Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2569-2592 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Cicle de Muntanya i 25 anys de l'Everest Català
Celebració d'una fita històrica a Tarragona El Palau de la Diputació de Tarragona acull la quarta edició del Cicle de Conferències de Muntanya, una iniciativa organitzada conjuntament amb el Club Alpí K2. Aquest esdeveniment serveix com a cloenda de les celebracions pel 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l'Everest (1985-2010). Les Conferències Principals El cicle compta amb tres ponents d'excepció que representen el passat, present i futur de l'alpinisme: Araceli Segarra: La primera dona catalana i espanyola en coronar l'Everest. Inaugura el cicle amb una xerrada sobre la seva experiència i el seu esperit d'aventura. Josep Manuel Anglada: Considerat un pioner de l'alpinisme a Catalunya, responsable del primer vuit mil català (Annapurna Oriental el 1974) i referent de l'estil alpí. Òscar Cadiach: L'alpinista tarragoní tancarà el cicle desvetllant els enigmes de l'Everest, especialment el pas del famós segon esgraó en solitari i sense oxigen artificial. Exposició de Fotografies Inèdites Paral·lelament a les xerrades, s'ha instal·lat una exposició que recull la història de la muntanya més alta del món: Imatges dels primers exploradors britànics com George Mallory. Documents gràfics de la mítica ascensió d'Edmund Hillary. Fotografies de les expedicions catalanes de 1985 i 1993, incloent visuals de 360 graus i imatges de la NASA. Una secció dedicada a la conscienciació ecològica i la recollida de deixalles a l'Himàlaia. "L'Everest sempre ha sigut un punt d'interès, inclús per als profans de la muntanya; és una escola de vida." L'acte inaugural tindrà lloc aquest dijous a les 20:00h al pati de la Diputació, mentre que les següents sessions es realitzaran a les 19:30h.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
5'
Concerts de Beethoven a l'Auditori Josep Carreras
Homenatge a Beethoven a Vilaseca L'Auditori Josep Carreras de Vilaseca acull aquesta setmana dos esdeveniments musicals de gran rellevància protagonitzats per l'Orquestra de Cambra de Vilaseca. L'eix central d'ambdues cites és l'obra de Ludwig van Beethoven, escollit per la seva capacitat d'atracció del públic i per ser un compositor clau en el desenvolupament sonor de qualsevol formació orquestral. Programació i detalls dels concerts Dimecres (21:30h): Recital de sonates per a violí i piano. S'interpretaran les sonates número 2, 4 i 9 (Kreutzer). La sonata número 4 és destacada per l'entrevistat com la "petita Kreutzer" per la seva energia. Divendres (22:00h): Concert simfònic on s'interpretarà el Tercer concert per a piano i la Vuitena simfonia de Beethoven. El talent de Leonardo Gell L'entrevistat, el violinista Evelio Tieles, destaca la figura del jove pianista cubà Leonardo Gell, de qui subratlla: La seva maduresa artística i gran capacitat de creació. Una trajectòria d'èxit en concursos a Cuba i a l'estranger. El valor del relleu generacional, motiu pel qual Tieles l'acompanya des de l'orquestra. Intercanvi cultural amb Cuba "És l'inici d'un camí que em sembla promissori." Aquests concerts formen part d'un projecte d'intercanvi cultural estable entre el Conservatori de Vilaseca i les institucions musicals de Cuba. Aquesta col·laboració inclou el viatge de músics locals com Jordi López Roig per actuar a l'Havana, consolidant un pont musical que compta amb el suport de l'Ajuntament de Vilaseca i el seu Patronat de Música.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
5'
Entrevista a Jorge Varela: Jazz Progressiu a Tarragona
Entrevista a Jorge Varela sobre el seu projecte de Jazz El pianista Jorge Varela visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el concert de la seva formació, Jorge Varela Trió, que tindrà lloc aquest divendres a la sala El Magatzem dins la programació de la Cooperativa Obrera. Proposta Musical i Estil El trio, format per piano, bateria (Claudio Fabero) i baix elèctric (Artem Iagràs), fuig del swing convencional de fa dècades per endinsar-se en el jazz progressiu: Influències variades: El grup combina elements de música electrònica, flamenc, música clàssica i ritmes llatins. Sons europeus: Varela destaca una forta influència del jazz contemporani del nord d'Europa (com Suècia) i sonoritats mediterrànies. Composicions pròpies: El 90% del repertori són temes originals creats pel pianista, amb l'objectiu de no repetir els estàndards de tota la vida. "No és el típic trio de jazz... el que no volem és fer la mateixa cançó de la mateixa manera que es fa des de fa 60 anys." Projectes de Futur Tot i que els membres del grup col·laboren en diversos projectes externs, estan centrats a gravar el seu primer disc, que esperen tenir enllestit abans de l'estiu. El treball inclourà els seus temes propis i alguna relectura personal de clàssics com Blue Moon. Dates dels Concerts Aquesta setmana el grup té dues cites a Tarragona: 1. Dijous: Actuació a La Baqueria (concurs D-Hotel). 2. Divendres: Concert principal a la sala El Magatzem a les 22:00h.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
26'
Empreses de Tarragona al nord d'Àfrica davant les revoltes
Impacte de la Primavera Àrab en les empreses locals L'episodi analitza la situació d'inestabilitat política al nord d'Àfrica —especialment a Egipte, Algèria i Líbia— i com aquesta afecta directament les constructores de les comarques de Tarragona que s'han vist obligades a exportar el seu model de negoci per la crisi local. La situació a Egipte: Construcciones Jaldo Joaquín Jaldo, president del gremi de la construcció del Baix Camp, explica la seva experiència al Caire: • Paralització de les obres: Les revoltes van aturar totalment l'activitat durant 12 dies per la vaga general. • Falta de subministraments: Tot i el retorn dels treballadors, el problema principal actual és la manca de materials com el formigó. • Gran volum de negoci: Actualment construeixen edificis d'oficines i habitatges a gran escala, amb uns 260 empleats. "No ens creiem les cifres d'atur que donen els mitjans; al Caire hi ha una quantitat de feina en construcció que mai hem vist a Catalunya." L'estenedora d'Algèria: Vixant Jordi Virgili, conseller delegat de Vixant, detalla les particularitats del mercat argelí: • Legislació proteccionista: És obligatori tenir un soci local que posseeixi el 51% de l'empresa. • Burocràcia i immobilisme: Els funcionaris argelins tenen una gran por a la presa de decisions, cosa que retarda les adjudicacions. • L'exèrcit com a regulador: Es destaca que el control militar és absolut a Algèria, a diferència d'Egipte, el que manté una certa "calma" tensa. Perspectives de futur i mercat local • Sortida al mercat exterior: Les empreses busquen que el 25-30% de la seva facturació provingui de l'estranger degut a la caiguda del 55% del consum de ciment a Espanya des de 2007. • Altres mercats: S'esmenta l'interès per Líbia (per la inversió social de Gaddafi) i Nigèria. • Continuïtat local: Malgrat l'expansió, se celebra l'adjudicació de les obres del Mercat Central de Tarragona com a motor de l'economia local.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
17a Marxa de la Solidaritat de Mans Unides a Tarragona
Èxit de participació en la marxa solidària L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb el Camp de Mar, punt de sortida de la 17a Marxa de la Solidaritat organitzada per Mans Unides. L'esdeveniment ha aplegat prop de 1.000 alumnes de segon d'ESO i professors d'onze centres educatius, tant públics com concertats, de la ciutat. Objectius i projectes de desenvolupament L'activitat té com a finalitat recaptar fons per a un projecte educatiu a Moçambic, concretament per a una escola de secundària amb 900 alumnes. Els participants utilitzen una metodologia de patrocinadors: * Cada alumne cerca espònsors (familiars o amics) que paguen una quantitat per cada quilòmetre caminat. * S'han de segellar els carnets per justificar els 20 quilòmetres del recorregut total. * L'any passat, la recaptació es va destinar a un projecte a Uganda. Sensibilització educadora Segons han explicat Teresa Feliú (nova delegada de Mans Unides) i Nati Moncosí (històrica de l'organització), la marxa no és només una activitat física, sinó el tancament d'un treball de setmanes a les aules: "La sensibilització és l'important, perquè llavors repercuteix en la manera d'actuar i que els joves puguin adquirir valors necessaris." El recorregut de la jornada La jornada ha començat amb animació musical i la lectura de manifestos redactats pels mateixos alumnes. El recorregut inclou parades a Boscos (esmorzar), l'Ermita del Llorito (dinar i activitats lúdiques) i finalitzarà a la Plaça de la Font amb la lectura d'un manifest final sobre la situació a Moçambic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
Tarracòpolis: El joc de taula de la Part Alta
Una iniciativa creativa per dinamitzar el comerç local L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Ramon Oller, un dels impulsors del projecte, detalla l'èxit del Tarracòpolis, un joc de taula inspirat en el Monopoly i el Trivial que busca posar en valor la Part Alta de Tarragona. L'objectiu principal és fomentar que els ciutadans i turistes passegin pel barri, visitin els comerços i descobreixin la seva riquesa històrica. Característiques del joc i mecànica El joc es defineix com una edició limitada de 3.500 unitats, concebuda com una petita obra d'art col·lectiva: Participació artística: 13 artistes locals han dissenyat les caselles dels 20 carrers amb estils diversos com fotografia i dibuix. Moneda romana: No s'utilitzen euros, sinó denaris. Substitució d'immobles: En lloc d'hotels, es planten elements del Seguici Popular (com l'Àliga) als carrers adquirits. Sistema de col·leccionisme: Per completar el joc, cal comprar sobres a més de 73 establiments adherits del barri. Preguntes d'història: Inclou caselles de "parla o paga" amb qüestions sobre la ciutat. Impacte social i futur "És una edició limitada... pensem que és una manera de valorar les obres que han aportat els artistes tarragonins." Un aspecte clau del projecte ha estat la col·laboració amb el col·lectiu La Onada, encarregat del muntatge de les capses i sobres, promovent la integració laboral de persones amb discapacitat. Tot i l'èxit, els impulsors descarten una segona edició del Tarracòpolis per mantenir el seu valor de col·lecció, però ja treballen en noves propostes creatives per seguir dinamitzant el comerç de proximitat i la convivència a la Part Alta.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
2011-02-08
Investigació sobre el passat presidiari del Port L'entrevista a la historiadora Montserrat Gisbert, guanyadora del IV Premi d'Investigació Port de Tarragona, revela una part fonamental i sovint desconeguda de la història local: el paper dels presidiaris en la construcció de les infraestructures portuàries modernes. Punts clau de la investigació Origen del projecte: La idea va sorgir d'un treball previ sobre la Casa Canals i una visita a l'Arxiu del Port, on es va descobrir l'abast de la participació forçada en les obres. Context històric: L'estudi abasta des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX (un període de 92 anys). Condicions de vida: El treball analitza no només la tasca constructiva, sinó també l'allotjament, la salut, el manteniment i el malestar social dels presos. Detalls sobre la mà d'obra "Es necessitava mà d'obra barata i es va decidir que els presidiaris eren ideals." Procedència: Els reclusos arribaven de ciutats com Cartagena, Barcelona, Ceuta o Saragossa. Organització: Treballaven en tallers especialitzats de ferreteria i fusteria, sota la supervisió de capatassos i obrers especialitzats. Extensió temporal: Aquest sistema de treball forçat es va mantenir durant 92 anys, una xifra que subratlla la magnitud de l'esforç presidiari en l'edificació del port modern.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Tarragona i la candidatura als Jocs Mediterranis 2013-2017
Gestió d'emergència per als Jocs Mediterranis L'entrevista amb Mario Rigau, responsable del Comitè Executiu de la candidatura, detalla la situació crítica del moviment olímpic mediterrani després de la desestimació de la ciutat grega de Bolos. Tarragona es troba en un procés accelerat per presentar un dossier abans del 13 de febrer per organitzar els jocs el 2013. Procés de votació i garanties • Un total de 78 membres tenen dret a vot, amb la restricció que representants de països amb ciutats candidates (Espanya, Líbia i Turquia) no poden votar. • La decisió final es prendrà al voltant del 23 de febrer. • S'estan tancant els avals financers amb el Consejo Superior de Deportes, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. Adaptació del projecte: del 2017 al 2013 L'avançament de la data implica un canvi conceptual important: • Programa esportiu: S'ha de passar de 18 a 31 disciplines esportives per mimetitzar el programa previst originalment per a Bolos. • Subseus: S'incorporen localitats com Constantí, Torredembarra i Valls per absorbir el volum de competicions. • Infraestructures: No es podrà realitzar tota l'obra nova prevista per al 2017, apostant per solucions imaginatives i l'ús del parc hoteler existent per a la Vila Mediterrània. "Tarragona té capacitat per donar una resposta satisfactòria a les necessitats del moviment olímpic internacional." Perspectives de futur i polèmica política Rigau defensa que, encara que no s'aconsegueixi la seu per al 2013, la predisposició de la ciutat a "rescatar" els jocs la deixa en una posició immillorable per al 2017. Respecte a les crítiques de l'oposició (CiU i PP) sobre una possible gestió partidista, Rigau es manté al marge i afirma que el seu compromís és exclusivament amb la viabilitat del projecte olímpic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Agenda Cultural de Tarragona i voltants (4-6 febrer)
Cap de setmana d'activitat cultural intensa a Tarragona L'agenda de Tarragona Ràdio presenta una gran varietat de propostes per al primer cap de setmana de febrer. La programació inclou des de tallers de cançó improvisada fins a grans concerts de pop, hip-hop i obres de teatre de renom. Música i Concerts Destacats Divendres: Concert i taller de cant improvisat amb Artur Gaia al Cafè del Metropol. Actuació del grup de pop tarragoní Els Cruz a La Vaqueria, presentant el disc "Ciencias Naturales". Sessió de hip-hop amb Falsa Alarma a la Sala Zero, dins del cicle Do It Yourself. Sessions de DJ a la sala El Cau (DJ Ramán i DJ Madrasur). Dissabte: Cicle de cinema amb música en directe al Magatzem amb la pel·lícula "El Circ" de Charles Chaplin. Concerts a Valls (Festes Decennals) amb Dani Martín, Els Amics de les Arts, Obrim Pas i Mishima. Actuació de Pep Sala i Miquel del Roig a l'Ametlla de Mar. Teatre i Arts Escèniques "Abra Cadàver" de la companyia Untold Theatre a la Sala Trono (divendres i dissabte). "Fora de Joc" de Sergi Belbel al Teatre Metropol, una comèdia sobre la crisi familiar. "És un joc sobre una cosa que és prou sèria, que és la crisi, explicada a través d'una família de classe mitjana i els seus trasbalsos." — Francesc Luquetti "La Casa de los Líos" a càrrec d'Àlvaro Portes el diumenge al Metropol. Exposicions i Activitats Familiars Inauguració de l'exposició "Àfrica, l'objecte com a valor del canvi" a la Fundació Caixa Tarragona. Activitats infantils: Tallers de globus aerostàtics a Bauhaus, contacontes a l'Abacus i al Corte Inglés, i l'espectacle "Escribo" dels Comediants al CaixaForum. Cultura i Història: Viatge a Barcino i Baetulo organitzat pel MNAT i la Biblioteca Pública dins el cicle "Llegim Tàrraco".
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Publicació de l'obra completa de Josep Anton Baixeres
Homenatge al llegat de Josep Anton Baixeres Tarragona Ràdio entrevista l'escriptor Joan Caballé, membre del col·lectiu La Gent del Llam, per parlar de la recent publicació del primer volum de l'obra completa de Josep Anton Baixeres (1927-2008), editat per Cossetània Edicions. Una iniciativa per fer justícia literària L'objectiu principal d'aquest projecte no és només retre homenatge a l'advocat, escriptor i polític tarragoní, sinó garantir l'accés a una producció que fins ara era difícil de consultar. Els motius principals del projecte són: * Recuperar obra inèdita que l'autor no va arribar a publicar en vida. * Unificar materials dispersos com versions teatrals, conferències, articles periodístics i guions radiofònics. * Actualitzar edicions descatalogades o molt antigues de la seva narrativa. El primer volum: Narrativa curta Aquest primer lliurament se centra en la narrativa breu, recollint textos des dels inicis de l'autor (anys 50) fins al final de la seva vida. Caballé destaca que l'estil de Baixeres es caracteritza per una ironia profunda, un llenguatge culte i l'ús de la distància narrativa per retratar la realitat social. "Ell va inventar una ciutat que es diu Castellet, que és Tarragona, i a partir d'aquesta invenció fa un retrat molt incisiu i agut del franquisme i la transició." Estructura del projecte editorial L'obra completa constarà de set o vuit volums que es publicaran a un ritme aproximat d'un per any: 1. Narrativa curta: El ja publicat, amb més de 500 pàgines. 2. Novel·la: Inclourà L'anella al dit i Les mares. 3. Teatre: Amb una gran part de material inèdit. 4. Traduccions: Destacant la seva tasca amb autors alemanys com Goethe. 5. Periodisme i assaig: Cròniques radiofòniques a Ràdio Tarragona i textos erudits. Baixeres: Un home de servei a la cultura Joan Caballé defineix Baixeres com un "ciutadà compromès" que va posar la seva ploma al servei de la llengua i la ciutat. Tot i ser una figura perifèrica en el cànon literari de Barcelona, la seva importància a Tarragona és cabdal com a cronista de la segona meitat del segle XX.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
25 anys de Tarragona Ràdio: Memòria i Història Local
Commemoració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora celebra un quart de segle sent la veu de la ciutat, recordant els moments històrics i les veus que han marcat l'evolució de Tarragona des de 1986. En aquest espai especial, es repassen fets clau des de l'àmbit casteller fins a la política institucional. Moments Històrics i Veus Protagonistes Crònica Castellera: Es recorda la retransmissió de Carles Cortés l'any 1996, quan els Xiquets del Serrallo van carregar el 4 de 8 per Sant Magí. Transformació Política: El pas dels governs civils a subdelegacions del govern l'any 1997, amb el testimoni de Margarita López. Universitat Rovira i Virgili (URV): La presa de possessió de Lluís Arola com a segon rector l'any 1998, un pilar clau per al desenvolupament intel·lectual de la ciutat. Visió Institucional: El balanç del president Jordi Pujol l'any 2003, destacant la importància de la universitat, la gestió de l'aigua i l'impacte de Port Aventura. Les Notícies més Destacades pels Oients Mitjançant la participació dels oients a través del telèfon i xarxes socials, s'han definit les notícies més impactants d'aquest període: Patrimoni Mundial: La declaració de l'UNESCO del conjunt arqueològic romà de Tàrraco. Esport: L'ascens del Gimnàstic de Tarragona a Primera Divisió. Seguretat: L'atemptat d'ETA contra el centre comercial Enpetrol l'any 1987 (recordat per la Carme Gené com la "bomba d'en Patrol"). "La declaració de patrimoni mundial és un fet amb llarg recorregut que ens pot donar feina durant 25 anys més." — Joaquim Cendra, president de Pimec Tarragona. Lideratge en Comunicació Tarragona Ràdio es confirma com l'emissora local líder a Catalunya segons el Baròmetre de la Comunicació, superant els 29.000 oients i amb una forta presència digital que arriba a les 20.000 visites mensuals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Entrevista a Francesc Enric Ricomà: Crisi i futur de Tarragona
Balanç de l'Actualitat Política i Econòmica El diputat del Partit Popular per Tarragona al Congrés, Francesc Enric Ricomà, analitza la situació crítica que viu el país a les portes de l'últim any de legislatura. Durant l'entrevista, posa especial èmfasi en la manca de rumb del govern socialista i la necessitat d'un canvi de cicle polític. Crítica al Gran Acord Econòmic i Social Ricomà es mostra molt escèptic davant el nou pacte entre govern, sindicats i patronal, titllant-lo d'una "escenificació festiva" que amaga noves retallades socials: Prolongació de la vida laboral fins als 67 anys. Reducció del valor de les pensions futures en aproximadament un 20%. Manca de solucions per a l'atur juvenil i per als majors de 55 anys. "El govern socialista fa molt de temps que ha perdut el full de ruta i qualsevol cosa que fa, normalment dictada per l'exterior, li és motiu de satisfacció." El Dèficit en Infraestructures a Tarragona Un dels blocs més extensos de l'entrevista se centra en el retard històric de les obres a la demarcació. Ricomà acusa el govern d'utilitzar la crisi com a excusa per a unes paràlisis que ja venien de lluny: Carreteres: Denúncia l'alentiment de l'A-27 i la T-11, criticant el canvi constant de noms i projectes per guanyar temps. Àmbit Ferroviari: Defineix la situació de les Rodalies com a pròpia dels anys 50 i critica que l'estació de l'AVE (Camp de Tarragona) estigui aïllada i no passi per la capital. Façana Marítima: Lamenta el retard de quatre anys en un projecte que ja estava consensuat anteriorment. Futur Polític i Comiat De cara a les eleccions de 2012, Ricomà confirma la seva decisió de no presentar-se a la reelecció, tancant així una etapa de política activa en primera línia. Tot i l'avantatge que donen les enquestes al seu partit, advoca per la responsabilitat i l'austeritat en lloc de l'eufòria, tot defensant que Tarragona hauria de recuperar una representació més plural al Congrés.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Taller de cant improvisat i jota amb Artur Gaya
El cant improvisat: una tradició viva L'entrevista se centra en la celebració d'un taller de cant improvisat al Cafè Metropol de Tarragona, conduït per Artur Gaya, l'emblemàtic cantant del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'activitat vol apropar aquesta expressió cultural a tots els públics, sense necessitat de coneixements musicals previs. Bases del cant improvisat Per iniciar-se en aquest món, Gaya destaca tres pilars fonamentals: La quarteta: És l'estructura mètrica bàsica (quatre versos de set síl·labes) que serveix per a la jota, les corrandes, els garrotins o la glosa. Tècniques de versificació: L'habilitat de rimar i mesurar versos amb agilitat, passant del que ell anomena "vers ocasional" a la improvisació instantània. Transmissió oral: Com a música tradicional, s'aprèn per mimetisme i oïda, no pas a través de partitures. Una tradició compartida en el Mediterrani Tot i que sovint es vincula exclusivament a les Terres de l'Ebre, Gaya reivindica que el vers cantat és un patrimoni compartit en tot l'àmbit lingüístic: Catalunya: Garrotins de Lleida, corrandes i nyacres de Girona. País Valencià: Albaes i cant d'estil. Illes Balears: Glosa mallorquina i menorquina. "El cantar és molt saludable per al cos i per a la ment; abans la gent xalava cantant en l'oci i al treball." La recuperació de la comunicació col·lectiva Gaya reflexiona sobre com la tecnologia i els nous hàbits d'oci han tancat la gent a casa, fent perdre el cant col·lectiu. El taller es presenta com un moviment cíclic per conservar aquest art, recordant que la jota ha estat recentment declarada música, cant i dansa d'interès nacional.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Entrevista a Teresa Pallarés sobre infraestructures a Tarragona
Radiografia de les Infraestructures i Projectes de l'Estat L'entrevista a la subdelegada del Govern Central a Tarragona, Teresa Pallarés, se centra en l'estat de les inversions i obres públiques en un context de restriccions pressupostàries. Tot i les retallades anunciades pel Ministeri de Foment, la subdelegada repassa els punts crítics per a la ciutat i la demarcació. Estat de les carreteres i vies urbanes Autovia T-11: S'està prioritzant la seguretat dels vianants amb la instal·lació de passarel·les i la millora de la rotonda a l'alçada de Carrefour. Les obres s'han alentit però no s'han aturat, buscant minimitzar les molèsties als veïns. Autovia A-27: Es defineix com un projecte clau però amb terminis més llargs en ser un traçat nou que no afecta directament el trànsit urbà actual. Reversió de carreteres: Hi ha un principi d'acord amb l'Ajuntament de Tarragona per traspassar la titularitat de trams urbans (com l'Avinguda Roma o Andorra). L'Estat haurà de compensar econòmicament la ciutat per al manteniment futur de l'asfalt. Projectes administratius i edificis singulars La subdelegada destaca la voluntat de modernitzar els serveis estatals a Tarragona: Nou edifici administratiu: Es preveu la construcció d'un nou bloc a la zona de Joan XXIII, gestionat per Segipsa, que centralitzarà diversos serveis. Subdelegació del Govern: L'objectiu és traslladar les oficines d'estrangeria per recuperar l'estat original de l'edifici (Premi Nacional d'Arquitectura) i obrir-lo a la ciutadania per a usos culturals. Seguretat i Medi Ambient Respecte als recents incidents de vessaments al mar per part de Repsol, Pallarés es mostra contundent: "L'actitud de l'Estat serà especialment exigent en el compliment dels compromisos de la companyia i amatent que no es tornin a reproduir vessaments." Es constituirà una comissió de seguiment per supervisar la inversió promesa de 130 milions d'euros per part de la companyia energètica, garantint l'equilibri entre la indústria i el sector turístic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Música en directe per al cinema mut de Chaplin
La màgia del cinema mut amb acompanyament musical L'entrevista al pianista Carles Robert explora la seva participació a la programació de la Cooperativa Obrera de Tarragona, on posa música en directe a la pel·lícula The Circus (El Circ), protagonitzada per Charles Chaplin. L'espectacle busca recuperar l'ofici històric dels músics de cinema de principis del segle XX. El procés creatiu i la tècnica Robert detalla com s'enfronta a la creació d'una banda sonora per a un film mut: Leitmotivs: Utilitza temes musicals associats a personatges o emocions específiques. Improvisació: Tot i tenir una base preparada, varia la música en funció de l'acció dramàtica a la pantalla. Criteri emocional: La clau és captar l'essència del personatge i deixar-se portar per la història. Continuïtat: L'espectacle ofereix uns 80 minuts de música ininterrompuda, amb silencis estratègics per donar relleu als moments dramàtics. Influències i gèneres L'estil musical de Carles Robert per a aquesta obra beu de diverses fonts: Post-romanticisme i les primeres avantguardes del segle XX. Ritmes populars de l'època com el Foxtrot, el Ragtime i el Can-can. La tècnica del Mickey Mouse Music, on la música subratlla cada gest físic o gag del personatge. La figura de Chaplin i la dificultat tècnica El pianista destaca que treballar amb Chaplin és agraït gràcies a la seva noció extraordinària del ritme, que converteix les seves pel·lícules en una mena de coreografia. Chaplin, que va ser clown abans que estrella de Hollywood, va concebre The Circus com un homenatge als seus inicis. "Amb Chaplin és fàcil quadrar la música perquè cada seqüència està molt mesurada i funciona com un discurs coreogràfic." Reivindicació d'un espectacle modern i antic alhora Robert lamenta que aquest tipus d'espectacles no siguin prou visibles en les programacions culturals habituals, tot i la gran resposta del públic. Malgrat ser una forma d'art centenària, la música en directe aporta un caliu i una atmosfera emocional que el cinema sonor convencional no pot replicar, creant una experiència única en sales de petit format.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Comediants presenta 'Escribo' al CaixaForum Tarragona
L'obra 'Escribo, una aventura caligràfica' L'emblemàtica companyia Comediants presenta un nou espectacle al CaixaForum Tarragona titulat 'Escribo, una aventura caligràfica'. Aquesta proposta teatral narra la història de Tecnolife, un país on la població ha oblidat l'art de llegir i escriure. Amb l'ajuda d'un misteriós cavaller, els personatges redescobreixen la importància de la cal·ligrafia. Una proposta visual i educativa L'espectacle destaca per ser una producció altament visual que combina: - Dos actors en escena (Núria Cullàs i Arnau Lobo). - Una pantalla interactiva que actua com a tercer personatge i escenografia. - Una funció de caràcter didàctic i familiar, apta per a nens però també per a un públic adult. El procés de creació i la recepció Els actors han destacat que, tot i ser una producció de petit format, darrere hi ha un gran equip humà encarregat de la música, el vestuari i l'atretzo. Com a obra de creació col·lectiva, el guió s'ha anat polint durant els assajos per aconseguir la reacció desitjada del públic. "Feia molt temps que no hi havia un espectacle tan xulo, hem après moltes coses." Dades de l'esdeveniment Lloc: CaixaForum Tarragona. Dates: Dos caps de setmana consecutius (sessions dissabte i diumenge). Horari: A les 18:00 hores. Versions escolars: L'espectacle també s'està representant durant la setmana per a escoles, amb una gran acollida per part dels docents.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Anàlisi del conflicte basc amb Antoni Batista
El futur d'Euskadi i el periodisme de conflicte L'entrevista a Antoni Batista, periodista i doctor en Ciències de la Comunicació, se centra en l'anàlisi de la situació política al País Basc després de la declaració d'alto el foc d'ETA. Batista, expert en la matèria i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV), aporta una visió esperançadora però cauta sobre la resolució definitiva del conflicte armat que ha durat més de 50 anys. Punts clau de la situació política Final de trajecte: L'expert sosté que aquesta vegada el procés és real per l'autoconvenciment de la pròpia organització. Destaca que porten 18 mesos sense atemptats i que s'ha constatat la fi de l'extorsió econòmica. Lideratge i Arnaldo Otegi: Batista destaca la figura d'Arnaldo Otegi com un líder carismàtic i fonamental, fins i tot estant a la presó. Compara el seu paper amb el de Nelson Mandela pel que fa a la capacitat d'aglutinar l'electorat. Estratègia electoral: Es preveu difícil la legalització de la nova marca de l'Esquera Abertzale per a les eleccions municipals de maig, tot i que això no hauria de fer descarrilar el procés de pau. Efecte dominó a Catalunya: El periodista reflexiona sobre la por de l'Estat a un possible procés secessionista basc, ja que podria generar un moviment similar a Catalunya. Periodisme en situacions de conflicte L'entrevista també explora la faceta docent de Batista, que imparteix Periodisme Especialitzat en Conflictes a la URV. "La realitat és molt més sòrdida que la ficció; la mort i l'enfrontament no són macos ni plàstics." L'autor subratlla el paper de les xarxes socials i la televisió 24 hores en la mobilització popular actual, citant exemples recents com les revoltes a Egipte i Tunísia, i com aquestes eines canvien la percepció de la violència en directe. Projectes literaris Finalment, es fa referència a la seva darrera obra, 'La Carta', que narra la història del comissari franquista Antonio Juan Creix i la repressió durant la dictadura. Batista confessa que està preparant els seus darrers llibres sobre el País Basc per tancar un cicle professional de dècades d'estudi.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Sidonie torna als orígens amb la gira 'Hacemos un trio' a Tarragona
El retorn de Sidonie a l'essència de trio L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Axel Pi, bateria de Sidonie, desvela els motius d'una minigira extremadament especial titulada "Hacemos un trio". Després de tancar l'etapa promocional de l'àlbum El Incendio, la banda barcelonina ha decidit fer un parèntesi abans de gravar el seu nou treball per retrobar-se amb els seus orígens. Punts clau de la gira: Format original: Recuperen el format de trio despullat (Axel, Marc i Jesús) sense músics de suport. Repertori històric: Recuperen cançons dels primers discos i EPs (com Dragonfly o Shell Kids) que feia prop de vuit anys que no tocaven. Sales petites: Han triat conscientment espais íntims per mantenir un contacte directe amb el públic. Ciutats emblemàtiques: La gira només consta de cinc parades: Palma, Tarragona, Vic, Saragossa i Múrcia, llocs que els van veure néixer com a banda. "Feia molts anys que no tocàvem els tres sols a l'escenari i ens venia de gust sentir-nos despullats i recuperar aquesta relació íntima." Projectes de futur i nou disc Axel Pi confirma que ja estan treballant en la composició del seu proper àlbum, que preveuen editar a la tardor. Segons el bateria, la banda es troba en el seu millor moment de maduresa i comunicació dalt de l'escenari, i el nou so serà evolucionat i diferent als treballs anteriors.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Anàlisi de les revoltes a Egipte i el món àrab
Anàlisi de la crisi egípcia i regional L'expert Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural al Mediterrani de la URV, analitza la situació crítica a Egipte després de dies de protestes contra el règim de Hosni Mubarak. Olivé desmenteix que es tracti d'una guerra civil entre bàndols igualats, sinó d'una majoria social contra un aparell estatal que utilitza la violència per mantenir el control. Claus del conflicte i actors principals Naturalesa de la violència: Els enfrontaments no són entre civils dividits, sinó entre opositors majoritaris i matons o policies enviats pel règim per sembrar el caos i justificar el poder autoritari. El paper de l'Exèrcit: Es descriu com l'àrbitre fonamental. Amb comandaments formats als Estats Units, l'exèrcit busca una sortida honorable per a Mubarak sense caure en derrotes autoritàries del passat. Joventut i Xarxes Socials: El motor de la revolta són milers de joves amb formació universitària que utilitzen eines com Facebook i Twitter per organitzar-se, superant l'estructura dels partits polítics tradicionals. L'efecte dominó i la responsabilitat d'Occident "L'espantall de l'islamisme només triomfarà si Occident no ajuda aquests països a tirar endavant el seu sistema democràtic." L'expert subratlla que la manca de sortides professionals i l'empobriment de la classe mitjana són el caldo de cultiu comú a països com Tunísia, Egipte o Jordània. Alerta que si Europa i els Estats Units no donen suport a una transició laica i democràtica, el buit de poder podria ser ocupat per l'islamisme radical.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Exposició: Àfrica, l'objecte com a valor de canvi
Inauguració d'una mostra inèdita a Tarragona La Fundació Caixa Tarragona presenta l'exposició Àfrica, l'objecte com a valor de canvi, una mostra excepcional que ens apropa a la riquesa cultural i econòmica del continent africà a través de gairebé 200 peces. El comissari de l'exposició, Joan Gil, destaca que no es tracta d'una mostra numismàtica convencional, sinó d'un recorregut antropològic per objectes que servien com a mitjans de pagament. Conceptes clau de l'exposició Monedes atípiques: A diferència del concepte occidental, les monedes africanes d'aquests períodes eren sovint objectes funcionals com ara armes, ornaments, lingots, estris musicals o fins i tot blocs de sal. Materials diversos: S'exhibeixen peces de ferro, coure, bronze i materials orgànics com els caurís (conxes) o pedres. Funcions socials: Aquests objectes s'utilitzaven per a transaccions de gran rellevància social com: Compra de terres i bestiar. Pagament de deutes i dots matrimonials. Intercanvis per esclaus durant l'època de la colonització. Dades geogràfiques i històriques L'exposició recull peces de 20 països de la zona subsahariana, incloent-hi la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Mali i Nigèria. Les obres comprenen un període ampli que va des del segle XV fins a mitjan segle XX. "No s'entén com una exposició de monedes normals amb el concepte convencional, sinó com objectes que tenen una funció pràctica i funcional en la seva societat." Les peces provenen de col·leccions privades d'arreu d'Europa (Bèlgica, Itàlia, França, Alemanya i Espanya) i és la primera vegada que es poden veure a Catalunya.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Entrevista a Francesc Luquetti per l'obra 'Fora de Joc'
L'obra teatral 'Fora de Joc' arriba al Metropol L'actor Francesc Luquetti presenta l'obra Fora de Joc, escrita per Sergi Belbel i dirigida per Cristina Clemente. Es tracta d'una comèdia amb un fort rerefons de crítica social que aborda el tema de la crisi econòmica a través d'una família de classe mitjana. Personatges i Trama L'obra reflecteix situacions quotidianes amb les quals el públic se sent fàcilment identificat gràcies a uns personatges ben definits: L'avi (Francesc Luquetti): Un home gran, aparentment rondinaire però amb bon cor, que acaba sent el personatge més sensat i disposat a ajudar la seva neta. El cuidador (Jordi Andújar): Un immigrant apassionat pel futbol que cuida l'avi. La parella (Toni Sevilla i Anna Azcona): Els pares de família, que viuen en una tensió constant i discuteixen sovint sobre com afrontar els problemes econòmics. La filla (Queralt Casasayas): Una jove amb aspiracions científiques que toca de peus a terra i està disposada a fer sacrificis. L'estil de Sergi Belbel i la direcció Luquetti destaca l'habilitat de Belbel en la "fusteria teatral", assegurant que l'autor sap mantenir el ritme i l'interès de l'espectador en tot moment amb un llenguatge ric. La direcció de Cristina Clemente és descrita com una "conjunció perfecta", ja que és deixeble directa de Belbel i comparteixen una visió artística molt propera. "És un divertiment, però amb un rerefons de crítica... el Sergi sap què ha de posar en cada moment perquè l'obra no decaigui." Gira i situació actual Tot i la crisi, que ha provocat la cancel·lació d'algunes actuacions per falta de pressupost municipal, la companyia manté una gira d'uns 40 bolos per Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, amb una gran recepció per part del públic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Victoria dels veïns de Torreforta contra el POUM
Resum de l'aprovació del nou plantejament urbanístic a Tarragona El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), una decisió que posa fi a més de tres anys i mig de lluita veïnal i incertesa. Especialment beneficiats han estat els residents del carrer Francolí, al barri de Torreforta, on el projecte anterior preveia l'enderroc de nombrosos habitatges i negocis històrics. Els punts clau de la lluita vecinal Unió veïnal: La creació de la coordinadora d'afectats va ser fonamental per unificar la veu dels ciutadans davant l'Ajuntament. Patiment personal: Els entrevistats relaten moments d'extrema angoixa i problemes de salut derivats de la por a perdre les seves cases sense haver estat consultats prèviament. Compromís polític: Els veïns destaquen el compromís adquirit per l'alcalde en un acte a l'Antiga Audiència, on va prometre que cap casa aniria a terra. Impacte econòmic: La paràlisi urbanística impedia fer reformes bàsiques o millorar negocis, com el cas del Restaurant Pensió MR, que no podia obtenir llicències per modernitzar-se. El futur del pla Tot i que la satisfacció és generalitzada, els veïns mantenen la cautela mentre s'espera el darrer tràmit administratiu: "Cal ara acabar de rematar això amb l'aprovació definitiva i que torni amb el vistiplau de la Generalitat." La coordinadora de veïns seguirà vigilant el desenvolupament urbà de la zona durant els propers 20 anys per garantir que es respectin els acords assolits.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Entrevista a Joan Aregio: Nou director de Trànsit
Joan Aregio assumeix la direcció del Servei Català de Trànsit L'entrevista se centra en el canvi de registre professional de Joan Aregio, que recentment ha estat nomenat director del Servei Català de Trànsit (SCT). Aregio explica com compagina les seves últimes setmanes com a regidor a Tarragona i diputat provincial amb les noves responsabilitats a Barcelona. Reptes al Servei Català de Trànsit El nou director aborda els objectius immediats de la institució i els canvis en les polítiques de mobilitat: Flexibilitat en els 80 km/h: Defensa la decisió de donar racionalitat a la mesura, eliminant la rigidesa en moments on la limitació no tenia sentit, per fer-la més comprensible per als ciutadans. Velocitat variable: Es planteja l'ampliació d'aquest sistema com una eina clau per gestionar els accessos a Barcelona. Reducció de la sinistralitat: L'objectiu marcat per la Unió Europea és reduir un 15% les víctimes en el període 2011-2013. Aregio reconeix que, amb xifres ja baixes, el repte és cada cop més complex. Tancament de l'etapa a Tarragona Aregio confirma que deixarà els seus càrrecs locals de manera imminent: Preveu presentar la seva renúncia escrita a l'Ajuntament de Tarragona i a la Diputació aquesta mateixa setmana. Reflexiona sobre els seus set anys a la política municipal com una "etapa preciosa" on ha dedicat els seus millors anys a la ciutat. Assegura que mantindrà la seva residència a Tarragona, desplaçant-se diàriament a Barcelona, tal com fan molts altres tarragonins. "He fet el que la meva consciència m'ha dictat en cada moment... m'he equivocat en coses, però em sento molt afortunat d'haver pogut treballar per la meva ciutat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
Entrevista a Joan Pedrerol: Futur i inversions de Repsol a Tarragona
Gestió de Crisis i Inversions de Seguretat El director general del complex industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol, detalla la resposta de la companyia davant els recents incidents al pantalà. La principal mesura és l'avançament d'un pla d'inversions de 130 milions d'euros destinat a minimitzar riscos i millorar la seguretat de les instal·lacions. Actuacions Concretes • 50 milions d'euros per a la substitució de cinc canonades al rac del pantalà. • 30 milions d'euros per a inspeccions i nous sistemes de càrrega. • 50 milions d'euros addicionals per a la plataforma Casablanca. L'objectiu és assolir els incidents zero, tot i reconèixer que en un entorn industrial el risc mai és inexistent. Pedrerol destaca la importància de la transparència i la coordinació amb les administracions. Perspectives Econòmiques i Motor del Territori Repsol confirma una recuperació econòmica gràcies a les exportacions, compensant la lentitud del mercat interior espanyol. El sector químic ha tancat el 2010 amb números positius, superant les expectatives. • Creixement: El 2010 la producció química va augmentar entre un 15-17%. • Previsions 2011: S'espera mantenir aquestes xifres amb un creixement addicional del 2-3%. Aturada General de Manteniment Aquest cap de setmana s'inicia una aturada programada de 50 dies a la refineria, equiparable a una ITV industrial. Amb un cost de 34 milions d'euros, suposarà la contractació temporal de fins a 1.000 treballadors addicionals. "No m'agrada parlar de diners, l'important és el que hem de fer. El manteniment s'ha de fer per seguretat, costi el que costi." Compromís Social i Universitari Pedrerol referma el compromís de la companyia amb el territori a través de la Fundació Repsol i la seva col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant la concessió de beques per a estudiants amb pocs recursos econòmics.