Mar, pesca, fauna marina i costa catalana
Introducció i to de l’episodi Arran de Mar, des de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín de tarda fortament centrat en el mar i la costa catalana, combinant: • Bloc informatiu territorial (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada) • Secció de pesca esportiva i gestió pesquera • Reportatge de busseig i patrimoni submergit • Entrevistes sobre conservació d’animals marins i fenòmens al litoral • Gastronomia marinera i producte local (calamar d’Arenys, arrossejat, etc.) • Surf terapèutic i inclusió • Agenda molt completa d’activitats de cap de setmana a la costa L’episodi alterna informació rigorosa, peces divulgatives i converses disteses amb to d’equip i complicitat entre emissores. 1. Xarra inicial i presentació de l’equip (0–346 s) Ambient distès i cultura pop • El programa arrenca amb presentació d’horari i estructura del dia. • Converses informals entre la conductora Marina Pérez i la tècnica Sílvia García sobre L’Oreja de Van Gogh, el retorn de la gira i el canvi de vocalista (Leire vs. Amaia). • Tertúlia lleugera amb col·laboradors de diverses ràdios locals (RadioDelta, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys), barrejant humor, música i crònica de successos (cas del fill de Mango) en to desenfadat. "Això i Operación Triunfo és el que em dona vida aquests dies" Aquesta part serveix per crear clima de proximitat abans d’entrar en els continguts de mar i territori. 2. Bloc informatiu de costa catalana (notícies) (397–1684 s) 2.1. Costa Brava – Ruta de la Tapa de l’Anxova (397–571 s) • A l’Escala, la Ruta de l’Etapa de l’Anxova 2025 tanca amb 23 locals i 16.500 tapes servides (20% més que el 2024). • Premis principals: - Sacsay Gastrobar (catalano-peruà): millor tapa per votació popular, “explosió salada”. - Clarete: tapa més original, tot i ser el primer any que hi participa. • Només 57 participants completen tota la ruta i poden votar l’originalitat i optar a premis (sopar al Celler de Can Roca, vals de compra, vol en avioneta, etc.). • S’explica la creativitat culinària del Clarete: combinacions trencadores com oli de fulla de figa amb llobarro i anxova, aigua de vainilla i llimona. "La creativitat no té límits... hi ha moltíssim més per poder investigar" 2.2. Delta de l’Ebre – Escola Horta Vella i arrossejat (635–879 s) Reobertura de l’Escola Horta Vella (635–772 s) • L’Escola Horta Vella de la Ràpita reobre una setmana després d’un aiguat important al Montsià. • L’alcalde Javier Reverter destaca: - Paper del voluntariat, inclosos els infants ajudant a netejar. - Danys només materials (moquetes, terres) i no personals. - Compromís amb Generalitat i ACA per reconduir l’aigua de barrancs i evitar futures inundacions. - Possibilitat, a llarg termini, de reubicar l’escola en zona no inundable si no es pot resoldre hidrològicament. 39a Diada de l’Arrossejat a l’Ametlla de Mar (772–847 s) • Finalment se celebra la 39a Diada de l’Arrossejat, ajornada per pluja. • Activitats: - Concurs amb una cinquantena de cuiners amateurs. - Degustacions d’arrossejat, cuina marinera, gambeta blanca, pop i seitó fregit (amb participació de la xarxa Peix Blau de Tarragona). - Animació amb xaranga Suquet Calero i actuació dels castellers Chics Caleros. 2.3. Garraf – Desallotjament del Club de Mar de Sitges (879–1119 s) • El TSJC fixa el desallotjament del Club de Mar de Sitges per al 23 d’octubre. • La resolució dona via lliure a Costes de l’Estat per recuperar l’immoble, situat en domini públic marítim-terrestre. • L’Ajuntament de Sitges demana: - Cessió temporal d’ús de l’edifici per evitar degradació i ús tancat amb plaques de ferro. - Participar en el projecte de recuperació del tram de costa (entre Bassa Rodona i Ribera) que preveu enderrocs (Club Natació, Club de Mar, Pícnic) i retrocés del passeig. • L’alcaldessa Aurora Carbonell defensa mantenir l’edifici del Club de Mar, catalogat i amb valor patrimonial, i reclama claredat sobre gronxadors, passeig i aportació de sorra. • El Club de Mar, com a entitat, explora recursos jurídics per evitar o retardar el desallotjament. 2.4. Maresme – Gestió integral de rieres i patrimoni marítim (1150–1409 s) Pla de gestió integral de les rieres del Maresme (1150–1286 s) • El Consell Comarcal del Maresme impulsa un pla de gestió integral de les rieres per reduir riscos d’inundació. • Problema actual: - Trams urbans depenen dels ajuntaments. - Trams no urbans depenen de l’ACA. - Resultat: gestió fragmentada i “a pedaços”. • El pla director ha de: - Diagnosticar l’estat de la xarxa hidrològica i infraestructures. - Identificar problemes i riscos per població i activitat econòmica. - Definir actuacions coordinades i prioritzades. • Es treballa en la forma jurídica i organitzativa del nou servei i en crear una taula de rieres del Maresme com a espai tècnic. Recuperació del pesquer escocès Margaret Allison (1312–1409 s) • Xerrada a Arenys sobre la història del ringer escocès Margaret Allison (1937). • Trajectòria: - Pesca de cèrcol a Escòcia, Anglaterra i illa de Man. - Posterior ús turístic a Mallorca i Costa Brava. - Arribada a Arenys el 2014 en mal estat, restauració completa fins 2018. • Avui és peça clau de l’activitat cultural i turística del moll i un dels ringers més antics en actiu. • L’acte inclou materials inèdits i la presència del periodista Jay Creswell, que el va salvar de ser desballestat. 2.5. Costa Daurada – Innovació al Port de Tarragona i esport solidari (1409–1487 s) Drons i digitalització al Port de Tarragona (1409–1475 s) • El Port de Tarragona participa en tres projectes finançats pel fons Ports 4.0 de Puertos del Estado: - Amelia Ports: software integral de suport a la gestió portuària amb drons automàtics (560.000 €, 60% finançat). - Cap Capitan: centre de control d’operacions aèries portuàries per sistemes no tripulats (394.000 €, 60% finançat). - Intracer: plataforma per a la digitalització del transport de contenidors per carretera (331.000 €). • Durada prevista: 18 mesos, amb rols diferenciats de l’Autoritat Portuària de Tarragona en cada projecte. Onco Swim Tarragona (1487–1554 s) • Consolidació de l’Onco Swim Tarragona a la platja de La Rebessada: - Quarta milla solidària i segona marxa aquàtica. - Organitza Aigües Obertes La Rebessada amb el Club Natació Tarragona. - Tots els fons es destinen a la investigació contra el càncer a través de la Lliga contra el Càncer. • Activitats: - Marxa aquàtica no competitiva (caminar amb aigua fins la cintura amb tècnica específica, amb suport del grup Marxa Aquàtica Baix Gaià). - Travessia solidària de natació sense caràcter competitiu. 2.6. El temps i el trànsit (1554–1684 s) Predicció marítima (1554–1613 s) • Lluís Mi Pérez explica una situació marítima força tranquil·la: - Vent feble, nits calmes, mar plana o marejol. - Possibles ruixats i algun flípolo (fenomen local) entre Baix Penedès i Baix Empordà. - Diumenge, vent de Garbí a la Costa Brava, mar més moguda i temperatura més alta. Estat del trànsit (1613–1684 s) • Servei Català de Trànsit informa de: - Accident amb carril tallat a l’A-2 (Brera/Sant Andreu de la Barca). - Vehicle avariat a l’A-27 cap al Port de Tarragona amb trànsit lent. - Congestió habitual de divendres a AP-7, C-58 i sortides de Barcelona. 3. Secció Federació Catalana de Pesca – Campionat a les Balears (1716–2538 s) 3.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada (1716–2012 s) • Connexió amb Pedro Terol (Federació Catalana de Pesca) i Pep Alós, biòleg i pescador, des de Palma. • S’està disputant el Campionat d’Espanya de pesca des d’embarcació fondejada amb 8 comunitats autònomes i 22 embarcacions. • Objectius esportius: - Catalunya ve de guanyar l’or per seleccions el 2024 i aspira a repetir pòdium. - Balears juga “a casa” i és rival fort. • Estructura del campionat: - Tres zones de pesca diferents per evitar sobreexplotar un mateix punt i equilibrar condicions. - Pesca amb normativa de captura i solta, amb puntuació per espècie. - Entrenaments previs per conèixer activitat del peix i optimitzar estratègies. 3.2. Pesca recreativa a les Illes Balears i cogestió (2031–2367 s) • Pep Alós explica la gran importància cultural de la pesca recreativa a Balears: - Fins a un 10% de la població pesca recreativament almenys un cop l’any. • S’ha creat un comitè de cogestió de la pesca recreativa dins la Conselleria de Pesca balear. • Canvis recents: - Augment de talles mínimes per espècies com cap roig o cirviola, proposats pels mateixos pescadors, basats en informes científics de talla de primera maduresa. - Implicació directa del sector en l’elaboració de la normativa. • Repte: la pesca recreativa no està organitzada en confraries com la professional; el 90% de pescadors no són a cap associació. - Calen òrgans per fer arribar informació i recollir opinions. 3.3. Biologia, canvi climàtic i recerca (2119–2320 s) • Pep Alós, com a biòleg i investigador en ecologia marina, se centra en: - Com responen les poblacions de peixos a la pesca i al canvi climàtic. - Garantir que hi hagi peixos i pescadors d’aquí 10 anys, per motius culturals i socioeconòmics. • Onades de calor marina a Balears: - Fins a 200 dies seguits amb temperatura del mar per sobre de la mitjana dels darrers 50 anys. - Efectes: estrès sobre espècies natives i entrada d’espècies invasores, alterant completament les comunitats. 3.4. Ética de la competició i captura i solta (2367–2514 s) • Pep explica la seva evolució personal: - Va deixar durant anys la pesca d’embarcació fondejada pel conflicte ètic de matar peix en competició. - Ha tornat arran de la implantació global de la captura i alliberament en aquesta modalitat. • Argument científic: nombrosos estudis mostren que un peix pot ser capturat, alliberat i sobreviure si es fa bé. • Es reivindica la competició com a minoritària però molt visible, útil per difondre valors de pesca sostenible. 4. Busseig al Mar Roig: el naufragi del SS Thistlegorm (2559–3157 s) 4.1. Context històric (2559–2830 s) • Reportatge de busseig recreatiu sobre el SS Thistlegorm, un dels naufragis més emblemàtics del món. • Durant la Segona Guerra Mundial, amb la Mediterrània controlada per les forces de l’Eix, els combois aliats cap al Nord d’Àfrica havien de rodejar l’Àfrica i entrar pel Mar Roig. • El Thistlegorm surt de Glasgow (2 de juny de 1941) carregat de material bèl·lic cap a Alexandria. • Un altre vaixell aliat xoca amb una mina al canal de Suez, bloquejant-lo, i el Thistlegorm és enviat a esperar a la llacuna de Shab Ali (Mar Roig, davant la península del Sinaí). • El 6 d’octubre de 1941, dos bombarders alemanys confonen el Thistlegorm amb el Queen Mary (que també hi havia de passar) i el bombardejen: - Les bombes entren a la bodega de munició. - El vaixell s’enfonsa en minuts, amb 9 tripulants morts. 4.2. Descobriment i condicions de busseig (2860–3014 s) • Després de dècades, Jacques Cousteau n’identifica la posició gràcies a pescadors locals. • Avui és parada obligada de la majoria de creuers de busseig del nord del Mar Roig. • Característiques de la immersió: - Fons a 32 metres, parts superiors a 16–18 m. - No és hipercomplex, però requereix experiència perquè les zones més icòniques són a les bodegues, amb sostre. - Visibilitat bona: 18–30 metres. • Vida marina abundant: - Peixos lleó, peixos cocodril, tortugues, peixos ratpenat, barracudes, coralls durs i tous, molts nudibranquis. 4.3. “Museu submergit” de la Segona Guerra Mundial (3014–3118 s) • El naufragi és descrit com un autèntic museu submergit: - A l’exterior: canons antiaeris intactes, locomotora, restes de tancs Bren Gun Carrier. - A les bodegues: files de camions i motos perfectament conservats. • Vehicles i equipaments destacats: - Motocicletes BSA M20, G3L i Norton 16H. - Camions Bedford, Morris Commercial, Ford i Tilling-Stevens. - Magatzems d’armes, ales d’avions i altra logística militar. Un “tresor enfonsat” que combina història bèl·lica, arqueologia submarina i busseig recreatiu d’alt nivell. 5. Publicitat, butlletí i transició d’hora (3217–3591 s) 5.1. Franja publicitària local (3217–3344 s) • Anuncis institucionals i comercials vinculats a Tarragona: - Via T (comerç local de Tarragona). - ICIQ (ICIQ) com a centre de recerca química sostenible. - Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural. - Obramat, Tarragona Ràdio (ofertes publicitàries per comerços). - Concert solidari Mamapop Guateque per la recerca del càncer de mama. 5.2. Butlletí informatiu de Tarragona (3401–3591 s) • Notícies breus centrades a Tarragona: - Ple municipal aprova ampliar la tarifa social de la brossa (pot passar de 700 a fins a 2.800 famílies beneficiàries). - Debat sobre la declaració de trànsfuga de l’exconsellera de Junts, Elvira Vidal. - L’Ajuntament de Tarragona (Rubén Viñuales) rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 com a entitat local que més ha contribuït a la promoció de l’esport. 6. Fundació CRAM: tortugues marines, mòbules i amenaces (3641–4517 s) 6.1. Temporada de nidificació de tortuga careta (3641–3922 s) • Entrevista amb Lucía Garrido, cap d’Àrea de Clínica i Rescat del CRAM. • El 2025 és l’any amb més nius coneguts de tortuga careta (Caretta caretta) a la costa catalana: 11 nius. • Algunes dades clau: - Encara pot aparèixer alguna eclosió d’un niu no detectat. - La majoria de nius ja han culminat (naixement o confirmació de no viabilitat). - Es prioritza deixar nius in situ, incubant al CRAM només casos específics. • Raó probable de l’augment: - Les tortugues cerquen temperatures d’incubació més fresques per equilibrar la proporció de sexes (temperatura-dependent). - Desplaçament parcial des de zones clàssiques (Grècia, Xipre) cap a latituds com Catalunya. "Un de cada mil ous arriba a adult", fet que reforça la importància de cada niu i de minimitzar pertorbacions. 6.2. Femelles identificades i seguiment per satèl·lit (3922–4025 s) • S’han col·locat dos emissors de satèl·lit aquest any sobre femelles nidificants. • Cas destacat: - Femella que va fer posta a Begur, després a Sant Feliu de Guíxols i finalment a la Comunitat Valenciana. - El seguiment permet avisar altres territoris quan la tortuga s’apropa a costa. 6.3. Emmallaments de tortugues i xarxes fantasma (4025–4130 s) • Estiu inusualment intens: 11 tortugues ingressades, 9 per emmallament. • Les tortugues: - Usen objectes flotants per alimentar-se i refugiar-se. - Això les fa vulnerables a xarxes fantasma i restes de pesca a la deriva. • CRAM desenvolupa el projecte Favomar en col·laboració amb la flota pesquera: - Formació de pescadors per atendre captures accidentals. - Millora de canals de comunicació i conscienciació. 6.4. El cas excepcional de la tortuga laud i les mòbules (4171–4517 s) Tortuga laud (Dermochelys coriacea) (4171–4268 s) • Espècie present al Mediterrani però molt poc habitual a la costa catalana. • Aquest estiu, dos exemplars emmallats a pocs dies de diferència (Port de la Selva i port de Cullera): - Un s’allibera ràpidament in situ per mosos i agents rurals. - L’altre ingressa al CRAM, se li practica desenmallament i tractament, però acaba morint i apareix a la costa francesa. • Episodi considerat molt excepcional i preocupant. Augment de varaments de mòbules (4293–4486 s) • Espècie de rajiforme gran (Mòbula), abans gairebé inapreciable al litoral català. • Canvi recent: - 2024: només 1 varament i 1 interacció pesquera. - 2025: 11 varaments a Catalunya i 30 a tot l’Estat. - Molts més avistaments al Garraf i altres zones. • Causa dels varaments: multifactorial (reproducció, sistema immune, malalties, corrents, profunditats), sense una única explicació. • Hipòtesi: augment global de la població i canvi de distribució per clima i condicions ambientals, amb animals inexperts a zones noves. • Els varaments de mòbules són especialment dramàtics: - Són animals que es descompensen fàcilment i el simple fet de varar els aboca a un pronòstic dolent. 7. Calamarenys i identitat gastronòmica d’Arenys de Mar (4544–5604 s) 7.1. Jornades del Calamarenys (4544–4790 s) • Entrevista amb Joan Major, restaurador i impulsor del Calamarenys, les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar (30 anys d’història). • Balanç actual: - Bona acollida, restauradors contents, cada any més participació. - La mostra gastronòmica recent a la Llotja Vella ha tingut gran afluència, malgrat la fresca. • Actes centrals pendents: - Showcooking el 24 d’octubre. - Sopar popular amb fideuà de calamar com a plat principal, considerat el “dia gros” de la festa. 7.2. Origen de la marca “Calamarenys” i altres propostes locals (4688–5039 s) • Les jornades neixen a iniciativa de l’Ajuntament (època de Miquel Rubirola i Benet Maimí) i restauradors locals, triant el calamar com a producte estrella del Maresme. • El nom “Calamarenys” sorgeix d’un concurs de noms, guanyat per un treballador d’un hotel local, que rep un premi. • Altres intents d’identitat gastronòmica local: - “Calís Arenys”: cigaló/carabasses amb llet condensada, Calissai, canyella i escuma de llet; no ha acabat d’arrelar. - “Plat d’Arenys”: rap a la planxa sobre vichyssoise de porros, puré de pèsols del Maresme, gambes d’Arenys i oli de gamba. • Joan Major lamenta que pocs establiments el serveixen (bàsicament a casa seva) i s’ofereix a ensenyar la recepta per tal que més restaurants la incorporin. Es reivindica la necessitat de plats i begudes pròpies per “fer poble” i construir una identitat gastronòmica singular. 7.3. Pesca del calamar i relació amb el temps i els bolets (5066–5604 s) • Joan Major, també pescador, explica la fenologia tradicional del calamar: - Antigament, temporada entre festa major (juliol) i Nadal/reis. - Actualment es pesca gairebé tot l’any, fet que pot afectar la reproducció. • Relació curiosa però molt arrelada entre bolets i calamar: - “Si és bon any de bolets, és bon any de calamars”. - Defensa que cal pluja al Maresme i estabilització del temps i la lluna per millorar la pesca. • Mètodes de pesca recreativa: - Poteres (ploms folrats de fils de colors) i pajaritos (imitacions de peix amb hams en corona). - Tècnica de “fer botifarra” amb la canya (moure contínuament, no parar per evitar que el calamar es desclavi). • Crítica a: - Pesca intensiva de calamar durant tot l’any. - Retirada prematura de boies amb ous de calamar, que podrien afavorir la posta si es deixessin més temps. 8. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA (5638–6181 s) 8.1. Naixement i filosofia de Més que Surf (5638–5820 s) • Des de la platja d’Aiguadolç (Sitges), entrevista amb Adrià Esteve, psicòleg i fundador de l’entitat Més que Surf. • Des del 2016 desenvolupen un programa de surf terapèutic per a infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista (TEA). • Característiques del programa: - Temporada de maig a juny, amb un monitor fix per nen durant 8 setmanes. - L’aigua és una excusa terapèutica per treballar autoestima, psicomotricitat, llenguatge i habilitats socials. - Tot l’equip és voluntari; l’any vinent faran 10 anys. 8.2. Impacte en famílies i voluntaris (5820–6003 s) • Molts infants repeteixen any rere any, i alguns acaben convertint-se en premonitors. • Hi ha casos d’alt impacte social: - Joves que, gràcies al programa, s’animen a estudiar Integració Social. - Famílies que per primer cop poden deixar el fill/a en una activitat fora de casa. • Més que Surf també organitza activitats anuals: - Tallers quinzenals a l’Escola Pia. - Sortides a Sant Sebastià, Cuba, Cuenca (barranquisme, activitats de natura). 8.3. Necessitats d’inclusió i manca de recursos (6003–6070 s) • Adrià subratlla que la societat encara no ofereix prou recursos d’inclusió per a TEA: - En molts casos, cal 1 monitor per nen, multiplicant costos. - Les famílies no poden assumir aquest sobrecost en entorns d’oci i esport. • Reivindica que l’objectiu és que aquests infants puguin accedir als mateixos espais i experiències que qualsevol nen neurotípic. 8.4. Festival solidari Més que Fest (6108–6181 s) • Presentació del Més que Fest, festa de cloenda i captació de fons: - Se celebra al càmping Ola Camp Garrofer (Sitges), tot un dia d’activitats. - Inclou tornejos de pàdel, ioga, tallers, contacontes, concerts (Ramon Mirabet, Atomic Funk, Joan Tena, Ali Vigut, etc.). - Entrada simbòlica (“potser solidària” de 3 €), amb opció d’aportar més. • Tots els fons recaptats es destinen a mantenir les activitats terapèutiques de l’entitat. 9. Agenda de cap de setmana a la costa catalana (6258–6768 s) L’agenda final recull una gran varietat d’activitats culturals, gastronòmiques, esportives i solidàries, segmentades per zones litorals. 9.1. Costa Brava (6276–6352 s) • Palamós: show cooking de cuina marinera a l’Espai Peix; concerts (Búhos, Catarres) al Vespreig Mediterrani; ruta de tapes Temps de Tavernes. • L’Escala: sortida en caiac per descobrir la costa del Montgrí. • Llançà: taller de nusos mariners. • Empordà interior: Fira del Bolet a Albanyà, Trans Montgrí (travessa a peu pel massís). 9.2. Terres de l’Ebre (6352–6521 s) • Tortosa: 28a Diada d’Amics dels Castells i Nucli Antic (30 anys de l’entitat). • Mora d’Ebre: jornada Parlem d’autisme amb xerrades d’experts. • Escó: Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre. • La Ràpita: espectacle musical Ego Femina. • Pinell de Brai: Octoberfest Terra Alta (cervesa, música i concursos). • Miravet: Cursa de les Dones de les Terres de l’Ebre (solidària amb la Lliga contra el Càncer). • Ametlla de Mar: recordatori de la Diada de l’Arrossejat dins les jornades del peix de llotja. • Amposta i Reguers: Jornades de les Lletres de Bremques i Fira del Rovelló. 9.3. Garraf (6521–6580 s) • Reforç de la crida a assistir al Més que Fest a Sitges: - Tallers, esports, jocs i concerts solidaris. - Objectiu: finançar les teràpies de surf per infants i joves amb TEA. 9.4. Maresme (6580–6768 s) • Dosrius – Canyamars: Fira del Bosc, recreacions medievals, espectacles, tallers i foc. • Santa Susanna: cursa d’obstacles Spartan Race (Sprint, Super, Beast i Kids Race), prova de l’Spain National Series 2025. • Calella: 35a Festa del Bolet, amb dinar popular i cercavila gegantera. • Arenys de Mar: visita guiada Arenys i els americans, sobre el llegat dels indians i la seva relació amb la mar. • Vilassar de Mar: projecció de Vaiana 2, pel·lícula animada ambientada en el món oceànic. 10. Eixos temàtics principals de l’episodi Mar i territori: notícies estructurades per costes (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada), amb focus en patrimoni, infraestructures, gestió del litoral i gastronomia marinera. Pesca i sostenibilitat: Competició esportiva amb enfocament de captura i solta. Debat sobre cogestió pesquera i implicació del sector recreatiu. Crítica a pràctiques que poden impactar la reproducció del calamar. Conservació i canvi climàtic: Augment de nidificació de tortuga careta a Catalunya. Aparicions de tortuga laud i mòbules, com a símptomes de canvis ecològics. Emmallaments i xarxes fantasma com a amenaces clau. Patrimoni marítim i arqueologia subaquàtica: Margaret Allison (Arenys) i SS Thistlegorm (Mar Roig) com a exemples de memòria històrica vinculada al mar. Esport, salut i inclusió: Onco Swim Tarragona i curses solidàries per la investigació del càncer. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA, amb una visió comunitària i voluntària. Identitat gastronòmica local: Calamarenys, Diada de l’Arrossejat, producte de llotja. Propostes per consolidar plats i begudes d’“Arenys” com a part de la marca de poble. L’episodi construeix una visió molt rica de la costa catalana com a espai viu i multifuncional, on conviuen patrimoni, economia, medi ambient, cultura popular i iniciatives socials innovadores.