Tots els episodis · 2014

2521 episodis disponibles

episodis

2161-2184 de 2521

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
L'IPHES, finalista als Premis Blocs Catalunya 2013
Reconeixement a la tasca digital de l'IPHES L'entrevista amb Cinta S. Bellmunt, responsable de comunicació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), destaca la nominació del seu blog d'activitats com a finalista als Premis Blocs Catalunya 2013 en la categoria de Universitats, Recerca i Ciència. Característiques de la blogosfera de l'institut L'IPHES gestiona actualment sis blocs diferents, adaptats a diversos públics i idiomes (català, castellà i anglès). El bloc finalista destaca per la seva immediatesa, recollint el dia a dia de la recerca, la docència i la socialització de l'institut. Amb més de 1.100 articles publicats des del 2006, l'institut va ser pioner en la comunicació científica digital a Catalunya. Destaquen seccions dedicades a la recerca activa i la socialització del coneixement, amb l'objectiu de fer arribar la ciència a la societat de forma planera. Evolució i diversificació del contingut Originalment, el canal va néixer com el bloc d'Eudald Carbonell i el seu equip, però la necessitat de separar l'opinió personal de la informació corporativa va portar a la creació de canals independents. "L'any 2006 activar un bloc era motiu de notícia, i nosaltres vam ser dels primers en l'àmbit de la ciència a Catalunya." Properes fites i programació ràdio Durant la conversa s'anuncia el retorn del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio per a la segona quincena d'octubre, després de la campanya d'excavacions d'estiu, i s'esmenta el creixement de l'oferta formativa amb nous graus i màsters en Evolució Humana.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
19'
Activitats i exposicions al Museu Arqueològic de Tarragona
Cloenda de l'exposició sobre el sexe a l'època romana El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) tanca una exposició d'alt interès que explora les relacions personals i sexuals en el món romà. Aquesta mostra ha atret tant el públic general com grups escolars de secundària. Conferències finals: Carolina Altoaguirre: Parlarà sobre el sexe a través dels textos clàssics. Joaquín Ruiz de Arbulo: Dissertarà sobre el negoci de la prostitució a Pompeia. Jornades Europees de Patrimoni: El cap de setmana de cloenda comptarà amb portes obertes i visites guiades (dissabte i diumenge) amb reserva prèvia a causa de l'alta demanda. Projectes de futur i el patrimoni en reserva El museu treballa activament per mostrar el seu fons de reserva, aquelles peces que sovint no s'exposen de manera permanent però que aporten noves dades arqueològiques. S'utilitzen línies temàtiques com Tàrraco i l'aigua o Tàrraco pedra a pedra per apropar aquestes col·leccions a la ciutadania. Oferta educativa i familiar per al nou curs Es presenta un ampli ventall d'activitats que traslladen el museu més enllà de les seves parets: Rutes externes: Visites a la Necròpolis, la Vila romana dels Munts i itineraris mediambientals pel riu Gaià. Tallers de recerca: Iniciatives a la biblioteca del museu per a alumnes d'ESO i Batxillerat. Visions renovades: La institució ofereix itineraris pel MNAT perquè els tarragonins redescobreixin la col·lecció permanent amb mirades noves per només un euro. "Cada peça té tantes possibilitats d'explicar-se coses que ens pot servir per explicar infinitat d'aspectes de la cultura romana."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
Balanç de Santa Tecla 2013: Rècord de participació
Èxit Rotund a les Festes de Santa Tecla 2013 La tinent d'alcalde de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, ha realitzat un balanç oficial altament positiu de les festes de Santa Tecla d'enguany. Segons les dades provisionals, la participació s'ha doblat respecte a l'any 2012, amb pics d'assistència que han arribat a les 80.000 persones per dia durant el tram final de la festivitat. Dades Clau i Participació Actes tradicionals: Segueixen sent l'essència de la festa, destacant l'entrada del Braç, el Seguici, la Baixada i la Santa Tecla Petita. Turisme i projecció: S'estima que unes 30.000 persones de fora de la ciutat han visitat Tarragona, amb presència de mitjans internacionals (França i Japó). Merchandising: Les existències de samarretes i productes oficials s'han exhaurit a causa de l'alta demanda. El Món Casteller i el Futur Concurs L'edició d'enguany ha estat històrica pel que fa als castells, consolidant Tarragona com una plaça de primer ordre. S'ha anunciat un acord rellevant de cara al proper any: "Hem signat un conveni amb Torredembarra perquè el seu concurs de colles de set s'integri amb la mateixa puntuació que el cap de setmana del concurs de Tarragona." Solidaritat i Civisme La festa no només ha estat lúdica, sinó també profundament solidària. S'han batut rècords en la donació de sang (un dels índexs més alts d'Europa en un sol dia al Teatre Tarragona) i s'han realitzat maratons benèfiques contra el càncer i l'Alzheimer. Properes Passes: Tardor Cultural Un cop finalitzada la festa al carrer, l'activitat es trasllada als equipaments culturals. Ja es prepara la temporada de tardor als teatres (Metropol i Tarragona), on destaca l'òpera La Flauta Màgica, que ja neix amb funcions doblades per la gran expectació generada.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2h 27min
Diada de la Mercè 2013: Castells de Nou i Pilars Caminant
Resum de la Diada de la Mercè 2013 L'episodi recull la retransmissió íntegra de la Diada de la Mercè a Tarragona, una jornada històrica marcada per l'elevat nivell casteller i la tradicional baixada dels pilars caminant. Amb la coordinació entre Tarragona Ràdio i TAC12, s'analitza l'actuació de les quatre colles locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Fites Històriques en les Rondes de Castells Per primera vegada en aquesta diada, s'han descarregat dos castells de nou pisos, cosa que demostra el gran estat de forma de les colles tarragonines: • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha completat el 3 de 9 amb folre i un pilar de 7 amb folre carregat. • Xiquets de Tarragona: Han descarregat el 2 de 8 amb folre i el 3 de 9 amb folre. • Les colles petites han consolidat la gamma de set: els Xiquets del Serrallo han descarregat el 3 i el 4 de 7, fita que no aconseguien des de 2007. Els Pilars Caminant i la Polèmica a l'Ajuntament El moment més esperat ha estat el recorregut dels pilars de quatre des de les escales de la Catedral fins a l'Ajuntament. • La Colla Jove i els Xiquets del Serrallo han aconseguit fer arribar l'enxaneta al balcó. • Els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han patit caigudes fatídiques just en els esglaons finals de l'accés a l'Ajuntament. "Tarragona ha demostrat una vegada més que som la capital dels castells, ratificant el màxim nivell viscut durant tota la setmana de Santa Tecla." Balanç de les Festes de Santa Tecla L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca l'absència d'incidents, l'èxit de la descentralització d'actes cap a la Rambla i l'agilitat de les colles. També s'anuncia la inclusió del "concurset" de Torredembarra dins del protocol del Concurs de Castells de Tarragona.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
L'amenaça de la vespa asiàtica i el valor de la mel
L'expansió de la vespa asiàtica a Tarragona El sector apícola de Tarragona i les Terres de l'Ebre mostra una gran preocupació per l'arribada de la vespa velutina (vespa asiàtica). Es tracta d'una espècie invasora que ja és present a les comarques gironines i que no té enemics naturals en el nostre entorn. El president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Josep Maria Margalef, destaca que la seva reproducció és molt ràpida i que la proximitat a rius i zones humides n'afavoreix l'expansió. Impacte en l'apicultura i control de la plaga Depredació: La vespa asiàtica és carnívora i ataca directament les abelles autòctones, impedint que surtin a buscar aliment o aigua, el que posa en risc la supervivència del rusc. Mètodes de lluita: Actualment, l'única forma de combat és la destrucció de nius i l'ús de trampes de control amb esquers atractius. Efectes històrics: Margalef recorda que plagues anteriors, com el Varroa destructor als anys 80, ja van eliminar pràcticament totes les abelles salvatges. "La vespa asiàtica pot arribar, si no a eliminar les abelles, a impossibilitar que puguin produir mel." La crisi del sector i la qualitat de la mel L'apicultura pateix les conseqüències del canvi climàtic, amb produccions que han baixat fins al 30-40% respecte a fa una dècada. Les primaveres i estius atípics dificulten la regularitat necessària per a la producció de mel. Com identificar una mel de qualitat? Cristal·lització: Una mel natural i artesana tendeix a fer-se dura (cristal·litzar) quan arriba el fred; és un indicador de puresa. Origen local: Es recomana conèixer el productor i fugir de les barreges industrials de marques blanques que sovint provenen de països com la Xina o l'Índia. Propietats: La mel és coneguda per ser antibacteriana, rica en enzims i molt útil per a la salut respiratòria i la cura de ferides. Finalment, es fa una crida a fomentar la cultura alimentària a les escoles per aprendre a valorar els productes de proximitat i les seves propietats saludables.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
27'
Mobilitat Sostenible i Territori a Tarragona
Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura L'episodi se centra en la importància de la reflexió sobre els nostres hàbits de desplaçament. S'explica que la Setmana de la Mobilitat busca que els ciutadans redescobreixin el seu entorn i optin per mètodes menys contaminants i més saludables. • Es realitzen més de 40 activitats en 39 municipis, incloent caminades, pedalades i una cursa d'eficiència. • L'ús de l'Instagram per a la campanya "Un clic per la mobilitat" pretén apropar el missatge als joves. El transport públic i el bitllet integrat S'emfatitza l'estalvi econòmic que suposa el sistema tarifari integrat de l'ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat). • La Generalitat aporta uns 12 milions d'euros anuals per subvencionar el transport al Camp de Tarragona. • L'estalvi per a l'usuari pot arribar a ser d'entre el 50% i el 70% del cost del trajecte. Infraestructures Ferroviàries i Rodalies El debat aborda l'estat crític del sistema ferroviari a la demarcació, amb especial atenció a la puntualitat i l'accessibilitat. Millores en Rodalies • La prioritat absoluta és la línia Tarragona-Reus, actualment col·lapsada. • Es preveu reforçar les expedicions perquè hi hagi trens amb una freqüència mínima de 30 minuts. • Es denúncia la situació de l'estació de Tarragona: "L'accessibilitat de l'estació de Tarragona és un dèficit clamorós i un incompliment normatiu incomprensible." El Tercer Fil i el Corredor Mediterrani L'entrevistat defensa el Tercer Fil com l'única solució econòmicament viable a curt termini per connectar les empreses del Camp de Tarragona amb Europa, tot i reconèixer que ha de ser una mesura provisional. Urbanisme i Sostenibilitat: El nou POUM L'entrada en vigor del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) marca un punt d'inflexió per al desenvolupament de la ciutat. • El document defineix el creixement de Tarragona per als propers 20-25 anys. • Es busca un model de creixement ordenat, allunyat de l'especulació del passat boom immobiliari. • La sostenibilitat s'integra en el dia a dia a través de la rehabilitació d'edificis i la cerca de l'eficiència energètica, que es tradueix en un estalvi econòmic directe per als ciutadans.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 15min
La Processó de Santa Tecla: Història i Tradició de l'Entrada del Braç
Introducció a la Processó de Santa Tecla L'episodi se centra en la retransmissió en directe de la Processó de les Festes de Santa Tecla a Tarragona, concretament en el moment culminant de l'entrada de la relíquia al Pla de la Seu. A través dels comentaris de l'expert Jordi Bertran, s'analitza el corpus musical, la història de la relíquia i l'evolució dels protocols festius. El Fil Musical i la Marxa Processional Es destaca la importància de la Marxa de Santa Tecla, una peça recuperada als anys 80 que defineix el sentiment de la jornada. Un punt clau de la discussió és la transformació de les marxes a tot l'Estat: • Josep Font, músic català, va revolucionar el gènere a Sevilla passant de marxes fúnebres a sons més marcials i alegres. • La transmissió de partitures entre guarnicions militars va estendre aquest estil. Patrimoni i Restauració de la Catedral Es conversa amb Hil·lari Alfaro, dels Amics de la Catedral, sobre la gestió del patrimoni religiós: • La custòdia de la capella de Santa Magdalena i el seu proper rentat de cara. • La necessitat de millorar la capella de Santa Tecla (1775), que va modificar el traçat urbanístic tarragoní. • La curiosa història de la Casa Balcells, antic palau de finances on va morir la mare de Ferran el Catòlic. Simbolisme de l'Entrada del Braç L'entrada de la relíquia reprodueix l'esdeveniment original de l'any 1321. Bertran explica que el protocol actual és una suma de segles d'evolució: • La incorporació de les 21 salves pirotècniques, la màxima dignitat protocolsària. • El paper dels gremis històrics i la seva transformació en l'actual seguici popular. "L'entrada que veiem avui no fa altra cosa que reproduir el que l'any 1321 ja es va viure a Tarragona generació rere generació." El Seguici Popular i el Context Polític A mesura que el Seguici entra a la plaça, es detallen els elements de foc (Drac, Bou, Víbria) i els balls. L'episodi captura un moment de forta càrrega política: • L'entrada de les autoritats civils i militars és rebuda amb crits d'independència per part del públic i dels castellers. • Es reflexiona sobre com la plaça s'expressa lliurement durant els moments de màxima solemnitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2h 28min
Retransmissió de la Processó del Braç de Santa Tecla
La Processó de Santa Tecla: Tradició i Ritual El programa ofereix una retransmissió detallada de la processó del Braç de Santa Tecla a Tarragona, amb anàlisi històrica de Jordi Bertran. Es descriu l'arribada de la corporació municipal i el Seguici Popular al Pla de la Seu, destacant el paper de les milícies urbanes recuperades del 1800, que desfilen amb uniformes i armament històric. Elements del Seguici i Simbologia • L'Àliga, el Lleó i la resta de bèsties: S'analitza la seva evolució, des de les representacions religioses fins a la seva funció cívica actual. • Gegants i Nans: S'explica l'origen dels Negritos i els Gegants Moros, vinculats a la reconstrucció de la ciutat després de la Guerra del Francès. • Balls de bastons i Moixiganga: Es detalla com la Moixiganga representa escenes de la passió amb estructures humanes que van ser l'embrió dels castells. El Paper dels Castells i la Música • Les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) acompanyen el Braç amb l'aixecament de pilars simultanis. • L'apartat musical destaca la Marxa de Santa Tecla i l'ús d'instruments tradicionals com les gralles i el sac de gemecs. "Aquest moment resumeix tot allò que té sentit en aquests dies festius: una marea de persones visquent intensament l'acte." Crònica de l'Entrada del Braç L'acte culmina amb l'Entrada del Braç a la Catedral, un espectacle que combina el so de les campanes, les salves de pirotècnia i el llançament d' oripell. En aquesta edició, l'entrada de les autoritats civils i militars va estar marcada per una forta protesta amb crits d'independència, reflectint el context polític actual.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2'
Valoració del primer intent de Pilar de 8 de la Colla Jove
Resum de la Diada de Santa Tecla per a la Colla Jove L'entrevista realitzada a Jordi Santís, cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, analitza l'històric primer intent de Pilar de 8 amb folre i manilles de l'entitat i el balanç global d'una diada memorable. Anàlisi del Pilar de 8 Tot i no haver pogut carregar el pilar, el cap de colla n'extreu conclusions molt esperançadores: * Solidesa de la base: Destaca que la pinya, el folre i les manilles es van mantenir totalment estables i ferms com una "roca" fins i tot després de la caiguda. * Errors de coordinació: La caiguda es va produir per una falta de sincronització en els moviments del tronc i un excés de fragilitat en les correccions. * Aprenentatge: Es reconeix que la colla encara és "novella" en aquesta estructura complexa, però l'assatig ha demostrat que el castell és a l'abast. Una jornada de fites històriques En Jordi Santís subratlla el moment dolç que viu la colla, malgrat l'intent fallit del pilar: * Rècord de 5 de 9: Han descarregat quatre 5 de 9 amb folre consecutius, una fita inèdita en el món casteller. * Plena de castells de nou: Per primera vegada a la seva història, la colla ha descarregat tres castells de nou en una mateixa diada. Perspectives de futur La temporada no acaba aquí per als de la camisa lila: "Crec que l'intent ens ha donat a entendre que amb una miqueta més de treball podem arribar." L'objectiu per a les properes diades, especialment al Vendrell, serà tornar a intentar el Pilar de 8 i seguir consolidant el domini sobre el 5 de 9.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1'
Optimisme i reptes de gamma extra per Tots Sants
L'estat de forma de la colla El cap de colla, Roger Peiró, expressa un sentiment d'orgull immens pel rendiment actual. L'èxit es fonamenta en la confiança mútua i, sobretot, en el sacrifici constant durant els assajos de dimarts i divendres. Segons Peiró, la colla es troba en el seu millor moment històric: "Crec que avui som la millor colla que hem sigut mai i a partir d'aquí somiar." L'objectiu: El 5 de 9 amb folre La motivació és tan alta que, en descarregar el 5 de 8, la colla ja reclamava un pis més. El camí cap a la gamma extra està decidit: S'han assolit les dues tripletes marcades com a condició prèvia. El gran objectiu per a la diada de Tots Sants és el 5 de 9. La colla té la sensació que l'estructura del castell està millor que l'any passat. Estratègia i preparació Amb cinc setmanes al davant, la planificació se centrarà en: Descans actiu: Permetre que la gent es recuperi de l'esforç de Santa Tecla. Rodatge: Utilitzar diades intermèdies per mantenir el ritme sense una pressió excessiva. Treball d'assaig: Virar totes les naus cap a la millora tècnica per convertir el somni en realitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2h 25min
Diada Castellera de Santa Tecla 2013 a Tarragona
Crònica de la Diada de Santa Tecla 2013 La jornada castellera de la Festa Major de Tarragona ha destacat per l’alt nivell tècnic i l’ambició de les quatre colles de la ciutat. En un ambient de gala a la Plaça de la Font, s’han viscut moments històrics, especialment per part de les colles de nou, i una lluita constant per la superació personal de les colles de set. Actuacions Principals • Xiquets de Tarragona: Han demostrat una solidesa absoluta completant la seva tripleta màgica. Han descarregat amb solvència el 3 de 9 amb folre (tot i un peu desmuntat inicial), un impecable 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Amb aquesta actuació, consoliden el seu millor historial i miren ja cap al gamma extra de cara a final de temporada. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Protagonistes d’una gesta històrica en descarregar per primer cop en una sola diada tres castells de nou o superiors. Han completat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i un vibrant 5 de 9 amb folre (la supercatedral), defensat amb una èpica extrema a la descarregada. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han viscut la cara i la creu de la jornada. Han descarregat un gran 2 de 7, però s’han quedat a les portes de la glòria amb el 4 de 8 (carro gros), que ha caigut quan l'enxaneta ja entrava. Finalment, han completat la diada amb el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla. • Xiquets del Serrallo: Han exhibit una gran capacitat de patiment i defensa. Han completat una actuació excel·lent amb el 5 de 7, el 7 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, tots ells descarregats amb una lluita titànica dels seus troncs. Moments Clau i Reptes de Futur El moment de màxima tensió ha estat l’intent del pilar de 8 amb folre i manilles per part de la Colla Jove. Tot i presentar una estructura molt sòlida a la base, el pilar s’ha trencat quan pujaven els pisos superiors. "Pinya, folre i manilles eren una roca; l’intent ens ensenya que amb una miqueta més de treball hi podem arribar." Els cronistes coincideixen que el nivell casteller a Tarragona està en un punt de maduresa sense precedents, amb les colles locals dominant estructures de gran dificultat amb naturalitat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 27min
Santa Tecla 2013: Tanda de Lluïment a la Plaça de la Font
Retransmissió de la Tanda de Lluïment L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la Plaça de la Font per narrar un dels moments més esperats de les festes de Santa Tecla: la tanda de lluïment del Seguici Popular. Amb unes temperatures molt elevades i un sol radiant, les locutores Núria Cartanyà i Sílvia Garcia descriuen l'ambient festiu i l'arribada dels diferents elements a la plaça. Elements del Seguici i Balls L'episodi repassa l'actuació de gran part del bestiari i les danses tradicionals de la ciutat: • Bestiari de foc i figures: La Víbria, el Drac i els Diables (que celebren el seu 30è aniversari) enceten l'acte amb carretillades. • L'Àliga i la Mulassa: L'Àliga realitza el seu ball solemne amb la banda Tredivà, mentre que la Mulassa destaca pel seu caràcter juganer amb la canalla. • El Lleó i l'Amparito Roca: El Lleó sorprèn ballant el popular pasdoble, creant un dels moments més animats de la jornada. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (Vells i Nous) omplen la plaça abans de donar pas als balls sobre l'escenari. Balls Parlats i Tradicions L'escenari instal·lat a la plaça permet apreciar els detalls dels anomenats balls parlats: • Ball de Turcs i Cavallets: Representació d'una batalla on els cristians (homes) s'enfronten a les dones turques. • Ball de Bastons i Gitanes: Destaquen la coordinació extrema, la velocitat dels cops de bastó i el simbolisme de les vetes de colors. • Versots dels Diables: Com a cloenda de la tanda, els diables reciten les seves crítiques satíriques a l'actualitat política i social de l'any 2013. "Aquesta és la nostra festa i la dels focs infernals... Visca Tarragona i visca Catalunya lliure!" Previsió de la Diada Castellera El podcast finalitza preparant l'ambient per a la Diada Castellera de Santa Tecla, amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 22min
Ofici Solemne de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona
Crònica del Pontifical de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la Catedral de Tarragona del solemne ofici en honor a la patrona de la ciutat, Santa Tecla. L'acte destaca per la seva solemnitat religiosa, la participació de les autoritats civils i la importància de la relíquia del braç de la santa. Elements Destacats de la Celebració • L'Orgue de la Catedral: Es destaca la recent restauració de l'instrument i la interpretació de mossèn Miquel Castillejo. • La Relíquia: L'arribada del braç de Santa Tecla, regal del rei Ossim d'Armènia, marca l'inici del protocol més sagrat. • Presència Institucional: Participació de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i altres autoritats civils i militars. Homilia de l'Arquebisbe Jaume Pujol L'Arquebisbe ha centrat el seu discurs en la figura de la santa i el valor del perdó: • Ha repassat la història de Tecla com a discípula de Sant Pau i la seva condició de protomàrtir. • Ha fet una crida a la pau, recordant especialment els cristians que pateixen la guerra a Síria (Maalula). • Ha anunciat la propera beatificació de 522 màrtirs a Tarragona, incloent-hi el bisbe Manuel Borràs. "No podrà haver-hi pau en aquest món fins que tots entenguem, com ho va fer Santa Tecla, el perdó." Rituals i Tradició • Benedicció de la Bandera: Acte solemne amb la milícia urbana uniformada a l'estil de 1811. • Cant dels Goigs: Finalització de l'ofici amb el cant popular dirigit pel cor i l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
30'
Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Crítica Social per Santa Tecla
Introducció i Crítica a la Crisi Econòmica L'episodi s'inicia amb la tradicional representació del ball de Dames i Vells en el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través d'un llenguatge mordaç i popular, els personatges expressen el seu cansament davant la crisi que no s'atura, comparant la situació social amb una sèrie de terror. La Situació Geopolítica i els Bancs El text fa un repàs àcid a la situació europea, mencionant casos com els de Grècia i Xipre com a preludi del que podria passar a l'Estat espanyol. Es critica obertament: • El paper del Fons Monetari Internacional (FMI). • Les retallades imposades per Angela Merkel. • El rescat bancari i l'escàndol de les accions preferents. Corrupció Política i Procés d'Independència La sàtira es dirigeix cap a la classe política local i nacional. Es denuncia la corrupció que s'escampa "com la merda" i s'assenyala directament a partits com Convergència, acusant-los d'utilitzar l'estelada per tapar les seves pròpies vergonyes. "Santa Rita, Santa Rita, este sobre no se quita, yo no pienso dimitir. I ja està, fin de la cita." El Sentiment del Poble Es menciona la mobilització ciutadana a Catalunya, posant èmfasi en el dret a decidir i esdeveniments com el Concert per la Llibertat i la gran Cadena Humana, afirmant que és el poble qui demana canvis reals davant el cansament de ser sempre qui paga les conseqüències. Vida Quotidiana, Ajuntament i Smart City La part central del podcast se centra en les picabaralles còmiques i pujades de to entre els personatges masculins i femenins, barrejant temes escatològics amb crítica municipal: • Les llistes d'espera en la sanitat pública i les retallades en cultura. • La gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el concepte d'Smart City. • Les queixes pels alts impostos i pel preu de l'aparcament (zona verda). L'Església i el Patrimoni S'examina amb ironia la despesa de l'Església a la ciutat, mencionant els preus desorbitats de l'orgue de la catedral i les obres del seminari, així com la visita de figures eclesiàstiques de Madrid per a beatificacions, contrastant-ho amb la precarietat de la resta de la societat. Cloenda i l'Adéu del Sergent L'espectacle culmina amb l'aparició de la força de l'autoritat (el Sergent de la Guàrdia Civil), qui amenaça amb la repressió però acaba acomiadant-se de Tarragona amb to agredolç, suggerint que el seu temps s'acaba davant l'augment del sentiment independentista.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
1h 1min
Cercavila de Santa Tecla: El Seguici Popular de Tarragona
Retransmissió del Seguici Popular de Santa Tecla L'episodi ofereix una crònica detallada i en directe de la primera sortida completa del Seguici Popular de Tarragona des de la plaça de les Cols. Amb el suport de comentaris experts de Joan Menchón i Jordi Pous, s'analitza l'arrelament històric, la simbologia i l'evolució de cada element que conforma la festa major de la ciutat. Elements del Bestiari i Balls de Foc • Ball de Serrallonga: Destaca per l'ús de trabucs (pirotècnia) i la figura del diable burlesc, recuperat el 1987. • L'Àliga de Tarragona: Protagonista absoluta per la seva majestuositat. Documentada des del 1531, representa l'estatus de ciutat i destaca pel seu ball a les escales de la Catedral. • La Mulassa: Documentada el 1383, és coneguda pel seu caràcter "gamberro" i per la interacció amb el públic a la font de la plaça. • La Cucafera: Element que representa les forces del mal però que, a Tarragona, es caracteritza per llançar caramels en lloc de foc, sent la preferida dels infants. • El Lleó: Commemora el seu 20è aniversari ballant al ritme de l'Amparito Roca, l'himne oficiós de la ciutat. Gegants, Nanos i Tradició Indiana • Negritos i Gegants Moros: Destaquen els Negritos pel seu disseny de mig cos (únics a Europa) i els Gegants Moros per les seves rèpliques exactes de les figures de 1851. • Nanos Vells i Nous: Un conjunt de 13 figures que representen personatges de l'època i gremis, actuant com a conductors del seguici per obrir pas. Balls i Construccions Coreogràfiques • Ball de Bastons: Únic element amb doble representació al seguici (la de Tarragona i la de l'Esbart Santa Tecla). • Balls de Pastorets i Turcs i Cavallets: Danses rituals que simbolitzen la fecunditat o la lluita històrica entre el bé i el mal. • Ball de Valencians i Moixiganga: Conceptes clau per entendre l'origen del món casteller. La Moixiganga representa escenes de la Passió de Crist amb figures humanes. "No podem separar la gent que va al seguici de la gent que el veu. Tots són els mateixos, entre tots l'estem muntant."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
39'
Pregó de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell
Presentació de la Figura de Joan Martí Castell L'acte s'inicia amb la glossa realitzada per Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, qui destaca la trajectòria d'excel·lència del pregoner, el Doctor Joan Martí Castell. Es posa en relleu la seva vessant com a filòleg, lingüista i primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (1991-1998). Trajectòria Acadèmica i Personal • Recerca Lingüística: Expert en la llengua de Ramon Llull i pioner en la sociolingüística catalana. • Internacionalització: Professor visitant a universitats d'elit com Berkeley, Bèrgamo i Laval. • Compromís amb el Territori: Malgrat la seva absència durant 30 anys, sempre va mantenir un lligam estret amb Tarragona i va liderar la creació de la xarxa Vives d'Universitats. El Pregó: Les Tres Tarragones El Dr. Joan Martí Castell estructura el seu parlament sota el títol "Les meves tres tarragones i una bufetada com Déu mana", oferint un recorregut emocional per la història de la ciutat: 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) Descriu una ciutat de postguerra amb més carros que cotxes, però plena de vida al carrer. Evoca els jocs tradicionals com el cavallfort o la baldufa i la plàcida mirada cap al mar. Defineix Tarragona com una "escola viva" i una enciclopèdia de la història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) Relata els gairebé 30 anys d'estudis i feina fora de la ciutat. Durant aquest període, Tarragona experimenta una explosió demogràfica deguda a la immigració (passant de 58.000 a 100.000 habitants). Martí destaca el caràcter cosmopolita i no excloent de la ciutat acollidora. 3. La Tarragona del Retorn i la Modernitat Descriu el retorn l'any 1990 i la consolidació de la universitat pròpia. Fa una reflexió crítica sobre la crisi financera contemporània, qualificant-la no com un fenomen natural, sinó com una estratègia del neoliberalisme salvatge que ataca l'estat del benestar. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." La Llegenda de Santa Tecla i el Rei Pere El pregoner clou el seu parlament amb la llegenda del Rei Pere IV el Cerimoniós. Segons el relat, quan el rei va intentar prendre Tarragona per la força, Santa Tecla se li va aparèixer en el llit de mort per etzibar-li una "santa bufetada", obligant-lo a retornar la ciutat als seus legítims gestors. Aquesta metàfora serveix per encoratjar els ciutadans a no resignar-se davant les injustícies actuals.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
34'
Pregó de Santa Tecla: Les tres Tarragones
Introducció i Honor del Pregoner El pregoner inicia el seu discurs expressant un profund agraïment a les autoritats i al Consistori per l'honor de representar la seva ciutat. Defineix l'acte no com un mer protocol, sinó com una immersió en el terreny dels sentiments i les emocions, enaltint Tarragona com el centre de les seves passions. Les Tres Etapes Vitals de la Ciutat 1. La Tarragona de la Infantesa (Anys 50) • Descripció d'una ciutat de postguerra, marcada per la repressió i el silenci dels pares, però també per la llibertat de jugar al carrer. • Evocació de records sensorials: la botzina del venedor de gel, els gitanos que adobaven cadires i la placidesa del litoral. • El bàlsam de la mar i el patrimoni històric com a escola viva d'història universal. 2. La Tarragona de l'Absència (1961-1990) • Període de gairebé 30 anys de distanciament geogràfic a causa de la manca d'estudis superiors a la ciutat. • Reflexió sobre el creixement demogràfic i la immigració dels anys 60 i 70, que va transformar la fesomia urbanística i identitària de Tarragona, convertint-la en una ciutat acollidora i cosmopolita. • Participació des de la distància en moviments culturals com el Club de Joves i la unió amb la Nova Cançó per lluitar contra la misèria cultural del franquisme. 3. La Tarragona del Retorn (Des de 1990) • La recuperació de la vitalitat democràtica i l'impuls de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de coneixement. • Reivindicació de l'esperit tarragoní: una societat discreta, ponderada i hospitalària que treballa per fer-se gran sense necessitat d'exhibicionisme. Reflexió Crítica sobre la Crisi Contemporània L'orador dedica un espai rellevant a analitzar la situació actual, qüestionant si es tracta d'una crisi econòmica o d'una estratègia del capitalisme salvatge. "El que vivim no és exactament una crisi econòmica; és més aviat una estratègia del capitalisme i el neoliberalisme més salvatges per involucionar cap a una realitat social on uns pocs siguin encara més hegemònics." Lamenta la precarietat que afecta les generacions actuals i insta la ciutadania a no resignar-se i a denunciar les injustícies. Sant Pau i la Santa Bufetada de Santa Tecla El pregó clou amb la figura de Santa Tecla, patrona dels més humils (com els camàlics) i invocada en els moments difícils. Es narra la llegenda de la "bufetada" que la Santa va etzibar al rei Pere el Cerimoniós per defensar la ciutat, utilitzant-ho com a metàfora de la força necessària per aturar les ignomínies actuals i convidar tothom a gaudir de la Festa Major.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
2h 1min
Pregó i Arrencada de Santa Tecla 2013: Joan Martí Castell
Resum de l'Acte de Santa Tecla 2013 L'episodi recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona del pregó de les festes de Santa Tecla 2013, un dels moments més solemnes de la festa major de la ciutat. L'acte combina el reconeixement a entitats locals, la reflexió acadèmica i personal del pregoner, i l'esclat popular a la plaça de la Font. Premis i Reconeixements Abans del pregó pròpiament dit, se celebra el lliurament del Premi al Balcó al Tarragoní de l'Any, atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès: • L'entitat guardonada és l'associació Gogistes Tarragonins, reconeixent la seva tasca de 33 anys recuperant i difonent el gènere dels goigs. • Carles Batges, president de l'entitat, agraeix el premi destacant el valor de la cultura i la tradició tarragonina. El Pregó de Joan Martí Castell El doctor Joan Martí Castell, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és l'encarregat d'obrir les festes amb un discurs titulat "Les meves tres Tarragones i una bufetada com Déu mana": • La Tarragona de la infantesa: Records de la postguerra, els jocs al carrer i una ciutat que vivia de cara al mar. • La Tarragona de l'absència: El seu període d'estudis i treball fora de la ciutat, coincidint amb el gran creixement demogràfic i industrial. • La Tarragona del retorn: La consolidació de la universitat pròpia i l'orgull d'una ciutat pobla de patrimoni i coneixement. "Tarragona ha estat, és i serà per a mi el centre de les passions i dels sofriments." El pregoner també fa una ferma defensa de la llengua catalana i l'educació, criticant l'estratègia del capitalisme rere la crisi econòmica actual. L'Arrencada de Gegants L'acte finalitza amb l'esclat de la tronada i la sortida dels gegants des de la plaça de la Font: • Es viuen moments d'eufòria amb la interpretació del pasdoble Amparito Roca. • Un centenar de gegants i nanos d'escoles i barris (com els del Port o el Serrallo) recorren els carrers de la ciutat. • Es destaca la coincidència amb el Dia Mundial contra l'Alzheimer, lluint llaços verds en senyal de solidaritat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
14'
Joan Pera i l'adaptació teatral de Sí, primer ministre
Joan Pera porta l'humor polític al Teatre Auditori del Camp de Mart En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'actor Joan Pera amb motiu de la clausura del Festival d'Estiu amb l'obra "Sí, primer ministre". L'actor comparteix la seva visió sobre aquesta adaptació de la mítica sèrie de la BBC, que manté tota la seva vigència malgrat els anys passats. Els punts clau de l'entrevista Actualitat de la crítica: Segons Pera, l'obra no necessita referències directes a escàndols actuals perquè la ironia i la crítica a l'alta política són universals. La trama se centra en com els alts funcionaris i els interessos personals mouen els fils de l'Estat. El repartiment protagonista: L'obra compta amb el tàndem format per Joan Pera (com a primer ministre) i Carles Canut (en el paper del manipulador Sir Humphrey). Estil de comèdia: Es defineix com una comèdia de paraula i d'alt nivell que barreja l'humor britànic amb la proximitat característica de Pera. Reflexions sobre el poder i la política L'actor destaca que l'obra reflecteix una realitat que sovint sembla increïble però que és ben palpable: "No és tant una crítica a la política, sinó d'aquests segons, tercers... d'aquests alts funcionaris que realment mouen els fils." L'obra aborda conceptes complexos com les preferències bancàries, les inversions en medi ambient i els pressupostos públics des d'una vessant còmica però profunda.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
El Retaule de Santa Tecla: 22 anys de tradició a la Catedral
La Tradició del Retaule de Santa Tecla L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jordi Pus i Jaume Guàs destaca la rellevància del Retaule de Santa Tecla, un dels actes més solemnes i esperats de les festes. Aquesta representació, que se celebra des de l'any 1991, té lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona i serveix com a preàmbul dels actes més tradicionals de la festivitat. Característiques de l'Espectacle El Retaule és una representació al·legòrica de la vida de la santa a través de la dansa, seguint l'estil d'una moixiganga de la Catalunya Nova. Els punts clau són: Estructura: Es divideix en vuit quadres o escenes que narren passatges com la conversió, el baptisme, la presó, els martiris i la glorificació final. Inspiració: Els moviments i escenes estan extrets directament de les imatges del retaule de l'altar major de la catedral. Música en directe: L'acompanyament corre a càrrec de la Cobla Principal del Llobregat, sota la direcció de Jordi Núñez. Curiositats i Protocol L'acte destaca per una atmosfera gairebé litúrgica i una gran exigència física i mental per als 21 dansaires: Vestuari sobri: El vestit és neutre i es manté fidel al disseny original de fa més de 20 anys. Com a curiositat, els vestits s'han de recosir directament sobre els ballarins abans de començar per assegurar que no es moguin durant les figures. Concentració: La dificultat no rau només en l'equilibri, sinó en la concentració absoluta per no errar cap pas en un entorn de gran silenci. Moment estel·lar: El punt culminant és la Glorificació, on s'aixeca un pilar de tres per sota (estil casteller) que simbolitza l'ascens de la santa al cel. "És un acte que té un cert punt litúrgic... es crea tota una atmosfera on el silenci es pot gairebé tallar."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
Presentació de la revista QS sobre Santa Tecla
Monogràfic Històric sobre Santa Tecla En aquesta entrevista, Jordi Piqué, responsable de l'Arxiu Municipal de Tarragona i president del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, presenta el número 47 de la revista QS. Aquesta edició és especialment rellevant perquè està dedicada gairebé íntegrament a la història, la gènesi i l'evolució de les festes de Santa Tecla. Continguts Clau de la Publicació L'exemplar recull vuit articles que exploren diverses vessants de la patrona i la seva celebració: Gènesi i consolidació del culte: Es detalla com el culte a la santa va servir per enfortir la capitalitat eclesiàstica de Tarragona davant de Narbona durant els segles X i XI. L'arribada de les relíquies: L'impacte que va tenir el trasllat del Braç de Santa Tecla des d'Armènia en el segle XIV, transformant un culte elitista en una celebració popular. Llegendes reials: Un article curiós sobre el rei Pere el Cerimoniós, qui, segons la tradició, va canviar el seu testament després de ser "bufetejat" en somnis per la santa. Comparativa històrica: Una anàlisi de les festes de l'any 1963, descrites com "grises i avorrides" sota la dictadura, en contrast amb la vitalitat actual. L'Experiment de la Televisió Municipal Un dels punts destacats és la recuperació de les emissions de la Televisió Municipal de Tarragona dels anys 1985 i 1986. Durant l'acte de presentació es projectarà un audiovisual amb imatges inèdites digitalitzades per l'arxiu, on apareixen figures reconegudes de la ciutat, com un jove Oriol Grau. Informació d'Interès "Tenir les relíquies de Santa Tecla posava Tarragona en el mapa del món del segle XIV." Acte de presentació: Avui a les 19:00 h a la sala d'actes de l'Arxiu Municipal (Avinguda Vidal i Barraquer). Disponibilitat: La revista es pot trobar a les llibreries locals (La Capona, L'Adserà) i també es pot consultar digitalment al web de l'entitat: www.guillemoliver.com.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
13'
La Tradició de la Queimada del Centro Gallego a Tarragona
La Queimada Popular a la Rambla Nova El Centro Gallego de Tarragona organitza una Queimada popular aquest dissabte a partir de les 19:00 hores a la Rambla Nova. Es tracta d'una celebració oberta a tota la ciutadania que busca apropar les tradicions gallegues a les festes de la ciutat. L'activitat inclou: Degustació de la queimada acompanyada de rosquillas portades directament de Puenteareas (Galícia). Preu popular de dos euros per la consumició. Actuació en directe del grup de gaites de l'entitat. El ritual i el Conjur L'essència de l'acte és la preparació del licor cremat (orujo d'alta graduació, sucre, cafè i llimona). Durant el procés, la Conxi Sauné (secretària de l'entitat i "meiga" oficial) recita el tradicional conxuro. "Forzas do ar, terra, mar e lume, a vos fago esta chamada... Meigas fora!" Aquest ritual té un caràcter purificador, destinat a espantar els mals esperits i les bruixes, cremant tot allò dolent per quedar lliures de mals a l'ànima en beure el breuatge. Vida social al Centro Gallego El president José Lago i la secretària han destacat que l'entitat, que ja té 33 anys d'història a Tarragona, està situada actualment al Passeig Torroja. El local disposa de: Bar-restaurant obert a tothom on es pot tastar gastronomia típica com el pulpo á feira. Seccions culturals: Una coral, un grup de gaites i, curiosament, classes de country. Sopars de germanor: Cada dissabte fan sopars, sent el primer de cada mes de caràcter purament gallec. L'entitat fa una crida a la participació, especialment per incorporar noves veus a la seva coral.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
La Milonga de Santa Tecla i l'Espacio de Tango
El Tango conquerix les festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, l'espai radiofònic rep la visita de Pilar Fernández i Jorge Martínez, responsables de l'associació Espacio de Tango. La conversa se centra en la promoció d'aquest ball a la ciutat i en l'acte destacat d'aquesta tarda: una classe oberta d'iniciació i una milonga al passeig de les Palmeres. L'activitat de l'entitat Espacio de Tango L'associació treballa durant tot l'any per apropar la cultura riu-platenca a Tarragona mitjançant diversos projectes: * Festivals: Organitzen el Tarratangueando a l'agost, un esdeveniment que ja és un referent internacional. * Milongas regulars: Cada diumenge ofereixen sessions gratuïtes al Casino de Tarragona (Grup Peralada). * Formació: Classes per a tots els nivells, des de principiants fins a tanguers experimentats que busquen perfeccionament. La Milonga de Santa Tecla L'acte d'avui al Passeig de les Palmeres convida a tothom qui vulgui provar els primers passos d'aquest ball. Segons els convidats: "El tango de les milongues és un tango caminat, simple i a l'abast de tothom, des dels 7 fins als 85 anys." L'esdeveniment comptarà amb la part musical de Jorge Martínez, que interpretarà cançons en directe mentre Pilar i altres tanguers realitzen exhibicions al costat del mar, un entorn que defineixen com a idíl·lic. Futurs projectes a la ràdio Com a novetat destacada, s'ha anunciat que l'associació està negociant amb Tarragona Ràdio per posar en marxa el primer programa dedicat exclusivament al tango a la ciutat, amb una estrena prevista per al mes d'octubre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
6'
Humor absurd i màgia a la Sala Trono amb Pez en Raya
L'espectacle 'Juan Callate' a les Festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, la companyia Pez en Raya presenta a la Sala Trono de Tarragona l'obra Juan Callate. Aquesta producció és un homenatge molt personal a l'escapista Harry Houdini, reinterpretat des de l'òptica de l'humor absurd, marca de la casa de la companyia. Punts clau de l'entrevista: Retorn als escenaris: L'actor Joan Estrader recupera un personatge i un format que va crear fa gairebé 17 anys, ara amb una versió renovada sota la direcció de Cristina Medina. Gènere i estil: L'obra barreja la màgia i l'escapisme, però l'objectiu principal és sempre el riure. > "Aquí guanya sempre l'humor... Houdini sempre és un pretext perquè qui guanya és l'humor absurd." Dosi d'improvisació: Es tracta d'un "show en directe" on la interacció amb el públic i la capacitat de reacció de l'actor són fonamentals. Segons Estrader, en els primers 30 segons ja es percep si la nit serà un èxit. La Sala Trono com a espai íntim: Ambdós convidats destaquen la proximitat extrema amb els espectadors, definint la sala com un espai màgic que permet una complicitat que recorda a estar al saló de casa. Projectes de futur: La companyia es troba actualment de gira amb diversos espectacles, tant conjunts com individuals, i preveu estrenar un nou projecte compartit durant el proper any.