Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1825-1848 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Últimes notes: Actualitat musical, curiositats i agenda
Actualitat del món de la música En aquesta edició de la secció Últimes notes, l'Albert Miró i la Núria repassen les notícies més destacades després de les festes de Pasqua, centrant-se en figures icòniques del post-punk, el soul i el rock alternatiu. Peter Hook i el llegat de Joy Division • El baixista Peter Hook ha obert un club a Manchester anomenat FAC 51. • Iniciarà una gira pel Regne Unit per commemorar el 30è aniversari de la mort d'Ian Curtis. • Interpretarà íntegrament l'àlbum Unknown Pleasures amb una nova banda de suport. Polèmiques i accions socials • Erykah Badu ha estat multada amb 500 dòlars per escàndol públic a Dallas. La cantant es va despullar a la zona on va ser assassinat JFK per al videoclip de la cançó Window Seat. • Pearl Jam destaca per la seva responsabilitat ambiental. Han invertit 210.000 dòlars en la plantació d'arbres a l'estat de Washington per compensar les 7.000 tones de CO2 generades durant la seva gira de 2009. L'anècdota d'Iggy Pop i l'agenda cultural "Iggy Pop ha decidit que ja no es llançarà més al públic després que ningú l'agafés en el seu últim concert al Carnegie Hall de Nova York." • L'episodi conclou amb una àmplia agenda de concerts per a la setmana del 6 al 10 d'abril a sales com Apolo, Razzmatazz i el Sant Jordi Club, destacant artistes com Loquillo, Mishima i We Are Standard. • La recomanació final és el nou disc d'electrònica experimental del veterà duo Autechre, titulat Oversteps.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
Retorn dels cinemes al Parc Central de Tarragona
L'impacte de la recuperació del cinema al centre de la ciutat El reportatge recull l'entusiasme i les opinions dels ciutadans de Tarragona davant la notícia de la reobertura de les sales de cinema al centre comercial Parc Central. Després del tancament dels antics cinemes Lauren, la ciutat es va quedar sense oferta cinematogràfica al nucli urbà, obligant els veïns a desplaçar-se als afores. Punts clau de la notícia Modernització de les instal·lacions: Es preveu l'obertura de deu sales noves equipades amb tecnologia d'última generació, incloent-hi projeccions en 3D i opcions de 4D. Accessibilitat i proximitat: Un dels beneficis més valorats és la possibilitat d'anar-hi a peu. Això és especialment rellevant per a la gent gran, que actualment té dificultats per desplaçar-se fins a les Gavarres. Ubicació estratègica: Les noves sales s'ubicaran al pàrquing de superfície del centre comercial, facilitant l'oci dins de la pròpia capital sense dependre del cotxe. Preocupacions dels ciutadans "Si una persona compra una entrada, hauria de poder tenir el temps de veure la pel·lícula amb l'aparcament gratuït." Els entrevistats suggereixen que el servei de pàrquing gratuït o validat amb l'entrada seria essencial per garantir l'èxit del projecte i no suposar una barrera econòmica o logística addicional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Poesia digital, literatura infantil i cinema independent
Panorama de la Poesia Catalana a la Xarxa L'escriptor Julio Ricardo Trigo presenta la iniciativa Versos.cat, un nou portal digital dirigit per Daniel Ruiz Trillo que pretén ser el gran contenidor de la poesia dels Països Catalans. Els punts clau d'aquesta plataforma inclouen: • Pluralitat i atemporalitat: Un espai on conviuen novetats editorials amb crítiques de llibres de fa cent anys. • Funció crítica: Ofereix ressenyes i articles d'opinió per omplir el buit que deixa la premsa de paper. • Accessibilitat: Tot i ser un gènere considerat minoritari, la xarxa permet que la poesia arribi a un públic més ampli i jove. "S'ha de reivindicar que els llibres no poden durar només tres mesos a les llibreries." L'Experiència Poètica: Llegir vs. Escoltar Es debat la diferència entre la lectura íntima de poemes i l'espectacle poètic. L'actriu i escriptora Coia Valls destaca que la veu, les inflexions i la presència física apropen la poesia a un públic menys avesat a la lectura solitària. Literatura Infantil: 'Maria de Lletres que mereixen' Coia Valls presenta el seu nou llibre infantil publicat per Barca Nova. La seva aproximació a la literatura per a nens es basa en: • L'aprenentatge a través del joc: L'objectiu és que els nens es diverteixin mentre descobreixen la màgia de les lletres. • La figura d'en Leo: El protagonista és un nen entremaliat envoltat d'una família peculiar, incloent-hi una àvia molt activa i un germà adolescent. • Defensa de l'oralitat: La importància que pares i fills comparteixin moments de lectura en veu alta per fomentar la imaginació conjunta. Projectes Cinematogràfics: 'Ventre Blanc' Es discuteix el rodatge de la pel·lícula Ventre Blanc, dirigida per Jordi Lara. Un projecte de cinema independent que destaca per: • Pressupost mínim i enginy: Realitzada amb una beca de només 6.000 euros, demostrant que el talent pot suplir la manca de recursos industrials. • Estètica onírica: Rodada en escenaris singulars com l'interior d'un orgue a Vic. • Simbologia: El títol fa referència a la imatge de la boira característica de la comarca d'Osona. Propers Projectes i Sant Jordi Els autors avancen les seves novetats per a la diada de Sant Jordi: • Julio Ricardo Trigo treballa en una novel·la sobre el Renaixement a Catalunya i la construcció del port de Barcelona. • Coia Valls publicarà la seva primera novel·la per a adults, La princesa de Jade.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
8'
Retorn del cinema al centre de Tarragona: El projecte de Parc Central
La recuperació de les sales de cinema a Tarragona L'anunci de la reobertura de deu sales de cinema al centre comercial Parc Central ha generat una onada d'entusiasme entre els ciutadans de Tarragona. Després del tancament dels antics cinemes Lauren, la ciutat s'havia quedat sense una oferta cinematogràfica cèntrica, obligant els usuaris a desplaçar-se fins a les Gavarres. Característiques del nou projecte El projecte destaca per una aposta clara per la modernitat i la tecnologia: Ubicació estratègica: Les sales s'ubicaran al terrat (pàrquing de superfície) del centre comercial. Tecnologia punta: S'inclouran sales amb tecnologia 3D i sistemes d'àudio d'última generació. Accessibilitat: La principal virtut destacada pels veïns és la possibilitat d'anar-hi caminant, sense dependre del transport públic o del cotxe privat. Reaccions de la ciutadania L'opinió general és d'una satisfacció absoluta, subratllant diverses necessitats cobertes: Fi de l'aïllament per a col·lectius vulnerables: La gent gran i els joves sense vehicle propi recuperen l'autonomia per gaudir de l'oci. Identitat de capital: Diversos testimonis afirmen que una capital de província amb 140.000 habitants no es podia permetre no tenir cinema al nucli urbà. Comparativa amb altres ciutats: S'ha mencionat la necessitat de "despertar" Tarragona davant el dinamisme de ciutats veïnes com Reus o el Vendrell. "Tarragona es mereix tenir un cinema al centre... és el que toca per a una capital de província." Debat sobre els serveis auxiliars Un dels punts que genera dubtes entre els futurs usuaris és la gestió del pàrquing. S'ha suggerit que el centre comercial ofereixi tiquets de validació o descomptes per als espectadors, evitant que el cost de l'aparcament sigui un impediment per anar al cinema.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
La Fira de les Gavarres: Tradició, Diversió i Crisis
Crònica de la Fira a les Gavarres L'episodi ofereix un recorregut detallat per la fira instal·lada a la zona de les Gavarres (Tarragona), explorant l'ambient, les atraccions i la realitat econòmica dels firaires durant la Setmana Santa. A través de diverses entrevistes, es dibuixa un retrat d'un ofici tradicional que lluita per mantenir-se viu malgrat la distància del nucli urbà i la recessió. Atraccions i Entreteniment Infantil La fira compta amb una oferta variada per a totes les edats, però se centra principalment en el públic infantil. Entre les opcions destaquen: - Els clàssics autos de choque i l'Scalextric. - Els llits elàstics i el Dragón per als més agosarats. - El Paseo Marítimo, una atracció aquàtica per a nens de 2 a 8 anys. - Casetes de fira tradicionals com el tir amb escopeta, els dards i la tómbola. La Realitat del Sector: Crisis i Ubicació Tots els testimonis coincideixen que l'activitat econòmica és més fluixa del que s'esperava. Els punts clau esmentats són: - L'impacte de la crisi: Es nota una disminució del consum, obligant a fer promocions de 2x1 per incentivar les famílies. - La ubicació perifèrica: Estar lluny del centre de Tarragona dificulta l'arribada espontània de gent. - > "Abans la gent s'ho trobava de camí; ara han de venir a propòsit i això costa més." - L'evolució tecnològica: Els negocis han passat de ser de fusta i manovella a sistemes complexos controlats per ordinador que requereixen altes inversions (entre 40 i 60 milions de les antigues pessetes). Gastronomia de Fira No falta l'oferta culinària tradicional, centrada en productes de consum ràpid i econòmic: - La xurreria Teruel ofereix xurros, porres i xocolata desfeta com a reclam principal. - Hi ha parades de frankfurts a preus populars i patates fregides. - El secret del bon xurro, segons el Carles, és simplement un bon gènere (farina i aigua) i molts anys d'experiència.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
2010-03-29 ESSÈNCIA RIOS
Una nova etapa per a la gastronomia tarragonina La posada en marxa del col·lectiu Tarragona Essència representa una fita històrica per a la ciutat. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat d'estructurar un sector que ja gaudia d'una qualitat extraordinària però que mancava d'una veu conjunta per promocionar-se a l'exterior. Punts clau del projecte Estructuració del sector: L'objectiu principal és crear una marca gastronòmica forta que permeti vendre l'oferta de la ciutat més enllà de les seves fronteres. Col·laboració publicoprivada: El projecte ha rebut un suport decidit des de Turisme de Tarragona, aconseguint que els principals xefs i restaurants s'impliquin directament en la iniciativa. Riquesa local: La marca aglutina els millors professionals de la cuina per projectar una imatge d'excel·lència unificada. Desestacionalització i continuïtat Un dels aspectes més rellevants d'aquest col·lectiu és la seva aposta per la continuïtat temporal. A diferència d'altres sectors turístics, la gastronomia permet una activitat constant durant tot l'any: "La gastronomia precisament ens dona una temporada que cobreix el 100% de l'any." Per aquest motiu, s'ha anunciat que es realitzaran esdeveniments i presentacions amb cada canvi d'estació, assegurant que la marca Tarragona Essència estigui present de forma permanent en el calendari cultural i turístic.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
2010-03-29 ESSÈNCIA GENT
L'experiència gastronòmica de l'ostra del Delta L'episodi se centra en una jornada de degustació al mercat, on els participants lloen la qualitat de l'ostra del Delta. Julio, un restaurador local del negoci Flué de Vins, destaca la contundència i el sabor d'aquest producte, que sovint és desconegut per al públic general malgrat la seva gran qualitat. Punts clau sobre la restauració local Potencial de Tarragona: Es discuteix la necessitat de motivar la població local perquè consumeixi més als restaurants de la ciutat. Cultura de tapes: Es menciona l'èxit de iniciatives com Tarragona de Tapes per fomentar l'hàbit de sortir a fer la copeta de vi i gastronomia en qualsevol moment, seguint models com el de La Rioja o el País Basc. Promoció del vi: Des del sector de la restauració es treballa per destacar els vins amb denominació d'origen, especialment les 10 DO catalanes. Visions foranes i turisme Un parell de turistes de Madrid comparteixen la seva sorpresa positiva davant l'ostra local: "No sabia que al Delta tinguessin unes ostres d'aquesta qualitat, ni tan sols que n'hi hagués." Els visitants comparen l'ostra del Delta amb la francesa i la gallega, destacant que la catalana té un sabor més agradable i equilibrat, sense ser tan intensament marinada com la de Bretanya. A més de la gastronomia, els turistes ressalten el valor del patrimoni de Tarragona, incloent-hi la part romana, modernista i medieval.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
2010-03-29 ESSÈNCIA SANS
Nou col·lectiu gastronòmic a Tarragona L'entrevista amb Carles Sanz, gerent del Patronat Municipal de Turisme, destaca la presentació d'un nou col·lectiu gastronòmic que agrupa els millors restaurants de la ciutat. Aquesta unió, considerada una fita històrica per a Tarragona, neix amb l'objectiu de treballar conjuntament en la projecció de la cuina local. Objectius del projecte Consolidació del sector: Fomentar que els restauradors es coneguin i col·laborin en activitats conjuntes. Orgull local: Incentivar que els mateixos tarragonins siguin els primers a conèixer i gaudir de l'oferta culinària de la seva ciutat. Destinació de referència: Explotar el potencial gastronòmic per millorar el posicionament turístic de Tarragona. "Si aconseguim que els 140.000 tarragonins siguin clients dels propis restaurants de Tarragona, faria sentir la pròpia ciutat més orgullosa de la seva gastronomia." Previsions per a la Setmana Santa Pel que fa al turisme estacional, les sensacions són molt positives: Bon temps: La meteorologia favorable és el principal motor de les reserves. Competència amb la neu: S'observa amb cautela si els gruixos de neu al Pirineu desviaran turistes cap a la muntanya en lloc de la costa. Ganes de sortir: Després d'un hivern llarg, s'espera una gran afluència de visitants que busquen l'ambient mediterrani.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
2010-03-29 ESSÈNCIA TERRAT
L'impuls de la gastronomia local a Tarragona L'entrevista amb Laura Requesens, del restaurant Alterrat, posa en relleu la iniciativa Tarragonescència, un projecte que neix de la col·laboració entre el sector de la restauració, la Diputació i el Patronat de Turisme. L'objectiu principal és donar visibilitat al talent culinari de la ciutat i fomentar la cohesió d'un sector que, fins ara, sovint actuava de forma fragmentada. Unitat del sector i identitat pròpia La iniciativa ha permès assolir diverses fites clau per al sector gastronòmic: Unitat i cohesió: Els restauradors han passat de treballar de manera aïllada a lluitar junts per un objectiu comú. Més enllà del llegat romà: Es pretén que Tarragona no sigui vista només com una destinació històrica, sinó també com un referent gastronòmic de qualitat. Retenció del públic local: L'estratègia se centra en fer que els tarragonins no marxin de la ciutat per buscar bones experiències culinàries. "Hem d'ensenyar a la gent que no cal sortir fora de Tarragona d'excursió per menjar bé; es poden quedar aquí perquè l'oferta és molt àmplia." Qualitat i adaptació al client Requesens subratlla que, tot i que les estrelles Michelin són benvingudes, el més important és la fidelització del client de proximitat. Per aconseguir-ho, es destaca el paper crucial dels menús diaris: Qualitat i preu: Oferir opcions assequibles sense renunciar a l'elaboració. Funcionalitat: Àpats pensats per a qui treballa i disposa de poc temps. Fidelització: Els clients que gaudeixen del menú diari són els que acaben tornant per a celebracions durant el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
4'
La producció i el cultiu de l'ostra al Delta de l'Ebre
El cultiu de l'ostra al Delta Josep Ramon Castells, president de la Federació de Productors d'Ostres, explica el cicle de vida i el mètode de treball al Delta de l'Ebre. Destaca que el procés de creixement és significativament més ràpid que en altres zones d'Europa gràcies a: La temperatura de l'aigua. L'alta qualitat hídrica. La gran quantitat de fitoplàncton, que és l'aliment principal. Aquests factors permeten que l'ostra estigui llesta per al consum en un període d'entre 12 i 18 mesos, gairebé la meitat del temps que a França. El calendari de consum i qualitat Existeix una tradició sobre els millors moments per menjar aquest mol·lusc: Mesos amb R: És l'època de màxima qualitat organolèptica. Mesos sense R (maig, juny, juliol i agost): Coincideix amb l'època de desova. L'ostra presenta una textura més tènue i lletosa. Economia i mercat Actualment, al Delta es produeixen unes 800 tones d'ostres anualment. Tot i la qualitat del producte autòcton, el gruix de la venda es destina a l'exportació: "Majoritàriament se les mengen els francesos i els italians, que tenen una cultura de consum d'ostra molt més arrelada." Castells també desmunta el mite que l'ostra sigui un article de luxe prohibitivo, situant el preu de l'ostra del Delta entre els 4 i 8 euros el quilo, un preu molt més assequible que el de l'ostra plana.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
La gastronomia tarragonina uneix forces
Un dia històric per la cuina de Tarragona L'entrevista amb David Soler, del restaurant Barquet, posa en relleu la creació d'un nou col·lectiu gastronòmic a la ciutat. Segons Soler, aquest és un pas fonamental per resoldre una assignatura pendent que la restauració local arrossegava des de fa anys. Els objectius de la unió Visibilitat i proximitat: Es busca que la ciutadania conegui millor els restauradors i s'hi familiaritzi mitjançant actes al carrer. Periodicitat: La intenció és realitzar esdeveniments de forma regular coincidint amb cada estació de l'any. Capitalitat i unitat: Formar part d'un grup genera una sensació de força col·lectiva i reforça la imatge de Tarragona com a referent. El canvi de mentalitat en el sector L'entrevistat destaca que s'ha superat una etapa d'antigues rivalitats per passar a una era de col·laboració estructural: "A partir d'ara hi haurà una intensa col·laboració entre tots nosaltres." Es deixa enrere la picabaralla individualista per centrar-se en jornades de treball conjuntes que busquen donar una empenta definitiva a la gastronomia de tota la demarcació.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
Tarragona en Essència: Qualitat i Gastronomia Local
Tarragona en Essència: Un Segell de Qualitat Gastronòmica L'entrevistat detalla el funcionament de Tarragona en Essència, un col·lectiu de restaurants que busca elevar el llistó de la gastronomia local mitjançant un sistema de control pioner a la zona. La clau de la seva diferenciació és l'avaluació externa i anònima de cada establiment. Punts Clau del Projecte Auditoria Externa: Una empresa independent realitza visites de mystery guest (comensals anònims) per elaborar informes detallats que determinen si un restaurant pot formar part del grup. El Decàleg: Els membres han de complir deu punts fonamentals, entre els quals destaquen: L'ús prioritari de productes de la província. El compromís amb el medi ambient. L'objectiu final de cuinar per fer feliç a la gent. Promoció Estacional: Es planifiquen festes gastronòmiques a cada estació de l'any, movent-se per diferents barris com el Serrallo, la Part Alta i el Centre. Visions i Objectius "Volem que la gent entengui que pot venir a Tarragona... i assolir aquesta marca com han fet altres ciutats." L'estratègia del col·lectiu no és tancar-se en un barri concret, sinó unir tota la ciutat per crear una marca de ciutat forta. Segons l'entrevistat, Tarragona té un potencial enorme i una riquesa de productes que cal difondre conjuntament per atraure tant el públic local com el turisme gastronòmic. Un exemple d'aquesta voluntat és la combinació de productes com l'ostra del Delta i el cava, una proposta que busquen utilitzar com a "provocació" per posar en valor el territori.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
0'
2010-03-29 ESSÈNCIA DALMAU
Coordinació de l'oferta restauradora Actualment, s'està treballant per revertir la desunió històrica que existia entre les diferents zones de la ciutat. Tradicionalment, el Serrallo, la Catedral i el centre funcionaven de manera independent i fragmentada, malgrat que tots ofereixen una proposta de molt bon paladar. Els objectius de la nova estratègia: Coordinar els esforços entre els diferents barris i sectors hostalers. Crear una marca de ciutat forta i reconeixible. Fomentar que els visitants puguin conèixer tota l'extensió de la ciutat. Vincular el fet de passejar amb el gaudi d'un bon àpat. "Hem llograt coordinar una miqueta i buscar poder provocar una marca des de la ciutat." Amb aquesta iniciativa es vol que la ciutadania i els turistes sàpiguen que hi ha una gran varietat de llocs on anar a gaudir de la gastronomia local sense divisions territorials internes.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Cuina de Setmana Santa: La Mona i el Bacallà
Tradicions Culinàries de Setmana Santa En aquest episodi especial, els experts culinaris detallen l'elaboració dels productes estrella de la Pasqua: la mona de Pasqua i el bacallà. Es fa un recorregut des de les bases de la pastisseria fins a les receptes salades tradicionals de la Quaresma. Elaboració de la Mona de Pasqua El procés de muntatge de la mona es divideix en la cobertura i la base: • Cobertura de yema: Es prepara amb el mateix pes d'ous que de sucre, coent-ho a foc lent fins a obtenir una textura cremosa. És crucial refredar-ho ràpidament per evitar tons lilosos a la clara. • Cobertura de mantega: S'elabora batent mantega amb un almíbar (sucre i aigua) a temperatura ambient, incorporant-lo a poc a poc com si fos una maionesa. • Decoració lateral: Un truc professional per cobrir els costats amb ametlla torrada és aixecar la mona amb una mà (com un cambrer) i aplicar l'ametlla amb l'altra mà sobre una safata ampla. L'Autèntica Mona de Pasqua (Massa de Pa) Es detalla la recepta de la mona tradicional, entesa com una massa de pa enriquida: • Fórmula: 1 kg de farina, 4-5 ous, 150g de sucre, 15g de sal, 250g de llevat de forner, 450-480g d'aigua i 150g de mantega o oli. • Secret professional: Mai barrejar el greix (oli/mantega) inicialment amb el llevat, ja que el greix bloqueja les partícules del llevat i impedeix la fermentació. El greix s'ha d'afegir sempre al final del pastat. "Mona ve del llatí 'monus', que significa regal; era el que el padrí regalava al fillol." El Bacallà i l'Arròs de Cuaresma La part salada se centra en el bacallà, un aliment lligat històricament a la privació de carn: • Desalat: Actualment no calen processos tan llargs com abans; amb 12-24 hores i un parell de canvis d'aigua n'hi ha prou. • Arròs de bacallà: Es proposa un arròs amb verdures de temporada com bròquil, carxofes i pèsols. • Consell de sabor: El julivert s'ha d'afegir sempre al final, fora del foc, per conservar la clorofil·la i el seu aroma original. Evolució dels Ingredients Es discuteix com les matèries primeres actuals (especialment la farina) han canviat. Les farines d'avui estan més tractades i aguanten menys quantitat de sucre en la fermentació que les de fa 50 anys.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Exposició d'Agustí Centelles a Tarragona sobre Bram
Presentació de l'exposició d'Agustí Centelles El programa cobreix la inauguració de la mostra fotogràfica sobre el camp de concentració de Bram (1939) a la sala de Caixa Tarragona. L'exposició és singular per ser una crònica inèdita i exhaustiva de la vida quotidiana dels refugiats republicans a França. Punts clau de la mostra Material inèdit: Es presenten algunes de les 600 imatges seleccionades d'un fons molt més ampli, rescatat de les golfes d'una casa a Carcassona on va estar amagat durant dècades. El dietari personal: L'exposició inclou fragments del diari que Centelles escrivia durant el seu captiveri, on relata les dures condicions de vida. Relat de supervivència: Es descriuen les mancances higièniques, com la lluita contra els polls (el cèlebre "piejódromo") i la sarna, davant la passivitat de les autoritats franceses. Diàleg amb els comissaris i la família La comissària Teresa Ferrer subratlla que s'ha d'anomenar camp de concentració i no de refugiats, atesa la vigilància militar i la falta de llibertat. Per la seva banda, Octavi Centelles, fill del fotògraf, destaca: "Aquí els espanyols es treuen els polls, passen gana, fred i penalitats. És molt representativa aquesta exposició." El llegat i la polèmica Es menciona la controvèrsia per la venda de l'arxiu al Ministeri de Cultura (Salamanca) i les negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona per a una futura ubicació permanent, mentre l'obra de Centelles obté reconeixement internacional en museus com el MoMA de Nova York.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Salutació repetitiva de bona nit
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una interacció extremadament estructurada i repetitiva basada exclusivament en l'expressió d'una salutació nocturna. El contingut destaca per la seva monotonia voluntària i el manteniment d'un to cordial. Aspectes clau de la comunicació Consistència temporal: Es produeix una salutació cada 30 segons de manera exacta. Simplicitat verbal: L'únic missatge transmès és el desitjo de bona nit. Estabilitat emocional: No s'observen variacions en el registre ni canvis en la intenció comunicativa. "Bona nit" En resum, es tracta d'un fragment on la recurrence és l'eix central, creant un patró rítmic de cortesia que s'estén durant gairebé 15 minuts de durada total.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
33'
17è Festival de Dixieland i Jazz Manouche a Tarragona
Presentació del Festival Internacional de Dixieland L'episodi es submergeix en l'ambient festiu de la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de la inauguració de la 17a edició del Festival Internacional de Dixieland. S'expliquen els detalls de l'acte inaugural, que combina música en directe, tradició i la participació ciutadana. Els protagonistes musicals: Jazz Manouche i Swing Aquesta edició se centra especialment en la figura de Django Reinhardt en el centenari del seu naixement, destacant l'estil Jazz Manouche (o swing gitano). Els punts clau inclouen: • L'actuació de la formació francesa Amquetenes Swing, que ofereix un repertori de aires gitanos amb violí, guitarres i cello. • Una producció pròpia destacada amb l'Original Jazz Orquestra i el guitarrista Biel Ballester. • La programació inclou més de 60 activitats en 30 espais diferents de la ciutat. Tradició i ambient al carrer Un dels elements més visuals és la Nàrria de Cerveses Ámbar, un carruatge de l'any 1900 totalment restaurat. • Ramon, el conductor, explica que els cavalls són de raça Shire, tradicionals del repartiment de cervesa a Anglaterra. • La Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, subratlla la voluntat de portar la cultura al carrer i fer del festival un esdeveniment gratuït i popular. Reaccions del públic i turistes "M'agrada molt escoltar en Django Reinhardt... des de molt jove que l'escolto i el jazz tipus New Orleans m'apassiona." El programa recull testimonis de visitants d'Escòcia i Mallorca que han coincidit amb l'arrencada del certamen, destacant l'interès internacional que genera Tarragona durant aquests dies.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Crisi a Grècia, el cas Louis Vuitton contra Google i la Primavera d'Europa
La Crisi Econòmica de Grècia i el Paper de la Unió Europea L'episodi analitza la delicada situació financera de Grècia, que necessita renovar els seus prèstecs davant el venciment de deute imminent amb bancs internacionals. A causa de la seva baixa fiabilitat econòmica, el mercat li exigeix tipus d'interès altíssims, la qual cosa ha portat el país a demanar ajuda als estats membres de la Unió Europea (UE). • Alemanya es mostra reticent a oferir ajuts sense condicions estrictes, argumentant que els ciutadans alemanys no han de pagar pels errors fiscals grecs. • Espanya s'ha compromès a aportar un 9% del total de l'ajut, xifra que correspon al seu pes econòmic dins la UE. • Grècia ha amenaçat de recórrer al Fons Monetari Internacional si Europa no ofereix una solució coordinada. "L'estat és com un particular... si no ets un client fiable, et pugen el tipus d'interès per cobrir el risc." Justícia Europea: Louis Vuitton contra Google Es discuteix la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el conflicte entre la marca de luxe Louis Vuitton i Google. La marca francesa acusava el cercador de permetre que empreses de productes falsificats es compressin paraules clau per aparèixer com a publicitat relacionada. Punts clau de la sentència: • El tribunal ha determinat que no es pot obligar Google a retirar la publicitat d'entrada, ja que la responsabilitat recau sobre l'anunciant fraudulent i no sobre l'intermediari. • Google només seria responsable si es demostrés que tenia coneixement explícit de la il·legalitat del producte i no actués per evitar-ho. • Aquesta sentència estableix un precedent importantíssim per al dret de marques i la competència en tot el territori europeu. Foment dels valors europeus en els joves S'explica el projecte Primavera d'Europa 2010, una iniciativa pedagògica adreçada a escoles de primària i secundària (amb centres participants de Tortosa, Riudoms, Valls, l'Arbós i Torredembarra). • L'objectiu és difondre conceptes de ciutadania i drets fonamentals. • La UE facilita materials didàctics, concursos i la visita gratuïta de polítics o experts als centres educatius. El balanç de la política regional a Espanya Finalment, es revelen dades sobre els fons que Espanya rep de la política regional. Tot i que la quantitat ha disminuït perquè Espanya ha crescut i han entrat països més pobres, segueix sent el segon receptor d'ajuts (35.000 milions d'euros per al període 2007-2013). Aquests fons han permès construir 1.200 km de carreteres i més de 850 km de vies d'alta velocitat (AVE).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
32'
Explorant Mini Tàrreco: El patrimoni de Tarragona en miniatura
Descripció de l'Espai i Origen L'episodi ens trasllada a Mini Tàrreco, un espai didàctic situat a pocs minuts de Tarragona, a la carretera cap als Pallaresos. Aquest projecte neix de la tasca minuciosa realitzada durant anys pel pare de Venceslau Maceres, qui va crear reproduccions a escala fidelíssimes dels monuments més emblemàtics de la Tàrraco Romana i altres edificis històrics de la zona. Seccions i Activitats Didàctiques L'espai està dissenyat per oferir una experiència pedagògica completa, especialment per a grups escolars i famílies: • Circuit de maquetes: Inclou reproduccions fetes a mà amb materials com ciment i guix. Destaquen la Catedral de Tarragona, el Pont del Diable, l'Amfiteatre i l'Arc de Berà. • Aprenentatge actiu: Els nens participen en jocs històrics (com el duplum molendium), tallers de pintura de maquetes i excavacions en un sorral per trobar "tresors" arqueològics. • Narrativa històrica: Mitjançant personatges com la nena Clàudia o la llegenda de Sant Magí, els monitors expliquen la vida a l'època romana i les tradicions locals. Informació per a Visitants "Aquí no hi ha ordinadors, es tracta de jugar com jugàvem abans." • Accessibilitat: L'espai és a l'aire lliure i es troba a la finca La Ponderosa. • Temporada de famílies: Obert durant tota la Setmana Santa i els caps de setmana, amb una obertura diària durant els mesos d'estiu (juny a setembre). • Preus i serveis: Existeixen tarifes diferenciades per a visites simples o amb activitats, i fins i tot la possibilitat de disfressar-se de romà per fer fotos en família.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
6'
Geronimo Stilton visita la Llibreria Adserà de Tarragona
Detalls de l'esdeveniment a Tarragona El famós personatge literari Geronimo Stilton visitarà la ciutat de Tarragona el proper divendres 12 de març. L'acte tindrà lloc a la Llibreria Adserà, situada a la Rambla Nova 94, de les 17:30 a les 19:00 hores. Activitats previstes Signatura de llibres: El ratolí periodista dedicarà i signarà exemplars als seus lectors. Regals especials: Els primers 100 nens que portin un val publicat al diari Més Tarragona rebran un llibret de regal. Trobada personal: No serà una presentació formal, sinó un espai per conèixer el personatge de prop. Per què triomfa Geronimo Stilton? La responsable de la llibreria, Gertri Adserà, destaca diversos factors que fan d'aquestes novel·les un fenomen editorial: Format visual atractiu: Ús de colors i tipografies divertides que fan la lectura més agradable. Estructura adaptada: Capítols curts ideals per a nens a partir de 7 o 8 anys. Temàtica universal: Barreja d'aventura, humor i situacions quotidianes on els infants se senten identificats. "És un personatge molt divertit, tot ell i tot l'entorn que té... les situacions de ridícul fan que els nens s'hi sentin molt identificats." Futur de la Llibreria Adserà La llibreria referent a Tarragona continua apostant per dinamitzar el món del llibre. Tot i que portar autors internacionals depèn de les agendes editorials, han anunciat que a l'abril també comptaran amb la presència de l'actor Joel Joan a la seva seu de Valls.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Màster en Estudis Culturals en Llengua Anglesa (URV)
Estudis de Postgrau a la Universitat Rovira i Virgili (URV) El programa presenta la segona edició del màster oficial en Estudis Culturals en Llengua Anglesa (English Cultural Studies), un postgrau que destaca per la seva aproximació interdisciplinària a la cultura contemporània. Amb un 45% d'alumnat estranger, el curs s'imparteix íntegrament en anglès i s'allunya de les classes magistrals convencionals per centrar-se en el debat i el pensament crític. Metodologia i Enfocament Pedagògic • Intercanvi cultural: La diversitat de nacionalitats (Romania, Xina, Argentina, etc.) permet un diàleg on conceptes com la religió o la política es reinterpreten segons l'origen de l'estudiant. • Grups reduïts: El format tipus seminari facilita un aprenentatge personalitzat de "persona a persona". • Llibertat d'investigació: Els alumnes trien temes de recerca propis que van des de la iconografia de la Guerra de les Malvines fins al cinema de Kubrick o Chaplin. Estructura del Programa i Assignatures Primer Semestre: Fonaments i Icones • Metodologia de recerca: Iniciació a la investigació acadèmica bàsica. • Icones culturals del segle XX: Anàlisi d'objectes i conceptes que han definit la nostra era, com la nina Barbie, la píndola anticonceptiva o els Beatles. • Ciència-ficció: Estudi del binomi fascinació/pànic per la tecnologia, on gèneres moderns s'analitzen com a evolucions del western. • Teories crítiques aplicades: Eines per evitar la manipulació dels mitjans i entendre el cos humà com un text. • Gènere a Irlanda: Estudi del paper de la dona i la religió en el conflicte irlandès. Segon Semestre: Espais i Identitats • Utopies i Distopies: Comparativa entre els somnis de societats perfectes i els malsons polítics totalitaris. • Literatures ètniques: Exploració d'autors no blancs ni anglosaxons (afroamericans, xicanos, asiàtics) que escriuen en anglès. • Paraules i música: Relació entre la literatura i composicions musicals com l'òpera o el blues. • Espais postmoderns: La dialèctica entre l'individu i la ciutat contemporània. "Aquest màster ensenya una metodologia per veure el món: analitzem el que som, el que mengem i les pel·lícules que veiem per entendre la nostra identitat."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
7'
Recerca científica sobre la tomba de Pere el Gran
Investigació històrica i científica a Santes Creus L'obertura de la tomba de Pere el Gran al monestir de Santes Creus ha revelat detalls inèdits sobre la vida i la mort d'aquest monarca de la Corona d'Aragó. Les restes, que es troben parcialment mumificades, han estat traslladades a Valldoreig per a un estudi exhaustiu coordinat per la Generalitat de Catalunya. Troballes i característiques físiques Un ritual funerari desconegut: S'ha localitzat un farcellet de roba amb cabells tallats sota el cos del rei, una pràctica pròpia del món antic però inèdita en la reialesa medieval catalana. Estatura i complexió: El rei feia aproximadament 1,73 metres, una alçada molt superior a la mitjana de l'època (segle XIII). Mínim desgast físic: Segons els experts, les seves característiques òssies indiquen que "va viure literalment com un rei", sense un desgast físic excessiu i amb bona salut general. Intervencions curioses: En un segon enterrament realitzat al segle XIV, li van haver de tallar els peus perquè el cos no cabia en el nou sarcòfag construït pel seu fill, Jaume II. L'estratègia de recerca L'estudi no només se centra en l'arqueologia, sinó en la medicina forense i la genètica: "L'anàlisi de l'ADN i la bona conservació del crani permetran reconstruir-ne la dieta, les malalties i, fins i tot, el rostre." Calendari i futur de les restes Es preveu que el cos torni a la seva ubicació original a finals d'abril, mentre que els teixits funeraris seran restaurats per ser exposats al Museu d'Història. La restauració total de la tomba coincidirà amb el 850è aniversari del monestir de Santes Creus el proper juny o juliol.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
9'
Entrevista a Mighty Toxic Boy sobre el seu estil i nous projectes
Entrevista a Mighty Toxic Boy: Directe al Cau i nous horitzons En aquesta conversa s'explora el present i el futur de la banda Mighty Toxic Boy, posant l'accent en la seva imminent actuació a la sala El Cau de Tarragona com a teloners de Miss Caffeina. El grup comparteix detalls sobre la seva evolució musical i la preparació del seu proper treball discogràfic. Projectes i concerts actuals El grup té diverses actuacions confirmades a l'horitzó, destacant la seva participació al concurs Ebre Music a Tortosa, on van quedar tercers. Estan actius en la cerca de noves oportunitats, pendents de confirmar dates a Roquetes i un concurs a Barcelona. La seva vinculació amb la sala El Cau de Tarragona és molt estreta, considerant-la gairebé "casa seva" pel fet d'haver-hi gravat videoclips i actuat anteriorment. Evolució de l'estil musical La banda defineix el seu so com una fusió d'estils difícil de catalogar: * Una barreja de pop britànic i punk rock americà. * Transició des d'un estil inicial més disco-funky (representat pel seu tema clàssic Fever) cap a sonoritats més canyeres i progressives. * Aquesta evolució s'atribueix a la voluntat d'experimentar i a les influències personals del guitarrista i el bateria. El proper LP "La gravació la comencem a partir del juny. Ara estem portant dos mesos component els temes nous." El nou projecte serà un LP de 12 temes. Inclourà cançons noves com Poison i temes que no van entrar en el seu anterior EP. Decideixen no avançar temes nous en directe fins que estiguin totalment acabats i polits. El directe El grup remarca que el seu directe és molt més enèrgic i potent que les gravacions d'estudi. L'actuació d'aquest dissabte promet ser una experiència intensa per definir la seva identitat actual dalt de l'escenari.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
Tradicions de Setmana Santa: Els secrets dels bunyols i la mona
Tradicions Gastronòmiques i Èxit de la Fira de Tortosa L'episodi comença amb una reflexió sobre com els pastissers han sabut vehicular les festivitats a través de la gastronomia. Es destaca l'èxit recent de la Fira de Tortosa, on van participar 37 cases comercials. Els tertulians posen en valor la dignificació del productor i pagès, destacant que la qualitat del producte (com el pollastre ecològic) és fonamental, malgrat que el consumidor a vegades prioritzi el preu o textures més toves a les quals està acostumat. Dolços de Quaresma i Setmana Santa Es fa una distinció clara entre el període de Quaresma (40 dies abans) i la Setmana Santa. Durant la Quaresma, la tradició de no menjar carn ha donat lloc a receptes molt calòriques basades en fruits secs i fregits. Els Bunyols de Quaresma El pastisser Josep Franquet detalla la recepta professional adaptada per a l'elaboració domèstica: • La massa: Es basa en una pasta xus (similar a la de les lioneses) que requereix bullir aigua, mantega i sal abans d'afegir la farina i, posteriorment, els ous d'un en un. • La crema pastelera: Element clau per donar cremositat a la massa final. S'elabora amb llet, sucre, canyella, llimona, maizena i vermells d'ou. • Tècnica de fregit: És vital utilitzar un recipient fondo amb oli abundant (oli d'oliva recomanat) a 180 graus. "L'oli d'oliva té el punt de fum molt més elevat que els altres, per això no es crema tant i es recicla més." L'Art de la Mona de Pasqua La discussió es trasllada a l'elaboració del pa de pessic per a la mona de Pasqua, destacant que el resultat final depèn en un 70% de la fórmula i el forn, i la resta de l'habilitat manual. • La fórmula del biscuit: Es recomana pesar els ingredients (ous, sucre i farina) en lloc d'usar volums. • Tècniques clau: - Tamisar la farina per evitar grumolls. - Muntar les clares a part per donar aire. - Molt important: No obrir el forn durant els primers 20 minuts per evitar que la massa baixi. Finalment, es suggereix que el pa de pessic es prepari d'un dia per l'altre perquè agafi consistència abans de ser tallat i farcit amb mermelada.