Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2329-2352 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Tarraconeando: El flamenc de Francis Núñez a Tarragona
Tarraconeando: Una oda al talent flamenc local L'entrevista presenta l'espectacle Tarraconeando, una iniciativa liderada pel ballarí i coreògraf tarragoní Francis Núñez. Aquest projecte neix amb l'objectiu de donar visibilitat als artistes de la província de Tarragona, unificant el talent de joves promeses i professionals del territori en un muntatge de rigor professional. Estructura i essència de l'espectacle L'elenc està format per sis ballarins oficials, quatre suplents i cinc músics de gran nivell (incloent-hi col·laboradors de Sevilla i artistes locals com Gerard Marsal i Paco de Modé). L'obra proposa un recorregut pel sentir flamenc a través de diversos estils o palos: Martinete per Seguirilla: Un número profund d'arrels ancestrals interpretat pel mateix Núñez. La Caña: Una peça de gran qualitat musical titulada "Entre tú y yo". Guajira: Un número instrumental. Cantilles: Sota el títol "Brisa", aquesta peça vol reflectir l'essència del mar de Tarragona. Trajectòria de Francis Núñez L'artista, originari del barri de Riuclar, comparteix la seva experiència després de 14 anys fora de la ciutat, havent passat pel Ballet Nacional de España i establint finalment la seva pròpia companyia a Sevilla: Matices Compañía de Danza. "L'il·lusió d'un ballarí, fins que comença a ser coreògraf, és poder consolidar i formar la seva pròpia companyia; és una meta en una professió de sacrifici." Activitats complementàries A més de les representacions als centres cívics (amb entrades exhaurides), es destaca: * Una masterclass oberta a tothom el dissabte 30 d'abril al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. * La celebració del Dia Internacional de la Dansa com a marc de reivindicació del flamenc com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Estat d'execució del Pla Integral de la Part Alta (PIPA)
Balanç del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) L'entrevista amb la regidora Carme Crespo detalla l'estat actual del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) de Tarragona, que presenta un grau d'execució del 60%. Amb un pressupost total de 12 milions d'euros, finançat a parts iguals entre l'Ajuntament i la Generalitat, el pla té prevista la seva finalització l'any 2013. Actuacions Urbanístiques i Patrimonials El PIPA destaca per una forta intervenció en l'espai públic i la rehabilitació d'edificis històrics: Carrers finalitzats: Comte, Mediona, La Nau, Talavera, Els Àngels, Les Coques i la plaça de l'Oli. Properes intervencions: Després de Setmana Santa s'iniciaran obres als carrers Sant Domènec, Salines, Trinquet Vell i les places del Pallol i Sant Joan. Millores addicionals: Renovació de l'enllumenat de la plaça de la Font i senyalització dels monuments del Patrimoni Mundial. Cal Agapitu: Es convertirà en el futur centre cívic, social i cultural. Tot i les troballes arqueològiques (com una volta romana de 14 metres), les obres començaran a finals d'estiu. Subvencions per a la rehabilitació de façanes S'ha posat un èmfasi especial en la millora de l'aspecte del barri mitjançant ajuts a particulars: "Encara tenim el 50% dels diners disponibles per donar més subvencions; animem els veïns i comerciants a demanar-les al Servei Municipal de l'Habitatge." Fins ara s'han tramitat 108 sol·licituds i s'han destinat uns 700.000 euros per arranjar 43 façanes. Cohesió Social i Dinamització Econòmica Tot i que el component urbanístic és el més visible, el pla inclou vessants socials i comercials: Atenció social: S'ha realitzat un inventari de les necessitats de la gent gran que viu sola, derivant els casos detectats als serveis socials. Formació: El telecentre del barri ofereix cursos de formació que han facilitat la inserció laboral de diversos veïns. Comerç: Es treballa amb la nova associació de comerciants per crear un "llibre d'estil" i un pla de dinamització que millori l'atractiu dels negocis del centre històric.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
2011-04-26 COL·LEGI D'INFERMERIA DE TARRAGONA
Impacte de les retallades en la sanitat a Tarragona L'entrevista amb Anna Maria Pedraza, presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria de Tarragona (CODITA), aborda la crítica situació del sector sanitari davant les retallades pressupostàries de la Generalitat. Es destaca la preocupació per la reducció de personal i la pèrdua de qualitat en l'assistència. L'Observatori de la Infermeria El col·legi ha impulsat un observatori per recollir el pols de la professió i dels usuaris: - Objectiu: Canalitzar queixes i suggeriments tant de professionals com de ciutadans cap a un gabinet de crisi. - Principals queixes: Falta de renovació de contractes, baixes i jubilacions no cobertes, i una forta incertesa pel futur laboral. - Abast: Està integrat pels col·legis d'infermeria de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Ràtios d'infermeres i seguretat del pacient Pedraza alerta sobre la precarietat de les xifres a Tarragona: - La mitjana europea és de 8,3 infermeres per cada 1.000 habitants. - Catalunya se situa en un 5,2, mentre que Tarragona només arriba al 4,7. - > "Estem pràcticament al llindar de la línia vermella que no s'hauria de traspassar per garantir la seguretat dels pacients." Properes accions i negociacions Es preveu una setmana clau en l'àmbit institucional: - Reunió amb el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, divendres vinent. - Petició d'una trobada amb el president Artur Mas per part del Consell de Col·legis. - Suport explícit a les mobilitzacions i protestes de la junta de personal de l'Hospital Joan XXIII.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Balanç de Relacions Ciutadanes i la Fira d'Abril
Balanç del Mandat de Manel López Pasca L'entrevista amb el tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona, Manel López Pasca, serveix per repassar els quatre anys de mandat municipal i l'actualitat de les entitats de la ciutat. La Fira d'Abril de Bonavista Es detallen els preparatius per a la propera edició de la Fira d'Abril, que s'inaugura oficialment aquest dijous a les 22:00 h: * Infraestructura: Es manté el format de l'any passat en un espai asfaltat i totalment condicionat. * Entitats: Hi participen la Casa d'Andalusia, les penyes del Nàstic i la Casa d'Argentina, entre d'altres. * Expectatives: S'espera rebre unes 45.000 persones, xifra similar a la de l'any anterior. Relacions amb Cases Regionals i Moviment Veïnal El regidor destaca la millora en la col·laboració amb les entitats locals: * Recuperació de tradicions: S'ha tornat a instituir la Cantada de Nadales i s'han atorgat diplomes de mèrits culturals a entitats amb més de 25 anys. * Unitat veïnal: Malgrat l'existència de tres federacions veïnals, s'ha aconseguit que treballin conjuntament en temes clau com els pressupostos municipals. * Reivindicació: López Pasca demana un moviment veïnal més fort i reivindicatiu que ajudi els polítics a governar. "Les entitats veïnals... si nosaltres els polítics fóssim llestos, ens haurien d'ajudar a governar." Internacionalització i Europa Un dels punts de major orgull per al regidor és l'obertura de Tarragona cap a les institucions europees: * Creació d'un punt d'Europa Directe amb relació directa amb la Comissió Europea. * Obtenció del Premi Europeu al millor projecte de ciutadania. * Projecte de la fundació Tarragona al Món per potenciar la visualització internacional de la ciutat. Balanç Polític Personal López Pasca ha anunciat que no repetirà a les llistes del PSC per al proper mandat municipal. Se sent orgullós de la feina feta tant al govern com a l'oposició i es posa a disposició del partit per a altres funcions, defensant la necessitat de renovació política.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
3h 14min
Processó del Sant Enterrament a Tarragona: Fe i Tradició
La Processó del Sant Enterrament de Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio retransmet la història viva de la ciutat durant el Divendres Sant de 2011. Malgrat les amenaces de pluja, la processó del Sant Enterrament —organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist des del 1560— discorre pels carrers de la Part Alta sota una atmosfera de recolliment i silenci. Entrevista amb Monsenyor Jaume Pujol L'arcabisbe de Tarragona ofereix unes paraules de reflexió mentre espera l'inici del seguici des del seu balcó: • Sentit del sofriment: L'arcabisbe recorda que el divendres sant dóna sentit al dolor humà, unint-lo al de Crist. • Context global: Fa referència als conflictes bèl·lics actuals (Líbia, Cambodja) i a la persecució dels cristians al món. • Crida a la joventut i les dones: Destaca el paper fonamental de les mares com a "pal de paller" de la família i anima els joves a buscar sentit de vida en la fe. Crònica dels Misteris i Confraries La retransmissió detalla el pas dels diversos elements que conformen aquesta catequesi caminant: • La Coorta Romana (Armats): Els manaies encapçalen el seguici amb els seus timbals i evolucions rítmiques, una tradició que data del segle XVIII. • Passos destacats: Es descriuen obres de gran valor artístic com el Sant Sopar (Gremi de Marejans), l'Oració a l'Hort (La Salle), la Flagel·lació (Innocenci Soriano-Montagut) i el Sant Sepulcre, la talla més antiga que es va salvar de la Guerra Civil. • Simbolisme dels Penitents: Més de mil persones acompanyen el Crist de la Sang, molts d'ells descalços o carregant creus pesades en compliment de promeses. El Silenci de Tarragona L'episodi subratlla el contrast entre el so de les caixes xineses i la música de les bandes amb els moments de silenci absolut que només es trenquen pel so del rellotge de la Catedral. L'acte culmina amb la invitació del Prefecte de la Sang a l'Arcabisbe i les autoritats per sumar-se a la processó fins al seu recolliment a l'Església de Natzaret. "No és una manifestació folclòrica per a turistes; és l'esperit de tot un poble que es posa a caminar darrere del seu redemptor."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
2h 44min
Decisió final sobre la Processó del Sant Enterrament 2011
Resum del Programa Especial Aquest programa especial de Tarragona Ràdio se centra en la incertesa meteorològica que ha marcat el Divendres Sant de 2011 a Tarragona. La jornada ha començat amb la suspensió de la recollida de misteris per part dels Armats de la Sang a causa de la pluja intensa, un acte tradicional que precedeix la processó principal. La Decisió de la Congregació de la Sang L'eix central de l'emissió ha estat l'espera de la decisió de la Congregació de la Puríssima Sang sobre la celebració de la Processó del Sant Enterrament. Després de diverses reunions i de consultar els radars meteorològics, l'organització ha decidit: • Ajornar la decisió final mitja hora (fins a les 19:30 h) per observar l'evolució dels núvols. • Finalment, donar llum verda a la processó, tot i que amb un retard previst d'una hora i mitja (sortida prop de les 20:30 h). Debat sobre la Seguretat i el Patrimoni Al llarg de la tarda, diversos presidents de cofradies i germandats han expressat opinions dividides: • Seguretat dels portants: La principal preocupació ha estat l'estat del terra mullat, especialment en punts crítics com la Baixada de la Misericòrdia. • Conservació del patrimoni: Algunes agrupacions, com la Germandat de Jesús de Natzaret, s'han mostrat reticents a treure els seus misteris (talles artístiques de gran valor) per por a danys irreparables. • Llibertat de participació: La Sang ha donat llibertat a cada cofradia per decidir si surten amb els passos o només amb les files de congregants. Ambient a la Part Alta Malgrat la pluja, la Plaça del Rei i l'Església de Natzaret han estat plenes de tarragonins i turistes. El programa recull el testimoni de devots locals i visitants de Lleida o Perpinyà, destacant el profund arrelament d'aquesta festa declarada Element Patrimonial d'Interès Nacional. "Hem fet un gran esforç per donar la processó a la ciutat; la decisió ha estat difícil però tothom en té moltes ganes."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Projecte de nova vestimenta dels Armats de la Sang
Renovació i Fidelització Històrica Els Armats de la Sang de Tarragona han iniciat un ambiciós projecte per renovar completament les seves vestimentes de cara a la Setmana Santa de 2012. Aquesta iniciativa, gestada durant els últims cinc anys, busca el consens de tota la congregació i es basa en un rigorós estudi per assolir una major fidelització històrica sense perdre l'essència popular de l'element. Detalls del Canvi de Vestuari El projecte s'emmiralla en els relleus de la Guàrdia Pretoriana del segle I (època de Tiberi) trobats al Museu de l'Obra. Els canvis principals inclouen: El Casc: Serà més elaborat, amb una cresta més llarga i fixacions internes (carrilleres). El del Capità Manaies tindrà una ornamentació externa exclusiva. La Cuirassa: Es passarà a una lorica musculata (treballada i musculada) per a tot el cos d'armats, no només per al capità. El Vestit: Es renoven les teles, que tenien més de 25 anys d'antiguitat, incorporant el supermaris de cuir amb ornaments metàl·lics. Elements que es mantenen: Per preservar la tradició tarragonina, es conserven les mitges, les llances i els escuts (alguns ja renovats recentment). Finançament i Participació Atès l'elevat cost del projecte, la Congregació de la Sang ha impulsat un sistema d'apadrinament popular. Els ciutadans i congregants poden col·laborar econòmicament per finançar l'equipament d'un armat. La presentació oficial dels detalls tindrà lloc el pròxim 9 de maig. Sentiment i Tradició Durant l'entrevista, els membres destaquen la diferència entre "fer d'armat" i "ser armat", subratllant el compromís i el sentiment de pertinença. De cara al Divendres Sant, assenyalen moments de màxima emoció com: "La recollida del Sant Crist i les darreres reverències dins de l'Església de la Sang són els moments de màxima emoció per a tots nosaltres." El cos d'armats, format actualment per 40 persones, ja ha començat els tràmits amb artesans especialitzats d'Alemanya, Anglaterra i els Estats Units per garantir l'exclusivitat dels materials.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
Restauració de l'església de Nazaret a Tarragona
Restauració de l'església de Nazaret L'episodi se centra en les importants obres de rehabilitació que ha patit l'església de Nazaret, seu de la Congregació de la Sang a Tarragona. El projecte s'ha realitzat en diverses fases per fer front a problemes estructurals greus: • La Teulada: Les obres van començar el 2007 per solucionar filtracions i substituir cabirons de fusta podrits. • El Paviment: S'ha instal·lat un nou terra de granit de gran resistència, triat específicament per suportar el pes dels passos i els armats. El disseny inclou una distribució de les peces que formen una creu en el dibuix del terra. • La Pintura: S'ha renovat tot l'interior del temple, eliminant els danys causats per les antigues humitats. La Restauració de la Campana Un dels elements més destacats és la campana de l'any 1947, que ha estat completament rehabilitada per Fernando Ordenuí: • Té un disseny únic amb forma de calze invertit. • Inclou simbolisme religiós amb dues corones: la de dolors de la Mare de Déu i la d'espines del Crist. • S'ha electrificat i torna a sonar diàriament per l'Àngelus. Reptes i Futur de la Congregació Els convidats debaten sobre la complexitat de mantenir un patrimoni tan antic amb recursos limitats: "No es pot fer qualsevol cosa; qualsevol intervenció ha de respectar procediments artesanals i això encareix el manteniment." • L'església actua actualment com un museu de la Setmana Santa, guardant prop d'un terç dels passos de la ciutat. • Queda pendent per al futur la reconstrucció del retaule de l'altar, cremat durant la Guerra Civil. • Existeix una gran preocupació per la meteorologia de cara al Divendres Sant i la seguretat dels portants.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
4'
Sorteig de mones i preparatius de la Festa dels Tarraconins
Resum de l'activitat a Tarragona Ràdio En aquesta edició especial per Setmana Santa des de la plaça del Rei, s'han tractat diversos temes d'actualitat local, destacant especialment la col·laboració entre l'emissora i el Club dels Tarraconins. Sorteig de les Mones de Pasqua S'han anunciat els guanyadors del sorteig realitzat conjuntament amb el club infantil, on han participat més de 70 nens i nenes. Els detalls clau són: Els guanyadors: Olga Salvador, David Ramos, Judit Hidalgo, Maria Altes i Iris Panabonastre. Pastisseries col·laboradores: Conde, Geneve, Trill i Palau, entre d'altres. Recollida: Les mones es podran recollir el diumenge al matí per gaudir-ne el Dilluns de Pasqua. Avanç de la Festa dels Tarraconins 2022 S'han revelat els primers detalls de la gran festa anual del club: Data i horari: El proper 8 de maig, amb un horari ampliat d'11:00h a 19:00h. Ubicació: Enguany es trasllada davant de la Tabacalera. Temàtica: Sota el lema d'ensenyar Tarragona al món, s'enlairaran milers de globus amb missatges dels socis. Personatges: Comptarà amb la presència de la Nineta, l'Ibori i l'antagonista Wanda. "Volem ensenyar Tarragona al món, i necessitem l'ajuda de tots els socis per fer-ho a través de missatges en milers de globus." Finalment, s'ha fet un apunt sobre els armats, que l'any vinent renovaran les seves vestimentes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
La Fotografia i el Relleu Generacional a la Setmana Santa
Relleu Generacional i Tradició L'episodi comença destacant la gran participació d'infants a les bandes de la Setmana Santa de Tarragona, com el Gremi de Marejants i Jesús de Natzaret. Joaquim Julià subratlla que la pedrera està garantida amb nens de fins i tot dos o tres anys, assegurant la continuïtat de la festa. La Fotografia com a Eix Cultural La conversa se centra en la importància de la fotografia per documentar i promocionar la festivitat. Es comenten diversos punts clau: Augment de participació: Cada any hi ha més fotògrafs interessats, millorant la qualitat de les imatges als opuscles i revistes. L'audiovisual de Setmana Santa: Jordi Amanós, fotògraf, presenta un projecte de 25 minuts amb 177 fotografies, música de banda recuperada i les Set Paraules en hebreu i català. Evolució tecnològica: Es destaca el pas de l'analògic al digital, facilitant l'edició i la correcció d'errors, tot i que requereix una gestió d'acreditacions més estricta. Estètica i Espiritualitat La combinació de la nit, la llum i la pedra groguenca de la Part Alta crea un escenari màgic. Els convidats coincideixen que la fotografia no és només estètica, sinó una eina per transmetre la religiositat popular i el sentiment. "Una imatge val per mil paraules; a Dublín, les fotografies van bastar per transmetre l'essència de Tarragona sense necessitat de traduccions." Projectes de Futur L'Agrupació d'Associacions té com a línies de treball: * La creació d'un arxiu fotogràfic catalogat. * L'impuls del quart espai museístic per fer exposicions monogràfiques. * L'organització de concursos de fotografia tant per a sèniors com per a júniors.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
La Banda Infantil de Jesús de Natzaret a Tarragona Ràdio
El futur de la Setmana Santa a la Plaça del Rei L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio destaca la vitalitat de les tradicions tarragonines amb l'actuació en directe de la Banda Infantil de la Reial Germandat Jesús de Natzaret. Rubén Reig, representant de la formació, explica que aquest projecte va néixer fa tot just uns mesos amb l'objectiu principal d'assegurar el relleu generacional dins de la germandat. Formació i Dinàmica de Treball La banda està integrada per infants d'edats compreses entre els 5 i els 15 anys. Les claus del seu ràpid aprenentatge són: * Assajos constants: Practicaven dos dies a la setmana (divendres i dissabtes) per compatibilitzar-ho amb les activitats escolars. * Repertori adaptat: Toquen tres tipus de marxes: pas lent, pas ràpid i un toc d'exhibició. * Integració: En complir els 15 anys, els membres fan un "bypass" i s'integren directament a la banda gran. El lideratge del Gerard Un dels punts més sorprenents és la figura del Gerard, el director de la banda, que té només 10 anys. Tot i la seva curta edat, s'encarrega de: 1. Marcar les entrades i els compassos. 2. Coordinar el pas dels més petits. 3. Executar els repics i redobles principals. "Amb dos anys ja tenia timbal i amb tres ja em van apuntar a una banda; el mèrit és saber com tocar i tenir bons mestres." Presència dels Marejants i futur immediat L'acte també ha comptat amb la participació del Gremi de Marejans, destacant la presència d'infants molt petits (fins i tot de 2 anys) que comencen a familiaritzar-se amb l'instrument. Malgrat la incertesa meteorològica, les colles es preparen per a les grans processons del Sant Sopar i el Sant Enterrament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
50 anys del Jesús Despullat i els Penitents
Commemoració de la Setmana Santa a Tarragona L'episodi se centra en el 50è aniversari de dos passos emblemàtics de la ciutat de Tarragona: el Jesús Despullat de les seves Vestidures i el Crist dels Penitents. A través de l'entrevista amb l'Olàvia Beà i en Carles Baches, es repassa la història, l'evolució i l'estat actual d'aquestes imatges. Els passos i la seva història Jesús Despullat (Reial Germandat Jesús de Natzaret): Creat per l'escultor Agustí Ballesteves l'any 1961. Compta amb el detall curiós d'una figura addicional (una nena) regalada per l'autor. Recentment ha requerit millores en la part mecànica (xassís, rodes i frens) i té pendent una restauració integral de la talla de Jesús. Crist dels Penitents (Congregació de la Sang): Estrenat l'any 1961, obra de l'escultor Innocenci Soriano Montagut. Sorgit del procés de recuperació del patrimoni perdut durant la Guerra Civil. És una peça de gran pes (1.200 quilos) feta de fusta massissa, tant la figura com la peanya. Vivències i tradicions Els interlocutors coincideixen que el moment de màxim esplendor de la processó és el pas per la Part Alta, on el recolliment, el silenci i l'estretor dels carrers antics realcen la bellesa de les imatges. També es destaca la importància de la banda infantil de tambors, formada per 35 nens i joves d'entre 6 i 16 anys, que garanteix el relleu generacional de la germandat. "La part alta és el lloc idoni per veure la processó pels seus racons, les ombres i els sons."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
L'elaboració artesana de les Mones de Pasqua a la Pastisseria Conde
Tradició i artesania a la Pastisseria Conde Josep González, responsable de la Pastisseria Conde de Tarragona, detalla el procés d'elaboració de les mones de Pasqua en un any marcat per la coincidència de calendari entre la Setmana Santa i Sant Jordi. L'establiment aposta per la qualitat extrema de les matèries primeres i la personalització com a eina per diferenciar-se de les grans superfícies. Innovació i personalització en la xocolata Aquest any, la pastisseria ha tingut un èxit rotund amb la figura de l'Ibori, la mascota del Club dels Tarraconins. Per a la seva creació, utilitzen tècniques modernes: * Serigrafia amb mantega de cacau: Permet imprimir imatges i noms directament sobre la xocolata blanca. * Figures personalitzades: Ofereixen la possibilitat d'incloure el nom dels infants o fins i tot fotografies impreses en xocolata. * Personatges d'actualitat: Tot i l'aposta pels símbols locals, no falten clàssics com Bob Esponja, Hello Kitty o Dora l'Exploradora. Qualitat artesana vs. producte industrial González és molt crític amb la venda de mones en supermercats i destaca que el valor del pastisser artesà resideix en el carinyo i el rigor tècnic: * Ingredients nobles: Ús d'ametlla Marcona i les millors cobertures de xocolata belga o francesa. * El procés: Elaboració d'un bon pa de pessic, yema artesana i un control estricte de les corbes de temperatura de la xocolata per garantir el textura cruixent. "Jo aconsello que vagin sempre a un pastisser artesà... el pastís d'alta qualitat s'ha d'anar a buscar a empreses que siguin professionals." El repte de Sant Jordi i la crisi L'entrevista també aborda la situació econòmica i la festivitat de Sant Jordi, que cau en plenes celebracions de Pasqua: 1. Resiliència davant la crisi: La gent manté la tradició i prefereix gastar en un producte artesà per a dates assenyalades. 2. El Pastís de Sant Jordi: Reclamen més promoció institucional i mediàtica per al pastís en forma de llibre, una tradició autòctona que s'ha de potenciar tant com la rosa o el llibre físic. 3. Mides i preus: Les mides han evolucionat cap a formats més petits (de 500g a 1,5kg) a causa dels canvis en les unitats familiars, amb preus que oscil·len entre els 32 i 40 euros per quilo.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
27'
Pregó de la Setmana Santa de Tarragona per Enric Pujol
Introducció i Context Artístic L'emissió recull el pregó de la Setmana Santa de Tarragona, pronunciat pel periodista Enric Pujol al Saló de Plens de l'Ajuntament. El text és una peça altament poètica que descriu la transformació de la ciutat amb l'arribada de la primavera i la preparació espiritual i física per a les celebracions pasquals. El Silenci i la Processó del Sant Enterrament El pregoner posa un èmfasi especial en el Divendres Sant, descrivint-lo com un moment on la ciutat es converteix en un claustre d'aquietud. • El paper dels Armats de la Sang i el so sec de les seves llances sobre les pedres mil·lenàries. • La descripció sensorial del silenci, la cera que cau sobre l'asfalt i les vestes de vellut. • La importància dels portants dels misteris, que amb el seu esforç fan bategar la tradició tarragonina. "La ciutat l'envolta el silenci, un silenci escruixidor que envernissa les taulaves del barri jueu." El Somni de la Passió a Tarragona Una part central del pregó és el relat d'un somni anacrònic on Enric Pujol situa les darreres 24 hores de la vida de Jesús als carrers de la Part Alta de Tarragona: • El Sant Sopar té lloc a les voltes del Pallol, amb referències gastronòmiques locals com el pa d'àssim amb salsa romesco i vi del Priorat. • L'hort de les oliveres se situa a la zona de Betlluvito i el camí de l'ermita de la Salut. • El judici de Ponç Pilat es trasllada al Pretori (Castell de Pilats), barrejant personatges històrics amb els actuals misteris de les confraries. Reflexió Final i Tradició L'acte clou amb una crida a l'orgull de sentir-se tarragoní i a la responsabilitat de mantenir viva la flama de la tradició. El periodista cita a Salvador Espriu per tancar amb una nota de reflexió sobre la vida, la mort i l'esperança de la Resurrecció.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
L'Aveix i la màgia de 'El nen que volia tenir les mans transparents'
Introducció a la nova obra de l'Aveix L'escriptor Aveix presenta la seva darrera novel·la, El nen que volia tenir les mans transparents, una obra que combina la cruesa de la realitat amb un punt de vista tendre i esperançador. La història transcorre en una ciutat inventada del centre d'Europa i explora la vida d'aquells nens que s'han vist privats d'una infantesa convencional. Temàtiques principals i trama La novel·la no segueix una estructura simple de bons i dolents, sinó que se centra en un viatge iniciàtic de supervivència i transformació. Els punts clau de la trama inclouen: De pispa a màgic: El protagonista és un nen que viu a les clavegueres (el més pròxim a l'infern) i que té una gran habilitat amb les mans per robar. El seu desig és transcendir aquesta realitat i convertir-se en un il·lusionista. El motor del canvi: El conflicte s'accelera quan el nen roba la cartera a una periodista i troba una fotografia que reflecteix una cara de felicitat, un sentiment que ell vol comprendre i recuperar. Denúncia social: L'autor aprofita el relat per abordar temes punyents com les adopcions il·legals i el tràfic de menors. El concepte de la màgia L'Aveix subratlla que, més enllà dels trucs d'il·lusionisme, l'obra és un homenatge a la màgia de les petites coses: "Són aquests moments màgics els que fan que creiem que val la pena viure: mirar un quadre, una conversa o escoltar una cançó." Perfil de l'autor i trajectòria L'autor destaca pel seu caràcter transversal, barrejant experiències en el món de la dansa, el periodisme, l'antropologia i la poesia. Tot i que reconeix que tenir massa a dir pot ser contraproduent, aquest bagatge li permet oferir una narrativa diferent a la convencional, fugint de línies de treball úniques.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
2011-04-20 FESTIVAL TA RUMBA
El Festival Tarrumba i l'Homenatge a Gato Pérez L'edició d'enguany de la mostra de rumba, coneguda com a Tarrumba, centra el seu eix principal en la figura mítica de Gato Pérez, coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort. La regidora Sandra Coloma destaca la voluntat de consolidar Tarragona com una de les capitals de la rumba catalana, anant més enllà dels concerts per oferir una visió pedagògica i històrica del gènere. Actes Destacats del Programa Sant Jordi (23 d'abril): El grup Sabor de Gràcia oferirà el concert central "20 per Gato" a la Sala Zero, versionant els èxits de l'artista. Vessant acadèmica: El 28 d'abril es presentarà una tesi doctoral sobre la rumba a la Universitat Rovira i Virgili, seguida de tallers de garrotins. Concurs de bandes locals: Es recupera el format competitiu el mateix dia 28 a la Sala Zero, amb la col·laboració de TAC12. El guanyador tindrà l'oportunitat de tocar a la Plaça del Rei durant les festes de Santa Tecla. Jornada central (30 d'abril): Se celebrarà a la plaça de l'Antic Escorxador amb activitats per a tota la família: Tallers infantils amb l'associació Les Tacletes. Paella popular i mercadet rumber. Classes magistrals de percussió, guitarra i piano al Conservatori. Noves Iniciatives i Espais Musicals L'entrevista també avança la creació d'un nou festival per al juny (17-18 de juny) que tancarà el cicle Do It Yourself. Aquest s'ubicarà a l'annex del Nou Estadi, un espai inèdit per a concerts, i comptarà amb artistes com La Pegatina, Kiko Veneno i Los Delinqüentes. "Volem aprofitar els espais al carrer i reivindicar figures que han treballat molt perquè la rumba sigui el que és avui en dia."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Trànsit i seguretat viària per la Setmana Santa a Tarragona
Operació especial per la Copa del Rei i Setmana Santa L'entrevista amb Eusebi del Olmo, director regional del Servei Català de Trànsit a Tarragona, aborda la complexa mobilitat prevista per a aquests dies. S'identifiquen dos grans eixos de trànsit: el desplaçament d'aficionats a la final de la Copa del Rei a València i l'inici de les vacances de Setmana Santa. Punts clau de la mobilitat: Final de la Copa del Rei: Es preveu el desplaçament d'uns 20.000 aficionats culers. Preocupa especialment la tornada de matinada per la somnolència i el cansament acumulat. Millores a l'AP-7: Els conductors estrenaran la supressió dels peatges troncals (Vendrell, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant), fet que ha d'augmentar notablement la fluïdesa. Previsions de Setmana Santa: L'operació sortida es concentrarà dijous a la tarda i divendres al matí, mentre que el retorn serà diumenge i dilluns. Preocupació per la sinistralitat a l'N-340 El debat se centra de manera crítica en l'alta mortalitat a l'N-340, concretament a l'alçada de la Móra. Dades alarmants: S'han registrat 7 morts en aquest punt des de principis d'any, una xifra inacceptable per a un tram de menys d'un quilòmetre. Causes: Tot i que s'han detectat factors humans (alcoholèmia positiva o falta de sistemes de seguretat), del Olmo insisteix que la via necessita una conversió urgent en autovia. Mesures: El Ministeri de Foment ha iniciat obres per reforçar la senyalització com a mesura d'urgència. "La Nacional 340 és una via que, per la seva elevada intensitat de vehicles, mereix tenir la consideració d'autovia per reduir radicalment l'accidentalitat." Dades globals i consells de seguretat Malgrat els tràgics accidents a la Móra, les dades globals de la demarcació mostren una reducció substantiva de la mortalitat respecte a l'any anterior (de 18 a 12 víctimes). Per garantir una Setmana Santa segura, es recomana: 1. Revisar el vehicle abans de sortir. 2. Evitar totalment l'alcohol i els menjars copiosos. 3. Utilitzar sempre els sistemes de retenció (cinturó i casc). 4. En cas d'avaria, utilitzar l'armilla reflectant i retirar el cotxe de la calçada.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
2011-04-20 JOAN ÁLVAREZ, DE LA CONGREGACIÓ DE LA SANG
Gestió de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona En aquesta entrevista, Joan Àlvarez, coordinador general de la Processó del Sant Enterrament, detalla l'complexa logística d'un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa tarragonina. El focus principal d'aquest any és la gestió de la incertesa meteorològica i la introducció de noves dinàmiques per millorar l'experiència ciutadana. Logística davant la pluja i el Pla d'Emergència La meteorologia és el factor més crític. L'organització disposa d'un pla d'emergència amb seus de resguard per als passos, com la Catedral i la carpa de la Plaça Verdaguer: Criteri de decisió: Davant el dubte, la prioritat és sortir per respectar l'esforç de mesos de les confraries. Experiència prèvia: Es recorden edicions on la valentia de sortir va permetre completar gran part de la processó malgrat l'amenaça de pluja. Novetats i Acte de Cloenda Tot i que l'estructura es manté consolidada, enguany destaca una novetat principal: Cloenda oberta: El final de la processó, que abans era un acte íntim, es trasllada al centre de la Plaça del Rei. Serà un acte públic amb la participació del Sant Crist de la Sang, la Mare de Déu de la Soledat, corals i la banda de la Unió Musical. Horaris: La recollida començarà a les 16:15 h i la processó de Natzaret a les 20:00 h, un horari on encara hi haurà força llum solar a causa de la data tardana de la celebració. Complexitat del Recorregut i Coordinació El manteniment del ritme (el "secret" de la processó) és vital per evitar talls. S'utilitza el "sistema acordió" per desplegar o replegar les fileres segons la necessitat dels trams: "El punt més complicat és el carrer del Claustre; és el més estret i alguns passos han de fer maniobres extremes o fins i tot doblegar elements com la creu de Jesús de Natzaret." Punts crítics: El carrer del Claustre, la baixada de la Misericòrdia i el col·lapse de públic a la Plaça del Rei, on es treballa amb la Guàrdia Urbana i Protecció Civil per garantir la seguretat dels portants.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Història i vivències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
Una crònica personal sobre l'hospital "d'allà baix" En aquesta conversa amb el metge i autor Javier Llobé (també referit com a Llué), es presenta el llibre Allà baix, una obra que recull l'evolució de l'Hospital Joan XXIII des de la seva fundació el 1967 fins a l'any 2009. Més que un llibre d'història acadèmica, l'autor el defineix com un recull d'experiències personals i etnogràfiques d'una institució clau per a Tarragona. Origen i singularitats de la institució L'hospital va ser un centre pioner a l'Estat espanyol per diversos motius: Jerarquització de serveis: Va ser el primer hospital general de la Seguretat Social on tot el personal mèdic era de plantilla i treballava a jornada completa. Ubicació geogràfica: El títol del llibre fa referència a l'expressió popular tarragonina "allà baix", ja que el centre es va construir en una zona que en el seu moment estava allunyada del nucli urbà, a diferència d'altres hospitals que solien situar-se en turons. Complexitat mèdica: Es destaca com un dels centres més complexos de Catalunya, amb nombroses especialitats fora de l'àmbit de Barcelona. Estructura i contingut de l'obra El llibre no segueix una cronologia convencional, sinó que utilitza una estructura simbòlica: Està organitzat segons les hores canòniques (prima, tèrtia, sexta, nona), relacionant el pas del temps en un dia amb la història de l'hospital. L'autor hi inclou detalls sensorials, parlant d'olors i sons, i fins i tot d'anècdotes estructurals sobre el moviment de l'edifici als anys 80. "No és un llibre subvencionat per l'oficialitat, sinó un recull personal de detalls, incidències i experiències viscudes." Un llibre per a la identitat tarragonina Llobé subratlla que és un llibre escrit per i per a la gent de Tarragona. L'hospital no és només l'empresa més gran de la província, sinó un lloc on han nascut més de 80.000 tarragonins, fet que crea un lligam emocional i identitari molt fort amb la ciutadania.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Silva Editorial i les novetats per Sant Jordi
Presentació de les novetats de Silva Editorial En aquest especial de Sant Jordi a Tarragona Ràdio, el director de Silva Editorial, Manolo Rivera, presenta la collita literària d'aquest any, que inclou un total de 17 novetats. Rivera destaca que, tot i els orígens poètics de l'editorial, el catàleg s'ha diversificat notablement: 8 títols de divulgació. 5 títols de narrativa. 3 llibres de poesia. 1 llibre infantil. L'editorial aposta per la proximitat i el talent local, tot i que també s'obre a autors de fora amb temàtiques universals com la resiliència, la filosofia o els viatges existencials. Un tomb per la història amb "Intercolumnios" L'episodi compta amb la participació del periodista Carles Gossalvez, autor del llibre Intercolumnios: Històries de Tarragona. Aquesta obra recull 14 relats reals de la ciutat narrats amb un estil periodístic, directe i sintètic. Entre les curiositats que s'hi poden trobar, destaquen: L'estada d'emperadors romans i la infantesa de Ferran el Catòlic a la ciutat. La vinculació de la família d'Antoni Gaudí amb la Part Alta. Relats sobre la cova urbana i personatges internacionals com l'actor Ernest Vilches. "Tarragona té tanta història per divulgar que es podria fer un llibre, dos i tres." El paper de l'edició local i independent Manolo Rivera reflexiona sobre la dificultat de competir amb els grans grups editorials com Planeta o Edicions 62. Tot i així, defensa el valor de les editorials locals per la seva capacitat de donar dignitat a les veus del territori i crear un producte sostenible. De cara al futur, l'editorial planteja reforçar la seva presència digital per obrir-se a nous mercats sense dependre exclusivament de les subvencions o de la superproducció de llibres.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Narrativa Tarragonina: Tinyena i Valls Calçada al Sant Jordi 2011
Diàleg literari amb autors tarragonins En aquest especial de Sant Jordi a Tarragona Ràdio, s'entrevisten dos destacats autors de la ciutat, Jordi Tinyena i Francesc Valls Calçada, que presenten les seves noves propostes narratives editades per Arola Editors. Jordi Tinyena: El retorn amb 'Peix de gat' Després de cinc anys de silenci editorial en el camp de la narrativa, Tinyena torna amb Peix de gat, una obra que explora nous horitzons: Origen del títol: Prové d'un dietari sobre la Tarragona sota les bombes, referint-se al peix sense valor comercial que es donava als gats. Context: Ambientada al barri del Serrallo durant la postguerra, l'obra reflecteix la "grisó i pobresa" d'aquella època. Estil innovador: L'autor incorpora la variant dialectal tarragonina i el valencià, a més d'utilitzar una tècnica de múltiples veus i fragments narratius que s'entrellacen sense diàlegs clàssics. Presentació digital: Fugint dels actes protocol·laris, Tinyena aposta per una presentació virtual a YouTube amb un vídeo que inclou imatges històriques de la ciutat. Francesc Valls Calçada: L'aventura global a 'El domador de pusses' Tot i haver publicat poesia recentment, Valls Calçada presenta una novel·la que tenia guardada al calaix des de fa quatre anys: Temàtica: És una obra d'abast global que transcorre per ciutats com Barcelona, Tarragona, París, Dublín, Buenos Aires i el Caire. Gèneres: Combina el misteri, l'aventura i l'erotisme, incloent-hi personatges complexos com una dona maltractada que esdevé espia i un home perseguit per una organització fosca en el context de la rigidesa moral de principis del segle XX. Debat sobre el panorama editorial i la proximitat Els dos autors reflexionen sobre els reptes de publicar fora del nucli de Barcelona: Editorials independents: Destaquen el paper vital de segells com Arola, Cossetània o Pagès per mantenir el teixit literari davant la concentració dels grans grups editorials. El mite de l'autor local: Critiquen la barrera invisible que sovint dificulta que obres de qualitat fetes a Tarragona o Lleida tinguin el mateix ressò als mitjans nacionals que les produccions de la capital. "La proximitat tornarà a ser un valor a tenir en compte en una literatura nacional."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
Sant Jordi 2011: L'impacte de la Setmana Santa en el món editorial
La coincidència de Sant Jordi amb la Setmana Santa L'edició del 2011 presenta una singularitat de calendari poc habitual: la diada de Sant Jordi cau en ple Dissabte Sant. Els editors analitzen com aquest fet altera la normalitat comercial: • Transvasament de públic: Es preveu una davallada de vendes a l'àrea metropolitana de Barcelona per la fugida de població. • Oportunitat turística: Localitats receptores de turisme com Tarragona, la Costa Daurada, els Pirineus i Salou podrien obtenir resultats superiors a un any convencional. • Logística: Les editorials han hagut de reforçar la distribució en zones amb poca infraestructura de llibreries però amb gran afluència estiuenca o de vacances (ex. Puigcerdà). Novetats de Cossetània Edicions Jordi Ferrer, director de Cossetània, destaca l'estratègia de l'editorial de ser un referent en temàtiques específiques des de fora de Barcelona: Àrees de referència • Cuina: Noves propostes de l'autora estrella A.B. Ramey. • Turisme i Natura: Presenten la primera col·lecció de guies de turisme de ciutats en català, un producte fins ara gairebé inexistent al mercat. • Excursionisme: Guies d'itineraris pels Pirineus i rutes locals. • Esports i Narrativa: Llibres sobre el Barça i figures locals com Berni Álvarez. "Volem ser una editorial que, des del Camp de Tarragona, editi productes per a tot el país gràcies a la tecnologia i la logística actual." L'aposta d'Arola Editors Alfred Arola posa l'accent en la recuperació de la narrativa local i el valor dels autors del territori: • Narrativa tarragonina: Redisseny de la col·lecció La Miloca amb autors com Jordi Tiñena. • Llibres temàtics i de regal: Obres sobre la fauna (el llop), dracs escultòrics a Barcelona i la història dels càtars. • Públic infantil i juvenil: Consolidació de personatges com la fada Xiela i noves col·leccions juvenils. El panorama del sector: Digitalització i Butxaca L'episodi també aborda l'estat actual de la indústria: • Llibre electrònic: El creixement és constant però més lent de l'esperat a causa de la crisi econòmica i la irrupció de les tablets. • Llibre de butxaca: Es destaca com una eina per arribar a nous punts de venda com quioscos i gasolineres, especialment durant la campanya d'estiu. • Estacionalitat: Les editorials reparteixen la seva producció anual en tres eixos: Sant Jordi (40%), Nadal (40%) i Estiu (20%).
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Recorregut pel patrimoni de la Setmana Santa de Tarragona
Patrimoni i Tradició a la Plaça Verdaguer En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa artística i cultural de la Setmana Santa tarragonina des d'una carpa instal·lada a la plaça Verdaguer. El doctor Josep Maria Sabaté Bosch, cronista oficial de la ciutat i de la Setmana Santa, realitza una visita guiada detallada pels deu misteris (passos) exposats, destacant la importància de conservar aquest llegat durant tot l'any. Els Passos de la Confraria de Pescadors i Marejans El recorregut s'inicia amb els passos vinculats al barri del Serrallo, on destaca la forta tradició marinera: La Presa de Jesús: Un pas de la Confraria de Pescadors amb una peanya (trono) ricament ornamentada. Creat després de la Guerra Civil, destaca pel seu pes i realisme. El Descendiment de la Creu: Un conjunt que va trigar més de 50 anys a completar-se totalment a causa de limitacions econòmiques, finalitzat l'any anterior. El Sant Enterrament: Obra de l'escultor Salvador Martorell. Són figures de cap i pota (vestides), on el focus artístic recau en les mans, peus i rostres. El Sant Sopar: Un pas modern que utilitza fibra de vidre per alleugerir el pes de les seves 13 figures. Com a curiositat, l'apòstol Judas Iscariot té la cara del propi Josep Maria Sabaté. Confraries, Història i Noves Tecnologies El cronista detalla les particularitats d'altres agrupacions i l'evolució dels seus passos: L'Ecce Homo: Una germandat que ha tingut diversos passos al llarg de la seva història buscant l'ideal. El pas actual ha estat restaurat recentment amb pa d'or. Retorn del Calvari: Pertanyent a la confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. Representa els tarragonins que van haver d'emigrar a Barcelona però que mantenen el "cordó umbilical" amb la ciutat tornant per Divendres Sant. Associació de la Salle: Presenten dos passos que separen l'escena de l'hort: Vetlleu i Pregueu i l'Oració de l'Hort. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta escola han participat activament en les processons des de fa més d'un segle. La Borriqueta: L'entrada de Jesús a Jerusalem, un pas que destaca per la seva humilitat i que protagonitza la processó dels infants el Diumenge de Rams. "A Tarragona tenim un patrimoni artístic i cultural de la Setmana Santa al qual no li hem donat mai la importància suficient." El futur Espai de la Setmana Santa Sabaté Bosch subratlla la necessitat d'un espai permanent (com el projectat a la Rambla Vella) perquè aquest patrimoni deixi de ser magatzem en esglésies i pugui ser visitat pels turistes i escoles durant tot l'any, integrant-se en l'oferta cultural de la Tarragona romana i medieval.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
28'
Projecte del Nou Museu de la Setmana Santa a Tarragona
Futur de la Setmana Santa i el nou projecte museístic En aquesta trobada especial amb l'alcalde de Tarragona i els representants de les principals confraries, s'analitza l'èxit de la carpa de la Plaça Verdaguer i es detallen els plans per al futur Espai de la Setmana Santa. L'Espai de la Setmana Santa: Un projecte compartit L'alcalde confirma que el projecte definitiu estarà llest a la tardor i que les obres podrien començar el 2012, amb la inauguració prevista per al 2013. Els punts clau són: • Serà un centre itinerant que connectarà diverses esglésies de la Part Alta amb un edifici central obert tot l'any. • No és només un lloc de magatzematge, sinó un espai de difusió cultural i catequètica. • Permetrà que confraries sense seu pròpia, com els Pescadors o Marejans, puguin exposar el seu patrimoni amb dignitat. • Es busca situar Tarragona com un referent de la Setmana Santa a nivell estatal i mediterrani. "L'Espai de la Setmana Santa estarà obert tot l'any i permetrà que el patrimoni llueixi més enllà dels dies de processó." La Carpa de la Plaça Verdaguer i activitats actuals • Es valora molt positivament l'experiència de la carpa per tercer any consecutiu com un embrió del futur museu. • Les entitats destaquen una alta participació en els actes ja celebrats, com el Via Crucis i els concerts de música sacra. • S'introdueixen novetats com el trasllat solemne de passos del Gremi de Marejans el Dijous Sant a la nit. Previsions meteorològiques • L'alcalde comparteix dades de l'agència de meteorologia: es preveu pluja pel dijous i divendres al matí, però es manté l'optimisme per a la Processó del Sant Enterrament de divendres a la tarda. • La incertesa pel temps és el principal neguit dels presidents, atès l'esforç d'invertir tot un any de preparació en un sol dia.