Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1657-1680 de 2926
  • Joan Isaac i el seu disc 'Em declaro innocent' - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    15'

    Joan Isaac i el seu disc 'Em declaro innocent'

    Joan Isaac presenta el seu disc 'Em declaro innocent' El reconegut cantautor Joan Isaac conversa sobre el seu darrer treball discogràfic, Em declaro innocent, un àlbum que neix com una declaració de principis després de dos anys i mig de creació. Isaac defineix els seus discos com una mena de diari personal o periodisme intern que reflecteix les seves vivències i pensaments més profunds. Conceptes clau de l'àlbum La innocència com a revolució: L'autor proposa declarar-se innocent davant un món dominat per l'engany dels bancs i els polítics. És un acte de valentia i indignació. Fugir de les regles: Una part del disc expressa el desig de trencar amb les convencions socials, reflectit en lletres on m'agradaria "saltar-se les cues del cinema" o "discutir amb l'autoritat". L'art com a resposta: En un context mediatitzat pels diners i l'economia, Isaac reivindica la capacitat de l'art, la música i la literatura per sacsejar la societat i generar canvis reals. La salut de la cançó d'autor i l'escena catalana "Un país si no creu en si mateix es veu abocat a ser envaït per altres estètiques." L'artista fa una anàlisi optimista de la situació musical a Catalunya, destacant figures joves com Roger Mas, Feliu Ventura o Cesc Freixas. Tot i això, critica l'autoodi que sovint pateix la societat catalana i fa una crida a creure més en el potencial artístic propi. Concerts i projectes futurs Actuació a Tarragona: Presenta el disc al Teatre el Magatzem, un espai que valora especialment per la seva proximitat i intimitat amb el públic. Proper treball: Ja prepara un disc de piano i veu amb la col·laboració de diversos pianistes que l'han acompanyat durant els seus 40 anys de carrera, com Francesc Borrull o Conrad Setó.

  • El llegat literari de Capmany, Vidal i Baixeres a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    9'

    El llegat literari de Capmany, Vidal i Baixeres a Tarragona

    Homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover L'entrevista amb l'escriptor i professor Magí Sunyer commemora el 20è aniversari de la mort de dues figures claus per a la cultura catalana: Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover. Durant les jornades acadèmiques realitzades a Tarragona, s'ha destacat: Influència acadèmica: El paper fonamental de Jaume Vidal com a professor a la delegació de la UB (actual URV) des dels anys 70, formant generacions d'escriptors actuals. Patrimoni documental: Ambdós autors van llegar els seus llibres i manuscrits personals a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili. Versatilitat artística: S'ha analitzat especialment la seva producció teatral i poètica, a més de la faceta de Capmany com a feminista i comunicadora. "Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover van deixar un llegat concret a la Facultat de Lletres, els seus llibres i papers ja formen part de la URV." Ruta literària per Tarragona Com a tancament de les jornades, s'organitza una ruta que recorre els espais vitals dels autors a la ciutat: 1. Portal del Roser: Punt d'inici de l'itinerari. 2. Carrer de les Coques: Visita a la casa on van viure. 3. Diputació de Tarragona: Lectura de textos sobre la mar i les muralles. Josep Anton Baixeres: Literatura i Acció Cívica L'episodi també destaca la presentació d'un nou llibre sobre Josep Anton Baixeres, figura cabdal del catalanisme d'esquerres a Tarragona. El volum recull les ponències de les jornades de l'any anterior i subratlla el seu compromís social: Va ser el primer a fer ràdio continuada en català durant el franquisme. Primer president d'Òmnium Cultural a la ciutat. El senador més votat en les primeres eleccions democràtiques a la demarcació.

  • Entrevista electoral amb Francesc Vallès (PSC) - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    28'

    Entrevista electoral amb Francesc Vallès (PSC)

    El context electoral i la mobilització ciutadana Francesc Vallès, candidat del PSC per Tarragona, analitza la recta final de la campanya marcada per la crisi econòmica i l'atur. Destaca que un 25% dels votants decidits encara no han revelat el seu vot, un grup que el candidat identifica majoritàriament com a socialistes desencantats. Estratègies davant la crisi i retallades El debat se centra en la dicotomia entre la contenció del dèficit i la reactivació econòmica. Vallès critica durament les polítiques de la dreta (PP i CiU): • Acusa aquests partits d'utilitzar la crisi com una "magnífica excusa" per empetitir l'Estat. • Alerta sobre la privatització de la sanitat i l'educació. • Defensa les decisions preses pel govern de Zapatero per evitar la intervenció econòmica de la Unió Europea. "Invertir en formació és poder ser més rics i més competitius en el futur." Infraestructures clau per a Tarragona S'analitzen les prioritats per al territori davant la manca de pressupost: • Corredor del Mediterrani: Considerat la gran prioritat per la seva capacitat transformadora i el finançament europeu. • Autovia A-27: Necessària per a la connexió amb l'interior, encara que el seu ritme s'hagi alentit. • Port de Tarragona: El candidat en destaca la seva rendibilitat i la necessitat de connectar-lo amb l'ample de via europeu per potenciar les exportacions. Drets socials i futur del benestar Vallès posa l'accent en la defensa de la Llei de Dependència, un dret que considera en perill si governa la dreta. També vincula la qualitat de l'educació pública amb la igualtat d'oportunitats per a les futures generacions, citant la pèrdua de la sisena hora a Catalunya com un exemple de retrocés.

  • Entrevista a Jordi Jané: Pacte Fiscal i Infraestructures - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Jordi Jané: Pacte Fiscal i Infraestructures

    Context Electoral i Estratègia Política L'entrevista amb Jordi Jané, cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona a les eleccions del 20 de novembre, se centra en la necessitat de tenir una veu forta a Madrid davant la previsible majoria absoluta del Partit Popular (PP). • El candidat argumenta que el vot socialista ja no és útil per frenar el PP. • Defensa un model d'estabilitat i centralitat per Catalunya. • Destaca la importància de negociar amb força per garantir les prioritats del territori. El Pacte Fiscal: L'Eix Central Un dels punts clau de la discussió és el pacte fiscal, que Jané defineix com un element de supervivència econòmica: "Cada minut que passa, 30.000 euros se'n van a Madrid i no tornen. Això són 16.000 milions d'euros en un any, el 9% del nostre PIB." • Compara la situació amb el País Basc, on el control dels recursos propis permet tenir un 60% menys d'atur. • Fa servir la metàfora del sac d'avellanes per explicar com l'espoli fiscal empobreix la societat catalana. Prioritats en Infraestructures i Economia El debat se centra en les inversions crítiques per a la demarcació de Tarragona: • L'A-27 i el Corredor del Mediterrani: Jané insisteix que cal acabar les obres ja començades i critica les inversions en zones amb poca densitat de trànsit com Zamora mentre la N-340 segueix pendent. • El Tercer Fil ferroviari: Es polemitza amb la postura del PP d'atacar el traçat per la costa. Jané defensa la urgència d'aquesta solució provisional per no perdre competitivitat respecte al Port de Barcelona. • Gestió Aeroportuària: Reclama el traspàs real dels aeroports de Reus i Girona per poder fixar tarifes pròpies i crear un model low cost que porti turisme al territori. Connectivitat de Proximitat i Jocs Mediterranis Finalment, es destaca la importància de les Rodalies de Tarragona per unir millor ciutats com Reus, Valls i el Vendrell, i el paper dels Jocs Mediterranis 2017 com a motor per accelerar inversions pendents en un territori que Jané defineix com ple de vitalitat i potencial energètic.

  • Entrevista a Rafel Duran sobre l'obra 'Rive Gauche' - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Entrevista a Rafel Duran sobre l'obra 'Rive Gauche'

    'Rive Gauche': Un cant a la literatura i la llibertat dels anys 20 El director teatral Rafel Duran ens presenta 'Rive Gauche', un espectacle produït per la companyia Quarts Teatre que es podrà veure al Teatre Metropol. L'obra és un homenatge divertit i vibrant al món dels llibres, ambientat en el París dels anys 20. Estructura i argument de l'obra L'espectacle se centra en la història real de dues famoses llibreteres que van marcar una època al carrer de l'Odeon a París. Els punts clau de la posada en escena inclouen: Dues llibreries emblemàtiques: Una herència del cercle literari de l'època on es feien tertúlies i préstecs de llibres. Format de cabaret: L'obra té un estil cabretero, incloent-hi cançons de l'època interpretades en directe. Protagonisme femení: Interpretat per Mercè Anglès, Anna Güell i Marí Molins, l'espectacle destaca el paper de la dona com a empresària i figura independent. Investigació i context cultural Rafel Duran destaca que el projecte no és només entreteniment, sinó que neix d'una investigació sobre la història no oficial de les dones. L'obra, escrita per Marc Rosich, ha tingut una recepció excel·lent tant de crítica com de públic a Barcelona. "És un espectacle que és un cant a la gent que li agrada llegir i al món del cabaret dels anys 20." Visió de la dramatúrgia catalana Durant l'entrevista, el director reflexiona positivament sobre l'estat actual de la dramatúrgia catalana, remarcant que el teatre és un dels sectors culturals que millor resisteix, malgrat les dificultats econòmiques i institucionals.

  • Entrevista a Dolo Beltrán: Pastora a la Sala Zero - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Entrevista a Dolo Beltrán: Pastora a la Sala Zero

    El retorn de Pastora a Tarragona El grup Pastora torna a Tarragona per actuar a la Sala Zero aquest divendres. En aquesta ocasió, presenten un format acústic i íntim, una proposta que ja van iniciar a l'estiu i que els permet una major proximitat amb el públic. Malgrat les dimensions de la sala, el grup mantindrà la seva essència visual amb els seus habituals efectes de vídeo. Celebracions i nous reconeixements L'entrevista comença amb una bona notícia per a la banda: * Acaben de rebre un Premi ARC. * Dolo Beltrán destaca que, tot i ser una banda consolidada, rebre premis encara els sorprèn i els fa il·lusió. * Actualment estan centrats en la gira del seu darrer disc, Un viaje en nòria, publicat a principis d'any. Projectes paral·lels i futur La Dolo no només està centrada en la música; també ha revelat detalls sobre la seva faceta com a actriu: * Està assajant una obra de teatre amb Carol López que s'estrenarà a la Sala Villarroel al gener. * Sobre el futur de Pastora, han confirmat que preparen material nou per al 2012, tancant l'etapa actual a finals d'aquest any. Participació del públic S'ha destacat el concurs de videoclips per a la cançó Jungla, on el grup va convidar els seguidors a crear les seves pròpies versions visuals del tema. La Dolo ha comentat l'alt nivell de les propostes rebudes, especialment la del guanyador Joan Bonardo. "Jo sóc més de cap al final, quan tot es torna tecno i pista de baile." Finalment, l'artista recomana no perdre's el tema Invasión, que marca el punt àlgid de l'espectacle quan el ritme s'accelera cap a la música de ball.

  • Setmana de la Ciència al Campus Catalunya a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Setmana de la Ciència al Campus Catalunya a Tarragona

    Exploració de la Divulgació Científica El podcast ens trasllada a la Setmana de la Ciència celebrada al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. Malgrat la jornada de vaga universitària, les carpes de la Plaça de la Concòrdia acullen una trentena d'estands dedicats a apropar la ciència i la tecnologia als estudiants d'ESO i batxillerat. Homenatge a Antoni Martí i Franquès • Es destaca una carpa específica dedicada a la figura de Antoni Martí i Franquès, important científic d'Altafulla i pioner en l'anàlisi química de l'aire. Experiències i Experiments en Directe Química quotidiana: Estudiants de la facultat mostren aplicacions pràctiques com l'ús de la cor lombarda com a indicador natural de pH. Teràpies Naturals en Infermeria: Es discuteixen i proven mètodes com: Cuencos tibetanos: Ús de vibracions a través de l'aigua per a la relaxació. Flors de Bach: Identificació d'emocions i estats d'ànim mitjançant essències florals. Fisioteràpia i Tecnologia: Explicació del Kinesiotape (embenat neuromuscular) per a la relaxació muscular i el tractament de dolors com el menstrual. Enologia i Arqueologia: Tallers d'escriptura ibèrica i un tast d'aromes per entendre el món de l'elaboració del vi. Intel·ligència Artificial i Robòtica "Amb una intel·ligència artificial, el robot juga sol i sap on ha de tirar la fitxa correcta per a guanyar ell." • Es presenta un braç robòtic capaç de jugar al Conecta 4 utilitzant sistemes de visió per computador i algoritmes de decisió.

  • Produccions tarragonines al Festival de Cinema Arqueològic - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Produccions tarragonines al Festival de Cinema Arqueològic

    Cinema Arqueològic i Patrimoni Tarragoní L'entrevista amb Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, destaca la participació de Tarragona en l'onzena edició del Festival Internacional de Cinema Arqueològic del Bidasoa a Irun. Aquest esdeveniment és l'únic d'aquesta temàtica a l'Estat espanyol i s'ha consolidat com un referent prestigiós per a la divulgació científica i pedagògica. Documentals Seleccionats Tarragona hi presenta dues peces audiovisuals que busquen transferir el coneixement científic a la ciutadania de manera àgil i didàctica: Presidium, Templum et Ecclesia: Un audiovisual de 13 minuts que resumeix 20 anys d'investigació a la Catedral de Tarragona. Explica l'evolució de l'acròpoli des del campament romà de Sipió fins a la seu medieval. In Coemeterio: Documental de 23 minuts centrat en el funeral paleocristià, basat en les restes de la Necròpolis de Tarragona. Destaca per l'ús del llatí en els diàlegs i l'ocupació d'objectes originals i vestuari reconstruït. La Importància de la Divulgació Muñoz posa èmfasi en la necessitat de democratitzar el coneixement sobre el patrimoni per garantir la seva conservació i estima social: "El patrimoni per ser conegut primer ha de ser estimat, però no pot ser estimat si no és conegut." Innovació i Reptes El festival mostra les darreres tendències en el gènere, des de l'ús de tecnologia 3D i infografies fins a la tomografia aplicada a la mumificació egípcia. Malgrat les retallades i la crisi actual, es referma el compromís de les institucions tarragonines per continuar la tasca de transferència científica a través de projectes com Tarraco Viva.

  • Enxaneta: El món casteller en 3D i els seus valors - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Enxaneta: El món casteller en 3D i els seus valors

    Enxaneta, el documental que aprofundeix en el món casteller Aquesta producció de Televisió de Catalunya, dirigida per Paulí Sobirà, s'estrena com un retrat emocional i divulgatiu dels castells, aprofitant el primer aniversari de la seva declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els eixos de la pel·lícula Tecnologia 3D: Rodat principalment durant el Concurs de Castells de Tarragona, el format en tres dimensions busca transmetre la verticalitat i les emocions de la plaça d'una manera immersiva. Fil argumental: Tot i no ser una ficció, el documental utilitza una estructura narrativa on vuit protagonistes de diferents colles simulen una "família castellera" que viatja cap a Tarragona. Més enllà de la tècnica: L'objectiu no és explicar les regles o la dificultat dels castells, sinó els seus valors fonamentals: la força, l'equilibri, el seny, i temes socials com la immersió, la integració de la dona i la superació de la por. Distribució i projecció internacional El documental té una durada d'uns 80 minuts i, tot i estar pensat originalment per a la televisió, s'ha estrenat en sales de cinema comercials a causa de l'interès dels exhibidors. A més, té una forta vocació de projecció internacional: "Hem de fer que la gent de fora del país entengui què són els castells, les emocions que es viuen a la plaça i per què la gent vol pujar amunt." Per afavorir aquesta exportació, la cinta ja s'ha doblat a l'anglès i al francès, evitant els subtítols per no interferir en l'experiència visual del 3D.

  • 2011-11-17 ELECCIONS JORDI JANE - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    22'

    2011-11-17 ELECCIONS JORDI JANE

    Entrevista electoral amb Jordi Jané (CiU) El diputat i cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Jordi Jané, analitza les claus de les eleccions generals del 20-N, destacant la necessitat d'una veu catalana forta a Madrid davant la previsible majoria absoluta del Partit Popular. Eixos principals de la proposta política El Pacte Fiscal: Jané defineix el concert econòmic com una urgència vital. Segons el candidat, Catalunya pateix un dèficit fiscal del 9% del PIB, una xifra que considera insostenible comparada amb estats federals com els EUA. Estratègia a Madrid: L'objectiu no és fer oposició destructiva, sinó negociar des de la fortalesa per evitar que una majoria del PP actuï amb "arrogància". > "Si el PP és fort a Espanya, convé que Catalunya també ho sigui per fer d'aval de les nostres infraestructures i finançament." Prioritats en Infraestructures per al Territori L'entrevista se centra especialment en les necessitats de la demarcació de Tarragona: Corredor del Mediterrani: Prioritat absoluta davant d'altres alternatives que passen per Madrid. Jané critica el desconeixement de Rajoy sobre el traçat real. El Tercer Fil: Defensa la connexió provisional amb ample europeu des del Port de Tarragona fins a Castellbisbal per no perdre competitivitat comercial. A-27: Urgeix a acabar les obres fins a Montblanc per evitar el malbaratament de fons públics en projectes aturats. Aeroport de Reus: Reivindica el traspàs de la gestió a la Generalitat per potenciar-lo com a centre de low-cost i vols xàrter. Reflexions sobre la Crisi i el Territori Jané destaca el potencial de l'àrea metropolitana de Tarragona (indústria, energia i turisme) i proposa una millora de la xarxa de Rodalies per connectar millor nuclis com el Vendrell, Reus i Valls. Conclou demanant el vot per a CiU com l'única força que no se supedita als interessos dels grans partits estatals.

  • Els Catarres: Filosofia musical i l'èxit de 'Jennifer' - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Els Catarres: Filosofia musical i l'èxit de 'Jennifer'

    L'èxit i la filosofia d'Els Catarres En aquesta conversa, en Jan Riera, membre del grup Els Catarres, explica les claus de l'èxit de la banda i la seva particular visió del món de la música. El grup aposta per la proximitat i la simplicitat, fugint de grans infraestructures i centrant-se en l'energia del directe. Música lliure i internet La banda defensa que la música a internet ha de ser gratuïta. Consideren que, davant la impossibilitat de lluitar contra la pirateria, el millor és oferir les cançons directament des del seu web. Aquesta estratègia ha servit com a eina de difusió massiva (el fenomen boca-orella), fent que el públic no pagui pel disc, sinó per veure l'espectacle en viu. Valor afegit: El disc com a col·leccionista Tot i la descàrrega lliure, el grup llança una edició física el 29 de novembre. Per motivar la compra, han creat un producte únic: * Portades fetes a mà: Cada disc és una peça de col·leccionista amb lletres personalitzades. * Disseny gràfic: Aprofitant la formació del Jan, cuiden fins a l'últim detall l'estètica del format físic. El fenomen de 'Jennifer' Sobre el seu gran èxit, Jennifer, reconeixen que no tenen una fórmula secreta, però que ha servit com a punta de llança per donar a conèixer la resta del seu repertori. Com a anècdota curiosa, el Jan explica la seva trobada amb el president Jordi Pujol: "Ens va convidar a esmorzar i ens va donar les gràcies perquè la cançó era en català; ens va fer molta gràcia perquè és una institució." Directe al Teatre Metropol El grup es prepara per al concert d'aquest divendres al Teatre Metropol de Tarragona, on oferiran un directe potent que sol fer aixecar el públic de les cadires, tot i el format de teatre. El grup destaca per la seva xerrera i interacció constant amb l'audiència.

  • Maridatge de Jazz i Vi amb la DO Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Maridatge de Jazz i Vi amb la DO Tarragona

    Sinopsi de l'esdeveniment Es presenta un cicle de maridatges sensorials que uneixen el món de la música jazz i la cultura del vi sota el segell de la DO Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc durant tres dijous consecutius (17 i 24 de novembre, i 1 de desembre) al Palau de Fires i Congressos de Tarragona a les 19:30 h. La connexió entre el Jazz i el Vi Els interlocutors exploren la profunda relació històrica i cultural entre aquests dos plaers: * Origen compartit: Tant el jazz com el vi neixen de la terra. El jazz va sorgir com una expressió popular i reivindicativa de la població negra, lligada als cants de treball al camp. * Perfil gourmet: S'ha creat una simbologia on el bon vi i el bon jazz s'alimenten mútuament, multiplicant les sensacions de qui en gaudeix. * Tòpics superats: Tot i que sovint es veu com una música elitista, el jazz té un origen humil i directe que el vincula estretament amb el producte vinícola. Format de l'acte i selecció de productes L'experiència no es planteja com un concert convencional, sinó com un tast dirigit on: 1. Una enòloga presenta cadascun dels 6 vins de la jornada (incloent-hi blancs, rosats, negres i vins de licor). 2. El músic Javier Pía explica la peça escollida per a cada vi específic, basant-se en les sensacions del tast previ. 3. Es tasten un total de 18 vins al llarg de tot el cicle, destacant novetats com el vi Camí de Sirga de la Ribera d'Ebre i referències del celler Mas del Botó. Sensacions i preparació musical Javier Pía destaca el repte de triar la música adient per a cada ampolla: "He triat peces candidates per cadascuna... buscant donar-li una dinàmica des del començament fins al final." Es mencionen influències de clàssics com Duke Ellington i Frank Sinatra, així com estàndards com Autumn Leaves (Fulles de tardor), per transmetre estats d'ànim que van des de l'alegria fins a la introspecció blava (blues).

  • Nova Plataforma pel Transport Públic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    18'

    Nova Plataforma pel Transport Públic a Tarragona

    Presentació de la PTP al Camp de Tarragona L'entitat Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) inicia la seva activitat a les comarques de Tarragona sota la delegació de Daniel Pi. L'objectiu principal és defensar una mobilitat sostenible i proposar millores de baix cost però d'alt impacte per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Propostes Clau per al 2017 Amb l'horitzó dels Jocs del Mediterrani 2017, la plataforma planteja un model de transport eficient que eviti el col·lapse del vehicle privat: Implementació de Rodalies: Aprofitar la xarxa ferroviària existent per crear un servei de rodalies real al Camp de Tarragona, amb freqüències de pas de 15 a 30 minuts. Projecte Tramviaire: Transformar les vies que quedaran lliures pel Corredor del Mediterrani en un tramvia urbà que connecti Cambrils, Salou, Vila-seca i Reus amb el centre de Tarragona. Integració de l'Autobús: Eliminar les barreres administratives municipals perquè els autobusos urbans puguin arribar a punts estratègics com l'estació de l'AVE, l'aeroport o poblacions veïnes. Eficiència i Consens L'associació aposta per un model basat en el servei per sobre de les grans obres d'infraestructura: "Amb el mínim d'inversió cal fer el màxim de servei; el debat de la gran infraestructura s'ha acabat i ara l'èmfasi és el servei." Es busca crear un lobby positiu que generi consens entre ajuntaments, societat civil i administracions per racionalitzar les línies actuals i millorar la fiabilitat del sistema.

  • Sessions Nocturnes i Benvinguda Continuada - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    25'

    Sessions Nocturnes i Benvinguda Continuada

    Introducció i Benvinguda Aquest episodi es caracteritza per una interacció constant i repetitiva centrada exclusivament en la salutació nocturna. El contingut manté una estructura minimalista on l'eix central és la cortesia i el reconeixement de l'interlocutor en un context de final de jornada. Dinàmica de la Salutació Durant tota la sessió, s'estableix un patró de comunicació que subratlla la importància de: • El manteniment d'un ambient cordial. • La recurrència del missatge com a eina de cohesió. • El focus en el concepte de bona nit com a única unitat d'informació. "Bona nit" Conclusions del Diàleg Tot i l'absència de temes complexos o debats tècnics, l'episodi serveix com un exercici de presència constant i reafirmació del contacte verbal entre els participants, sense derivar cap a altres qüestions de l'actualitat o reflexions profundes més enllà del desig d'un bon descans.

  • La IV Setmana del Còmic de Tarragona: art i activitats - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    La IV Setmana del Còmic de Tarragona: art i activitats

    La IV Setmana del Còmic de Tarragona L'episodi se centra en la presentació de la quarta edició de la Setmana del Còmic de Tarragona, que tindrà lloc entre el 18 i el 27 de novembre del 2011. Els organitzadors, David Badia i Miquel Villalba (Chico Triste), expliquen els objectius i les fites principals d'aquesta jornada dedicada a l'anomenat art seqüencial. Exposicions i Reclams Principals L'atracció estrella d'aquest any és una exposició d'originals cedida pel col·leccionista Enric Alonso. Inclou peces úniques de mestres internacionals: * Mafalda (Quino) i l'univers Marvel. * Pàgines i planxes originals d'autors com Manara, Liberatore, Ibáñez i l'escola Bruguera. Cinema i Conferències El festival continua i amplia el seu cicle cinematogràfic per mostrar la relació entre el setè art i les vinyetes: * Watchmen: Considerada una de les millors adaptacions pel que fa a ambientació. * American Splendor: Una obra peculiar que barreja realitat i ficció sobre el creador de còmic. * Scott Pilgrim contra el Mundo: Molt enfocada al públic jove per la seva estètica de videojoc. Pel que fa a les conferències, destaca la presència de Horacio Altuna, una "vaca sagrada" del còmic guardonada amb el premi Yellow Kid (equivalent a l'Òscar en el món del còmic). També participarà Jaume Capdevila (CAP), humorista gràfic de La Vanguardia, per presentar la nova associació Dibuixants sense fronteres. Filosofia de les Jornades Els organitzadors subratllen que aquest esdeveniment es diferencia del Saló del Còmic de Barcelona en el seu enfocament. No es busca només la venda de novetats o figures, sinó: "El que pretenem és simplement que la gent s'acosti al món del còmic... la nostra feina és l'estudi de l'art seqüencial." Activitats als Barris i Participació Com a novetat i per fer difusió del projecte, s'estan realitzant sessions de caricatures gratuïtes als centres cívics de la ciutat (Bona Vista, Torreforta, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau). També hi haurà sessions al Pla de la Seu, sota la catedral, per apropar l'associació Iròpolis als ciutadans.

  • Èxit tarragoní als Premis Lux de Fotografia - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    Èxit tarragoní als Premis Lux de Fotografia

    Reconeixement a la fotografia professional i emergent L'episodi recull l'èxit destacat dels fotògrafs tarragonins Pep Escoda i Gerard Boyer en la 19a edició dels Premis Lux, el guardó de més prestigi en l'àmbit de la fotografia professional a l'estat espanyol. Pep Escoda: Trajectòria i mestratge Amb 21 anys de carrera, Pep Escoda ha refermat la seva posició com un dels grans noms del sector en guanyar múltiples guardons: Lux d'Or en Retrat: Una obra realitzada durant tres dies seguits de seguiment al pilot Christopher Berkham. Lux d'Or en Interiorisme: Una captura de la biblioteca del seminari de Tarragona. Lux de Plata en Retrat: Un treball amb temporers a Arcos de la Frontera. Lux d'Argent en Bodegó: Realitzat per a un celler del Priorat. Escoda destaca la importància de mantenir una línia constant de treball durant gairebé dues dècades i defensa la cultura del compartir coneixements en lloc d'amagar tècniques. "No em considero un artista, sóc un treballador de la fotografia. L'èxit és d'un conjunt de gent i de la pròpia ciutat." Gerard Boyer: La nova saba Per la seva banda, l'estudiant Gerard Boyer ha guanyat el Lux d'Or en la categoria Junior amb la seva sèrie Vida i Mort. Tot i venir del món de la informàtica, Boyer demostra el potencial de la cantera fotogràfica de Tarragona amb un projecte analògic de mig format. Tarragona com a referent fotogràfic Durant la conversa, es subratlla que Tarragona viu un moment dolç gràcies a esdeveniments com l'Scan i el Food Photo Festival. No obstant això, Escoda reivindica: Una major projecció de ciutat que uneixi tots els actius. La necessitat d'espais per exposar. Aprofitar la capitalitat de la cultura catalana el 2012 per consolidar la ciutat com a referent nacional i internacional.

  • Desena trobada d'exalumnes del Col·legi Jaume I - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Desena trobada d'exalumnes del Col·legi Jaume I

    Celebració de la 10a trobada d'exalumnes El proper dissabte 26 de novembre, l'Ateneu de Tarragona acollirà la desena edició de la trobada d'antics alumnes del Col·legi Jaume I. Els promotors de l'esdeveniment, José Luis Tejada, Lluís Molina i Assumpció Ramírez, expliquen que l'objectiu principal és mantenir viva la flama del contacte entre companys que compartien aula fa 40, 50 o fins i tot 60 anys. Organització i detalls de l'esdeveniment El sopar: Se celebrarà a les 21:00 h al carrer de Sant Magí. Inclou un aperitiu, el sopar pròpiament dit i una sessió de ball amb música dels anys 60 per recordar els vells guateques. Preu adaptat: Conscients de la situació econòmica, el menú s'ha ajustat a un preu de 30 euros per facilitar l'assistència a tothom. Logística: Per localitzar els assistents, s'envien unes 200 cartes per correu postal, tot i que moltes no arriben pel canvi de domicili. Records i anècdotes escolars Els testimonis evoquen una escola on les classes eren de fins a 40 alumnes i el pati estava dividit entre nens i nenes per un petit mur de pedra. Entre els records més emotius destaquen: El consum de formatgets i el got de llet que es donava a l'època. Anècdotes de nevades històriques i la conservació de neu en ampolles. L'antic escorxador proper al col·legi, que sovint distreia els nens en anar cap a classe. "Totes les persones interessades que es vulguin agregar a aquesta festa... que es fiquin en contacte perquè ells són els protagonistes." Per finalitzar, el José Luis ha preparat un detall sorpresa per a cada assistent, seguint la tradició d'anys anteriors on va regalar rèpliques de llibretes antigues i DVDs del col·legi.

  • Màgia Molt Especial: Tallers de màgia inclusiva - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    9'

    Màgia Molt Especial: Tallers de màgia inclusiva

    Projecte de Màgia Inclusiva a Tarragona La Fundació Mapfre i la Fundació Abracadabra han col·laborat per portar a Tarragona el taller Màgia Molt Especial, una iniciativa destinada a oferir il·lusió i eines terapèutiques a nens i nenes amb discapacitat física i psíquica. Cap a la primera escola de màgia adaptada Francisco José Guerrero, gerent de Mapfre a Catalunya, destaca que l'objectiu final d'aquests tallers és crear la primera escola de màgia per a persones amb discapacitat del món. Aquest projecte busca la permanència i l'estabilitat per damunt d'actuacions puntuals. Beneficis i Impacte L'activitat no només trenca la rutina dels centres, sinó que actua directament sobre la salut emocional dels participants: Autoestima: Aprendre i realitzar un truc davant de familiars genera una gran satisfacció personal. Il·lusió: La màgia actua com un motor d'alegria tant per als nens com per a les seves famílies. Adaptabilitat: El Mag David adapta les gales segons el grau de discapacitat, ja sigui intel·lectual o física severa. Programació a Tarragona Durant aquesta setmana, l'activitat visitarà centres emblemàtics de la demarcació: Centre d'Educació Especial Sant Rafael (Dimecres). Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta (Dijous). "L'escola no ha de ser una seu física, sinó que l'escola ha d'anar als centres per ensenyar màgia als discapacitats."

  • Seguiment de la vaga de metges a l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Seguiment de la vaga de metges a l'Hospital Joan XXIII

    Seguiment de la jornada de vaga L'episodi recull la crònica en directe des de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona durant la primera jornada de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya. La situació es caracteritza per una participació superior a l'esperada i un ambient de reivindicació davant les retallades pressupostàries. Valoració del Sindicat Eugenio Tirado, secretari de comunicació de Metges de Catalunya, exposa els motius principals de l'aturada: Retallades pressupostàries: Denúncia d'una tisorada del 4,86% per al pressupost de sanitat del 2012. M manca de diàleg: Crítica a la "sordesa absoluta" de l'administració cap a l'opinió dels professionals en la reestructuració del sistema. Condicions laborals: Retallada continuada de salaris i falta de previsió de futur. Serveis mínims: El sindicat critica que s'han imposat serveis mínims superiors als d'un dia festiu habitual. "Sembla que ens vulguin fer creure que els culpables de la crisi som els pacients per haver emmalaltit i els professionals per curar-los." Impacte en els pacients i usuaris Tot i que el sindicat i els pacients comparteixen la preocupació per la qualitat del servei, la jornada ha generat complicacions logístiques: ** reprogramació de visites: Moltes consultes s'han traslladat a hores extraordinàries el proper dia 23, amb el risc de col·lapse. Manca d'informació: Alguns usuaris es queixen de no haver estat avisats amb antelació sobre si el seu metge feia vaga. Problemes amb justificants: Dificultats per obtenir justificants laborals oficials quan el metge titular no és present per la vaga. L'ambient a l'hospital no és de paràlisi total, ja que es manté moviment a les consultes externes que no s'han vist afectades, però el missatge reivindicatiu és clar amb eslògans com: "No te pongas enfermo, estamos en crisis".

  • La Setmana de la Ciència a la URV: Divulgació i Recerca - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    La Setmana de la Ciència a la URV: Divulgació i Recerca

    Trobada científica al Campus Catalunya de la URV La Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta la 16a edició de la seua Fira de Recerca, una iniciativa que busca apropar el coneixement acadèmic a la ciutadania. L'objectiu principal és la transferència de coneixement i la divulgació, mostrant que la ciència no només es queda als laboratoris, sinó que té aplicacions reals i quotidianes. Detalls de la Fira de Recerca Ubicació: Plaça de la Concòrdia, Campus Catalunya. Dates i horaris: De dimecres a divendres, de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h. Infraestructura: Una carpa principal de 600 metres quadrats amb 30 estands interactius. Àmbits i Activitats La fira destaca per la seva transversalitat, ja que no només inclou les anomenades "ciències dures", sinó tot el ventall del mètode científic: Ciències Experimentals: Química i enginyeries (especial protagonisme per l'Any Internacional de la Química). Humanitats i Socials: Arqueologia clàssica, prehistòria (amb l'IPHES), història, cinema i economia. Interactivitat: La filosofia és "tocar i experimentar", amb activitats dissenyades per alumnes i professors perquè el públic s'impliqui activament. La importància de la divulgació científica L'entrevistat subratlla que la visibilitat de la ciència ha millorat gràcies a programes mediàtics i a l'esforç de les institucions. Es menciona la figura d'Eudald Carbonell com a referent en la socialització de la ciència. "La filosofia de la fira és que la gent hi pugui participar... que no només miris, sinó que les puguis experimentar tu mateix." A més de la fira, la Setmana de la Ciència inclou conferències al CaixaFòrum Tarragona sobre l'habitatge i la química, consolidant-se com un esdeveniment clau a tota Catalunya.

  • Crisi i deute de la Generalitat en els Serveis Socials - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Crisi i deute de la Generalitat en els Serveis Socials

    Situació Crítica de les Finances Municipals L'Ajuntament de Tarragona denuncia un deute de prop de 3 milions d'euros per part de la Generalitat de Catalunya, xifra que representa gairebé el 97% de l'import compromès mitjançant el contracte programa de 2011. Impacte en els Serveis i Programes Aquest impagament afecta directament la capacitat d'actuació de l'àrea de serveis a les persones, especialment en: • Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): Amb un pressupost de 2,2 milions, és la partida més compromesa. • Ajuts d'urgència social: Destinats a famílies en situació crítica que l'Ajuntament està avançant amb fons propis. • Centres Oberts i Immigració: Programes d'atenció a la infància i vulnerabilitat que no han rebut el finançament previst. Augment de la Demanda Social La regidora Victòria Pellegrin destaca un canvi en el perfil de l'usuari: apareixen persones que mai havien requerit ajuda, sovint arribant en estadis de necessitat molt avançats on la intervenció és més difícil. "L'Ajuntament ja no té més capacitat d'aguant ni d'elasticitat; estem al límit dels nostres compromisos amb els proveïdors." Gestió de Recursos i Xarxa de Solidaritat Es treballa de manera coordinada amb entitats del tercer sector com Creu Roja (gestió d'excedents alimentaris de la UE) i Càritas per evitar duplicitats i maximitzar l'abast dels recursos escassos. Cultura i Inclusió: El Festival Eclèctic Malgrat la crisi, es destaca l'èxit de la segona edició del Festival Eclèctic, un certamen que normalitza la discapacitat a través de les arts escèniques en espais com el Teatre Metropol, prioritzant la qualitat artística per sobre de la simple solidaritat.

  • El camp d'Argelers: Memòria de l'exili republicà - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    El camp d'Argelers: Memòria de l'exili republicà

    L'horror oblidat a la platja d'Argelers El documental dirigit per Felip Soler pretén omplir un "forat negre" en la història contemporània: la realitat del camp de concentració d'Argelers. Aquest espai va representar el xoc brutal per a milers de republicans que, fugint de la Guerra Civil, esperaven trobar refugi a França i es van trobar amb un sistema d'exclusió infraumà. Les tres etapes del camp El camp no va ser un centre estàtic, sinó que va evolucionar segons el context polític d'Europa: * Primera etapa (febrer 1939 - inici II Guerra Mundial): Destinat exclusivament a republicans espanyols i brigadistes internacionals. * Segona etapa (inici II GM - ocupació alemanya): Reclussió de famílies senceres davant la declaració de guerra. * Tercera etapa (Govern de Vichy): Es converteix en un camp de trànsit sota control feixista per a jueus i gitanos de tot Europa. Condicions de vida i manca de registres L'autor destaca que la recerca va ser extremadament complexa a causa de la censura i la prohibició de fotografiar el camp després dels primers dos mesos. "No sabíem res més, ni com funcionava, ni quin sistema tenien... el camp era sorra, era fred i era gana." Les condicions es descriuen com a infrahumanes: * Climatologia extrema: Situat a la platja nord, castigada per una tramuntana ferotge que aixecava la sorra i provocava ferides. * Manca d'infraestructures: Els refugiats dormien directament sobre la sorra humida durant mesos, sense barracons ni estufes. * Mortalitat: Es calcula que morien un mínim de deu persones al dia durant els primers mesos. Diferència amb els camps nazis Soler fa una distinció important: mentre que els camps nazis eren d'extermini i mort, els camps francesos com Argelers eren camps d'exclusió. Els interns eren ciutadans europeus privats de tot dret (sense lliure comunicació, treball ni moviment), considerats pel govern francès com a persones que "molestaven". L'exili i la difusió de l'obra El destí dels supervivents va ser divers: uns 250.000 van retornar a Espanya sota l'acord amb Franco, mentre que la resta va formar el gruix de l'exili permanent. Tot i l'èxit del documental a França (estrenat a 150 sales) i la seva emissió a Televisió de Catalunya, el director lamenta les dificultats per estrenar-lo en sales comercials a la resta de l'Estat.

  • Natàlia Rodríguez: Esport d'elit i gestió a l'Ajuntament - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    19'

    Natàlia Rodríguez: Esport d'elit i gestió a l'Ajuntament

    Gestió Esportiva en Temps de Crisi i Repartiment de Recursos L'entrevista a Natàlia Rodríguez, regidora d'esports de l'Ajuntament de Tarragona i atleta d'elit, desgrana la complexitat de gestionar l'àrea esportiva municipal en un context de fortes restriccions econòmiques. Rodríguez reconeix que els primers mesos al càrrec han estat marcats per la necessitat d'ajustar el pressupost i comunicar als clubs la impossibilitat de mantenir les subvencions d'abans. Punts clau de la gestió municipal: Dependència de fons públics: Molts clubs d'elit depenien excessivament de les subvencions, una situació que la regidora considera insostenible actualment. Prioritat per l'esport base: Davant la falta de recursos per a grans esdeveniments nous, l'aposta clara de l'Ajuntament és potenciar la base i el deport femení. Jocs del Mediterrani 2017: Es veuen com una oportunitat d'inversió a llarg termini i un motivador per als joves esportistes de la ciutat. "No podem donar més; és el moment d'estrenyir-se el cinturó i buscar recursos privats que complementin l'ajut públic." Preparació per als Jocs Olímpics de Londres 2012 Rodríguez compagina la seva tasca política amb una preparació física exigent de caràcter professional. Amb 32 anys, l'atleta es mostra ambiciosa i segura de les seves possibilitats en la competició internacional. Estratègia esportiva: Objectiu clar: La consecució de la medalla d'or en el 1500m. Cicle d'entrenament: Centrada en un únic pic de forma per a l'agost, evitant competicions de pista coberta o cross a l'hivern per acumular base. Conciliació: Un horari estricte que comença amb entrenaments a primera hora del matí per dedicar la resta del dia a la regidoria. La Radiografia de les Instal·lacions Pel que fa a les infraestructures, la regidora destaca que Tarragona ja disposa d'una bona base, però que els Jocs del Mediterrani obliguen a executar tres projectes fonamentals: la nova piscina olímpica, un pavelló polivalent i la remodelació de la pista d'atletisme de Camp Clar.

  • 2011-11-14 SINDICAT METGES - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    2011-11-14 SINDICAT METGES

    Els motius d'una aturada històrica L'entrevista a Eugeni Tirado, representant dels metges, detalla el profund malestar del col·lectiu davant les noves retallades pressupostàries previstes. La vaga no s'ha desconvocat pel fet que l'Administració no ha presentat cap proposta que garanteixi la sostenibilitat del sistema o el manteniment dels llocs de feina. Els punts clau de la protesta són: * Acumulació d'ajustaments: Des de 2010, els metges han patit una reducció salarial d'entre el 7% i el 10%, a la qual ara s'hi suma una nova amenaça de retallada. * Futur pressupostari incert: Es preveu una nova disminució del pressupost sanitari propera al 5% per a l'any vinent. * Deteriorament assistencial: El tancament de quiròfans, plantes d'hospitals i l'augment de les llistes d'espera (com en les cataractes) són conseqüències directes que afecten la qualitat del servei. La posició de Metges de Catalunya El sindicat critica la hipertròfia burocràtica de l'Administració, que prefereix retallar sous abans que reduir l'estructura administrativa. Tirado expressa la seva decepció amb la negociació: "L'Administració ha enviat representants que no tenien capacitat per signar acords, cosa que demostra una manca de voluntat real per desconvocar la vaga." Impacte i serveis mínims La vaga afecta uns 16.500 professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS) i centres concertats. Tot i l'aturada, s'ha garantit que: 1. Tota l'assistència urgent serà atesa. 2. Els pacients oncològics i d'unitats de cures intensives (UCI) tenen la cobertura assegurada. 3. L'activitat programada no urgent serà la més afectada.