Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

1705-1728 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Polítiques de Joventut i Centres Cívics a Tarragona
Polítiques de Joventut i Nous Equipaments L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un creixement significatiu en les infraestructures per a joves, destacant la feina de l'anterior regidora Sandra Coloma i la consolidació de diversos espais clau: • Oficina Local de Joventut del Tarragonès: Ubicada a l'antiga Facultat de Lletres, funciona com una finestreta única per a consultes sobre habitatge, salut i, especialment, treball, amb més de 9.000 usuaris. • Espai La Palmera i Casal Jove Kesse: Equipaments complementaris per a activitats lúdiques, concerts a l'aire lliure i exposicions culturals. • Projecte de la Capsa Jove (Tabacalera): Malgrat el concurs de creditors de l'empresa constructora, l'Ajuntament treballa per acabar l'obra abans del 31 de desembre de 2011 per no perdre el finançament estatal. Model de Gestió: La Cogestió El regidor Javier Villamayor subratlla que el futur dels equipaments públics passa per la cogestió amb les entitats. L'objectiu és que les activitats siguin autofinançables per evitar estructures econòmicament insostenibles. Centres Cívics i Cohesió Social Els centres cívics es defineixen com a espais de socialització fonamentals per a la ciutat, amb una oferta de 5.000 places aquest trimestre i bonificacions del 50% per a aturats i pensionistes. • Dèficit a Llevant: Es discuteix la possibilitat de transformar part de la Ciutat de Repòs i Vacances en un centre cívic per a la zona de Llevant, tot i que l'Ajuntament es mostra prudent per no assumir dèficits de la Generalitat. • Programes familiars: Destaca el programa Menuts (0-3 anys) i les ludoteques com a espais d'interacció entre pares i fills. Telecentres i Modernització Digital Els telecentres continuen sent vitals per evitar la fractura digital. Amb més de 6.000 usuaris anuals, ofereixen formació en ofimàtica i suport a entitats per tenir presència a internet. En el futur, es planteja ampliar aquest suport a les petites i mitjanes empreses (PIMES) i comerços locals per mantenir la seva competitivitat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
2011-11-03 ‘LA LLAMA DOBLE’ ÉS L’ESPECTACLE QUE LA COMPANYIA GADITANA FLICK FLOCK DANZA
La Dansa Contemporània com a Espai d'Inclusió L'entrevista se centra en la participació de la companyia gaditana FlickFlock Danza al Festival Eclèctic de Tarragona. La seva directora, Susana Alcón, explica la filosofia d'un projecte que trenca barreres a través del moviment i la disciplina artística. Punts Clau de la Companyia Origen i trajectòria: Fundada el 1995, la companyia sorgeix d'una escola de formació i ha recorregut festivals de gran prestigi nacional i internacional. Composició inclusiva: L'elenc està format per 35 ballarins, on aproximadament el 50% té alguna discapacitat diagnosticada i l'altre 50% no, treballant sempre des de la igualtat. Llenguatge artístic: Es basen en el respecte a la diversitat i utilitzen característiques sovint vistes com a limitacions per investigar noves línies estètiques. L'Espectacle: "La Llama Doble" Aquesta obra de gran format, que es representarà al Teatre Metropol, s’inspira en un assaig d’Octavio Paz. Temàtica: Explora els conceptes de l'amor i l'erotisme a través del cos. Diversitat generacional: El grup inclou intèrprets des dels 5 fins als 52 anys. Valors humans: L'èxit de la companyia rau en l'empatia, la complicitat i el treball cooperatiu. "L'art sempre ha estat vinculat a lo peculiar, a lo distint. La discapacitat és al món i l'art ha de ser un reflex natural d'aquesta realitat." Reflexió sobre l'Art i la Discapacitat Susana Alcón reivindica que un artista ho és pel seu talenta i capacitat de transmetre, independentment de la seva condició física o psíquica. Destaca que Espanya és referent en companyies de dansa inclusiva i que l'escenari és el lloc idoni per innovar i trencar cànons estètics tradicionals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Turisme de Postal: El Boom de la Costa Daurada
Presentació de l'Exposició "Turisme de Postal" L'exposició, situada a la Fundació Caixa Tarragona, ofereix un recorregut visual pel boom urbanístic i turístic de la Costa Daurada durant els anys 60 i 70. A través de l'arxiu de Raimon Miserachs (Fotorraimon), es documenta la transformació del territori. El Llegat de Raimon Miserachs Raimon Miserachs va ser un pioner de la fotografia de postals a Tarragona. El seu fons, actualment dipositat a l'Arxiu Històric de Tarragona, consta de més de 50.000 imatges que capturen no només el paisatge, sinó també la indústria i l'evolució social. • L'empresa Fotorraimon encara és activa avui dia. • El procés de digitalització ja ha processat unes 15.000 imatges. • Les postals servien com el principal reclam turístic de l'època. Àmbits de la Mostra i Impacte Territorial L'exposició s'estructura en quatre eixos principals per explicar el canvi radical de la costa catalana: Impacte en el paisatge: Comparativa entre imatges històriques i captures actuals per visualitzar el pas del temps. Infraestructures: Evolució d'edificis emblemàtics com l'Hotel Imperial Tàrraco o la Ciutat Residencial. Vida de turista: El dia a dia dels visitants, la seva vestimenta i els vehicles de l'època. Publicitat: Com es promocionaven els hotels, restaurants i càmpings. "I podem veure una mica tot aquest boom urbanístic que es va generar a la zona cap als anys 60 i 70." Material Complementari i Audiovisuals A més de les 74 postals seleccionades físicament, la mostra inclou: • Càmeres fotogràfiques originals utilitzades per Miserachs. • Una pantalla amb més de 300 imatges addicionals. • Projeccions cinematogràfiques com Tarragona, Balcón del Mediterráneo (1958) i films amateurs dels anys 70.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
2011-11-03 FLASHMOB AL MERCAT CENTRAL
Una iniciativa per celebrar Santa Cecília L'Estudi de Música de Tarragona, representat per David Saneuja i Teresa Valls, organitza una flashmob el proper dissabte 19 de novembre a les 12:00 h al Mercat Central. L'objectiu és sorprendre els compradors i donar vida al barri amb una acció cultural conjunta. Detalls de l'espectacle L'acció es basarà en la cançó "Bon dia" dels Pets, però amb una variació significativa: * Lletra personalitzada: La professora Marta Soler ha adaptat la cançó per fer referència directa als paradistes i a la vida quotidiana del mercat. * Coreografia senzilla: Està pensada perquè tothom, fins i tot la gent que s'hi trobi casualment, pugui unir-se a la segona tornada. * Vestuari: Es demana als participants que portin un jersei o samarreta de color llis i viu o fosc per ser identificables. Com participar-hi La convocatòria s'està gestionant principalment a través de les xarxes socials: 1. Facebook: S'ha creat un grup anomenat "Flashmob de l'estudi de música i el Mercat Central de Tarragona" on hi ha la lletra i un MP3 tipus karaoke. 2. Preparació: Hi ha un grup motor d'unes 15-20 persones (alumnes i professors), però la intenció és que tot el mercat acabi cantant. 3. Còmplices: L'Associació de Venedors, amb el seu president Albert Ribot, col·labora activament i els mateixos paradistes tindran la lletra impresa per participar. "El bonic d'una flashmob és que s'hi afegeixi la gent que no hi comptava."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Balanç de la temporada turística 2011 a la Costa Daurada
Balanç General de la Temporada 2011 Maria Eugènia Arbó, presidenta de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, analitza els resultats d'un any marcat per la inestabilitat econòmica. Tot i el context actual, el sector presenta xifres d'ocupació positives: Ocupació estable: De gener a setembre s'ha mantingut una mitjana del 70%, una xifra idèntica a la de l'any passat. Rendibilitat en qüestió: Malgrat mantenir el volum de clients, la rendibilitat preocupa el sector a causa de l'ajust de pressupostos de les famílies. Estades mitjanes: El client estranger sol fer estades de 10 a 14 dies, mentre que el nacional es mou entre els 4 i 7 dies, deixant una mitjana global de 4 nits. El Mercat Rus i el Futur dels Visats L'increment del mercat rus ha estat un dels pilars de la temporada, servint de "coixí" davat la davallada del consum intern: Un dels turoperadors principals ha passat de 20.000 a 80.000 clients. S'espera que la simplificació dels visats anuals de cara al 2012 faciliti encara més l'arribada d'aquest perfil de turista. El mercat britànic segueix sent, però, el principal mercat estranger amb una confiança històrica en la zona. L'Impacte de Ryanair i la Mobilitat Arbó valora la marxa de la companyia aèria durant els mesos d'hivern: L'afectació és limitada pel sector hoteler a curt termini, ja que el 85% de la planta està tancada en aquesta època. El contracte de Ryanair és vigent fins al 2013 per a la temporada alta (Setmana Santa a octubre). Tot i això, l'associació defensa la necessitat de diversificar les companyies aèries per no dependre d'un sol operador. "Tenir totes les pomes al mateix cistell és un risc molt elevat." Estratègies de Creixement i Nous Reptes De cara al futur, el sector aposta per la prudència i la fidelització: Noves oportunitats: S'està obrint el mercat polonès amb nous turoperadors. Turisme esportiu i sènior: Es treballa amb la Generalitat per potenciar el turisme esportiu (futbol, karate, ciclisme) i programes per a gent gran a nivell europeu per tal d'allargar la temporada més enllà de l'estiu.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Màgia solidària al Festival Teatre Màgic de Tarragona
El Festival Teatre Màgic: Un referent internacional El programa destaca la importància del Festival Teatre Màgic, que enguany celebra el seu 5è aniversari. Segons el seu responsable, el Mag Gerard, el certamen és un aparador mundial que fins i tot ha despertat l'interès de la prestigiosa revista Magic Magazine de Las Vegas. Plats forts del cap de setmana L'agenda del festival per a aquests dies presenta dues propostes destacades al Teatre El Magatzem: Màgic Andreu: Dissabte 5 de novembre amb l'espectacle Somriures Sense Fronteres. Màgia en Concierto: Diumenge amb el Mag Gerard i Lluís Lafont, fusionant màgia musical i parlada. Compromís solidari i Màgia Teràpia Un dels pilars d'aquesta edició és la vessant benèfica: El Màgic Andreu destinarà el 100% de la recaptació a la seva ONG per ajudar nens amb càncer a l'hospital Vall d'Hebron. L'espectacle de diumenge col·laborarà amb la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona. "La màgia teràpia fa que les adrenalines creixin i que el nen tingui una esperança de vida més important." Innovació i futur del festival El Mag Gerard explica que el festival ha rebut propostes de mags del Japó, França i els Estats Units, consolidant Tarragona com un espai clau per a la màgia de proximitat. El mateix Gerard aprofitarà l'actuació de diumenge per fer un tast de la seva nova producció que s'estrenarà oficialment a León durant el desembre.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Anàlisi i perspectives del sector immobiliari a Tarragona
El futur de la construcció i la promoció immobiliària En aquesta tertúlia econòmica de Tarragona Ràdio, s'analitza l'estat crític i les expectatives de recuperació del sector de la construcció a la província. Amb la participació de José Luis García (Gremi de la Construcció del Tarragonès) i Diego Reyes (Promotors Immobiliaris), es debaten les mesures fiscals i els obstacles financers actuals. Impacte de les mesures fiscals Els experts valoren les iniciatives governamentals recents i les promeses electorals davant els comicis del 20N: IVA superreduït (4%): Tot i ser una mesura positiva, critiquen la seva brevetat (fins al 31 de desembre). Consideren que per ser efectiva ha de ser estable en el temps. Recuperació de la desgravació fiscal: Es valora molt positivament la proposta de recuperar la desgravació per compra d'habitatge. Segons Diego Reyes, aquesta és la "mesura social més important" per facilitar l'accés a l'habitatge a les rendes mitjanes i baixes. Inestabilitat normativa: Es critica el constant canvi de regles de joc (pujades i baixades d'IVA i desgravacions), que genera incertesa en el comprador. El paper de la banca i el "dumping" Un dels punts més conflictius és la gestió de l'estoc immobiliari per part de les entitats financeres: Crítiques al sector financer: S'acusa els bancs de prioritzar la venda dels seus propis actius adjudicats, sovint a preus per sota del cost de construcció (dumping), cosa que desvirtua el mercat. Manca de crèdit: El principal problema continua sent la paràlisi del crèdit tant per al promotor com per al comprador, sumat a l'augment dels diferencials en les hipoteques. "El motor d'arrencada per poder frenar l'atur és començar a construir els habitatges que realment es necessiten." La situació a Tarragona i el POUM Quant a l'àmbit local, es destaca: Manca d'estoc a la capital: A diferència d'altres zones com Móra d'Ebre, a Tarragona ciutat no hi ha un excés d'habitatge en mans dels bancs, fet que demostra una demanda latent. Importància del POUM: Tot i que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal no resoldrà la crisi de crèdit, és vital per marcar el desenvolupament de la ciutat a llarg termini i per projectes com els Jocs del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Debut i primera entrevista a Jorge D'Alessandro amb el Nàstic
L'arribada del nou tècnic grana El matí de Tarragona Ràdio ha estat marcat pel debut de Jorge D'Alessandro com a nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona. L'estrena s'ha produït el dia de Tots Sants amb el primer entrenament a l'annex del Nou Estadi, generant una gran expectació mediàtica i la presència de desenes d'aficionats que busquen un revulsiu per treure l'equip de l'última posició de la Segona Divisió A. Una decisió fulminant En la seva primera entrevista concedida a Quim Pons, el tècnic ha explicat com es va gestar el seu fitxatge: Ràpida negociació: El contacte es va produir entre diumenge nit i dilluns al matí, tancant el cas de manera gairebé immediata. Exposició mediàtica: L'oferta es va fer pública en directe durant el programa Punto Pelota, fet que va accelerar les especulacions. Filosofia i mètode de treball D'Alessandro es defineix com un apassionat de les "tripes" del futbol que viu per i per al joc les 24 hores. Els punts clau de la seva proposta són: Exigència màxima: No vol jugadors que s'amaguin o s'acomodin; demana un compromís total. Responsabilitat als veterans: Ha donat tot el pes de l'equip a jugadors clau com Morán, Longás o Tuni. Metodologia argentina-europea: Un estil de treball basat en espais reduïts i alta intensitat, similar a la línia de mestres com Marcelo Bielsa. "No em demaneu peres a l'om, però vull que el jugador sàpiga quins són els seus límits i m'ha de convèncer que els pot donar." Objectiu: El derbi contra el Sabadell El debut oficial serà contra el CE Sabadell, l'equip revelació. D'Alessandro destaca la dificultat de la categoria i envia un missatge de fe i confiança a l'afició, tot recordant que no hi ha miracles sense treball. "La situació se surt endavant guanyant, marcant un gol més que el contrari... no hi ha més secret."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Èxit històric dels Xiquets de Tarragona a Vilafranca
Balanç d'una Jornada Històrica L'entrevista a Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, celebra la fita assolida a la diada de Tots Sants a Vilafranca, on la colla va descarregar la tripleta màgica. Peiró destaca que aquest èxit no és fruit de la casualitat, sinó d'un moment de forma excepcional i d'una evolució en la mentalitat de l'entitat. Moments clau i emocions L'aleta del 4 de 9: Peiró identifica el moment en què l'enxaneta (l'Albeta) fa l'aleta com el punt de màxima felicitat, simbolitzant la consecució del primer castell de nou de la colla fora de Tarragona. Gesta fora de casa: Per primera vegada en la seva història, els Xiquets superen els seus propis registres lluny de la seva plaça, trencant tabús històrics. Les claus de l'èxit segons el cap de colla Canvi de xip mental: La colla ha après a gestionar la pressió i a creure en les seves possibilitats d'una manera diferent. Treball d'equip: Tot i el lideratge de Peiró, ell emfatitza que l'èxit pertany a l'engranatge de l'equip tècnic i a la implicació de tota la colla. Planificació i base sòlida: La temporada ha estat marcada per un gran volum de castells de vuit, consolidant els pisos inferiors abans de fer el salt definitiu. "Ahir va ser probablement el millor dia de la història nostra com a castellers." Futur i continuïtat De cara al 2012, Peiró es mostra prudent sobre la seva continuïtat, afirmant que caldrà valorar les energies de l'equip durant l'hivern. Destaca la importància dels assajos durant els mesos de període de descans (gener-febrer) per treballar sense la pressió de les actuacions, una fórmula que ha estat clau per a la creativitat i la tècnica d'enguany.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Debut de Jorge D'Alessandro i èxit dels Xiquets de Tarragona
Actualitat Esportiva i Castellera a Tarragona El programa repassa els dos grans focus d'atenció de la jornada festiva de Tots Sants: l'arribada de Jorge D'Alessandro a la banqueta del Gimnàstic de Tarragona i l'històrica actuació dels Xiquets de Tarragona a Vilafranca. El "factor D'Alessandro" al Nàstic L'entrenador argentí assumeix el repte de treure l'equip de l'última posició de la Segona Divisió A. En la seva primera entrevista, destaca: Ràpida negociació: El fitxatge es va tancar de forma fulminant després d'una oferta mediàtica en directe. Filosofia de treball: Es defineix com un apassionat les 24 hores amb una metodologia que combina l'estil argentí (estil Bielsa) amb l'europeu. Exigència màxima: Ha deixat clar que els pesos pesats de la plantilla (Morán, Longás, Tuni) han de liderar el canvi. Missatge a l'afició: Demana fe i confiança per al derbi contra el Sabadell. "No em guanyarà ningú a pesat; em faré entendre perquè repetiré les coses les vegades que faci falta." Gesta històrica dels Xiquets de Tarragona Roger Peiró, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, analitza la descàrrega de la tripleta màgica a Vilafranca, considerada la millor actuació de la seva història fora de casa. Canvi de xip: La clau de l'èxit ha estat la mentalització i la confiança guanyada al pati d'assaig. Fites assolides: Van carregar el primer 4de9f lluny de Tarragona, consolidant una temporada sense caigudes i amb molts castells de vuit. Futur de la colla: Peiró subratlla la necessitat de descansar i gestionar l'èxit amb humilitat, sense confirmar encara la seva continuïtat per a la temporada 2012.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Jorge D'Alessandro: Arribada i reptes al Nàstic
L'arribada d'un tècnic mediàtic al Nou Estadi L'entrevista presenta Jorge D'Alessandro en la seva primera presa de contacte com a nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona. El tècnic explica que el fitxatge va ser un procés fulminant, tancat en menys de 24 hores després d'una oferta que fins i tot es va fer pública de forma curiosa en un programa de televisió. Filosofia i mètode de treball D'Alessandro es defineix com un apassionat del futbol que busca aplicar una metodologia basada en: Exigència màxima: No accepta que els jugadors s'amaguin o s'acomodin. Justícia i claredat: Vol que cada futbolista conegui els seus límits i se senti responsable. Estil de joc híbrid: Una barreja argentino-europea amb treballs en espais reduïts, citant la influència de referents com Marcelo Bielsa. Gestió del vestidor i objectius El nou tècnic té clar que la salvació passa per donar pes als referents de l'equip (Morán, Longás, Tuni). Tot i la situació crítica (quatre punts en onze jornades), el seu missatge és directe: "Es surt d'aquesta situació guanyant i treballant amb il·lusió." Visions sobre el futur immediat El debut: S'estrenarà contra el Sabadell, un equip que admira per la seva possessió, tot i que ell buscarà un joc més vertical cap a la porteria contrària. El camp: Defineix el Nou Estadi com un "joguet" i un estadi que ha de convertir-se en un bastió per la pressió que pot exercir sobre el rival. L'afició: Agraeix la rebuda i demana fe i confiança per revertir la dinàmica actual del club.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
La venda de castanyes a la Rambla de Tarragona
Tradició i noves generacions a la castanyada El reportatge ens trasllada a la Rambla de Tarragona, on la tradició de les parades de castanyes continua viva, tot i que ha evolucionat. Ja no trobem només la figura clàssica de la castanyera de muntanya, sinó principalment estudiants i entitats locals que aprofiten la festivitat per recaptar fons. Punts clau de la jornada: Estudiants en acció: Els alumnes de 4t d'ESO del col·legi Sant Pau s'han instal·lat a la cantonada amb el carrer Canyelles per finançar el seu viatge de final de curs a Mallorca. Han gestionat personalment els permisos amb l'Ajuntament i han construït la seva pròpia infraestructura amb bidons reciclats. Entitats culturals: El grup de diables Foc i Gresca de Torreforta també ven castanyes al costat de l'edifici d'Hisenda per fer front a la crisi i la manca de subvencions, utilitzant el reclam de la picaresca i el bon humor. L'impacte del clima: Es destaca una realitat atípica: la calor intensa i el sol de justícia d'aquest any, que fan que el consum de castanyes calentes no resulti tan atractiu de forma immediata, tot i que les vendes es mantenen estables perquè la gent se les emporta a casa. Dades d'interès i consells: Preus: Les paperines oscil·len entre 1 € i 3,50 €, depenent de la mida (petita, mitjana o gran). Logística: S'arriben a vendre entre 50 i 60 quilos de castanyes durant el cap de setmana. El secret del bon castanyer: Segons els experts a peu de fogó: "Foc lent, tallar-les perquè no petin i posar-les una mica en aigua perquè estiguin toves." L'ambient a la Rambla es mantindrà durant tota la setmana, amb parades que funcionen fins a les 12 de la nit per celebrar la Diada de Tots Sants.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
L'art del panellet artesà a la Pastisseria Conde
El valor de la tradició artesana a la pastisseria En una connexió en directe des de la Pastisseria Conde de Tarragona, s'explica com s'està vivint la campanya de Tots Sants. El mestre pastisser Josep González, vicepresident del Gremi de Pastissers Artesans, destaca que malgrat les crisis, la tradició del panellet continua molt arrelada. Elaboració i previsions de venda Producció en directe: L'obrador treballa a ple rendiment per transformar 50 quilos de maçapà en gairebé 100 quilos de panellets en una sola jornada. Previsions provincials: S'estima una venda d'uns 50.000 quilos de panellets a tota la província. Artesania vs. Indústria: Es remarca la diferència de qualitat respecte al producte industrial, rebutjant l'ús de patata o farines de farcit. Varietats i matèries primeres El secret de l'èxit resideix en la qualitat de la matèria prima: L'estrella indiscutible és el panellet de pinyons, elaborat amb el preuat pinyó de Castella. Altres varietats tradicionals inclouen les d'avellana, coco, cafè, codonyac (fet a la casa), maduixa i gemma. Es defensa fermament el producte tradicional català davant d'altres influències com el Halloween. "El que a casa meva el meu pare i la meva mare em van ensenyar és que el client no se'l pot enganyar. Si vols créixer com a professional, has de donar la màxima qualitat possible." Consells per als particulars Molts clients opten per fer panellets a casa. El pastisser explica que, tot i oferir consells tècnics, l'elaboració casolana ajuda a valorar la complexitat, el temps i el cost real dels ingredients de primera qualitat, justificant així el preu del producte artesà.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
La Fundació Bona Nit inicia la 6a campanya d'acollida
Balanç i trajectòria de la Fundació Bona Nit Amb motiu de la celebració del seu cinquè aniversari, la Fundació Bona Nit, representada pel seu president Antoni Coll, fa balanç d'una trajectòria marcada pel creixement i la resposta a les necessitats socials de Tarragona. Des dels seus inicis l'any 2006, l'entitat ha demostrat un compromís ferm amb les persones sense sostre: Atenció personalitzada: Més de 1.175 persones ateses en 5 anys. Serveis bàsics: S'han proporcionat prop de 13.678 pernoctacions i 7.500 àpats. Origen de la fundació: Va néixer arran de la commoció social per la mort d'una persona de fred al Vendrell. Detalls de la nova campanya d'hivern Aquest proper dimecres (2 de novembre) s'inicia la sisena campanya d'acollida, que s'allargarà durant sis mesos fins al 30 d'abril. El dispositiu se centra a oferir cobertura integral: Allotjament: Disponibilitat de 20 llits diaris a la Pensió Carmen de Tarragona. Alimentació: Servei complet amb esmorzar (Cafè i Caliu), dinar (Ajuntament) i sopar. Suport integral: Inclou bugaderia, assessorament laboral i un factor clau: "Se'ls fa aquest acompanyament psicològic, que és important per donar-los la màxima solució possible del seu cas." Nous perfils: L'impacte de la crisi a Tarragona Antoni Coll destaca un canvi preocupant en el perfil de l'usuari. Mentre que abans predominava l'immigrant o el sense sostre "habitual", actualment s'ha incrementat notablement la gent de la pròpia ciutat que ha perdut la llar a causa de la crisi: Prop del 50% dels atesos són de Catalunya o la resta d'Espanya. Nombroses persones amb pis a la ciutat han de recórrer a menjadors socials perquè no tenen ingressos per a l'alimentació bàsica. Es manté el treball en xarxa amb entitats com Càritas, Creu Roja i l'Associació Mare de Déu de Llar per prevenir desnonaments de famílies.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Presentació del Mercat de Pagès i Botigues de Tarragona
Revitalització del comerç a través de l'activitat al carrer L'associació Botigues de Tarragona, representada pel seu president Ferran Milà i la dinamitzadora Montse Cociells, detalla la seva estratègia per afrontar els actuals reptes del sector comercial. La filosofia central de l'entitat és clara: portar la gent al carrer per, indirectament, fomentar l'entrada de clients als establiments físics. El Mercat de Pagès a la Rambla Nova L'esdeveniment principal destacat és la primera edició del Mercat de Pagès, que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de novembre a la Rambla Nova. Les claus del mercat són: * Gran participació: Entre 90 i 120 parades d'alimentació i artesania. * Activitats per a tota la família: Tallers participatius (ceràmica, fusta, llavors) i demostratius (orfebreria, vidrieres). * Qualitat i rigor: Es demana el carnet d'artesà i el compliment estricte de la normativa sanitària. * Ambientació: Inclourà una taverna "sense fum" i animació infantil. La fira de mostres com a inversió de futur Ferran Milà posa èmfasi en el canvi de mentalitat necessari per al botiguer actual. L'objectiu de sortir al carrer no ha de ser exclusivament la venda immediata, sinó la captació de nous clients i el posicionament de marca. "L'objectiu d'una fira de mostres no és fer diners al moment, sinó que el client et conegui i acabi venint a la botiga més tard." Objectius i col·laboracions L'associació buscar recuperar la tradició de les fires de tardor i consolidar mercats temàtics (com el Mercat Català previst per al maig). També s'ha agraït el suport de la CEPTA, l'Ajuntament de Tarragona i les empreses professionals de muntatge per fer possible aquesta infraestructura, que inclou des de grups electrògens fins a punts d'aigua a la via pública.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
44'
Sopar solidari amb estrelles Michelin per la Lliga contra el Càncer
Un esdeveniment gastronòmic sense precedents a Tarragona El proper 11 de novembre, l'Antiga Laboral de Tarragona (Complex Educatiu) acollirà un sopar benèfic excepcional. L'objectiu és recaptar fons per a la Fundació Josep Carreras i la Lliga contra el Càncer, unint la solidaritat amb l'alta cuina de la demarcació. Els protagonistes del menú L'episodi compta amb la participació dels tres xefs amb estrella Michelin de la zona, que han col·laborat de manera altruista: • Diego Campos (El Rincón de Diego, Cambrils): S'encarregarà d'un plat de carn, un corder cuinat a baixa temperatura, desossat i laquès. • Joan Bosch (Can Bosch, Cambrils): Aportarà la seva experiència amb un soquet de rap mariner amb patates de Prades i pèsols. • Fran López (La Torre de l'Indià, Xerta): Malgrat la seva joventut (27 anys), oferirà un entrant sofisticat amb tres tipus de tàrtars (llagostins, salmó i cavalla). Dolços i postres d'autor La part final del menú estarà coordinada per especialistes locals: • Gabriel Olivier (Gelater): Elaborarà un sorbet de fruita de la passió amb oli d'oliva i un toc de Xertrés per netejar el paladar. • Marco Martins (Pastissos de Crema): Presentarà un lingot de xocolata al 70% amb crema de Baileys i diversos petit fours per acompanyar el cafè. Logística i finalitat social "No venim a lluir vaixella, volem que el menjar i la causa siguin els autèntics protagonistes." • Capacitat: S'esperen unes 300 persones, amb una cuina que mobilitzarà més de 50 professionals i alumnes d'hostaleria. • Solidaritat: David Ortega, director de la Lliga contra el Càncer, explica que els fons serviran per mantenir el suport psicosocial a famílies i els grups d'ajuda mútua, on Tarragona és referent a tot Catalunya. • Detalls: El sopar tindrà un preu de 60 euros i inclourà set aperitius, diversos entrants, plats principals i sorpreses musicals amb un quartet de corda del Conservatori Josep Carreras.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1h 28min
Ple extraordinari: noves ordenances fiscals a Tarragona
Context i Urgència de la Sessió L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat una sessió extraordinària marcada per la necessitat urgent d'aprovar les ordenances fiscals per al 2012 abans del termini legal. L'alcalde i el seu equip de govern han defensat que aquest pas era imprescindible per evitar un col·lapse econòmic i garantir la continuïtat dels serveis públics bàsics. Principals Mesures Fiscals El debat s'ha centrat en l'increment d'impostos i taxes, amb un enfocament en quatre eixos: l'austeritat, l'esforç fiscal, el suport a l'activitat productiva i la reducció del dèficit d'empreses municipals: • S'aplica un augment general vinculat a l'IPC per a la majoria d'ordenances. • L'IBI (Impost sobre Béns Immobles) s'incrementa un 9,5%, xifra similar a la de la taxa de la brossa. • S'han aprovat bonificacions fiscals per a la creació d'ocupació i per a petites i mitjanes empreses per tal de reactivar l'economia local. Posicions dels Grups Polítics L'episodi recull un enfrontament dialèctic intens entre el govern socialista i els partits de l'oposició: • Partit Popular (PP): Tot i ser crítics amb la gestió anterior, han facilitat l'aprovació mitjançant l'abstenció en punts clau. Han justificat aquesta postura per "responsabilitat de ciutat" i per evitar la fallida de la institució. • Convergència i Unió (CiU): Ha votat en contra, qualificant la pujada d'"injusta" i fruit d'una "gestió erràtica i catastròfica". Critiquen que es carregui el pes de la crisi sobre la ciutadania. • Iniciativa per Catalunya (ICV): Ha demanat més progressivitat i ha criticat que no s'hagin discutit les bonificacions socials al mateix temps que l'augment de tributs. "El món és dels valents i de la gent que té grandesa; hem posat la ciutat per sobre de l'estratègia de partit." Gestió Econòmica i Empreses Municipals S'ha discutit obertament la situació de deute d'empreses com l'AMT (Aparcaments i Transports) i el pagament de factures pendents. El govern defensa que el deute "està al carrer" en forma d'infraestructures, mentre que l'oposició denuncia factures sense consignació i manca de transparència en el superàvit anunciat mesos enrere.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
2011-10-28 EL PETIT DE CAL ERIL
Entrevista amb Joan Pons sobre la recta final de la gira L'emissora connecta amb Joan Pons, l'ànima del grup El Petit de Cal Eril, per parlar del seu proper concert a l'Orfeu Canongí de la Canonja. Aquest esdeveniment representa l'últim concert de la formació a les comarques de Tarragona abans d'acabar oficialment la gira del seu disc Vol i Dol el proper desembre. Aspectes destacats de l'entrevista: Èxit i trajectòria: Pons reflexiona sobre un any intens de concerts on han buscat fer cançons que els representessin amb naturalitat. Projectes futurs: Després de tancar la gira, el grup té previst un període de descans i la preparació d'un nou disc per a finals de l'any vinent. Properes parades: La gira tindrà un final internacional i estatal, passant per Belgrad (Sèrbia), Madrid (Teatro Lara) i Barcelona (Sala Heliogàbal). Reedició: S'anuncia que al desembre sortirà una reedició del seu primer disc, que actualment és força desconegut pel gran públic. "És l'últim concert que fem aquí a Tarragona... fent la cosa més fàcil, que és fer cançons que més o menys ens representin." Concurs per als oients El programa ofereix dues entrades dobles per al concert de dissabte a la Canonja. Es destaca que el concert coincideix amb el primer aniversari de la Canonja com a municipi independent de Tarragona, convertint la cita en una celebració especial.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Cels de tardor: Diàleg entre imatge i paraula
Un viatge visual i literari pel territori El programa presenta el llibre "Cels de tardor del Camp de Tarragona al Maestrat", una obra col·lectiva que combina la sensibilitat visual del fotògraf Quim Vendrell amb la riquesa textual de Marina Maseguer. El projecte forma part de la col·lecció "He mirat aquesta terra" d'Arola Editors. La gènesi del projecte La col·laboració va néixer sota la premissa de l'editor d'acompanyar les imatges amb textos. Marina Maseguer va insistir a anomenar les seves aportacions com a "paraules" en lloc de poemes, buscant una aproximació més humil i directa a les sensacions que li transmetien les fotografies. El cel com a protagonista: Les imatges són essencialment descriptives, on el cel actua com l'element que defineix l'estat d'ànim i l'atmosfera. Recorregut geogràfic: El llibre traça una ruta visual des de Tarragona fins al Maestrat, incloent-hi també una pinzellada de l'Alguer. Estètica fotogràfica: Quim Vendrell destaca la força dels cels amenaçadors i l'ús del blanc i negre per emfatitzar el dramatisme del paisatge. Paisatges i sensacions destacades Els autors comparteixen les seves peces preferides i reflexionen sobre el valor del nostre entorn immediat: Morella i Corbera d'Ebre: Destaquen pel contrast de llums i la càrrega emocional del paisatge, especialment la destrucció de Corbera sota un cel amenaçador. El cel de Cambrils: Mencionat per la seva intensitat vermella, descrit com un "cel de foc". Valoració del territori: Ambdues parts coincideixen que no cal anar lluny per trobar meravelles; llocs com el Montsant o Siurana ofereixen escenaris de categoria mundial. "Hi ha hagut una coincidència total entre la meva intenció fotogràfica i el que han estat les seves paraules."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
Acord pel ple d'ordenances municipals a Tarragona
Acord i Gest de Responsabilitat Política El Partit Popular (PP) ha anunciat públicament la seva decisió d'abstenir-se en la votació del proper ple extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta decisió permetrà aprovar les ordenances fiscals per a l'any 2012, evitant així el bloqueig institucional. Principals acords i increments fiscals L'acord entre el govern municipal i el grup popular comporta canvis significatius en la pressió fiscal: Increments en l'IBI i la taxa de brossa: S'apujaran un 9,5%, xifra que es troba quatre punts per sobre de l'IPC. Recaptació addicional: Es preveu que el consistori ingressi uns quatre milions d'euros extra gràcies a aquesta mesura. Resta d'impostos: Es mantindran vinculats a l'actualització de l'IPC, situat actualment en el 5,4%. Crítiques i exigències de reforma Tot i permetre l'aprovació, el portaveu popular, Alejandro Fernández, ha estat molt crític amb la gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros: "L'Ajuntament de Tarragona podria caure en una situació de fallida si no es fa aquest gest de responsabilitat." El PP ha posat sobre la taula diverses condicions per al futur pressupostari: Aprimar l'estructura municipal: Reducció de la despesa interna. Fusió d'empreses públiques: Accelerar la integració d'ens municipals per reduir el dèficit. Transparència: Acusen l'alcalde de mentir sobre el superàvit anunciat abans de les eleccions.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Canvis i novetats als Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Reestructuració dels Premis Literaris per la Crisi Joan Cavallet, tècnic de l'Ajuntament de Tarragona, explica els canvis profunds en la nova convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. La situació de crisi econòmica i la voluntat d'evitar la saturació del mercat literari han portat a reduir el nombre de guardons de sis a tres, mantenint els més emblemàtics: Premi de Narrativa Pin i Soler: El vaixell insígnia i el millor dotat econòmicament. Premi de Traducció Vidal Alcover: L'únic premi de traducció en tota la literatura catalana. Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet: Destacat per la seva singularitat tecnològica. Millores per als autors i drets d'edició Una de les novetats més positives és la modificació de la clàusula sobre els drets d'autor. A partir d'ara, el premi ja no es considera un avançament dels drets. Això implica que l'autor rebrà l'import íntegre del guardó i, a més, començarà a cobrar per cada llibre venut des del primer exemplar publicat. Nou calendari i aposta digital L'organització ha decidit trencar amb la inèrcia de la tardor per evitar la competència amb altres premis com el Sant Jordi: Nou termini: Les obres es poden presentar fins al 15 de gener. Veredicte: Es desplaça a la primavera (abril), permetent que les novetats editorials surtin a la tardor amb més visibilitat mediàtica. Format digital: Per primera vegada, tots els originals s'han de presentar exclusivament en format PDF via correu electrònic, eliminant les costoses còpies en paper i agilitzant la feina del jurat. "Hem passat de sis premis a tres per mantenir la qualitat i la dotació en un moment on hi ha massa saturació de certàmens al país."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Situació de SERFUM i preparatius per Tots Sants a Tarragona
Actualitat dels Serveis Funeraris de Tarragona En el marc de la festivitat de Tots Sants, Rafael Pallero, president de SERFUM (Serveis Funeraris Municipals de Tarragona), i Ignasi Puig, gerent de l'empresa que gestiona el cementiri, analitzen la situació del sector a la ciutat i els preparatius per a l'afluència de milers de visitants. El dispositiu del Cementiri de Tarragona L'activitat al cementiri s'intensifica durant aquests dies amb un horari especial per facilitar les visites: * Horari ininterromput: El recinte roman obert de 9:00 a 19:00 hores fins al dia 2 de novembre. * Obres de millora: S'ha dut a terme una restauració de les illes més antigues (el cementiri té més de 200 anys), incloent el canvi de bancs de fusta per altres de pedra i el manteniment de les infraestructures. * Capacitat garantida: Malgrat l'antiguitat, els responsables afirmen que hi ha espai per a nous enterraments durant, almenys, els propers 100 anys. Gestió i model de SERFUM SERFUM opera com una empresa mixta on l'Ajuntament manté la majoria de la propietat, però compta amb un soci privat que aporta l'experiència en la gestió i el coneixement del mercat. Pallero destaca que aquesta combinació permet mantenir un esperit de servei públic amb una gestió eficaç i professional. Tendències: L'augment de les incineracions Les dades de l'any 2010 mostren un canvi de tendència de la societat: * S'han realitzat 418 incineracions i 486 enterraments, situant-se gairebé en un 50% de repartiment. * Tarragona s'ha convertit en un referent per a tota la província, ja que és un dels pocs centres que disposa de forn crematori. * S'està estudiant la incorporació d'un segon forn amb tecnologia més moderna i l'obertura d'una nova sala de vetlla fora del tanatori principal. Actes litúrgics Es manté la tradició de celebrar la missa de difunts pel dia 2 de novembre a les 20:00 h. Enguany, el lloc canvia excepcionalment a l'església de Sant Antoni de Pàdua (Caputxins) a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
2011-10-27
Iniciativa Tarragona Restaurant Wine Es presenta la campanya Tarragona Restaurant Wine, una iniciativa impulsada per la Cambra de Comerç de Tarragona amb l'objectiu principal de promocionar els vins de proximitat i potenciar el seu consum en la restauració local. La presentació s'ha realitzat a l'Hotel Imperial Tàrraco i ha comptat amb la presència de destacades figures del sector. Participació i funcionament La campanya tindrà lloc entre el 3 i el 18 de novembre i es basa en un format accessible: * 23 restaurants de Tarragona i voltants (incloent localitats com Salou, la Canonja i el Morell). * Menús fixos a 17 euros (només de dilluns a divendres). * Preu per copa de vi: 1,90 euros. * Sistema de premis: Els participants que segellin un passaport promocional visitant diferents establiments podran optar a sortejos de lots de vi. Selecció de vins d'alta qualitat S'han seleccionat 13 vins i caves excel·lents de les denominacions d'origen del territori. Segons s'ha detallat, tots els vins escollits superen els 90 punts a la Guia Peñín, fet que els certifica com a productes de categoria molt bona o excel·lent. Les D.O. representades són: * D.O. Tarragona * D.O. Priorat * D.O. Montsant * D.O. Terra Alta * D.O. Conca de Barberà * D.O. Penedès e I.G.P. Catalunya La perspectiva de José Peñín El prestigiós crític José Peñín ha participat en l'acte reivindicant la identitat del vi mediterrani. Ha destacat la feina de les cambres de comerç com a promotores històriques de grans marques i ha enviat un missatge clau als restauradors: "A partir dels 90 punts és quan ja comença a haver-hi un espurneig d'originalitat i personalitat; la qualitat ja es dona per sobreentesa." Peñín ha emfatitzat que el vi del territori reflecteix l'ecosistema (caràcter terrós, herbes, volum i acidesa equilibrada) i ha animat a trencar el prejudici de pensar que el producte de fora és sempre millor.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
José Peñín i la singularitat dels vins del territori
La promoció del vi i el paper de les Cambres de Comerç L'expert José Peñín destaca la importància històrica de les cambres de comerç com a motores de les grans marques vinícoles mundials. Segons Peñín, aquestes institucions són aliades clau per: Potenciar el producte local sota una visió comercial estratègica. Sensibilitzar els restauradors, qui considera que són la peça fonamental (el 80% de l'èxit) per a recomanar vins de proximitat als clients. La percepció de qualitat: local vs. forà Peñín reflexiona sobre la tendència de preferir vins de zones clàssiques com la Rioja per sobre dels locals, moltes vegades per por o desconeixement. Afirma que: "Els productes locals sempre semblen inferiors als de fora, però en un tast a cegues, els vins del territori superarien moltes marques consolidades." El significat dels 90 punts a la Guia Peñín En l'episodi s'explica què representa realment la puntuació en l'àmbit professional: Fins a 85 punts: Es pressuposa una qualitat bona i sense defectes. A partir de 90 punts: Apareix la personalitat i l'originalitat. Un vi d'aquesta categoria destaca pel seu desmarque i caràcter propi, anant més enllà de la simple qualitat tècnica. Característiques dels vins mediterranis Els vins de zones com el Priorat, Montsant o Terra Alta comparteixen un ADN mediterrani marcat per l'ecosistema: Notes d'herbes botàniques, aromes terroses i una bona acidesa. Sensació de volum i grassesa en boca. Diferenciació basada en les varietats regionals com la Garnatxa Blanca, l'Escumós, el Trepat o la Carinyena.