Tots els episodis · 2011

2926 episodis disponibles

episodis

2377-2400 de 2926

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Programació de primavera al Teatre Metropol
Una primavera plena d'emocions al Metropol El coordinador de la programació del Teatre Metropol, Jordi Giramé, presenta una temporada intensa i excepcional que s'estén des del 28 d'abril fins al 12 de juny. Amb un total de 16 espectacles en poc més d'un mes i mig, la cartellera destaca pel seu equilibri entre gèneres, tot i que el teatre pren un protagonisme especial amb propostes molt avalades per la crítica. Destacats de la cartellera teatral La gata sobre la teulada de zinc calenta: L'espectacle estrella que obre la temporada sota la direcció d'Àlex Rigola. Una adaptació sòbria que busca l'essència de Tennessee Williams i el desmembrament familiar. Copenhaguen: Un text de teatre polític i conceptual dirigit per Ramon Simó, amb interpretacions de luxe de Pere Arquillué, Lluís Marco i Rosa Renom. Desclassificats: Un thriller polític i d'intriga protagonitzat per Emma Vilarasau, que aborda les coaccions a una periodista. Coses que dèiem avui: Dirigida per Julio Manrique, ofereix una visió cinematogràfica de les relacions de parella. Música, Dansa i Talents Locals La programació no es limita al text, sinó que abraça altres disciplines artístiques: Música: Destaca la gira de teatres d'Els Pets, que busquen la distància curta amb el públic, i la presentació del nou disc en català de l'Abat (Beth). Dansa: La companyia resident a Tarragona, Plan B (Arantxa Sagardoi), estrenarà un espectacle basat en el Llibre de Job, caracteritzat per una gran tècnica neoclàssica. Projectes especials: L'òpera per a 400 músics de l'Estudi de Música de Tarragona pels seus 25 anys i les propostes gestuals de Vol-Ras en horari de tarda per a tots els públics. "El teatre és un mirall del que succeeix a la societat, amb un toc d'emoció i sensibilitat que ens fa reflexionar i ens hi veiem reflectits." Les entrades es posen a la venda el dimecres 13 d'abril a través del web oficial de cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
17'
Literatura i el Bicentenari del Setge de Tarragona
El Bicentenari de la Guerra del Francès a la Literatura Amb motiu de la commemoració del bicentenari del setge de Tarragona (1811), el programa analitza l'impacte d'aquest episodi històric a través de les noves publicacions literàries. L'entrevista reuneix dos autors que han abordat aquest període des de perspectives diferents: la novel·la històrica i el còmic. La Novel·la: "La marca del traïdor" L'escriptor Amando Lacueva presenta la seva obra, un treball de recerca de gairebé dos anys que combina ficció amb un rigorós rerefons documental. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Conspiracions i traïcions: L'autor destaca que la seva investigació va revelar fins a 15 conspiracions reals que van envoltar el setge. Rigor històric: Malgrat ser una ficció, descriu passatges verídics com la pèrdua del Fuerte de l'Olivo o la retirada del Comodor Codrington. Denúncia històrica: Lacueva utilitza la novel·la per denunciar el que considera una "vergonya" tant per a l'exèrcit francès com per a l'espanyol, i el silenci històric que ha envoltat aquests fets a Tarragona. El Còmic i l'Àmbit Infantil: 1811 Àngel Octavi Brunet aporta la visió més visual i pedagògica amb el còmic 1811, el setge de Tarragona i un conte infantil. Els aspectes més rellevants de la seva obra són: Tècnica cinematogràfica: L'autor ha aplicat el seu coneixement en guió per adaptar la densa documentació històrica al format de vinyetes. Divulgació escolar: El conte s'ha distribuït a les escoles per apropar la història de la ciutat als nens de 9 a 16 anys. Llegat popular: Brunet explica curiositats com l'origen de l'estàtua dels Despullats a la Rambla, relacionada amb l'estat en què va quedar la població. Taula Rodona i Debat Ambdós autors, juntament amb l'historiador Lluís Balart i l'escriptor Joan Cavallé, participaran en una taula rodona a la llibreria La Rambla per debatre sobre com la literatura pot ajudar a recuperar la memòria històrica d'un episodi que, segons els autors, ha estat massa temps oblidat o amagat. "De Tarragona no s'ha parlat absolutament res, i nosaltres vam tenir la nostra pròpia Agustina d'Aragó: la Rosa la Calessera."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
2011-04-12
Visita a l'exposició del bicentenari al Moll de Costa El programa connecta amb la unitat mòbil al Tinglado 1 del Port de Tarragona, on s'ha inaugurat una mostra exhaustiva sobre Tarragona durant la Guerra del Francès. Els comissaris de l'exposició, Francesc Pintado i Josep Sánchez Cervelló, guien els oients a través dels diferents àmbits que recullen aquest període històric crucial per a la ciutat. L'estructura de l'exposició La mostra es divideix en diversos blocs temàtics que permeten entendre tant el context previ com el trauma del setge: Vida i societat abans de l'ocupació: S'analitza com era la Tarragona lliure, seu de la Junta Superior de Catalunya, amb documents oficials, mostres d'estris rurals i l'activitat econòmica del port. La Gran Armée de Napoleó: Una col·lecció privada d'armament i uniformes francesos que inclou fusells de 1777, destrals de sapadors de fins a 18 quilos i equipament de cavalleria com els curacers. La destrucció i el setge: Gravats que mostren l'estat en què va quedar la ciutat després dels 56 dies d'atac i la posterior ocupació francesa fins al 1813. Peces destacades i curiositats L'exposició compta amb objectes d'un valor històric i material incalculable: Numismàtica: Una col·lecció completa de les monedes encunyades a Tarragona mentre va ser capital, molt preuades pels col·leccionista. Arqueologia submarina: Un canyó de bronze anglès i objectes quotidians (ampolles de cervesa, eines de navegació) recuperats de naufragis al Delta de l'Ebre. La màscara de Napoleó: Una peça amb una història singular sobre el seu origen a Santa Helena, el robatori dels motllos i la seva fabricació en guix el 1833. "Conèixer el passat et dóna perspectives per entendre el futur... cal conèixer la història de la ciutat per poder estimar-la." L'episodi conclou recordant que Tarragona no va recuperar la seva població d'abans de 1811 fins trenta anys després, subratllant l'impacte devastador que va tenir aquest conflicte en l'imaginari col·lectiu tarragoní.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Turisme a la Costa Daurada: Perspectives de Setmana Santa i 2011
Perspectives per a la Setmana Santa 2011 El sector hoteler de la Costa Daurada Central s'enfronta a l'inici de la temporada amb un optimisme moderat, marcat per el calendari i la climatologia. Segons Joan Antoni Padró, vicepresident de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, les previsions per als dies centrals són molt positives: L'ocupació serà molt alta durant les nits de divendres i dissabte sant. El fet que la Setmana Santa caigui tard (abril) afavoreix el bon temps i elimina la competència directa del turisme d'esquí. S'espera que l'obertura de places hoteleres sigui pràcticament del 100%. Perfil del Turista i Comportament del Mercat Durant aquest primer període de l'any, el turisme és principalment de proximitat. Les procedències més destacades inclouen: Mercat interior: Catalunya, Aragó, País Basc i Navarra. Mercat internacional: Sud de França (gràcies a les millores en comunicacions i l'atractiu de PortAventura). "El millor client que tenim és el client que ve, vingui d'on vingui." Un fenomen clau que s'està consolidant és la reserva d'última hora, fet que dificulta les previsions precises fins pocs dies abans de l'estada. Visió de la Temporada d'Estiu i Reptes Econòmics Pel que fa al conjunt de l'any 2011, s'espera una bona temporada central però amb dificultats als extrems (maig i octubre): Mercat Rus: És la gran esperança del sector i es troba en ple creixement. Mercat Britànic: Presenta incerteses a causa de la crisi econòmica al Regne Unit. Rendibilitat: Tot i mantenir bones xifres d'ocupació, el marge de benefici ha baixat. El consum per client és més reduït i les estades són més curtes (la mitjana ha passat de set a tres dies). Infraestructures i Productes Clau L'Aeroport de Reus: Es considera una infraestructura vital per la proximitat i la reducció de costos de transport per als tour-operadors. PortAventura: Actua com el principal motor d'atracció i ha permès millorar les infraestructures de la zona (com l'autovia). Saloufest: Es defensa com una eina per a allargar la temporada fins als sis mesos, garantint la fidelitat i estabilitat de les plantilles de treballadors.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Presentació del XVIII Festival Dixieland de Tarragona
Detalls de la 18a edició del Festival de Jazz de Tarragona La tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, i el nou coordinador musical del festival, Jordi Freixas (de l'empresa Batall), presenten les novetats i la programació d'una edició que consolida Tarragona com a referent del jazz i el dixieland. Amb 18 anys d'història, el festival manté la seva essència de portar la música al carrer, bars i restaurants, però incorpora elements nous per arribar a tot tipus de públic. Novetats de l'edició Aquest any el festival presenta dues propostes inèdites: Trobada de Big Bands: Una reunió d'escoles de música que tindrà lloc a Caixa Tarragona. Pícnic Dixi: Una jornada familiar al Parc del Francolí on els assistents podran portar la seva carmanyola i gaudir de música en directe a l'aire lliure. Programació i artistes destacats El festival compta amb més de 70 actuacions i la participació de 200 músics repartits en 22 espais de la ciutat. Entre els artistes més rellevants figuren: Eliane Elias: L'estrella internacional d'aquesta edició, que oferirà un concert exclusiu al Teatre Metropol acompanyada de Marc Johnson i Benjamin Benson. Talent local i català: Bandes com Andrea Motis, Joan Chamorro, Pixi Dixi Band o la Nova Escòcia Jazz Band. "És una oportunitat única tenir l'Eliane Elias en exclusiva a Tarragona; és una artista capdavantera de l'escena del jazz amb arrels carioques." Impacte social i col·laboració El festival destaca per la seva gran implicació ciutadana. Gairebé tots els actes són gratuïts (excepte el concert central) i compten amb la col·laboració activa de 22 locals, biblioteques, fundacions i entitats culturals que han demanat participar-hi voluntàriament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Projecte de recuperació de la visita de Dalí a Tarragona
Memòria històrica: El pas de Salvador Dalí per Tarragona La Unitat d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, ha engegat un projecte per commemorar el 40è aniversari de la visita de Salvador Dalí a la ciutat, esdevinguda el 17 d'agost de 1973. L'objectiu principal és la creació d'un documental de 55 minuts i una gran exposició que recuperi documents gràfics i vivències personals d'aquell esdeveniment històric, emmarcat en les festes de Sant Magí i la celebració del bimil·lenari de l'arribada d'August a Tàrraco. Crida a la participació ciutadana Es demana la col·laboració dels tarragonins per aportar material inèdit abans del 28 de juny a la Casa Castellarnau (CEFOS): * Pel·lícules domèstiques en formats com Super 8 o 8 mm. * Fotografies de l'època. * Testimonis orals i anècdotes sobre com es va viure la jornada. Cronologia i fets destacats de la visita (1973) L'arribada triomfal: Dalí va arribar per mar, simulant ser l'emperador August. L'anècdota de l'elefant: L'artista pretenia desfilar sobre un elefant autèntic d'un circ francès, però problemes a la duana van obligar a utilitzar l'emblemàtic elefant de la cavalcada de reis de la ciutat. Llegat artístic: Durant la seva estada, va pintar un quadre en directe al Camp de Mart i va signar el llibre d'honor de l'Ajuntament. Patrimoni gastronòmic: El pastisser Salvador Arimany va crear una tartaleta daliniana (amb bigotis de xocolata) que el gremi pretén recuperar com a reclam turístic. Significació cultural L'entrevistat, José Carlos Suárez, destaca que l'acte va ser un revulsiu polèmic en plena dictadura: "La polèmica sempre va envoltar Dalí; és significatiu que no el rebés l'alcalde, sinó un tinent d'alcalde, cosa que demostra que el tema era delicat." El projecte s'estendrà fins al 2012-2013, coincidint amb la capitalitat cultural de Tarragona, i inclourà una performance actual inspirada en l'obra del geni empordanès.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Balanç de la recta final del Pla Integral de Camp Clar
Cloenda i balanç del Pla Integral de Camp Clar El regidor Joan Saneuges, responsable del Pla Integral de Camp Clar a l'Ajuntament de Tarragona, ha repassat l'estat actual d'aquest projecte que encara la seva recta final. Amb una inversió total de prop de 15 milions d'euros finançats al 50% entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, el pla finalitzarà oficialment el 31 de desembre de 2011. Actuacions urbanístiques destacades L'entrevista subratlla les obres més visibles que han transformat la fisonomia del barri: * Rambla de Riu Segre: Recentment estrenada, s'ha convertit en un eix vertebrador de més d'un quilòmetre. Els veïns ja proposen anomenar-la oficialment Rambla de Ponent. * Espai de Trobada: Un edifici multiús al carrer Riu Llobregat que estarà acabat en un mes. Aquest espai funcionarà com un centre de dinamització amb: * Buccs d'assaig musical. * Cuines per a cursos de gastronomia. * Espais audiovisuals i tallers d'ocupació. La importància de l'eix social Tot i la visibilitat de les obres, Saneuges destaca que la part més rellevant ha estat el treball amb les persones. Durant sis anys, s'han dut a terme tasques fonamentals per a la convivència: * Educadors de carrer i mediambientals: Per fomentar el civisme i el bon ús dels espais públics. * Suport educatiu: Programes de reforç escolar com el PROA. * Veïns Actius: Organització de les comunitats d'escala per millorar la gestió veïnal. "La part urbanística és la que es veu més, però la que realment servirà per millorar de fons el barri és la de serveis a les persones i la dinamització econòmica." Dinamització econòmica i futur Un dels èxits més inesperats ha estat la creació de l'Associació de Comerciants, que ha agrupat més de 100 establiments del barri i ha estat premiada per la seva activitat. L'objectiu final és eliminar l'estigma històric de Camp Clar i convertir-lo en un barri amable i integrat a la resta de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Agenda Cultural de Tarragona: Concerts, Teatre i Exposicions
L'agenda d'activitats per al cap de setmana a Tarragona presenta una oferta variada que inclou des de música en directe fins a exposicions universitàries i teatre de petit format. Destacats Musicals Gossos: El grup manresà celebra 15 anys de trajectòria a la Sala Zero presentant el seu disc Dia 1. Segons l'Oriol Ferrer, és un treball conceptual creat a partir de la idea de començar de zero. Gertrudis: La banda de rumba presenta el seu nou disc Tripolar a la Sala Alcaul dissabte a la nit. Altres concerts: Actuacions de l'Orquestra del Conservatori, Té Verde, Pick Me i propostes internacionals com Istanbul Sazendleri i el DJ Roger C. Teatre i Cinema La Sala Trono acull l'obra Mi relación con la comida d'Angélica Liddell, protagonitzada per Sònia Espinosa i Pau de Nut. Projecció de la pel·lícula El Capitán Blood a la ciberaula de l'Hospital Joan XXIII. Cultura i Exposicions Final d'exposicions: Diverses mostres a la URV sobre astronomia, violència masclista i l'organització del temps finalitzen aquest dilluns. Bicentenari de la Guerra del Francès: Exposició de gravats de Goya al Palau de Congressos i homenatges a Sarajevo al Museu d'Art Modern. Presentacions literàries: El llibre de haikus La llum blaveja i l'opuscle de la confraria del Cristo del Buen Amor. "Dia 1 és un disc que primer es va crear el concepte i després totes les cançons, cosa que mai havíem fet abans."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Homenatge a Jordi Cortat, l'ànima de la Cavalcada de Reis
El llegat de Jordi Cortat a la Cavalcada de Tarragona L'espai radiofònic ret un emotiu homenatge a Jordi Cortat, president de la comissió organitzadora de la Cavalcada de Reis de Tarragona durant els darrers set anys i vinculat a l'entitat des de fa més de dues dècades, arran de la seva mort als 67 anys. Principals contribucions i fites La seva presidència ha estat marcada per una clara voluntat de modernització i recuperació històrica: Seguretat i modernització: Va impulsar la reforma integral de les carrosses a partir de 2010 per adaptar-les a les normatives de seguretat de la Comunitat Econòmica Europea. Projecte editorial: Cortat treballava intensament en un llibre commemoratiu del centenari de la Cavalcada, una obra que recull dades i fotografies històriques i que es troba al 90% de la seva execució. Vessant social: Va recuperar l'essència solidària de la festa, reintroduint les visites dels Reis Mags als nens més desfavorits i a les residències de gent gran (asilos). Un projecte que continua Francesc Virgili, membre de la comissió, destaca la passió de Cortat i assegura que, malgrat el retard per la seva pèrdua i altres imprevistos personals de l'equip de treball, el llibre es publicarà aquest any com un homenatge pòstum. "El Jordi volia plasmar els últims cent anys d'història de la ciutat en aquest llibre. La seva família podrà gaudir de la idea que ell va tenir."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Gertrudis presenta 'Tripolar' i el seu concert a Tarragona
Entrevista amb Javi Freire pel llançament de 'Tripolar' El guitarrista del grup de rumba catalana Gertrudis, Javi Freire, explica els detalls del seu nou treball discogràfic titulat Tripolar. Aquest disc marca una nova etapa per a la banda de la Garriga, buscant una evolució personal i musical després de la celebració del seu concert número 500. Una nova era musical La banda descriu aquest moment com un canvi d'aires necessari per fugir de la rutina. Les claus d'aquesta etapa són: Experimentació: S'han atrevit amb sons i propostes que abans no havien explorat. Maduresa: L'evolució del grup es reflecteix en un so més pur i una major llibertat creativa. Aire fresc: El disc neix de la necessitat de renovació de cadascun dels components. Gira de presentació i formats Actualment, el grup es troba en una gira de petit format per sales i bars de Catalunya, que els permet: Proximitat: Tenir el públic a prop i sentir la seva reacció directa. Rodatge: Anar polint el nou repertori abans de les grans actuacions de l'estiu. Preparació: Escalfar motors per a la temporada de festes majors i escenaris més grans. "Tot el que sigui sumar ens va bé; és una alegria que a la gent li funcionin les coses i tothom en surt beneficiat al final." L'escena musical catalana Freire valora positivament l'estat actual de la música a Catalunya, destacant que la normalització i l'èxit dels grups que canten en català és beneficiós per a tot el sector, des de la societat fins als mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Entrevista electoral amb Arga Sentís (ICV-EUiA-E)
Entrevista a Arga Sentís: Prioritats per a Tarragona Arga Sentís, cap de llista d'ICV-EUiA, presenta el seu projecte per a les eleccions municipals del 22 de maig a Tarragona. L'objectiu principal de la formació és recuperar la representació institucional a l'Ajuntament per ser la veu de l'espai d'esquerres que consideren que actualment està orfe de representació. Crítica al govern socialista de Ballesteros Tot i reconèixer un tarannà més amable per part de l'actual alcalde, Sentís es mostra decebuda per la manca de canvi real en les prioritats de la ciutat. Denuncia un continuisme respecte a l'etapa anterior de Convergència i Unió: Projectes faraònics: Crítica a inversions de 30 milions d'euros en el Mercat Central en plena crisi. Manca d'atreviment: Considera que l'intent d'acontentar tothom acaba afavorint els de sempre. Eixos del Programa Electoral La candidata proposa un canvi d'escala cap a la micropolítica i la quotidianitat: Pla Local Anticrisi: Foment de l'ocupació en sectors emergents com la rehabilitació d'habitatges, les energies renovables i el sector de la cura a les persones. Mobilitat Sostenible: Priorització del transport públic (ferrocarril, TramCamp i rodalies) i de la bicicleta com a mitjà de transport real, per davant del vehicle privat. Defensa dels Serveis Públics: Posicionament de força des del món local contra les retallades en sanitat (Hospital Joan XXIII) i educació. Urbanisme de Proximitat: En lloc de créixer en nous pisos, proposa "cosir" la ciutat, rehabilitar edificis buits i millorar l'accessibilitat. "Voler acontentar tothom és una mala política, perquè al final acabes afavorint els que tenen més capacitat de fer-se sentir, els que sempre han manat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Fira Abril 2011 del Perelló: mel, oli i tradició
Presentació de la Fira Abril 2011 al Perelló L'alcalde del Perelló, Ferran Cid, presenta la Fira Abril 2011, l'esdeveniment dedicat a la mel i l'oli més important del municipi. Aquesta celebració esdevé una cita clau per a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, actuant com una segona festa major que atrau entre 50.000 i 60.000 visitants. Importància econòmica i innovació al sector La mel i l'oli no són només productes agrícoles, sinó el motor d'un comerç creixent i en constant evolució: * Exportació internacional: Es destaca el cas de productors locals que ja exporten mel a mercats tan llunyans com la Xina. * Diversificació: El sector innova contínuament amb la creació de productes derivats en àmbits com l'alimentació i la cosmètica. * Professionalització: La fira serveix de punt de trobada per a apicultors de tota la província i zones veïnes (València, Terol, Osca) per realitzar xerrades tècniques i veterinaris. Activitats destacades i gastronomia El programa de la fira inclou propostes per a tots els públics, posant èmfasi en la qualitat del producte local: * Degustacions: Presentació de productes innovadors com l'oli melada, una salsa versàtil per a peix i carn. * Concurs de la Mel: Atorgament del prestigiós premi Abella d'Or a la mel de millor qualitat de l'any. * Sortejos singulars: Un dels moments més esperats és el sorteig de l'equivalent del pes del guanyador en mel i un premi de 100 litres d'oli. "Sempre estem innovant i presentant noves activitats per a poder millorar cada vegada més la nostra vida." Horaris i logística La fira romandrà oberta durant tot el cap de setmana en horari de matí (10:00 h a 14:00 h) i tarda (16:30 h a 21:00 h). L'alcalde recomana especialment la visita del diumenge a la tarda, quan es lliuren els premis més populars.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Entrevista a Oriol Ferrer de Gossos: 'Dia 1' a Tarragona
Retorn als escenaris i nou treball discogràfic Josep Pardila entrevista l'Oriol Ferrer, bateria i veu del grup manresà Gossos, amb motiu del seu concert a la Sala Zero de Tarragona. La conversa se centra en la presentació del seu vuitè disc d'estudi, titulat Dia 1 (2010), un projecte que marca una nova etapa per a la banda després de l'èxit massiu del seu anterior treball, Oxigen (2007). El concepte de 'Dia 1' El procés de creació d'aquest àlbum ha estat invers a l'habitual: * Primer es va definir el concepte creatiu i després es van compondre les cançons. * Simbolitza un punt de partida, una aposta pel futur i els nous començaments, ja sigui en l'àmbit personal o professional. * Musicalment, s'introdueixen pianos i una sonoritat més contundent i reposada, allunyant-se del pop més directe. Connexió amb el territori i videoclips L'Oriol explica que han rodat el videoclip de la cançó Un nou paisatge a la platja de Cambrils, sota la direcció de l'Alan Raja i en Pol Fuentes. La peça audiovisual utilitza l'estètica dels nàufrags per transmetre la recerca de nous horitzons. L'èxit de 'Corren' i la vigència del grup Durant l'entrevista es reflexiona sobre el fenomen de la cançó Corren, que ha passat a formar part del cançoner popular català: "És una cançó que pertany al recull de cançons que van passant amb els anys en un país... ja és de tots." Projectes paral·lels i gira de sales Tot i portar molts anys de trajectòria, els membres de Gossos es defineixen com a "culs inquiets". Actualment compaginen el grup amb projectes personals com: * L'homenatge a Bob Marley de Nacho Tarrés. * La participació de Santi Serratosa a Astrio. La banda aposta actualment per una gira de sales per recuperar el contacte directe i l'essència més pura amb el públic, fugint de grans muntatges i prioritzant la música.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Oxfam Intermón celebra la 10a Festa de la Solidaritat
Celebració del Dia de l'Esperança a Tarragona Mireia Freixas, responsable d'Oxfam Intermón a Tarragona, presenta la desena edició de la Festa de la Solidaritat, que tindrà lloc aquest dissabte a la Rambla Nova. L'esdeveniment forma part d'una iniciativa global que se celebra simultàniament a 46 ciutats de l'Estat. Eix Temàtic: Justícia Econòmica Sota el lema "Que no paguin els de sempre", la fundació posa el focus en la crisi actual, afectant tant les poblacions del sud com les del nord. L'objectiu és sensibilitzar sobre les desigualtats i promoure solucions globals. Activitats Destacades La jornada inclou una programació ininterrompuda d'11:00h a 20:00h: - Cultura i música: Timbalers, batucades (Batec), coral i concerts de cloenda. - Sensibilització: Una flashmob anomenada Taxa Robin Hood i actuacions de performance amb joves de l'Institut Martí Franquès. - Infants: Tallers, jocs educatius i contacontes per ensenyar valors de cooperació. - Solidaritat: Un vermut solidari i estands informatius. Campanyes i Pressió Política L'entitat destaca dues línies d'actuació fonamentals: 1. Taxa Robin Hood: Proposta d'un impost del 0,05% sobre les transaccions financeres especulatives per recaptar fons contra la pobresa. 2. Projecte a Tanzània: Els fons recaptats es destinaran a programes de seguretat alimentària (bancs de cereals) a Dodoma i Morogoro. "Amb només un 0,05% a les transaccions financeres, aconseguiríem 300.000 milions d'euros anuals per lluitar contra la injustícia." Comerç Just Durant tota la fira hi haurà un estand dedicat al comerç just, oferint productes com cafè, sucre, xocolata i roba, vinculats a la botiga permanent que l'entitat té al carrer Sant Francesc.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Anàlisi política amb Francesc Vallès sobre el relleu de Zapatero i infraestructures
El relleu de Zapatero i l'estabilitat del govern L'entrevista comença amb una anàlisi profunda de l'anunci de José Luis Rodríguez Zapatero de no presentar-se a la reelecció. Francesc Vallès descriu aquesta decisió com un exercici de generositat i honestedat, destacant que el més important és el compromís d'esgotar la legislatura per garantir l'estabilitat política i econòmica davant els mercats internacionals. "Zapatero ens ha tornat a donar una lliçó d'honestetat, de generositat i de respecte a la democràcia interna." El procés de primàries i possibles candidats Respecte al futur lideratge del PSOE, Vallès subratlla: • El procés de selecció s'iniciarà després de les eleccions municipals. • Es triarà mitjançant primàries, un sistema que considera més democràtic que la designació "a dit" d'altres partits. • Sobre una possible candidatura de Carme Chacón, afirma que seria un símptoma de normalitat política que algú del PSC optés a la presidència de l'Estat. Balanç de la gestió socialista i infraestructures a Tarragona El diputat fa un repàs dels set anys de govern, dividint-los en l'ampliació de drets socials i la modernització del país. Malgrat la crisi, defensa la inversió realitzada en infraestructures clau per a la demarcació de Tarragona: • L'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc): Confirma que segueix el seu curs malgrat les dificultats pressupostàries. • Tercer carril de l'AP-7: Destaca la seva importància per a la campanya turística de Setmana Santa i estiu. • Corredor del Mediterrani: Distingeix entre el traçat de viatgers (molt avançat amb la connexió a l'AVE) i el de mercaderies. Crítiques a la gestió de la Generalitat Vallès es mostra molt crític amb el nou govern de Convergència i Unió a Catalunya, acusant-los de: • Aturar tota l'obra pública licitada anteriorment. • Iniciar un desmantellament de l'estat del benestar amb retallades significatives en salut i educació en els seus primers 100 dies de govern. Futur polític personal Finalment, Vallès aclareix la seva situació personal, recordant que és professor de dret constitucional en excedència i que esgotarà el seu "contracte" de quatre anys a Madrid abans de plantejar-se el següent pas en la seva carrera política.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
El secret del geni de Picasso a Horta de Sant Joan
Francesc Miralles presenta la seva nova novel·la, El secret de Picasso, on recupera el personatge del periodista Leo Vidal per investigar un misteri artístic a la Terra Alta. L'estada de Picasso a Horta L'obra es submergeix en els vuit mesos que un jove Pablo Picasso va passar a Horta de Sant Joan el 1898. Segons l'autor, aquest període va ser fonamental per a la seva transformació en un geni, ja que: * Va decidir deixar de signar com Pablo Ruiz per adoptar el nom de Picasso. * Va aprendre a parlar català de forma nativa. * Va abandonar l'estil purament figuratiu per començar a explorar territoris que portarien al cubisme. El misteri del quadre perdut L'argument gira entorn de la recerca d'un quadre que el pintor va regalar a un forner del poble, Tobias Membrado. Aquesta obra, desapareguda fa anys, podria amagar el segret de la creativitat que Picasso va descobrir vivint de forma salvatge en una cova dels Ports amb el seu amic Manuel Pallarès. L'estil de Francesc Miralles L'autor es defineix com un "artesà de la literatura" que busca: * Una veu narrativa neutra on la història sigui la protagonista. * Un treball de camp antropològic, visitant personalment els escenaris de l'acció. * L'equilibri entre l'entreteniment i el pòsit cultural, perquè el lector senti que ha après alguna cosa. "Tot el que sé ho he après a Horta."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Javier Sierra presenta El Ángel Perdido a Tarragona
Javier Sierra i el seu nou 'thriller' contemporani L'escriptor Javier Sierra visita Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera novel·la, L'Àngel Perdut (El Ángel Perdido), publicada per l'editorial Planeta. L'autor, conegut pel seu èxit internacional La Cena Secreta, arriba en el marc d'una campanya promocional sense precedents que l'ha portat a recórrer milers de quilòmetres abans de la diada de Sant Jordi. Una trama d'intriga i misteris ancestrals L'Àngel Perdut és descrita com un thriller contemporani d'acció i misteri que defuig els tòpics habituals com els templers o la maçoneria. Els punts clau de l'obra són: Sinopsi: La història comença a la Catedral de Santiago de Compostela, on Julia, una restauradora, descobreix que el seu marit ha estat secrestat al Mont Ararat. Elements històrics: Tot i ser una novel·la actual, inclou referències a textos antics com el Llibre d'Henoc i l'Epopeia de Gilgamesh. Recerca real: L'autor va trigar set anys a escriure-la, incloent-hi una expedició real al Mont Ararat per dotar l'obra de realisme. El procés creatiu i el passat periodístic Sierra destaca com la seva formació com a periodista ha estat fonamental per a la seva carrera literària: "Al periodisme aprens dues coses essencials: fer preguntes per recollir informació original i saber explicar històries de manera comprensible." L'autor explica que per mantenir l'interès del lector en un llibre de més de 500 pàgines, és vital tenir un final sòlid abans de començar a escriure, evitant així que la trama es desinfli. La novel·la combina la narració en primera persona de la protagonista amb capítols en tercera persona que mostren l'acció global.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Noves tecnologies a l'EMT de Tarragona: Codis BIDI i Google Trànsit
Innovació tecnològica al transport públic de Tarragona L'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha implementat noves eines digitals per millorar l'experiència de l'usuari. Mario Cortés, gerent de l'EMT, explica el funcionament de dos sistemes clau introduïts recentment: els codis BIDI a les parades i la integració amb Google Trànsit. El Codi BIDI: Horaris en temps real Aquesta tecnologia consisteix en una evolució del codi de barres tradicional que permet accedir a informació dinàmica: * Funcionament: L'usuari escaneja el codi amb la càmera del smartphone mitjançant una aplicació de lectura. * Informació immediata: El sistema redirigeix a una pàgina web que mostra els proxims horaris de totes les línies que passen per aquella parada específica en la franja horària actual. * Avantatges: * Evita haver de desxifrar els horaris en paper. * Permet guardar l'enllaç com a favorit per consultar-lo des de qualsevol lloc. * S'actualitza automàticament des del servidor central, eliminant problemes quan hi ha canvis d'horari d'hivern o estiu. Planificació de rutes amb Google Trànsit S'ha activat la funcionalitat de transport públic dins de Google Maps per a la ciutat de Tarragona: * Permet introduir un origen i un destí per rebre una ruta detallada. * Indica el tram que s'ha de fer caminant, quina línia d'autobús cal agafar i on cal baixar. * Aquesta eina és especialment útil per a turistes o persones que no coneixen la xarxa de transport habitual. Futur i expansió L'empresa preveu seguir ampliant aquestes funcionalitats: "A nivell de l'estiu aproximadament, una de les coses operatives serà el temps d'espera de l'autobús de la línia que volem." També es planeja instal·lar codis BIDI en punts estratègics com hotels i oficines de turisme per facilitar l'accés als monuments i punts d'interès de la ciutat mitjançant l'autobús municipal.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
La reforma de l'impost de successions a Catalunya
Anàlisi de la supressió parcial de l'impost de successions L'advocat Antoni Sales, degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, analitza la decisió de la Generalitat de Catalunya de modificar l'impost de successions, una mesura que afecta principalment el nucli familiar directe. Punts clau de la reforma Bonificació del 99%: No es tracta d'una supressió total, ja que la Generalitat no té competències per eliminar l'impost (que depèn de l'Estat), sinó que aplica una bonificació gairebé total sobre la quota. Àmbit d'aplicació: La mesura beneficia exclusivament el primer i segon grau de consanguinitat (cònjugs i fills). Els familiars de tercer grau o posteriors (oncles, nebots, germans) continuen subjectes a la tributació anterior. Justícia fiscal: Es discuteix si l'impost és una doble imposició per a estalvis que ja han tributat per l'IRPF. Sales destaca que, a la pràctica, l'impost afectava sobretot la classe mitjana, ja que les grans fortunes sovint utilitzen estructures societàries per eludir-lo. Implicacions territorials i retroactivitat Equiparació autonòmica: La reforma busca evitar la fuga de capitals i domicilis cap a altres comunitats autònomes amb una fiscalitat més baixa. Retroactivitat: La mesura s'aplica amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener de 2011. Tot i que la retroactivitat és jurídicament qüestionable en l'àmbit impositiu, en tractar-se d'una rebaixa, no s'espera oposició legal. "A l'estranger li diuen l'impost del tonto, perquè qui no té mitjans per pagar assessors o muntatges per a l'elusió legal, l'ha de pagar."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Rosselló presenta ‘L'Orca, la incògnita visita’ a Tarragona
Presentació de l'obra a l'Antiga Audiència L'artista Josep Maria Rosselló ha presentat el seu nou llibre titulat L'Orca, la incògnita visita, una obra que explora la relació de Federico García Lorca amb la ciutat de Tarragona. L'acte de presentació destaca per ser una experiència multidisciplinària que inclou: Muntatge teatral: Dirigit per Oriol Grau, compta amb la participació d'actors com Paloma Arza i Pau Gabaldà. Acció poètica: El guió es basa en textos emblemàtics de Lorca, incloent fragments de Poeta en Nueva York i els Sonetos del amor oscuro. Origen i contingut del llibre La gènesi del projecte es troba en la troballa d'una entrevista inèdita que l'historiador Jordi Rovira va localitzar al Diari de Tarragona de l'any 1935. A partir d'aquí, Rosselló reconstrueix les visites de l'autor granadí a la ciutat: Visita d'incògnit: Lorca va viatjar a Tarragona per Santa Tecla de 1935, fugint d'un homenatge a Barcelona. Vint-i-una representacions: La seva tornada al novembre del mateix any per l'estrena de La dama boba. "No he novel·lat en cap moment, m'he centrat en la part històrica amb alguns raptes poètics." Unió entre literatura i art plàstic Rosselló, conegut principalment com a pintor, ha fusionat la seva faceta d'escriptor amb la d'il·lustrador. El llibre conté dibuixos propis que enllacen directament amb el gran mural que l'artista està realitzant per al nou Teatre Tarragona. L'obra compta amb el prestigiós pròleg de Luis Antonio de Villena i un epíleg de Jordi Rovira.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Agustí Mallol: Lideratge i futur a Tarragona
Agustí Mallol i el suport a Josep Fèlix Ballesteros L'exregidor de Convergència i Unió (CiU), Agustí Mallol, ha visitat Tarragona Ràdio per parlar de la seva pròxima conferència, "La Força de Tarragona", i refermar el seu suport polític a l'actual alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros. Mallol, que va ser tinent d'alcalde de Medi Ambient durant 16 anys, defensa que la seva decisió de donar suport al projecte del PSC fa quatre anys va ser encertada i es basa en la necessitat d'un lideratge fort per a la ciutat. Punts clau de la intervenció Lideratge i Unitat: Mallol sosté que Tarragona ha trobat en Ballesteros un líder transversal capaç d'aglutinar el sector empresarial, veïnal i social, una figura que, segons ell, la ciutat no havia tingut en els darrers 30 anys. Crítica al passat i a les administracions: Lamenta la pèrdua de pes polític de Tarragona, posant com a exemple que la universitat pública no porti el nom de la ciutat, i critica que tant la Generalitat com l'Estat no hagin invertit al territori en proporció al que aquest aporta (indústria química, port i nuclears). Propostes per al futur: Tot i que presentarà deu propostes detallades a la Cambra de Comerç, n'ha avançat dues: Recuperar les Olimpíades Interbarris per fomentar la cohesió social. Establir un pacte amb la patronal per prioritzar la contractació de treballadors locals (empadronats al territori amb un mínim de 5 anys d'antiguitat). Visió sobre Convergència i Unió "La candidatura actual [de CiU] no ofereix una garantia de futur per a la nostra ciutat per la manca d'unitat i les discussions internes." Mallol es mostra crític amb la seva antiga formació, assenyalant que les pugnes internes i la falta de cohesió entre els seus membres transmeten una imatge de feblesa que la ciutadania rebutja, preferint un projecte més serè i liderat per persones amb esperit de col·laboració.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Urbanisme i Projectes Clau a la Ciutat de Tarragona
Gestió del Planejament i Mobilitat a Tarragona L'entrevista amb Javier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, se centra en l'estat actual dels grans projectes urbanístics i les relacions amb altres administracions per al desenvolupament de la ciutat. Planificació Urbanística: El POM i les ARE • La signatura definitiva del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM) per part de la Generalitat s'espera en les properes setmanes. Aquest pla és vital per permetre que promotors privats iniciïn el desenvolupament de solars i equipaments. • Respecte a les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), el projecte de Pou Boronat segueix endavant com a seu de la Vila Mediterrània per als Jocs del 2017, mentre que altres àrees com la de Sant Salvador podrien quedar fora si no estan consorciades amb l'Incasòl. Projectes de Pàrquing i Millora Urbana • L'ampliació del pàrquing Torroja ha rebut un informe negatiu provisional de la Generalitat, ja que cal esperar a l'aprovació del POM per a la seva validació urbanística definitiva. • Es confirma la intenció de construir un pàrquing soterrat ambiciós al Passeig de Sant Antoni com a part del programa socialista per al següent mandat. • L'antic solar de l'Hostal del Sol es convertirà en una zona enjardinada terrassada per donar continuïtat al disseny del passeig. Infraestructures i Connexions Ferroviàries • S'anuncia l'inici imminent de les obres a la Plaça dels Carros per part de l'Adif, amb la senyalització ja instal·lada. • El govern local resta a l'espera de l'Estudi d'Integració Ferroviària del Ministeri de Foment, que ha de resoldre mancances clau: - La connexió amb les línies d'alta velocitat. - La integració del Corredor del Mediterrani. - El disseny de la futura estació intermodal a l'Avinguda Roma. "L'estudi d'integració ferroviària ha de servir no només per alliberar la costa de les vies, sinó per connectar Tarragona a les noves xarxes de transport d'alta velocitat." Obres de Proximitat i Reivindicacions de Llevant • Es repassen actuacions en actiu com la reforma del carrer Alguer, la cobertura de la piscina de Sant Salvador i el nou Parc de les Lletres Catalanes a la Vall de l'Arrabassada. • Javier Terrés defensa la inversió a la zona de Llevant, citant la recepció d'obres a Tamarit, les millores al camí de Cala Romana i la reivindicació del centre cívic, tot i les crítiques veïnals sobre la falta d'inversió en comparació amb Ponent.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Gerard Guix: L'escriptor com a mentider i cronista de pèrdues
L'ofici d'escriure: La mentida com a veritat literària L'escriptor Gerard Guix reflexiona sobre la naturalesa de la literatura, afirmant de manera provocadora que "tots els escriptors som uns mentiders". Segons l'autor, l'ofici consisteix a saber explicar històries inventades de tal manera que el lector les doni per bones. Perquè aquesta "mentida" funcioni, Guix destaca la importància d'una base sòlida de realitat: Documentació exhaustiva: Passa entre un i deu anys investigant per a cada projecte. Viatges de camp: Visita personalment els llocs on succeeixen les seves històries per poder descriure-les de primera mà. "Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me" L'eix central de la conversa és la seva novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler. El llibre neix d'una anècdota real de l'any 2007 a Londres: una trobada fortuïta amb una noia russa anomenada Anastàcia que li va demanar per passejar junts. Tot i que a la realitat ell mai la va trucar, la novel·la especula sobre què hagués passat si ho hagués fet. Temes clau de l'obra Crisis d'identitat: La novel·la explora les pèrdues personals, professionals i emocionals que sorgeixen a partir dels 30 anys. Falta de comunicació: Una relació de cinc anys basada en el sexe i el secretisme, on els personatges no es coneixen realment. La pèrdua: Es tracta el dolor per la pèrdua d'un fill i la pèrdua de memòria (l'Anastàcia no recorda el seu passat). Cinema, teatre i estil visual Guix es defineix com un gran cinèfil, i això es trasllada a la seva escriptura. La novel·la és un homenatge al cinema, amb referències constants a Audrey Hepburn: "Volia també fer un homenatge al cinema i, per tant, la millor manera era això amb referències..." L'acció culmina a Tolochenas (Suïssa), el poble on va viure i està enterrada l'actriu, descrit com un lloc de pau absoluta i sobrietat. L'autor també aprofita la seva experiència com a dramaturg per dotar la seva prosa d'agilitat i força visual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
2011-04-05 LLIBRE. JOSEP GIL I RIBAS.
Presentació d'una obra monumental sobre el cristianisme Mossèn Josep Gil i Ribes, teòleg i autor, presenta a Tarragona Ràdio la seva col·lecció de 10 volums titulada Història del pensament cristià, publicada per Cossetània. Aquesta obra no és només un tractat teòleg, sinó una exploració àmplia de com la humanitat ha viscut i pensat el cristianisme al llarg de 20 segles. Eixos principals de la col·lecció Evolució des dels orígens: L'autor analitza el pas del cristianisme des del seu bressol jueu fins a la seva inculturació en el món hel·lenístic, moment en què considera que el pensament cristià comença realment a estructurar-se. Visió multidisciplinària: Gil defensa que el pensament cristià actual ja és post-cristià i es troba en l'art, el cinema, la música i la literatura, més enllà de les estructures oficials. Independència de lectura: Tot i seguir un ordre cronològic fins als anys 90, els volums són independents i permeten al lector interessar-se per èpoques concretes com l'Humanisme o la Modernitat. Sobre la llibertat i el futur L'autor destaca el concepte de profetisme laic: veus lliures, sense "hipoteques" eclesiàstiques, que assenyalen camins per a la humanitat. Critica obertament la situació actual de l'Església, lamentant el que anomena una "por generalitzada a pensar" després de l'etapa esperançadora del Concili Vaticà II. "He pogut escriure el que ha passat amb bastanta exactitud i, d’altra banda, he pogut escriure el que jo penso del que ha passat." L'obra s'adreça tant a creients com a agnòstics, buscant explicar una evolució històrica i oferir una anàlisi personal basada en la llibertat de pensament.