
Poesia i natura: entrevistes a Cinta Molet i Joan Cavaller
Presentació d'obres literàries tarragonines L'episodi d'avui se centra en la literatura local amb dos convidats d'excepció que presenten les seves darreres publicacions a la ciutat de Tarragona. Es tracta d'una conversa profunda sobre la creació literària, el llenguatge i el pes de l'experiència personal en l'escriptura. La veu poètica de Cinta Molet La poeta Cinta Molet presenta el seu nou poemari, titulat A la llar de mi. Durant l'entrevista, l'autora reflexiona sobre diversos aspectes del seu procés creatiu: • L'espontaneïtat del vers: Molet afirma que la seva poesia neix de forma natural i reposada, comparant-la amb el brost de les flors. • La introspecció i l'aigua: El llibre va ser concebut durant estius de solitud i natació en entorns salvatges, on l'aigua actua com un leitmotiv que permet connectar amb el propi cos. • La maduresa del llenguatge: L'autora descriu aquesta obra com un camí cap a la senzillesa, amb un llenguatge més net i accessible que en etapes anteriors. "Quan entres a l'aigua, deixes de ser perifèrica." La narrativa de Joan Cavaller Joan Cavaller ens parla de la seva nova novel·la, Els arbres no es podien moure, una obra que s'allunya del seu registre teatral habitual per explorar la narrativa d'aprenentatge. • Novel·la d'iniciació: El protagonista és el Carlets, un nen d'entre 7 i 10 anys que viu un procés de maduració sobtada en un entorn rural. • El simbolisme del bosc: El bosc no és només un escenari, sinó un univers recurrent en l'obra de Cavaller que representa tant la natura com els perills i la fragilitat. • Estructura i elements: La novel·la es divideix en quatre parts (arbres, senyals de fum, un llamp i foc) que marquen una progressió cap a un desenllaç tràgic. • L'estil oral i poètic: L'autor busca un equilibri entre la simplicitat, la musicalitat del teatre i la recuperació de vocabulari rural en desús. Reflexions finals sobre els arbres La tertúlia clou amb una nota emocional on els autors comparteixen els seus arbres preferits, destacant la figuera, el noguer o l'auró, i reflexionant sobre la importància de plantar vida i mantenir el vincle amb el paisatge.






