Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1153-1176 de 4251
  • Nova comissaria i seguretat a Tarragona el 2013 - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    20'

    Nova comissaria i seguretat a Tarragona el 2013

    Projecte de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana El tinent d'alcalde de Seguretat, Carles Castelló, confirma que la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, situada a la zona d'expansió de Joan XXIII, estarà enllestida previsiblement per Sant Joan de 2013. Aquest equipament és clau per: Donar dignitat al cos policial, superant les actuals limitacions d'espai. Permetre el control centralitzat de les videocàmeres de la ciutat. Dimensionar la plantilla per als propers 20 o 30 anys. Millorar l'atenció a les víctimes de violència familiar amb espais específics. "Cada dia que passa la situació actual és una autèntica indignitat; necessitem la comissaria com l'aigua." Seguretat i col·laboració policial Castelló destaca que Tarragona manté uns índexs de criminalitat molt baixos malgrat la crisi econòmica. Les línies mestres per al 2013 són: Patrullatge mixte: Continuar la col·laboració estreta amb els Mossos d'Esquadra. Tecnologia: Implementació de la xarxa Rescat i digitalització de les emissores, tot i que el pressupost actual en ralentitza el ritme. Videovigilància: Instal·lació prioritària de càmeres a la Part Baixa i estudi de noves unitats als accessos dels barris de Llevant. Mobilitat i civisme Un dels punts de preocupació és l'excessiva velocitat d'alguns conductors. L'Ajuntament aposta per les zones 30 i mesures físiques com els coixins berlinesos per reduir la gravetat dels atropellaments. També es recorda que els vianants poden ser sancionats per conductes de risc. Regulació de la convivència religiosa Finalment, es detalla la nova normativa per a llicències de centres de culte, que es basarà en: Prioritzar la ubicació en edificis aïllats, preferentment en polígons. Exigir una insonorització perfecta per evitar molèsties als veïns. Garantir el dret de totes les confessions sense saturar la trama urbana.

  • Serveis i prevenció de l'AECC a Tarragona pel 4 de febrer - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    12'

    Serveis i prevenció de l'AECC a Tarragona pel 4 de febrer

    L'AECC a Tarragona: Compromís i Serveis Gratuïts Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), la ginecòloga Isabel Sabaté, membre de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) a Tarragona, detalla la tasca fonamental de l'entitat a la ciutat des del 1961. L'objectiu principal és oferir suport integral als malalts i les seves famílies de forma totalment gratuïta. Àrees de Suport i Assistència L'associació desplega la seva activitat en diversos eixos clau per millorar la qualitat de vida dels pacients: Àrea Social i Econòmica: Ajudes per a necessitats bàsiques i subvenció de perruques per a pacients en tractament de quimioteràpia. Àrea Assistencial: Orientació mèdica personalitzada i suport psicològic especialitzat. Programa "Molt per viure": Enfocat a la rehabilitació del limfedema en dones operades de càncer de mama, incloent drenatge limfàtic i rehabilitació aquàtica a la piscina del Serrallo. Rehabilitació de la veu: Servei específic per a persones laringectomitzades. La Prevenció: El Factor Clau Sabaté remarca que entre un 60% i un 70% dels casos de càncer es podrien prevenir amb hàbits de vida saludables. Les recomanacions principals inclouen: Seguir el Codi Europeu contra el Càncer (dieta sana, esport i evissió de l'estrès). Eliminar el consum de tabac, factor de risc en múltiples tipus de tumors. Participar en campanyes de cribratge (mamografies i colonoscòpies) i vacunacions (VPH). "Molts serveis que fem la gent no els sap... treballem perquè tot el que la gent dona voluntàriament serveixi per a oferir serveis pels quals mai cobrem." Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer) Aquest any, la jornada se centrarà específicament en la prevenció del càncer de colon, especialment en persones majors de 50 anys o amb antecedents familiars. S'instal·laran taules informatives a la ciutat per conscienciar la població sobre la detecció precoç.

  • Ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Pressupostos, URV i Banca Ètica - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    1h 35min

    Ple ordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Pressupostos, URV i Banca Ètica

    Resum del Ple Municipal La sessió ordinària de l'Ajuntament de Tarragona ha tractat diversos temes de gestió administrativa, canvis en el consistori i debats polítics sobre la identitat de la ciutat i el benestar social. Gestió i Pressupostos • S'ha aprovat definitivament el pressupost per a l'any 2013 amb els vots a favor del PSC i l'abstenció de la resta de grups. • S'ha donat compte de la renúncia del conseller Antonio Rodríguez Moreno (PSC) i la seva substitució per Ivana Martínez Valverde. Mocions i Debats Principals 1. Implementació de la Banca Ètica • Moció aprovada (amb el vot en contra del PP) per obrir comptes en entitats de banca ètica per gestionar partides com la de cooperació. • L'objectiu és evitar inversions en activitats èticament reprobables com la fabricació d'armes o l'especulació alimentària. 2. Canvi de nom de la Universitat Rovira i Virgili (URV) • El PP ha proposat que la universitat passi a anomenar-se Universitat de Tarragona per potenciar la marca ciutat. • La moció ha generat un fort debat sobre l'oportunitat del tema en plena crisi i el respecte a la figura de Rovira i Virgili. Finalment s'ha aprovat amb el suport del PSC, l'abstenció de CiU i el vot en contra d'ICV-EUiA. 3. Reobertura de la Necròpolis Paleocristiana • S'ha instat unànimement a la Generalitat de Catalunya a la reobertura immediata de la Necròpolis, monument declarat Patrimoni de la Humanitat. • S'ha anunciat que les obres d'adequació començaran de manera imminent. 4. Suport a les persones aturades • Aprovació per unanimitat de la pròrroga del Programa Prepara (ajut de 400-450 euros) i mesures específiques contra l'atur juvenil. "Tarragona ha de donar la batalla amb el nom de les coses: la universitat, l'aeroport i la capitalitat." — Alejandro Fernández (PP)

  • Núria Jové: El jove talent de la pintura a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    16'

    Núria Jové: El jove talent de la pintura a Tarragona

    Entrevista a Núria Jové, una jove promesa de l'art En aquesta conversa s'explora el despertar artístic de la Núria Jové, una pintora d'onze anys que acaba d'inaugurar la seva primera exposició al Teatre el Magatzem de Tarragona. Acompanyada de la seva mare, la Núria detalla el seu procés d'aprenentatge i la seva passió pel color. Trajectòria i formació inicial Inicis precoços: Des de ben petita, la Núria ja mostrava una gran necessitat d'expressió a través de la pintura, arribant a pintar mobles i parets de casa. Primer cavallet: Als 6 anys va rebre el seu primer cavallet i actualment dedica unes cinc hores i mitja a la setmana a formar-se en dos tallers diferents: el d'Àngel Pomerol (per a adults) i el de Maria José Cuellar. Evolució tècnica: Va començar amb l'acrílic, però als 9 anys va fer el salt a l'oli, que és la seva tècnica preferida actualment juntament amb l'ús de l'espàtula per crear textures. Influències i estil propi Els grans mestres: La jove artista s'inspira principalment en l'impressionisme de Monet i l'ús del color de Van Gogh. Entre les seves obres destaquen reinterpretacions de Els Lilàs (Nymphéas) i L'habitació d'Arles. Procés creatiu: Tot i que ara es troba en una fase d'aprenentatge basada en la còpia i la interpretació, sovint introdueix canvis personals: > "Algunes coses les vaig canviar... un quadre el vaig transformar en un mirall. M'agrada afegir o treure coses." Temàtiques: A l'exposició es poden trobar 23 obres que inclouen paisatges de Nova York, natures mortes, dibuixos a carbonet de la seva gossa i creacions abstractes inspirades en Joan Miró. Visió de futur i suport familiar Els pares subratllen que és la mateixa Núria qui marca el ritme i la direcció de la seva carrera artística. Compagina els seus estudis de sisè de primària amb la pintura i altres activitats com el funky. Tot i l'interès que puguin despertar les seves obres, de moment no es planteja vendre-les, ja que les considera part del seu creixement personal.

  • El paper dels festucs en la prevenció de la diabetis - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    8'

    El paper dels festucs en la prevenció de la diabetis

    Investigació sobre els festucs i la diabetis tipus 2 La Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) lidera un estudi pioner per analitzar com el consum de festucs (pistatxos) pot ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. La investigadora Mònica Bulló explica que la hipòtesi es basa en l'excel·lent perfil lipídic d'aquest fruit sec i el seu alt contingut en carotens, que faciliten el control de la glucosa i la insulina. Metodologia de l'estudi L'assaig clínic s'ha realitzat amb 50 voluntaris amb un perfil específic: Persones prediabètiques: individus amb nivells de glucosa alterats però que encara no han desenvolupat la malaltia. Edats compreses entre els 20 i els 65 anys. Un disseny creuat: els participants segueixen una dieta amb festucs durant 4 mesos i una altra sense, per actuar com el seu propi control. Consum diari de 53 grams (aproximadament un grapat), combinant naturals i salats per mantenir l'equilibri. Resultats preliminars i beneficis Tot i que l'estudi finalitzarà a finals d'any, les dades actuals apunten a resultats positius: "Tenim alguns resultats preliminars que sí que apunten cap a aquesta hipòtesi... ajuden a disminuir els nivells de glucosa i augmenten la sensibilitat a la insulina." Els fruits secs, tradicionalment exclosos de les dietes per por a l'augment de pes, es reivindiquen com a aliats de la salut gràcies a les seves propietats antioxidants i greixos saludables que es metabolitzen de forma beneficiosa per al sistema cardiovascular.

  • Dimissió d'Antonio Rodríguez i relleu a l'Ajuntament - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    7'

    Dimissió d'Antonio Rodríguez i relleu a l'Ajuntament

    Gestió de la crisi i relleu institucional L'entrevista aborda la situació política a l'Ajuntament de Tarragona arran de la dimissió d'Antonio Rodríguez i la seva subsegüent baixa temporal del partit. Es destaca la voluntat de preservar la imatge pública de la ciutat i de les institucions per sobre de les qüestions personals. La situació d'Antonio Rodríguez El portaveu explica que la decisió de Rodríguez respon a un exercici de responsabilitat. Els punts clau són: Baixa temporal: S'aplica el codi ètic del partit mentre s'aclareixen els esdeveniments, amb l'esperança de restaurar la seva afiliació si queda lliure d'imputacions. Fets aliens a la gestió pública: Es subratlla que els presumptes fets van ocórrer en un període en què Rodríguez no era regidor ni tenia vinculació amb el consistori. Protecció de la institució: La seva renúncia busca no posar en entredit l'alcalde, la ciutat ni el projecte socialista. "Per damunt de tot estava la imatge pública de la ciutat a la que ha estat representant fins ara." El futur amb Ivana Martínez Es presenta a Ivana Martínez com la persona que assumirà noves responsabilitats, destacant-ne diversos atributs: Formació i preparació: Compta amb titulació universitària i diversos màsters en gestió. Trajectòria política: És la primera secretària de la Joventut Socialista al Camp de Tarragona. Renovació generacional: Es valora la seva incorporació com un impuls per a la gestió municipal i el futur lideratge a la ciutat.

  • Èxit tarragoní al Focus Forward Film Festival - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    17'

    Èxit tarragoní al Focus Forward Film Festival

    Reconeixement internacional per a Silmat Produccions L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'èxit de l'Anna Moradell i en Joan Figueres, dos llicenciats en comunicació audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Després de només un any de crear la seva pròpia productora, Silmat Produccions, han aconseguit situar-se entre els cinc finalistes del prestigiós festival Focus Forward Film Festival als Estats Units amb el documental Seaborg Foundation. Aspectes clau del documental Temàtica: Explora la vida de Neil Harbisson, el primer cíborg reconegut oficialment per un govern. Harbisson va néixer amb acromatòpsia (només veu en blanc i negre) i utilitza un dispositiu tecnològic per "escoltar" els colors. Repte de síntesi: El format del festival exigeix presentar "grans idees en pel·lícules curtes" (Short Films Big Ideas), limitant la durada a només tres minuts. Producció: El treball està dirigit per Rafel Durant, amb la realització tècnica (imatge i so) a càrrec de Silmat Produccions. El camí cap als Estats Units El projecte ha superat diverses fases eliminatòries competint amb propostes de 69 països. Actualment, l'equip ja es considera guanyador en estar dins del TOP 5, i viatgen a Nova York i al festival de Sundance per descobrir la seva posició final. "El fet d'anar allà ja és un premi a la paciència i a la constància d'aquest any de feina." Emprendre en temps de crisi En Joan Figueres aprofita l'entrevista per fer una reflexió sobre la situació actual: Dificultats administratives: Critica la pesada burocràcia que han de patir els joves emprenedors. Missatge positiu: Tot i la crisi, anima a la gent a creure en el seu talent i a persistir per crear les seves pròpies oportunitats.

  • Balanç de seguretat viària 2012 al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    20'

    Balanç de seguretat viària 2012 al Camp de Tarragona

    Balanç Positiu de l'Accidentalitat el 2012 Toni Vilafranca, cap de trànsit dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona, presenta un balanç general molt satisfactori de l'any 2012. Les dades clau inclouen: Una reducció de l'accidentalitat global del 14%. Un descens dràstic de la mortalitat, passant de 29 a 17 víctimes mortals (una rebaixa del 42%). L'objectiu futur, marcat per la normativa europea, és reduir les morts en un 50% l'any 2020 respecte a les dades del 2010. El Repte de la Seguretat per als Ciclistes Malgrat les bones xifres generals, Vilafranca destaca que els ciclistes són l'assignatura pendent per al 2013. Tot i que el nombre d'accidents amb bicicletes es manté estable (uns 50 anuals), la proporció de morts ha augmentat: 4 de les 17 víctimes mortals de l'any passat eren ciclistes. Es considera el col·lectiu més feble de la xarxa viària. Es posarà èmfasi en xerrades de mobilitat segura i millores en la senyalització a les rutes freqüentades per ciclistes. "Zero denúncies, zero morts. Firmo ara mateix." Campanyes i Controls de Trànsit L'entrevista repassa les diverses línies d'actuació de la policia per mantenir la seguretat: Operació Grèvol (Nadal): S'ha tancat amb uns 2.500 controls d'alcoholèmia, amb un 4,4% de positius. Consum de Drogues: S'ha detectat un augment del 50% en positius per drogues (cànnabis i cocaïna principalment) respecte a l'any anterior. Campanya de Distraccions: Actualment el focus està en l'ús del telèfon mòbil (que comporta la retirada de 3 punts del carnet) i el respecte als semàfors. Seguretat Passiva: Controls de cinturó, casc i sistemes de retenció infantil per minimitzar la lesivitat en cas d'accident. Consells per a la Conducció Diària Es fa una crida a evitar la rutina, ja que fa baixar la guàrdia en trajectes coneguts. Vilafranca recorda la importància de mantenir els cinc sentits al volant, respectar la distància d'un metre i mig en avançar ciclistes i revisar elements bàsics del vehicle com els pneumàtics o els eixugaparabrises.

  • Entrevista a Jordi Jané: Infraestructures i Política - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Jordi Jané: Infraestructures i Política

    Resum de l'Entrevista a Jordi Jané En aquesta entrevista, Jordi Jané, vicepresident quart del Congrés dels Diputats per Convergència i Unió (CiU), analitza els reptes polítics i econòmics de l'any 2013, amb un focus especial en les necessitats del territori de Tarragona. Infraestructures i Competitivitat El gruix de la conversa se centra en el dèficit històric d'infraestructures a Catalunya, especialment al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: • La A-27 es considera una obra vital i productiva que no pot quedar aturada per falta de dotació pressupostària. • Denúncia de l'estat dels regionals i la línia ferroviària de via única entre Vandellòs i Vila-seca, que qualifica d'inadmissible. • Reivindicació del Corredor Mediterrani i la proposta provisional del tercer fil per no restar competitivitat al Port de Tarragona. • Crítica a la gestió estatal de la N-340 en comparació amb altres autovies de l'Estat amb menys trànsit. Economia, Sanitat i Justícia Jané critica la "hipocresia" del Govern central respecte al dèficit i la suspensió de mesures catalanes: • Euro per recepta: Lamenta que el Govern de Madrid exigeixi reduir el dèficit i, alhora, impugni mesures que generen ingressos per al sistema sanitari. • Taxes judicials: Es mostra totalment en contra de la taxa Gallardón, afirmant que allunya la classe mitjana de la justícia. "Quan la justícia el ciutadà del carrer no la veu propera perquè li pugui solucionar allò que ell creu que li ha de reparar un poder independent, llavors no és justícia." Excel·lència Universitària i Administració L'entrevistat defensa el sistema públic i la recerca: • Valora molt positivament la tasca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el seu prestigi internacional, considerant el debat sobre el canvi de nom com una qüestió secundària davant la necessitat de finançament. • Proposa la supressió de ministeris sense competències reals (com Cultura o Sanitat) per evitar duplicitats i administracions sobreres. Context Polític i Futur Jané fa una crida al diàleg democràtic davant la majoria absoluta del PP a Madrid i les aspiracions catalanes legitimades a les urnes. Tot i les dificultats, manté un missatge d'optimisme basat en la fortalesa industrial, turística i cultural de la demarcació de Tarragona, posant com a exemple l'atracció del turisme rus.

  • Tallers de Ciència Familiar sobre Electricitat - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    11'

    Tallers de Ciència Familiar sobre Electricitat

    Descobrint la Màgia de l'Electricitat al CaixaFòrum L'entrevista presenta un taller de ciència en família organitzat pel CaixaFòrum Tarragona, centrat en els fenòmens elèctrics. Dolors Espargaró, responsable de l'activitat, explica que l'objectiu és apropar conceptes científics que antigament es consideraven màgics a través de l'experimentació directa. Característiques de l'activitat Metodologia participativa: No és una activitat demostrativa; els nens i els pares actuen com a protagonistes realitzant els experiments. Adaptabilitat: Els conceptes estan dissenyats per ser entesos per infants a partir de 5 anys, però el contingut manté l'interès dels adults. Seguretat i conscienciació: Tot i que s'utilitzen materials domèstics i segurs al taller, s'emfatitza el perill de l'electricitat real a casa. Experiments i Continguts Investigació de l'electricitat estàtica utilitzant tubs de PVC i paper de seda. Exploració de materials conductors i el comportament de l'electricitat segons el camí que segueix. Resolució de reptes, com la possibilitat d'encendre una bombeta amb els dits o amb materials quotidians. "El taller intenta posar en contacte els nens amb un seguit de fenòmens elèctrics que tots hem viscut, com quan ens posem els cabells drets en pentinar-nos." Informació Pràctica Horaris: Dissabte i diumenge a les 12:00 h. Preu: 6 euros per família (amb descompte per a clients de l'entitat). Edat mínima: 5 anys.

  • Anàlisi i Repàs del Personatge de 'La Tieta' - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    18'

    Anàlisi i Repàs del Personatge de 'La Tieta'

    Introducció al Personatge Aquesta sessió se centra exclusivament en la figura coneguda com La Tieta, explorant la seva presència constant i el seu impacte dins del context narratiu presentat. El contingut destaca la repetició del personatge com un element estructural i simbòlic fonamental. Punts Clau de la Sessió Presència Recurrent: El personatge de la Tieta monopolitza la major part del discurs, establint-se com l'eix central de la comunicació. Transició Temàtica: S'observa una breu interrupció en la narrativa al voltant dels 929 segons, on el focus es desplaça momentàniament cap als transports, per després retornar immediatament al tema principal. Consistència Narrativa: La reiteració del nom suggereix una funció d'acompanyament o una referència cultural profunda dins l'imaginari col·lectiu. "La Tieta representa una constant que defineix tota la seqüència temporal analitzada." Conclusió L'anàlisi revela que, malgrat la breu menció a elements externs com la mobilitat, el contingut és un homenatge o una fixació clara en la figura familiar i propera d'aquest personatge.

  • Activitats i balanç 2012 del Museu del Port de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    18'

    Activitats i balanç 2012 del Museu del Port de Tarragona

    Èxit de participació i noves propostes al Museu del Port Mercè Toldrà, responsable del Museu del Port de Tarragona, analitza el creixement històric de la institució i detalla la programació per al primer semestre de 2013. L'any 2012 ha estat clau, superant el rècord de visitants amb un total de 28.847 persones, el que representa un increment de gairebé 9.000 usuaris respecte a l'any anterior. Balanç de l'any 2012 Creixement sostingut: S'ha passat d'una mitjana de 20.000-22.000 visitants a fregar els 29.000. Col·laboracions estratègiques: Sinergies amb la Biblioteca Pública de Tarragona per fomentar el patrimoni marítim i la lectura. Públic fidel: Més de 10.000 escolars de tot Catalunya (especialment de Lleida i sud de Barcelona) i del sud de França visiten el museu anualment. Agenda d'activitats destacades Visites Teatralitzades: Aquest diumenge s'ofereix "Vine al museu i coneixeràs la nostra història", amb tres personatges clau: Tiberius (època romana), Juan Antonio Ruiz de Podaca (segle XVIII) i Valdomero Mallol (segle XX). Diumenges al Museu: Els darrers diumenges de mes inclouen visites amb el personatge de Valdomero i passejos en golondrina. Museu i Medi Ambient: El 17 de març s'organitza una jornada d'observació d'ocells al port. Sant Jordi: Tallers d'exlibris mariners i presentació de contes infantils de la col·lecció Petit Museu. Efemerides i novetats "Aquest any el Museu de Fars, que és una extensió del museu del port, farà 10 anys que està obert al públic i ho celebrarem a l'octubre." Per al 10è aniversari del Museu de Fars, s'està treballant en la incorporació d'un nou personatge per a futures visites teatralitzades.

  • Temporada de l'IGP Calçot de Valls: Previsions i Qualitat - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    10'

    Temporada de l'IGP Calçot de Valls: Previsions i Qualitat

    Inici de la Temporada del Calçot a Valls L'entrevista amb Jordi Blanc, president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, posa el focus en l'inici oficial de la temporada, marcat per la popular Gran Festa de la Calçotada que se celebra el darrer cap de setmana de gener. Tot i que l'hivern ha estat càlid, es preveu una producció d'entre 9 i 10 milions d'unitats, amb la qualitat habitual del producte. Característiques i Estacionalitat Mesos Clau: El febrer i el març es consideren la temporada alta o òptima, ja que el fred afavoreix el bon desenvolupament del calçot. Requisits de l'IGP: Els calçots certificats han de complir una uniformitat estricta: Una llargada entre 15 i 17 cm (sense comptar l'arrel). Un diàmetre d'entre 2,2 i 2,7 cm. Presentació en manats de 25 o 50 unitats units per un fil blau i l'etiqueta identificativa. Internacionalització i Producció El calçot està traspassant fronteres, arribant a mercats com Madrid, Londres (on restaurants locals ja n'ofereixen), Bèlgica o fins i tot la Corunya. "Hem enviat calçots a Londres que es feien a la flama i tot plegat, seguint molt el nostre estil, tot i que ells els mengen al vespre." El Cicle de Cultiu El procés d'elaboració és llarg i complex, durant tot un any: 1. Febrer: Plantació de la ceba blanca o sabullí. 2. Juliol/Agost: Arrencada i posterior trasplantament. 3. Tardor: Realització de l'acció de calçar (tapar amb terra) per aconseguir la part blanca i tendra característica.

  • Suspensió de l'euro per recepta a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    4'

    Suspensió de l'euro per recepta a Catalunya

    L'adéu a l'euro per recepta: Procés i implicacions El President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Joaquim Nolla, explica els detalls tècnics i logístics de la suspensió de la taxa de l'euro per recepta arran de la intervenció del Tribunal Constitucional. Implementació de la mesura La paralització de la taxa no és instantània, sinó que depèn d'un protocol administratiu i tècnic: Termini de notificació: Es preveu un marge d'entre 24 i 48 hores des que la resolució del tribunal arriba a la Generalitat i al Consell de Col·legis Farmacèutics. Desconnexió informàtica: Un cop rebuda la notificació oficial, el sistema es desactivarà automàticament a les 00:00 hores del dia següent. Procediment a la farmàcia: Els farmacèutics deixaran de cobrar la taxa com si el pacient hagués arribat al topall de pagament ja establert anteriorment. Impacte en el sector farmacèutic Nolla destaca que la mesura havia generat un fort estrès logístic i de personal a les oficines de farmàcia, ja que havien d'actuar com a gestors i informadors de la taxa davant els usuaris. "Vam tindre que explicar la mesura i per què s'aplicava... ara ens diuen que la treiem, doncs la deixem d'aplicar i ja està." Preocupacions financeres Existeix una inquietud real sobre la viabilitat econòmica del sistema de salut: Pèrdua d'ingressos: La Generalitat deixarà de recaptar uns ingressos que estaven pressupostats (uns 46 milions d'euros l'any anterior). Endarreriments en els pagaments: Les farmàcies continuen patint retards significatius en el cobrament de les factures per part de l'Administració, que actualment depenen dels fons del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). Context Judicial La suspensió és cautelar i té una durada inicial de cinc mesos, prorrogables, mentre el Tribunal Constitucional decideix si la taxa catalana envaeix competències estatals o suposa una doble gravamen sobre el medicament.

  • Homenatge a Antoni Vives: Sant Raimundo de Penyafort - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    18'

    Homenatge a Antoni Vives: Sant Raimundo de Penyafort

    Reconeixement a una trajectòria dedicada a la Justícia L'advocat tarragoní i exdegà del Col·legi d'Advocats, Antoni Vives, ha estat guardonat amb la Creu Distingida de Primera Classe de l'Ordre de Sant Raimundo de Penyafort. Aquesta prestigiosa condecoració, concedida pel Ministeri de Justícia, reconeix la seva tasca i dedicació al món del dret durant més de 35 anys. Els pilars de la seva vida i professió En el seu discurs de recepció i durant l'entrevista, Vives destaca quatre eixos fonamentals que el defineixen: * Fe i Territori: Es declara cristià i profundament tarragoní. * Advocacia d'infanteria: Entén la professió com un servei directe al ciutadà per combatre les injustícies davant els tribunals. * Relació de confiança: Subratlla que el secret professional és la base de la relació amb el client, on l'advocat actua com una prolongació del justiciable. * Passió per l'esport: Especialment la natació, que recomana com un estil de vida necessari per equilibrar la ment i el cos. Una reflexió sobre la condició humana Vives posa en valor l'autoestima de la professió jurídica i la capacitat dels companys de reconèixer-se entre ells. Fa una crida a la fraternitat i al bé comú, especialment en moments de crisi: "Al final en la vida, el que val, més que el poder, la glòria, les medalles, els diners, els honors, el que val és estimar i ser estimat." Una sorpresa emotiva L'entrevista ha culminat amb un moment de gran càrrega emocional amb la intervenció telefònica de la seva filla Susana des de Pamplona, l'única de la família que no va poder assistir a l'acte oficial. Aquesta connexió ha servit per mostrar la faceta més humana i familiar de l'advocat, qui ha agraït la sorpresa amb gran commoció.

  • Situació i pressupost de la URV per al 2013 - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    25'

    Situació i pressupost de la URV per al 2013

    Perspectiva General de la URV per al 2013 El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, analitza els reptes de la institució per a l'any 2013, marcat per un pressupost d'uns 106 milions d'euros. Tot i la crisi, la universitat busca mantenir el seu equilibri pressupostari i la seva qualitat acadèmica. Polèmica pel Canvi de Nom Davant la proposta del Partit Popular de canviar el nom de la universitat a Universitat de Tarragona, el rector és contundent: • La marca URV té un prestigi consolidat des de fa més de 20 anys. • Es la universitat pública de les deu comarques del sud de Catalunya. • Qualsevol canvi hauria de seguir els procediments legals i ser refrendat per la mateixa institució. "El nom de la Universitat Rovira i Virgili avui es coneix a tot el sistema universitari espanyol i s'associa a qualitat." Finançament i Mesures d'Estalvi El rector destaca la infrafinançament crònic: les universitats catalanes reben només un 0,38% del PIB, mentre que la mitjana estatal és del 0,5%. • Sense acomiadaments: Es garanteix l'estabilitat de la plantilla per al 2013. • Eficiència energètica: S'han aplicat mesures de control lumínic i de climatització (com posar el termòstat a 26 graus) per reduir costos. • Recursos externs: La URV aposta per captar més alumnes de màster i doctorat i participar en projectes de recerca internacionals. Projecció Internacional i Recerca La URV destaca pel seu caràcter global amb més de 1.000 estudiants estrangers cada any, incloent-hi un destacat contingent de 100 alumnes xinesos i programes amb universitats nord-americanes com la James Madison. Quant a la recerca, la institució manté el seu pes malgrat la reducció del 18% del finançament públic en els últims dos anys, gràcies a l'esforç dels grups de recerca que capten fons europeus.

  • Pipipop: Roba interior per a fer pipí de peu - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    10'

    Pipipop: Roba interior per a fer pipí de peu

    Innovació en roba interior femenina En aquesta entrevista, la reusenca Carolina Cox presenta Pipipop, un producte revolucionari fruit de dos anys de recerca. Es tracta d'una peça de roba interior que incorpora un dispositiu de silicona hipoal·lèrgica que permet a les dones orinar de peu de manera higiènica i còmoda. L'origen del projecte La idea va néixer d'una necessitat personal de l'emprenedora en l'àmbit dels esports a l'aire lliure i en situacions quotidianes: Esports de muntanya: Dificultat per orinar en entorns masculins o amb roba d'esquí i escalada. Esdeveniments multitudinaris: Cues interminables i manca d'higiene en els lavabos públics de concerts o festivals. Viatges: Facilitat per fer les necessitats en trens o avions sense contacte directe amb superfícies brutes. Característiques del producte El dispositiu destaca per la seva discreció i funcionalitat: Està integrat en una calceta tipus tanga (properament també en culot i calceta estàndard). Fabricat amb silicona d'alta qualitat, és reutilitzable i apte per a la rentadora. Permet no haver de treure's tota la roba, essent ideal per a vestits de núvia o roba esportiva complexa. "És una calceta que et pots posar en sortir de casa i, en un moment puntual, treure el dispositiu per fer pipí en qualsevol lloc sense baixar-te tota la roba." Comercialització i ús El producte ja es troba disponible a la seva pàgina web oficial per un preu de 14,95 euros. L'inventora subratlla que, tot i que requereix un petit procés d'aprenentatge fisiològic, és una solució pràctica per a dones de totes les edats, des de nenes fins a gent gran o persones amb mobilitat reduïda.

  • Obertura de la nova farmàcia Gemma Pujol a l'Arrabassada - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    7'

    Obertura de la nova farmàcia Gemma Pujol a l'Arrabassada

    Inauguració d'un servei essencial al barri Després d'una llarga espera, el barri de l'Arrabassada a Tarragona ja disposa de la seva pròpia farmàcia. La titular, Gemma Pujol, ha explicat que la recepció dels veïns ha estat immillorable, ja que fins ara s'havien de desplaçar al centre de la ciutat per obtenir medicaments. L'odissea burocràtica de 10 anys Un dels punts més destacats de l'entrevista és la denúncia de la lentitud administrativa. Pujol detalla que el procés va començar el febrer de 2003: Retards estratègics: El sistema permet presentar recursos que poden paralitzar les obertures. Deficiències en la notificació: El temps de resposta no comença a comptar fins que es rep la notificació física, cosa que alguns actors aprofiten per dilatar els terminis. Cas real: Un simple retard en la recollida d'una carta certificada per part d'un tercer va retardar l'obertura més d'un mes. "És increïble les expressions de la gent comentant que ja era hora, que per fi... no sabeu el que costa anar carregat i haver d'anar a buscar els medicaments al centre." Normativa i Ubicació La farmàcia està situada al carrer Joan Fuster número 7, una de les entrades principals del barri i propera al CAP. Malgrat els anys passats, els criteris per obrir una farmàcia segueixen sent els mateixos que fa tres dècades: Un nombre mínim d'habitants a la zona. Una distància mínima de 250 metres respecte a altres farmàcies. Una distància de més de 225 metres respecte al centre d'atenció primària (CAP) més proper.

  • Quim Nin: Reptes i projectes de la Generalitat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    18'

    Quim Nin: Reptes i projectes de la Generalitat a Tarragona

    Perspectives econòmiques i reptes per al 2013 El delegat del Govern a Tarragona, Quim Nin, analitza l'inici del nou any amb un marcat realisme. Davant les directrius del conseller Mas-Colell i els objectius de dèficit imposats per Europa i l'Estat, Nin preveu uns mesos complexos on la prioritat serà preservar l'estat del benestar tot i els ajustos pressupostaris. Finançament: Es reivindica la necessitat de millorar el sistema de finançament de Catalunya, citant el pacte fiscal i el dèficit de 16.000 milions d'euros. Ajustos: Tot i que s'ha intentat protegir la sanitat i l'educació, Nin reconeix que cap àrea pot quedar totalment al marge dels esforços d'equilibri econòmic. Projectes clau al territori tarragoní L'entrevista repassa l'estat de diverses infraestructures i equipaments estratègics per a la ciutat i la demarcació: Patrimoni: Es confirma l'inici de les obres a la Necròpolis Paleocristiana aquest gener, amb la previsió de reobrir l'espai entre l'abril i el maig. També hi ha actuacions previstes al Teatre Romà i a la Torre dels Escipions. Urbanisme (POM): El 24 de gener la Comissió d'Urbanisme ha de donar el tràmit decisiu al Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Tarragona, eina vital per desencallar projectes públics i privats. Equipaments: Ciutat de Repòs i Vacances: S'estudiarà la seva viabilitat un cop aprovat el POM, buscant usos sostenibles i dinamitzadors. Presó de Mas d'Enric: Es treballa amb el conseller de Justícia per resoldre el sistema de sanejament necessari per a la seva obertura. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): La previsió és que el nou curs a l'antiga fàbrica de Chartreuse pugui començar després de l'estiu. Economia i esperança política Nin destaca elements positius com la licitació del tercer fil ferroviari, la continuïtat de Ryanair a Reus o la potència del turisme rus. Tanmateix, subratlla la importància de crear sinergies en lloc de confrontacions: "Hem de trobar entre tots, sobretot creant sinergies i no tant barallant-nos, camins que ens han de portar a una millora general." Finalment, esmenta el moment trascendent de Catalunya per decidir el seu futur polític com un motor d'il·lusió per a l'any 2013.

  • Sector Químic Tarragona: Reptes i Futur 2013 - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    23'

    Sector Químic Tarragona: Reptes i Futur 2013

    Perspectives i Estratègia del Sector Químic L'entrevista amb Joan Pedrerol, president de l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona), se centra en la situació del sector a l'inici del 2013. L'objectiu principal és el manteniment de l'activitat i la competitivitat a través de l'exportació, donada la manca de reactivació del mercat intern espanyol. Sostenibilitat i Eficiència Energètica El sector aposta fortament per la reducció de costos operatius mitjançant la innovació tecnològica: • Aigua Reciclada: S'ha iniciat l'ús d'aigua depurada procedent de Tarragona i Vila-seca per a refrigeració industrial. Aquest projecte pioner permet alliberar cabdals d'aigua potable per a la població i millorar la disponibilitat del recurs al territori. • Inversions en el Cràquer: Repsol realitzarà una aturada tècnica a l'octubre de 2013 amb una inversió de 35 milions d'euros per substituir maquinària antiga per equips d'última generació més eficients. • Detecció de Vessaments: S'està provant un sistema pioner al món que combina infrarojos i radar per detectar qualsevol incident al mig marí durant les 24 hores del dia. Consolidació del Clúster Químic Amb l'arribada de Teresa Pallarès com a nova directora general, l'AEQT busca: Revisions del Pla Estratègic per al període 2013-2017. Enfortir el treball en xarxa entre el port, la universitat (URV), sindicats i empreses de serveis. Atraure noves inversions internacionals posicionant Tarragona com un hub logístic i de talent preparat. Infraestructures i Competitivitat El sector reclama celeritat en les infraestructures ferroviàries: "L'estar units a Europa és fonamental per un problema de costos; el tercer fil ens ha de facilitar la logística per ser més competitius." • El Tercer Fil es veu com una solució urgent i provisional per connectar amb l'ample de via europeu. • Es manté la reivindicació d'una sortida definitiva de mercaderies per l'interior (línia Reus-Roda) a llarg termini. • Existeix una preocupació creixent per l'increment del cost de l'energia (un 6% aproximadament), que afecta directament la competitivitat envers altres països.

  • La revitalització cultural del Cafè del Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    13'

    La revitalització cultural del Cafè del Teatre Metropol

    Projecte de dinamització cultural El Pau Fort, membre de la productora La Curiosa, explica com des de fa dues temporades s'encarreguen de la gestió del Cafè del Teatre Metropol a Tarragona. L'objectiu principal ha estat transformar un espai que estava desaprofitat en un punt de trobada actiu per a la ciutat, oferint una programació cultural estable que ja suma més de 300 activitats. Programació i activitats destacades L'espai destaca per la seva transversalitat i la varietat de la seva oferta: Hipermetropoesia: Un cicle de poesia d'autor que se celebra cada dimecres a les 20:00h, dirigit per l'Oscar Parazón. Jam Està Bé: Un nou cicle mensual de jazz (un divendres al mes) que combina la pedagogia per a joves músics amb la presència d'artistes de renom nacional com el trompetista David Pastor. Música i Arts Escèniques: Tot i que la música és l'eix central, l'espai està obert a exposicions, tallers i una crida especial als actors locals per crear una sala petita de teatre dins del cafè. Filosofia i ambient L'espai es defineix per la seva inclusivitat, amb un públic que oscil·la habitualment entre els 25 i els 35 anys, però que acull persones de totes les edats. El cafè compta amb un piano de cua que aporta un caràcter distintiu a les actuacions en directe. "Vam tenir la idea d'agafar l'espai perquè la gent de Tarragona tingués la possibilitat de mostrar els seus projectes culturals." Informació de servei Horari: Crucialment obert de dimarts a diumenge, a partir de les 19:00h. Oferta gastronòmica: Tot i no tenir una cuina gran, ofereixen llesques i amanides per acompanyar l'estona d'oci.

  • 10 anys de la Sala Trono: Coproducció amb Argentina - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    14'

    10 anys de la Sala Trono: Coproducció amb Argentina

    Celebració del desè aniversari de la Sala Trono Amb motiu de la seva desena temporada, la Sala Trono de Tarragona presenta la seva desena producció pròpia titulada El don de las sirenas. Aquesta obra s'ha concebut com un projecte especial, fruit d'una col·laboració internacional única. Una coproducció internacional de luxe La gènesi d'aquest projecte neix d'un viatge artístic a l'Argentina on els responsables de la sala van quedar captivats pel treball de Nelson Valente. Les claus d'aquesta unió són: Col·laboració amb Argentina: Coproducció amb el Banfield Teatro Ensemble. Equip artístic: Direcció de Nelson Valente i text encarregat expressament a Pere Riera. Repartiment: Protagonitzada per Joan Negrié i Roser Batalla (considerada una de les millors actrius de Catalunya) juntament amb dos actors argentins. Temàtica i estil de l'obra L'obra es defineix com una comèdia reflexiva que utilitza el bilingüisme (català i castellà) per donar-li un caire natural i murri. Segons els seus protagonistes: "No passa res per estar solter... es pot ser feliç igualment." L'argument explora temes profunds sota una capa d'humor: * La pressió social per viure en parella. * La toxicitat i els conflictes en les relacions. * Una pregunta existencial clau: Si haguessis de morir, de qui et voldries acomiadar? Detalls de l'estrena i assajos Els assajos s'estan duent a terme amb un ritme frenètic de vuit hores diàries per concentrar la feina en tres setmanes. L'estrena tindrà lloc el 17 de gener i es mantindrà en cartell fins al dia 27, amb un total de 10 funcions programades a la Sala Trono, un espai que destaca per la seva proximitat i caliu amb l'espectador.

  • Supervivents tarragonins del Costa Concordia: Un any després - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    20'

    Supervivents tarragonins del Costa Concordia: Un any després

    Relat del naufragi del Costa Concordia L'episodi recull el testimoni directe de diversos tarragonins que van viure el naufragi del Costa Concordia ara fa un any. A través de les veus de Jordi Tomàs i Maria Antònia Almirall, es reconstrueix la cronologia d'una nit tràgica i la incertesa viscuda a bord. Cronologia del desastre L'impacte inicial: Tot va començar al voltant de les 21:30h, mentre els passatgers estaven sopant. Es va sentir un fort estruendo i el vaixell es va inclinar immediatament, provocant la caiguda de tota la vaixella a terra. Desinformació a bord: Malgrat la gravetat mès que evident, la megafonia i la tripulació insistien que es tractava d'un mer problema elèctric amb els generadors, demanant calma als passatgers durant prop d'una hora. L'evacuació crítica: L'alarma definitiva no va sonar fins passat un temps considerable. La inclinació del vaixell va inutilitzar la meitat dels vots salvavides, obligant a molts a usar embarcacions pneumàtiques en condicions precàries. Solidaritat i supervivència Els entrevistats destaquen el paper fonamental de la gent de l'Isla del Giglio i els cossos de seguretat italians: "Hem d'agrair a tota la gent que es van llençar per poder socórrer-nos... gent que van treure les cortines de casa seva per tapar les persones i protegir-les del fred." La visió dels infants: Maria Antònia explica com van intentar mantenir la calma per la seva neta de 3 anys, fent-li creure que tot era una continuació de l'espectacle de màgia que havien vist abans de l'accident. Pèrdues materials: Els supervivents van arribar a Barcelona sense res, alguns fins i tot amb les sabatilles de l'hotel, ja que la tripulació no els va permetre recollir cap pertinença. Justícia i seqüeles Actualment, hi ha una demanda col·lectiva en curs. Tot i que els afectats prioritzen el fet d'haver sortit il·lesos, critiquen durament la gestió de la companyia Costa Cruceros i l'actuació del capità, titllant-la d'imprudència greu que va posar en risc més de 4.000 vides.

  • Balanç de 2012 i reptes dels càmpings de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
    15'

    Balanç de 2012 i reptes dels càmpings de Tarragona

    Balanç del sector del càmping a Tarragona El 2012 ha estat un any positiu però desigual per als càmpings de la demarcació de Tarragona. L'any s'ha tancat amb xifres d'ocupació estables, aproximadament 65.000 clients anuals, amb puntes del 80% d'ocupació al juliol i agost, arribant al ple absolut en les setmanes centrals de l'estiu. Contrast entre mercat nacional i internacional S'observa una dualitat clara en el comportament del mercat: El turisme nacional (principalment de Barcelona i rodalies) ha patit un descens en els ingressos a causa de la crisi econòmica. El turisme internacional (alemanys i holandesos) es manté fidel i, en alguns casos, ha crescut, especialment en els establiments amb millors infraestructures. Mercats com el del País Basc o Navarra mantenen una millor salut econòmica i segueixen sent clients clau. Infraestructures i la polèmica del Tercer Fil Un dels punts més crítics de l'entrevista és l'oposició del sector al projecte del Tercer Fil a la línia de la costa. El sector proposa com a alternativa la línia Reus-Roda per desviar les mercaderies de l'interior i evitar impactes negatius: "Ficar una línia més a la línia de costa perquè passin les mercaderies no ajuda en res... haurem de patir sorolls de trens que fan molt de soroll i sobretot perquè viatgen per la nit." El futur: Valor afegit i sostenibilitat Joan Antoni destaca que el gran repte del 2013 és oferir un producte amb valor afegit per diferenciar-se de la competència: Sostenibilitat: Polítiques de millora del medi ambient i promoció d'espais com l'Anella Verda. Anfitrions de proximitat: Acompanyar el client per descobrir la gastronomia local (Priorat) i productes de quilòmetre zero. Cultura i patrimoni: Potenciar iniciatives com Tarragona Història Viva o la reobertura de la Necròpolis. En l'àmbit econòmic, a la ciutat de Tarragona, els càmpings representen el 75% dels llits turístics, generant uns 500 llocs de treball i una facturació directa de 15 milions d'euros.