Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

1777-1800 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
6'
Torrons Sirvent: Tradició i Artesania de Nadal
L'Herència de Josep Sirvent Garrigós En Ferran Sirvent visita l'estudi per parlar de la campanya de Nadal a la centenària casa Josep Sirvent Garrigós, que l'any passat va celebrar el seu 150è aniversari. Amb tres establiments actius (Carrer Canyelles, Portalet i Rambla Vella), l'obrador viu els seus dies de màxima activitat. Productes Estrella i Varietats L'oferta combina els clàssics de tota la vida amb preparacions més elaborades per a regals: Torrons tradicionals: Destaquen el de Xixona (tou granulat) i el d'Alacant (dur). Especialitats: Crema cremada, xocolata (amb llet o sense i amb avellanes), coco, nata-nous i massapans. Dolços de Nadal: Polvorons, pastissos de gemma, glòries i les famoses sardines de xocolata. Fruits secs banyats: Ametlles tipus catània, nous de macadàmia i pinyons. Qualitat i Assessorament Personalitzat L'èxit de la casa es basa en l'ús de matèries primeres de primeríssima qualitat (mel, sucre i ametlla seleccionada) i un procés totalment artesanal. A més, ofereixen: "Donem assessorament sobre al·lèrgies (celíacs, fruits secs o llet) per indicar quins productes poden prendre a la nostra botiga." Compromís Solidari L'establiment col·labora amb la campanya de recollida d'aliments, roba i joguines aportant lots de torrons (Xixona, xocolata i neules) que se sortejaran entre els donants per incentivar la participació ciutadana.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
La importància de la donació de sang i plasma
La donació de sang a Tarragona L'entrevista destaca la tasca dels voluntaris del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, especialment durant les festes de Nadal, un període crític per mantenir les reserves. Les voluntàries subratllen que, tot i que la ciutat és molt solidària, sembre es necessiten nous donants per cobrir la demanda constant dels hospitals. Aspectes clau de la donació: Necessitat constant: No n'hi ha prou amb donar una vegada; la fidelització del donant és fonamental per al sistema sanitari. Punts de recollida: L'hospital Joan XXIII és el punt de referència a Tarragona, obert tot l'any, a més de les unitats mòbils a la Rambla. Facilitats per al donant: S'ofereixen incentius pràctics com tiquets de transport públic o gratuïtat en el pàrquing per facilitar l'accés. La donació de plasma i els seus beneficis Una de les voluntàries explica la seva experiència personal amb la plasmafèresi. A diferència de la sang total, el plasma es pot donar cada 15 dies perquè el cos el recupera molt ràpidament. "Amb una vegada no n'hi ha prou, la sang es necessita com necessites respirar." Requisits i procediment Perfil: Persones d'entre 18 i 65 anys amb bon estat de salut general. Procés: Inclou una revisió mèdica prèvia, una extracció que dura entre 5 i 15 minuts i un refrigeri posterior per garantir la recuperació del donant. Analítica: Cada donant rep a casa els resultats de les proves de detecció de malalties infeccioses realitzades durant el procés.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
Resultats i premis de la Loteria de Nadal
Crònica del sorteig de la Loteria de Nadal Repàs exhaustiu dels premis majors que han sortit durant el matí del 22 de desembre, destacant una Grossa molt matinera i diversos premis que han esquitxat el territori català. Premis Principals La Grossa (58.268): Ha sortit abans de les 10:00 h i s'ha venut íntegrament a Grañén (Osca). Tercer Premi (02.184): Un número considerat baix però molt repartit, amb vendes a Manresa, Valls, Barcelona, Caldes de Montbui, Lleida i Sort. Primer Quart Premi (66.832): El més matiner de tots (09:30 h), localitzat a Tenerife i Múrcia. Cinquens Premis i Impacte a Catalunya S'han cantat quatre dels vuit cinquens premis, alguns amb especial incidència a les comarques tarragonines: 03.643: Venut a localitats com Reus, Salou i Cambrils. 08.128: Ha tocat a Reus, Tortosa, Lleida i Castelldefels. 33.003: Molt repartit per l'Estat (Astúries, Madrid, València) però sense vendes a Catalunya. 92.202: L'últim a sortir, encara pendent de localització exacta. "Encara ens queden mitja dotzena de números importants, però sobretot el segon." Pendent de sorteig Actualment, el bombo encara ha de repartir el segon premi, un quart premi i quatre cinquens premis més.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
29'
2012-01-22 MARIO RIGAU
Balanç de la Designació i Emocions del Moment L'episodi comença recordant l'emoció viscuda a Mersin el 15 d'octubre, quan Tarragona va ser escollida com a seu dels Jocs Mediterranis 2017. Mario Rigau, president executiu, destaca que la feina invisible de molts anys va culminar en una satisfacció compartida. La clau de la victòria, segons Rigau, va estar en: • Els viatges llampec d'última hora per assegurar vots. • Haver acceptat el repte de presentar-se originalment pel 2013, gest valorat pel Comitè Internacional. • Aconseguir trencar la disciplina de vot de certs blocs regionals durant la setmana decisiva. Planificació i Calendari per al 2012-2013 El 2012 es defineix com un any de cuina i disseny estratègic, on les decisions marcaran l'èxit del 2017. No serà un any de gran visibilitat pública, però sí determinant per a l'estructura organitzativa. Formació del Comitè Organitzador • Es preveu la constitució formal pel febrer o març de 2012. • L'estructura jurídica serà una associació sense ànim de lucre, seguint el model d'Almeria. • Hi haurà una implicació directa de les administracions (Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntaments). • Pel novembre de 2012 es presentarà el pla estratègic definitiu al Comitè Internacional. Finançament i Impacte de la Crisi Econòmica Davant l'actual situació d'austeritat, Rigau es mostra optimista i afirma que els Jocs són una oportunitat i no un problema: "El 2012 serà un any d'aportacions de les administracions públiques, però el pes del patrocini privat serà clau a partir del 2014." Es buscaran beneficis fiscals per a les empreses patrocinadores, basats en l'estatus de gran esdeveniment esportiu, amb l'ajuda de gabinets de patrocini de nivell mundial. Infraestructures i Mapa de Subseus Es planteja una revisió dels projectes inicials per optimitzar recursos i adaptar-se a les demandes de les federacions: • Centre d'Aigües: S'estudia la possibilitat que la piscina sigui descoberta el 2017 per facilitar un aforament més gran, cobrint-la posteriorment. • Pavelló de Camp Clar: Es manté com a equipament multiusos principal. • Pavelló Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat com a segona instal·lació clau, enfocada als clubs locals. • Vila Mediterrània: Es busca un model que no sigui un llastre per a la ciutat, combinant habitatge fix amb solucions provisionals de qualitat per acollir els més de 5.000 esportistes previstos. Nous Horitzons Esportius S'està considerant la inclusió de noves disciplines com el handbol platja, a petició del Comitè Olímpic Espanyol, fet que podria alterar el programa oficial i la logística de les subseus pel seu efecte dominó.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
52'
Comiat i Reflexions: De Fins Demà a Bona Nit
Tancament del Període de Transició L'episodi es divideix clarament en dues etapes diferenciades per les expressions de comiat utilitzades pels interlocutors. En la primera meitat, predomina un enfocament cap al futur immediat. La Fase del Comiat Diürn Durant els primers deu minuts, el contingut se centra en la reiteració de la frase "Fins demà". Aquest segment destaca per: • La constància en el missatge de continuïtat. • Una possible senyalització del final d'una jornada laboral o d'una sessió de gravació específica. La Transició al Descans Nocturn A partir del segon 639, el focus canvia radicalment cap a la fórmula de cortesia "Bona nit". Aquest canvi suggereix: • Un canvi en l'estat d'ànim cap a la relaxació i el final absolut de l'activitat. • Una estructura repetitiva que busca emfatitzar el desig de descans per als oients. "Bona nit" L'episodi conclou amb un silenci prolongat que reforça el missatge de finalització del dia.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
41'
Comiat i Agraïments Comunitaris
Resum de l’Encontre Aquest segment recull una sèrie d'interaccions curtes basades en el comiat i el reconeixement mutu. El contingut destaca per la seva repetitivitat i calidesa, centrant-se en desitjos positius per al futur immediat. Dinàmica dels Comiats L'episodi es divideix clarament en dues fases de comunicació social: • Primera fase: Un intercanvi constant de la fórmula “Fins demà”, que suggereix la finalització d'una jornada laboral o d'un esdeveniment diari. • Segona fase: Una transició cap a l'agraïment generalitzat, on la paraula clau és “Gràcies”. Missatge de Tancament Cap al final de l'enregistrament, s'expressa un desig col·lectiu de benestar per a tots els assistents: "Que passeu una bona estona i que, bueno, gràcies per haver-hi vingut i bona dada a tots." Aquest fragment subratlla la importància de la cortesia institucional i la cloenda formal i agraïda d'una trobada. Conceptes Destacats • Protocol social: L'ús de frases fetes per marcar el final de la interacció. • Reconeixement: Valoració de la presència dels interlocutors.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Febrero a Tarragona Ràdio: Micromecenatge per al nou disc
Febrero presenta 'Altos Vuelos' a Tarragona Ràdio El grup tarragoní Febrero, representat per l'Adrià Salvador i el Javi Carbonell, visita els estudis mòbils de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova. En una entrevista marcada per l'esperit solidari de les festes de Nadal, la banda explica els detalls del seu projecte de micromecenatge per donar vida al seu segon treball discogràfic. El projecte de micromecenatge La banda ha optat pel crowdfunding a través de la plataforma Verkami per finançar la fase final del seu nou àlbum. El grup necessitava un mínim de 2.150 euros per cobrir les despeses d'edició, mescla i masterització. Estat del disc: El treball ja està totalment gravat i porta per títol Altos Vuelos. Objectiu assolit: Durant l'entrevista, els músics confirmen amb alegria que ja han superat la xifra mínima, garantint que el disc veurà la llum. Recompenses per als mecenes: Ofereixen diversos paquets que van des dels 9 euros (descàrrega digital) fins als 750 euros (un concert privat a casa del mecenes). Evolució musical i trajectòria Febrero destaca que aquest nou disc representa una maduresa artística respecte al seu debut, El Abismo (2010). Tot i mantenir l'essència pop i el característic joc de veus, la banda s'ha obert a noves sonoritats: Incorporació de pinzellades de psicodèlia. Cançons amb un aire més rocker. Lletres més treballades i estructures musicals més variades. "Febrero no para, no pot parar. Tot i la crisi, si no podem pel mètode estàndard, busquem alternatives." Properes dates clau Amb l'èxit del finançament assegurat, el grup preveu que el disc surti al mercat durant el mes de febrer. Posteriorment, iniciaran una gira de presentació que els portarà per diversos punts de la geografia espanyola, seguint l'estela dels festivals on ja han participat anteriorment com el Contempopránea o el Palm Fest.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
La realitat de la viudetat i la pobresa silenciada
Solidaritat a Tarragona i suport al col·lectiu de viudetat L'episodi comença amb una crida des de la Fira d'Artesania de la Rambla Nova, on Tarragona Ràdio realitza una recollida de roba, aliments i joguines en col·laboració amb Càritas i la Jove Cambra. Aquest context serveix de marc per introduir una problemàtica social profunda: la precarietat de les vídues, víduos i pensionistes. La situació crítica de les pensions La Maria Josep Alós, presidenta de l'Associació Catalana de Vídues, Víduos, Orfes i Pensionistes, exposa la crua realitat econòmica del col·lectiu: Les pensions de viudetat a l'Estat sovint no superen el 52% de la base reguladora. Moltes d'aquestes persones viuen amb ingressos per sota del salari mínim interprofessional. La pobresa té majoritàriament rostre de dona, especialment dones grans que no van tenir carreres laborals equiparades o que depenien del salari del marit. Pobresa nouvinguda i xarxes de suport Un dels fenòmens més alarmants és la pobresa silenciosa o de proximitat. Es tracta de veïns que, a causa de la crisi, han hagut de rescatar fills i nets desnonats o a l'atur, havent de mantenir a tota la família amb una única i minsa pensió. "Aquesta realitat existeix. És la senyora del costat, la veïna del costat. Són casos de pobresa silenciosos per la marca social." L'associació destaca per la seva independència, ja que no accepten subvencions per mantenir la llibertat d'expressió i actuació. Funcionen mitjançant una xarxa de proximitat de "tu a tu", ajudant en necessitats bàsiques com l'alimentació o fins i tot proveint ulleres a qui no les pot pagar. Conscienciació i optimisme pel futur Alós subratlla que la crisi ha ajudat, paradoxalment, a fer que la societat comprengui millor que amb aquestes pensions no es pot viure. Fa una crida a la societat i a les administracions per corregir una situació que considera inacceptable en un entorn europeu del segle XXI, demanant optimisme i empenta per al nou any.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
2011-12-21 TERESA FUSTER (GIMNÀSTICA RÍTMICA NÀSTIC) I ÒSKAR PUJOL (CAMPUS CBT)
Oferta esportiva per a les vacances de Nadal a Tarragona L'entrevista presenta les diverses opcions de lleure esportiu organitzades per entitats de la ciutat de Tarragona durant el període de vacances escolars de Nadal. Les activitats estan pensades per fomentar l'exercici físic i facilitar la conciliació familiar. Campus de Gimnàstica Rítmica (Club Gimnàstic de Tarragona) Objectiu: Oferir una aproximació lúdica a l'esport, combinant la rítmica amb l'aeròbic i el ball. Nivells: Obert a nenes i nens (esport masculí i femení) des dels 4 anys. S'adapta tant a la tecnificació per a expertes com a la iniciació per a principiants. Flexibilitat: Es permet la inscripció per dies solts, una setmana o el cicle complet. Dates i horaris: Del 27 de desembre al 5 de gener, en horari de matí amb opció de menjador. Campus de Bàsquet i Dansa (Club Bàsquet Tarragona - CBT) Modalitats: Es divideix en tres branques segons l'edat i interès: Dance: Enfocat al ball i coreografies modernes. Bàsquet: Entrenament adaptat al nivell del grup. Casal: Per als més petits (P4 a 2on de primària) amb tallers, esport i anglès lúdic. Activitats extres: Inclou excursions al Parc de Nadal i passejos en la Golondrina pel port. Servei d'acollida: Disponible des de les 8:30 h per ajudar els pares que treballen. Context econòmic i accessibilitat Els responsables coincideixen que, tot i la crisi econòmica, aquests serveis són una necessitat familiar. Per això, ofereixen: * Preus ajustats (aproximadament entre 50€ i 100€ segons la durada). * Descomptes per a socis del Club dels Tarraconins. * Portes obertes i facilitats per provar l'esport sense compromís. "L'esport és part de l'educació dels nostres nens i fem ciutat donant a conèixer aquestes activitats."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
20 anys de la URV amb el rector Joan Martí Castell
Commemoració del 20è aniversari de la URV En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joan Martí Castell, reflexiona sobre les dues dècades d'història de la institució des que el Parlament de Catalunya en va aprovar la creació a finals del 1991. Els orígens i el model d'èxit Martí Castell recorda els inicis com l'experiència més intensa i interessant de la seva carrera. Tot i les dificultats logístiques i de programació, destaca factors clau del seu èxit: Massa crítica prèvia: La universitat no va néixer del no-res, sinó que es va basar en l'estructura preexistent de la Universitat de Barcelona a Tarragona. L'excel·lència com a eix: L'objectiu no era només territorial, sinó ser una universitat oberta al món. Model urbà: Es va apostar per una universitat integrada en la ciutat i el territori en lloc d'un campus aïllat. Dimensions òptimes: Un sostre d'uns 15.000 estudiants per garantir l'eficiència. Relació amb el territori i especialització La URV s'ha consolidat gràcies a la complicitat de la societat civil i les forces socioeconòmiques de la Catalunya del Sud. El rector emfatitza especialitzacions clau que han donat prestigi a la institució: * Enologia (disciplina estrella). * Química i Arqueologia (clàssica i paleontològica). * Ciències humanes i socials com a base indispensable. Reptes actuals i finançament L'entrevista també aborda la situació crítica actual sota el mandat del rector Francesc Xavier Grau, marcada per les retallades pressupostàries. Martí Castell és contundent: "La investigació i la formació no són una despesa, sinó que són una inversió. Si això falla, res no pot funcionar." El doctor Martí considera que s'ha superat la línia vermella del finançament i defensa aferrissadament la necessitat de mantenir el sistema d'universitats públiques territorials per garantir el progrés de regions que, com Tarragona, havien estat històricament oblidades.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Balanç de sinistralitat viària 2011 a Tarragona
Balanç de la sinistralitat a les carreteres de Tarragona Eusebi del Olmo, director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza les dades de l'any 2011 i les previsions per a la campanya de Nadal. Les xifres mostren una millora significativa, amb una reducció del 17% en les víctimes mortals respecte a l'any anterior, passant de 58 a 48 morts. Factors i zones de risc L'anàlisi detalla la perillositat de certes vies i els perfils més afectats: Vies conflictives: La Nacional 340 continua sent el punt negre principal, concentrant un terç de les víctimes de la demarcació, especialment en els trams no desdoblats. El factor humà: La distracció es manté com la primera causa d'accidents, seguida de les infraccions de la normativa i la velocitat inadequada. Motoristes: S'ha detectat un perfil crític de conductors de mitjana edat (30-50 anys) amb motos d'alta cilindrada en rutes d'oci de cap de setmana. Consum d'alcohol i drogues Tot i que el permís per punts ha ajudat a apartar els conductors reincidents, encara es detecta entre un 2% i un 5% de positius en els controls. Del Olmo assenyala que, malgrat la conscienciació general, existeix un grup minoritari amb resistència a canviar d'hàbits a causa de l'arrelament cultural del consum d'alcohol. Estratègies de futur per al 2012 De cara a l'any vinent, es preveu un canvi de model en el control de velocitat: "Es canviarà la política de controls de velocitat cap al control per trams, per evitar la frenada brusca abans del radar i l'acceleració immediata posterior." També preocupa l'envelliment del parc mòbil degut a la crisi econòmica, fet que podria derivar en un manteniment deficient de vehicles (pneumàtics, frens) i augmentar els riscos a la carretera.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
La labor de Càritas a Tarragona: Acompanyament i solidaritat
Coordinació de Càritas a Tarragona L'episodi explora com Càritas Interparroquial coordina les parròquies de Tarragona i els seus barris, servint com a xarxa de suport fonamental per a les persones més vulnerables. El director, Jordi Borràs, i la coordinadora Pilar Boates, detallen el funcionament de l'entitat 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Projecte Filigrana: Més enllà del reciclatge de roba Gestió i valor social El projecte Filigrana recull, recicla i distribueix roba donada a través de punts com el polígon de Riuclar i les botigues establertes a la ciutat. • Es venen les peces a preus simbòlics (1 o 2 euros) per dignificar la compra. • Les botigues actuen com a centres socials i espais d'acollida per a immigrants i persones soles. • Es prioritza la roba de criatura, bressols i joguines durant el Nadal. Campanyes d'aliments i necessitats bàsiques Productes de primera necessitat Càritas destaca que, tot i la solidaritat general, hi ha productes clau que solen faltar: • Oli i sucre: Són els aliments més demandats i amb menys existències al banc d'aliments. • Acompanyament: Es subratlla que l'ajut material és només el "primer granet de sorra"; el suport emocional i l'ofici de guia per a les famílies desestructurades és la tasca més complexa. L'impacte de la crisi econòmica "Vivim senzillament perquè d'altres, senzillament, puguin viure." L'entitat adverteix que les sol·licituds d'ajut s'han duplicat o triplicat en algunes zones. Un fenomen creixent és el de les famílies tarragonines "de tota la vida" que, per l'atur o la crisi d'habitatge (lloguers i hipoteques), es veuen obligades a demanar ajuda per primer cop, un pas que resulta especialment dur emocionalment. Les zones més castigades actualment són els barris de Ponent i Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
2011-12-20
Campanya Solidària de Tarragona Ràdio Tarragona Ràdio realitza la seva programació en directe des d'una carpa a la Fira d'Artesania de la Rambla Nova. L'emissora ha habilitat tres contenidors destinats a la recollida de menjar, roba i joguines en col·laboració amb Càritas i la Jove Cambra de Tarragona. Incentius a la participació: Les persones que facin donatius rebran una butlleta per al sorteig de dos lots de torrons Sirvent, que es realitzarà el proper divendres. Crida especial: L'equip del programa fa un èmfasi especial en la necessitat de rebre joguines, ja que fins al moment és el recurs que menys s'ha recollit. Activitats a la Part Alta: Associació de Veïns Casc Antic i Voltants Quim Castellví, vicepresident de l'associació, detalla les iniciatives gratuïtes per a aquestes festes: Concurs de Dibuix Infantil Temàtica: Els participants han de dibuixar la façana de la Catedral de Tarragona. Inscripcions: Gratuït per a nens i nenes de fins a 13 anys. Es pot recollir el material a la Caseta de les Tres Bessones (Plaça del Fòrum) fins al 5 de gener. Premi: Una pilota del Nàstic oficial signada per tots els jugadors de la plantilla. Visita de Sa Majestat el Rei Gaspar El dia de Reis a la una del migdia, el Rei Gaspar (el rei blanc) lliurarà joguines personalment als nens i nenes de la Part Alta des de la Casa Balcells. "No és una qüestió de tenir diners, és una qüestió d'utilitzar els recursos sentimentals i fer bellugar les neurones per tirar endavant projectes solidaris." Reflexió sobre la solidaritat i la gent gran Castellví destaca el caràcter de "poble" de la Part Alta i expressa la seva preocupació per la soledat i la tristesa de la gent gran durant aquestes dates. Fa una crida a mantenir l'esperit solidari i el caliu humà durant els 364 dies de l'any i no limitar-lo només a l'època nadalenca.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
Expectació a Tarragona davant la Loteria de Nadal
Preparatius i ambient per la Loteria de Nadal L'episodi es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on Tarragona Ràdio ha instal·lat un estand en el marc de la Fira d'Artesans. Des d'aquest punt, es connecta amb el cor de l'activitat comercial i social de la ciutat durant les festes. Impacte de la crisi en la venda de dècims En una entrevista amb Pere Sanz, responsable de l'Administració de Loteria número 1, s'analitza l'evolució de les vendes per al sorteig del 22 de desembre: Descens de vendes: Tot i l'animació dels últims dies, s'estima que no se superaran les xifres de l'any passat a causa de la crisi econòmica. Canvi d'hàbits: La gent no ha deixat de jugar, però ara es tendeix a compartir un sol dècim entre diverses persones en lloc d'intercanviar-ne de sencers. Retallades: Les empreses que han tancat o han reduït personal també han fet baixar el volum de compra col·lectiva. Les curiositats del número 13 Segons l'expert, el número 13 és el gran protagonista d'enguany: Està completament esgotat a bona part de l'estat des del setembre. Curiosament, és un número on mai ha caigut el primer premi (la Grossa) per Nadal. Altres terminacions molt buscades són el 17, el 69 i els clàssics acabats en 5, 7 i 9. Tarragona a la recerca de la sort Es destaca que Tarragona és de les poques capitals que mai ha estat premiada amb la Grossa, un fet que atreu compradors de fora amb l'esperança que "alguna vegada ha de ser la primera". També s'expliquen les novetats tècniques del sorteig: "Enguany la grossa és més grossa: el primer premi passa de 3 a 4 milions d'euros perquè s'han augmentat els números de 85.000 a 100.000." Solidaritat i comerç de proximitat L'espai també aprofita per fer una crida a la col·laboració ciutadana: * Recollida de roba, menjar i joguines per a Càritas i la Jove Cambra. * Foment del comerç de proximitat com a motor econòmic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Balanç dels 5 anys de l'AVE al Camp de Tarragona
Reivindicació i balanç de l'alta velocitat Els alcaldes de la Secuita (Eudald Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) analitzen l'impacte de l'arribada del TAV després de cinc anys de funcionament. Tot i l'èxit de passatgers, amb prop de 3 milions d'usuaris, els representants municipals destaquen grans mancances en infraestructures i serveis complementaris. Accessos i mobilitat deficient Ambdós alcaldes coincideixen que, tot i que l'estació està ben situada estratègicament, pateix una greu manca de comunicacions: * El vial de Sant Ramon, que hauria de connectar Tarragona amb l'estació en 5-10 minuts, continua aturat. * Falten connexions ràpides amb zones com el Vendrell o Torredembarra. * L'entorn de l'estació encara no disposa d'un aparcament gratuït integrat i sostenible, una demanda històrica dels usuaris i els ajuntaments. El conflicte del taxi i el creixement urbanístic Un dels punts calents és la gestió del servei de taxi. Els alcaldes proposen: 1. Crear una àrea metropolitana de taxi similar a la de Barcelona. 2. Unificació de tarifes i prioritat de càrrega per a cada municipi. 3. Congelació de llicències per protegir els professionals davant la crisi actual. Pel que fa a l'urbanisme, la crisi econòmica ha frenat les previsions de creixement de Perafort, que preveia la construcció de milers de vivendes, mentre que la Secuita ha optat per un model més restrictiu i de qualitat de vida. "L'estació no està mal ubicada, sinó que està mal comunicada." Dades d'èxit del servei Segons dades de Renfe, el trajecte Tarragona-Madrid és el més demandat. Des de la seva inauguració el desembre de 2006, el servei ha demostrat la seva viabilitat comercial malgrat les crítiques inicials sobre la seva ubicació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Entrevista a Alfons González, nou Degà de Ciències Jurídiques
El futur de la Facultat sota la nova direcció L'entrevista presenta Alfons González en el seu nou càrrec com a Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb un mandat de quatre anys per davant, González exposa les fortaleses del centre i els reptes que suposa el context econòmic actual. Capacitat i Oferta Acadèmica La facultat se situa com un dels centres capdavanters de la URV amb més de 1.200 estudiants de grau i una oferta consolidada que inclou: * Graus: Dret, Relacions Laborals i Ocupació, i Treball Social. * Màsters de referència: Destaca especialment el de Dret Ambiental, que atreu un 50% d'alumnat internacional. * Projectes imminents: La creació d'un nou Màster en Accés a l'Advocacia en col·laboració amb els col·legis d'advocats locals per adaptar-se a la nova normativa estatal. Impacte de la Crisi i Retallades González reconeix que, tot i que la URV gaudeix d'una bona salut financera gràcies a una gestió prèvia sanejada, les retallades de la Generalitat de Catalunya ja es fan notar en aspectes operatius (com la calefacció). "Si retallem en universitat, estem retallant en el futur del nostre país." L'objectiu del nou degà és utilitzar la imaginació i l'aprenentatge transversal entre disciplines per mantenir la qualitat educativa sense que l'alumnat en surti perjudicat. Anàlisi del Context Europeu Com a expert en institucions europees, González reflexiona sobre la crisi de l'euro i la pèrdua de sobirania: Més Europa, menys democràcia: La política econòmica s'està decidint entre governs estatals, marginant el Parlament Europeu. Dèficit de control: El ciutadà perd la capacitat de decidir sobre les polítiques econòmiques que l'afecten directament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Campanya comercial de Nadal a Tarragona: Una visió local
Perspectiva de la Campanya de Nadal a Tarragona En aquesta entrevista, Patricia Anton, regidora de Comerç i Turisme, analitza la situació actual del teixit comercial tarragoní durant les festes. Malgrat la recessió econòmica i un any complicat per a les vendes, s'observa un esforç notable del sector per mantenir la il·lusió i la competitivitat. Dinamització i Estratègies Comercials Les associacions de comerciants han impulsat diverses iniciatives per incentivar el consum local: * Promocions i descomptes: Moltes botigues han avançat les ofertes per adaptar-se a la capacitat de despesa de les famílies. * Campanyes de "Rasca-Rasca": Premis immediats en zones com la Part Alta, el Mercat Central i barris com Torreforta o Campclar. * Sortejos rellevants: Des de vals de compra fins a viatges a Eurodisney o motos. Zones Clau i Fires Tradicionals L'activitat es concentra en punts neuràlgics de la ciutat: 1. La Rambla: Eix vertebrador que acull la Fira de Nadal (pessebres i tions) i la Fira d'Artesania. 2. Mercat Central: Tot i les obres, s'han retirat tanques per facilitar l'accés i fomentar les compres d'alimentació. 3. Part Alta: Especialitzada en restauració de qualitat, art i disseny jove, tot i que té el repte pendent de potenciar el comerç de primera necessitat per als veïns. "Els comerciants no estan parats; s'esforcen més que mai per donar el millor servei possible en un moment de crisi." Impacte de les Grans Superfícies i Turisme Sobre l'arribada d'El Corte Inglés, la regidora el considera un agent més que ajuda a posicionar Tarragona com a destinació de compres per a visitants de fora, tot i que obliga el comerç de proximitat a ser més singular i competitiu. Des de Turisme, es reforça aquesta imatge de ciutat viva que combina compres, cultura i gastronomia.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Visió de la Fira d'Artesania de Tarragona
Crònica de la Fira d'Artesania de Tarragona L'emissió de Tarragona Ràdio realitza un recorregut a peu de carrer per les diverses parades instal·lades vora el Balcó del Mediterrani. El programa recull el testimoni de diversos artesans que comparteixen la seva experiència durant aquesta campanya de Nadal, marcada per una arrencada més fluixa del que s'esperava. Situació del sector artesà Expectatives i vendes: La majoria de paradistes coincideix que el volum de vendes és inferior al d'altres anys. S'observa que el públic passeja però té reticències a comprar, esperant sovint a les compres d'última hora d'aquesta setmana de festes. Preus i productes: Per fer front a la situació, molts artesans han optat per oferir preus molt competitius, amb detalls a partir de 3 o 4 euros per fer-los accessibles a totes les butxaques. Diversitat de parades visitades Artesania amb paper: La Rosa presenta llums i objectes de decoració fets a mà amb paper reciclat. Treball en pell: En Miquel mostra complements com rinyoneres i motxilles de pell de vedella fetes íntegrament pel seu taller. Articles personalitzats: Una parada especialitzada en nines i pitets brodats amb el nom, molt demandada per avis i àvies. Decoració i mosaics: Un paradista veterà (amb més de 20 anys a la fira) destaca els panells de fusta de Buda i llums d'estil mosaic. Una crida a la solidaritat "Veniu a l'estand de Tarragona Ràdio i porteu-nos joguines, roba i aliments per a la campanya de Càritas. Fareu solidaritat de proximitat." El programa tanca recordant que la fira estarà oberta fins al 6 de gener i convida la ciutadania a participar en les campanyes benèfiques actives.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Activitats de l'Escola de Música de Tarragona per Nadal
L'Escola Municipal de Música i el seu impacte nadalenc L'entrevista amb Maria Teresa Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT), revela la intensa activitat que l'escola porta a terme durant les festes. Amb uns 630 alumnes, l'escola no només se centra en l'ensenyament acadèmic, sinó en la projecció cultural i social a la ciutat. Concerts i activitats destacades L'escola organitza diversos cicles de concerts que abasten diferents gèneres i espais: * Teatre Metropol: Concerts emblemàtics amb els alumnes més petits i les agrupacions instrumentals. * Instruments Tradicionals: Destaca la seva participació en els mites del Nadal i la seva presència constant al carrer. * Música als barris: Un projecte consolidat (8 anys) que apropa la formació musical a zones com Torrefort, Campclar, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Dates clau al calendari de carrer La música tradicional pren el relleu durant els dies més assenyalats: - 24 de desembre: Cantada de nadales i rua per la Part Alta a les 23:00h. - 31 de desembre: Acompanyament musical a l'Home dels Nassos. - 5 de gener: Participació activa en la Cavalcada de Reis. Projectes de futur i realitat econòmica Tot i les retallades del 23% per part de la Generalitat, l'escola manté la seva empenta amb projectes com la Jòsit (Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals), que farà un gran concert el mes de maig sota la direcció de Jordi Molina. "Sortir a tocar i rebre els aplaudiments és un aprenentatge que com a músics han de tenir i que per a ells és una satisfacció." L'escola també ha estrenat recentment la seva pàgina web oficial per facilitar la consulta de tota la programació i activitats.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Campanya de recollida de joguines: Jove Cambra i URV
Solidaritat nadalenca a Tarragona i Reus Representants de la Jove Cambra de Reus i Tarragona, juntament amb l'Oficina del Voluntariat de la URV, expliquen els detalls de la campanya de recollida de joguines i regals per a col·lectius vulnerables. Aquesta iniciativa busca portar la il·lusió del Nadal no només als infants, sinó també a la gent gran. Organització i logística de la campanya Classificació meticulosa: Les joguines recollides (tant noves com usades en bon estat) es traslladen a la Facultat d'Economia i Empresa (URV) de Reus, on els voluntaris revisen que estiguin netes i completes. Punts de recollida: S'han habilitat contenidors a totes les consergeries de les facultats de la Universitat Rovira i Virgili, així com en escoles i estands a la Rambla de Tarragona. Repartiment personalitzat: Membres de les entitats es disfressen de patges i Reis Mags per lliurar els regals directament als centres beneficiaris. Més enllà dels infants: Atenció a la gent gran Una de les novetats destacades és la inclusió d'objectes per a avis i àvies. Es demanen articles com: * Productes de cosmètica o colònies. * Llibres i mocadors. * Qualsevol objecte en bon estat que pugui servir com a detall per a residències i centres de dia. Centres beneficiaris Les donacions es destinen a diverses entitats de la demarcació, com ara: "Tenim l'Escola Alba, la Fundació Bonanit, el taller Sant Rafael, Càritas, l'Associació de Familiars de l'Alzheimer i centres d'acollida com La Mercè." Crida a la participació Els convidats fan una crida final per donar una segona vida als objectes que tenim guardats als calaixos, destacant que la satisfacció més gran és la rialla de qui rep el regal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
34'
Debat d'investidura de Rajoy i el futur del PSC
Context Polític: Un dia clau a Madrid i Barcelona L'episodi es centra en la jornada prèvia al debat d'investidura de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats, coincidint amb la ressaca política del Congrés del PSC, on Pere Navarro ha estat escollit com a nou líder. A travès d'entrevistes amb representants de Tarragona de les tres principals forces (PSC, PP i CiU), s'analitzen els reptes de la nova legislatura marcada per la crisi econòmica i les mesures de contenció del dèficit. El nou rumb del PSC i l'oposició a Catalunya Francesc Vallès, diputat socialista, reflexiona sobre la renovació del partit després de derrotes electorals consecutives: • L'objectiu és construir un projecte integrador i municipalista per recuperar la il·lusió. • El PSC ofereix una estratègia de mà estesa al govern d'Artur Mas, però rebutja els "contractes d'adhesió" i les retallades indiscriminades. • Crítica al model econòmic de Convergència, que Rajoy sembla voler emular, per centrar-se només en el dèficit i no en l'estímul. Les expectatives del Partit Popular Alejandro Fernández, en la seva estrena com a diputat, destaca el missatge de confiança i seguretat que Rajoy vol transmetre als mercats: • Prioritat absoluta: flexibilització laboral i suport a les pimes per generar ocupació. • Defensa del secretisme en el nomenament de ministres com a mostra de serietat institucional. • Rebuig a la idea que només CiU representi Catalunya; reivindica la pluralitat del vot català. "No es pot abusar d'una majoria absoluta, perquè hi ha el risc que es converteixi en absolutista." — Francesc Vallès El paper de CiU i la governabilitat Jordi Jané, des de la Mesa del Congrés, analitza el nou escenari de majoria absoluta del PP: • Convergència i Unió (CiU) es posiciona com la tercera força del Congrés, amb el Pacte Fiscal com a eix central. • El sentit de vot de la federació dependrà de la recepció que Rajoy faci a les demandes catalanes durant el debat. • Es preveu una legislatura menys depenent de la geometria variable, però que requerirà un gran esforç de control parlamentari per part de l'oposició. Reivindicacions Territorials Tots tres diputats coincideixen en la importància de defensar projectes clau per a Tarragona, com l'A-27 i la millora de la connectivitat ferroviària (AVE i regionals).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Concerts de Nadal de l'Estudi de Música de Tarragona
Agenda d'activitats i concerts de l'Estudi de Música L'Estudi de Música de Tarragona, representat per la seva presidenta Teresa Valls, ha programat una intensa agenda musical per a les festes nadalenques que mobilitza prop de 400 alumnes. Aquestes actuacions representen la culminació de la feina realitzada durant el primer trimestre del curs i abasten diversos gèneres, des de la música clàssica fins a adaptacions de pop-rock. Principals cites del calendari Macroconcert a l'Auditori de Catalunya Caixa: Un esdeveniment massiu amb la participació de pràcticament tota l'escola, incloent big bands, conjunts de corda, guitarres i combos. Concert a l'Església de Sant Llorenç: Una proposta innovadora que reuneix alumnes, exalumnes i familiars per interpretar nadales modernes. Actuació a la Sagrada Família: Col·laboració internacional dins del projecte Tarragona Coral Project a Barcelona. Espectacle escenificat: "Un Nadal de Traca i Mocador", una fusió de música i teatre en col·laboració amb el Col·legi del Sagrat Cor. Compromís social i tradició local L'estudi manté un fort vincle amb la comunitat a través d'actes solidaris i participació en festes tradicionals: Cantada solidària: El 24 de desembre visitaran les plantes de l'Hospital de Santa Tecla per portar música als malalts i al personal sanitari. Cultur popular: Per primera vegada, la xaranga de l'escola acompanyarà l'Home dels Nassos el 31 de desembre i el Rei Negre durant la Cavalcada de Reis. "És un moment diferent en la vida de l'hospital... el que fas és alegrar uns minuts l'estada d'aquella gent."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
L'art s'obre a la Part Alta: Opening Art i tallers
Art i creació a la Part Alta de Tarragona Tarragona Ràdio presenta una iniciativa cultural que neix al cor de la ciutat vella. L'artista Rosa Ciurana i el pintor Javier Aluja detallen la segona edició del projecte Opening Contemporary Art, una proposta que busca apropar l'art a la ciutadania durant les festes nadalenques sota el lema "Regala Art". Projecte Opening: Dones Creadores La Rosa Ciurana lidera una iniciativa que aplega 13 dones artistes de diverses disciplines al carrer Merceria. L'objectiu és doble: posar en valor el treball femení sovint invisible i reinventar els espais de creació davant la crisi actual. Disciplines presents: Ceràmica, fotografia, arquitectura, gravat, pintura i esmalt. Activitats destacades: Presentació del llibre Dones Invisibles de Maria Lluís de la Torre. Taula rodona sobre el paper de la dona a la societat. Projeccions fotogràfiques i performances artístiques. L'experiència participativa de Javier Aluja Per la seva banda, l'artista Javier Aluja obre les portes del seu taller al carrer Misser Noguès amb una proposta més interactiva: Pintura en viu: Els visitants tindran l'oportunitat d'agafar el pinzell i col·laborar en la creació d'un quadre. Exhibició mixta: Mostra d'obra pròpia combinada amb treballs dels seus alumnes. Vermut artístic: Diumenge al matí es convida a la gent a gaudir dels colors i les formes en un ambient distès. "L'art, sigui quin sigui, o és bo o és dolent, o emociona o no emociona; no m'agraden les etiquetes." Horaris i Ubicacions Les activitats es concentren principalment durant el cap de setmana: 1. Carrer Merceria, 4: Obert de divendres a diumenge i els dies 22 i 23 de desembre. 2. Carrer Misser Noguès, 9: Obert divendres tarda, dissabte i diumenge matí.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Fira de Santa Llúcia al Col·legi Pax de Tarragona
Celebració i Tradició a l'Escola El Col·legi Pax de Tarragona celebra la seva tradicional Fira de Santa Llúcia, una iniciativa que compta amb més de 30 anys d'història i en la qual participen uns 460 alumnes. L'esdeveniment és fruit d'una planificació acurada dins l'àrea de plàstica, on els estudiants s'involucren des del disseny fins a la venda final dels productes. Producció Artesanal i Participació per Edats Cada curs s'encarrega d'elaborar un tipus de producte manual adaptat a la seva edat: Educació Infantil (P3-P5): Han decorat caixes reciclades de formatgets, arbres de Nadal i figures de fang. Cicles Inicial i Mitjà: Han creat jocs com el 3 en Pax (una adaptació del tres en ratlla), lletres decoratives per a l'arbre i arbres fets amb catàlegs de joguines reciclats. Alumnat de 6è: Són els responsables de l'elaboració artesanal de melmelades de taronja i poma, a més de coordinar la venda de pastissos fets en col·laboració amb les famílies. Objectius Pedagògics i Finançament La fira no és només una activitat lúdica, sinó que persegueix objectius competencials clars: Treball cooperatiu: Elaboració conjunta a l'aula fent èmfasi en el control de qualitat. Competència matemàtica: Els alumnes de 6è gestionen les parades, calculen el canvi i distribueixen l'espai dels punts de venda. Gestió econòmica: El que es recapta amb els pastissos i cistelles de Nadal es destina al viatge de fi de curs de 6è, mentre que la resta de beneficis serveixen per a l'autofinançament de les festes escolars. "És una festa que té una part competencial important... han de ser capaços de saber tornar el canvi i atendre bé la clientela."