Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2545-2568 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
51'
25 anys de Tarragona Ràdio i Els Pets amb Joan Reig
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'episodi d'avui commemora els 25 anys d'emissions de la ràdio municipal de Tarragona, iniciades el 17 de febrer de 1986 com a Ràdio Fòrum. El programa es realitza en directe des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona amb la presència de públic i tertulians. Entrevista amb Joan Reig (Els Pets) L'entrevista central és amb Joan Reig, bateria del mític grup de Constantí, Els Pets, qui també celebra el seu 25è aniversari com a banda. Durant la conversa es destaquen diversos punts clau: • Els orígens: Reig recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. • El paper de la ràdio: L'artista posa en valor la importància de les emissores municipals per a l'explosió del Rock Català. "Les ràdios locals ens van ajudar quan les grans emissores encara no ens donaven cobertura." • Trajectòria: Es repassen moments com la mort del productor Marc Grau o les gravacions als Estats Units. • Futur: Anuncia una propera gira commemorativa anomenada "25 anys, 25 cançons". Actuació Musical: Soul Machine El grup del Priorat Soul Machine amenitza la celebració amb una proposta de soul i funk en català, presentant l'experiment d'adaptar poesies de poetes locals a ritmes de música negra. Han interpretat una versió especial de la sintonia de l'emissora i temes adaptats de James Brown i Stevie Wonder. Interacció i Memòria Històrica L'espai recull el testimoni d'oients fidels que recorden com la ràdio els acompanya en el seu dia a dia, informant sobre l'actualitat de la ciutat. També es destaca la transició cap a les xarxes socials (Facebook i Twitter) com a noves vies de comunicació immediata amb l'audiència.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
49'
25 anys de Tarragona Ràdio: història, esports i castells
Commemoració de 25 anys de ràdio i ciutat L'emissora municipal Tarragona Ràdio celebra el seu 25è aniversari amb un programa especial des de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Durant l'emissió es repassen les fites informatives, esportives i culturals que han marcat la trajectòria de la ciutat i del mitjà de comunicació des del 1986. Grans fites informatives Atemptat a l'Enpetrol (1987): Es recorda la cobertura d'aquella nit crítica, destacant com la ràdio va servir per tranquil·litzar la població mentre les flames superaven l'alçada d'edificis emblemàtics. Inundacions del Francolí (1994): Un fet tràgic que va mobilitzar el teixit veïnal de la Part Baixa i el Serrallo, aconseguint posteriorment el desviament del riu. Patrimoni de la Humanitat (2000): La connexió en directe amb Austràlia per anunciar la declaració de Tàrraco per la UNESCO. Inauguració de PortAventura: Un esdeveniment clau que va transformar el model turístic del territori. L'època daurada de l'esport El programa ret homenatge als grans èxits esportius narrats a través dels micròfons: • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): La històrica tarda a l'estadi de Chapín que va acabar amb 59 anys d'espera. • El gol de Gordillo (2001): L'ascens a Segona Divisió A contra el Zamora. • Victòria contra el Reial Madrid: El famós gol de Karanka en pròpia porta en un Nou Estadi ple de gom a gom. • Figures individuals: Destaca especialment l'atleta Natàlia Rodríguez, considerada l'esportista més important de la història de la ciutat. El salt del món casteller S'analitza com en 25 anys els castells han passat de ser una tradició local a ser Patrimoni de la Humanitat: "Els castells són emoció, i el salt en aquest quart de segle ha estat espectacular." • El creixement de la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona. • Les fites històriques en el Concurs de Castells, com el primer 3 de 10 amb folre i manilles carregat per la Colla Vella. Orígens i evolució: De Radiofòrum a Tarragona Ràdio Es recorden els inicis precaris sota el nom de Radiofòrum el 1986. Els fundadors expliquen com treballaven amb equips muntats per peces i cintes de bobina, impulsats més pel voluntarisme i la il·lusió que per mitjans tècnics. Es destaca el paper de les emissores de barri (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista) com a escoles de ràdio que van assentar les bases de la informació de proximitat actual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
51'
25 anys de Tarragona Ràdio: un repàs a la història de la ciutat
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal commemora un quart de segle des de les seves primeres emissions com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Durant aquest programa especial, prop d'una trentena de tertulians habituals —polítics, periodistes, advocats i representants de la societat civil— s'han reunit per analitzar l'evolució de la ciutat i el paper de la comunicació local. Fets Històrics i Autoestima Ciutadana Els col·laboradors i oients coincideixen en tres esdeveniments claus que han marcat la trajectòria de Tarragona en aquests 25 anys: • L'atemptat d'Empetrol (1987): L'episodi més tràgic i recordat del període. • Declaració de Patrimoni de la Humanitat (2000): Un punt d'inflexió per a la projecció internacional. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006): Un motor per a la recuperació de l'autoestima tarragonina. El Paper de la Universitat i la Cultura S'ha destacat la Universitat Rovira i Virgili (URV) com el motor de transformació social i cultural més important de la ciutat, actuant com a focus d'integració per a nous residents. Així mateix, s'ha subratllat l'evolució de les festes de Santa Tecla i la consolidació del Seguici Popular com a eixos de participació ciutadana. Reptes Pendents i Futur Malgrat el creixement urbanístic, els tertulians han assenyalat temes per resoldre: • La millora de la façana marítima i la integració definitiva amb el mar. • La necessitat de millorar les infraestructures ferroviàries i el sistema de rodalies. • La cohesió social entre els barris i el centre de la ciutat. "Tarragona Ràdio s'ha convertit en l'arxiu sonor de la ciutat i en una finestra de llibertat d’expressió per a tots els ciutadans." La Digitalització de la Comunicació Es valora l'adaptació de l'emissora a les noves tecnologies (Twitter, Facebook i internet) i la seva capacitat per mantenir la proximitat i pluralitat en un món globalitzat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1'
2011-02-16 HONORIS RECASENS
L'Evolució de la Història Total El ponent expressa el seu orgull professional per haver estat un dels precursors en l'aplicació del concepte de història total al nostre país, especialment durant les dècades dels anys 50 i 60. En aquell període, aquesta metodologia era pràcticament desconeguda en l'àmbit acadèmic local. Referents i Context Històric La situació d'incertesa metodològica queda reflectida en les següents idees: La historiografia espanyola encara estava en una fase de construcció pel que fa a nous corrents. Es cita a Ferran Soldevila, qui en els seus escrits dels anys 60 ja admetia el desconeixement generalitzat sobre aquest enfocament. L'autor destaca la transició d'una història clàssica cap a una visió més integral i sistèmica. "Estava en bona fase de construcció... fent una història local però total i total." La Història Local com a Microcosmos L'aportació més significativa que es subratlla és la capacitat de fer història local amb una ambició de totalitat. No es tractava només de recollir cròniques menors, sinó d'analitzar tots els aspectes de la societat (econòmics, socials i culturals) des d'una perspectiva global i científica.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1'
2011-02-16 HONORIS NAVARRO
Anàlisi del Territori i Metodologia Històrica L'obra analitzada representa un trencament metodològic que no implica un rebuig de la història anterior, sinó una avaluació crítica per determinar quins elements han de transcendir. L'autor utilitza el Camp de Tarragona com un laboratori d'estudi rigorós, especialment durant l'últim quart del segle XVIII. Eixos Principals de l'Estudi Estudi Territorial: S'analitza la composició del sòl, l'economia, els preus i els salaris. Estructura Científica: Les dades es presenten de forma ordenada i coherent, dotant l'obra d'una unitat conceptual excepcional. Crònica Urbana: L'autor és considerat la millor ploma històrica de la ciutat de Tarragona, amb una producció que supera les mil pàgines dedicades a l'evolució urbana. Institucions i Orígens L'anàlisi no es limita a la geografia, sinó que s'endinsa en el funcionament d'institucions clau: La Taula de Canvi: L'estudi del banc municipal de la ciutat i les causes de la seva fallida per factors externs. Immersió Cultural: Una recerca profunda sobre els orígens grecolatins, l'edat mitjana i el Renaixement. Mite i Realitat: El desglossament dels orígens mítics de la fundació de la ciutat per separar la llegenda de la realitat històrica. "És la millor ploma que hi ha per a la història de la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Exposició 'En capses de sabates' a Tarragona
Memòria Històrica i Àlbums Familiars L'exposició En capses de sabates, ubicada al Palau de Congressos de Tarragona, és un projecte col·lectiu que recull la història social de la ciutat a través de les fotografies personals dels seus habitants. Amb més de 2.000 visitants en només dues setmanes, la mostra s'ha convertit en un èxit que connecta generacions. Protagonistes i Històries Personals Diversos tarragonins han compartit les seves vivències darrere de les imatges exposades: Rafael Vidal: Ha aportat imatges de la platja de la Rebassada (1948) i de festivals a la plaça de Braus. Vídia Cintas: Ha volgut retre un homenatge als seus pares a través de fotos que capturen la vida quotidiana i les celebracions familiars. Lluís Teruel: Col·leccionista amb un fons d'unes 1.500 fotografies antigues, incloent imatges del primer negoci de xurreria del seu pare i documents de la Guerra Civil. Un Paisatge Social en Transformació L'objectiu de la comissària, Sílvia Iturri, no era mostrar el paisatge urbà, sinó el paisatge social. L'exposició funciona com un àlbum col·lectiu on qualsevol ciutadà es pot sentir identificat amb situacions comunes com bodes, batejos o l'arribada dels Reis d'Orient. "L'important és que les ciutats i els pobles els fan les persones, les famílies i aquestes petites històries reflectides." Activitats i Recursos Digitals Tallers infantils: S'han realitzat activitats on els nens treballen amb els seus propis àlbums familiars. Arxiu Virtual: L'Arxiu Municipal ha creat una web on es poden consultar tots els àlbums i les entrevistes realitzades als donants per Francesc Perramón. L'exposició estarà oberta al públic fins al 27 de febrer, oferint una oportunitat única per aturar el temps i reflexionar sobre l'evolució de Tarragona des d'una mirada íntima i humana.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Albert Nelo exposa la dona com el motor del Carnaval
L'homenatge fotogràfic a la figura femenina El fotògraf Albert Nelo presenta al Teatre Metropol la seva nova exposició titulada 'La dona i la rauxa', un recull de 25 fotografies de gran format (60x75) en color que repassen el Carnaval de Tarragona entre els anys 1999 i 2010. L'eix central de la mostra és reconèixer el paper fonamental de la dona en la festa, no només com a participant, sinó com a la força de treball que sosté l'esdeveniment. Les claus de l'exposició La dona com a base: L'autor defensa que el Carnaval de Tarragona existeix gràcies a la dedicació femenina en àmbits com el disseny, la costura, el maquillatge i la cura de la canalla. La feina invisible: Nelo vol visibilitzar les tasques que duren fins a tres mesos i que no es veuen durant els dies de desfilada. Evolució del Carnaval: Després de 12 anys retratant la festa, el fotògraf destaca que ara la ciutadania viu el Carnaval amb més normalitat i participació, tot i que troba a faltar l'ambient nocturn espontani del passat. La força dels barris: Es destaca que el motor real de les comparses es troba sovint als barris perifèrics (com Sant Salvador) i en la implicació de les escoles. "L'exposició és un homenatge a la feina que fan les dones i que no es veu, però que és la feina bàsica d'un Carnaval." Horaris i ubicació L'exposició s'inaugura al vestíbul del Teatre Metropol a les 19:30 h d'avui i romandrà oberta fins al 7 de març.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio
Commemoració d'un Quart de Segle d'Història Tarragona Ràdio celebra els seus 25 anys d'emissió amb un programa especial des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'episodi ret homenatge als inicis de l'emissora, originalment anomenada Ràdio Fòrum, i repassa la seva evolució fins a esdevenir una ràdio líder en l'àmbit local català. Actes i Col·laboracions Especials Per a la gran festa de celebració, l'emissora ha organitzat diverses activitats per als seus oients: Sorteig d'una Gran Panera: En col·laboració amb Exclusives Germo, es sortejarà una panera completa amb productes de qualitat com pernil de Guijuelo, llonganissa de Vic i formatges d'Extremadura. Pastís d'Aniversari: El pastisser Toni Tauler, de la Pastisseria Trill, ha elaborat un pastís tradicional de pa de pessic, crema cremada i nata. Participació Ciutadana: Tots els assistents a l'emissió en directe a l'auditori rebran un número per participar en els sortejos i podran gaudir d'un brindis final amb cava. Una Trajectòria d'Èxit L'emissora destaca el seu creixement constant, passant de ser un petit estudi al Mercat del Fòrum l'any 1986 a tenir actualment 29.000 oients segons el Baròmetre de la Comunicació i una forta presència digital. "Ràdio Fòrum bàsicament donava servei a la part alta i al centre de la ciutat; avui és l'emissora líder de referència."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Entrevista a Anna Maria Soler: Benestar i Família
Prioritats de la Direcció Territorial de Benestar i Família En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la nova directora territorial, Anna Maria Soler, analitza els reptes del seu departament en un context de crisi econòmica. Soler destaca que la seva gestió se centrarà en l'atenció directa a les persones, especialment aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. Atenció a la infància i l'adolescència Un dels punts centrals del debat ha estat la situació del centre de menors La Mercè i la polèmica sobre la seva saturació. Soler afirma que: * S'ha treballat intensament per esponjar el centre. * El centre del Serrallo ja funciona amb normalitat i una recepció positiva. * Es descarta de moment l'obertura de l'equipament d'Antives, mentre s'avaluen noves delegacions al Baix Camp. Gent gran i dependència Pel que fa a la tercera edat, la directora aposta per un model on els avis puguin romandre al seu entorn familiar el màxim temps possible, rebent el suport de l'administració. No obstant això, reconeix la necessitat de noves places residencials: "No totes les situacions es poden atendre a les cases... les places de residències seguiran sent necessàries." Respecte a la Llei de la Dependència, admet que el dèficit pressupostari obligarà a prioritzar els casos més greus (grans dependents), mentre que els casos moderats hauran d'esperar a causa de la situació econòmica de la Generalitat. Violència masclista i serveis socials Soler posa l'èmfasi en la prevenció i la denúncia decidida. Proposa un canvi d'enfocament basat en la Llei de la Infància: buscar que el maltractador abandoni la llar i que la mare i els fills puguin romandre a casa seva, evitant el desarrelament que suposa anar a centres d'acollida.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Víctor Monreal i els reptes de la Jove Cambra de Tarragona
Entrevista a Víctor Monreal, president de la JCI Tarragona Víctor Monreal, el nou president de la Jove Cambra Internacional (JCI) de Tarragona, explica els eixos principals del seu mandat i la visió de l'entitat respecte a l'emprenedoria a les comarques tarragonines. Amb més de 40 anys d'història, l'entitat es troba en un moment clau marcat per l'organització d'esdeveniments internacionals. El Congrés Europeu: Un repte majúscul L'objectiu principal d'aquest primer semestre és la Conferència Europea, un gran congrés que tindrà lloc al juny a Tarragona. Alguns detalls clau són: * S'espera l'assistència d'entre 2.400 i 2.800 participants d'arreu d'Europa. * Es necessitaran prop de 200 voluntaris per a l'organització. * L'esdeveniment s'ha plantejat com un congrés ciutadà, prioritzant l'ús d'hotels i restaurants de la ciutat en lloc de recintes tancats com PortAventura per maximitzar l'impacte econòmic local. Emprenedoria Empresarial i Social Monreal defineix l'emprenedoria com la inquietud de tirar endavant idees, malgrat les dificultats. Destaca dos vessants dins la Jove Cambra: 1. Emprenedoria empresarial: Projectes orientats a la creació i gestió d'empreses. 2. Emprenedoria social: Iniciatives com canvialmont.cat, una plataforma per canalitzar denúncies socials cap a estaments superiors com les Nacions Unides. La Crisi com a Oportunitat Respecte a la situació econòmica actual, el president afirma que la crisi s'ha de veure com un moment de reinvenció: "Crisi és oportunitat. Moltes vegades les empreses que tanquen permeten que nous emprenedors detectin mancances i modernitzin projectes que havien quedat obsolets." Víctor Monreal tanca l'entrevista posant el seu propi exemple al sector mobiliari i immobiliari, on va haver de crear el portal apreciodehipoteca.com per adaptar-se als canvis del mercat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Nova oferta de cursos a l'Escola de Lletres de Tarragona
L'oferta formativa de l'Escola de Lletres per al 2011 L'entrevista amb la professora Ingrid Ventura presenta el segon mòdul de cursos i tallers de l'Escola de Lletres de Tarragona, que s'iniciarà el proper 21 de febrer i s'allargarà fins al juny. Aquesta nova etapa consolida projectes anteriors i n'obre de nous per a afeccionats a la literatura de totes les edats. Tipologia de tallers i cursos L'escola ofereix una gran varietat de propostes centrades en l'escriptura creativa i l'expressió: Escriptura Creativa per a joves: Dividit en dos nivells, un per a adolescents (12-16 anys) i un altre per a universitaris o estudiants de batxillerat. Taller Itinerant: Una proposta bohemis on els carrers de Tarragona serveixen d'inspiració directa per als textos. Tallers Estables (1 i 2): Espais per aprofundir en tècniques narratives, on el nivell 2 se centra en gèneres específics com la ironia o la sàtira. Expressió Oral: Impartit per l'actriu Àngel Sánchez, aquest curs ensenya a llegir textos literaris en públic amb una dicció i entonació correctes. Tutories Literàries: Assessorament personalitzat per a persones amb projectes de novel·la o relats en marxa. Metodologia i participació Ingrid Ventura destaca que l'aprenentatge és molt dinàmic i es basa en la voluntarietat. Molts alumnes descobreixen nous estils i perden la por a exposar els seus escrits: "A l'Escola de Lletres el que fem és tocar diversos gèneres... et permet una mica jugar i descobrir-te també." Inscripcions i detalls pràctics La matrícula està oberta fins al 18 de febrer. Les inscripcions es poden fer presencialment al local del carrer Sant Llorenç (de 19h a 21h) o, per primera vegada, a través de la seva pàgina web oficial.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Fira Fora Stocks: Unió del comerç a Tarragona
La unió del comerç local com a motor de resistència En aquesta edició de la fira Fora Stocks a la Rambla Nova de Tarragona, es destaca l'esforç conjunt de les principals associacions comercials: la T de Tarragona, Botigues de Tarragona i els comerciants de la Plaça Ponent. Aquesta col·laboració neix de la necessitat de liderar l'esdeveniment directament davant la impossibilitat de la Cambra de Comerç d'assumir-ne l'organització total com en anys anteriors. Atractius i oportunitats de la fira Descomptes de fins al 70%: Una oportunitat perquè els clients trobin material de qualitat a preus molt reduïts. Liquidació d'estocs: Permet als botiguers alliberar inventari de temporada per fer front a les noves col·leccions. Visibilitat: Els comerços més allunyats del centre poden donar-se a conèixer en un espai emblemàtic i transitat com la Rambla. Varietat: Prop de 50 botigues de sectors diversos com joieria, sabateria, roba i fins i tot alimentació. Estratègia davant la crisi i les grans superfícies Els representants, Joan Blázquez i Ferran Milà, subratllen que el sector del comerç de proximitat ha de deixar de banda les antigues rivalitats per competir amb les grans superfícies i els centres comercials. El lema implícit és que la unió fa la força en un moment de recessió econòmica on el consum ha baixat. "Si nosaltres no estem units, és allò de 'dividir i venceràs'. L'altre es pot fer un fart de riure mentre ens barallem nosaltres." El futur del model comercial S'està treballant en la creació d'una Agrupació d'Interès Econòmic (AIE) per establir una taula de representació empresarial estable. A més, es posa en relleu la necessitat de regular millor les rebaixes i promocions per evitar que el concepte es desvirtuï, així com la defensa de mantenir els diumenges festius per garantir la conciliació familiar.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Entrevista a Josep Mercader, nou director de Salut a Tarragona
Introducció al nou càrrec i context econòmic El doctor Josep Mercader assumeix la direcció dels serveis territorials de Salut a Tarragona en un moment marcat per la crisi i la necessitat de contindre la despesa pública. Tot i el canvi de rol (provinent de la Xarxa de Santa Tecla), Mercader referma la qualitat del sistema sanitari català i estableix com a prioritat mantenir aquesta excel·lència malgrat les restriccions pressupostàries. Eixos estratègics de la gestió Millora de l'accessibilitat i la Primària • L'objectiu principal és potenciar l'atenció primària (CAPs) per evitar que els ciutadans hagin de recórrer excessivament a les urgències hospitalàries. • Es busca donar un paper més destacat a l'infermeria i millorar l'eficiència dels metges de capçalera com a base del sistema. Inversions i infraestructures • Mercader prefereix parlar de "frenar" projectes en lloc de "retallar", modulant l'execució segons la disponibilitat econòmica. • Sobre l'Hospital Joan XXIII, l'edifici es considera una estructura vertical i antiga que requereix una anàlisi profunda sobre si és millor fer reformes o plantejar solucions noves. • Es proposa una concentració d'esforços per acabar amb la dualitat de proveïdors que genera diferents llistes d'espera per a ciutadans veïns. Racionalització del consum farmacèutic Control de la despesa en medicaments • Catalunya i Espanya es troben al capdavant del rànquing europeu en consum de fàrmacs. Mercader advoca per un ús responsable i una major pedagogia per part dels professionals. • Ús prioritari de medicaments genèrics per la seva eficàcia comprovada a un cost inferior. • Implantació de la factura a l'usuari (informativa) per conscienciar sobre el cost real dels serveis gratuïts. "És bo que la gent sàpiga el que costa aquell servei que rep gratuïtament, però que té un cost per al conjunt de la societat." Copagament i futur El delegat descarta el copagament en l'actual context de crisi per no perjudicar les rendes més baixes, tot i reconèixer que és un debat històric que podria tornar a la taula quan la situació econòmica millori.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Preparatius de Carnaval a Mercamoda Tarragona
Preparatius per al Carnaval a Mercamoda Ens hem desplaçat a la botiga Mercamoda, un establiment de referència que a hores d'ara ja es troba en plena campanya de Carnaval. Segons en Juan Luis, responsable de la botiga, aquest any la festivitat cau més tard (5 de març), fet que permet una arribada de clients més dosificada en comparació amb altres edicions. Tendències i disfresses més populars Clàssics atemporals: Les disfresses d'indis, hippies, pirates i infermeres sexis continuen sent les més demandades cada any. Èxits actuals: Aquesta temporada destaquen personatges de dibuixos animats amb copyright com Bob Esponja i els Gormiti. Màscares i complements: Disposen de més de 300 models de màscares, incloent-hi novetats de la pel·lícula Avatar o personatges polítics com Zapatero o Rajoy. Innovació i logística La botiga funciona com un hipermercat de la disfressa amb unes 7.000 referències catalogades. Han compartit algunes de les novetats i mètodes de treball: Zona tècnica: Un espai central on assessoren comparses, tallen teixits i fan petits tallers per ensenyar a muntar els vestits. Novetats en cosmètica: Aquest any incorporen pestanyes de fantasia, purpurines de maquillatge i lentilles de colors importades d'Anglaterra. Abast geogràfic: Donen servei a comparses de tota la província de Tarragona, Terres de l'Ebre i fins i tot Sitges. Impacte de la situació econòmica "La gent està buscant l'opció més econòmica; si hi ha dues perruques similars, agafen la més barata." Tot i que el volum d'unitats venudes es manté o puja, el tiquet mitjà ha baixat perquè el client mira més el preu. Malgrat això, en Juan Luis afirma que la gent no vol renunciar a la festa d'un dia i prefereix retallar en vacances abans que quedar-se sense celebrar el Carnaval.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
5'
Preparatius per al 30è aniversari del Carnaval de Tarragona
Resum de l'episodi El programa d'avui es trasllada al carrer Jaume I de Tarragona per copsar l'ambient previ a les festes de Carnaval. Tot i que aquest any la celebració arriba més tard del normal (a principis de març), els preparatius ja estan en marxa, especialment per commemorar una xifra rodona: el 30è aniversari de la festa a la ciutat. Aspectes destacats de la celebració Dates clau: El Dijous Gras caurà el 3 de març. Actuacions especials: El concert estrella de l'edició serà a càrrec de Rosario, el divendres 4 de març. Impacte regional: L'establiment visitat, Mercamoda, no només abasteix Tarragona, sinó que és un referent per a celebracions com el Cos Blanc de Salou i municipis com Valls o Tortosa. Tendències en disfresses per al 2011 L'entrevista amb en Juan Luis, propietari de Mercamoda, ens revela les preferències del públic per a aquest any: L'èxit infantil: La disfressa de Bob Esponja és la "guanyadora indiscutible" i la més demanada pels més petits. Els clàssics: Tot i les modes, mai falten els personatges típics com pirates i indis. Previsió vs. última hora: Mentre les grans comparses porten mesos treballant, el públic general sol esperar a les darreres dues o tres setmanes per fer les seves compres. "L'establiment és un dels referents de la ciutat... ja van tenir molta feina amb el Cos Blanc de Salou i ara encaren el Carnaval de Tarragona." Malauradament, la connexió amb la unitat mòbil s'ha tallat per problemes tècnics abans de finalitzar l'entrevista detallada.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Bicentenari del setge de Tarragona (1811-2011)
Commemoració dels fets històrics a Tarragona L'any 2011, la ciutat de Tarragona commemora el bicentenari del setge patit durant la Guerra del Francès. Per recordar aquest episodi, l'Ajuntament i diverses entitats han organitzat un programa d'activitats institucionals i de divulgació que s'inicien oficialment amb una conferència al Palau Firal i de Congressos. L'audiovisual de Màrio Pons El director Màrio Pons presenta un curt documental titulat El setge de Tarragona durant la Guerra del Francès. Malgrat ser una producció humil, l'obra destaca per: La recreació històrica dels espais clau: forts, baluards i muralles. L'ús de la metàfora castellera per representar la força, el valor i la resistència de la ciutat. La inclusió d'imatges reals d'un vaixell d'època gravades al port de Tarragona per reflectir el suport de l'armada anglesa. Un enfocament didàctic per arribar a tots els públics, realitzat amb l'assessorament de l'Arxiu Històric de Tarragona. Perspectiva històrica: El setge més dramàtic El catedràtic d'Història Contemporània de la URV, Josep Sánchez Cervelló, subratlla la importància cabdal d'aquest període: Es considera el moment més tràgic de la història contemporània de la ciutat, amb més d'11.000 morts. Tarragona va ser, durant aquell temps, la capital de Catalunya. El setge va ser tan rellevant que el seu nom figura a l'Arc del Triomf de París i el militar francès Suchet va ser nomenat mariscal pel seu paper en la conquesta. "Sense història no anem a cap lloc. Conèixer el passat ens ajuda a augmentar la nostra capacitat d'intervenció cívica i de ser crítics." Pròximes activitats A més de la conferència inaugural i la projecció del documental, s'ha anunciat una exposició al Tinglado 1 del Port de Tarragona (prevista per a l'abril). Aquesta mostra inclourà la prestigiosa col·lecció d'armes napoleòniques del senyor Pintado i analitzarà la vida quotidiana abans, durant i després del setge.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Èxit històric del cinema català als Premis Goya
El gran triomf de Pa Negre L'episodi analitza l'èxit sense precedents de la pel·lícula Pa Negre, dirigida per Agustí Villaronga, que ha aconseguit un total de nou premis Goya, incloent-hi els de millor pel·lícula i millor director. Aquest fet es destaca com una fita històrica per al cinema parlat en català. Guardons destacats per a l'elenc i producció Nora Navas: Millor actriu protagonista. Laia Marull: Millor actriu de repartiment. Francesc Colomer i Marina Comas: Premis als actors revelació. Isona Passola: Es destaca la seva tasca fonamental com a productora per portar el cinema de qualitat al gran públic. Altres produccions premiades El programa també celebra el reconeixement d'altres obres amb segell català: * Bicicleta, Cullera, Poma: Premi al millor documental, protagonitzat per Pasqual Maragall i centrat en la lluita contra l'Alzheimer. * Buried (Enterrat): Reconeguda pel seu muntatge, so i guió original, obra de Rodrigo Cortés. * Lope: Premi a la millor cançó original per a Jorge Drexler. Reflexions sobre la gala i la indústria L'entrevistada, Ester Rafarré, comenta moments clau de la cerimònia presentada per Andreu Buenafuente: * El retorn de Karra Elejalde amb el premi a millor actor de repartiment. * La polèmica i el discurs de l'Álex de la Iglesia sobre el cinema i internet. * El debat sobre el premi a Javier Bardem, que alguns consideren un reconeixement estratègic de cara als Oscar. "És un desembarcament català d'un cinema de moltíssima qualitat que pot presentar-se a qualsevol lloc del món." Es conclou que el cinema català viu una nova etapa de maduresa, combinant el cinema d'autor amb grans produccions internacionals i industrials.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Campus esportius per a la Setmana Blanca al Tarragonès
Activitats de lleure i esport per a les vacances escolars L'episodi aborda l'organització dels campus durant la Setmana Blanca (del 7 a l'11 de març), una novetat en el calendari escolar que ha generat la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar. Representants del Club Basquet Tarragona (CBT) i del Consell Esportiu del Tarragonès expliquen les seves propostes. Proposta del Club Basquet Tarragona (CBT) El club ofereix un format idèntic al de Nadal i Setmana Santa, amb les següents característiques: Edats: Adreçat a infants des de P3/P4 fins als 12 anys. Metodologia: Divisió per grups d'edat. Els més petits fan tallers i esports puntuals, mentre que els més grans se centren en la tecnificació del bàsquet a la pista del Serrallo. Anglès: Incorporació de sessions en anglès amb entrenadors especialitzats. Flexibilitat: Ofereixen packs de dies solts per adaptar-se a les necessitats de cada família. Proposta del Consell Esportiu del Tarragonès El Consell actua com a dinamitzador en diverses poblacions de la comarca, col·laborant amb ajuntaments i AMPA: Seus: Activitats a localitats com Catllar, la Secuita, els Pallaresos, la Pobla de Montornès i Perafort. Filosofia: Treballen sota el concepte d'"esport per a tothom", prioritzant jocs de cooperació, gincames i sortides lúdiques per sobre de la competició. Serveis: Possibilitat d'incloure horari d'acollida i menjador segons la demanda de cada municipi. "Volem oferir la solució a la necessitat que tingui la família en una situació nova com és aquesta Setmana Blanca." Incertesa i expectatives Ambdós interlocutors coincideixen que, en ser el primer any d'aquestes vacances, existeix una certa incertesa en les inscripcions, tot i que esperen el gruix de les sol·licituds a última hora. L'objectiu principal és que els nens gaudeixin d'un espai de lleure de qualitat mentre els pares treballen.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Agenda Cultural de Tarragona: Propostes pel Cap de Setmana
Agenda d'Activitats a Tarragona L'Agenda Cultural de Tarragona Ràdio presenta una programació farcida d'esdeveniments que abasten des del pensament polític i la literatura fins al jazz, el rock i el teatre amateur. Divendres: Pensament i Música en Directe Pensament i Debat: L'Ateneu Llibertari de l'Homa acull la xerrada "Idees del segle XX i propostes del XXI" amb Raimundo Viejo, dins d'unes jornades sobre anarquisme i alliberament nacional. Literatura Històrica: Presentació del llibre Doquendo de Juan González Soto al Museu d'Història, que recupera l'obra del poeta tarragoní Martellus (segle II aC). Jazz Modern: Destaca el concert de Jorge Varela Trio al Teatre Magatzem. L'artista proposa un jazz amb influències del nord d'Europa i colors mediterranis. > "Sonarà una mica més modern, més actual... un jazz una mica diferent del d'Amèrica." Escena Nocturna: Actuacions de Damià Olivella Folk (El Cau), Jury Under Ranking Soldiers (La Vaqueria) i The Gentle Music Man (Golfers Club). Dissabte: Família, Teatre i Rock Activitats Infantils: Tallers d'armònica a la botiga Abacus i contacontes a El Corte Inglés i CaixaForum. Teatre: La companyia Enramada presenta la comèdia 1-2-3, basada en un text de Ferenc Molnár que va inspirar Billy Wilder. També continua l'obra Un home amb ulleres de pasta a la Sala Trono. Música i Pintura: L'actuació de Muchachito a la Sala Zero serà un format especial de mestissatge on el músic estarà acompanyat pel pintor Santos de Veracruz, que crearà quadres en directe. Diumenge: Solidaritat i Cloenda Esport i Salut: Al matí se celebra la Caminada Popular d'Hivern des de Riuclar, a favor de la Lliga contra el Càncer. Teatre i Contes: L'obra Bodevil a Sant Salvador i sessions de contes sobre l'alletament a la Biblioteca Pública tanquen el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
28'
Crisi i impacte del preu dels carburants al sector del transport
Crisi i impacte del preu dels carburants al sector del transport L'episodi d'avui se centra en la greu situació que viu el sector del transport a Tarragona i a tot l'Estat, marcada per l'increment històric del preu dels carburants i la caiguda de l'activitat econòmica. Josep Lluís Aïmat, director de la FEAT (Federació de l'Autotransport de Tarragona), analitza els factors que han portat al tancament de nombroses microempreses i la fragilitat del teixit empresarial familiar davant la manca de muscle financer. L'escalada del preu del combustible Des del 2010, el preu del carburant ha augmentat més d'un 20%, arribant a nivells històrics. Aquest és el principal cost directe per als transportistes, que es troben en una situació de vulnerabilitat extrema: • La tendència alcista del barril de petroli sembla estructural i a llarg termini. • Existeix una gran dificultat per repercutir aquests increments de costos als clients finals a causa de la forta competència i el poder de negociació dels grans carregadors. Reivindicacions davant l'Administració El sector reclama mesures que vagin més enllà de la fiscalitat del carburant, la qual està limitada per les normatives de la Unió Europea: • Llei de Morositat: Es demana el compliment estricte dels terminis d'un màxim de 85 dies, ja que l'Estat i altres administracions són sovint els primers a incomplir, provocant una fallida tècnica per falta de liquiditat. • Responsabilitat social: Tot i la ràbia acumulada, el sector manté una actitud de sacrifici per no perjudicar més la delicada situació de les empreses industrials i comercials que encara sobreviuen. Infraestructures i futur: L'A-27 i el Corredor Mediterrani Un dels punts més crítics a Tarragona és l'aturada de les obres de l'autovia A-27: "L'aturada de l'A-27 és una presa de pèl absoluta; és una infraestructura bàsica per al futur econòmic del territori." Aïmat també defensa fermament el Corredor Mediterrani ferroviari com una eina complementària i no com una amenaça. Adverteix que ignorar la façana mediterrània en favor de rutes centrals és un error històric que posa en risc la competitivitat logística d'aquí a 20 anys. Situació laboral i intrusisme La crisi ha transformat el mercat laboral del sector: s'ha passat de la necessitat d'importar conductors de l'estranger a la pèrdua de milers de llocs de treball. Finalment, es denuncia l'augment de la picaresca i l'intrusisme al sector del taxi a Tarragona, especialment provinent de zones costaneres i de l'estació de l'AVE, fet que s'agreuja en moments de recessió econòmica.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Navegant pel 19: Nova activitat al Museu del Port
Presentació de l'activitat educativa Navegant pel 19 El Museu del Port de Tarragona ha presentat una nova proposta pedagògica anomenada Navegant pel 19, dissenyada originalment per commemorar el Bicentenari de la Guerra del Francès (1811-2011). Aquesta activitat busca aprofundir en la història local des d'una perspectiva marítima i comercial. Estructura i objectius de la proposta L'activitat es divideix en dues parts diferenciades per oferir una experiència completa: Part teòrica: Es realitza a l'aula del museu, on els alumnes treballen amb documentació real de l'època (còpies de nòlits, registres d'arbitris i mapes històrics) procedents de l'arxiu històric i del mateix port. Part pràctica: Consisteix en una navegació a vela clàssica a bord del Bergantí-Cirano, per tal que els participants experimentin com era la vida i el transport de mercaderies fa dos segles. Públic objectiu i continguts curriculars Tot i que el museu rep habitualment grups de primària, aquesta iniciativa s'adreça especialment a estudiants de 4t d'ESO i Batxillerat. Els continguts abasten diversos eixos: Context històric: El setge de 1811 i la importància de Tarragona durant l'ocupació francesa de Barcelona. Economia i comerç: Conceptes d'importació, exportació i cabotatge, així com el comerç amb Amèrica i la indústria tèxtil. Evolució tècnica: La transició de la navegació a vela cap al vapor durant el segle XIX. Pròxims projectes del museu La coordinadora Mercè Toldrà també ha destacat altres fites en el marc del desè aniversari de la institució: La futura reconstrucció d'un taller de boter amb eines cedides pel mestre artesà Joan Ibáñez. La cloenda del cicle Compartint la mar prevista per al 13 de maig.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Mostra de teatre amateur i agenda cultural a Tarragona
La 1a Mostra de Teatre Amateur de Tarragona L'episodi d'avui destaca l'inici d'un nou certamen cultural a la ciutat que portarà el teatre amateur als centres cívics dels barris. El grup encarregat d'inaugurar la mostra és L'Enremada, una companyia amb gairebé 20 anys de trajectòria. Detalls de la companyia L'Enremada Trajectòria: Formada per un nucli estable d'amics que compaginen la seva vida professional amb la passió escènica. Gènere principal: S'especialitzen en la comèdia, havent representat unes 15 obres al llarg dels anys. Obra actual: Presenten '1, 2, 3', una adaptació de la comèdia de Ferenc Molnár que va popularitzar el cineasta Billy Wilder. Argument: Una sàtira coral sobre el xoc cultural de la Guerra Freda amb un delegat de Coca-Cola com a protagonista. "És fruit d'una devoció, però també fruit d'una passió. Creiem que l'esforç val la pena." Agenda Cultural del 10 de febrer El programa també repassa una jornada plena d'activitats a Tarragona: Literatura: Presentació de l'obra completa de Josep Anton Baixeres i el nou llibre d'Olga Xirinacs, 'La taronja a terra'. Cinema: Projeccions de Claude Chabrol a l'Antiga Audiència i un cicle sobre Ridley Scott al Campus Catalunya. Conferències: Destaca la presència de l'alpinista Araceli Segarra a la Diputació i xerrades sobre la màgia de les matemàtiques al CaixaFòrum. Música i Dansa: Concert de Jorge Drexler al Teatre Metropol i dansa contemporània a la Sala Trono.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: Balanç i records
Balanç del Quart de Segle a Tarragona En motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, s'ha obert un espai de reflexió sobre l'evolució de la ciutat. Pitu Rovira ofereix una visió de contrastos, destacant el creixement urbanístic però també les assignatures pendents. Punts de Contrast Urbanístic Èxits: La remodelació de la Rambla Nova des del Balcó del Mediterrani i la repressió positiva de les festes locals. Projectes desencallats: Rovira critica la paràlisi de projectes com el Preventori de la Sabinosa, el Museu Paleocristià, el Teatre de Tarragona, la Tabacalera i el Pàrquing Jaume I. Participació dels Oients: Notícies i Fets Rellevants Diversos ciutadans han participat en directe per compartir els moments que més els han marcat durant aquests darrers 25 anys: Esports: L'ascens del Nàstic a Primera Divisió apareix com el record més unànime i festiu. Patrimoni: La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cultura: La recuperació del Seguici de Santa Tecla i les fites castelleres, com la primera tripleta de la Colla Jove el 1994. Successos Negatius: L'atemptat d'Empetrol (1987) i l'explosió a l'empresa TDS el 1992, que va afectar greument zones com la Laboral i els barris de ponent. Celebració del 25è Aniversari La ràdio prepara un programa especial obert al públic per al proper 17 de febrer a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, on hi haurà: Actuacions de Joan Reig (Els Pets) i de Soul Machine. Sorteig d'una gran panera de productes locals per als oients participants. Presència de representants polítics i històrics de l'emissora.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
Actualitat cultural i el futur dels teatres a Tarragona
L'estat del Teatre Tarragona i les obres d'obertura L'entrevista comença abordant la situació del Teatre Tarragona, l'obertura del qual s'ha vist endarrerida a causa del concurs de creditors de l'empresa constructora Imaga. Malgrat aquest contratemps, la situació és la següent: • L'obra civil estava pràcticament finalitzada (al voltant del 90%). • Altres empreses continuen treballant en l'escenotècnica i el mobiliari. • L'Ajuntament busca solucions administratives per reprendre el que queda de forma imminent. "No hi ha res que s'hagi aturat excepte l'obra civil que feia aquesta empresa; la resta continua al ritme previst." Un projecte global d'arts escèniques La tinent d'alcalde, Carme Crespo, destaca que l'arribada del nou teatre no es veu com una programació aïllada, sinó com un projecte global que coordinarà el Teatre Metropol, el Teatre Tarragona i el Camp de Mart. Aquesta coordinació permetrà optimitzar les més de 3.000 butaques disponibles a la ciutat. La cultura com a eix econòmic de la ciutat Un dels punts clau de la política cultural actual és la visió de la cultura com un actiu econòmic i generador de llocs de treball: • Durant el 2010, l'Ajuntament va contractar 422 empreses i va moure 2,7 milions d'euros. • S'aposta per la coproducció, com el cas de l'obra Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavaller, en col·laboració amb Reus. • L'objectiu és situar el territori com el segon pol cultural de Catalunya després de Barcelona. Nous equipaments i programacions estables Centre d'Art Contemporani Sota la direcció de Cèlia del Diego, aquest 2011 es desenvoluparà el projecte al Tinglado 2, mentre es planifica el trasllat definitiu a la Tabacalera. Cicles de Música i Lletres S'ha consolidat una programació estable amb cicles com: • Tarragona en viu: Pop, rock i jazz en sales locals. • Tarragona Clàssica: Música simfònica i de cambra, amb l'òpera com a futur repte. • Primavera Literària: Aglutinant el talent local del món de les lletres fins a Sant Jordi. En resum, l'Ajuntament defensa una política d'inversió cultural que suma esforços de diverses regidories (Joventut, Patrimoni, Cultura) per mantenir una oferta diversa malgrat la conjuntura econòmica.