt positivament la qualitat i la singularitat dels menús, destacant que, tot i ser gustos poc quotidians, l'experiència val la pena pel seu caràcter cultural i festiu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Tendències en Jardineria: Chelsea Flower Show i Kew Gardens
Explorant l'Excursió pel Paisatgisme Britànic El col·laborador Joan Manent, del Gremi de Jardineria de Tarragona, comparteix la seva experiència recent a Londres visitant esdeveniments referents en el món de l'horticultura. El resum destaca la importància de professionalitzar el disseny dels espais verds. La Fira Chelsea Flower Show Considerada la Passarel·la Gaudí de la jardineria, aquesta fira marca les tendències globals per als propers anys. Els aspectes més rellevants discutits inclouen: • L'estatus del jardiner: Al Regne Unit, la professió té un reconeixement social elevadíssim, amb esdeveniments patrocinats per la corona i música en directe. • Materials i composicions: Ús destacat de fustes de qualitat, marbres, ferro rovellat (acer corten) i pedres planes o de pissarra. • Sostenibilitat: Tendència cap a plantes aromàtiques i espècies amb baixes necessitats hídriques, adaptades al territori. • Innovació en aigua: Presència de piscines naturals que imiten tolls o gorges de riu i punts d'aigua en moviment. El Reial Jardí Botànic de Kew (Kew Gardens) Un espai de 120 hectàrees declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO on destaquen: • Col·leccions botàniques: Més de 20 varietats de roures, alzines i faigs de dimensions monumentals. • Hivernacles històrics: Edificis de ferro i vidre del segle XIX que alberguen palmeres de 12 metres i plantes exòtiques. • Plantes carnívores: Espècies sorprenents que arriben a fer un metre d'alçada i utilitzen diversos mètodes de captura. Cultura i Professionalització "No tot s'acaba amb una gespa i una morera; hi ha molta cosa a fer i aprofitar en qualsevol espai, per petit que sigui." Es fa una crida a la importància del paisatgisme per organitzar els jardins segons el clima i el reg. Es recomana especialment l'ús d'especialistes del gremi per treure el màxim profit de terrasses i espais reduïts mitjançant la imaginació i bons materials.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Europa i el seu paper en un món globalitzat
L'Eurocambra com a motor de representació i crisis L'entrevista amb l'expresident del Parlament Europeu, José María Gil Robles, destaca la rellevància d'aquesta institució com l'únic òrgan supranacional del món elegit directament pels ciutadans. Amb una base de 490 milions de persones, representa el segon electorat més gran del planeta. Reptes Econòmics i Estratègies de Futur El Parlament Europeu no només actua com a representant polític, sinó que té un paper actiu en la gestió de les crisis actuals: Regulació Financera: Es treballa en directives per controlar els productes de risc i augmentar la transparència de bancs i assegurances. Estratègia 2020: Un pla a llarg termini per actualitzar el creixement europeu, posant un èmfasi especial en la qualitat de l'educació per generar ocupació futura. Control de la Despesa: Gil Robles subratlla la importància de no gastar més del que s'ingressa, posant els casos de Grècia i Espanya com a exemples de la necessitat d'ajustar el pacte d'estabilitat. La Política Agrària Comuna (PAC) i la Qualitat Un dels pilars històrics d'Europa és l'agricultura, que tot i haver reduït el seu pes pressupostari del 70% al 40%, segueix sent vital: Es busca passar de subvencions per producció a ajudes vinculades a la qualitat i resultats. L'objectiu és competir en el mercat global mitjançant l'excel·lència (com les denominacions d'origen en el vi) i no en preus contra països com el Brasil o l'Argentina. Europa com a Potència de Pau i Comerç En un món multipolar amb potències emergents com la Xina o l'Índia, Europa aporta un valor diferencial: "L'aportació única d'Europa al món és el fet de saber tractar-se en pau i entendre que l'entesa és millor que la confrontació." Aquesta experiència en la gestió de la multiculturalitat interna es considera un producte d'exportació cap a altres regions en conflicte.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Tàrrega: Teatre, Gastronomia i Patrimoni
Descobrint la Capital de l'Urgell En aquesta conversa amb Anna Castellà, tècnica de turisme i promoció econòmica, s'explora la riquesa cultural i gastronòmica de Tàrrega. La ciutat es defineix com un nucli d'alta activitat associativa i un referent comercial i cultural a les terres de Lleida. La FiraTàrrega i el Teatre El teatre és un dels pilars fonamentals de la identitat targarina: FiraTàrrega: Nascuda l'any 1980 de forma gairebé accidental per animar la festa major de setembre, enguany arriba a la seva 30a edició. Ha passat de ser una celebració local (originalment anomenada "Trifulques i Xim-Xim") a un festival de referència internacional. Grup de teatre BAT: Una entitat amb més de 50 anys d'història que organitza la cavalcada de Reis —una de les més lluïdes de la província— i el concurs de teatre amateur. Gastronomia Típica: Tradició i Innovació La gastronomia local destaca per productes que combinen la història de l'interior amb la creativitat actual: El Coc de Tàrrega: El producte estrella, amb una fira pròpia que va néixer d'una iniciativa juvenil per recaptar fons. Les Albades: Unes postres creades el 2006 en honor a la Verge de l'Alba, elaborades amb clara d'ou, sucre, ametlla i cacau. Bacallà Targarí: Una recepta recuperada que reivindica la tradició de consumir peix en salaó a les zones d'interior on el peix fresc no arribava fàcilment. "Tàrrega és una població de 17.000 habitants que, durant la fira, és capaç de multiplicar per cinc la seva població mantenint la dignitat i l'esforç de tota la ciutadania." Llocs d'Interès i Curiositats El Pati: El nom popular amb què els targarins coneixen la Plaza del Carme, cor de la vila. Sol de forat: Expressió local per descriure aquell sol intens que crema quan surt entre nuvolades negres amenaçadores. Patrimoni: El Parc de Sant Eloi al nord i el casc antic comercial com a eixos principals.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Gastronomia i cultura a Tàrrega: El Coc i la Fira
La tradició gastronòmica de Tàrrega En aquesta quarta jornada de ruta per la capital de l'Urgell, el focus principal és la gastronomia local, concretament un producte emblemàtic: el coc de Tàrrega. A diferència d'altres zones on el coc s'identifica amb el pa de pessic, a Tàrrega es tracta d'una versió de la coca de recapte. Característiques del coc de Tàrrega Base: Pasta de pa tradicional feta amb farina i llevat. Ingredients: S'estira la massa i s'hi afegeix pebrot, albergínia, botifarra (o llangonissa) i arengada salada. Acabat: Un cop cuit al forn, s'hi posa un bon raig d'oli d'oliva. "Tan calent com fred, el coc és una menja deliciosa i molt completa." Esdeveniments i Fires destacades El programa repassa diversos puntals de l'activitat cultural i firal de la ciutat: Fira del Coc: Se celebra durant la Festa Major de Maig i reuneix expositors del sector de la fleca d'arreu de Catalunya. L'edició de 2010 va comptar amb uns 16.000 visitants i es treballa per obtenir una Indicació d'Origen Protegida. Cinema i Teatre: Es destaca el cicle de cinema en blanc i negre i el prestigiós concurs de teatre amateur organitzat pel Grup de Teatre Bat. Mercats i Entitats: Tàrrega té un teixit associatiu molt ric, amb més de 150 activitats anuals, incloent-hi el Mercat de les Antiguitats i les Arts. Cultura Popular: El bestiari local és molt variat, amb gegants històrics, l'Àliga de Tàrrega i elements singulars com l'Home de la Barra o el Dimoni dels Comediants.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
El Parc de Sant Eloi: El pulmó verd de Tàrrega
Explorant el Parc de Sant Eloi a Tàrrega En aquesta segona jornada de ruta per la capital de l'Urgell, de la mà de la tècnica de turisme Anna Castellà, ens endinsem al Parc de Sant Eloi, una de les grans icones de la ciutat i el seu principal pulmó verd. Un museu a l'aire lliure El parc no és només una zona de passeig, sinó que s'ha convertit en un espai on es preserva la història de la indústria i l'agricultura tradicionals: Maquinària històrica: S'hi poden trobar peces com un molinet de vent, una assegadora de la indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917, el primer a treballar a les terres de l'Urgell. Patrimoni arquitectònic: Destaca l'Ermita de Sant Eloi, construïda originalment al segle XIII per l'argenter Simó Canet en honor al patró dels orfebres. Monuments i racons: El parc inclou el Portal dels Targarins de Fora Vila, un antic molí d'oli de 1794, l'estany amb aus aquàtiques i diversos monuments commemoratius, com el dedicat al mestre Güell. Orígens i evolució El parc té els seus inicis el 1913 gràcies a l'Associació d'Amics de l'Arbre, que van transformar un turó completament erm en l'espai frondós de pins, alzines i oliveres que és avui dia. Recentment, s'ha restaurat la Font del Congrés per commemorar el seu centenari (1910-2010). Concurs per als oients L'episodi inclou un espai participatiu on se sorteja una nit d'hotel per a dues persones a l'Hotel Ciutat de Tàrrega: "L'ermita dedicada i consagrada a Sant Eloi, patró dels orfebres, fou manada a construir al segle XIII per l'argenter targarí Simó Canet." Primera pregunta: De quin col·lectiu és patró Sant Eloi? (Resposta: Els orfebres). Segona pregunta: Quina és la marca i l'any del tractor antic exposat? (Resposta: Fordson, 1917).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Actualitat de la Unió Europea: Rescat bancari i normes de consum
Gestió de Crisi i Sector Financer Creació d'un fons de rescat bancari L'expert Alfons González explica la proposta de la Comissió Europea per crear un fons d'emergència destinat a salvar entitats financeres en dificultats. L'objectiu principal és evitar que el cost de les futures crisis recaigui directament sobre el pressupost públic i els ciutadans. • El fons estaria finançat directament pels propis bancs mitjançant un impost d'entre el 2% i el 4% dels seus beneficis. • Es busca que el sector que va originar la crisi actual sigui el que pagui el remei per a les futures. • Existeix el risc que els bancs intentin traspassar aquest cost als clients, tot i que la llei de la competència hauria d'actuar com a fre. Funcionament del Parlament Europeu L'activitat parlamentària a Estrasburg Es descriu la logística del Parlament, destacant que un cop al mes l'activitat es trasllada de Brussel·les a Estrasburg per a les sessions plenàries. • La feina prèvia es realitza en comissions, que són grups de treball reduïts on es redacten i esmenen els textos. • El ple serveix per a l'aprovació definitiva de directives i resolucions. • Els parlamentaris reserven una setmana al mes per al treball de camp al seu territori d'origen. Protecció del Consumidor i Noves Directives Etiquetatge i seguretat alimentària S'han discutit diverses normatives que afecten directament la informació que rep el consumidor: • Roba: Es proposa que l'etiqueta "Made in EU" només s'utilitzi si totes les fases de producció s'han realitzat íntegrament en territori europeu. També caldrà especificar si s'usen materials d'origen animal. • Carn (Trombina): El Parlament Europeu ha vetat per un sol vot l'ús de la trombina, un enzim utilitzat per enganxar trossos de carn i simular peces senceres. "El Parlament es va plantar per evitar que els consumidors fossin enganyats comprant carn enganxada sense saber-ho." El Dret de Petició Durant el 2009, s'han registrat només 1.924 peticions al Parlament Europeu, una xifra considerada molt baixa tenint en compte la població total. Més de la meitat (54%) van ser desestimades perquè tractaven temes fora de la competència de la Unió Europea.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
La Cuculmeca: Solidaritat i educació a Nicaragua
Introducció a la Cuculmeca i els seus orígens L'episodi d'avui ens acosta a la tasca de La Cuculmeca, una ONG amb seu a Tarragona que treballa estretament amb la seva homònima al nord de Nicaragua (Ginotega). L'entitat va néixer el 2002 com a resposta humanitària davant els devastadors efectes de l'huracà Mitch. Maria Roig (presidenta) i Aurea Bojan (vocal d'activitats) expliquen que la tria de Nicaragua va ser fruit de la casualitat i dels vincles personals, però que s'ha consolidat gràcies a la transparència i el contacte directe amb els projectes educatius al terreny. La Festa Solidària de Tarragona El tema central de la conversa és la celebració de la 9a Festa Solidària al Passeig de les Palmeres. Aquest esdeveniment és vital per a l'entitat, ja que serveix per a: • Sensibilitzar: Donar a conèixer la causa a gent de totes les edats, especialment joves. • Recaptar fons: A través del menjar típic (gallo pinto), la venda de samarretes i un mercadet solidari d'objectes donats. • Cultura i oci: Actuacions musicals gratuïtes de grups com Defectos Secundarios, Movimento i Extracto de Lúpulo. "Amb poquet aquí, allí fan moltíssim. Tot el que recollim és net per als projectes un cop pagades les despeses de so i organització." Projectes educatius i impacte social L'entitat centra els seus esforços en l'àmbit educatiu, centrant-se en infants i joves que queden fora del sistema escolar en zones rurals de Ginotega i Matagalpa. Línies d'actuació principals • Retorn al sistema escolar: Programes per evitar que nens de 7 o 8 anys abandonin l'escola per treballar en plantacions de cafè. • Suport als mestres i famílies: Proporcionar materials i formació dins la xarxa pública. • Reforma educativa: La Cuculmeca ha participat aportant dades i experiències d'èxit per a la reforma del govern de Nicaragua. Malgrat ser una ONG "casolana" i petita, l'organització destaca pel seu gran prestigi internacional i la seva capacitat de treballar en xarxa amb altres institucions com l'Ajuntament de Tarragona i la Universitat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
Cuina romana al Barhaus: Menú Tàrraco a Taula
La tradició de la cuina romana al Barhaus El restaurant Barhaus participa un any més en les jornades del Tàrraco a Taula, una iniciativa que busca recrear els sabors de l'època romana. Amb 13 anys d'experiència, l'establiment ofereix una proposta gastronòmica extensa que inclou prop de 20 plats basats en receptes històriques, incloent-hi un menú degustació i una carta específica. Detalls del Menú i Ingredients Clau La proposta es caracteritza per l'elaboració artesanal i pròpia de cada plat, utilitzant matèries primeres sense processats interns: Els plats estrella: Destaquen l'enciam bullit amb moretum (formatge romà), els llagostins amb salsa d'anxoves, el bacallà amb maduixes i el cibet de cèrvol. Condiments i tècniques: La cuina romana destaca per l'ús de moltes espècies, mel i fumats. El garum (una salsa de peix fermentat) és un ingredient omnipresent que serveixen a taula perquè el client el tasti al seu gust. Begudes: Ofereixen el mulsum, un vi especiat amb canyella, gingibre, cardamom, pebre i mel. L'Experiència al Restaurant El restaurant no només aposta per la gastronomia, sinó per una immersió total: El local està tematitzat amb ambientació de l'època. L'equip de sala va vestit de romà per completar l'experiència. "L'enciam bullit és el plat més romà de tots i, tot i semblar arriscat, està tenint molt d'èxit." Preus i Valoració Menú de carta: Primer, segon i postres per 25 euros (inclou mulsum). Menú degustació: Entrant, peix, carn i postres per 35 euros. L'acollida aquest any ha estat molt positiva, superant les xifres de participació del primer cap de setmana respecte a l'edició anterior.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
Degustació del Menú Romà al Restaurant Bar House
Experiència Gastronòmica Històrica En aquesta trobada al restaurant Bar House, s'entrevista una família que participa per primera vegada en les jornades gastronòmiques de temàtica romana. L'experiència se centra en la descoberta de sabors que, tot i basar-se en ingredients coneguts, presenten combinacions i tècniques poc habituals en la cuina contemporània. Punts clau de la degustació Plats destacats: Els comensals mencionen una sèmola preparada de forma similar a l'arròs, destacant la seva originalitat per sobre de plats més comuns. Reinterpretació d'ingredients: Tot i que el bacallà és un producte quotidià, la família subratlla que l'acompanyament i els condiments romans el fan totalment diferent. La visió dels avis: Els membres més grans de la família han optat per un menú convencional per prudència, però després de tastar els plats romans de les seves filles, han confirmat que s'hi atreviran en properes edicions. Conclusions dels comensals La família valora molt positivament la qualitat de la cuina i prefereix gaudir-ne al restaurant abans que intentar replicar les receptes a casa: "És molt diferent del que mengem normalment. Més val que ho facin professionals."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
La Cuculmeca: Solidaritat des de Tarragona a Nicaragua
La història i l'origen de l'ONG L'organització La Cuculmeca a Tarragona té el seu origen en la solidaritat sorgida l'any 2001 arran dels desastres causats per l'Huracà Mitch a Nicaragua. Inicialment, va començar com una comissió per enviar ajuda directa sense intermediaris governamentals, constituint-se oficialment com a ONG a la ciutat l'any 2002. Una estructura familiar i propera L'entitat es diferencia d'altres grans organitzacions per la seva gestió personal i la relació directa amb la seu mare a Jinotega (Nicaragua): • Compta amb uns 85-90 associats. • Funciona principalment mitjançant el boca-orella i vincles d'amistat. • Garanteix la transparència total, ja que els socis visiten regularment els projectes sobre el terreny. La Festa Solidària a Tarragona L'episodi destaca la celebració de la novena edició de la Festa Solidària al Passeig de les Palmeres. Aquest esdeveniment és la cara més visible de l'ONG i serveix per a: • Recaptar fons: Tot i que la xifra neta (uns 2.000€) pot semblar petita, té un impacte enorme a Nicaragua. • Donar-se a conèixer: Atraure nous socis i sensibilitzar la ciutat. • Cultura i gastronomia: S'ofereix el plat típic gallo pinto i concerts gratuïts amb grups d'Astúries, Valls i Tarragona. "Amb molt poquet d'aquí, allà es fa moltíssim." Projectes educatius a Nicaragua L'eix central de la seva tasca és l'educació, centrant-se en zones rurals on el sistema públic no arriba: • Projecte Progedes: Una iniciativa de quatre anys per reincorporar infants desescolaritzats al sistema educatiu. • Suport integral: No només es treballa amb material escolar, sinó també formant mestres i acompanyant les famílies. • Reforma educativa: Actualment col·laboren perquè l'experiència d'èxit de La Cuculmeca sigui tinguda en compte pel govern nicaragüenc a nivell nacional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Los Stompers i el naixement del Barcelona Irish Sound
L'evolució de Los Stompers: Reinventant la música irlandesa El grup musical Los Stompers presenta el seu nou projecte, marcant un punt d'inflexió que descriuen com un "tornar a començar". Amb una trajectòria consolidada, la banda reflexiona sobre la seva identitat sonora i la voluntat d'explorar nous camins sense perdre les seves arrels. El concepte de Barcelona Irish Sound (BIS) La banda ha encunyat el terme Barcelona Irish Sound (BIS) per definir el seu estil únic. Aquesta etiqueta neix de la necessitat de categoritzar la seva música a les botigues i de la seva realitat com a músics establerts a la capital catalana: Fusió cultural: La base és la música irlandesa, però integrada amb estructures pop i tocs de la cultura local. Influències urbanes: Reivindiquen la rumba (especialment la vinculada al Raval) i el reggae, estil que bategen humorísticament com a "reggae irlandès". Identitat pròpia: Tot i les comparacions amb l'estil dels Pogues, el grup busca una veu més personal i propera. Mestissatge i experiments musicals Durant l'entrevista, els membres de la banda comenten temes destacats del seu nou disc: Gaspatxo Man: Una cançó que utilitza diversos idiomes (català, castellà i anglès) i que s'apropa a la rumba celta o fins i tot a l'havanera. Swanning Around: Un exemple del seu acostament al ritme reggae des d'una òptica irlandesa. "Qui no sap ballar es dedica a la música." Directe i Tradició L'essència de Los Stompers es troba en el seu nom, que prové d'una tècnica per marcar el ritme amb el peu (stomp). En els seus concerts, sovint col·laboren amb els Celtic Chaos, ballarins de claqué irlandès, tot i que ells mantenen una visió més centrada en l'arrel que en l'espectacle comercial tipus Riverdance. La banda anuncia el seu proper concert a la sala La Vaqueria de Tarragona i la seva participació habitual a les Festes de Gràcia de Barcelona, on celebren més de deu anys de presència constant.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Descobrint Solsona: Tradicions, Turisme i Gastronomia
Explorant el Solsonès amb l'alcalde David Rodríguez En aquesta edició especial del programa, s'entrevista l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, per fer un repàs exhaustiu dels atractius d'aquesta capital de comarca. Després d'una setmana dedicada a descobrir el municipi, el programa culmina amb un sorteig d'un cap de setmana a l'hotel Sant Roc. Gastronomia i Productes Autòctons Els productes de la terra ocupen un lloc central en la conversa: • Els Tronfos: Es destaca la qualitat de les patates de muntanya (especialment les d'Odèn), conegudes pel seu gust intens i textura rugosa. • La Tòfona: Es menciona la col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per potenciar el cultiu i la recerca d'aquest preuat fong. • Indústria Ganivetera: Solsona manté viva la tradició del segle XVII amb la fàbrica Pallarès, famosa per les seves eines de tall fetes a mà. Cultura, Festes i Patrimoni L'alcalde desgrana el dualisme del caràcter solsoní a través de les seves celebracions: • Festa Major: Declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional, destaca per la seva solemnitat i el valor històric dels seus gegants. • El Carnaval: Un referent a Catalunya on impera la burla i la paròdia. És famós per la Penjada del Ruc i els gegants «bojos» que reparteixen mastagots. • Nucli Antic: Es recomana la visita a la catedral, el Palau Episcopal i la futura biblioteca comarcal, un edifici singular que s'està rehabilitant peça a peça. Turisme i Curiositat Lingüística El municipi aposta per un turisme familiar i cultural, oferint un entorn natural verge que l'alcalde defineix com «el gran desconegut de Catalunya». "A Solsona, quan diem 'prou', volem dir que sí. És una expressió nostra per dir que endavant." Finalment, es realitza el sorteig en directe mitjançant un sistema de boles de bingo, on la Dolors Pacheco resulta la guanyadora del premi.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Solsona i el Solsonès: Turisme Rural i Patrimoni
Explorant el Solsonès: La Comarca de les Mil Masies En aquesta sessió, la Noemí Vilaseca, responsable de comunicació de l'Ajuntament de Solsona, ens convida a descobrir una comarca verge amb un potencial turístic excepcional. El Solsonès es presenta com la destinació ideal per a aquells que busquen tranquil·litat i volen defugir les aglomeracions. Oferta Turística i Patrimonial La comarca destaca per un ventall d'activitats molt diversificat: * Esports i Natura: Pràctica de senderisme, BTT i esports de neu a l'estació del Port del Comte. * Patrimoni Arquitectònic: Visites obligades a la cripta prerromànica de Sant Esteve d'Olius i el seu singular cementiri modernista, obra de Bernardí Martorell. * Rutes Paisatgístiques: La ruta de la Ribera Salada, que inclou indrets com el Pont del Clop, on és possible banyar-se en aigües cristal·lines. Reformes Municipals i Curiositats Recentment, el parc de la Mare de la Font ha estat remodelat per la brigada municipal per millorar l'accessibilitat de vianants i ciclistes. Una de les curiositats d'aquesta reforma és la instal·lació de vuit grans rocs que fan les funcions de bancs per als visitants. "El Solsonès és coneguda com la comarca de les Mil Masies. Encara és una comarca verge que ha de treure molt més rendiment turístic." Cultura i Tradició: Les Trementinaires S'ha destacat la celebració de la Festa de les Trementinaires a Tuixent (Alt Urgell). Aquestes dones eren coneixedores de la saviesa popular i recorrien Catalunya oferint remeis basats en plantes medicinals.