Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2617-2640 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
La Tabacalera de Tarragona: Nova Era i Memòria Industrial
Transformació Urbana a la Tabacalera Aquest cap de setmana s'ha produït l'enderroc de la tanca que separava el complex de la Tabacalera de l'Avinguda Vidal i Barraquer. Aquest acte simbòlic marca l'inici d'una transformació profunda de l'espai, que es convertirà en una zona verda pública amb un jardí vertical i nous equipaments municipals. Projectes en Marxa Capsa Jove: Una de les naus principals es destinarà a activitats per al jovent. Arxiu Municipal i Tarragona Impulsa: Reubicació de serveis administratius i de promoció econòmica. Espai Cultural: Es preveu que la inauguració de la gran plaça i les zones enjardinades sigui aquesta propera primavera. La Memòria dels Treballadors L'Associació d'Amics de la Tabacalera, representada pel seu president Nicolás Marcos i el vicepresident Xavier Morató, ha compartit la seva visió sobre el futur de l'edifici: Museu Permanent: L'Ajuntament ha ofert la Casa de l'Enginyer com a seu de l'associació, on s'exhibirà un fons documental i audiovisual sobre la fabricació de tabac. Fòrum Industrial: L'objectiu és que l'espai no només recordi la fàbrica de tabacs, sinó que serveixi per potenciar la cultura industrial de Tarragona de tot el segle XX. Passeig de la Tabacalera: L'associació ha demanat oficialment el canvi de nom del Passeig de la Independència per honorar el llegat de l'empresa. "L'esforç que ha fet Tarragona per comprar la Tabacalera ha de ser retornat pels treballadors explicant el que va significar la fàbrica per a la ciutat." Presència Digital i Futur L'entitat, que compta actualment amb 65 associats, treballa en una nova pàgina web i manté un perfil actiu a Facebook per connectar amb els ex-treballadors i la ciutadania, mantenint viva la flama d'una empresa que va ser el motor econòmic i social de moltes famílies tarragonines.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
25 anys de Tarragona Ràdio: Les notícies clau
Amb motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, l'emissora inicia un procés participatiu per identificar el fet més rellevant de l'últim quart de segle a la ciutat. A través de la intervenció d'experts i oients, es repassen els moments que han marcat la identitat, la modernització i la història recent de Tarragona. Perspectiva professional i contextualització L'expert convidat, Ignaci Soler (president del Col·legi de Periodistes de Tarragona), destaca que aquests 25 anys han estat marcats per la consolidació i digestió del boom industrial dels 70. Segons Soler: La cara positiva: La declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, un fet que ha permès definir la identitat de futur de la ciutat. El mitjà: La mateixa aparició de Tarragona Ràdio com a referent de comunicació pública. La creu: Les dificultats permanents en la planificació territorial i l'exercici de la capitalitat. Moments històrics recordats Durant el programa es recuperen talls de veu originals de fets significatius: Patrimoni de la Humanitat (2000): Àudio des d'Austràlia amb la proclamació oficial per part de la UNESCO. L'ascens del Nàstic (2006): La històrica narració de l'arribada a Primera Divisió a l'estadi de Chapín. Inundacions del Francolí (1994): El desbordament que va afectar greument el Serrallo i el barri de Torres Jordi. Accident de la Mora (1998): Una tragèdia viària amb cinc víctimes mortals que va derivar en fortes reivindicacions socials per la millora de la N-340. Participació i celebració L'emissora convida els oients a votar pel seu fet preferit mitjançant el telèfon 977 24 47 67. Tots els participants entraran en el sorteig d'una gran panera de productes locals durant la gala especial del 17 de febrer a l'Auditori de Caixa Tarragona, on se celebrarà oficialment l'aniversari.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
Joves de Guatemala a Tarragona: Intercanvi i Solidaritat
La visita dels joves indígenes de Guatemala a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la visita d'un grup de joves indígenes procedents del departament del Quiché, a Guatemala, que han estat convidats pel Comitè Òscar Romero de Tarragona i Reus. Aquests joves, recentment graduats com a mestres gràcies a programes de beques, han vingut a les nostres comarques per compartir la seva realitat i valors amb els joves d'aquí. Els protagonistes i el projecte de beques • Paco Chamar, representant del comitè, explica que l'objectiu del viatge és sensibilitzar l'opinió pública sobre la realitat d'Amèrica Llatina. • El grup està format per quatre joves (Óscar, Noé, Maruca i Maria Enérita) i una religiosa (Aueix), tots pertanyents a la cultura maia i l'ètnia quiché. • Gràcies a les beques del comitè, aquests joves han pogut estudiar i obtenir el títol de mestres, un fet que demostra que la solidaritat té resultats tangibles en la millora del nivell cultural i laboral. Realitat guatemalteca vs. societat catalana Els joves descriuen una realitat marcada per la pobresa estructural i la manca d'accés a serveis bàsics: • Dificultats quotidianes: Expliquen com en les seves zones rurals s'ha de caminar llargues distàncies per aconseguir aigua o per anar a treballar. • Educació i treball: Mentre que a Catalunya l'accés a l'educació i la tecnologia és fàcil, a Guatemala molts infants han de treballar des de ben petits per ajudar la família. • Discriminació: Es destaca la marginació i el racisme que encara pateix la població indígena al segle XXI. Els valors humans com a moneda de canvi Un dels punts més potents de la conversa és la idea que aquests joves no venen només a rebre ajuda, sinó a oferir coneixement i valors: "Ells venen per ajudar-nos a nosaltres... ens estan donant uns valors humans que nosaltres hem perdut aquí a Europa." Segons Paco Chamar, la societat europea pateix una "pobresa humana" malgrat la seva riquesa material, mentre que la comunitat maia conserva valors de solidaritat col·lectiva, ajuda mútua, espiritualitat i respecte pels ancians. Activitats a Tarragona Durant la seva estada fins al 28 de febrer, el grup té previstes unes 100 xerrades en instituts, escoles d'hoteleria (com Can Brius) i centres cívics de Reus, Tarragona, Cambrils, Montblanc i el Vendrell. A més de la vessant educativa, els joves gaudiran d'experiències noves per a ells, com veure el mar per primera vegada.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Programació d'hivern al Teatre Metropol de Tarragona
Repàs de la temporada d'hivern al Teatre Metropol El coordinador de programació, Jordi Giramer, presenta una temporada que defineix com a continuïsta però molt potent teatralment. L'oferta destaca pel seu caràcter eclèctic, combinant grans clàssics amb propostes contemporànies, música de prestigi i talent local. Highlights de la programació teatral Clàssics readaptats: La temporada s'inaugura amb Conte d'hivern de William Shakespeare, a càrrec de la companyia Factoria Scènica Internacional (dirigida per Carme Portacelli), que aposta per una estètica contemporània i música en directe de Dani Nelo. Comèdia amb missatge: Destaquen obres com Fora de joc de Sergi Belbel, una comèdia negra sobre la crisi en una família burgesa, i la aclamada producció internacional L'Omissió de la família Coleman, un èxit argentí dirigit per Claudio Tolcachirt. Peces íntimes i perles: L'oferta inclou Primer Amor de Samuel Beckett, interpretat per Pere Arquillué, i L'hort dels cirerers de Txékhov, en una versió de David Mamet dirigida per l'home del moment, Julio Manrique. Talent del territori i col·laboracions Coproduccions: S'estrena el text premiat de Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna de juliol, una reflexió sobre la memòria històrica dirigida per Enric Mestres. Aniversaris: La companyia tarragonina Zona Zàlata celebra els seus 25 anys amb l'espectacle Bosch Sagrat. Altres disciplines: Música, Circ i Dansa Música: La programació inclou el concert de Jorge Drexler amb la seva gira Amar la trama i la presentació del nou disc de Refree. Circ i Clown: Destaquen la pallassa Pepa Plana amb Penèlope i l'espectacle de circ poètic Plecs, premiat com a millor espectacle de circ de sala del 2010. Dansa: La prestigiosa companyia Thomas Noone Dance oferirà un programa doble amb coreografies de Russell Maliphant. "L'Omissió de la família Coleman és la cirereta del pastís; una autèntica festa teatral que ningú s'hauria de perdre."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Nous espais de memòria històrica a Tarragona
Recuperació del patrimoni de la Guerra Civil Tarragona obre aquest dissabte dos nous punts clau per a la memòria històrica: un refugi antiaeri sota els jardins de Casa Canals i un monument commemoratiu al Camí de l'Oliva. L'objectiu és dignificar la història recent de la ciutat i oferir als ciutadans espais de reflexió sobre el conflicte bèl·lic. El refugi de Casa Canals Es tracta d'un espai de titularitat pública de prop de 58 metres quadrats que aprofita antigues cisternes del segle XVIII. Tot i les seves dimensions reduïdes, s'ha museïtzat per transmetre les condicions reals de la població durant els bombardeigs: Capacitat teòrica: Segons la propaganda de l'època, podia encabir fins a 285 persones, el que suposaria una densitat aclaparadora de 5 persones per metre quadrat. Troballes arqueològiques: Durant la neteja s'han recuperat objectes personals com ampolles de medicaments (fosfoglicocoladomènec), monedes de coure i una baleta (canica) de jugar perduda per un infant. Museïtzació emocional: L'espai s'ha mantingut fidel a l'original, evitant l'accessibilitat universal per no alterar l'estructura històrica de les escales amb pendent. Homenatge al Camí de l'Oliva El segon espai és un monument situat en un revolt on es van produir afusellaments durant i després de la Guerra Civil. "Convido la gent que vulgui a portar una flor i dipositar-la en aquest monument; és un acte d'homenatge respectuós i digne." Informació pràctica i visites Inauguració: Dissabte a les 11:30h (Casa Canals) i 12:30h (Camí de l'Oliva). Ruta guiada: A partir de febrer-març, el Museu d'Història oferirà una ruta de la memòria que inclourà aquests espais, la presó del Pretori i el cementiri. Seguretat: Es recorda que la sortida pel portal de Sant Antoni té una vorera molt estreta i cal extremar la precaució amb el trànsit.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Impuls de la Gastronomia a Tarragona: Associacions i Qualitat
Estat del Sector Gastronòmic a Tarragona L'episodi analitza l'evolució de la restauració a la ciutat de la mà de dos representants clau: la Rosana Gil (Tarragona Essència i el Serrallo) i en Quintín Quinsac (Associació de Restauradors de la Part Alta). Tots dos coincideixen que, tot i que s'ha avançat molt en els darrers anys cap a un model de cooperació i professionalitat, encara queda un camí important per recórrer per consolidar la ciutat com a destí de referència. Tarragona Essència: L'Autoavaluació com a Clau de l'Èxit Control de Qualitat Extern Un dels punts més innovadors discutits és el funcionament de Tarragona Essència. Aquesta entitat es diferencia per un decàleg d'exigència estricte: • S'han sotmès a una radiografia de clients anònims contractant una empresa externa. • Avaluen paràmetres com la temperatura dels plats, el servei, la neteja i el temps d'espera. • L'objectiu no és excloure, sinó fomentar l'autocrítica per millorar el nivell global. Producte de Temporada i Proximitat "La qualitat no vol dir que el producte sigui més car, sinó saber treballar el peix fresc de Tarragona o la verdura de temporada." L'aposta pel producte local (km 0) és l'eix central. Es prioritza la transformació de les cartes segons l'estacionalitat (carxofes, calçots o peix de temporada) per oferir una experiència autèntica. Accions i Perspectives per al 2011 Projectes de la Part Alta i el Serrallo L'associació de la Part Alta destaca per la seva cohesió interna i per haver creat una guia de restaurants per als turistes. Per al 2011, tenen previst: • Repetir accions solidàries amb col·lectius locals. • Consolidar esdeveniments populars com l'espineta amb caragolins i els arrossos de diumenge. Per la seva banda, l'associació del Serrallo valora molt positivament les Jornades del Romesco i pretén apropar la cultura gastronòmica als més joves mitjançant tallers a les escoles. Reconeixement i Cultura Gastronòmica Els convidats debaten sobre la percepció del tarragoní respecte als seus propis restaurants: • Existeix la sensació que els restaurants locals són, a vegades, més reconeguts a fora (guies nacionals, premis) que pels propis ciutadans. • Falta una certa tradició gastronòmica comparable a la de ciutats com Sant Sebastià o Cambrils. • Es recalca que ja no cal sortir de Tarragona per trobar una oferta potent i de qualitat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Agenda Cultural de Tarragona: Cap de Setmana del 21 al 23 de Gener
Propostes Culturals i Lúdiques a Tarragona Tarragona Ràdio presenta una guia completa d'activitats per al cap de setmana, que inclou teatre, concerts, cinema i esdeveniments solidaris repartits per diversos espais de la ciutat. Divendres 21 de gener Teatre a la Sala Trono: Es representa un duetre de Gerard Guix (companyia Jojijo), una comèdia premiada en català, italià i portuguès. L'entrada té un cost de 12 euros. Nit de concerts: El Groove Bar acull actuacions de Stoner Blues amb La Muerte del Rei i Hip Blues amb Castic Roll Dave. Més tard, sessió amb AMF DJs. Per la seva banda, la Sala Zero ofereix una sessió de DJ Lufthansa. Cinema i tallers: Projecció de Anna i el Rei a l'Hospital Joan XXIII i Noche i día a El Corte Inglés. També destaca l'Enigma Nocturn (Geocercat) per a joves i un taller de teatre sense paraules a Campclar. Música al Cau: Actuació del grup Mujeres a les 22:00h. Nota: El concert de Chivo Chivato a la Vaqueria ha estat suspès. Dissabte 22 de gener Mercat d'Intercanvi a Campclar: De 10:00h a 13:00h a la Plaça Major, sota la campanya Cuida Campclar per fomentar el reciclatge. Activitats infantils: Tallers de Lego a la botiga Bacus i conta-contes amb el Petit Circ de Makutu a El Corte Inglés. Cultura i Literatura: Presentació de llibres a la Llibreria La Rambla amb autors com Joan Brossa i Jordi Marrugats. Al teatre de l'Ateneu, l'obra Adrià, un torero català recaptarà fons per a la restauració de la parròquia de Sant Joan. Voluntariat i Música: Trobada de l'Associació Mediambiental La Cínia per al grup de voluntaris del riu Gaià. A la nit, música folk pop amb The World (Nova York) al Groove Bar. Diumenge 23 de gener Concert Solidari Tanzània Reacciona: Organitzat per Intermón Oxfam a l'Auditori Fundació Caixa Tarragona. El cor de gòspel Sentits actuarà per recaptar fons per al desenvolupament rural a Tanzània. Espectacles Familiars: CaixaFòrum: Activitat d'agilitat mental al matí i concert de música senegalesa amb Teranga a la tarda. Sala Trono: Espectacle infantil de dansa Animals amb Main Zoo House. Vermut Musical: Xaranga jazz amb The Feos Experience al bar La Queveda.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Concert Solidari d'Oxfam Intermón per Tanzània
Ajuda humanitària i solidaritat a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Albert Lancet d'Oxfam Intermón desgrana els detalls del concert solidari de gospel que tindrà lloc a la ciutat i analitza els programes de desenvolupament que l'entitat duu a terme a Tanzània. El programa de desenvolupament a Tanzània L'entitat no només treballa en projectes aïllats, sinó en un programa integral que ja es troba en el seu segon any d'execució. Els punts clau inclouen: Seguretat alimentària: S'han creat bancs de cereals en 14 comunitats per permetre l'emmagatzematge segur i la venda d'excedents en moments de millor preu. Diversificació de cultius: Foment de la producció de girassol per a l'obtenció d'oli, un producte resistent al canvi climàtic. Millora sanitària: Construcció de galliners separats de les vivendes per evitar la transmissió de malalties entre animals i humans. Impacte: Més de 56.000 persones es beneficien directament d'aquestes iniciatives. Esdeveniments i recaptació Per finançar aquestes tasques, s'organitza un concert amb el grup Gospel Sentits de Badalona: Data i lloc: Diumenge a les 19:00h a l'Auditori de Caixa Tarragona. Objectiu: Continuar el suport iniciat amb altres actes, com l'espectacle de màgia del Mag Gerard. Context global: Haití i la Taxa Robin Hood Lancet també reflexiona sobre la situació crítica a Haití un any després del terratrèmol, on Oxfam reparteix diàriament mig milió de litres d'aigua. "A Haití estem davant la catàstrofe més gran a la qual ens hem enfrontat mai; hi ha un desgovern que dificulta l'ajuda, però ens hi quedarem molts anys més." Finalment, es destaca la campanya internacional per implementar la Taxa Robin Hood, un impost del 0,05% sobre transaccions financeres especulatives que podria recaptar fons suficients per erradicar la fam al món.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
26'
Patrimoni, promoció turística i l'actualitat de Tarragona
El Patrimoni com a motor de Tarragona L'entrevista amb Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la importància de la Tàrraco Romana com a eix central de la promoció a Fitur. La ciutat busca consolidar-se com un referent turístic a través de la seva herència històrica. Projectes i Festivals Destacats • El festival Tàrraco Viva es consolida com el certamen de reconstrucció romana més important d'Europa. • S'anuncien col·laboracions amb la Fundació "la Caixa" per a una gran exposició sobre el món romà a la plaça Verdaguer el mes de maig. • Enguany, el festival s'avançarà al 6 de maig per no coincidir amb les eleccions municipals. Memòria Històrica i Bicentenari La regidora ha detallat les actuacions per recuperar la memòria de la Guerra Civil: • Obertura de refugis antiaeris sota el jardí de Casa Canals. • Inauguració d'un monument al Camí de l'Oliva per homenatjar els afusellats. • Presentació del programa per al Bicentenari de la Guerra del Francès (1811-2011), que inclourà conferències del doctor Sánchez Cervelló i documentals de Mario Pons. Restauració de Monuments i Gestió Administrativa Es fa un balanç de l'estat de les obres a la ciutat: • Les obres de la muralla, a la baixada del Roser, es preveu que finalitzin al març, sempre que les pluges no ho impedeixin. • Intervencions a l'Amfiteatre per sanejar les foses i millorar la visibilitat amb el trasllat de la guixeta. • S'anuncia que el conveni per al Consorci de la Tabacalera i la gestió de Tàrraco ja ha estat signat per l'Ajuntament i la Generalitat, a l'espera de la signatura del Ministeri de Cultura. "Som el festival de reconstrucció romana més important en aquests moments d'Europa." Actualitat Política Municipal Rossell també s'ha referit a les informacions sobre una possible candidatura alternativa dins d'Esquerra Republicana per a les eleccions municipals. Ha defensat el caràcter assembleari del partit i ha remès qualsevol decisió a la votació interna dels militants.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Impacte de Repsol i previsions turístiques a la Costa Daurada
Valoració de l'anunci d'inversions de Repsol Eugènia Arbó, representant de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, valora positivament el compromís de Repsol d'invertir 130 milions d'euros per evitar nous vessaments. Destaca principalment: La celeritat en la resposta de l'empresa i la presència del seu màxim responsable per donar explicacions. La importància que els ajuntaments de la Costa Daurada Central hagin participat en les reunions de seguretat. La necessitat d'establir un timing d'inversions clar abans que comenci la temporada a l'abril, per garantir la tranquil·litat del sector. "No podem arribar al mes d'abril i dir que encara no s'ha fet res." Impacte en el sector i turoperadors Tot i que els vessaments s'han produït al gener, existeix una preocupació real sobre la imatge del destí. Arbó assenyala que: Els turoperadors coneixen les incidències de primera mà a través dels seus delegats a la zona. L'equilibri entre la indústria i el turisme és delicat i requereix que les administracions actuïn com a garantistes. Balanç i previsions per a la temporada 2011 El sector presenta dades d'ocupació estables però amb canvis en els hàbits de consum a causa de la crisi: Estadístiques: L'ocupació s'ha mantingut al voltant del 67%, tot i que s'ha arribat als 7 milions de pernoctacions gràcies a un gran esforç comercial. Mercats: El mercat rus creix amb força (14%), mentre que el britànic (38%) podria baixar per la competència d'altres destins. El mercat nacional és el 50% del total. Despesa complementària: S'ha detectat una disminució de la facturació en restauració i oci (entre un 15% i un 20%), ja que les famílies retallen el pressupost per a extres com gelats o aperitius. Infraestructures: Aeroport de Reus Finalment, es destaca el paper de l'aeroport de Reus com a motor econòmic. A diferència de Girona, el 60% del tràfic de Reus es queda directament al territori, per la qual cosa captar nous operadors a fires com Fitur és clau per al flux turístic i la segona residència.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2022
Presentació de la Festa de la Calçotada a Valls El proper diumenge, 23 de gener, Valls celebra la seva emblemàtica Gran Festa de la Calçotada. En aquesta edició, l'esdeveniment s'ha avançat una setmana per evitar la coincidència amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que tenen lloc cada deu anys. Rafael Castells, responsable de l'organització, destaca que la ciutat ja es troba engalanada amb il·luminacions especials, creant un ambient pre-festiu únic. Activitats i competicions principals La jornada compta amb una estructura tradicional que atrau milers de visitants: Concursos Gastronòmics: A la Plaça del Blat se celebraran els concursos de cultivadors de calçots i de salsa de calçotada. Demostracions de Cocció: A la Plaça de l'Oli es podrà veure com es couen els calçots a la graella, amb la seva característica "fumera blanca". Concurs de Menjar Calçots: L'activitat més popular on 20 participants competeixen per veure qui en consumeix més en 45 minuts (actualment amb llista d'espera). Cercavila de la Calçotada: Un recorregut pel nucli històric amb gegants, nans, carros calçotaires i música. Impacte econòmic i previsions de temporada La festa marca el tret de sortida oficial de la temporada alta de calçotades, que s'allarga fins a l'abril. Les dades clau inclouen: Afluència: S'esperen entre 30.000 i 40.000 visitants només durant el diumenge. Consum: L'organització preveu moure més de 100.000 unitats de calçots durant la jornada. Economia: S'estima un impacte d'uns 14-15 milions d'euros a la comarca de l'Alt Camp durant tota la temporada, amb uns 400.000 visitants totals. "La qualitat està més que assegurada... la climatologia ha ajudat que hi hagi un calçot amb una sanitat i una verdor de fulles que poques temporades es veuen." Promoció internacional i logística L'esdeveniment s'ha consolidat com un actiu turístic de primer ordre, atraient públic del sud de França (amb promocions específiques a Tolosa i Narbona) i de la resta d'Espanya gràcies a l'AVE. L'organització recomana deixar el vehicle als aparcaments habilitats als afores i gaudir de tota la festa a peu, ja que els punts clau estan molt propers entre si.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Crisi i reptes dels marxants de la Rambla de Tarragona
Situació Crítica al Mercadet de Tarragona L'episodi analitza la situació econòmica extremadament complicada que viuen els venedors del mercadet de la Rambla Nova de Tarragona. Els entrevistats, representants de l'associació de marxants, coincideixen que la crisi actual és la més greu que han viscut en dècades, superant les recessions del 1982 i 1992. Punts Clau de la Crisi Caiguda dràstica de les vendes: Els marxants asseguren que, en moltes ocasions, els ingressos no cobreixen ni els impostos ni les despeses d'autònoms. Canvi en el model de consum: S'observa una degradació del tipus de gènere, amb un augment de la roba usada que perjudica la imatge global del mercat. Competència ferotge: Els grans hipermercats ofereixen preus per sota del cost en productes clau com el calçat infantil (Hanna Montana, Bob Esponja), impossibilitant la competència directa. Pressió fiscal: Reclamen a l'Administració local una rebaixa o congelació de taxes, citant l'exemple de Reus on s'han aplicat descomptes del 10%. Polèmica amb el Comerç Local Els marxants expressen el seu malestar per unes declaracions recents al Diari de Tarragona on se'ls titllava de "denigrants" per estar ubicats a la Rambla: "No pot fer aquestes declaracions... portem 50 anys a la ciutat i sempre hem estat dins de Tarragona, no som forasters." El Trasllat de Corsini a la Rambla Es recorda que el mercat es troba de forma provisional a la Rambla Nova des de fa quatre anys a causa de les obres del Mercat Central i la instal·lació de la carpa a la plaça Corsini. Aquest trasllat ha generat opinions dividides sobre l'impacte en el comerç de l'entorn.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Actualitat i futur del Club Natació Tàraco
Situació actual de l'entitat El president del Club Natació Tàraco, Josep Maria Clavé, analitza el moment actual d'una institució amb gran solera a Tarragona. Després d'un primer any de mandat que defineix com a intens, el club s'enfronta al repte d'estabilitzar la seva situació econòmica i social en un context de forta competència. Gestió del nombre de socis i economia • El club compta actualment amb uns 2.000 socis, xifra que s'ha vist reduïda en els darrers anys a causa de l'obertura de piscines municipals. • L'objectiu ideal per garantir la viabilitat i poder fer inversions és arribar als 2.500 socis. • S'estan aplicant estratègies comercials com la matrícula gratuïta i descomptes per portar nous membres. Projectes d'instal·lacions i serveis Millores i noves modalitats S'han realitzat inversions importants en la renovació de calderes per garantir la temperatura de l'aigua i es preveu ampliar l'oferta esportiva: • Consolidació de la natació: Tot i oferir judo, aikido, ioga o spinning, la natació de competició continua sent l'eix central. • Projecte de Pàdel: Es negocia amb l'Ajuntament per instal·lar pistes de pàdel en terrenys adjacents al futur pàrquing de Torroja. • Aparcament: La manca de places a la part alta és un inconvenient crític. El club confia que l'ampliació del pàrquing municipal inclogui avantatges per als seus socis. Vida social i competició El planter i els referents El club aposta per l'esport de base amb una escola que aplega més de 300 nens. Es busca que l'aprenentatge sigui divertit però també exigent. "Quan un pare castiga el seu fill dient-li: 'avui no aniràs a nedar', vol dir que estem fent bé les coses perquè el nen desitja venir al club." Pel que fa a la competició, destaquen figures com l'Eduard Galdeano, amb esperances posades en els Jocs Olímpics de Londres, i joves promeses com l'Héctor Espressati i el Biela Arilla.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
SALA 8 I MIG
Estrenes destacades a la Sala 8 i mig Aquesta setmana, l'Esther Ferrer ens proposa una selecció de cinema d'alta qualitat, destacant especialment l'arribada del cinema coreà a les sales comercials. La peça central és Poetry, del director Lee Chang-dong, una obra premiada al Festival de Venècia (Millor Guió) i projectada a Sant Sebastià. Poetry: La bellesa davant la tragèdia La trama segueix una anciana que cuida el seu net i decideix apuntar-se a un curs de poesia. Aquest procés de redescobriment personal es veu truncat per una realitat devastadora: * El seu net està implicat en una violació múltiple. * La protagonista inicia un descens als inferns emocional. * L'actuació de la protagonista, considerada la "dama del cinema coreà", és qualificada d'increïble. "És una pel·lícula carregada d'imatges que ens quedaran gravades" Altres recomanacions i cinema a Tarragona Cinema Català Es destaca l'estrena de Blog, de la directora Helena Trapé, una producció catalana que mereix tota l'atenció de l'espectador per la seva qualitat. La crítica: De dioses y hombres L'Esther també recomana fixar-se en la cartellera de les sales convencials per trobar joies com De dioses y hombres de Xavier Beauvois. Basada en fets reals a l'Atlas (Argèlia, 1995). Narra la resistència pacífica d'una comunitat de monjos davant l'amenaça integrista. Formalment impecable, recrea passatges simbòlics com el Sant Sopar. Es podrà veure en sessió de nit a la Sala 7.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
Germà Bel i el model d'infraestructures radial
Inversions en infraestructures i model territorial El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, ha presentat a Tarragona les tesis del seu nou llibre, Espanya, Capital París. La seva anàlisi se centra en com l'Estat espanyol ha consolidat durant segles un model radial de rutes i inversions que prioritza Madrid en detriment de zones amb més volum de mercaderies i activitat econòmica. Crítica al Corredor Mediterrani i la xarxa ferroviària Segons Bel, hi ha una clara falta de prioritats en la política ferroviària: L'Estat aposta pel manteniment d'un eix central que passa per Madrid, ignorant la viabilitat econòmica del Corredor del Mediterrani. Es denuncien inversions en trams d'alta velocitat amb baixa demanda (com el cas d'Orense), mentre que amb aquests mateixos recursos es podria finançar el ferrocarril del corredor mediterrani. Respecte a la mobilitat local, Bel es mostra escèptic amb el projecte del tramvia al Camp de Tarragona, qualificant-lo de poc viable i proposant com a alternativa la integració dels sistemes de rodalies. "En 6.500 milions d'euros s'arregla tot el ferrocarril del corredor mediterrani pel qual no hi ha diners." El model aeroportuari i el futur de Reus L'economista també ha posat el focus en la gestió dels aeroports, destacant les deficiències del sistema actual: Gestió Individual: Aeroports com el de Reus o Girona necessiten una gestió pròpia per ser competitius i poder fixar les seves pròpies tarifes. Competència deslleial: El model actual afavoreix que els grans aeroports (Madrid i Barcelona) tinguin facilitats per oferir taxes baixes, desplaçant les companyies low-cost cap als centres principals. L'efecte Ryanair: Espanya és l'únic país on aquesta companyia opera als aeroports principals a causa de la manca de flexibilitat del sistema de tarificació centralitzat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
30'
Gastronomia a Tarragona: Riquesa, Associacionisme i Qualitat
Panorama actual de la restauració a Tarragona L'episodi analitza l'estat de la gastronomia tarragonina a través dels representants de les principals associacions del sector. Es destaca que la ciutat viu un bon moment gastronòmic, tot i que encara queda molt camí per recórrer en comparació amb altres referents regionals. L'auge de l'associacionisme Un dels punts clau de la discussió és el canvi de paradigma en el sector: els restauradors han passat de veure's com a competència a col·laborar com a socis. • Tarragona Essència: Un col·lectiu transversal que agrupa restaurants de tota la ciutat sota criteris estrics de qualitat i proximitat. • Associació de Restauradors de la Part Alta (ARPA): Centrada en potenciar la riquesa activa del barri històric. • ARCS (Serrallo): Dedicada a la promoció del barri mariner i productes com el romesco. L'aposta per la Qualitat i l'Autocrítica L'associació Tarragona Essència ha implementat un sistema pioner d'autoavaluació externa mitjançant mystery shoppers (clients anònims) per garantir estàndards d'excel·lència. "No entenem que un restaurant no canviï la carta; s'ha de treballar amb producte de temporada i peix fresc de Tarragona." Reptes i Futur per al 2011 Els restauradors identifiquen diversos obstacles que cal superar per consolidar Tarragona com a destinació gastronòmica de primer ordre: • Infraestructures: Millorar l'aparcament i els accessos a la Part Alta i el Serrallo. • Turisme: Atraure el públic de Barcelona, que tradicionalment es desplaça cap al nord (Girona) i no cap al sud. • Comunicació: Fer que el tarragoní se senti orgullós de la seva oferta i la conegui millor. • Calendarització: Crear esdeveniments vinculats a les quatre estacions i productes de temporada com la cigala, el peix blau o el romesco.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana a Fitur
Tarragona i la seva estratègia a la Fira Internacional de Turisme En el marc de Fitur a Madrid, el gerent del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana, Quim Queralt, ha detallat les línies mestres de la promoció de Tarragona. L'eix central és el patrimoni mundial de la UNESCO, compartit amb els municipis de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. Principals línies d'actuació i futur proper Després d'un primer any de feina interna i planificació, el pla començarà a ser visible per al públic a partir de la Setmana Santa de 2011. Les accions més destacades inclouen: Digitalització i informació: Llançament del projecte Tarracotíquet per a la venda d'entrades online i instal·lació de pantalles tàctils d'informació turística. Pla de senyalització: Unificació i millora de la senyalística dels monuments romans per fer-la homogènia i facilitar la mobilitat del turista. Recuperació de la Via Augusta: Creació d'una ruta per a senderisme i BTT que connecti els municipis del Pla a través de camins històrics, evitant les zones urbanitzades o l'autopista. Turisme de creuers: Treball a llarg termini per posicionar Tarragona com un port de referència cultural, complementari a Barcelona, buscant sinergies amb altres ciutats de llegat romà com Nàpols o Roma. Promoció de Tarracociva Un dels pilars de la promoció a Fitur és el festival Tarracociva. S'ha anunciat una nova estratègia per atraure visitants de ciutats amb vincles patrimonials: Presentacions a l'exterior: Pamplona, Còrdova i Sagunt. Presentacions a Catalunya: Barcelona, Lleida, Reus i la mateixa Tarragona per a prescriptors oficials. "De vegades, la promoció també consisteix en això, en recordar que existeixes."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Nous espais de memòria històrica a Tarragona
Recuperació del patrimoni de la Guerra Civil El director del Museu d'Història de Tarragona, el senyor Lluís Valar, presenta la inauguració de dos nous espais emblemàtics dedicats a la memòria històrica de la ciutat: un refugi antiaeri i un monument als afusellats. El refugi antiaeri de Casa Canals Es tracta d'un espai de titularitat pública situat sota els jardins de la Casa Canals, amb les següents característiques: Dimensions i origen: Té uns 58 metres quadrats i reaprofita antigues cisternes del segle XVIII. Museïtzació emocional: L'objectiu no és només mostrar l'espai, sinó generar emocions recreant les condicions de foscor i angoixa de l'època. Troballes arqueològiques: Durant la neteja s'han recuperat objectes personals molt emotius com una bala (canica) de joc d'un infant, monedes de coure i ampolles de medicaments. Capacitat històrica: Tot i ser petit, en l'època es calculava que podia encabir fins a 285 persones, xifra que denota l'amuntegament extrem que patien els ciutadans. El monument del Camí de l'Oliva Aquest espai ret homenatge a les persones afusellades en aquest sector durant i després de la guerra. Simbologia: Consisteix en un mur amb forats quadrats que recorden les víctimes i inclou una frase del projecte guanyador sobre la necessitat de no oblidar els fets passats. Espai de dol: El Camí de l'Oliva era un lloc tràgicament conegut per les execucions, convertint-se en un símbol de l'horror viscut entre 1936 i 1940. "Cal no oblidar els mons que no coneixem." Gestió i futur de la memòria històrica Ruta guiada: A partir de finals de febrer, el Museu integrarà aquests espais en una ruta de la memòria que inclourà el Pretori (antiga presó de Pilats) i el cementiri. Continuïtat institucional: Valar es mostra optimista respecte al manteniment de les polítiques del Memorial Democràtic malgrat els canvis de govern, destacant que la recuperació de la memòria és un valor compartit per tot l'arc democràtic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
2011-01-19 INFO ACAS
Presentació de l'Associació Cívica d'Atenció Social (ACAS) L'entrevista presenta oficialment l'ACAS, una nova entitat amb seu al barri de Bona Vista (Tarragona) que neix amb l'objectiu principal de promoure la cultura de la prevenció de la salut. L'associació està formada per un grup heterogeni de voluntaris, des de professionals sanitaris jubilats fins a gent jove, que volen compartir la seva experiència amb la ciutadania. Objectius i funcions principals L'activitat de l'associació se centra en diversos eixos clau per millorar el benestar de la població: Prevenció i informació: Captar grups de risc que no acudeixen a revisions mèdiques, com és el cas de les dones d'entre 50 i 65 anys per a controls ginecològics. Acompanyament i voluntariat: Potenciar la solidaritat per evitar que les persones se sentin soles davant la malaltia. Xerrades i col·loquis informatius: Realitzar sessions dinàmiques sobre temes com l'osteoporosi o l'autoexploració de mama. Orientació sanitària: Guiar la població sobre a quins serveis públics d'atenció han d'adreçar-se segons les seves necessitats. Dinàmica de funcionament L'entitat aposta per un format de col·loqui, on els assistents puguin resoldre aquells petits dubtes quotidians que sovint s'obliden de preguntar a la consulta del metge. "Volem que la gent tingui la tranquil·litat de preguntar coses que, tot i semblar petites, els preocupen." Tot i tenir la seu fixada al carrer 6 de Bona Vista, l'ACAS té voluntat de projecció territorial i preveu desplaçar-se a centres cívics o altres barris del Camp de Tarragona si se'ls demana col·laboració.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Estratègies de la Costa Daurada a la fira Fitur 2011
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a Fitur Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme, analitza la participació de la Costa Daurada a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) de Madrid. La fira es presenta com una oportunitat clau per a la promoció i per consolidar agendes de treball amb professionals del sector. Oferta Turística i Mercats Estratègics L'estratègia de la Costa Daurada es basa en un model global que combina el litoral amb el patrimoni i l'oci: Patrimoni i Oci: Es promociona la Tàrraco Romana, la Ruta del Cister i el parc temàtic PortAventura. Mercats Prioritaris: Els focus principals són els mercats català, espanyol, francès i britànic. Lideratge en el Mercat Rus: Bono destaca que la Costa Daurada lidera aquest mercat a nivell de l'Estat espanyol, fet que requereix una vigilància i atenció especials. Tendències de Consum i Recuperació Econòmica S'observa un canvi significatiu en els hàbits del consumidor arran de la crisi: Digitalització: Un usuari mitjà realitza unes 23 consultes abans de comprar, comparat amb les 7 o 8 consultes d'abans de la crisi. Sensibilitat al preu: Tot i que no es renuncia a les vacances, el pressupost és molt més ajustat. Volum vs. Negoci: Tot i que el 2010 va créixer en nombre de visitants, el repte del 2011 és millorar el volum de negoci i els comptes de resultats, afectats per la baixada de preus. Situació de l'Aeroport de Reus Bono valora el descens d'usuaris a l'aeroport degut a la marxa de vols de Ryanair cap a Barcelona: "Estem buscant noves companyies, tant regulars com xàrter, per diversificar l'oferta. No és senzill, però forma part de la nostra estratègia en benefici del sector." Es preveu que la nova política tarifària d'Aena pugui fer l'aeroport de Reus més competitiu en el futur immediat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Campionat Catskills d'Automoció al Pere Martell
Competició d'Excel·lència en Automoció L'Institut Pere Martell de Tarragona acull el campionat Catskills, una competició tecnològica on els millors alumnes de Catalunya demostren les seves habilitats en el manteniment de vehicles. L'objectiu principal és trobar l'excel·lència professional i el representant català per a la fase estatal a Madrid (Spainskills). Proves Tècniques de Diagnosi Els participants s'enfronten a quatre reptes crítics en vehicles reals on s'han provocat avaries específiques: * Sistema ABS: Diagnosi de control de frenada i direcció. * Gestió del motor: Injecció i funcionament intern. * Climatització: Resolució de problemes en sistemes de confort. * Bus CAN (Multiplexat): La part més complexa, centrada en la comunicació electrònica del vehicle. Metodologia i Pressió "No es valora tan sols la resolució de l'avaria, sinó seguir un procés lògic sota la pressió del temps." Els alumnes disposen d'entre 45 minuts i una hora per prova. El jurat no només puntua que el cotxe funcioni, sinó que l'alumne utilitzi la documentació tècnica i les eines de diagnosi de manera professional i ordenada, sense marge d'error. Instal·lacions de Referència L'institut destaca per la seva potència en la família de Transport i Manteniment de Vehicles, amb més de 5.500 metres quadrats destinats a aquesta àrea i una flota que supera els 110 vehicles, incloent autobusos i camions. Aquest esdeveniment s'emmarca dins d'una setmana de jornades tècniques dedicades al sector.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Centenari de la Caixa a Tarragona: 100 anys d'història
Commemoració del centenari de la Caixa a Tarragona El programa celebra el centenari de la presència de la Caixa a Tarragona, que va obrir la seva primera oficina a la ciutat el 23 d'abril de 1911. Durant l'entrevista amb Enric Dalmau (director d'àrea de negoci) i Carles Marqués (director del Caixa Fòrum), es repassa l'evolució de l'entitat i es presenten els actes commemoratius. Evolució i creixement històric La primera seu es va ubicar al carrer Girona amb només tres empleats. Era l'oficina número 6 de l'entitat. Actualment, la demarcació compta amb 182 oficines, més de 900 empleats i prop de mig milió de clients. L'oficina central actual (Rambla Nova 100) manté el número 6 originari, simbolitzant la continuïtat històrica. Actes destacats del centenari L'entitat ha programat una vintena d'actes arreu del territori, destacant-ne tres de principals: Acte inaugural (26 d'abril): Destinat a institucions, amb la participació del cronista Josep Maria Sabater i un concert del Quartet del Liceu. Exposició de Tarracoviva: Una carpa espectacular a la Plaça Verdaguer que mostrarà la vida a l'antiga Tàrraco. Concert Participatiu: Interpretació del Messies de Händel al Tecnoparc de Reus com a cloenda. Activitats al Caixa Fòrum i territori El Caixa Fòrum Tarragona serà l'eix central de diverses exposicions clau: Enric Sagnier: Una mostra sobre l'arquitecte que va dissenyar l'emblemàtic edifici de la Rambla Bella. La Febre d'Or: Una exposició inèdita sobre la nova burgesia i la transformació urbana del segle XIX. Tecnorevolució i ciència: Divulgació sobre nanotecnologia i el funcionament dels boscos a diverses localitats com Reus i Vilaseca. "El centenari és un crit a l'optimisme i un motiu per celebrar el nostre compromís amb Tarragona malgrat els temps que corren."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Crisi al sector de l'automòbil a Tarragona (2010-2011)
Balanç del sector de l'automòbil i impacte de la crisi L'entrevista a Emili Beltran, secretari de l'associació ASTAVE, revela una situació crítica per als concessionaris i tallers de la província de Tarragona. L'any 2010 va ser un exercici negatiu, marcat per una forta dualitat entre un primer semestre d'esperança i un segon semestre de caiguda lliure. Una davallada històrica en les vendes Les dades mostren una realitat preocupant per al mercat local: * S'ha perdut el 50% del mercat en comparació amb els anys de bonança (2005-2007). * En xifres absolutes, l'any 2010 es van matricular 11.291 turismes, davant els més de 23.300 del 2005. * Tot i l'augment espectacular del 52% en vehicles totterreny, aquest segment només representa el 10% del mercat i no compensa la caiguda global. L'efecte miratge del Pla 2000-E i l'IVA La millora del primer semestre (amb increments d'un 50%) va ser artificial, impulsada per: 1. L'aplicació del Pla 2000-E (ajuts directes a la renovació). 2. L'anunci de l'augment de l'IVA, que va anticipar les compres. Tanmateix, quan es van esgotar les ajudes el juliol, el mercat es va col·lapsar. Beltran critica durament la gestió de l'Estat: "L'administració no va ser conscient que no solament les vendes efectuades estaven subjectes a l'ajut, sinó també les comandes compromeses." El conflicte dels ajuts no recuperats Un dels punts més conflictius és el deute de l'administració amb els concessionaris: * A la província de Tarragona, els empresaris han perdut uns 200.000 euros que van avançar als clients i que el govern no ha reintegrat. * A nivell de Catalunya, la xifra ascendeix a 2,4 milions d'euros. * El sector ha iniciat un contenciós administratiu per intentar recuperar aquests fons, tot i que ho consideren un procediment complex. Previsions pessimistes per al 2011 Les perspectives per al nou any no són encoratjadores. Es preveu que el 2011 mantingui la tendència negativa del tancament del 2010, amb caigudes de quota de mercat del 25-30% en les primeres setmanes de gener. El sector reclama sense èxit la pròrroga d'exempcions fiscals per als vehicles d'ocasió i nous plans de renovació que dinamitzin l'economia i la recaptació d'impostos.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Actualitat educativa: Setmana Blanca i noves llars d'infants
Gestió de les Vacances d'Hivern a Tarragona El regidor d'ensenyament, Joan Sanahujes, aclareix que el concepte popular de Setmana Blanca s'hauria d'anomenar correctament vacances d'hivern. Aquestes tindran lloc del 28 de febrer al 6 de març i no suposen un increment de despesa, ja que s'utilitzen els fons anteriorment destinats als primers dies de setembre. Detalls de l'organització: • Centres participants: Al voltant de 12 dels 23 centres de la ciutat han confirmat activitats organitzades per les AMPAs. • Rol de l'Ajuntament: Actua com a mediador entre les associacions de mares i pares i les empreses privades per facilitar la logística. • Horaris: S'ofereixen opcions de matí (de 9 a 13h) o jornades completes amb servei de menjador i acollida. "No és una idea sortida perquè sí; ens estem apropant al calendari escolar europeu que ja s'aplica a França o Alemanya." Expansió de les Llars d'Infants Municipals L'Ajuntament preveu un creixement significatiu de places de 0 a 3 anys durant el 2011, amb l'objectiu d'arribar a les 900 places totals a finals d'any. • Noves adjudicacions: Es construiran tres noves llars a la Móra, Sant Pere i Sant Pau i la zona de Joan XXIII. • Sistemes constructius: Es farà servir un mètode industrialitzat que permet enllestir els edificis en uns 6 mesos. • Projecte de les Clarisses: Malgrat les dificultats econòmiques, el projecte segueix viu però probablement s'haurà de traslladar al proper mandat municipal. Infraestructures i Reptes Futurs S'analitza la situació de diversos centres que encara operen amb mòduls provisionals i la necessitat urgent de finançament per part de la Generalitat: Institut Tarragona: És la prioritat absoluta degut al seu creixement constant d'alumnat. Escoles de Ponent i la Rabassada: Tot i que les instal·lacions són dignes, calen edificis definitius per l'estabilitat del projecte educatiu. Olga Xirinacs: Presenta complicacions pel fet d'estar situat en un edifici catalogat on no es poden fer obres fàcilment. Mobilitat: La Targeta de Transport Escolar El programa ja s'ha implantat totalment beneficiant a uns 23.000 alumnes de P3 fins a 4t d'ESO. • S'han realitzat aproximadament 400.000 viatges anuals. • L'horari s'ha ampliat fins a les 22:00h per cobrir activitats extraescolars. • Els usuaris més freqüents són els estudiants de l'ESO que es desplacen a instal·lacions esportives com les de Camp Clar o la Floresta.