Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2521-2544 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona
Commemoració del Dia d'Andalusia a Tarragona L'episodi presenta els actes organitzats a Tarragona amb motiu del 28 de febrer, Dia d'Andalusia. La conversa compta amb la participació de Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folclòrica Andaluza, i Síndo López, president de la Casa d'Andalusia de Tarragona i Província. L'entrevista s'inicia destacant el Premi Nacional de Música atorgat al cantaor badaloní Miguel Poveda. L'Acte Central i Unitari L'esdeveniment principal i conjunt de totes les entitats és l'ofrena floral a Blas Infante, considerat el pare de la pàtria andalusa: * Data i lloc: Diumenge 27 de febrer a les 12:00 h al Camp de Marte. * Recorregut: Una concentració prèvia a la Plaça dels Carros que puja en cercavila amb banderes i estendards. * Significat: És un moment de reafirmació de la identitat i un missatge de col·laboració cap a les institucions catalanes. Programació de l'Associació Cultural i Folclòrica Luisa Márquez detalla una àmplia Quinzena Cultural que inclou: * Exposicions: Manualitats, pintura de Silvia González, fotografia del Grupo Giraldas i una curiosa col·lecció de botijos. * Festival al Teatre Metropol: El dissabte 12 de març, amb nomenaments de socis d'honor i actuacions de flamenc. * Actes religiosos: Missa flamenca amb el Coro Junco y Romero el 13 de març. Activitats de la Casa d'Andalusia Síndo López destaca els actes propis de la seva entitat: * Conferència inaugural: A càrrec de Francisco Gomar sobre el flamenc com a Patrimoni de la Humanitat. * Insignia d'Or: Lliurament del guardó a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros el dissabte al Centre Cívic de Torreforta. * Canvi de Vara: Tradició del diumenge on es nomena el nou Germà Major de l'entitat. Identitat i Relleu Generacional Els convidats reflexionen sobre la importància de mantenir vives les arrels andaluses a Catalunya: "Som un poble obert a tot i a tots... aquí o guanyem tots o perdem tots." Es destaca que, tot i que les noves generacions han nascut a Catalunya i no senten la mateixa nostàlgia, participen activament i es reconeixen en la cultura dels seus avantpassats.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Tortell Poltrona i el Circ Cric a Tarragona
El Circ Cric arriba a Tarragona amb 'Els racons de la memòria' Amb motiu de les festes de Carnaval, el prestigiós Circ Cric, liderat pel reconegut pallasso Tortell Poltrona, s'instal·la al Parc del Francolí de Tarragona durant dos caps de setmana consecutius. L'espectacle que presenten, titulat 'Els racons de la memòria', és una antologia que recull els millors números de la trajectòria de Poltrona, acompanyat per una banda musical en directe i un equip de 25 persones. Punts clau de l'espectacle Antologia emocional: L'espectacle és un recull de gags històrics que el pallasso guarda en el seu "diccionari emocional". Públic intergeneracional: Poltrona destaca que el circ és un art sense barreres, capaç de fascinar des de nadons fins a persones de més de 90 anys. Ritme 'in crescendo': La funció està estructurada per guanyar intensitat, començant amb números directes per connectar amb els més petits i evolucionant cap a peces més teatrals com el seu mític Shakespeare. Situació actual del circ L'entrevista també reflexiona sobre el paper del circ com a cultura de primer ordre. Tortell Poltrona reivindica la qualitat de les companyies catalanes, tot i lamentar la manca de visibilitat i suport institucional: "Nosaltres tenim el 0,7% del pressupost de cultura... sembla que siguem una ONG en lloc d'una indústria cultural." Dades pràctiques Ubicació: Parc del Francolí. Preus: Entrades a partir de 10 euros, amb l'objectiu de no excloure ningú per motius econòmics. Venda: Disponibles a circcric.com o a taquilla dues hores abans de cada funció.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
36'
Tarragona 2017: Camí cap als Jocs del Mediterrani
Balanç de la candidatura de Tarragona L'episodi analitza la situació de Tarragona després que la ciutat de Mersin (Turquia) hagi estat escollida per organitzar els Jocs del Mediterrani del 2013. Malgrat no haver obtingut aquesta edició, hi ha un consens total en considerar aquesta decisió com una "dolça derrota", ja que reforça les opcions de Tarragona per a la cita del 2017. Claus de la candidatura • La renúncia al 2013 permet a la ciutat centrar-se en el seu projecte original, molt més ambiciós i amb millor planificació. • L'elecció de Mersin elimina un gran competidor per al 2017 i respecta la rotació continental. • La situació d'inestabilitat política a ciutats com Trípoli o Alexandria deixa el camí pràcticament lliure per a un cara a cara entre Tarragona i Rijeka. Suport Institucional i Esportiu El programa recull diverses veus de pes que avalen el model de gestió actual: • Teresa Zabell (COE) destaca la importància de la feina de lobby que caldrà fer fins a l'octubre. • Ivan Tibau (Secretaria General de l'Esport) subratlla que el context de crisi econòmica fa més viable la inversió a llarg termini per al 2017. • Màrio Rigau reafirma que Tarragona és la gran favorita internacionalment. "Sincerament, jo crec que per a nosaltres és millor, perquè sempre vam voler optar als Jocs del 2017." Infraestructures i Llegat Es discuteix la transformació que poden suposar els jocs per a la ciutat, comparant-ho amb el llegat de Barcelona 92 o Almeria 2005. Es destaquen projectes com el pavelló d'esports, el complex aquàtic i el dubte sobre el futur estadi del Gimnàstic. També es tracta la problemàtica del Complex Sant Jordi, actualment aturat per qüestions amb la constructora.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2h 6min
Conflictes lingüístics en l'esport, la política i el cinema
Polèmiques lingüístiques en l'àmbit social i institucional L'episodi d'avui d'Un quart de català analitza diversos incidents recents que posen de manifest les tensions al voltant de l'ús de la llengua catalana en diferents contextos públics, des del futbol fins a les institucions europees. L'anècdota de Raül Agné i el dret a respondre en català Es recorda l'incident viscut per l'exentrenador del Girona, Raül Agné, durant una roda de premsa a la franja de Ponent. • Alguns periodistes van protestar perquè l'entrenador responia en català a preguntes formulades en català. • Agné va defensar el seu dret a usar la seva llengua amb una frase contundent: "Si jo parlés en anglès, m'adiríeu alguna cosa, tregaríeu i ja està, no?" • Finalment, davant la impossibilitat d'expressar-se lliurement, l'entrenador va abandonar la sala de premsa. El conflicte de les patents al Parlament Europeu Es discuteix la nova normativa de la unió sobre patents europees, que pretén agilitzar els tràmits permetent només l'ús de l'anglès, el francès i l'alemany. • Els europarlamentaris espanyols s'han queixat per l'exclusió de l'espanyol. • Es denuncia la hipocresia de Madrid, que demana el suport dels catalans per defensar el castellà a Europa mentre neguen sistemàticament l'oficialitat del català en les mateixes institucions. El doble rasero als Premis Goya S'analitza com la premsa espanyolista (coneguda com la caverna mediàtica) tracta de manera diferent els títols de les pel·lícules segons el seu origen. • La pel·lícula Pa negre és traduïda sistemàticament com a Pan Negro. • En canvi, pel·lícules amb títol en anglès com Buried mantenen el seu nom original sense cap traducció. • Es conclou que existeix un nacionalisme lingüístic espanyolista que accepta l'anglès però rebutja la coexistència amb el català. Secció musical i tancament L'episodi clou amb música tarragonina i el record de la discografia dels anys 80 en format vinil. • Presentació del disc Vuit dissabtes, set d'hivern de Nando Caballero. • Promoció del programa El disc ballat dedicat al grup Els Bars i la seva trajectòria des de 1989.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Dansa contemporània amb Cobos Mica al Teatre Metropol
La companyia Cobos Mica a Tarragona L'entrevista se centra en la presentació d'un espectacle de dansa contemporània que tindrà lloc aquest divendres al Teatre Metropol de Tarragona. Olga Cobos, coreògrafa i directora de la companyia Cobos Mica, detalla les dues peces que integren la proposta: Primera part (Duo): Una coreografia íntima interpretada per la mateixa Olga Cobos i la seva parella sentimental. L'obra explora les relacions, els desitjos i els conflictes de parella aprofitant la complicitat real dels intèrprets. Segona part (Quintet): Una peça creada pel reconegut coreògraf Russell Maliphant. És un treball altament físic que fusiona la dansa amb tècniques de moviments d'arts marcials com la capoeira o l'aikido. Gira internacional i recepció del públic Aquesta producció està realitzant una gira europea amb èxit en països com Alemanya i Anglaterra. Olga Cobos destaca les diferències en la recepció segons la cultura local: "En uns països agrada més la primera part i en uns altres la segona, i té a veure molt amb la cultura que viuen ells." Situació del sector cultural L'entrevista també aborda la crisi del sector, marcada per les retallades pressupostàries que dificulten la programació als teatres i compliquen la supervivència de les companyies professionals. Malgrat tot, la companyia continua activa i anuncia una propera estrena a Girona amb música en directe de Piazzolla i l'orquestra Gerió.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Reobertura de la Casa del Transeunt: Projecte 'Cafè i Caliu'
Nou Inici per a l'Acollida a Tarragona Després de mesos de tancament, l'antiga Casa del Transeunt (Casa Sant Auguri), ubicada a la Plaça de les Peixateries Velles, ha reobert les seves portes sota la gestió de Càritas Diocesana. Aquest nou projecte, batejat com 'Cafè i Caliu', neix amb l'objectiu de donar resposta a la creixent vulnerabilitat social a la ciutat. Serveis i Filosofia del Projecte La iniciativa no només busca cobrir necessitats nutricionals bàsiques, sinó oferir un espai de dignitat. Els serveis inclouen: Esmorzars i conversa: Servei diari de 9:00 h a 12:00 h. Higiene i Roba: A partir de l'1 de març, s'habilitaran dutxes i servei de bugaderia/roba. Acompanyament: Un espai d'humanitat i escolta per a persones que viuen al carrer o en habitatges precaris. "La paraula 'caliu' ja ho diu: és un acolliment, tenir en compte la persona i donar-li humanitat." Col·laboració i Crida al Voluntariat El projecte és possible gràcies a una xarxa de solidaritat que inclou el Banc d'Aliments, forns de pa locals, la Fundació Bona Nit i les parròquies de Tarragona. Tot i això, els responsables fan una crida urgent per trobar més voluntaris, especialment per cobrir els caps de setmana i poder obrir de dilluns a diumenge. Canvi en el Perfil de l'Usuari Durant l'entrevista es destaca que el perfil de les persones ateses ha evolucionat. Ja no són només transeünts habituals, sinó també: Persones que han perdut la feina i no troben noves oportunitats. Famílies senceres en situació d'atur sense ingressos. Persones que han patit desnonaments per no poder pagar la hipoteca.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Sentència judicial: Els edificis de Marina Port Tarraco no s'enderrocaran
La Sentència del TSJC i la seva repercussió a Tarragona L'episodi se centra en la notícia d'actualitat a Tarragona: la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'anul·lar l'ordre d'enderroc dels edificis de la Marina Port Tarraco. La unitat mòbil es desplaça fins als locals comercials per recollir el testimoni dels restauradors directament afectats per la llarga incertesa jurídica. Reaccions del sector de la restauració Es contrasten dues visions del mateix conflicte: Josep Maria Moreno (Restaurant Circo): Expressa un sentiment de tranquil·litat. Afirma que la comunitat de propietaris i restauradors ja confiava que no hi hauria enderroc, atribuint la situació a un malentès administratiu entre el Port i l'Ajuntament. Roberto (Rincón Asturiano): Mostra una postura molt més crítica i indignada. Tot i alegrar-se que no es tiri a terra l'edifici, lamenta la gestió de la Marina, les multes irrisòries de 3.000 euros i la pèrdua de clients degut a barreres físiques i falta d'informació. Els reptes de la Marina Port Tarraco Durant les entrevistes s'analitzen els factors que han portat a la situació actual de l'espai: Crisi econòmica: Ha provocat el tancament de nombroses oficines (5 de 6 blocs estan buits) i locals comercials que van obrir el 2008. Manca de promoció: Els entrevistats coincideixen que molts tarragonins encara no coneixen bé aquest recinte lúdic com a zona de passeig. Barreres d'accés: Es discuteix si la barrera de control del port dissuadeix els clients potencials. "Ens agradaria que la gent de Tarragona ho conegués més, perquè creiem que és un lloc ideal per passejar i prendre l'aperitiu." Perspectiva de futur El resum de la jornada és de calma tensa. Mentre uns volen girar full i potenciar l'oci a la ciutat, altres demanen explicacions clares als responsables polítics i portuaris sobre com s'ha gestionat la legalitat del complex.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Entrevista a la nova directora d'Ensenyament a Tarragona
Gestió de l'Ensenyament al Camp de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la nova directora territorial, Mari Àngels González, analitza els reptes immediats del sistema educatiu a la demarcació. Amb una setmana en el càrrec i una llarga experiència com a inspectora d'educació, González destaca la necessitat de recuperar el prestigi de la figura del mestre com a eix central per millorar els resultats acadèmics. Calendari Escolar i Setmana Blanca Un dels temes més polèmics discutits és la vigència de la Setmana Blanca: • Es manté per a aquest curs per respectar la planificació dels centres i la normativa vigent, tot i que el govern actual no hi està d'acord. • Les dades a Tarragona indiquen que unes 60 AMPAs i 21 ajuntaments han demanat subvencions per a activitats, afectant uns 11.500 alumnes. • González considera que aquest trencament al segon trimestre és "nefast" pel rendiment escolar, ja que interromp el moment de màxima activitat lectiva. Pressupostos, Retallades i Tecnologia La directora territorial aborda la incertesa econòmica i el desplegament del programa 1x1 (un ordinador per alumne): • Les retallades es plantegen com un exercici de prudència pressupostària fins a l'aprovació dels nous comptes al juny. • Crítica al model de digitalització massiva: considera una "barbaritat" substituir totalment els llibres de text per ordinadors sense una transició pedagògica adequada. • El departament garanteix el creixement vegetatiu dels centres que ja usen l'ordinador, però s'atura la generalització per analitzar-ne la filosofia i els resultats. Equipaments i Mapa Escolar a Tarragona Pel que fa a les infraestructures a la ciutat de Tarragona: • L'escolarització està completament garantida i no manquen places. • Es prioritzen actuacions de manteniment i creixement vertical, com l'Institut Tarragona 2 a la Plaça Imperial Tàrraco. • Es reconeix l'existència d'aules prefabricades en escoles com la Vall de l'Arrabassada o Ponent, però no es consideren situacions d'urgència extrema. Lluita contra el Fracàs Escolar Per a González, la solució al fracàs escolar no passa només per més recursos materials, sinó per un canvi de model: "La clau de la millora del sistema educatiu és el professorat. Tenim un capital humà importantíssim que cal activar i valorar socialment." • Es reclama una major corresponsabilitat de les famílies i un paper més constructiu dels mitjans de comunicació en la difusió de la tasca educativa.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
Presentació de la Nit de l'Empresari de la CEPTA
La Gran Cita del Món Empresarial a Tarragona Javier Borrell, gerent de la CEPTA (Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona), detalla els preparatius de la propera Nit de l'Empresari, que tindrà lloc aquest divendres al Palau de Congressos de Tarragona. L'esdeveniment busca no només reconèixer la tasca dels empresaris, sinó transmetre un missatge de futur i optimisme en el context econòmic actual. Estructura de l'esdeveniment L'acte es divideix en tres blocs fonamentals: Intervencions i ponències: Un espai dedicat a la reflexió sobre el futur econòmic amb tres perfils diferenciats: Marta Martí: Presidenta dels joves emprenedors de Catalunya, per aportar frescor i una visió d'oportunitats per a la joventut. Ramon Tamames: Economista clàssic que analitzarà el projecte econòmic de futur. Carles Andreu: Conferenciant motivador d'estil engrescador. Lliurament de guardons: Es lliuraran un total de 47 guardons dividits en tres categories: Guardons clàssics per activitat empresarial (igualtat, internacionalització, etc.). Reconeixements sectorials i de gremis. Premis a la fidelitat per a empreses que porten molts anys vinculades a la confederació. Part institucional i protocol: Comptarà amb la presència de personalitats rellevants com els Prínceps d'Astúries i el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva primera visita oficial a Tarragona d'aquesta legislatura. Aspectes Logístics i Participació "El Palau de Congressos estarà a rebentar, estem al límit de la participació amb 1.200 persones." L'organització recomana als assistents arribar amb mitja hora d'antelació (19:30 h) a causa dels estrictes controls de seguretat derivats de la presència de les autoritats. El format de l'acte serà tipus còctel a peu dret, buscant una interacció més dinàmica entre els participants que el tradicional sopar assegut.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
Testimoni tarragoní del terratrèmol a Nova Zelanda
Experiència directa d'un tarragoní a Nova Zelanda En Miquel Puigdeball, tarragoní i membre de l'equip de tennis que competia al Campionat del Món de Veterans, relata a Tarragona Ràdio la situació d'emergència viscuda a Christchurch després d'un terratrèmol devastador. Impacte i conseqüències immediates El sisme es va produir a la una del migdia (hora local) amb una intensitat que va deixar la ciutat en estat de xoc: * Destrucció d'infraestructures: Les pistes de tennis es van aixecar com si fossin "muntanyes russes" i els carrers es van obrir, amb aigua brollant del subsòl. * Pànic i rèpliques: Tot i que el sisme principal va durar pocs segons, les rèpliques constants (cada 20 o 30 minuts) mantenen la població en un estat de nerviosisme permanent. * Visions dantesques: L'entrevistat descriu cases derruïdes i carreteres completament tallades durant els seus desplaçaments a peu. Gestió de la crisi i acollida L'organització del torneig i la solidaritat local han estat claus per a la seguretat dels esportistes: * Els hotels van quedar inhabilitats, forçant els participants a refugiar-se en parcs i col·legis. * Finalment, una família local els ha acollit a casa seva, permetent-los carregar dispositius mòbils per comunicar-se i seguir les notícies per televisió. "Tenim el cor en un puny... la veritat és que t'assustes quan veus que tremola el terra i es mouen les parets." El futur de la competició i el retorn La situació ha obligat a prendre decisions dràstiques: 1. Cancel·lació: Els campionats per equips s'han suspès i la Federació Espanyola de Tennis està gestionant el retorn. 2. Logística complexa: L'aeroport de Christchurch està bloquejat i es preveu un col·lapse important per als vols internacionals. 3. Prioritat absoluta: El desig de Miquel és tornar ràpidament a Tarragona, on afirma que "és on s'està millor del món".
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Entrevista a Aleida Guevara: Cuba i l'ALBA
Cuba i la seva Realitat Actual Aleida Guevara, metge i filla del Che Guevara, analitza la situació política i social de l'illa, destacant la importància de la unitat llatinoamericana a través de l'ALBA (Alternativa Bolivariana per a la nostra Amèrica). Projectes Socials i Solidaritat La convidada explica diversos projectes humans que Cuba exporta als seus aliats: • Projecte "Yo Sí Puedo": Un mètode d'alfabetització en idiomes colonials d'autòctons. • Operación Milagro: Intervencions quirúrgiques gratuïtes de cataractes que ja han superat els 4 milions de pacients. • Atenció a la discapacitat: Rescat de pacients marginats per motius religiosos o culturals per retornar-los la dignitat. Canvis en el Sistema Socialista Aleida nega una transformació cap al capitalisme, però sí que reconeix un procés de creixement i recerca de solucions: • Es discuteixen canvis com la possible eliminació de la llibreta d'abastiment. • Es fomenta el treball per compte pròpia i les cooperatives de serveis. • Totes les decisions es prenen prèvia discussió als barris i aprovació de l'Assemblea Nacional. Context Global i Crisis Sobre la crisi econòmica i els conflictes internacionals: • Considera la unitat de l'Amèrica Llatina com l'única esperança per ser autosuficients amb els seus recursos (petroli, gas, aigua). • Expressa preocupació per les "microbombes" nuclears i la sofisticació tecnològica de les guerres actuals. • Reflexiona sobre les revoltes al nord d'Àfrica, atribuint-les a la necessitat de supervivència i dignitat dels pobles. "La solidaritat no és donar el que et sobra, la solidaritat és donar precisament el que altres necessiten encara que sigui a costa teva." Memòria del Che Guevara Aleida recorda el seu pare, l'Ernesto Guevara, no com un mite llunyà, sinó com un guia i mestre que viu a través de la pràctica diària dels ideals revolucionaris. Es defineix, abans que res, com una filla del poble cubà.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Montserrat Abelló presenta la seva antologia a Tarragona
Presentació de l'antologia de Montserrat Abelló El proper dimecres 23, el Museu Cafè de Tarragona acollirà un esdeveniment literari de primer nivell: la presentació de l'últim llibre de la reconeguda poeta tarragonina Montserrat Abelló. Es tracta d'una antologia de poemes d'amor editada per Dénes, que recull la llarga trajectòria de l'autora en aquesta temàtica. Detalls de l'esdeveniment i participants L'acte no serà una presentació convencional, sinó una celebració de la vitalitat de l'autora, qui als seus 93 anys es desplaçarà des de Barcelona per retrobar-se amb la seva ciutat natal. La presentació comptarà amb: Montserrat Palau: Professora de la Universitat Rovira i Virgili. Rosa Comas: Poeta i gestora cultural. Mariona Sagarra: Cantant que presentarà el seu disc Lent, Lent, Corrent, on ha musicat diversos poemes d'Abelló. Contingut i estil de l'obra L'antologia abasta tota la producció de la poeta, des del seu primer llibre Vida diària fins a El fet íntim del silenci, incloent-hi tres poemes inèdits. Rosa Comas destaca que l'estil d'Abelló es caracteritza per: Un llenguatge aparentment senzill i proper que connecta amb el lector. La capacitat de parlar de coses quotidianes amb una vitalitat encomanadissa. La profunditat en el tractament de l'amor en totes les seves formes (marit, pares, fills) i la reflexió sobre la paraula com a eina transformadora de la realitat. "Ella amb la paraula transforma la realitat; l'absència del seu marit es fa present a través del seu poemari." Un referent de les lletres catalanes Montserrat Abelló és considerada una de les veus més importants de la literatura catalana actual. Entre els seus nombrosos reconeixements destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, guardó que ella mateixa va aprofitar per reivindicar el paper de les dones i el feminisme en la cultura.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Hospitalització a domicili: El millor hospital és la teva casa
L'exposició fotogràfica d'Àngels Matamoros L'Hospital Joan XXIII de Tarragona acull una mostra fotogràfica emotiva i punyent de la fotògrafa Àngels Matamoros, qui també treballa a la unitat de Recursos Humans de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'exposició, titulada "Hospitalització a domicili: la teva casa, el millor hospital", ofereix una mirada íntima a la feina dels equips assistencials fora de l'entorn hospitalari convencional. L'obra sorgeix d'una experiència personal profunda: la mort del pare de l'autora després de tres anys de malaltia. Aquesta vivència la va portar a voler retre homenatge al personal sanitari que ofereix suport no només mèdic, sinó també emocional, a pacients i cuidadors en la seva llar. Aspectes destacats de la tasca assistencial Confort i recuperació: Els pacients se senten més tranquils i còmodes en el seu entorn familiar, amb la seva pròpia cuina i llit, la qual cosa afavoreix una recuperació més ràpida en comparació amb un hospital, que sovint se percep com un lloc fred. Dedicació absoluta: El personal sanitari es trasllada amb tot el material necessari (motxilles i medicaments) i està disponible caps de setmana i festius. Humanitat i tendresa: Més enllà dels procediments clínics, la fotògrafa destaca la importància de la mirada i el somriure en el tracte amb els malalts. El repte del fotògraf Matamoros explica que el procés de selecció va ser extremadament complex, havent de triar només 15 imatges d'entre un arxiu de més de mil fotografies. "Més d'una vegada he hagut de sortir de l'habitació, respirar tres vegades i tornar a entrar per fer les fotos." L'autora reconeix que el més dur va ser enfrontar-se a la realitat crua de les malalties (olors, úlceres i situacions delicades) sense ser personal sanitari, tot intentant mantenir un equilibri per no mostrar imatges excessivament explícites però sí realistes. Futur i nous projectes L'èxit de la mostra ha fet que l'hospital consideri deixar-la com a exposició permanent. Mentrestant, Àngels Matamoros ja treballa en un nou projecte amb l'ONG Matres Mundi centrat en l'atenció a la dona i la maternitat a Nigèria i el Senegal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Entrevista a Aleida Guevara: Cuba i l'ideal revolucionari
Cuba i l'Aliança Llatinoamericana (ALBA) Aleida Guevara destaca la importància de l'Aliança Bolivariana per a les Amèriques (ALBA) com un model de cooperació basat en la solidaritat i el comerç just. Aquesta unió és vista com l'única via de supervivència davant la política dels Estats Units. Projectes de Solidaritat • Operación Milagro: Un projecte oftalmològic que ha retornat la visió a milions de persones de forma gratuïta. • Yo Sí Puedo: Mètode d'alfabetització aplicat en idiomes colonials i llengües autòctones. • Atenció a la discapacitat: Projectes per rescatar i dignificar pacients amb minusvalideses sovint marginats. Reformes i el futur del Socialisme La convidada aclareix que Cuba no està transformant el seu règim, sinó desenvolupant el sistema socialista aprovat per la majoria. S'estan discutint canvis com la possible eliminació de la llibreta d'abastiment i la creació de cooperatives de serveis per resoldre deficiències de l'Estat. "La solidaritat no és donar el que et sobra, sinó donar precisament el que altres necessiten encara que et costi a tu." Crisi Global i Riscos Ambientals S'analitza la crisi econòmica des d'una perspectiva global, advertint sobre el perill de les microbombes nuclears i com les guerres modernes ja no generen ocupació, sinó la destrucció total de la natura. Guevara fa una crida a la unificació de forces per sobreviure com a espècie. El Llegat del Che Guevara Com a filla de l'Ernesto "Che" Guevara, Aleida reflexiona sobre la seva figura no com un mite llunyà, sinó com un guia present en la pràctica diària del poble cubà.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Sinistralitat laboral a Tarragona: anàlisi i dades
Anàlisi de la sinistralitat laboral a Tarragona (2010) L'entrevista amb Montse Saneuja, secretària de Salut Laboral de CCOO a Tarragona, exposa una realitat complexa sobre la seguretat a la feina. Tot i que les dades brutes mostren un descens del 8,5% en accidents totals i un 23% en víctimes mortals, l'anàlisi aprofundida revela tendències preocupants. Factors del descens de l'accidentalitat Segons el sindicat, la reducció no es deu a millors polítiques preventives, sinó principalment a: - Descens de l'ocupació: Menys gent treballant implica, estadísticament, menys accidents. - Temporalitat: La precarietat i la rotació de contractes, accentuades per la reforma laboral, dificulten la formació adequada del personal. Tendències per sectors i gravetat S'observa una dualitat en les dades segons el tipus de sinistre i el sector: * Accidents greus i molt greus: Han experimentat un increment, especialment en els sectors de la indústria i els serveis. * Agricultura: Ha patit un augment del 450% en accidents greus a causa del transvasament de treballadors d'altres sectors en crisi. * Construcció: És l'únic sector on l'accidentalitat ha baixat en totes les franges, degut a la forta aturada de l'activitat. El repte de les malalties professionals Un dels punts més crítics és l'infravisibilitat de les malalties derivades de la feina. Saneuja denuncia un subregistre brutal: "A Catalunya el registre de la Generalitat [de malalties professionals] és zero. Es preveia que el 2004 havien mort 1.500 persones per causes laborals i només se'n va registrar una." L'exposició a l'amiant s'utilitza com a exemple paradigmàtic, ja que els efectes nocius poden trigar dècades a manifestar-se, complicant-ne el canvi de consideració legal d'accident a malaltia professional. La prevenció en temps de crisi La crisi econòmica ha convertit la prevenció en una víctima més. Moltes empreses veuen la seguretat com una despesa burocràtica i no com una inversió. Això ha provocat un augment de la morositat amb els serveis de prevenció aliens, degradant la qualitat de l'assessorament i la protecció real del treballador.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
Actualitat política i municipals amb Xavier Sabaté
Perspectives per a les Eleccions Municipals de 2011 Xavier Sabaté analitza l'escenari electoral a Tarragona, mostrant-se optimista respecte a la reelecció de Josep Fèlix Ballesteros. Destaca que el partit viu un moment d'unitat i entusiasme, tot i el context de crisi econòmica. • L'objectiu de la majoria absoluta: El PSC aspira a una majoria àmplia per evitar possibles pactes entre CiU i PP, que Sabaté considera una amenaça real per al projecte socialista. • Gestió municipal: Qualifica la tasca del govern actual amb un 8,5, destacant el desbloqueig de projectes històrics com el Pla General, el pàrquing Jaume I i la candidatura dels Jocs del Mediterrani. Incidència de la política nacional Sabaté sosté que els resultats de les eleccions al Parlament no s'han de traduir necessàriament en l'àmbit municipal. De fet, critica durament les retallades del govern d'Artur Mas i la falta de representació tarragonina al Consell Executiu de la Generalitat, fet que creu que pot beneficiar electoralment el PSC. El Futur del PSC i el Manifest de Tarragona L'entrevista aborda el debat intern del partit de cara al congrés de la tardor. Sabaté presenta el "Manifest de Tarragona", un document que busca definir un perfil propi per al PSC, basat en quatre eixos clau: Esquerra nítida Catalanisme Federalisme Europeisme "Necessitem un PSC amb perfil propi, nítidament d’esquerres i catalanista, per no quedar desdibuixats com ha passat en els últims anys." Defensa que el partit necessita un líder fort i únic, i postula Ballesteros o Francesc Vallès com a figures clau per a aquesta nova etapa. Energia i Polítiques Sectorials Com a responsable de temes energètics al Parlament, Sabaté expressa el seu desacord amb l'ampliació de la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys. Advoca per una transició decidida cap a les energies renovables, posant Tarragona com a referent en recerca d'energia eòlica marina.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2h 22min
Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Turisme i Renúncia de Joan Aregio
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple del mes de febrer de l'Ajuntament de Tarragona ha estat marcat per decisions organitzatives clau i, especialment, per l'adéu d'una de les figures més veteranes del consistori. Canvis en la Gestió Turística El plenari ha aprovat la transformació del Patronat Municipal de Turisme en una societat mercantil municipal anomenada Tarragona Turisme. • L'objectiu és guanyar agilitat administrativa i fomentar la participació del sector privat en la promoció de la ciutat. • Malgrat ser capital 100% públic, el sector privat tindrà presència al Consell d'Administració. • El Partit Popular s'ha abstingut en considerar que es podria haver aprofundit més en la inversió privada. Debat sobre Infraestructures i Sanitat S'han presentat diverses mocions per instar la Generalitat de Catalunya a mantenir els compromisos adquirits: • Sanitat: S'ha exigit per unanimitat que no es retallin les inversions a l'Hospital Joan XXIII i que tiri endavant el centre d'alta resolució de Camp Clar. • Mobilitat: S'ha demanat mantenir el calendari del tramvia del Camp de Tarragona, tot i les discrepàncies del PP sobre la seva prioritat. • Estació de Tren: L'alcalde ha anunciat que les obres de remodelació de l'estació de Renfe començaran en qüestió de dies. Impostos i Habitatge S'han debatut mesures socials i fiscals: • Aprovació de la moció per la dació en pagament i l'eliminació de les clàusules sòl de les hipoteques. • Modificació de les ordenances fiscals per facilitar el pagament dels tributs municipals quan l'increment superi l'IPC. Comiat de Joan Aregio El punt més emotiu ha estat la renúncia de Joan Aregio, que deixa l'acta de regidor després de 16 anys per centrar-se en la seva nova responsabilitat com a director del Servei Català de Trànsit. "Ser conseller de l'Ajuntament de Tarragona no és una feina, és una vocació." Els portaveus de tots els grups han lloat la seva trajectòria, destacant projectes com Tàrraco Viva i la seva capacitat de diàleg.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Joan Reig: 25 anys de trajectòria amb Els Pets
Entrevista a Joan Reig: 25 anys de Rock Agrícola En aquesta conversa amb motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, el músic Joan Reig, bateria del mític grup Els Pets, reflexiona sobre la seva llarga carrera musical des dels inicis a Constantí fins a l'actualitat. L'entrevista repassa l'evolució del panorama musical català i la relació de la banda amb les noves tecnologies i els mitjans de comunicació. Xarxes Socials vs. Vida Real Joan Reig es mostra escèptic davant la digitalització de les relacions: * Es resisteix a l'ús personal de xarxes com Twitter o Facebook, preferint el contacte directe als cafès. * Tot i que el grup és molt actiu digitalment, ell defensa que les xarxes no permeten captar la personalitat real de la gent. "Jo, quan parlo amb la gent, m'agrada mirar-los els ulls, m'agrada veure-los l'ànima." Els orígens: De 'Condons Adulterats' a l'èxit Recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. El grup va néixer sense pretensions professionals, com un joc entre amics que volien imitar els seus ídols de rock. Els primers èxits com "Vine a la festa" o "Menys avellanes" es van difondre gràcies a maquetes distribuïdes de mà en mà als bars de Tarragona. El paper clau de les ràdios municipals Reig destaca que el fenomen del Rock Català no hauria estat possible sense les emissores locals: * Les ràdios municipals van ser les primeres a donar suport al grup molt abans que les grans fórmules comercials. * El grup manté una política de fidelitat absoluta a aquests mitjans de proximitat durant les seves gires de promoció. Futur i celebració dels 25 anys La banda celebra l'aniversari amb la gira "25 anys, 25 cançons", on recuperen un tema per cada any de trajectòria. Presenten també un format més íntim per a teatres (gira Fràgil). Joan Reig expressa la seva il·lusió per la nova fornada de grups com Manel, Els Amics de les Arts o Mishima, que demostren la bona salut del pop-rock en català.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Agenda Cultural de Tarragona: Activitats del Cap de Setmana
Resum de l'Agenda Cultural de Tarragona Aquest cap de setmana, la ciutat de Tarragona presenta una oferta variada que abasta des del comerç de proximitat fins a propostes musicals, teatrals i familiars. L’activitat s'inicia amb força a la Rambla Nova i s’estén per diversos espais culturals i urbans. Comerç i Fires Fira Fora Stocs: La tercera edició se celebra a la Rambla Nova amb la participació de 47 botigues. Ofereix descomptes en roba i calçat que poden arribar al 70%. Joan Blasquet, president de la T de Tarragona, destaca la importància de la fira per al comerciant i el producte de proximitat: "És interessant demostrar a la gent de Tarragona que el producte de proximitat és un producte molt interessant." Música i Espectacles Concerts: Destaquen grups com Gotzarella (electrònica), Venus in the Force (tribut a The Velvet Underground) i Stoney Broke (garage rock). Circo Italiano: Presenta l'espectacle "Somnis" al polígon Les Gavarres amb diverses funcions fins diumenge. Jazz i Klezmer: Actuació de Trivium Klezmer al CaixaFòrum dissabte a la tarda. Teatre i Cinema Teatre: Representacions de l'obra Locas a la Sala Trono i Peus descalços sota la lluna d'agost al Teatre Metropol. Cinema: Projeccions de films com Buried, el clàssic Cabaret i Històries de l'Edat d'Oro en versió original. Activitats Familiars i Medi Ambient Plantada d'arbres: L'Associació Aurora organitza una activitat de sensibilització ambiental al riu Francolí per recuperar l'entorn fluvial. Tallers infantils: Activitats de màscares de Carnaval i tallers de pintura al Kids Club i altres espais comercials. Reivindicació i Societat Amnistia Internacional: Recollida de signatures al Balcó del Mediterrani per la justícia internacional a Gaza.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Els Pets: 25 anys de trajectòria i futur musical
Resum de l'entrevista a Joan Reig En aquesta conversa, Joan Reig, bateria d'Els Pets, reflexiona sobre el quart de segle de vida de la banda de Constantí, analitzant des dels seus orígens humils fins a la seva consolidació com a referents del rock català. L'evolució tecnològica i social Reig confessa la seva resistència personal a les xarxes socials, tot i que reconeix que el grup les utilitza activament. Prefereix el contacte humà directe: Defensa la vida social tradicional als cafès i bars. Prefereix mirar als ulls i copsar la personalitat real de la gent. Admet que xarxes com Facebook són eines de promoció immediata i imprescindibles avui dia. Els inicis i l'èxit inesperat El músic recorda el primer concert oficial la nit de Nadal de 1985 al Sindicat Agrícola de Constantí. El grup va néixer com una broma entre amics sense pretensions professionals. Per gravar el primer disc, van haver de demanar un crèdit avalat pels pares perquè ningú creia en el projecte. Destaquen el paper vital de les ràdios municipals, que van ser les primeres a donar suport al rock en català abans que les grans emissores. Futur i celebració dels 25 anys El grup encara el futur amb optimisme i nous projectes: "Mentre tinguis ganes de comunicar, no t'avorreixis a la vida i tinguis curiositat, hi ha ofici per anys." Estan realitzant la gira "Els Pets fan més teatre". Preparen una gira d'estiu titulada "25 anys, 25 cançons", on repassaran tota la seva discografia, incloent el seu darrer treball, Fràgil. Celebren la vitalitat de la nova escena musical catalana amb grups com Manel o Els Amics de les Arts.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Estrena de 'Peus Escalços sota la lluna d'agost'
Estrena de l'obra a Tarragona Aquest cap de setmana, el Teatre Metropol de Tarragona acull l'estrena de l'obra Peus Escalços sota la lluna d'agost, escrita pel tarragoní Joan Caballé i dirigida per Albert Mestres. El muntatge és una coproducció destacada entre l'Ajuntament de Tarragona, el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i Rema 12, posant en relleu la col·laboració cultural entre ambdues ciutats. Argument i Estructura L'obra, guardonada amb el Premi de la Crítica Serrador de Teatre 2010, presenta una trama que barreja misteri i reflexió històrica: El punt de partida: La troballa fortuïta d'uns cadàvers en un poble aïllat de muntanya. Investigació: Un periodista intenta esbrinar l'origen d'unes morts vinculades a la Guerra Civil, malgrat l'absència de memòria col·lectiva al poble sobre fets violents. Plantejament escènic: Una estructura tipus puzle on coexisteixen els vius i els morts, amb una forta importància del llenguatge verbal. Producció i Equip Artístic El muntatge destaca per la seva complexitat tècnica i interpretativa: * Repartiment: Tot i haver-hi 18 personatges, aquests són interpretats per només 6 actors (com Pep Cortés, Fermí Fernández o Quimet Pla), requerint un gran exercici de transformació. * Escenografia: Dissenyada pel tarragoní Ramon Simó. * Procés creatiu: Autor i director han treballat estretament durant anys per portar aquest text als escenaris, adaptant-lo fins i tot durant els assajos per mantenir la tensió dramàtica. "L'autèntic protagonista de l'obra és el llenguatge verbal, que és el que condueix l'acció, concebuda com una tragèdia antiga."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Entrevista a Jordi Jané sobre política i infraestructures
Repàs de l'actualitat política amb Jordi Jané El diputat de Convergència i Unió al Congrés, Jordi Jané, analitza diverses qüestions clau que afecten tant l'àmbit estatal com la demarcació de Tarragona, posant èmfasi en la seguretat viària, l'energia i les infraestructures. Seguretat Viària i Mobilitat Zones 30: Jané es mostra a favor de limitar la velocitat en carrers estrets, però critica la "generalització" des de Madrid. Defensa que cada ajuntament ha de tenir competència per decidir segons la seva realitat local. Conducció acompanyada: Considera positiva la proposta que els menors puguin conduir amb un tutor per millorar l'educació viària, tot i que reclama un consens parlamentari ampli per evitar l'ús electoralista en cas d'accidents. Energia Nuclear i Residus Pròrroga de les centrals: CiU aposta per ampliar la vida de les nuclears més enllà dels 40 anys, sempre que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en garanteixi la seguretat. Magatzem Temporal Centralitzat (ATC): Jané aclareix que és necessari un magatzem centralitzat per gestionar els residus de forma més raonable que tenint magatzems individuals a cada planta. Recorda que el Parlament de Catalunya va rebutjar la seva instal·lació al territori català pel "peatge energètic" ja pagat. Infraestructures de Tarragona A-27: Critica durament la paralització del tram Valls-Montblanc per les retallades, augurant que no es reprendrà en aquesta legislatura. Corredor del Mediterrani: Tot i compartir el plantejament del Govern, lamenta la lentitud de les inversions i l'aturada de l'estació intermodal al sud de l'aeroport, alertant que Tarragona corre el risc de quedar-se amb una alta velocitat "de segona". Horitzó Electoral i Responsabilitat Jané destaca la tradició de responsabilitat de CiU en moments de crisi, recordant el suport històric en situacions límit com el 23-F. Respecte a les eleccions de 2012, deixa la seva continuïtat com a cap de llista en mans del partit. "No podem generalitzar; ha de ser cada municipi el que, d'acord amb el coneixement que té de les seves zones, pugui regular la velocitat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
25 anys de Tarragona Ràdio i l'Estudio de Música
Celebració de l'aniversari de Tarragona Ràdio El programa arriba a la seva recta final per commemorar els 25 anys de l'emissora municipal. En una atmosfera festiva des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona, s'ha fet un repàs a la història de la ràdio, des de l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant l'evolució tecnològica i els canvis de seu. L'Estudio de Música de Tarragona L'episodi compta amb la presència de Teresa Valls, fundadora i presidenta de l'Estudio de Música, que també celebra el seu quart de segle. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Evolució musical: Es recorda com fa 25 anys el panorama cultural de la ciutat era molt limitat i com l'entitat ha ajudat a democratitzar l'aprenentatge musical. Projecte Educatiu: Valls destaca la fita de ser la primera ciutat de Catalunya a introduir la música a totes les escoles públiques gràcies al suport de l'alcalde Requesens. Gran Musical: Per celebrar l'aniversari, estrenaran un musical el 14 i 15 de maig amb la participació de 400 persones. Records i música en directe "Nosaltres, després de 25 anys, hem sobreviscut i volem sobreviure com a mínim 25 anys més." El programa tanca amb una part emotiva i musical: * Interpretació en directe: L'aula de flauta, dirigida per Albert Curto, interpreta Jamaican Rapsal. * Nostàlgia radiofònica: Diàleg sobre els antics magnetòfons Revox, el muntatge de cintes manual i els inicis a l'antic mercat del Fòrum. * Brindis final: Bufada d'espelmes amb col·laboradors històrics i públic present amb la cançó I Will Survive de fons.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
52'
Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: tancant un cicle històric
Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal de Tarragona commemora un quart de segle de trajectòria amb un programa especial des de l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona. L'acte reuneix les figures claus que han liderat el projecte des del seu naixement l'any 1986 fins a l'actualitat, destacant el paper de la ràdio com a eina de cohesió social i proximitat. Els inicis: De Ràdio Fòrum a l'actualitat El programa fa un recorregut històric recordant l'aventura que va començar sota la iniciativa de l'Ajuntament i la joventut de l'època. Julián López, regidor l'any 1986, rememora les dificultats inicials: • La batalla jurídica per les freqüències contra la Generalitat. • L'estat precari dels primers equips i la passió dels voluntaris que portaven discos de casa. • La gran base social amb més de 450 joves implicats en les emissores de barri. Testimonis de la gestió política i periodística Diversos expresidents de l'empresa municipal de mitjans de comunicació comparteixen les seves vivències: • Gabriel Mas destaca el concepte de ràdio de proximitat inspirat en el model d'autonomia de la BBC. • Maria Mercè Martorell recorda el mandat més llarg (1999-2007) i el trasllat a la instal·lació actual de propietat municipal. • Josep Maria Mosté posa l'accent en l'entrega del personal tècnic i periodístic per sobre dels recursos materials disponibles. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros subratlla la transició del món analògic al digital com un autèntic miracle tecnològic. Moments històrics que han marcat la ciutat Durant la tertúlia, s'evoquen algunes de les notícies més impactants cobertes per l'emissora: "Recordo especialment el seguiment en directe de la manifestació per Miguel Ángel Blanco; vam tallar tota la programació per ser el mirall d'aquella emoció ciutadana." — Josep Fèlix Ballesteros. Altres fites destacades inclouen: • L'explosió de la Repsol (1987) i l'atemptat d'Empetrol. • La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. • L'ascens del Nàstic a Primera Divisió. • Les tràgiques inundacions del riu Francolí del 1994. Actualitat i futur de l'emissora L'actual presidenta, Sandra Coloma, i l'alcalde celebren que Tarragona Ràdio s'hagi consolidat com la ràdio local líder a Catalunya amb 29.000 oients i una forta presència a les xarxes socials (Facebook i Twitter), convertint-se en un element vertebrador indispensable per a la ciutat.