Tots els episodis · 2013

4251 episodis disponibles

episodis

1129-1152 de 4251

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
21'
Gestió del consum de drogues en adolescents i suport familiar
Orientacions sobre el consum de substàncies en joves El text ofereix una guia detallada per a pares i familiars sobre com detectar i gestionar el consum de drogues en l'adolescència, posant el focus en les conseqüències conductuals i la comunicació familiar. Estratègies per als pares Enfocament en la conducta: Més que centrar-se en la negació del fill ("jo no consumeixo"), els pares han d'observar els canvis reals: aïllament, canvi d'amistats, baix rendiment escolar o apatia. Comunicació sense dramatismes: Es recomana parlar amb tranquil·litat però amb fermesa sobre l'opinió familiar respecte a les substàncies. Punts d'alerta: Trobar indicis a les butxaques o observar el síndrome amotivacional (la pèrdua de ganes de fer res) són senyals clars d'actuació. "Les drogues no són innocues: tenen efectes sobre el cervell, la memòria i l'actitud que són innegables." Riscos específics i dependència L'adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat cerebral. El consum de cànnabis (marihuana i haixix) es descriu com un despertador de malalties mentals, especialment trastorns psicòtics, ja que el cervell encara està en desenvolupament entre els 16 i els 19 anys. El llindar del problema no sempre el marca la quantitat, sinó la funció del consum: si un jove necessita un porro per dormir o per divertir-se, ja existeix un consum problemàtic. Servei d'atenció i prevenció Es destaca la importància de demanar ajuda professional quan la situació desborda la família. El procés habitual del servei de prevenció inclou: 1. Contacte telefònic (977 24 44 14) per a un primer assessorament. 2. Entrevista familiar inicial abans de treballar directament amb l'adolescent. 3. Suport als pares, ja que la seva implicació és la major garantia d'èxit en el tractament.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
9'
Cicle de xerrades pel 25è aniversari dels Xiquets del Serrallo
Els Xiquets del Serrallo celebren el seu 25è aniversari amb un cicle de tres xerrades temàtiques que repassen la història castellera de Tarragona, el nou model del Concurs de Castells i les vivències personals de la colla. Calendari de les xerrades Dissabte 26 de gener (19:00 h): "Tarragona, 200 anys de castells", a càrrec de l'Albert Pallarès, al local del carrer Nou de Santa Tecla. Es farà un repàs històric amb imatges inèdites del rerefons casteller de la ciutat. Dissabte 16 de febrer (18:00 h): Debat sobre el nou model del Concurs de Castells a l'Antiga Audiència, amb la participació de figures clau com Josep Bargalló i Javi González. Dissabte 2 de març (18:30 h): "59 segons amb els presidents i caps de colla" a la sala d'actes del Port de Tarragona, un retrobament d'antics dirigents per compartir anècdotes. Situació de la colla Durant l'entrevista, el vocal de la comissió, Francesc Gevi de Lamo "Pesca", destaca: La problemàtica del local: La colla fa un quart de segle que espera un local definitiu que permeti assajar estructures complexes i créixer socialment. Èxit esportiu: La temporada 2012 va ser la cinquena millor actuació de la seva història, consolidant-se en la gamma alta de 7. Objectius futurs: Captació de nous castellers i recuperació d'antics membres per enfortir la massa social. "Els castells no viuen només dels castells, sinó de les activitats que puguis fer al local per augmentar la massa social."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
25'
Debat veïnal sobre el Tercer Fil i el futur de Tarragona
Anàlisi del Tercer Fil i el seu impacte Ferroviari El debat se centra en les conclusions de l'acte organitzat per les tres federacions veïnals de Tarragona sobre el projecte del tercer fil. Els representants coincideixen que, tot i ser necessari per a la connexió amb Europa, el projecte actual presenta deficiències greus. Principals preocupacions expressades: • Errada històrica: Es considera que pot hipotecar el futur de la façana marítima si no es garanteix la seva provisionalitat. • Seguretat i Mercaderies: Existeix un gran neguit pel pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat, a pocs metres dels habitatges. • Manca d'informació: Els veïns critiquen la falta de transparència per part de les administracions i empreses líders com el Port i l'AEQT. "Serà un gran error històric que Tarragona no pugui alliberar el seu espai de façana marítima i les seves vies de tren." Unificació del Moviment Veïnal Un dels punts clau de la trobada ha estat la col·laboració inèdita entre les tres federacions de la ciutat. El futur Consell Veïnal: • Es proposa la creació d'un Consell Veïnal com a òrgan integrador i independent de la política. • L'objectiu és blindar els interessos ciutadans davant els partits polítics i grans lobbies econòmics. • La Universitat Rovira i Virgili (URV) es postula com un agent neutral per facilitar aquest diàleg ciutadà. Crítica al POUM i Planificació Urbana Finalment, l'episodi aborda l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb valoracions negatives sobre com afecta certs sectors històrics com Terrescavades i el Camí de Llorito, on alguns veïns podrien perdre casa seva.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
20'
Activitats de Tarragona Jove i Cooperació 2013
Presentació de la Programació de Joventut i Cooperació En aquesta sessió es detallen les noves activitats i serveis destinats als joves de Tarragona, així com els cicles formatius i de sensibilització en matèria de cooperació internacional. Novetats de Tarragona Jove L'Espai Jove QS consolida la seva oferta amb la creació del nou Carnet Tarragona Jove, disponible a partir del 15 de març per a joves d'entre 14 i 35 anys. Aquest carnet oferirà avantatges i permetrà una major autonomia en l'ús de l'equipament, com la reserva de sales i material. Pel que fa als tallers, s'han programat activitats en diversos àmbits: * Tecnologia i xarxes: Enigmes nocturns, disseny amb Inkscape i gestió de WordPress. * Lleure i enginy: Tallers de cub de Rubik (amb la col·laboració de campions estatals) i cursos de circ i acrobàcies. * Cuina: Formació en composició de menús en col·laboració amb l'Escola d'Hostaleria de Cambrils. * Ocupació: Càpsules informatives sobre recerca de feina, videocurrículum i emprenedoria. Solidaritat i Cooperació Internacional La regidoria de cooperació centra el seu cicle en el primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni: l'erradicació de la pobresa extrema i la fam. Les propostes inclouen: Cinema Crític: Projeccions com China Blue o films de Ken Loach per reflexionar sobre els drets laborals i la precarietat. Exposicions: Mostres sobre les maquiles (esclavitud del segle XXI), la relació entre dona i pobresa, i la realitat dels slums a Bombai. Comerç Just: Tallers pràctics de cuina i tast de cafè per entendre les estructures comercials globals. "No n'hi ha prou amb comprar productes de comerç just, cal entendre què signifiquen les relacions comercials injustes que regeixen el món actual." Informació i Inscripcions La majoria d'activitats són gratuïtes i les inscripcions es poden realitzar de forma online a través del web de Tarragona Jove o presencialment a l'Espai Jove QS de dimarts a dissabte.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Pau Vallvé presenta 'De Bosc' a Tarragona
Entrevista a Pau Vallvé: L'estrena de 'De Bosc' El músic català Pau Vallvé visita Tarragona per inaugurar la seva nova gira i presentar el segon disc sota el seu propi nom, titulat De Bosc. L'actuació té lloc a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, un escenari que marca un punt d'inflexió en la seva relació amb la ciutat, passant de sales petites a un format més gran. Una evolució personal i musical Vallvé explica el seu recorregut artístic i la transició des de projectes anteriors: Dels inicis a l'actualitat: Recorda com en els seus primers projectes (Estanislau Verdet o UMA) el públic a Tarragona era escàs, fins a arribar a l'èxit de l'anterior disc, 2010, on va esgotar entrades. Un canvi d'actitut: Mentre que l'anterior treball era un exercici de catarsi i destrucció del que no li agradava, De Bosc és un disc de construcció en positiu i de caràcter col·lectiu. L'expressió "De Bosc": El títol fa referència a una expressió familiar per descriure algú que prefereix el seu propi ritme i fuig de les multituds. Detalls de la gira i el directe L'artista destaca que, tot i ser un disc amb sonoritats intimistes i orgàniques, el directe ofereix una faceta diferent: La banda: Es presenta amb una formació de cinc músics (bateria, baix, teclat, guitarra elèctrica i acústica) que aporta més energia i potència sonora. Directe versàtil: Vallvé compagina els concerts amb banda amb actuacions en solitari on utilitza un Luper per crear capes musicals en viu. Cançó destacada: Ha triat Un gran riu de fang com una de les peces més especials de tocar en grup, una cançó que reflexiona sobre el pas del temps i la incertesa del futur. "De Bosc és un disc de tornar a començar, de tornar a construir una mica en positiu i en col·lectivitat."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
11'
L'art del retrat institucional: Entrevista al pintor Mempo
Conversa sobre art, política i realisme El pintor Mempo comparteix la seva experiència personal en fer el retrat del president Artur Mas i reflexiona sobre el paper de l'art en les institucions públiques i el concepte d'austeritat. L'origen del projecte i la crítica a la despesa pública L'obra neix arran d'una polèmica sobre els elevats costos dels retrats institucionals a l'Estat espanyol. L'artista destaca diversos punts clau: La polèmica sobre el retrat d'Alvarez Cascos i les declaracions d'Antonio López sobre un pressupost de 190.000 euros. La crítica a l'ús de diners públics per a obres amb preus desorbitats en temps de retallades. La decisió personal de Mempo de regalar el quadre al president Mas com a gest de proximitat. El procés creatiu i l'estil pictòric Mempo defineix el seu treball dins del realisme, fugint de l'etiqueta d'hiperrealisme pur: Temps de producció: Un retrat d'aquestes característiques requereix aproximadament tres mesos de feina. Objectiu artístic: No busca només la precisió lineal de la fotografia, sinó capturar l'ànima de la persona retratada. Metodologia: La pintura no s'entén com una feina d'horari fix, sinó com un procés que depèn de la inspiració i l'estat d'ànim de l'artista. La projecció de l'art català L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la situació actual dels artistes a Catalunya: "Catalunya s'està quedant sense referents internacionals... cal donar empenta als artistes de casa per deixar empremta en la història." L'artista subratlla la importància de crear una marca cultural forta per projectar al món la identitat i l'energia del país, lamentant la pèrdua de grans figures com Miró, Gaudí o Tàpies.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
8'
Cicle d'escriptors i obra de Cinta Mulet
L'obra de Cinta Mulet i la dinàmica del cicle literari En aquesta conversa s'aprofundeix en la figura de Cinta Mulet, destacant la seva faceta principal com a poeta, tot i que també ha explorat el teatre. La seva obra es defineix per una connexió profunda amb les seves arrels i una força vital característica. Punts clau de l'obra de Mulet Poesia directa i elaborada: Es descriu el seu estil com a accessible però amb una gran feina de construcció al darrere. Arrelament territorial: La seva escriptura està molt vinculada a la terra i al dialecte propi d'Horta de Sant Joan. Vitalitat: Se la considera una autora amb una veu literària molt activa i interessant. Estructura i organització de l'acte L'esdeveniment s'organitza sota un esquema flexible que fomenta la interacció: 1. Entrevista preparada: Un responsable realitza preguntes prèviament pactades amb l'autor, tot i que es permet la improvisació segons el flux de la conversa. 2. Participació del públic: Els assistents poden intervenir després de cada pregunta o al final de la sessió per tractar temes concrets. 3. Diversitat de formats: Es recorden edicions passades on el dinamisme va ser superior en comptar amb diversos entrevistadors simultanis. Públic i accés a la informació Pel que fa a l'audiència, aquesta és heterogènia i inclou tant estudiants de filologia (que obtenen crèdits lliures) com públic general o seguidors específics de cada escriptor. Tota la programació es pot consultar als portals de la URB i de SCAT.cat (Escriptors del Camp de Tarragona). "L'escriptor convidat va fent aquestes preguntes que poden anar variant en funció de les respostes."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
22'
Àlex Busquets i la seva aventura al Dakar
L'experiència d'Àlex Busquets al Dakar El pilot tarragoní Àlex Busquets analitza la seva participació en el raid més dur del món després d'aconseguir la posició 56 de 180 participants en la categoria de motos. L'entrevista repassa des de la rebuda emocional a l'aeroport fins als detalls més tècnics i personals de la competició. Somni complert i rebuda familiar L'Àlex destaca que completar el Dakar era un somni pendent compartit amb el seu pare. La fita va culminar amb una rebuda multitudinària a l'aeroport amb més de 100 persones, amics i familiars. Detalls de la competició i logística Rendiment esportiu: Va començar amb cautela per assegurar l'arribada, però va acabar signant etapes entre els 30 primers, millorant la seva posició global dia a dia. La vida al bivac: Un ritme frenètic on pràcticament no es dorm. Les tasques diàries inclouen preparar el roadbook, manteniment de la moto, hidratació amb electròlits i organització de la roba. Condicions extremes: L'experiència amb el mal d'altura (arribant a gairebé 5.000 metres) i la conducció en dunes, on la clau és no deixar mai el gas. Riscos i relacions personals L'Àlex relata l'impacte de passar pel lloc de l'accident mortal d'un jove pilot francès, recordant la perillositat inherent a la prova. D'altra banda, destaca la bona relació amb pilots d'elit com Laia Sanz i Gerard Farrés, amb qui va compartir assistència i equip. "La posició m'és igual, el que volia era arribar al final i poder-ho explicar." Futur i pressupost Tot i que té ganes de tornar, el factor econòmic és la principal barrera. Ha cobert bona part de la despesa personalment i ara cerca patrocinadors per a l'edició del 2014.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
15'
El nou examen de conduir i la seguretat viària
Canvis en el model d'examen de conduir L'entrevista detalla la implementació del nou examen de circulació, basat en una directiva europea de 2006 que busca unificar els criteris a tota la Unió Europea. Aquest model posa un èmfasi especial en la seguretat i el coneixement tècnic del vehicle. Novetats en la prova pràctica Recepció i verificacions prèvies: L'examinador realitza preguntes sobre el vehicle (llums de boira, nivell d'oli, roda de recanvi) per assegurar que l'alumne coneix el funcionament bàsic. Conducció autònoma: Durant els primers 10 minuts, l'aspirant condueix sense indicacions directes per demostrar la seva capacitat d'interpretar la senyalització. Comunicació del resultat: Ara l'examinador comunica directament el resultat a l'alumne al final de la prova, oferint una petita explicació sobre les errades comeses. Durada mínima: La prova té una durada mínima de 25 minuts per a permisos com el B o A. Evolució de la prova teòrica S'ha ampliat la base de dades fins a les 15.500 preguntes aleatòries, fet que impedeix aprovar simplement memoritzant tests antics. L'objectiu és que l'alumne realment aprengui el reglament. Seguretat viària i noves normatives "És importantíssim que se'ns ensenyi a circular per rotondes; és un punt molt difícil on tothom té dubtes." Rotondes: Es destaca la manca d'educació viària i la necessitat de cedir el pas i circular pel carril dret. Carnet per punts: Des de la seva aplicació el 2006, la valoració és molt positiva, aconseguint un descens de l'accidentalitat (un 31% a la demarcació de Tarragona). Senyalització: Es reivindica la importància de guiar-se pels senyals de trànsit per sobre del GPS.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
10'
Nou Club de Lectura a l'Àmbit Cultural del Corte Inglés
Trobades literàries a Tarragona amb Jordi Llevina Tarragona Ràdio presenta un nou espai per als amants de la literatura: un club de lectura mensual que tindrà lloc a la sala d'àmbit cultural del Corte Inglés. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és trencar la solitud de l'acte de llegir i crear un espai on compartir experiències i posar en comú les impressions de cada obra. Dinàmica i coordinació El club està coordinat per Jordi Llevina, filòleg, crític i divulgador literari conegut per la seva participació a programes com L'ofici de viure. La seva funció és triar obres que siguin: * Atractives per a tot tipus de públic. * Narrativament potents i amb capacitat de generar debat. * D'una gran qualitat literària, basades sovint en la seva pròpia experiència com a lector. Programació del cicle (febrer - abril) Les sessions es faran el primer dimecres de cada mes: 6 de febrer: El sentit d'un final de Julian Barnes. Una novel·la sobre la memòria i el passat d'un grup d'amics dels anys 60. 6 de març: Un cel de plom de Carme Martí. Un relat biogràfic sobre Neus Català i la seva supervivència als camps de concentració nazis. Aquesta sessió comptarà amb la presència de l'autora. 3 d'abril: L'estiu no s'acaba mai d'Alba Dedeu. Un recull de contes considerat per Llevina com un dels millors llibres de narrativa de l'any passat. "L'acte de llegir és un acte molt solitari, i el que no és gaire habitual és compartir les experiències després de la lectura." Per cloure la conversa, Llevina també recomana l'obra La mala reputació de Bel Olit per la seva gran prospecció psicològica.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
39'
El Don de las Sirenas a la Sala Trono
Monogràfic sobre la producció teatral "El Don de las Sirenes" L'episodi es dedica íntegrament a analitzar i presentar la desena producció de la Sala Trono de Tarragona, una obra que commemora el 10è aniversari de la sala en coproducció amb la companyia argentina Banfield Teatro Ensemble. Entrevistes amb l'equip artístic El programa recull els testimonis dels protagonistes des de l'escenari de la sala, oferint una visió interna de la creació i la interpretació de l'obra: • Roser Batalla (Glòria): Interpreta una veïna enigmàtica que irromp en una vetllada d'amics amb un necesser misteriós. L'actriu destaca la intensitat del personatge malgrat la seva brevetat en el text. • Mariela Roa (Betina): Actriu argentina que encarna una dona en crisi matrimonial i amb una gran rapidesa verbal. Defineix el personatge com un desafiament per la manca de filtres al parlar. • Diego Brizuela (Román): El marit a la ficció, qui experimenta una transformació des de la passivitat inicial cap a l'autoconfiança. • Joan Negrié (Carles): Actor i gestor de la sala, el seu personatge és un ex-reporter de guerra que planteja temes profunds sobre la por i la solitud davant una malaltia. • Nelson Valente (Director): Explica el procés d'assaig internacional i la curiositat d'adaptar la mirada de l'autor català Pere Riera sobre la identitat argentina. Temes clau de l'obra L'obra transcorre en un saló on un sofa vermell és el centre de l'acció. Es discuteixen conceptes com: • L'ambigüitat de les relacions de parella i l'amistat. • L'efecte hipnòtic i de seducció, vinculat al títol de la peça. • La fragilitat de l'amor i la por a la mort. "El Don de las Sirenes és l'efecte hipnòtic que produeixen les sirenes perquè tothom vagi cap allà sense pensar en gaire cosa més." Un procés de creació singular Es destaca la particularitat d'haver realitzat part dels assajos via Skype entre Buenos Aires i Tarragona, un mètode innovador per als actors que va requerir una coordinació extrema durant els 15 dies de treball presencial final.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Tarragona sota les bombes: els bombardejos de la Guerra Civil
Conferència i memòria històrica a Tarragona L'entrevista amb Jordi Piqué, director de l'Arxiu Municipal de Tarragona, detalla el cicle d'actes en commemoració del 75è aniversari dels bombardejos sobre la població civil durant la Guerra Civil espanyola. El punt central és la conferència "Tarragona sota les bombes", que s'acompanya d'una mostra documental inèdita. Un experiment bèl·lic sense precedents Durant la intervenció s'explica que el que va passar a Tarragona i Catalunya va ser un experiment bèl·lic nou: l'ús de l'aviació per a bombardejos indiscriminats sobre poblacions obertes. Objectius inicials: El port, la línia del ferrocarril i els dipòsits de combustible de la CAMPSA. Objectiu real: L'estratègia buscava, per sobre de tot, desmoralitzar i paralitzar la rereguarda civil. Precedent mundial: Aquests atacs van ser el camp de proves per a futurs conflictes com la Segona Guerra Mundial (Londres, Berlín) i les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. L'impacte sobre la ciutat i els seus habitants Les dades recollides a l'Arxiu Municipal mostren la magnitud de la tragèdia en una ciutat que llavors només tenia 30.000 habitants: Es van registrar 144 atacs aeris i van caure unes 3.800 bombes. El balanç total va ser de 230 morts i més de 350 ferits. Les zones més afectades van ser la Rambla Nova i els carrers Apodaca, La Unió i Real. "L'aviació franquista metrallava les columnes d'exiliats... persones que marxaven amb l'esma perduda perquè havien perdut tota la família." La defensa activa: la xarxa de refugis Davant la impossibilitat de detectar els avions que venien de Mallorca volant baix sobre el mar, la ciutat va reaccionar amb una obra d'enginyeria civil impressionant. En només vuit mesos, es va construir una xarxa de 60 refugis amb capacitat per a 20.000 persones, pràcticament tota la població d'aquell moment. Actes programats Exposició: Al carrer Major (Antic Ajuntament), on es pot veure una bomba real de 1938 que no va esclatar. Conferència i Mostra Documental: A l'Espai Tabacalera (M2), amb informes municipals, plànols de refugis i imatges de l'aviació italiana. Presentació de llibre: El divendres 1 de febrer sobre la figura i ideologia de Josep Palomar, regidor de cultura entre 1937 i 1938.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
4'
Feliciteu el 46è aniversari de Ramon Sato a la ràdio
Una sorpresa radiofònica inesperada L'emissora Tarragona Ràdio ha organitzat una sorpresa en directe per a un dels seus tertulians més habituals, el Ramon Sato, amb motiu del seu aniversari. L'espai ha combinat la calidesa de l'entorn laboral amb la participació de la seva família més propera. Punts clau de la celebració L'element sorpresa: El programa ha utilitzat la cançó Aniversari del grup Manel per introduir la connexió amb el tertulià, qui no esperava aquesta rebuda pública. Participació familiar: El locutor, Josep, ha revelat que comptaven amb un confident per organitzar-ho tot, i ha donat pas a un missatge especial de les filles del Ramon, que l'han felicitat emocionades. Detalls personals: Durant la conversa, s'ha mencionat que el Ramon fa 46 anys i que preveu celebrar-ho aprofitant el bon dia per sortir a córrer o fer activitat física, malgrat el fred. Cloenda musical L'emissió ha tancat amb la lletra de la cançó de Manel que acompanya la felicitació: "Els llums s'han apagat. Han tret el pastís. Aplaudien els pares, els tiets i els amics, tots alhora, agrupats en un únic crit: Que demani un desig! Que demani un desig!" Aquesta acció subratlla la bona sintonia entre l'equip de la ràdio i els seus col·laboradors habituals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
16'
First Lego League: El futur de l'enginyeria a la URV
La First Lego League a la demarcació de Tarragona L'episodi explora la nova edició de la First Lego League (FLL), un projecte liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el suport de l'empresa BASF. Aquest esdeveniment reuneix més de 200 joves amb l'objectiu de fomentar les vocacions científico-tècniques mitjançant la robòtica i el joc. Objectius i Valors del Projecte El programa no només busca el desenvolupament tècnic, sinó que se centra en aspectes fonamentals per a la societat: Foment de vocacions: Davant la davallada de matriculacions en enginyeria, la FLL apropa la tecnologia als escolars d'entre 10 i 16 anys. Valors socials: Es potencia el treball en equip, l'esforç, la iniciativa i el lideratge. Solucions reals: Enguany, el repte se centra a millorar la qualitat de vida de la gent gran mitjançant la programació de robots autònoms. Tecnologia i Metodologia Els participants utilitzen kits de Lego per evitar la complexitat mecànica excessiva i centrar-se en la intel·ligència de programació i l'algorítmica. Segons els experts: "La mecànica és relativament senzilla; lo complicat és tenir l'originalitat i la idea de ajuntar les peces perquè facin quelcom útil." Impacte i Logística de l'Esdeveniment L'esdeveniment, que tindrà lloc a la Fira de Reus, es presenta com un projecte col·lectiu que involucra: Més de 100 voluntaris imprescindibles per a l'organització. Una modalitat Junior per a infants de 6 a 10 anys per alimentar la base del projecte. Un entorn que posa en valor la ciència com a forma d'entreteniment familiar i enriquidor, esperant l'assistència d'unes 1.000 persones.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
21'
La Tàrraco Cristiana i la Passió de Sant Fructuós
L'entrevista explora la rellevància històrica de Tarragona com a bressol del cristianisme primitiu i els preparatius per a les grans celebracions de l'any 2013, especialment l'acte de beatificació multitudinària previst per al 27 d'octubre. Actes de Beatificació i Protocol Es detallen els preparatius per a una cerimònia de gran magnitud que situarà Tarragona en el panorama universal. Tot i que el Papa no hi assistirà presencialment, hi haurà una connexió directa amb l'Àngelus des del Vaticà. Entre els beatificats destaca la figura del doctor Manel Borràs, bisbe auxiliar que fou martiritzat durant la Guerra Civil. La Passió de Sant Fructuós: Història i Teatre Es destaca el valor del document Passio Fructuosi, que narra el martiri del bisbe Fructuós l'any 259 a l'amfiteatre de Tarragona. Patrimoni intangible: És el document literari cristià més antic de la Península Ibèrica. Representació innovadora: Per a Tàrraco Viva, es proposen escenes representades en llatí original per recuperar l'essència històrica dels fets. Canvi d'escenari: Per motius de capacitat i meteorologia, les grans representacions es traslladaran de l'amfiteatre a la Tàrraco Arena Plaça. Projecció Internacional i Reptes L'Associació Cultural Sant Fructuós treballa en diversos fronts per internacionalitzar el patrimoni de la ciutat: "La Passió de Sant Fructuós no és només un fet religiós, és un fet profundament històric i un patrimoni intangible de primer ordre." Documentals: Èxit de produccions com In Coemeterio en festivals d'Itàlia i Sèrbia. Publicacions: Presentació del llibre Tàrraco Cristiana Civitas. Recuperació: Reactivació de la Necròpolis paleocristiana com a actiu turístic i cultural.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
6'
Sorpresa d'aniversari a Ramon Sato a Tarragona Ràdio
Una celebració inesperada a les ones El magazín matinal de Tarragona Ràdio ha viscut un moment emotiu i distès per celebrar el 40è aniversari d'un dels seus col·laboradors més habituals, en Ramon Sato. El que semblava una intervenció ordinària en la tertúlia s'ha convertit en una sorpresa preparada per l'equip del programa. Elements destacats de la sorpresa Participació familiar: El moment més commovedor ha estat la ràdio-felicitació de les seves dues filles, que han enviat un missatge d'estimació al seu pare. Ambient festiu: Ramon ha confessat sentir-se sorprès i agraït, tot mencionant que pensa celebrar el dia fent activitat física (córrer i caminar) malgrat el fred. Acompanyament musical: La celebració ha estat ambientada amb la cançó Aniversari del grup Manel, un tema que el protagonista ha reconegut que li agrada especialment. "Per molts anys, t'estimem molt!" Interacció amb l'audiència L'emissora ha aprofitat l'avinentesa per obrir una línia de participació ciutadana. Han convidat els oients que facin anys a posar-se en contacte amb la redacció a través del correu electrònic per rebre també la seva felicitació en antena.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
17'
Presentació del Carnaval de Tarragona 2013
El Carnaval de Tarragona: Una festa de masses L'edició del Carnaval 2013 es presenta com un dels esdeveniments més multitudinaris de la ciutat, competint en participació amb la Cavalcada de Reis i les festes de Santa Tecla. Tot i la situació econòmica, el pressupost es manté en 15.000 euros, la mateixa xifra que l'any anterior, gràcies a l'esforç de les comparses i entitats locals. Actes Principals i Novetats El programa segueix un protocol tradicional estructurat entre el 5 i el 12 de febrer: Disfressa d'Or: Un dels actes més esperats on les comparses llueixen les seves gales en un entorn professional. Se celebrarà el dijous 7 de febrer amb tres sessions al Recinte Firal. Arribada dels Reis: El Carnestoltes i la Concubina traslladen la seva seu al Teatre Tarragona, una de les grans novetats d'enguany. Gastronomia: No faltaran el tast de coques de llardons i botifarra d'ou durant el Dijous Gras. Rues: La Rua de l'Artesania (dissabte) i la Rua de Lluïment (diumenge) continuen sent els eixos centrals de la celebració al carrer. Simbologia i Cartell El cartell d'aquesta edició, creat pels germans Lluc i Dan Queralt de forma desinteressada, destaca per la seva estètica clàssica i misteriosa. Incorpora elements com: Sardines amagades en el disseny, inclòs el número de l'any 2013. Una tirita a la boca, que s'interpreta com una al·lusió a la situació social i de crisi actual. La recuperació de personatges com el Doctor Mistela per reanimar el Carnestoltes cap al final de la festa.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
15'
Humor gràfic contra la crisi: Presentació de 'Rescatallats'
Humor independent i sàtira política L'entrevista se centra en la presentació del llibre Rescatallats, una obra col·lectiva que neix de la plataforma digital El Web Negre. Aquest projecte reuneix el treball de diversos humoristes gràfics de Catalunya que utilitzen la sàtira per analitzar l'actualitat. Punts clau de la publicació Temàtica central: El llibre aborda principalment les retallades, la crisi econòmica i el procés d'independència de Catalunya. Col·lectiu d'autors: Participen més de trenta dibuixants, incloent-hi figures com Miquel Villalba (El Chico Triste), El Kap i Farruco. Filosofia de treball: L'obra reivindica un humor independent i sovint políticament incorrecte. L'esperit de la sàtira gràfica Durant la conversa, Miquel Villalba reflexiona sobre la naturalesa del seu ofici: "Jo personalment soc de la casta de dibuixants que prefereix fotre-se'n de tot a 360 graus; qualsevol tipus de notícia o tendència política és parodiable." L'autor destaca que, tot i que cada mitjà de comunicació pot tenir una línia editorial que condicioni el dibuixant, plataformes com Internet i col·lectius com el Web Negre ofereixen una llibertat total per expressar-se sense limitacions. Detalls de la presentació L'acte oficial a Tarragona tindrà lloc a les 8 del vespre a la llibreria La Capona, amb la participació d'alguns dels autors i la intervenció del periodista Pitu Tarrassa. També s'anuncia que, properament per Sant Jordi, l'editorial Angle publicarà un nou recull centrat en la monarquia espanyola.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
19'
Marxa Nòrdica a Tarragona: Salut i Tècnica amb Bastons
Introducció a la Marxa Nòrdica La Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, explica els detalls de la propera marxa nòrdica que se celebrarà el diumenge 27 de gener. Aquesta activitat, d'origen finlandès, consisteix a caminar amb bastons específics per treballar de forma integral tot el cos. Beneficis i Diferències Tècniques L'entrevista aprofundeix en per què la marxa nòrdica és superior a la caminada convencional: Treball integral: A diferència de caminar normal, on només s'activa el tren inferior, la marxa nòrdica tonifica el tren superior gràcies a l'ús dels bastons. Bastons d'impulsió: Es recalca la diferència amb el trekking. Els bastons de marxa nòrdica estan dissenyats per fer impulsió (anar més ràpid) i no per frenar o recolzar-se. Tècnica de la dragonera: Els bastons inclouen una mena de guant (dragonera) que permet deixar anar el pal en el moviment posterior i recuperar-lo fàcilment. Detalls de l'Activitat a Tarragona La sortida està pensada per a tots els nivells, incloent-hi principiants: Recorregut: Un itinerari de 9 km que s'inicia a la Platja Llarga (davant del Tennis Tarragona), passa pel Bosc de la Marquesa i arriba fins a la Roca Plana. Inscripcions: Tenen un preu simbòlic de 3 euros per cobrir l'assegurança i l'avituallament. Material: Tot i que es recomana portar bastons propis, l'organització disposa d'un petit estoc per cedir als qui vulguin provar l'activitat per primer cop. "La marxa nòrdica et dóna una sensació de gairebé volar quan agafes un bon ritme d'impulsió." Equipament i Disponibilitat Barberà comenta que, tot i que abans era difícil trobar material a Tarragona, actualment ja hi ha botigues locals que disposen de bastons assequibles (a partir de 40 €) per a aquells que es vulguin iniciar en aquesta modalitat saludable.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
17'
Inauguració de l'estació intermodal de Bayer a Tarragona
Nova infraestructura logística a Tarragona El proper 1 de febrer s'inaugurarà la nova estació intermodal al polígon de Riu Clar, situada als terrenys de la companyia Bayer. Amb una inversió de 3 milions d'euros, aquesta instal·lació permetrà la connexió entre el transport per carrer i el ferrocarril, millorant la competitivitat de tot el sector químic de la zona. Característiques i beneficis de la terminal Operativitat: Està gestionada per la firma suïssa Bertschi i donarà servei tant a Bayer com a la resta d'empreses del polígon. Infraestructura: Compta amb una superfície de 1.800 m² d'hormigó i una via de 520 metres de llargada preparada amb doble ample (ibèric i internacional). Eficiència: La terminal permetrà estalviar d'un a dos dies en el transport cap al centre d'Europa. Capacitat: Inicialment pot absorbir 800 TEUs (contenidors), amb previsió d'arribar als 1.200 un cop s'instal·li un pont grua. El Corredor Mediterrani i l'ample internacional L'entrevistat, Jesús Loma-Osorio, destaca que l'estació ja està a punt per a l'arribada de l'ample internacional (previst per al 2015-2016). Actualment, els contenidors s'han de portar en camió fins a Castellbisbal per enllaçar amb Europa, un sobrecost que s'eliminarà amb el futur tercer fil. Producció, innovació i mercat exterior Malgrat la crisi a Espanya, les plantes de Tarragona mantenen un alt nivell d'activitat gràcies a l'exportació: Exportacions: El 90% de la producció es destina a mercats exteriors com l'Orient Mitjà, Àsia i Amèrica. Producte clau: L'especialitat de la planta tarragonina és el MDI, un component essencial del poliuretà. Diversificació: S'han desenvolupat productes innovadors com plats de dutxa flexibles, pales per a aerogeneradors i separadors de carril amb memòria de forma. "Tarragona té punts febles com el cost energètic, però el nostre gran valor és la connexió amb el port i la qualitat dels nostres professionals." Finalment, es fa una crida al govern perquè apliqui les directives europees que permetrien una energia més competitiva per a la indústria, tal com ja fan altres països de la Unió Europea.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
20'
Mancomunar serveis: el futur dels ajuntaments del Tarragonès
El repte de la gestió municipal en temps de crisi L'entrevista a Frederic Adán, president del Consell Comarcal del Tarragonès, se centra en la necessitat imperativa de mancomunar serveis per garantir la viabilitat dels ajuntaments davant la davallada d'ingressos i la crisi econòmica del 2013. Beneficis de la mancomunació de serveis El President destaca que unir esforços permet als municipis, tant petits com mitjans, reduir costos de forma significativa: Estalvi de costos: S'estima que mancomunar serveis com la recollida de brossa pot generar un estalvi d'un 30% per a les arques municipals. Racionalització de recursos: Les estructures supramunicipals permeten oferir personal especialitzat que els ajuntaments no podrien mantenir de forma individual. Eficàcia en la gestió: Les noves licitacions en bloc permeten negociar preus més assequibles amb les empreses de serveis. Serveis clau gestionats pel Consell Comarcal Adán detalla les àrees on el Consell ja actua com a eix vertebrador: Benestar Social: El 50% de la plantilla del Consell són treballadors socials que donen cobertura a tota la comarca. Educació: Gestió del transport escolar obligatori i dels menjadors escolars. Medi Ambient: Recollida selectiva de residus, tractament de poda i pedagogia sobre el reciclatge. Turisme: Promoció de la Ruta dels Castells del Baix Gaià per potenciar el turisme de proximitat. Defensa dels Consells Comarcals Davant les veus que demanen la seva eliminació, Adán és contundent: "Suprimir el Consell Comarcal implicaria crear ciutadans de primera i de segona categoria en funció del territori on visquin." Segons el president, sense aquesta institució, els pobles petits com Salomó o La Nou de Gaià perdrien serveis bàsics que els grans municipis sí que es poden permetre. Pressupostos i panorama polític Pel que fa a l'any 2013, es preveuen uns pressupostos d'austeritat centrats en les necessitats primàries i el benestar social, amb una absència gairebé total d'inversions i subvencions. En l'àmbit polític, Adán manté la normalitat en el pacte de govern comarcal malgrat el període de reflexió nacional de Convergència respecte als seus pactes amb el Partit Popular.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
75è aniversari del Guernica de Picasso al CaixaForum Tarragona
Conferència sobre el Guernica i el seu Context Històric L'entrevista presenta un minicicle de conferències organitzat al CaixaForum Tarragona amb motiu del 75è aniversari de l'Exposició Internacional de París (1937). La ponent, Maria Dolors Capdevila, catedràtica d'història jubilada, detalla els punts clau de la seva propera xerrada centrada en l'obra mestra de Pablo Picasso. Contingut de la Conferència La sessió analitzarà el Guernica des de diverses perspectives: Context Històric: La situació de l'Espanya republicana durant la Guerra Civil i la relació de Picasso amb les autoritats de l'època. Anàlisi Formal: Un estudi detallat de la composició i l'estètica de l'obra. Simbologia i Periple: L'explicació de la iconografia, el significat de les figures i el llarg viatge del quadre des de París fins al Museu Reina Sofia, passant pel MoMA de Nova York. Impacte Emocional: La capacitat de l'obra per connectar amb les víctimes de la barbàrie i generar empatia universal. El Valor de l'Obra de Picasso Capdevila destaca que el Guernica és, juntament amb Les senyoretes d'Avinyó, l'obra més emblemàtica de l'autor. Segons la catedràtica: "El Guernica és un quadre que busca un impacte emocional, culpir-nos i fer-nos solidaris amb les víctimes de la població civil." Futur del Cicle L'especialista remarca la manca de celebracions d'aquest aniversari a Catalunya en comparació amb Madrid o Nova York, motiu pel qual va decidir impulsar aquesta iniciativa. També avança futurs projectes relacionats amb l'Any Fortuny a Reus, on analitzarà l'obra La Vicaria.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
13'
Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada
Detalls de la celebració a Valls L'entrevista amb Rafel Castell, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, detalla la celebració de la Gran Festa de la Calçotada, que marca l'inici del període més fort de la temporada de calçots. Aquest esdeveniment, que té lloc l'últim diumenge de gener, és una jornada de promoció d'un producte amb més de 100 anys d'història a la ciutat. Actes principals i programació La festa inclou una gran varietat d'activitats per a tots els públics: Concursos especialitzats: Destaquen el concurs de cultivadors de calçots, el d'elaboració de salsa de calçotada i el popular concurs de menjar calçots a la plaça del Pati. Mercats i demostracions: El mercat de la calçotada al passeig de l'Estació i les demostracions de coure calçots a la vella usança. Cultura popular: Cercaviles amb gegants, nans, grups d'animació i l'enlairament de pilars per part de les colles de fems de Xiquets de Valls. Degustació: Una zona de tast popular on s'ofereixen bosses de degustació per un preu de 8 euros. Projecció internacional i qualitat L'esdeveniment ha traspassat fronteres i s'ha convertit en un pol d'atracció turística global: Interès mediàtic: Enguany destaca la presència de la cadena japonesa Nihon TV, amb una audiència potencial de 20 milions de persones. Qualitat del producte: Es preveu una temporada excel·lent gràcies a la bona climatologia, amb calçots que gaudeixen de la IGP Calçot de Valls. "A l'àrea de Valls mirem el cel per moltes coses: per veure el campanar, per veure els castells i perquè el calçot i el porró també es miren al cel." L'autèntica calçotada Segons la tradició descrita a l'entrevista, una calçotada original ha de tenir tres elements clau: la serra de Miramar com a fons, una masia vallenca com a escenari i el campanar de Valls presidint la vista.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
16 de jul. del 2013
17'
Tarragona i la Costa Daurada a la fira Fitur 2013
Presència de la Costa Daurada a Fitur Tarragona i la Costa Daurada participen un any més a Fitur, la Fira Internacional de Turisme de Madrid. Mitjançant l'entrevista amb l'Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, s'analitza l'estratègia del territori en aquest gran aparador europeu. El Conveni Córner: Eficiència i Complicitat La participació s'articula a través del conveni Córner, un model de cogestió que agrupa una quinzena d'entitats públiques i privades per: * Compartir costos de difusió i ser més eficients econòmicament. * Generar complicitat territorial entre municipis i empreses (com PortAventura). * Oferir una imatge d'unitat sota el paraigües de la marca Catalunya. Noves Estratègies Digitals El sector turístic està vivint un canvi d'hàbits profund on la informació ja no es busca només a les fires tradicionals. Per això, el conveni inclou accions innovadores: * Màrqueting d'influencers: Trobada de 150 bloggers de viatges per generar contingut menys convencional. * Plataformes socials: Acords amb plataformes com TripAdvisor, Minube o Instagram per millorar la presència institucional i fomentar les experiències dels usuaris. Perfil del Turista i Mercats Malgrat la incertesa econòmica del 2013, es manté l'aposta pel mercat català i espanyol (que representa el 50% del total). S'observa que el client actual és: 1. Més experimentat i exigent. 2. Busca un valor afegit que vagi més enllà de l'allotjament. 3. Valora la pluralitat de propostes (mar, cultura, gastronomia i interior). "L'allotjament és la condició necessària, però no és suficient; hem de generar valor amb propostes patrimonials, paisatgístiques i de lleure."