Tots els episodis · 2010

3966 episodis disponibles

episodis

1873-1896 de 3966

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
LA SEU 2010-02-25
La Seu d'Urgell: Porta dels Parcs Naturals En aquesta quarta jornada de ruta, l'itinerari se centra en l'excepcional entorn natural que envolta la Seu d'Urgell, considerada la porta d'entrada a dos dels espais protegits més importants de Catalunya: el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (el més gran del territori amb més de 69.000 hectàrees). Activitats de Neu i Esport Carme Galindo, cap de l'àrea de turisme, destaca l'oferta d'esquí de fons i activitats hivernals a la comarca: Estacions d'esquí nòrdic: Sant Joan de l'Erm i Tuixent-la Vansa. Alternatives a l'esquí: Passejades amb raquetes de neu o trineus, ideals per a un turisme familiar. Esports d'aventura: Vols en parapent, globus o helicòpter, a més d'escalada, ràfting i piragüisme al Canal Olímpic del Segre. Marxa nòrdica: Una disciplina en creixement apte per a totes les edats que consisteix a caminar amb bastons específics. Biodiversitat i Fauna Fluvial El text fa un repàs detallat de la riquesa biològica de l'Urgellet (la zona septentrional de l'Alt Urgell), especialment al voltant del riu Segre: Ornitologia: S'han inventariat fins a 169 espècies d'ocells. Destaquen el bernat pescaire, el blauet, la merla d'aigua i diversos rapinyaires com l'àguila daurada o el falcó pelegrí. Fauna aquàtica: Presència d'amfibis com la granota verda i el tòtil, i peixos com la truita i el barb. Mamífers: El porc senglar és l'espècie més abundant, acompanyat de guineus, esquirols i teixons. Patrimoni i Oci A banda de la natura, s'esmenta el patrimoni cultural amb la Via Romànica (més de 50 esglésies) i instal·lacions d'oci com el camp de golf Aravell Golf Club, dissenyat per José María Olazábal.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Mil·lenari de Sant Armengol i atractius de la Seu d'Urgell
En aquest episodi s'explora el ric llegat històric i cultural de la Seu d'Urgell, centrant-se especialment en la figura del bisbe Sant Armengol i les celebracions del seu mil·lenari. La Carme Galindo, cap d'àrea de turisme, detalla les propostes que fan del municipi una destinació clau als Pirineus. La Figura de Sant Armengol Sant Armengol va ser bisbe d'Urgell entre els anys 1010 i 1035, destacant per una activitat extraordinària tant espiritual com social. Fomentà la construcció de camins i ponts estratègics, com els de Bar o els Tres Ponts, per millorar la vida de la comunitat. Enguany es commemora el mil·lenari del seu nomenament amb exposicions, rutes i una crida especial per a una trobada d'Armengols (gent que porti el nom o cognom del sant). Esdeveniments i Tradicions Destacades El Retaule de Sant Armengol: Un espectacle medieval de llum, música i color representat als claustres de la catedral per voluntaris del poble. Consta de nou quadres que narren la vida del sant. Fira de Sant Armengol: Celebrada el tercer cap de setmana d'octubre, és la fira més antiga de Catalunya. El seu plat fort és la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus, amb més de 100 varietats d'arreu de la serralada. Altres fires: L'esdeveniment inclou també l'Autofira, el Boulevard del Comerç i la Fira d'Artesania. Projectes de Futur i Turisme Actiu L'Ajuntament treballa en l'Espai Armengol, un centre turístic innovador al Carrer Major centrat en la ciutat, el bisbe i el món del formatge. La Seu d'Urgell serà la Ciutat Gagantera de Catalunya l'any 2011, preveient una trobada massiva de 5.000 geganters. Es destaquen les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre per a la pràctica de ràfting i piragüisme de forma segura tant per a experts com per a famílies. "No passeu de llarg; aneu a la Seu, visiteu-la amb tranquil·litat, la catedral, el casc antic i el seu entorn."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
El Parc Olímpic del Segre: Esport i Natura a la Seu
Descobrint el Parc Olímpic del Segre L'episodi d'avui ens proposa una visita al Parc Olímpic del Segre, instal·lació emblemàtica inaugurada amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Situat a tan sols 200 metres del centre històric de la Seu d'Urgell, aquest espai ha esdevingut un referent mundial per a la pràctica d'esports d'aigües braves i el turisme actiu. Activitats i Esports El parc ofereix una àmplia gamma de possibilitats tant per a professionals com per a famílies: Esports d'aigua: Inclou modalitats com el ràfting, el piragüisme (en aigües braves i tranquil·les), l'open kayak i l'hidrotrineu. Turisme familiar: Zones enjardinades, bar-restaurant i lloguer de barques ecològiques per a passejos relaxats pel canal. Entorn natural: És un centre de referència per a la BTT, amb més de 1.000 quilòmetres de rutes senyalitzades, i un punt emergent per a la pràctica de la marxa nòrdica. Instal·lacions d'Alta Tecnologia El parc destaca per la seva infraestructura avançada, que garanteix l'activitat durant tot l'any: Minicentral hidroelèctrica per al bombeig d'aigua. Remuntadors mecànics per a piragüistes. Sistemes d'assecat i higienització del material esportiu. Participació i Curiositats L'episodi inclou un concurs amb els oients sobre la història del parc i els complements necessaris per als esports que s'hi practiquen. Carme Galindó, cap d'àrea de turisme, destaca que: "El Parc del Segre és una instal·lació excepcional que pot garantir l'activitat durant tot l'any gràcies als seus elements tecnològics." Finalment, es recorda que el municipi acull competicions internacionals de prestigi, com la Copa del Món de Piragüisme.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
19'
LA SEU 1 2010-02-22
La Seu d'Urgell: Una Capital entre Rius i Muntanyes L'episodi d'aquesta setmana ens convida a visitar la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, una ciutat de 14.000 habitants situada estratègicament entre els rius Segre i Valira. La seva ubicació la converteix en la porta d'entrada al Principat d'Andorra i en un hub per explorar el Pirineu. Patrimoni Arquitectònic i Centres Històrics El cor de la ciutat és el seu centre històric, on destaquen els carrers porticats com el Carrer Major i el de Canonges. Alguns punts clau del patrimoni són: La Catedral de Santa Maria d'Urgell: Es tracta de l'única catedral romànica de Catalunya (segle XII). El Conjunt Catedralici: Inclou el claustre amb 51 capitells esculpits, l'església de Sant Miquel (segle XI) i el museu. Museu Diocesà de la Seu: Acull peces de valor incalculable que abasten des del romànic fins al barroc. "Ningú marxa de la Seu sense haver visitat la catedral. És l'atractiu més important que tenim." Tresors del Museu i Tradicions Entre les joies que es poden trobar al museu, destaca especialment el Beatus de Liébana, un manuscrit del qual només existeixen 25 exemplars a tot el món. També es conserva l'urna de plata de Sant Armengol i una butlla del papa Silvestre II de l'any 1001. Pel que fa a les tradicions, la ciutat celebra el Mercat dels Canonges (medieval) el primer cap de setmana de juny i manté un mercat setmanal mil·lenari cada dimarts i dissabte. Natura i Esport d'Aventura La Seu d'Urgell no és només història, sinó també un referent en l'esport: Parc Olímpic del Segre: Un centre d'esports d'aigües braves on es practica ràfting, piraguisme i hidrotrineu. Entorn Natural: La ciutat és la porta al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al Parc de l'Alt Pirineu. Més de 1.000 km de rutes senyalitzades per a la pràctica de BTT.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
La Nova Guia Gastronòmica del Baix Gaià
Presentació de la Guia Gastronòmica del Baix Gaià En aquesta entrevista es presenta la nova guia gastronòmica que recull la riquesa culinària d'onze municipis del Baix Gaià. Es tracta d'un projecte conjunt entre el Consell Comarcal del Tarragonès, la Generalitat i l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià (ICODE) amb l'objectiu de convertir la gastronomia en un motor de promoció turística. Objectius i Estratègia L'edició d'aquest llibre no és un fet aïllat, sinó que respon a una estratègia de territori basada en: Desestacionalització: Atraure visitants durant tot l'any, especialment els caps de setmana, per donar suport al sector de l'hostaleria fora dels mesos de juliol i agost. Turisme de Proximitat: Enfocar-se en el mercat de Barcelona i les comarques veïnes. Cohesió Territorial: Vincular els municipis de costa amb els de l'interior, creant un binomi entre el peix i els productes de la terra com l'oli i el vi. Contingut de la Guia La guia està estructurada per ser una eina útil i pràctica per al visitant: Producte local: Posa en valor matèries primeres com la garrofa (usada actualment en cuina d'autor), l'oli i el vi. Cuina Patrimonial: Recull receptes tradicionals adaptades per fer a casa, com el bull de Torredembarra o les marrises de Creixell. Celebracions Populars: Inclou festes consolidades com la Calçotada de la Nou de Gaià o l'Olla d'Altafulla. Restaurants i Cuina d'Autor: Selecció d'establiments que treballen amb productes del territori amb un enfocament innovador. "La gastronomia és com una llengua viva que va incorporant paraules; treballem amb el concepte de cuina patrimonial però oberta a plats nous." Altres Iniciatives Turístiques El projecte s'emmarca en un pla més ampli que inclou la web baixgaiaturistic.cat, la Ruta dels Castells, una xarxa de miradors paisatgístics i rutes de turisme verd i mediambiental.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
17'
Entrevista a Jorge Ruiz: La filosofia de Maldita Nerea
Maldita Nerea: L'èxit del boca-orella i la filosofia de la tortuga Jorge Ruiz, líder de Maldita Nerea, repassa la trajectòria del grup i analitza les claus que els han convertit en un fenomen del pop nacional. Després d'uns inicis complexos amb grans discogràfiques, la banda va optar per l'autoedició amb l'àlbum El secreto de las tortugas, una decisió que va marcar el seu camí cap a l'èxit actual. Els pilars del seu creixement Filosofia de la tortuga: El grup defensa avançar a un ritme propi, de manera constant però lenta, prioritzant la coherència del projecte per sobre de les presses de la indústria. Cura en les lletres: Ruiz destaca que, a diferència d'altres corrents del pop, ells posen un èmfasi especial en l'elaboració dels textos per buscar la suggerència i la connexió profunda amb l'oient. Connexió amb el públic: El veritable valor de la banda es troba en els seus directes, on la participació de la gent és tan intensa que sovint supera el so dels altaveus. Evolució sonora i maduresa En el seu darrer treball, Es un secreto... No se lo digas a nadie, el grup ha experimentat una evolució significativa: Millora en la producció: La incorporació de Tato Latorre com a productor ha donat un salt qualitatiu al so del grup. Maduresa creativa: Les cançons reflecteixen un procés vital més adult, corregint errors d'etapes anteriors però mantenint l'essència original. Presència a la ràdio: Ruiz admet que sonar amb regularitat a les ràdios nacionals ha estat el factor definitiu per disparar el consum de la seva música i la venda d'entrades. "Les tortugues van a poc a poc, però avancen. El més important és avançar, encara que sigui lentament." L'entrevista conclou amb els detalls del concert a la Sala Novo de Reus, recordant una de les tradicions del grup: les persones que es diuen Nerea poden entrar de franc als seus concerts (sempre que l'aforament ho permeti).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
La Dona a Europa i el Dret de la Unió Europea
Presència de la Dona en les Institucions Europees Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), s'analitza la situació actual de les dones al Parlament Europeu i a la Comissió. Tot i que a la Unió Europea hi ha una proporció més gran de dones que d'homes (104,9 dones per cada 100 homes), la seva representació política és significativament inferior: • Al Parlament Europeu, només el 34% dels diputats són dones. • Països com Malta tenen un 0% de representació femenina al Parlament (cap de les seves 5 places està ocupada per una dona). • En canvi, països nòrdics com Finlàndia o Suècia, i sorprenentment Estònia, presenten paritat o majories femenines a les seves delegacions. Motius de la baixa representació L'episodi explora diverses causes d'aquesta bretxa: • Un major euroscepticisme detectat en les estadístiques de les dones. • La gestió interna dels partits polítics, on els homes dominen les llistes: només el 35% dels candidats eren dones. • La falta de sensibilitat institucional, exemplificada en la dificultat de fer reconèixer el càrrec de vicepresidenta en lloc de vicepresident. L'Ordenament Jurídic: Directives i Reglaments S'explica com s'estructura el sistema legal europeu, distingint entre les normes que conformen el dret derivat: • Directives: Estableixen una obligació de resultat. Els Estats membres tenen un termini (normalment dos anys) per transposar-les a la seva legislació interna com considerin millor. • Reglaments: Tenen caràcter general i són d'obligat compliment immediat en tots els seus elements, funcionant exactament com una llei directa per a tot el territori comunitari. Principis d'aplicació del dret europeu Principi de Primacia: En cas de conflicte entre una norma nacional i una europea, la europea sempre preval. Efecte Directe: Els ciutadans poden exigir el compliment de certs drets europeus directament davant les seves administracions. "Espanya ha estat durant molt de temps un dels grans incomplidors en matèria de dret ambiental europeu, havent de legislar a correcuita per complir amb les directives." Suport al Ciutadà: Servei d'Orientació Es recomana l'ús del Servei d'Orientació als Ciutadans, un recurs gratuït on juristes especialitzats resolen dubtes sobre drets comunitaris en menys d'una setmana a través del telèfon 00800 6 7 8 9 10 11.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Sort: Esports d'aventura, patrimoni i gastronomia al Pallars
Descripció del Municipi i l'Entorn L'alcalde de Sort, Agustí López, ens descobreix un municipi extens de més de 105 km² que s'eleva des dels 700 fins als 1.480 metres d'alçada. Aquesta varietat geogràfica comprèn 14 pobles i diverses masies habitades, oferint un ventall cultural i natural immens en ple cor del Pallars Sobirà. El Riu Noguera Pallaresa: Motor Econòmic i Esportiu El riu és l'eix vertebrador de la zona, històricament vinculat al piragüisme i al ràfting. Campionat del Món d'Aigües Braves: Sort serà la seu d'aquest esdeveniment internacional el proper mes de juny. Impacte demogràfic: L'entrada dels esports d'aventura el 1989 va ser el punt d'inflexió per frenar el despoblament i atreure gent jove. Tradició: Sort és pionera a l'Estat en piragüisme des dels anys 50 i en ràfting des del 1987. "El ràfting va fer que els joves veiessin la comarca com un patrimoni de valor i no volguessin marxar." Turisme Cultural, Gastronomia i Literatura Més enllà de l'esport, el municipi destaca per una oferta variada: Museus: El Museu del Pastor (Llessui), el museu de papallones de Pujalt i el Camí de la Llibertat, que recorda els evadits de la França nazi. Gastronomia: Una de les poques zones amb estrelles Michelin al Pirineu. Destaca l'ovella xisqueta, la girella (embotit de xai), els formatges artesans i els curiosos ous amb mel. Rutes Literàries: Itineraris basats en obres com Les veus del Pamano de Jaume Cabré i els llibres de Maria Barbal. La Loteria i les Comunicacions L'administració de La Bruixa d'Or ha transformat el novembre en temporada alta, dinamitzant l'economia local. Tot i l'èxit, l'alcalde reclama millors infraestructures, com el túnel de Comiols i millores a la N-260, per reduir les tres hores de trajecte fins a Barcelona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Introducció al massatge a casa amb Felip Caudet
Tècniques i Condicions per al Massatge L'expert Felip Caudet ens apropa al món dels massatges, distingint clarament entre el massatge de benestar i el terapèutic. El missatge principal és que, mentre que el relaxant es pot practicar a l'entorn domèstic, qualsevol tractament de lesions ha de recaure en mans de professionals de la fisioteràpia. Història i Tècniques Fonamentals El massatge té arrels mil·lenàries a Orient, especialment a l'Índia, però a Occident es va formalitzar a finals del segle XIX amb el massatge suec. Les cinc tècniques mare són: • Lliscament: Fregar la pell suaument. • Fricció: Més intens per generar escalfor. • Amassament: Treballar el múscul com si fos massa de pa. • Vibració: Moviments ràpids i repetits. • Percussió: Petits copets rítmics. Preparació i Materials Per a un bon massatge a casa, l'ambientació i els materials són claus per garantir l'efectivitat i la comoditat: • Lubricants: Es recomana l'oli d'ametlles dolces per ser hipoal·lèrgic i econòmic. També es pot usar pols de talc si la persona té molt pèl. • Eines: Des d'estris de fusta fins a pedres volcàniques, tot i que cal molta precaució amb la pressió que s'exerceix. • Postura: No s'ha de fer mai un massatge al sofà o al llit, ja que l'emissor podria lesionar-se l'esquena en enfonsar-se. El millor lloc és el terra o una taula ferma. Contraindicacions Importants "No hem de tocar mai tot allò que faci mal." Cal evitar el massatge en zones amb inflamació, ferides o sobre els relleus dels ossos. Així mateix, està totalment contraindicat si la persona té febre o processos infecciosos, ja que l'estimulació sanguínia podria empitjorar la situació.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
21'
Sort: Turisme, Esports d'Aventura i Patrimoni
En aquesta conversa amb l'alcalde de Sort, l'Agustí López, s'explora la riquesa d'un municipi que s'ha convertit en un referent dels esports d'aventura a Catalunya. L'alcalde destaca com el ràfting i el piragüisme han estat motors clau per revertir el despoblament i atraure la joventut. Esports i el Noguera Pallaresa El riu és l'eix vertebrador de la zona, bressol del piragüisme a la península des dels anys 50. Alguns dels punts destacats són: * La celebració del Campionat del Món d'Aigües Braves. * La consolidació de Sort com a capital del ràfting des de 1987. * La cultura esportiva local: els joves s'inicien en el caiac des de ben petits. Patrimoni Cultural i Gastronomia Més enllà de l'adrenalina, el municipi aposta per un turisme familiar i cultural basat en: * Museus singulars: El Museu del Pastor, el museu de papallones i el museu de la Llibertat (antiga presó de la Guerra Civil i Segona Guerra Mundial). * Literatura: Rutes basades en obres com Les veus del Pamano de Jaume Cabré i els llibres de Maria Barbal. * Gastronomia de muntanya: Productes com la girella (embotit de xai), l'ovella xisqueta, i plats tradicionals com els ous amb mel. Economia i Mitjans de Transport L'alcalde també menciona el fenomen de l'administració de loteria La Bruixa d'Or, que ha desestacionalitzat el turisme al novembre. Finalment, es reivindica la millora de les comunicacions amb Barcelona, especialment la necessitat del túnel de Comiols, per mantenir la competitivitat del territori. "Sort és la suma de moltes petites cosetes que intentem revaloritzar."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Gastronomia i productes autòctons de Sort i el Pallars
La Gastronomia de Sort: Tradició i Qualitat Aquesta jornada es dedica a explorar la riquesa culinària de Sort i la comarca del Pallars Sobirà, destacada com un dels principals motius per visitar la zona. La gastronomia local es basa en productes autòctons d'alta muntanya i una elaboració artesanal que manté viues les tradicions ancestrals. Productes i Embotits Singulars El Pallars ofereix una varietat de productes amb identitat pròpia: Carns: Destaca l'ovella xisqueta (raça autòctona en perill d'extinció) i la vedella bruna ecològica. Embotits peculiars: Productes únics com la girella (feta amb arròs i carn de cordé), el farcit de Carnaval i el xolís. Formatges artesans: Elaboracions tradicionals de formatgeries com Tros de Sort i La Peça del Tron, que utilitzen llet crua de vaca. L'Ovella Xisqueta: Una Supervivent Es fa un èmfasi especial en la preservació de l'ovella xisqueta. Aquest animal és clau per a l'economia ramadera local i es diferencia per: La seva gran resistència i activitat. Pigmentació característica amb el nas i les orelles de color negre. Capacitat per aprofitar pastures en terrenys pedregosos gràcies al seu morro petit. "L'objectiu és ajudar els ramaders i donar a conèixer les qualitats de la seva carn per recuperar tradicions ancestrals." Restauració i Esdeveniments La zona no només destaca per la matèria primera, sinó també per la seva excel·lència en la cuina, comptant amb restaurants reconeguts amb estrelles Michelin. L'associació gastronòmica La Xicoia dinamitza el sector mitjançant ral·lis gastronòmics i jornades dedicades a productes de temporada com els bolets o la xicoia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
14'
Patrimoni Cultural i Història de Sort: El Camí de la Llibertat
Història i Cultura de Sort En aquest episodi de la ruta per Sort, ens endinsem en la riquesa cultural del Pallars Sobirà. Després de parlar de natura i esports, l'atenció se centra en el llegat històric d'una vila que va formar part de l'últim comtat independent de Catalunya. Destacats del Patrimoni Històric Castell dels Comtes del Pallars: Testimoni de l'època medieval i tancament de la Catalunya comtal amb la figura d'Uc Roger III. Presó-Museu Camí de la Llibertat: Un espai clau que commemora el pas de milers d'evadits durant la Segona Guerra Mundial. Museu de les Papallones de Catalunya: Situat al Batlliu, aquest centre estudia més d'un centenar d'espècies de papallones diurnes i ofereix una ruta natural didàctica. El Camí de la Llibertat Aquest espai és un homenatge a l'odissea de persones que fugien de la barbàrie nazi entre 1939 i 1944. S'estima que entre 60.000 i 80.000 persones van creuar els Pirineus desafiant condicions meteorològiques extremes i la vigilància fronterera. "El pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i de la repressió." Concurs i Participació L'episodi inclou una dinàmica participativa on els oients responen preguntes sobre: 1. El nom de la presó-museu (Camí de la Llibertat). 2. El títol històric del Pallars com a últim comtat independent.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
El patrimoni natural i les rutes del Pallars Sobirà
Riquesa Natural i Espais Protegits El Pallars Sobirà destaca per ser la comarca amb més territori protegit de Catalunya, superant el 80% de la seva superfície. Aquesta riquesa es materialitza en dos pilars fonamentals: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: L'únic parc nacional de Catalunya, famós pels pics dels Encantats i els seus gairebé 200 estanys d'alta muntanya. Parc Natural de l'Alt Pirineu: L'espai natural protegit més extens del territori català, que acull el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats (3.143 metres). Senderisme i Activitats a l'Aire Lliure La comarca compta amb una xarxa de més de 600 quilòmetres de senders senyalitzats, entre els quals destaquen: El GR11: El sender de Gran Recorregut que creua tot el Pirineu. L'Estany de Certascan: Reconegut com el llac natural més gran del Pirineu, situat a la Vall de Cardós. Esports d'hivern: Estacions d'esquí com Port Ainé, Espot Esquí i Tavascan. Cultura i Patrimoni Local L'episodi també posa en relleu el llegat cultural unit al paisatge: "Caminareu enmig d'avets i boscos de pi negre centenaris i accedireu a un conglomerat natural on troben refugi l'isard, el gall fer o el mític trencalòs." A més de la natura, s'esmenten punts d'interès cultural com el Museu dels Pastors de la Vall d'Àsua i el Museu de les Papallones de Catalunya, que s'exploraran en properes rutes.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Sort: Esports d'Aventura i la Noguera Pallaresa
Descobrint Sort: Natura i Adrenalina L'episodi d'aquesta setmana ens trasllada a Sort, la capital del Pallars Sobirà. Amb uns 2.400 habitants, aquesta destinació destaca per tenir el 80% del seu territori protegit, convertint-se en un referent mundial per al turisme actiu i els esports d'aigües braves. El riu Noguera Pallaresa: L'eix vertebrador El riu és el principal atractiu turístic i esportiu de la zona, considerat pels experts com un dels millors d'Europa. Els punts clau inclouen: Navegabilitat: Més de 40 quilòmetres navegables amb diferents graus de dificultat. Cabal màxim: El mes de maig és el moment de màxim cabal a causa del desgel, ideal per al ràfting extrem. Instal·lacions: Destaca el camp de piraguisme l'Aiguarola, situat al mateix centre urbà. Esdeveniments Internacionals el 2010 Sort es converteix en l'epicentre mundial del piraguisme amb cites històriques: Campionat del Món de Descens d'Aigües Braves: Del 7 al 13 de juny, celebrat per primer cop a l'Estat espanyol. Rali Internacional de la Noguera Pallaresa: Del 18 al 25 de juliol, una competició amb 47 anys d'història. Més enllà del Riu: Cultura i Gastronomia Tot i que el ràfting és el bressol del turisme a Sort (des dels anys 80), el municipi ofereix una oferta complementària rica: Patrimoni: La Presó-Museu Camí de la Llibertat i el Museu de les Papallones. Entorn: Proximitat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Gastronomia: Productes autòctons com l'ovella xisqueta, la vedella bruna ecològica, formatges artesans i embotits. "Sort és potser més coneguda per la Bruixa d'Or, però la seva veritable sort va arribar fa quatre dècades amb el ràfting."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
15'
Dones en Xarxa: Alfabetització digital a Tarragona
Lliurament de diplomes i empoderament femení digital L'acte celebrat al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona marca la culminació d'una experiència pilot del projecte Dones en xarxa. Unes 135 dones han estat reconegudes pel seu aprenentatge en l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), trencant la bretxa digital a la ciutat. Objectius i aprenentatges del projecte El projecte s'ha centrat a transformar dones que partien de zero en usuàries actives del món digital. Segons Maria Freiria, coordinadora del projecte, els tallers han cobert: Alfabetització bàsica: Creació de correu electrònic i ús de navegadors. Web 2.0 i xarxes socials: Formació en Facebook, Twitter i creació de blogs. Activisme digital: Fomentar la participació ciutadana i la visibilització de les opinions femenines. "Internet és una eina molt útil per a la vida quotidiana, per buscar feina, fer grups de dones amb interessos comuns i, en definitiva, alçar les veus." Diversitat i testimonis directes L'èxit recau en la transversalitat i la intergeneracionalitat (dones de 30 a 55 anys i més grans). Diverses participants han compartit les seves experiències: Isabel Cano i Pepa: Han destacat la superació de la por inicial a l'ordinador. Ara utilitzen el correu electrònic i la webcam per comunicar-se amb familiars llunyans. Enriqueta Valentí: Presidenta de l'Associació de Dones Gitanes de Catalunya, subratlla la importància de la xarxa com a espai de comunicació entre dones de diferents orígens. Fàtima i l'ICTEM: Han utilitzat les eines per a la recerca de feina (enviament de currículums) i per mantenir-se informades sobre els seus països d'origen (Marroc i Camerun). Futur del projecte La iniciativa continua amb noves activitats com el videofestival FEMITIC i el servei de consultoria online La Carlota, accessible des del portal de Dones en xarxa.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
30'
La Guia Gastronòmica del Baix Gaià: Turisme i Patrimoni
Presentació de la Guia Gastronòmica En aquest episodi es detalla la creació i els objectius de la Guia Gastronòmica del Baix Gaià, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Tarragonès i l'agrupació de municipis de la zona. Aquesta eina no és només un recull de restaurants, sinó un catàleg del patrimoni culinari i agrícola d'onze localitats. Objectius Estratègics • Desestacionalització del turisme: S'utilitza la gastronomia per atraure visitants més enllà dels mesos de juliol i agost. • Foment del producte local: Es busca crear sinergies entre la pagesia, el comerç i l'hostaleria per potenciar l'economia del territori. • Identitat i cohesió: La guia serveix per unir els municipis de costa amb els de l'interior, creant un flux de turistes que descobrixen productes com l'oli, el vi i la garrofa. Estructura i Continguts de la Guia "La gastronomia és una cosa viva, és com una llengua que va incorporant paraules." La guia es divideix en quatre eixos principals: 1. Matèries primeres: Posa en valor els productes agrícoles de qualitat (fruiters, llegums, peix blanc de la Confraria de Torredembarra). 2. Celebracions populars: Recull festes consolidades com la Calçotada de la Nou o la Festa de l'Olla d'Altafulla. 3. Receptes tradicionals: Inclou plats mariners i de pagès com les marris de Creixell o el bull de Torredembarra. 4. Cuina d'autor: Espai dedicat a cuiners que innoven utilitzant ingredients autòctons, com la farina de garrofa. Distribució i Futur La guia és gratuïta i es pot trobar a les oficines de turisme locals i a Barcelona. A més, s'emmarca en un pla més ampli que inclou la Ruta dels Castells del Baix Gaià, miradors paisatgístics i rutes de turisme verd per oferir una experiència de turisme sostenible i no massificat.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
9'
Calçotada urbana a la Part Alta de Tarragona
Resum de l'episodi En Pep ens trasllada al cor de la Part Alta de Tarragona, concretament al restaurant Barthaus, per demostrar que no cal sortir de la ciutat ni agafar el cotxe per gaudir d'una autèntica calçotada. Aquesta experiència combina la tradició de menjar amb les mans amb la comoditat de l'entorn urbà. Punts clau de la jornada Ubicació estratègica: La calçotada es realitza al carrer, al jardí exterior del Col·legi d'Arquitectes. L'avantatge principal és la proximitat, permetent als comensals arribar-hi caminant. Perfil dels assistents: Un grup de treballadors del Servei de Costes de Tarragona explica que trien aquest format per celebrar trobades d'empresa els divendres al migdia, evitant així desplaçaments llargs. L'experiència gastronòmica: Tot i ser en un entorn urbà, es manté el ritual clàssic: Menjar de peu i embrutar-se els dits. Menú complet: calçots amb salsa romesco, botifarra, baldana, xai, carxofes i la tradicional crema catalana. Preu tancat de 32 euros. Protagonistes i curiositats "Aquí no hem de treballar per res... a la calçotada rústica sempre hi ha algú que pringa amb el foc, però aquí ja ens ho donen tot fet." El reportatge inclou una conversa amb l'Andrea, responsable del restaurant, qui destaca l'èxit del menú degustació (per a qui prefereix no embrutar-se) i la feina de la Magda, la cuinera encarregada d'una salsa el secret de la qual es guarda gelosament. També coneixem a l'Antonio, un client habitual amant de la literatura medieval que gaudeix de la qualitat del servei en aquest entorn dissenyat per l'arquitecte Moneo.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Èxit del Milk Happening a la Plaça Ripoll de Tarragona
Solidaritat davant l'adversitat El passat diumenge, la plaça Ripoll de la Part Alta de Tarragona va viure una jornada excepcional amb el Milk Happening. L'esdeveniment va néixer com una resposta solidària després que el col·lectiu d'artistes La Lleteria patís un robatori d'equips informàtics poc després d'instal·lar-se al seu nou local. Una col·laboració multidisciplinària L'èxit de la festa va ser possible gràcies a la unió de diversos actors del barri: • La Lleteria: Un col·lectiu de deu joves creatius (dissenyadors, fotògrafs, arquitectes efímers) que busquen sinergies treballant en equip. • Associació de Restauradors de la Part Alta: Liderats per Quintín Quinsac, 25 restaurants van oferir tapes elaborades i arròs de forma altruista. • Artistes i veïns: Col·laboracions d'Espaldamaceta, grups de capoeira i DJ locals que van dinamitzar la jornada. Xifres i ambient Es calcula que unes 1.000 persones van passar per la plaça al llarg del dia. L'ambient va destacar per ser molt transversal, aplegant des de clients habituals dels restaurants fins a veïns i joves del sector cultural. "Vam poder transformar un fet negatiu en un gran positiu. El que ens està passant ara és de puta mare." El futur de la Part Alta El debat també ha posat el focus en el potencial de la Part Alta com a nucli artístic i gastronòmic de Tarragona. Malgrat el robatori, el col·lectiu no té intenció de marxar i ja es planteja consolidar aquesta festa com una cita anual solidària per al barri. S'ha destacat la bona predisposició de l'Ajuntament per gestionar els permisos en temps rècord (cinc dies).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
28'
La nova aula de cuina als Centres Cívics de Tarragona
Iniciativa Gastronòmica a Tarragona En aquest episodi d'El Cuinarot, l'espai de col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada, es presenta el nou projecte de tallers de cuina al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. La convidada principal és Montse Vargas, coordinadora d'aquesta iniciativa que busca democratitzar la gastronomia. Orígens i El Model de Vitoria • La idea neix de l'observació dels centres cívics de Vitoria-Gasteiz, considerats un referent o panacea a nivell estatal. • L'objectiu és utilitzar la cuina com un eix de cohesió social i eina per a polítiques municipals de salut, igualtat i educació. • El projecte va trigar prop de dos anys a materialitzar-se, des del disseny fins a la instal·lació d'un espai de 45 metres quadrats. Disseny i Equipament de l'Espai • L'espai està dissenyat com una cuina domèstica d'alt nivell, evitant l'equipament industrial perquè els alumnes puguin aplicar el que aprenen a les seves llars. • Disposa d'una illa central amb placa d'inducció que permet la participació activa dels assistents. • Una norma fonamental del centre és la corrent d'ordre i neteja: "El que entra a la classe ha de deixar-la com la troba. Tots hem fet servir la cuina, tots la netegem." Programació i Èxit dels Tallers • S'han realitzat cursos de gran èxit com Cuina d'arrossos amb David Solé i Cuina de supervivència amb Xavier Fabra. • L'interès ha estat tan elevat que les places s'esgoten en menys de 24 hores, generant llistes d'espera. • El perfil del públic és divers, tot i que predominen les dones d'entre 40 i 50 anys, amb una creixent participació de joves i homes de tota la ciutat. Temes de Debat: Termomix i Música a la Cuina • Es discuteix la utilitat de la Termomix: tot i no ser la solució definitiva, es reconeix la seva capacitat per a emulsionar i facilitar certes textures. • Els cuiners debaten sobre la música: mentre que a les cuines professionals pot ser un obstacle per a la comunicació, en l'àmbit domèstic es prefereixen gèneres com el jazz.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Gestió de la superpoblació cinegètica a Tarragona
Problemàtica de la superpoblació de conills L'episodi aborda la situació crítica que viuen comarques com el Tarragonès i l'Alt Camp degut a l'excessiva població de conills. Aquesta explosió demogràfica està causant danys importants a l'agricultura, especialment en: • Vinyes i oliveres: Els conills no només ataquen brots joves, sinó que ara també rosseguen escorces d'oliveres velles. • Cereals i ametllers: Les collites es veuen compromeses per l'activitat constant d'aquests animals. Conflicte amb l'administració Existeix una forta discrepància entre els agricultors i la Generalitat de Catalunya: • El sector pagès, representat per la Unió de Pagesos, reclama que es declari formalment com a plaga per accedir a ajudes econòmiques. • La Generalitat es nega a declarar la plaga perquè el conill és una espècie autòctona i la llei de caça ho impedeix. • Com a solució temporal, s'ha prorrogat el període de caça fins al 16 de maig per reduir les poblacions. El paper del caçador i noves tecnologies Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, explica que el caçador actua com el principal element regulador. No obstant això, afirma que molts ja casen "per obligació" per la pressió de protegir els cultius. Mètodes i innovacions • L'ús de la fura: Es tracta d'un auxiliar que entra als caus per fer sortir els conills, permetent captures en viu o amb xarxes (senderes). • Munició alternativa: S'estan introduint cartutxos d'acer per substituir el plom en zones humides (Ramsar), per evitar el plombisme en les aus, tot i que l'acer presenta reptes per la seva duresa i capacitat de rebot. Altres espècies i el futur del sector L'episodi també menciona la problemàtica del senglars i els tudons, que també estan colonitzant zones urbanes i causant accidents de trànsit. "D'aquí a 20 anys, si l'administració no dóna ajudes, la societat tindrà un problema seriós perquè no hi ha relleu generacional entre els caçadors." Es destaca la manca de joves en el sector i la funció que fan els caçadors en el manteniment de la biodiversitat, com la neteja de fonts i l'aportació d'aigua en èpoques de sequera.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Anàlisi del nou projecte de Llei de Vegueries a Catalunya
El nou mapa territorial de Catalunya i les vegueries L'entrevista amb Jordi Jària, professor de Dret Constitucional, desgrana l'aprovació del projecte de llei que pretén substituir les actuals diputacions per Consells de Vegueria. Aquesta mesura s'ha vist precipitada per un acord polític entre Esquerra Republicana i el Partit Socialista per tancar el tema abans del final de la legislatura. Punts clau del desplegament Relació amb l'Estatut: La creació de les vegueries no és només una voluntat política, sinó un compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que preveu la substitució de les províncies. Fases d'implementació: El procés es divideix en tres etapes per adaptar-se a les dificultats administratives i legals: Substitució directa de les quatre diputacions actuals. Activació de la vegueria de les Terres de l'Ebre. Creació de les vegueries de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu i Aran. Dependència de l'Estat: L'expert remarca que el desplegament complet depèn de modificacions en lleis estatals, com la Llei de Règim Electoral General (LOREG) i la demarcació judicial, que requereixen majories al Congrés dels Diputats. Desafiaments administratius i polítics Un dels temes més controvertits és la possible duplicitat d'administracions. Tot i que el Govern afirma que tindrà un "cost zero", Jària adverteix que es podrien arribar a acumular fins a sis nivells administratius a l'àrea de Barcelona: "L'Ajuntament, la comarca, l'àrea metropolitana, la vegueria, la Generalitat i l'Estat. És molt difícil ser convincent en el sentit que això sortirà a cost zero." Finalment, es critica l'ús d'eufemismes com "seus institucionals" en lloc de capitals per evitar susceptibilitats territorials, tot i que a la pràctica exerceixen la mateixa funció.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
2010-02-10 UM CALÇOTADA 3
Entrevista a un client habitual: L'Antoni En aquesta breu conversa, coneixem l'Antoni, un client fidel que visita el restaurant gairebé cada dia. Malgrat la complicitat amb l'establiment, el misteri gastronòmic continua ben guardat. L'experiència culinària L'Antoni destaca diversos aspectes positius del local, especialment pel que fa a la relació qualitat-preu: La salsa secreta: Tot i que admet que és exquisida i deliciosa, confirma que el secret de la seva elaboració es manté totalment ocult. Els plats: Defineix les racions com a abundants i generoses. El servei: Lloa la feina de l'Andrea, qualificant el tracte de magnífic. Perfil del client L'entrevistat no només és un veí del barri, sinó que mostra un perfil intel·lectualment actiu: Sol acompanyar els seus àpats amb la lectura del diari. Té una gran afició per la lectura, especialment per la literatura medieval. Atribueix aquesta preferència a una deformació acadèmica personal. "No sé quin és el secret, però està boníssim, exquisit, deliciós."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
La temporada de calçotades al Restaurant Barhaus
Temporada i tradició al Barhaus L'entrevista realitzada a l'interior de la cuina del restaurant Barhaus revela els detalls de la campanya de calçotades d'enguany. L'Andrea, representant de l'establiment, explica que la temporada va començar al gener i es preveu que s'allargui durant tot el mes de març, sempre que la qualitat del producte es mantingui òptima. Tipus de clients i afluència L'activitat al restaurant varia segons el dia de la setmana i el perfil del comensal: Empreses: Solen triar els divendres per a les seves reunions i celebracions. Famílies i grups d'amics: El gruix de la feina es concentra durant els caps de setmana, especialment els dissabtes i diumenges al migdia. Capacitat: El restaurant gestiona amb naturalitat grups de diverses mides, normalment entre 30 i 40 persones, encara que s'adapten a qualsevol combinació. L'oferta gastronòmica El Barhaus destaca per oferir dues modalitats diferenciades per gaudir d'aquest producte típic: Calçotada Tradicional (32 €): Inclou els calçots amb salsa romesco, seguits de botifarra amb baldana, mongetes (fesols), xai, patata al caliu, carxofa i postres clàssiques com taronja i crema catalana. Menú Degustació: Una proposta innovadora que permet gaudir del sabor de la calçotada "sense embrutar-se", una opció que ha tingut molt d'èxit en els darrers tres anys. Entorn i elaboració L'experiència es veu reforçada per la ubicació a l'edifici dissenyat per l'arquitecte Moneo, on els clients poden començar la calçotada a l'exterior aprofitant la terrassa i el bon temps. "La salsa la fa la Magda, que és la cuinera del Barhaus." Finalment, es destaca que el secret de l'èxit resideix en l'elaboració artesanal de la salsa per part de la cap de cuina.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
Calçotada del Servei de Costes a Tarragona
Trobada festiva i gastronomia tradicional L'episodi recull una conversa a una terrassa de Tarragona on un grup de companys de feina i amics del Servei de Costes de Tarragona (Ministeri de Medi Ambient) es reuneixen per gaudir d'una calçotada. L'entrevistat, en Rafel, explica els detalls d'aquesta celebració i la logística de l'esdeveniment. Contrast entre estils de calçotada Durant la xerrada es comparen dues maneres de viure la festa: La calçotada "urbana": Realitzada en un restaurant de la ciutat per comoditat, sense necessitat de desplaçaments llargs i amb la seguretat que tot ja està preparat. La calçotada "rústica": El mètode tradicional en parcel·les amb amics, on sempre hi ha la figura de qui s'encarrega del foc mentre els altres fan el vermut. "Aquí no hem de treballar per res... a la calçotada rústica sempre hi ha la gran sort que hi ha una persona que li agrada el foc i ho manega tot." El menú i la jornada laboral El grup ha triat un divendres per la celebració per evitar interferir amb els compromisos familiars del cap de setmana. El menú previst és extens i contundent: Vermut inicial amb porró. Calçots seguits de dues tongades de carn. Postres tradicionals: Taronja i crema catalana. La tasca del Servei de Costes A banda de la part lúdica, en Rafel descriu les funcions clau de la seva feina al litoral tarragoní: Protecció: Aplicació de la Llei de Costes per evitar la construcció excessiva a prop del mar. Regeneració: Actuacions ràpides després de temporals per reposar la sorra, com passa sovint a la platja del Miracle. Obra pública: Promoció de passejos marítims i espigons.