Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1849-1872 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Igualtat de Gènere, Tonyina Roja i Lobbies a la UE
Resum del Podcast: Actualitat Jurídica i Social de la Unió Europea En aquest episodi s'analitzen diversos temes clau que afecten la regulació laboral, la protecció del medi ambient i la transparència en les institucions europees. Igualtat de Gènere en l'Àmbit Laboral La Comissió Europea ha enviat dictàmens a diversos estats per l'incompliment de la Directiva 2006/54/CE sobre igualtat d'oportunitats i de tracte entre homes i dones en el treball. Els punts clau són: • Inversions de la càrrega de la prova: En casos de discriminació, l'empresa ha de provar que no ha discriminat. • Estats en el punt de mira: Àustria, Bèlgica i Polònia han estat amonestats per no comunicar correctament les seves mesures. • Sancions a Estònia: Ja s'ha declarat el seu incompliment i s'enfrontarà a recursos davant el Tribunal de Justícia. La Decisió sobre la Tonyina Roja Es comenta la recent votació de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades) respecte a la Thunnus thynnus: • S'ha rebutjat declarar-la com a espècie protegida, permetent la continuïtat de la seva exportació. • L'oposició del Japó i el Canadà ha estat decisiva per protegir els seus interessos comercials i de consum. El Registre de Lobbies i els Think Tanks Es debat sobre la transparència dels grups d'interès que operen a Brussel·les: • El registre és voluntari, però el funcionariat europeu comença a evitar reunions amb grups no inscrits. • Bufets d'advocats: Es neguen a registrar-se per preservar la confidencialitat amb el client i el seu prestigi professional. • Think Tanks: Aquests centres de pensament (com la FAES o la Fundació Idees) també eviten el registre al·legant que són laboratoris d'idees lliures, malgrat que sovint representen interessos de partit o corporatius. Curiositats: La Bandera Europea L'episodi tanca explicant el simbolisme de les 12 estrelles aurades en cercle: "El número dotze no representa el nombre d'estats, sinó la integritat i la unitat simbòlica." Es destaca que la bandera va ser originalment el símbol del Consell d'Europa abans de ser adoptada per la UE.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Noves estrenes cinematogràfiques i l'agenda de la Filmoteca
Actualitat de la cartellera cinematogràfica L'Esther Ferrer analitza les propostes més destacades de la setmana, dividint la programació entre la Filmoteca i el cinema comercial d'Ocine Les Gavarres. Es destaca la varietat de gèneres, des del thriller psicològic espanyol fins a l'èpica xinesa i la ciència-ficció d'autor. Recomanacions i anàlisi de pel·lícules Cinema català i d'autor: Tres dies amb la família: Una obra de Marc Coll (ESCAC) que aborda els rituals familiars durant un enterrament amb un toc d'humor negre. Compta amb les interpretacions d'Eduard Fernández i Nàusica Bonnín. Estrenes comercials destacades: El mal ajeno: Un thriller amb Eduardo Noriega i Belén Rueda. Una dada curiosa és que algunes escenes es van rodar a la Laboral de Tarragona usant dobles per als protagonistes. El libro d'Eli: Acció postapocalíptica protagonitzada per Denzel Washington, qui es va entrenar en arts marcials per al paper. Gary Oldman interpreta el malvat de la història. Brothers: Un remake de cinema nòrdic sobre les conseqüències de la guerra de l'Iraq en una família, amb Natalie Portman i Jake Gyllenhaal. El acantilado rojo: Cinema èpic xinès de John Woo. Visualment impressionant, tot i que a Occident arriba una versió reduïda de dues hores (la meitat de l'original). La Sala 8 i mig i la ciència-ficció Es dedica un espai especial a la nova Sala 8 i mig, centrada en propostes en versió original subtitulada. La recomanació estrella és: "Moon, de Duncan Jones, és la revelació del Festival de Sitges; una pel·lícula de ciència-ficció filosòfica molt propera a l'estil de Kubrick." Moon: Protagonitzada per Sam Rockwell, narra l'aïllament d'un miner a la Lluna durant tres anys i les seves inquietants visions abans de tornar a la Terra.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Preparatius del Gremi de Marejants per a la Setmana Santa
Els preparatius del Gremi de Marejants al Serrallo El secretari del Gremi de Marejants, Francesc Ritxol, detalla l'inici del gruix d'actes de la Setmana Santa de Tarragona al barri del Serrallo. Amb els motors ja engegats, el gremi es prepara per al Via Crucis i les processons imminents. La feina invisible de les modistes Una part fonamental de la preparació recau en un grup de dones del barri que, de manera voluntària i altruista, s'encarreguen de mantenir el patrimoni tèxtil: Anna Simón, la modista principal, s'encarrega de tallar i confeccionar les vestimentes dels sants sense necessitat de patrons. Les col·laboradores planxen els mantells, cusen desperfectes i vesteixen les imatges del Sant Sopar i el Sant Enterrament. S'emfatitza la càrrega emocional, com el cas de la imatge de Sant Joan, que és un retrat del fill d'una de les modistes. Actes i tradicions del gremi El gremi, que compta amb uns 650 socis, manté viva una tradició que es transmet de pares a fills: Via Crucis: Enguany es realitza a l'interior de l'església de Sant Pere per facilitar la tasca als portants dels passos a l'espatlla, seguit d'una processó pel barri. Relleu generacional: Aquest diumenge es presenten les noves bandes de timbals infantils i juvenils (amb nens a partir de 3 anys) per assegurar el futur de l'entitat. Història i patrimoni El Gremi de Marejants és una de les entitats més antigues, amb arrels que es remunten als segles XIII i XIV: "Som una de les entitats més antigues d'Europa que han perdurat al llarg del temps." Recentment, han cedit els seus arxius històrics (documents des del 1800, inventaris de barques i donacions) a l'Arxiu del Port de Tarragona per garantir-ne la conservació i seguretat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
5'
Neteja popular al riu Francolí: Fem dissabte
Neteja popular del riu Francolí: Una iniciativa de conscienciació L'entrevista presenta la quarta edició de la jornada Fem dissabte, una campanya de voluntariat ambiental coordinada per l'associació Hàbitats a escala catalana i gestionada localment al riu Francolí per l'Associació Aurora. L'objectiu principal és doble: millorar l'estat ecològic de la llera del riu i sensibilitzar la població sobre la importància de conservar els espais fluvials. Detalls de la convocatòria Data i hora: Demà, dissabte 20 de març, a partir de les 10:30 h. Punt de trobada: Parc del Francolí, concretament a la zona de l'aparcament i la pista esportiva (prop del pont del desviament). Àmbit d'actuació: Es netejarà una franja d'aproximadament 500 metres de longitud riu avall. Organització i logística L'activitat és oberta a tota la ciutadania i ja compta amb la col·laboració de diversos col·lectius: 1. Associació Aurora: Coordinadora de l'acte i entitat que treballa amb persones que pateixen malalties mentals per a la seva integració social i laboral. 2. Grups ecologistes: Participació de GATA i GPEC. 3. Suport institucional: L'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona facilita camions per a la recollida immediata de la brossa apilada. "Els espais fluvials han de deixar de ser abocadors; són espais plens de vida que hem de cuidar i conservar." Problemàtica detectada Jaume Santos destaca que, malgrat ser zones de lleure, sovint s'hi troben restes derivades de conductes incíviques, tals com: * Residus domèstics: Electrodomèstics, plàstics i robes. * Residus industrials/vehicle: Peces de vehicles i runes de construcció. Finalment, es destaca que enguany el riu presenta un aspecte especialment atractiu gràcies al fet que baixa aigua i s'hi han realitzat tasques de revegetació, convidant a tothom a gaudir de la jornada malgrat la amenaça de pluja.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
32'
Guia per tractar esguinços: graus, consells i remeis naturals
Resum del contingut En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet explica detalladament què és un esguinç, com s'ha d'actuar en el moment de la lesió i quina és la millor estratègia per a una recuperació total. Es posa èmfasi en la importància de no subestimar les "tortes" de peu i en la necessitat d'un diagnòstic professional per evitar lesions cròniques. Els conceptes clau sobre els esguinços • Definició: Un esguinç és similar a un estrip en les estructures toves del cos, principalment en els lligaments. A diferència dels ossos, els lligaments tenen poca vascularització (sang), motiu pel qual la seva curació és més lenta. • Símptomes: Apareix inflamació (un coixí natural de líquid), dolor intens, vermellor, calor i, en molts casos, un hematoma que pot desplaçar-se per gravetat fins a la planta del peu. • Falses sensacions: El cos fabrica substàncies endògenes que poden emmascarar el dolor inicialment; per això moltes persones continuen l'activitat i empitjoren la lesió quan aquesta es refreda. Classificació per Graus Grau 1: Ruptura lleugera de fibres o elongació. Es tracta amb repòs i antiinflamatoris. Grau 2: Ruptura parcial. Requereix valoració mèdica (ecografia) i sovint immobilització per evitar que la lesió es repeteixi. Grau 3: Ruptura completa o arrencament del lligament. En la majoria de casos, la solució és quirúrgica. Tractament i Remeis Naturals Fase Aguda (Primeres hores) • Aplicació de fred: És vital aplicar fred (gel o una bossa de pèsols) en tandes de 10 minuts amb protecció per no cremar la pell. > "Mai s'ha de posar aigua calenta amb sal en un esguinç recent, ja que duplicaria la inflamació." • Argila vermella: Aplicar capes d'argila freda i anar-les renovant a mesura que s'escalfin fins a treure tot el calor de la zona. • Fulles de col: Les fulles de col fresques i verdes tenen un gran poder antiinflamatori aplicades directament sobre la pell. Fase de Recuperació • Banys de mar: Caminar per la vora de l'aigua estimula els receptors del peu i millora la circulació per contrast tèrmic. • Oli d'orenga: Macerar orenga amb oli d'oliva durant 8 dies i aplicar-lo amb un massatge suau un cop escalfat per alleujar el dolor residual. • Exercici graduat: Un cop passada la fase crítica, cal tornar al moviment natural per evitar que les fibres formin una "maranya" que causi dolor amb els canvis de pressió atmosfèrica.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Projecte Solidari al Nepal de les Dominiques
Agermenament amb l'escola de Duskun El Col·legi Sant Domènec de Guzmán (Dominiques) de Tarragona ha iniciat un projecte d'agermenament amb una escola de la petita comunitat de Duskun, al Nepal. Aquesta iniciativa neix de l'amistat entre la professora de música de l'escola, Dolors (Loli) Amilero, i el reconegut alpinista Òscar Cadiach, qui celebra el 25è aniversari de la seva primera ascensió a l'Everest. Objectius i Materials Pedagògics El projecte té una doble vessant: l'ajuda solidària i l'enriquiment educatiu dels alumnes de Tarragona. Els estudiants han preparat diversos materials que la Dolors portarà personalment: Llibres sobre tradicions de Tarragona redactats en anglès (per alumnes de secundària). Cartes de presentació i intercanvi d'experiències. Jocs didàctics i fitxes de matemàtiques en anglès. Recursos finançats mitjançant un sopar solidari, que serviran per comprar material in situ a Kàtmandu. Expedició i Context Social L'expedició, que marxa demà cap al Nepal, compta amb el suport de l'ONG NAMLO Internacional. La seva responsable, Magda Nos (primera dona de l'Estat a pujar un 8.000), destaca la importància de l'educació: "Sense escola no hi ha futur perquè no hi ha educació; els pares volen un futur millor per als seus fills que no sigui només el treball de càrrega o al camp." El paper d'Òscar Cadiach L'alpinista Òscar Cadiach acompanya el grup durant el trekking inicial cap a Duskun. A més d'aquest vessant solidari, Cadiach té previst un repte alpinístic més ampli per commemorar la fita dels primers catalans a l'Everest l'any 1985, intentant obrir dues rutes inèdites a l'Himàlaia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
8'
La lluita contra l'incompliment de la llei de pensions de viudetat
Situació actual i denúncia de les entitats En aquesta entrevista a Mària Josepa Alós, presidenta de l'Associació Catalana en defensa de les vídues, vidus, orfes i pensionistes, es posa de manifest una situació que qualifiquen de "patètica". El motiu principal de la conversa és la denúncia pública feta per l'entitat davant l'incompliment d'una llei aprovada el juny de 2008. El punt de conflicte: La base reguladora La llei estipulava un increment significatiu en les prestacions que el govern no ha dut a terme: S'havia d'augmentar un 18% de la base reguladora. L'objectiu era passar de cobrar el 52% actual al 70%. Aquesta mesura va ser aprovada al Congrés per unanimitat, sense cap vot en contra. "Això és una llei aprovada pel govern, pels diputats... és molt més seriós que una simple promesa; és un incompliment de llei." Vulnerabilitat econòmica i biaix de gènere L'entrevista aprofundeix en el risc de pobresa que pateixen moltes dones grans. Històricament, moltes no van poder treballar fora de casa o necessitaven autorització marital, fent que en morir el marit passessin a cobrar només la meitat del sou d'aquest, xifres que sovint no arriben als 300 euros mensuals. També s'assenyalen certs desequilibris en el sistema: Els homes vidus reben un tracte més favorable en la combinació de pensions. Diferència salarial del 27% entre homes i dones que afecta les cotitzacions futures. Preocupació pel futur del sistema Alós alerta sobre la possible intenció d'erradicar la pensió de viudetat per a futures generacions. Tot i que els drets adquirits es mantindrien, les projeccions de futur són pessimistes, especialment per a parelles joves amb hipoteques i fills, on la pèrdua d'un dels membres podria suposar el col·lapse total de l'economia familiar.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
2010-03-16 JUAN IGNACIO CIRAC
Entrevista a Juan Ignacio Cirac: La revolució del món microscòpic El prestigiós físic Juan Ignacio Cirac, guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries l'any 2006 i director de l'Institut Max Planck d'Òptica Quàntica, analitza les possibilitats infinites de la computació quàntica abans de la seva conferència al CaixaFòrum de Tarragona. Conceptes clau de la computació quàntica Velocitat exponencial: Els ordinadors quàntics no són només una mica més ràpids; tenen una capacitat de càlcul exponencialment superior als sistemes actuals. Transmissió de dades segura: Gràcies a les propietats quàntiques, es poden crear sistemes de comunicació impossibles d'interceptar. Qualsevol intent d'espionatge deixa una traça immediata. El món microscòpic: La base d'aquesta tecnologia són els àtoms i les partícules que poden estar en dos llocs a la vegada, un fenomen que es manipula mitjançant làsers. Aplicacions i reptes actuals Cirac destaca que, tot i que encara estem en una fase embrionària, el potencial es tradueix en: Desenvolupament de fàrmacs: Simulacions químiques complexes que avui dia són impossibles de realitzar. Seguretat informàtica: Blindatge de dades contra atacs de hackers. Segons l'expert, la gran dificultat actual resideix en la complexitat de controlar el món microscòpic, per la qual cosa encara caldrà esperar uns anys per a la materialització d'ordinadors quàntics funcionals a gran escala. "En el món microscòpic ocorren fenòmens extraordinaris que semblen trets de la ciència-ficció: una partícula pot aparèixer en un lloc sense haver passat per un camí immediat." Reconeixement internacional L'entrevista subratlla la rellevància científica de Cirac, mencionat per la ministra de Ciència com a futur candidat al Premi Nobel, destacant la seva capacitat per traduir la complexitat de la física en aplicacions pràctiques per al segle XXI.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
29'
Els íbers: l'origen comú de catalans i bascos
La trajectòria vital de Pau Miquel El convidat repassa la seva vida com a pastisser d'ofici, una professió que el va portar a establir-se a la Rambla de Tarragona en un local que va esdevenir una "mina d'or". A causa de situacions personals i la manca de llei de divorci a l'Espanya de l'època, va marxar a l'estranger. Experiència europea • Alemanya: Va treballar-hi dos anys i mig com a pastisser, destacant la falta d'escoles oficials d'aquest ofici a Espanya. • Suècia: A Estocolm va treballar al prestigiós restaurant Kunzturm i posteriorment al Tegner, en una etapa de gran llibertat personal i professional. Recerca sobre els orígens ibèrics Pau Miquel presenta el seu llibre on defensa una tesi agosarada sobre l'antiguitat del poble català, basada en les seves investigacions en museus del centre d'Europa. Descobriments clau • Terrissa de Montserrat: Va trobar referències a peces de 4.000 anys a.C. en museus alemanys, un fet que considera que s'ha oculat a la historiografia oficial. • Llengua i cultura: Relaciona la Sardana amb balls esmentats per Homer i vincula el poble ibèric amb l'Àsia Menor (entre el Mar Negre i el Caspi). • Evidència genètica: Se cita un estudi del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona que indica que catalans i bascos tenen un 69% de substrat genètic ibèric, sent les preetnies més antigues d'Europa. "Ens amaguen moltes coses; la censura ens ha acompanyat des que vam néixer." Arquitectura i tradició L'autor defensa que les muralles de Tarragona tenen una base clarament ibèrica, diferenciable de la part romana superior, i reivindica la tècnica de la pedra seca com una herència directa d'aquest poble constructor.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
La Vall d'Àsua: Literatura, Pastures i Patrimoni al Pallars
Explorant la Vall d'Àsua i el Batlliu En aquesta conversa amb Josep Colom, regidor de Cultura, es descobreix la riquesa cultural i natural de la Vall d'Àsua i el Batlliu, al municipi de Sort. La regió es presenta com un indret on el temps sembla passar a un altre ritme, fortament marcat per la tradició rural i la bellesa del paisatge nevat. Literatura i Rutes Culturals La vall ha estat font d'inspiració per a grans obres literàries que han projectat la seva identitat a l'exterior: Novel·les emblemàtiques: Obres com Pedra de tartera (Maria Barbal) o Les veus del Pamano (Jaume Cabré) estan ambientades en aquests paratges. Rutes literàries: S'han creat itineraris per desestacionalitzar el turisme i donar valor al patrimoni tangible i intangible. L'Ofici de Pastor i la Gastronomia La identitat de la zona està lligada de forma indestriable a la ramaderia: Escola de Pastors: S'organitzen cursos teòrics i pràctics per garantir el relleu generacional en l'ofici. Museu dels Pastors: Situat a Lessui, explica el cicle anual de la transhumància. Ovella Xisqueta: Una raça autòctona extremadament resistent al fred i amb una carn molt apreciada. Gastronomia local: Destaca la vaca bruna ecològica, els formatges artesans i el consum de cavall. Patrimoni Artístic i Curiositats Retaule d'Enviny: Es tracta d'una còpia exacta del retaule gòtic original de 1490 (actualment dispers als EUA), recuperada gràcies a la tecnologia Pop Gel. Museu de les Papallones: Un dels atractius genuïns situat al petit poble de Pujol. Tradició de la "Ratacia": "Abans la paraula tenia més força que els papers; si bevien la copeta de ratacia, el tracte de compra-venda estava lligat." L'episodi clou amb el sorteig d'un cap de setmana a la zona i la recomanació de demanar la ratacia (pronunciació local de la ratafia) per sentir-se com un habitant més del Pallars.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
El Museu dels Pastors i la vida al Pallars Sobirà
La Vall d'Àsua: Tradició i Natura En aquesta quarta jornada de ruta pel Pallars Sobirà, l'itinerari se centra a la Vall d'Àsua, concretament al poble de Llessui. Aquesta localitat destaca per ser una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i per conservar la memòria d'un ofici ancestral. El Museu dels Pastors de Llessui El Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua no és només una sala d'exposicions, sinó un centre dinamitzador que vol recordar la vida dels pastors d'antany i mostrar la seva evolució tecnològica. Objectius del museu: Explicar el cicle anual del pastor i dignificar la professió. Activitats: S'organitzen visites guiades i tallers com "Fer de pastor", on els visitants poden acompanyar els ramats a les saleres del Montsent. Llenguatge: El centre ajuda a preservar l'argot ramader amb paraules com croca, hubla o amurrià. Formació i Relleu Generacional Un aspecte clau del programa és la menció a l'Escola de Pastors de Catalunya, situada al Pallars. Aquesta iniciativa és vital per a: Assegurar el relleu generacional a les explotacions de muntanya. Promoure una gestió sostenible de les finques. Garantir la viabilitat econòmica del sector ramader. "L'objectiu de l'escola és dignificar la professió de pastor i facilitar eines per a la seva organització." Concursos i Dinàmiques L'episodi inclou una secció participativa on els oients responen preguntes sobre la geografia de la zona (el pic del Montsent de Pallars) i productes locals com l'ovella xisqueta o el ralli gastronòmic de la Xicoia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Rutes i tradicions a la vall d'Àsua i el Batlliu de Sort
En aquest episodi, s'explora el potencial senderista i el ric patrimoni cultural del municipi de Sort, especialment a la vall d'Àsua i el Batlliu. A través de la coordinadora de turisme, Iolanda Mas, i relats històrics, es descobreix un territori que combina natura, llegendes i gastronomia autòctona. Senderisme i Paisatge La zona disposa de més de 80 quilòmetres de senders senyalitzats que connecten 16 pobles. Aquests camins són practicables durant tot l'any gràcies a la seva alçada inferior als 1.500 metres. Alguns punts clau esmentats són: * El Foradot de les Bruixes: Un camí ple de llegendes sobre bruixeria i fets tràgics que avui serveix com a mirador espectacular. * Saurí: Un poble que conserva elements comunals com el forn de pa (usat fins al 1992) i safareigs on encara es renta la roba. Gastronomia i Cultura La vall destaca per la seva oferta de proximitat i museus singulars: * Productes locals: Carn de xisqueta, vedella bruna ecològica, girella i formatges artesans de la formatgeria La Peça d'Altron. * Patrimoni: L'església de la Mare de Déu de Bernoui, amb la seva talla romànica del segle XII, protegida durant la Guerra Civil. * Museus: El Museu de les Papallones de Catalunya i el Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua a Llesuí. El Concurs "En Ruta" L'episodi inclou una dinàmica de concurs on els oients participen per guanyar un cap de setmana a Pujalt: "L'avall d'Àsua, verda, bucòlica i humida, una vall de 100 racons deliciosos que el caminant coneix només una mica." Es recorden les respostes correctes sobre la formatgeria artesanal i l'estil romànic de la Verge de Bernoui per accedir al sorteig final que inclou rutes a cavall i visites culturals.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
La Vall d'Àsua i el Batlliu: Un paisatge de novel·la
En aquest episodi s'explora el projecte turístic i cultural "La Vall d'Àsua i el Batlliu, paisatge de novel·la", una iniciativa de l'Ajuntament de Sort per potenciar aquestes valls pirinenques a través de la literatura. Rutes i obres literàries El paisatge d'aquestes valls ha servit d'inspiració per a obres cabdals de la literatura catalana contemporània. S'han dissenyat cinc rutes literàries basades en quatre novel·les principals: - Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. - Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines, de Maria Barbal. - Bermadur, de Josep Virós. Detalls dels itineraris Els recorreguts estan pensats tant per a lectors com per a excursionistes, amb durades que van des d'un matí fins a dues jornades: - Ruta del Pamano: Una caminada suau d'unes dues hores que ressegueix el riu i passa per boscos i escenaris de la miniserie de TV3. - Ruta de Bermadur: Comença a Lleixuí i s'endinsa cap a les bordes i zones d'alta muntanya on es veuen antics orris d'ovelles. - Rutes de Maria Barbal: Itineraris que permeten conèixer la vida rural al Pallars, amb vistes al massís del Montsent i trams de murs de pedra seca. Concurs i premis El programa inclou un concurs sobre els continguts explicats on els oients poden guanyar un cap de setmana a un allotjament rural a Pujalt, activitats d'hípica a Sort i entrades al Museu de les Papallones de Catalunya. "La Vall d'Àsua és un recorregut ple de recès i de sorpreses, la llar entranyable que trobareu a faltar quan en sereu lluny." (Cita de Maria Barbal mencionada al programa).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Descobrint Sort: Natura, Literatura i el Museu de les Papallones
Explorant el Pallars Sobirà: Una Destinació de Novel·la L'episodi d'aquesta setmana ens submergeix en el cor del Pallars Sobirà, amb un focus especial al municipi de Sort, a la confluència de la Vall d'Àsua i el Batlliu. Aquest territori no només destaca pel seu valor natural, sinó que és una autèntica geografia literària que ha inspirat obres com Les veus del Pamano o Pedra de tartera. Patrimoni Natural i el Museu de les Papallones La joia de la corona en aquesta ruta és el Museu de les Papallones de Catalunya, situat al poble de Pujalt. Aquest centre no és només un espai expositiu, sinó un eix fonamental per a la recerca i l'educació ambiental: Compta amb un fons de 25.000 exemplars. Estudia la importància dels insectes com a base dels ecosistemes. La seva peça més preuada és la Parnassius apollo, coneguda com la Joia del Pallars, una espècie protegida i amenaçada pel canvi climàtic. Els investigadors del museu han estat els primers a detectar als Pirineus la presència de la xinxa xucladora, una espècie invasora dels pins originària d'Amèrica del Nord. Turisme Actiu i Gastronomia Local Per als amants de l'esport i el bon menjar, la zona ofereix una xarxa de 82 quilòmetres de senders senyalitzats i activitats de turisme ecüestre amb l'Ípica Sort. En l'àmbit gastronòmic, es destaca l'ús de productes autòctons de proximitat: Ovella xisqueta i vedella ecològica bruna dels Pirineus. Formatges artesans i embotits tradicionals com la girella. El farcit de Carnaval. "És la lletra petita de la natura: a través dels éssers més petits comprenem els processos naturals més grans."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
35'
Estrenes de cinema i la nova sala 8 i mig a Ocina
Panorama de les Estrenes Comercials L'episodi comença amb un repàs exhaustiu de les novetats a la cartellera, destacant títols que barregen l'acció amb la realitat històrica i social: • Green Zone (La zona verda): Dirigida per Paul Greengrass i protagonitzada per Matt Damon. La pel·lícula, situada a la guerra de l'Iraq, explora la recerca de les inexistents armes de destrucció massiva. S'emmarca en l'estil de docudrama característic del director. • Medides Extraordinàries: Un drama basat en fets reals sobre un pare (Brendan Fraser) que busca un científic (Harrison Ford) per salvar els seus fills d'una malaltia incurable. • Pájaros de papel: El debut d'Emilio Aragón com a director, un homenatge al món de l'espectacle itinerant de postguerra. • El Concierto: Una història sobre una orquestra del Bolshoi que suplanta la identitat de l'original per tocar a París, barrejant comèdia i música clàssica. Documentals i Biografies • Flor del Desierto: Biopic sobre Waris Dirie, una model somali que va fugir d'un matrimoni pactat per convertir-se en una icona internacional. • La bomba del Liceu: Un documental de Carles Balagué que analitza l'atemptat anarquista al Liceu des d'una perspectiva social i amb un toc d'humor. Inauguració de la Sala 8 i mig L'esdeveniment central del programa és el llançament de la Sala 8 i mig als cinemes Ocina les Gavarres. Segons Josep Eduard Príncep, gerent del centre, aquesta sala neix per omplir un buit a Tarragona: • Es dedicarà exclusivament al cinema d'autor i a les versions originals (VOST). • L'objectiu és oferir un valor afegit i apropar el cinema de filmoteca al gran públic. • La programació inicial inclou títols com Garbo l'espia, Amunt (Up) i Indelup. Entrevista amb Edmon Roch: Garbo l'espia El director Edmon Roch presenta el seu aclamat documental, guanyador del premi Goya, sobre Joan Pujol, àlies Garbo: "Era un espia d'escriptori, el gran agent doble que de fet no va fer mai un doble joc, sinó que va intoxicar el comandament nazi amb pura imaginació." Punts clau del documental: • La realitat supera la ficció: Roch explica que la història de Pujol era tan increïble que només es podia explicar a través del format documental per mantenir la credibilitat. • Procés de creació: Es van utilitzar més de 700 hores de material gravat i una innovadora tècnica de muntatge que integra fragments de cinema clàssic per il·lustrar la vida de l'espia. • Èxit internacional: El film ha estat reconegut com el millor documental europeu a Sevilla i ha tingut un recorregut comercial excepcional a tot l'estat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Burocràcia, lobisme i igualtat a la Unió Europea
Reducció dels costos administratius per a les empreses La Unió Europea ha identificat que les empreses europees es gasten anualment uns 124.000 milions d'euros només per complir amb els requisits burocràtics i administratius de la normativa comunitària i nacional. Estratègia i objectius del pla d'acció • L'objectiu principal és reduir aquests costos en un 25% abans de l'any 2012. • S'aposta per un canvi de model basat en la presumpció de bona fe: les empreses fan una declaració responsable i l'administració passa d'una revisió prèvia a una funció d'inspecció posterior. • Es preveu que l'estalvi real podria arribar fins al 33% (uns 40.000 milions d'euros). Exemples de simplificació • Directiva de serveis: Simplifica els tràmits per oferir serveis en tot el mercat únic. • Pimes: Normes de comptabilitat simplificades per a empreses de menys de 10 treballadors. • Digitalització: Impuls de la factura electrònica i eliminació d'informes estadístics innecessaris en el sector hoteler. La bretxa salarial de gènere a Europa Arran del Dia Internacional de la Dona, s'analitzen les dades de desigualtat retributiva dins la UE. Dades clau de la desigualtat • De mitjana, les dones guanyen un 18% menys que els homes per la mateixa feina. • Per cada euro que guanya un home, una dona en rep 82 cèntims. Mesures proposades • Etiqueta de gènere: Inspirada en el model francès, premiaria amb un segell distintiu les empreses que garanteixin la igualtat i la conciliació. • Calculadora salarial: Una eina de software (com la desenvolupada a Alemanya) que permet a empreses i sindicats detectar si existeixen discriminacions en la seva graella salarial. Transparència i 'lobbies' El programa tanca analitzant la presència dels grups d'interès a les institucions europees. "Europa el que fa és obrir un registre públic... on qui vulgui incidir s'ha d'inscriure per un procés més transparent." • Hi ha 2.606 grups d'interès registrats a la Comissió Europea. • El Parlament Europeu compta amb 1.805 grups acreditats. • Aquests grups no només són grans corporacions, sinó també ONGs ecologistes i associacions de consumidors.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Fenomen de Geronimo Stilton a la llibreria Atzavara
El fenomen literari de Geronimo Stilton Aquest episodi ens apropa a la signatura de llibres de l'autor de literatura infantil Geronimo Stilton a la llibreria Atzavara de Tarragona. L'esdeveniment ha generat una gran expectació, amb llargues cues de nens i nenes esperant per conèixer el seu ídol. Característiques del personatge Els joves lectors descriuen el protagonista amb els següents trets: - És un periodista i aventurer que viu en un món de ratolins. - Tot i que és una mica poruc i "desastre", sempre acaba superant els seus objectius. - Viatja constantment al Regne de la Fantasia i a diferents llocs del món. - Menja formatge, gominoles i té una família peculiar amb personatges com Tia Stilton, Trampita i Benjamín. Per què enganxa els nens? Segons els pares i els propis infants, l'èxit radica en: - El seu caràcter didàctic i entretingut que fomenta l'hàbit de la lectura en nens que inicialment no hi tenien interès. - L'edició física del llibre: inclou dibuixos, vinyetes i mapes. - La interactivitat: una de les característiques més celebrades són les pàgines que contenen olors i tufs que es poden descobrir rascant el paper. "És poruc, una mica, però sempre al final ho fa tot... per això els fa tanta gràcia, perquè finalment acaben fent el pas i assumint els seus objectius." Un èxit de masses El fenomen, nascut a Itàlia l'any 2001, s'ha consolidat com una marca global amb sèries de dibuixos animats, pàgines web interactives i edicions especials que atrauen un ventall d'edats molt ampli, principalment a partir dels 7 anys.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Mitis i realitats sobre la retenció de líquids
Entendre la retenció de líquids La retenció de líquids no és només una qüestió d'acumulació d'aigua, sinó un procés complex on el líquid actua com a transportista de tòxics i minerals. Felip Caudet explica que el cos humà està format per aproximadament un 80% d'aigua, i aquesta proporció varia amb l'edat. El paper dels minerals i la sal Un dels conceptes clau és la relació entre la sal i l'aigua. El cos necessita dissoldre els minerals per poder-los gestionar: • Si hi ha un excés de sal, el cos envia un senyal de set. • Si no bevem prou aigua per dissoldre aquesta sal, el cos reté la que ja té per evitar la deshidratació. • Aquesta retenció acaba acumulant no només líquid, sinó també toxines. Causes i símptomes principals El resum identifica diversos factors que provoquen aquest problema: • Factors hormonals: Molt comú en dones durant el cicle menstrual, l'embaràs o la menopausa. • Patologies orgàniques: Problemes cardíacs, renals o pulmonars (especialment si la inflor es localitza als turmells). • Estil de vida: Aliments processats amb sal d'amagat, sedentarisme i roba massa ajustada. "Beure aigua per combatre la retenció de líquids sembla un contrasentit, però és la millor solució per renovar les reserves de tòxics." Estratègies i recomanacions pràctiques Hidratació i Alimentació • Beure entre 1,5 i 2 litres d'aigua al dia (sense superar els 2,5 litres per no col·lapsar el ronyó). • Prioritzar aliments diürètics i de temporada com la carxofa, l'api, la ceba, la síndria i el meló. • Evitar l'alcohol, el cafè i els refrescos ensucrats. Hàbits saludables • Activitat física: Caminar almenys tres cops per setmana per activar el bombeig natural. • Evitar la calor directa: La calor dilata el sistema circulatori i dificulta el retorn venós. • Calçat i roba: Utilitzar calçat còmode sense talons i roba que no talli la circulació.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Cultura i Tradicions de la Vall d'Àsua i el Batlliu
Explorant el Patrimoni del Pallars Sobirà En aquesta conversa amb Josep Colom, regidor de Cultura del municipi de Sort, es desgranen els atractius turístics, literaris i etnològics de la Vall d'Àsua i el Batlliu. S'hi destaca com la neu configura la vida quotidiana i com el territori ha esdevingut un refugi de tradicions i cultura viva. Literatura i Paisatge La vall ha estat font d'inspiració per a obres cabdals de la literatura catalana actual. Les novel·les han permès crear un producte turístic cultural que aposta per la desestacionalització: Rutes Literàries: Itineraris basats en Pedra de tartera (Maria Barbal) i Les veus del Pamano (Jaume Cabré). Patrimoni Tangible: La recuperació de bordes, orris i camins de ferradura que connecten els pobles. Museus i Oficis Tradicionals El municipi compta amb dos centres de referència que preserven la identitat local: Museu dels Pastors (Llessui): Documenta la vida transhumant i el cicle de la ramaderia d'ovella xisqueta. Museu de les Papallones de Catalunya (Pujol): Un espai singular d'alt valor científic. "Hem creat una escola de pastors per ensenyar l'ofici als joves; d'una promoció de 25 alumnes, 20 han acabat el curs." Gastronomia i Cultura Popular L'aposta pel producte de proximitat i la cultura d'arrel defineixen l'essència pallaresa: Producte autòcton: Valorització de l'ovella xisqueta, la vaca bruna i el formatge artesà. Música: Recuperació de l'acordió diatònic i de balls tradicionals de la mà de les generacions més joves. Curiositats lingüístiques: L'ús de la paraula ratacia (ratafia) com a beguda per segellar tractes comercials o de paraula. El Repte del Retaule d'Enviny S'explica la recuperació del retaule gòtic de 1490 (Pere Espallargues), originalment venut i dispersat per museus de Nova York i Filadèlfia. Mitjançant la tecnologia Papelgel, s'ha instal·lat una rèplica exacta a l'església d'Enviny.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
Ciberseguretat: La Xarxa Papallona i els ordinadors zombis
La desarticulació de la xarxa 'Papallona' En aquest episodi s'analitza l'operació policial que va permetre detenir tres ciutadans espanyols responsables d'una de les xarxes de segrest informàtic més grans del món. Aquesta xarxa controlava més de 13 milions d'ordinadors infectats. Funcionament dels ordinadors zombis o 'botnets' • Els delinqüents utilitzaven virus per convertir equips particulars en botnets o ciberesclaus. • L'objectiu principal era el robatori de dades bancàries i personals de prop de 800.000 persones i centenars d'empreses. • La detecció va ser possible gràcies a una errada d'un dels criminals en no ocultar la seva adreça IP, permetent que l'FBI i la Guàrdia Civil estiréssin el fil. Prevenció i consells de seguretat Es destaca que els atacants no eren experts informàtics, sinó que compraven kits preparats al mercat negre, cosa que fa el perill més actual. Mesures de protecció essencials • Actualització del software: No n'hi ha prou amb l'antivirus; és vital tenir els navegadors (com Internet Explorer 8 o Firefox) actualitzats per tapar forats de seguretat. • Gestió de dades: Mai s'han de guardar contrasenyes o dades financeres directament en fitxers dins de l'ordinador. • Hàbits segurs: Desconfiar de correus d'estranys i apagar l'equip quan no s'utilitzi per tallar el control remot. "L'èxit dels ciberdelinqüents rau en el fet que el propietari no sap que el seu ordinador està treballant per a ells."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Joan Rovira: Trajectòria en solitari i música negra
El pas de la banda al projecte en solitari El músic Joan Rovira explica la seva evolució artística després de formar part de la banda Arango. El canvi al format en solitari neix de la recerca de mobilitat, agilitat i menys complicacions logístiques. Tot i actuar sol, utilitza tecnologia per enriquir el seu directe: Bombo electrònic. Pedaleria d'efectes per disparar delays i cors. Sincronització total de mans i peus per crear una sonoritat de banda completa. Projecció internacional i repertori L'artista destaca la seva forta vinculació amb Itàlia, on col·labora amb un mànager local i tradueix les seves cançons a l'italià. També té previst viatjar a Londres per cantar en anglès. El seu repertori és una barreja eclèctica: Grans clàssics: Versions de Michael Jackson, Stevie Wonder o George Benson. Influència de la música negra: El jazz, el soul, el funky i el latin amaren les seves composicions pròpies. Pop nacional: Temes de grups com M-Clan o Fito & Fitipaldis. "Si tens la il·lusió, les portes s'obren soles... no perquè toqui millor que un altre, sinó per la il·lusió que hi poso." Finalment, el músic convida al seu proper concert al Cau de Tarragona i anima els oients a seguir-lo a les xarxes socials per compartir opinions constructives.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Entrevista al músic Joan Rovira i la seva nova etapa
Joan Rovira: De la banda Arango al projecte en solitari El músic de Camarles, Joan Rovira, visita l'estudi per parlar de la seva evolució artística i la seva trajectòria professional després d'haver passat per l'escola ESMUC. Rovira destaca la importància de combinar l'educació acadèmica amb l'experiència directa sobre l'escenari, el que ell anomena l'escola del carrer. Punts clau de la conversa Transició en solitari: Després de tres anys amb la banda Arango, el músic ha decidit emprendre un camí individual que li ofereix més agilitat i mobilitat. Tecnologia en directe: Tot i actuar sol, utilitza un bombo electrònic i una pedaleria d'efectes per crear capes amb delays i coros, generant una sonoritat de banda completa. Projecció internacional: L'artista ha realitzat diverses gires per Itàlia i té previst actuar a Londres, adaptant les seves cançons a l'italià i a l'anglès. Estil i influències: La seva música beu directament de la música negra, el soul, el jazz i el pop-rock nacional. "Si tens l'il·lusió, les portes s'obrin soles. No és per tocar millor, sinó per la constància i el carinyo que hi poses." L'entrevista finalitza amb una interpretació acústica en directe d'un tema propi que retrata l'atmosfera nocturna de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Litus presenta el seu disc 'Maleta de Pedres'
Presentació de l'àlbum Maleta de Pedres El cantautor terrassenc Litus presenta el seu nou treball discogràfic, Maleta de Pedres, el seu primer disc íntegrament en català. Tot i la seva llarga trajectòria de més de deu anys, aquest projecte marca un punt d'inflexió personal on l’artista recupera «rareses» i cançons d’etapes anteriors per donar-los una nova vida. Conceptes clau del nou treball Alliberament personal: El títol simbolitza la necessitat de buidar la maleta de por i inseguretats per omplir-la de coses noves. Estil eclèctic: L'àlbum és una amalgama que navega entre el pop-rock, la cançó d'autor i fins i tot el bolero. Col·laboracions destacades: Compte amb la participació de la Beth i els arranjaments de Joan Eloi Vila, guitarrista conegut per la seva feina amb Andreu Buenafuente. Trajectòria i èxits Durant l'entrevista, recorden moments clau de la seva carrera: Nominació als Goya: Per la cançó de la banda sonora de la pel·lícula Carlitos y el campo de los sueños, produïda per Emilio Aragón. Etapa amb Els Mutis: Els seus inicis fa una dècada, d'on ha rescatat algunes composicions per a aquest disc. Faceta de compositor: Litus confessa que la seva gran passió és crear cançons, fins i tot per a altres artistes, gaudint del procés creatiu des de la intimitat de casa. "Ara, de moment, tinc la maleta buida i la vull omplir de coses noves." Gira i futur immediat L'artista iniciarà una gira que el portarà per diverses ciutats catalanes com Tarragona, Barcelona i Terrassa, però també destaca una gira internacional per Alemanya amb vuit ciutats confirmades, gràcies a una col·laboració amb la Universitat Ramon Llull per difondre la poesia i la música catalana.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
LA SEU 2010-02-26
Entrevista amb l'alcalde de la Seu d'Urgell L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, repassa els principals atractius turístics, esportius i culturals de la ciutat en un any clau marcat per efemèrides històriques i competicions internacionals. Atractius Turístics i Patrimoni La ciutat es defineix per una combinació de llegat històric i instal·lacions modernes: * Catedral de Santa Maria d'Urgell: L'única catedral romànica completa de Catalunya (segle XII), destacada pel seu claustre i el silenci de les seves pedres. * Parc del Segre: Equipament heretat de la Seu Olímpica del 92 on es practica ràfting i piragüisme d'alt nivell. * Espai Ermengol: Un nou projecte museístic que explicarà la història civil de la ciutat i la tradició del formatge. Esdeveniments i Projecció Internacional Aquest 2010 és un any especialment actiu a la capital de l'Alt Urgell: * Mil·lenari d'Ermengol: Celebració dels 1.000 anys del nomenament del bisbe Ermengol, figura clau de la Catalunya medieval. * Copa del Món de Piragüisme: Esport de referència que manté la ciutat al mapa competitiu mundial. * Candidatura Olímpica Barcelona-Pirineus 2022: La Seu aspira a ser una peça clau pel seu lligam amb l'esquí nòrdic i la seva experiència olímpica prèvia. "Volem que els Pirineus tinguin un paper protagonista al món i ens puguem situar des de la perspectiva turística com es fa amb els Alps." Relació Territorial i Andorra L'alcalde destaca la convivència amb el Principat d'Andorra, definint la relació com de "cosins germans". Andorra actua com la principal motor econòmic per a molts treballadors fronterers, tot i que també ha influït en el mercat de l'habitatge i l'atur estructural en temps de crisi.