Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

181-192 de 1284
  • 1h 52min

    Temporals, pesca, oli i mites del litoral

    Visió general de l’episodi Aquest episodi d’Arran de Mar recorre tota la costa catalana amb un format de magazín: butlletí informatiu marítim i territorial, entrevistes sobre oli de la D.O. Empordà i pesca esportiva d’elit, explicació de la nova normativa europea sobre pèl·lets plàstics, un projecte educatiu al riu Ebre i un viatge final per mites i llegendes del litoral sud. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Temporal de pluja, llamps i alertes • Diversos municipis de la Costa Brava, Terres de l’Ebre, Garraf i Maresme reporten ruixats intensos, llamps i incidències puntuals. • Els col·laboradors critiquen les alertes massives al mòbil davant episodis que, en molts llocs, han estat moderats. “El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas.” 1.2. L’Escala i la Costa Brava • A l’Escala, una línia de tempestes deixa 30–45 l/m² en poca estona, amb inundacions locals i danys sobretot per alta activitat elèctrica. • Afectacions a: xarxes d’internet, telefonia, instal·lacions elèctriques particulars i comunicacions. 1.3. El paper climàtic de les praderies submarines • Estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Òscar Serrano) a Nature: - Les praderies submarines (com la Posidònia al Mediterrani) ocupen menys del 0,2% de l’oceà, però reten un 10% del CO₂ que els oceans absorbeixen anualment. - Poden retenir igual o més carboni que un bosc tropical: fins a 7 tones/any/hectàrea. • Es calcula que retenen 40 milions de tones de carboni i que se n’ha perdut un 30% des del segle XIX. • Es remarca la urgència de protegir aquests “boscos blaus” pel seu paper en la mitigació del canvi climàtic i la protecció de la costa. 1.4. Terres de l’Ebre: aiguats i incidències • Móra d’Ebre registra 50–70 l/m², amb: - Esllavissades, caiguda d’arbres, cotxes arrossegats per rieres. - Inundacions en equipaments (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants). - Afectacions ferroviàries (R15, caiguda d’un mur a la via; servei alternatiu per carretera). • Bombers: una vintena d’avisos a la zona. 1.5. Plagues de processionària a l’Ametlla de Mar • L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicia el tractament contra la processionària del pi: - Endoteràpia (injecció al sistema vascular de l’arbre) a zones urbanes i escolars. - Atomització a urbanitzacions (Tres Cales, Calafat) amb empresa externa. • Objectiu: reduir la població (no pas eliminar-la del tot) per protegir infants i animals, amb productes autoritzats per la UE. 1.6. Garraf: pluges moderades i obres hidràuliques • A Cubelles, Sitges, Vilanova i Ribes, les pluges han estat moderades (12–20 l/m²) però han provocat: - Inundacions en passos sota via i torrents habitualment problemàtics. - Tancament preventiu de passos i parcs, i neteja de clavegueram. • A Cubelles s’aprova un nou tanc de tempesta al carrer de la Millera: - Recollirà l’aigua excedent quan la xarxa no la pugui assumir i la conduirà al torrent de Santa Maria. - Es complementarà amb un altre tanc al sistema Vòrtex i més capacitat de bombament per reduir inundacions a prop de la desembocadura del riu Foix. 1.7. Mestral econòmic del Maresme Port d’Arenys i crisi de la pesca • El port d’Arenys concentra el 46% de l’activitat industrial de tots els ports de Catalunya. • La meitat d’aquesta riquesa prové del sector pesquer, tot i haver perdut un 70% de la flota (de 500 tripulants a 180). • Europa planteja reduir un 67% els fons destinats a la política pesquera comuna. “Si li redueixes dos terços, un 67%, te l’has carregat directament.” • El sector denuncia: - Polítiques europees nefastes, excés normatiu i manca de transparència. - Risc de desaparició d’un sector que ja aplica mesures de sostenibilitat i reduccions de dies de pesca. Mataró, capital espanyola de l’economia social 2026 • Mataró serà la primera ciutat catalana i la primera no capital provincial en ser Capital Espanyola de l’Economia Social. • Es destaca: - Tradició cooperativa i més de 100 entitats actuals. - Projectes en cultura, energia, serveis i inclusió social. - Un pla estratègic d’economia social i solidària i el seu lideratge en la xarxa de municipis catalans. 1.8. Tarragona: control del peix i foment de la bici Control a la llotja de Tarragona • La Guàrdia Civil inspecciona la llotja del Port de Tarragona per combatre la pesca i comercialització il·legal: - 7 presumptes infraccions i 15,22 kg de peix intervinguts (lliurats a beneficència). - Infraccions per excedir el límit d’autoconsum, producte no reglamentari o sense traçabilitat. - Incompliments en el transport refrigerat de producte perible. Projecte “Civicleta” a Tarragona • Tarragona engega la Civicleta, programa gratuït de formació i posada a punt de bicicletes als centres cívics: - Cursos per aprenendre a anar en bici (adults) i per manteniment bàsic. - Tallers per dissenyar rutes urbanes i naturals. - Gran pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran i jornades infantils de final d’any. 1.9. Servei de temps i trànsit • Meteorologia: mar alterada, vent de ponent/mestral a Costa Daurada i tramuntana entrant a Costa Brava; mar creuada en alta mar, tendència a millora l’endemà. • Trànsit: retencions a AP-7, C-17, A-2, rondes de Barcelona i carreteres amb pas alternatiu per vehicles avariats. 1.10. Butlletí local de Tarragona Ràdio • L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento per incompliments del contracte de la brossa: - Proposta de sanció de 65.000 € i retenció de 170.000 € per serveis no prestats. - L’alcalde demana disculpes per la mala imatge de brossa desbordant als carrers. • Esquerra Republicana demana la dimissió de la consellera de Neteja Sònia Horts, que es defensa assegurant que el contracte “va tirant endavant” tot i el traspàs complicat. • Cultura: a la Tabacalera (Tarragona), el col·lectiu Cabosanroque presenta un “bosc fantàstic” inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda, una instal·lació sobre la guerra i les seves conseqüències. 2. Entrevista: l’oli de la D.O. Empordà 2.1. Campanya d’oli i efectes de la sequera • Conversa amb Simón Casanova, president de la D.O.P. Oli de l’Empordà. • Després de 3 anys de sequera i collites molt baixes, enguany es preveu: - Collita “normal” (uns 200.000 litres), possiblement tirant a bona. - Efectes de la sequera sobretot en la producció, no tant en l’olivera (arbre molt resilient i sovint bicentenari). 2.2. Varietats i identitat del producte • Varietat principal: Argudell, que defineix el perfil de l’oli de la D.O. • Altres varietats autòctones: - Corivell (barrejada amb Argudell). - Verdal de Cadaqués (Cabequés). - Arbequina antiga, amb més de 200 anys a la zona. 2.3. Dimensions i mercat • La D.O. és la més jove de Catalunya (reconeixement europeu el 2015) i abasta 900 ha entre Alt i Baix Empordà. • Mercat principalment local i gironí, amb certa presència a Barcelona i poca exportació: gairebé tot es ven al territori. • El consumidor reconeix el gust propi dels olis empordanesos i els utilitza per donar el punt “rodó” als plats. 2.4. Preu de l’oli i especulació • Casanova denuncia l’ús de l’oli verge extra de supermercat com a preu esquer: - Marques blanques venent per sota del preu de cost. - Això pressiona els preus a la baixa per als productors de qualitat. • L’última gran pujada de preus no va ser tant especulativa com resposta a la manca d’oferta (collita espanyola reduïda a la meitat). • Els preus elevats, tot i ser durs per al consumidor, han ajudat a acostar-se als costos reals de producció. 2.5. Oli filtrat vs no filtrat i salut • Recomanació clara: consumir sempre oli d’oliva verge extra, sigui de D.O. Empordà o no, per assegurar qualitat i beneficis antioxidants. • Diferències: - Sense filtrar: manté impureses naturals (polpa, aigua vegetativa). Ideal si es consumeix molt recent (15–20 dies) per la seva naturalitat, però es pot fermentar i donar gustos defectuosos si s’allarga. - Filtrat: més estable en el temps i, per al president, opció recomanable si l’oli no es consumirà de seguida. 3. Pesca esportiva d’elit: Campionat del Món en embarcació 3.1. Bronz mundial per a un pescador d’Arenys • Entrevista a David Rojas, pescador d’Arenys de Mar, integrant de la selecció espanyola de pesca des d’embarcació. • Resultats: - Bronze per equips al Campionat del Món a Croàcia. - 14a posició individual. - Classificació per al proper mundial, que se celebrarà a l’Estat espanyol. 3.2. Funcionament del campionat • Selecció de 6 pescadors de tot l’Estat; molta feina en equip i dies previs d’entrenament. • Sistema de competició: - Barques de 8 persones, un pescador de cada país (normalment) per barca. - Proves de 5 hores durant diversos dies, canviant de barca i rivals cada dia. - Tot el peix es torna viu a l’aigua després de comptar-lo i puntuar-lo. • Factor clau: gestió de l’esquer i presentació del ham segons la transparència de l’aigua i el comportament de les espècies. 3.3. Espècies i puntuació • Els peixos es classifiquen en 5 columnes de valor: com més escassos i difícils, més punts. • Espècies d’alt valor: orada, pàgar, pageell, etc. • L’objectiu és maximitzar punts, no tant el pes total. 3.4. Sort, tècnica i context geogràfic • La sort influeix en el sorteig de barca i companys, però el factor determinant és la tècnica: - Com es prepara i es presenta l’esquer (llagostí, calamar, etc.). - Adaptació a les condicions de cada escenari (Mediterrani, Atlàntic, Irlanda amb corrents forts i espècies com congres i taurons). • Allà on hi ha fons rocosos i Posidònia (“zona bruta”) hi ha molta més vida que en fons de sorra. 3.5. Potencial català i futur del mundial • A Catalunya hi ha molt de nivell competitiu: - El Club Mar Esport d’Arenys ha passat de ser un club “d’amics” a tenir pescadors de primer nivell. - La selecció catalana porta quatre ors seguits als campionats estatals per seleccions. • El proper Campionat del Món d’embarcació serà a l’Estat espanyol (s’especula amb Alacant, Eivissa, Euskadi o fins i tot Canàries). 4. Nova normativa europea sobre pèl·lets de plàstic 4.1. Què són els pèl·lets i per què preocupen? • Entrevista amb Javier Cortó, de Surf Rider. • Pèl·lets: petites boletes de plàstic que són matèria primera per fabricar productes plàstics. • Problema: es perden durant la producció i el transport (terrestre i marítim) i acaben als rius i platges, tot i que no provenen d’accions ciutadanes sinó industrials. 4.2. Nou reglament europeu: un canvi de paradigma • Després d’anys de pressió d’ONGs (Surf Rider, Good Karma Projects, IMPA i altres), la UE aprova un reglament específic: - Obliga totes les empreses de la cadena de valor del plàstic (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.). - S’hi inclouen també empreses de fora de la UE que operin dins el mercat europeu. • Mesures clau: - Plans de risc per identificar on i com es poden perdre pèl·lets. - Auditories i certificacions externes obligatòries. - Formació de treballadors, adaptació d’embalatges i sistemes de càrrega-descàrrega. - Informes anuals amb dades d’eventuals pèrdues. 4.3. Transport marítim i llacunes del sistema • Inicialment el transport marítim no estava contemplat, però els episodis de vessaments (com el de Galícia) i la pressió social han aconseguit incloure’l al reglament. • Les navilieres tindran un any més que la resta per implementar les mesures. • Excepcions preocupants: - Empreses que gestionin menys de 1.500 tones/any queden excloses de part de les obligacions. - Risc que grans empreses compleixin, però subcontractin petites empreses no regulades, debilitant l’efecte global. 4.4. Impacte previst i properes passes • Es considera que el reglament marca un abans i un després: - Es passa de mesures voluntàries (sovint poc eficaces) a obligacions legals. - Cada estat (com l’Estat espanyol) definirà el règim de sancions per a incompliments. • Proper repte: - Vetllar perquè la implementació sigui real i rigorosa, i no quedi només “sobre el paper”. - Mantenir la pressió ciutadana i institucional perquè el reglament no es relaxi amb el temps. 5. El riu Ebre com a aula oberta: “Lo Riu ens mou” 5.1. Projecte educatiu i esportiu • Entrevista amb Montse Pegueroles, representant territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre. • “Lo Riu ens mou” és un projecte que combina: - Educació (Departament d’Educació), - Esport (Esports i Federació Catalana de Rem), - Desenvolupament territorial (IDECE) i cultura local. • Hi participen més de 800 alumnes de 1r d’ESO de 13 instituts i 6 clubs de rem ebrencs. 5.2. Metodologia: teoria + pràctica al riu • Fase 1 – Aula: - Treball amb un dossier interactiu sobre el naixement de l’Ebre, la seva història, usos del riu, ecosistemes, espècies invasores i impacte dels sediments. - Actualització de coneixements (p. ex., el brollador subterrani del Pico Tres Mares com a origen real del riu). • Fase 2 – Riu i rem: - Sortides en llaüts/jaüts (barques de 6–8 persones) amb un monitor. - Descoberta in situ de la fauna, flora i dinàmica fluvial. - Foment del treball en equip, la solidaritat i el respecte pel medi. 5.3. Clubs implicats i trams • Participen clubs com Club de Rem Tortosa, Club Nàutic Amposta, Rem Delta, Sant Jaume, etc. • Trams destacats: - Embarcador de Vinebre – Flix. - Façana fluvial de Móra d’Ebre. - Tram Tortosa – embarcador del club. - Tram Campredó – Amposta. - Trams baixos del riu compartits entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. 5.4. Impacte i continuïtat • L’alumnat valora molt positivament l’experiència i alguns s’acaben inscrivint als clubs de rem com a activitat extraescolar. • El projecte ha evolucionat (abans amb alumnes de 6è de Primària, ara 1r d’ESO) i es vol mantenir i consolidar. • S’hi afegeix una novetat: Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre (2025–2026), organitzada pels consells esportius del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè els joves puguin competir sense grans desplaçaments. 6. Mites i llegendes del nostre mar Mediterrani 6.1. Context: el desert d’Alfama • Secció amb Joan de Déu Prats dedicada a mites del litoral sud de Catalunya. • El desert d’Alfama és una franja costanera entre l’Hospitalet de l’Infant i el delta de l’Ebre: - Territori històricament àrid, ventós (mestral) i poc poblat. - Frontera antiga entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. - Avui, zona d’autopista amb rètols d’alerta pel vent i amb presència d’urbanitzacions i central nuclear. 6.2. El vell marí i el llop marí • El vell marí (o foca monjo mediterrània) adquireix dimensió mítica: - Segons la llegenda, Poseidó transforma un humil cavallet de mar en aquesta gran bèstia marina per protegir la costa d’Alfama. - A l’Hospitalet de l’Infant hi ha la cova del llop marí, on els pescadors creien que vivia un monstre marí. - Finalment descobreixen que és una foca monjo, que acaba sent caçada, deixant un llegat de “fantasma marí” a la zona. 6.3. L’almadrava i les tonyines • Les almadraves (del dialecte àrab-andalusí, “lloc on es colpeja”) eren complexes estructures de xarxes per capturar tonyines migratòries. • La zona de l’Ametlla de Mar ha estat històricament un punt clau de pesca de tonyina: - Les tonyines es veien com a símbol de fertilitat i bona sort. - Hi ha creences que un nen nascut en temporada de tonyines tindrà destí afortunat. 6.4. Dips, gossos vampir de Pratdip • A l’interior, el poble de Pratdip conserva la llegenda dels dips, gossos-llop vampírics que: - Atacaven ramats i deixaven les ovelles exsangües. - Podrien estar lligats, segons la tradició, a contagis vampírics arribats amb cavallers catalans que havien viatjat a Hongria (casament de Jaume I amb Violant d’Hongria). • El poble actualment s’hi identifica: escuts, grafismes i imatges del dip per tot arreu. 6.5. Cocales i templers a Miravet • A Miravet, sobre un meandre majestuós de l’Ebre, es manté la memòria del castell templer. • Els templers hi van resistir un any sencer abans de rendir-se a les tropes reials que havien de dissoldre l’orde. • La llegenda diu que alguns d’aquests cavallers s’haurien convertit en cocales (corbs), que sobrevolen la zona com a àimes en pena dels darrers defensors del temple. 6.6. El golf de Sant Jordi i els seus fantasmes • El golf de Sant Jordi (entre desert d’Alfama i punta del Delta) va ser escenari d’enfonsaments durant la Primera Guerra Mundial: - Vaixells francesos de mercaderies eren torpedinats per submarins alemanys quan navegaven fora d’aigües territorials espanyoles. - Actualment és una de les zones amb més vaixells enfonsats del litoral català (pescadors els anomenen ganxos). • A l’Ampolla, una estàtua recorda l’heroisme de la població en el rescat de mariners francesos. • Llegenda: els esperits dels nàufrags encara vaguen pel golf i busquen la costa les nits de lluna plena. 6.7. L’Abadòntia, ciutat perduda • Geògrafs antics com Estrabó mencionen la ciutat d’Abadòntia a la costa ibèrica, una localització encara no identificada arqueològicament. • Segons la tradició, estaria relacionada amb la zona de l’Ampolla. • Als voltants de la punta de la Banya (delta de l’Ebre) són freqüents els miratges marins (refraccions òptiques) que, segons la llegenda, deixen entreveure columnes i edificis d’aquesta ciutat grega mítica emergint del mar. 7. Tancament • L’episodi combina informació meteorològica i territorial, temes de polítiques europees (pesca, pèl·lets), patrimoni alimentari (oli de la D.O. Empordà), esport de competició i educació ambiental al riu Ebre amb la dimensió més literària i mítica del litoral. • El programa reforça la idea d’un mar Mediterrani viscut i pensat: com a font d’economia, de riscos climàtics, de memòria històrica i de relats imaginats que encara habiten la costa.

  • 17'

    Sinergies Port-Ciutat i el Desenvolupament a Perú

    Integració Port-Ciutat: Un Model de Governança Col·laboratiu En aquesta edició d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio, s'analitza la complexa relació entre les infraestructures portuàries i els nuclis urbans, amb un focus especial en la realitat del Perú. La conversa destaca que els ports han de ser entesos com a sistemes integrats i no com a entitats aïllades de la ciutat. Conceptes Clau del Desenvolupament Portuari Governança Col·laborativa: Es proposa la creació de Consells Ciutat-Port on s'asseguin el sector privat, el públic, la societat civil i l'acadèmia per definir diagnòstics i solucions. Transparència i Participació: L'ús d'eines digitals com el visor web i el catastre urbà portuari permet una gestió més oberta i redueix els conflictes socials. Economia Blava: La planificació ha d'anar més enllà del creixement logístic per incloure la sostenibilitat i el benestar social. El Cas de Chancay i la Ruta de la Seda "El desenvolupament econòmic no només és el tema del desenvolupament portuari, també ha d'estar relacionat amb el desenvolupament social i el creixement de la qualitat de vida de les persones." L'episodi tracta la inauguració del port de Chancay, una infraestructura estratègica que connecta Àsia amb Sud-amèrica. Tot i el seu potencial com a hub logístic i industrial, es critica la manca d'un Pla de Desenvolupament Urbà aprovat, cosa que genera una fragmentació entre el creixement del port i la realitat de la ciutat que l'acull. Propostes per al Futur: La Xarxa Hispanoamericana Es planteja la necessitat de teixir una xarxa de ciutats portuàries a tota Hispanoamèrica per enfortir els llaços comercials amb Europa i millorar la competitivitat en sectors com el turisme i la logística. També es recorda la importància del dret a la ciutat, assegurant que la modernització dels ports es tradueixi en serveis bàsics, habitatge i educació per a la població local.

  • 1h 53min

    Ports, pesca sostenible i alfabetització ecològica

    Panorama inicial del programa Arran de Mar inicia l’episodi amb el format habitual: connexió amb diverses ràdios locals de la costa catalana, previsió de pluges intenses i situació de trànsit complicat. Es destaca el caràcter marítim i de servei del programa, amb especial atenció al temps i l’estat del mar. Bloc 1 – Actualitat de la costa catalana Prevenció d’incendis i gestió del territori • Cadaqués reforça la prevenció de focs forestals amb una franja de trànsit al Coll de Perefita i la carretera d’accés, actuant sobre 26.000 m² i aclarint massa forestal entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva. • L’objectiu és evitar la propagació de foc cap a muntanya i alhora potenciar espais oberts i biodiversitat. Identitat local i participació ciutadana • Palamós celebrarà un referèndum el 23 de novembre per decidir si el municipi passa a dir-se Palamós i Sant Joan. • Es tracta de recuperar una denominació perduda durant el franquisme (1942) i reconèixer la història compartida. • L’Ajuntament ha reeditat estudis històrics i una publicació (20 €) per informar el vot i contextualitzar el procés. Adaptació al canvi climàtic al litoral i al Delta de l’Ebre • El projecte europeu Impetus, coordinat per Eurecat, impulsa pilots al Delta de l’Ebre i a la costa catalana: - Aiguamoll artificial per tractar aigües residuals dels arrossars: filtres naturals, vegetació aquàtica, reutilització d’aigua i foment de biodiversitat. - Restauració de dunes a Sant Pere Pescador i Calafell; fins i tot retirada parcial del passeig marítim per recuperar la dinàmica natural de la platja. • El Departament de Territori remarca que la costa és front prioritari davant l’emergència climàtica. Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre • El COPATE tramitarà l’ampliació de la reserva de la biosfera per incloure tots els 52 municipis ebrencs, incorporant set municipis abans exclosos per la presència de la central nuclear. • Part d’Escó, Flix i Riba-roja quedarien fora per proximitat a la nuclear. • Es reclama més recursos i múscul institucional perquè la reserva sigui un autèntic motor de desenvolupament sostenible fins al 2030 (ambiental, social i econòmic). Esport nàutic i projecció internacional • A Vilanova i la Geltrú, Copa d’Espanya d’ILCA 4 amb 140 regatistes i condicions meteorològiques favorables; domini clar dels esportistes valencians. • Es destaquen campions per categories i l’impacte positiu per al Club Nàutic Vilanova, que vol acollir més proves d’alt nivell. • A Arenys de Mar, el jove regatista Lucas Garrido guanya una regata internacional a Cap d’Agde (França) entre més de 220 participants. El Club Nàutic d’Arenys subratlla: - El seu alt potencial esportiu i projecció internacional. - El valor de ser un esportista “100% sortit del planter” del club. Fauna salvatge i convivència urbana • Calella activa un pla especial per gestionar la presència de senglars dins del municipi, arran d’albiraments a prop d’escoles i zones infantils. • Mesures: - Neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s’hi haurien establert. - Coordinació amb Agents Rurals i societat de caçadors per control sinèrgic als entorns naturals. - Campanya de recomanacions: no alimentar senglars, gossos lligats, assegurar contenidors. Crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona • La meitat de les barques d’arrossegament de la demarcació de Tarragona han esgotat ja els dies de quota anual i no podran sortir a pescar fins l’any vinent. • El sector disposava de 100–130 jornades segons la mida de l’embarcació, cosa que implica treballar un de cada tres dies com a màxim. • El secretari de la Federació de Confraries, Xavier Domènech, denuncia: - Que el sector ja sabia que no arribarien a final d’any, però l’Estat els va demanar que pesquessin amb “tranquil·litat” mentre buscava una solució. - La dependència d’una ampliació de dies per part de la Comissió Europea o bé d’avançar dies de l’any següent. • El sector defensa que, amb l’actual volum d’embarcacions, caldria garantir almenys 180 dies de pesca anuals. Gestió d’aigua i infraestructures hidràuliques • L’Agència Catalana de l’Aigua licita més d’1 milió d’euros (fons FEDER) per modernitzar els desguassos de mig fons de la presa de Siurana (Priorat): - Substitució d’equips hidromecànics i vàlvules. - Millora de regulació del cabdal ecològic del riu Siurana. - Renovació d’automatització i telecontrol. Meteorologia i trànsit • Secció de predicció marítima: pujades de maror, canvi sobtat de vents (xaloc, ponent, mestral, tramuntana) i tempestes severes previstes. • Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a AP-7, C-33, A-2, C-32 i rondes de Barcelona per accidents i intensitat de trànsit. Bloc 2 – Economia blava: ciutats portuàries al Perú Ciutat-port i governança territorial • L’economista blava Anna Alonso Tambó conversa amb Gustavo Puma, especialista peruà en planificació urbana i territorial de ciutats portuàries. • Es presenta el seu projecte de catastro urbano territorial portuario per al port d’Islay–Matarani, finalista a la Biennal d’Arquitectura del Perú 2024. • Idees clau: - El port s’ha d’entendre com a sistema integrat amb la ciutat, no com un element aïllat. - Cal un model de governança col·laborativa: sector públic, privat, societat civil, acadèmia i col·legis professionals. - L’objectiu és reduir conflictes socials, ordenar el territori i promoure economia circular en l’entorn portuari. Consells ciutat-port i referents llatinoamericans • Gustavo Puma defensa la creació de consells ciutat-port com a espais estables de cogestió. • Chile es cita com a referent llatinoamericà en aquests consells de coordinació. • Al Perú encara manca un marc legislatiu específic per institucionalitzar aquests espais. Descarbonització i noves rutes comercials • Es comenta el paper de l’Autoridad Portuaria Nacional del Perú en l’estudi i planificació de rutes que ajudin a la descarbonització dels ports. • Es posa com a exemple el Port de Chancay, peça clau de la ruta de la seda entre - Port de Shanghai (Xina) - Port de Chancay (Perú) - I la connexió amb Amèrica del Sud (Brasil, Bolívia, Xile) i Europa. Crítica al cas Chancay: creixement sense planificació urbana • Malgrat la importància estratègica del port de Chancay (hub portuari, industrial i tecnològic per a la Xina i la regió), Gustavo Puma denuncia: - Que un any després de la inauguració encara no s’ha aprovat el Pla de Desenvolupament Urbà de Chancay, en el qual ell va participar com a coordinador general (equip d’unes 70 persones). - Que això suposa un any perdut de planificació per a la ciutat i genera pèrdua de legitimitat política. • S’assenyalen també les inestabilitats polítiques del Perú (molts presidents en pocs anys) i els interessos territorials que dificulten l’aprovació d’aquest instrument. Xarxes de ciutats portuàries hispanoamericanes • A partir de l’experiència de l’AIVP (xarxa internacional de ciutats portuàries), s’obre el debat sobre: - Crear una xarxa específica de ciutats portuàries d’Hispanoamèrica. - Enfortir la cooperació Europa–Amèrica Llatina–Àsia a través de ports com Barcelona, Hilo, Matarani, Callao, Salaverry i ports fluvials peruans. • Es destaca la necessitat de mirar més enllà de la connexió Xina–Perú, i garantir que les mercaderies de Sud-amèrica arribin també a Europa, tot aprofitant el “triangle” econòmic. Dret a la ciutat i desigualtats al voltant dels ports • Es cita el pensador Henri Lefebvre i la seva idea de dret a la ciutat (1968): - La ciutat-port ha de garantir integració social i serveis bàsics. - No té sentit que un port creixi econòmicament mentre la ciutat que l’envolta continua amb altes taxes d’analfabetisme, manca d’aigua potable, habitatge i serveis bàsics. • Gustavo Puma denuncia que en molts entorns portuaris del Perú: - No hi ha desenvolupament social proporcional al creixement portuari. - Falta planificar zones industrials i àrees econòmiques especials que reparteixin millor els beneficis. Bloc 3 – Pesca recreativa i recerca sobre la tonyina Científic Angler Tagging Tour i pesca responsable • Espai amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable i Fede Valls. • Es presenta la 4a missió del Científic Angler Tagging Tour els dies 15 i 16 de novembre a l’Ametlla de Mar (aigües de Tarragona), darrera parada de la temporada. • Característiques de la missió: - Unes 10 embarcacions i 50–60 pescadors recreatius de diversos punts (Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l’Ebre...). - Objectiu d’implantar 30–40 marques electròniques i recollir mostres biològiques de tonyina vermella. - Es fa al novembre per estudiar exemplars grans que no migren a l’Atlàntic després de reproduir-se. Paper dels pescadors recreatius i bones pràctiques • Les missions es fan sempre en col·laboració amb associacions de pesca responsable, que garanteixen: - Captura i alliberament en bones condicions. - Bon ús de les tècniques de marcatge. • Això converteix el col·lectiu de pescadors recreatius en aliat clau de la recerca científica marina. Per què al voltant de les granges de tonyina? • L’àrea propera a les granges de Balfegó és un punt estratègic on, en aquesta època, es concentren tonyines salvatges. • S’estudia tant el comportament dels peixos que ronden les granges com el dels que segueixen les grans rutes migratòries. Marcatge electrònic i migracions de la tonyina • Les marques electròniques registren: - Temperatura - Pressió/profunditat - Lluminositat • Amb aquestes dades es pot reconstruir el trajecte migratori i analitzar: - Influència del canvi climàtic en rutes i comportaments. - Diferències entre exemplars que migren a l’Atlàntic i els que es mantenen al Mediterrani. S’explica el cas d’una tonyina marcada a Santa Pola que va recórrer 17.000 milles, passant per Terra Nova, el Banc Saharià i retornant a prop del punt inicial, estudi publicat a National Geographic. Poblacions i genètica de la tonyina vermella • Es comenta la recerca actual (doctor Tristan Ruller) sobre: - Possibles poblacions residents al Mediterrani. - Diferenciació genètica entre la població mediterrània i la població atlàntica que es reprodueix al Golf de Mèxic. • De moment no hi ha evidència concloent d’una població mediterrània completament diferenciada i “autòctona”, però és una hipòtesi en estudi. Suport institucional i xarxa científica • El Tagging Tour treballa per IFREMER (institut francès de recerca marina) i, des d’aquest any, també amb IMEDEA (projecte Resmet, amb hidròfons). • A l’Ametlla de Mar s’inicia una col·laboració amb: - ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i Catmar), vinculat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’ICM-CSIC. - SEO/BirdLife (projecte Mar a Vés) per a formació i sensibilització sobre aus marines. - Activitats de plastic fishing (recollida de plàstics durant la pesca). Formació i retorn del coneixement • Es fan sessions formatives prèvies per a pescadors (en dues parts) i un webinar posterior a la missió. • El webinar d’enguany servirà per celebrar el 3r aniversari del Tagging Tour, amb: - Balanç de 10 missions i més de 100 marques. - Participació de científics i pescadors. Bloc 4 – Especial “Som analfabets ecològics?” Punt de partida: una revista de 1997 • Joan Ramon Mendo i Toni Ferran obren el debat amb una revista del Departament de Medi Ambient de l’any 1997 titulada sobre alfabetització ambiental. • Es constata que, gairebé 30 anys després, moltes reflexions continuen plenament vigents. «La humanitat ha substituït l’aprenentatge per ser part de la natura per l’aprenentatge que ens capacita per adquirir i competir.» Què vol dir “analfabetisme ecològic”? • No es tracta que la ciutadania sigui experta en ecologia, sinó que manca sovint el nivell bàsic de: - què és un ecosistema, - què és la biodiversitat, - què és una espècie invasora vs. espècie exòtica, - com funciona l’equilibri ecològic. • Joan Ramon recorda que molts d’aquests conceptes els va aprendre només a la universitat, no a primària/ESO. Exemple de coneixement positiu: noves espècies • Per equilibrar el discurs catastrofista sobre extincions, es recomana el blog novataxa.blogspot.com, dedicat a: - noves espècies descrites per la ciència, - espècies fòssils, - redescobriments d’espècies suposadament extingides. Economia i ecologia: el cas d’un restaurant • Toni Ferran empra el menjador d’un restaurant com a metàfora: - Un bon gestor intentarà minimitzar el malbaratament de menjar perquè això té un cost econòmic. - Sense parlar explícitament d’ecologia, ja està aplicant estratègies de prevenció de residus. • Es defensa que la variable econòmica és una porta d’entrada potent a l’ecologia: molts estalvis econòmics són alhora estalvis ambientals. Ecologia domèstica i estalvi • S’esmenten exemples d’ecologia domèstica: - Cadena de roba entre famílies i cosins. - Reaprofitament d’aliments, reducció de malbaratament. - Estalvi d’aigua, energia i millora d’aïllaments. • Moltes persones apliquen aquests criteris per necessitat econòmica, tot i que no els etiquetin com a “ecològics”. Recursos finits i colls d’ampolla ecològics • S’introdueix el concepte de coll d’ampolla en ecologia (relació depredador-presa, models Lotka–Volterra): - Quan el recurs escasseja, la població del depredador es redueix fins que es restableix l’equilibri. • Es trasllada aquesta idea a: - Recursos hídrics (restriccions d’aigua), - Energia (apagades i crisis), - Conflictes humans (guerres com a colls d’ampolla socials). El paper de l’educació ambiental • Joan Ramon subratlla que, davant l’analfabetisme ecològic, la resposta ha de ser educació ambiental per a totes les edats, no només per a infants. • Es critica que moltes iniciatives se centrin en P3–P4 i activitats simbòliques, però no transformen hàbits de la ciutadania adulta. • Es proposa replantejar l’educació ambiental des dels currículums escolars fins a la formació universitària i professional. Institucions, lleis i responsabilitats • Debat viu entre Toni i Joan Ramon sobre el pes de la política i la normativa: - Joan Ramon defensa que sense lleis clares, directrius europees i normes municipals és molt difícil generar canvis estructurals (porta a porta, gestió de residus, urbanisme sostenible, etc.). - Toni insisteix que no es pot esperar passivament l’acció política; la societat civil, empreses, escoles, entitats han de prendre la iniciativa i arrossegar l’administració. Models de recollida de residus i psicologia social • Toni aporta dades recents (2024): - 272 municipis catalans amb model porta a porta i 50 amb contenidors tancats/intel·ligents. - Recollida selectiva mitjana: 78 % (porta a porta) i 67 % (contenidors tancats). • Es remarca que els sistemes voluntaris oberts rarament superen el 30–40 % de recollida selectiva. • Quan hi ha tutela i control (porta a porta, contenidor amb identificació), la resposta ciutadana millora molt, cosa que evidencia la dimensió psicològica i de responsabilitat. Exemples d’aigua bruta i contaminació • Es posa com a cas extrem la Riera de Rubí, encara fortament contaminada, que s’intercepta per evitar que arribi a la planta potabilitzadora del Llobregat. • Es pregunta retòricament si algú voldria beure “un got d’aigua de la riera”, per subratllar la importància de no amagar el problema (crítica a l’“estruçisme”). Educació superior i manca d’ecologia als currículums • Toni explica experiències a la UPC, on fa xerrades a futurs arquitectes, enginyers, economistes, etc.: - Detecta que fins i tot en entorns universitaris la recollida selectiva es fa molt malament. - Moltes carreres encara no incorporen prou ecologia ni sostenibilitat de manera transversal. • Es reivindica que el medi ambient ha d’estar integrat en tots els àmbits de formació i decisió, no només en un hipotètic Departament de Medi Ambient. Recuperar la política ambiental estructural • Es lamenta la desaparició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a referent polític central. • Es defensa: - Recuperar un departament fort de medi ambient. - Però, alhora, garantir que tots els departaments (urbanisme, economia, educació, salut, etc.) incorporin la variable ambiental en les seves polítiques. Bloc 5 – Actualitat local de Tarragona i tancament Nova etapa en la neteja viària de Tarragona • Urbaser assumeix el nou contracte de neteja i recollida de residus a Tarragona. • Primera acció: pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa del traspàs d’empreses. • Canvis visibles: - Retirada de contenidors soterrats. - Reparació de maquinària avariada (per ex., una decapadora espatllada des de feia 3 anys). • L’alcalde Rubén Viñuales parla de “nova etapa” després de 64 anys, mentre els 290 treballadors subrogats reben formació i nova indumentària. Recordatori de la crisi pesquera i esport • Es reforça la notícia de la crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona i la incertesa de cara a Nadal. • En esports, presentació del nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo, que expressa la voluntat de retornar el club al futbol professional. Tancament de l’episodi • La segona hora es dedica gairebé íntegrament al debat sobre analfabetisme ecològic, com a crida a: - Repensar l’educació ambiental. - Integrar economia i ecologia en la presa de decisions. - Superar l’“estruçisme” i assumir col·lectivament la responsabilitat ambiental. • El programa es tanca amb la voluntat que “a algú se li encengui una llum” i impulsi noves accions a favor del medi ambient.

  • 1h 53min

    Mar, pesca i memòria al litoral català

    Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica l’episodi a repassar l’actualitat marítima catalana i a aprofundir en conflictes pesquers, conservació marina, memòria històrica del món de la pesca i divulgació científica. El programa combina butlletí informatiu, entrevistes en profunditat i petites seccions divulgatives. 1. Actualitat del litoral català (informatiu inicial) 1.1. Obres i gestió del litoral a la Costa Brava • Roses: renovació del camí de ronda entre Port de Roses i l’entrada del Parc Natural del Cap de Creus, amb: - Instal·lació de baranes i passeres - Pavimentació i millora de la xarxa de clavegueram - Estabilització de zones amb risc de despreniments - Tall temporal del tram Canyelles–Almadrava i de l’accés a Punta Falconera per inestabilitat del terreny • Palamós: l’alcaldessa Maria Puig defensa que les obres del passeig de mar avancen segons calendari, malgrat els dubtes de l’oposició. - Ja s’han obert trams entre els carrers Aragó–Provença i fins a Enric Vincke - Es prepara la segona fase per connectar directament el passeig amb la platja Gran, pendent de tràmits amb l’administració de Costes de l’Estat 1.2. Crisi dels dies de pesca al delta de l’Ebre • El sector de l’arrossegament espera sense resposta la decisió de la Comissió Europea sobre l’atorgament de més dies de pesca per acabar el 2025. • Diversos ports (l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Roses) tenen barques amarrades perquè han esgotat els dies autoritzats. • Algunes embarcacions continuen sortint a pescar assumint possibles sancions desconegudes. • El ministre Luis Planas, la Generalitat i quatre comunitats autònomes han enviat una carta conjunta a Ursula von der Leyen demanant mesures urgents per evitar l’ensorrament del sector pesquer. Argument del sector pesquer: • Han aplicat mesures de sostenibilitat (tancaments, reducció d’esforç pesquer, etc.) i els estudis de l’ICATMAR indiquen una millora dels estocs. • Les limitacions europees han comportat: - Menys jornades de feina - Captures insuficients per cobrir costos - Incertesa i pèrdua de relleu generacional “Nosaltres l’únic que estem reclamant és el dret a treballar.” (Antoni Abad) • Les cofraries es plantegen portar els treballadors a l’atur, com en les parades biològiques, però adverteixen que la situació es pot tornar irreversible econòmicament, socialment i culturalment per molts pobles costaners. 1.3. Exposició “Un Mediterrani viu” al Garraf • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició itinerant “Un Mediterrani viu”, que mostra la biodiversitat marina del litoral català mitjançant una experiència immersiva i divulgativa. • Projecte impulsat per l’entitat Natural Art Reef, especialitzada en conservació marina científica i social. • L’exposició se centra en el biotop de Torredembarra, un escull artificial innovador que demostra la resiliència del mar Mediterrani: - Construït fa uns 10 anys - En pocs anys ha estat colonitzat per una gran quantitat de vida marina, sense intervenció directa - Serveix de refugi per espècies sensibles i il·lustra fins a quin punt el mar es pot regenerar si se li dona espai 1.4. Innovació gastronòmica al Maresme • L’empresa Coc Delicatessen (Arenys de Mar), especialitzada en croquetes artesanes, presenta al Gastronomic Forum Barcelona 2025 un nou producte: el bunyol de pop. • Tenen una seixantena de varietats (embotits, peix, carn, vegetals i dolces) i aprofiten el fòrum per donar-se a conèixer a restauradors i professionals de l’hostaleria. 1.5. Natació naturista al Garraf • L’Associació Naturista de la Platja de l’Aigua Dolça de Vilanova i la Geltrú acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primer cop a Catalunya. • Unes 200 persones de 10 federacions europees competeixen a la piscina municipal de Sitges. • Categories per edats (de 10 a >75 anys), persones amb discapacitat i premis especials. Filosofia naturista, segons Núria Portí: “La pràctica del naturisme et fa sentir lliure i t’allibera de prejudicis. És una forma d’acceptar el teu propi cos.” • A més de l’esport, hi ha activitats socials (sopar de gala amb actuacions de Pep Poblet i la coral La Soprano). 1.6. Projecte Camí de Mar (Argelers–Malgrat) • A Malgrat de Mar es presenta el projecte Camí de Mar, que vol connectar tots els camins de ronda entre Argelers i Malgrat en una ruta contínua d’uns 250 km. • Diagnosi feta pels impulsors (Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez): - 155 km en bon estat - 62 km necessiten arranjaments (alguns ja en marxa) - 33 km sense cap camí habilitat • Es plantegen 21 etapes inspirades en el Camí de Sant Jaume i busquen suport institucional per fer-lo realitat. 1.7. Seguretat hidràulica al Gallà • Prova de so de 4 sirenes a la presa del Gallà (El Catllar) per al Pla d’Autoprotecció de la infraestructura. • Sirenes audibles a El Catllà, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (Ferran i Tamarit). • La presa (categoria A) és de Repsol i abasteix d’aigua industrial i de reg. • Es detalla el codi sonor d’evacuació i fi d’alerta i s’explica que la prova només farà sonar un minut. 1.8. Energia solar al Port de Tarragona • El Port de Tarragona impulsa la seva planta fotovoltaica més gran al moll de Castella. • L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) licita obres de millora de les cobertes de les naus A, B i C, entre el vial nord (vora el Riu Francolí) i el centre d’acreditacions. • Inversió prevista: 279.830 € (sense IVA), amb un termini de dos mesos. • Projecte cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, com a pas previ a la instal·lació de les plaques solars. 1.9. Estat de la mar i trànsit • Predicció marítima (Lluís Mi Pérez): - Marejol generalitzat, amb una mica de tràngol de sud a la Costa Brava - Vent de sud reforçant-se a Cap de Creus i Cap de Begur - L’endemà: vent de xaloc més intens a la Costa Daurada, efecte embut al delta de l’Ebre i algunes pluges entre el Tarragonès i el Baix Empordà • Trànsit (SCT): - Accident a l’AP-7 a l’Aldea: incendi total d’un camió, un carril tallat sentit València, danys al ferm i desviaments per l’Ampolla i l’Ametlla de Mar. 2. Prohibició de la caça al delta de l’Ebre per grip aviar 2.1. Context sanitari i restriccions • Es detecta un cas de grip aviària a la zona del Canal Vell (Deltebre). • La Generalitat decreta prohibició de caça en un radi de 10 km fins al 23 de novembre. • Afecta especialment la caça de polles d’aigua / gallineta d’aigua, espècie que ja tenia una temporada regulada. 2.2. Impacte sobre el sector cinegètic i agrari Entrevista a José Pedro Tomás, president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre: • El sector assumeix que és un problema sobrevingut, però alerta de: - Dies de caça perduts que impediran complir els objectius de control de població de gallineta d’aigua - Possible dany greu en la propera campanya d’arròs (abril–maig) per sobrepoblació d’aquesta espècie • Recorda que la gallineta d’aigua ja es caça per danys a l’agricultura i que, si es trenca l’“equilibri” de poblacions, el camp ho patirà. 2.3. Crítica a la gestió i a determinats col·lectius • José Pedro diferencia tres departaments implicats: - Agricultura, que considera que s’ha comportat “com tocava”, intentant minimitzar danys i comunicant el retorn a la normalitat en algunes activitats (com els ànecs de reclam). - Territori i Sostenibilitat, responsable de la gallineta d’aigua, al qual critica per actuar massa ràpid i sense esperar si apareixien nous casos. - Sanitat animal, que regula granges i aus de reclam i estableix terminis. • Carrega durament contra organitzacions que “volen treure profit” de les desgràcies sanitàries per intentar eliminar la caça: “El que no pot ser és que es digui que la caça s’ha d’acabar. Si el caçar s’ha d’acabar, qui controlarà els danys de conills, senglars, guineus o gats asilvestrats?” • Demana diàleg previ amb el sector abans d’imposar vetos en plena temporada i critica la definició dels radis de restricció. • Recorda que les aus salvatges es mouen igualment de nit, amb o sense caçadors, i qüestiona que es focalitzi la responsabilitat només en la caça. 2.4. Salut pública vs. pressió sobre la caça • El president de la Federació insisteix que la salut pública és prioritària i que el col·lectiu caçador és responsable. • Però denuncia una mena de “caça de bruixes” i adverteix que, si es prescindeix dels caçadors, l’administració haurà d’assumir el control de la fauna i les conseqüències en seguretat (senglars en zones urbanes, etc.). 3. Botànica marina: la Cimodocea nodosa 3.1. Característiques ecològiques • Secció divulgativa sobre la fanerògama marina Cimodocea nodosa, coneguda com Gram o “germaneta pobra de la Posidònia”. • Habitat: - Fondàries entre 5 i 25 metres - Fons sorrencs propers a la costa amb bona penetració de llum per fer la fotosíntesi • Morfologia: - Planta amb flor, fruit, llavor, tija, fulles i arrels - Fa una xarxa densa de rizomes que fixa el sediment i resisteix els temporals - Fulles estretes en forma de cinta, fins a 50 cm de llarg - Fruita primaveral, similar a un “cigronet acabat en punta” 3.2. Importància ecosistèmica • Tot i ser menys mediàtica que la Posidonia oceanica, és clau per a la biodiversitat i per a l’estabilització dels fons sorrencs. • Exemple destacat: la praderia de Gram de l’Badia de Roses, la més important de la Mediterrània. • Distribució àmplia a mars temperats d’arreu del món. 4. Club Nàutic l’Escala: balanç i reptes de futur 4.1. Temporada 2025 i desestacionalització Entrevista amb Narcís Carreres (president) i Raimon Roca (director gerent) del Club Nàutic l’Escala. • Balanç positiu de la temporada: - Ocupació mitjana de l’amarre un 2,7% superior a l’any anterior - Més mesos amb les embarcacions a l’aigua, afavorint la desestacionalització de l’activitat nàutica - Increment notable del soci esportiu, ara al voltant dels 250 membres • L’estiu ha estat bo, sobretot l’agost; el juliol va venir marcat per pitjor temps. 4.2. Esport per a infants i joves: casals i esport blau • Casals d’estiu: - Summer School en col·laboració amb l’IES de l’Escala: combinació d’esports nàutics i anglès per a infants - Campus juvenil de multiactivitat nàutica • Aquests programes introdueixen nens i nenes al port, que després poden continuar a: - Cursos de vela de perfeccionament - Rem de mar • Esport blau escolar: programa anual amb escoles per apropar la vela i la mar a alumnes durant el curs. 4.3. Salut blava i vela adaptada • Projecte de Salut Blava amb la Fundació Salut Empordà i el CAP: - Sessions de rem per a persones amb patologies oncològiques o necessitats de benestar emocional - Inspirat en una prova pilot amb la Universitat de Barcelona i Dipsalut - Objectiu: millorar estat emocional i qualitat de vida • El club també fa anys que treballa en vela adaptada, integrant persones amb diversitat funcional. 4.4. Manteniment d’instal·lacions i exposició a nord • El port està exposat als vents de nord, fet que accelera el desgast d’infraestructures. • Tardor, hivern i inici de temporada s’aprofiten per a grans tasques de manteniment del port. 4.5. Relació amb el municipi i vida social • El Club Nàutic està molt vinculat a la Festa de la Sal i a la navegació tradicional: - Coorganització de la trobada de vela llatina (20 embarcacions) juntament amb l’Associació d’Amics de la Vela Llatina. • Activitat social intensa: - 35–40 esdeveniments anuals (regates, trobades de pesca, etc.) - 4–6 conferències hivernals sobre temes nàutics i portuaris - Arrossades i actes de germanor per enfortir la comunitat de socis i usuaris 4.6. Competició i grans esdeveniments • L’any 2025 es planteja com un any de transició després d’haver acollit grans campionats. • Per al 2026 ja està confirmat: - Campionat d’Europa de la classe Moth (MOB): monocascos lleugers foilers que s’eleven sobre l’aigua - Es preveu una participació d’uns 90 regatistes d’elit • Dos regatistes locals (Marc i Gerard) competeixen en aquesta classe i podran fer-ho “a casa”. 5. “Gent de Calella, gent de mar”: fotografia i memòria oral 5.1. L’exposició i el seu plantejament Entrevista amb Quim Botell, de l’entitat fotogràfica Fotofilm Calella. • Exposició “Gent de Calella, gent de mar”, presentada a la Fira de Calella. • És una crònica fotogràfica de la Calella pescadora, quan la ciutat “respirava mar” i conviuien: - Les barques i xarxes dels pescadors - Els primers anys del turisme de sol i platja • Les fotos provenen sobretot de fons familiars de pescadors; sovint no se’n coneixen els autors. • Molts mariners eren coneguts pel motiu (mote) més que no pas pel nom: Pitu, Xaloc, Porronet, Ted, etc. 5.2. Integració de testimonis orals • L’exposició es complementa amb àudios de pescadors veterans encara vius, accessibles també en línia: - Expliquen històries lligades a cada imatge (tipus d’art de pesca, barques, conflictes, anècdotes) - Donen context humà i emocional al material visual Exemple: records d’un pescador explicant com es calaven sardinals, com es mesurava la fondària i com es muntaven els rams per atraure sardines. • Un cas emotiu és el del Porronet: a l’exposició hi ha fotos seves i del seu pare a la barca, i el besnét s’hi pot fotografiar al costat. Es fa evident el fil generacional pescador. 5.3. Recuperar la memòria d’una Calella sense port • Avui a Calella hi ha pocs pescadors professionals; molts van emigrar a ports com Arenys o Blanes. • A la platja de les barques encara hi ha algunes embarcacions petites d’aficionats, que conviuen amb banyistes i turistes. • Fotofilm Calella reivindica el paper de les entitats fotogràfiques en la recollida i preservació de memòria visual de la ciutat (pescadors, tèxtil, pagesia, etc.). 6. “Un Mediterrani viu”: biotop de Torredembarra i divulgació 6.1. Natural Art Reef i els biòtops Entrevista amb Irene Gonzalo, biòloga i project manager de Natural Art Reef. • L’associació neix a partir del treball de Miquel Rota, pioner en aquaris marins i en traslladar el concepte d’“aquari” al mar amb esculls artificials (biòtops). • En 30 anys han col·locat més de 400 biòtops de carbonat de calç al litoral català. • Objectius: - Afavorir la regeneració d’hàbitats i la biodiversitat - Estudiar científicament l’efecte d’aquests esculls - Fer educació i conscienciació marina 6.2. El biotop de Torredembarra • És el projecte estrella: una gran muntanya de pedra calcària a pocs metres de la costa de Torredembarra. • Característiques clau: - 20 metres d’alçada aproximadament - Dissenyat per imitar fons naturals: cavitats, refugis, relleus - Zona protegida de la pesca, fet que permet la instal·lació de fauna vulnerable • En només un parell d’anys, el biotop s’ha convertit en un ecosistema ric i complex: - Presència de peix lluna, gorgònies, llagostes i moltes altres espècies - S’ha observat que serveix com a estació de neteja per als peixos lluna 6.3. L’exposició itinerant “Un Mediterrani viu” • Pensada com un recorregut experiencial en tres àmbits: Antecedents: història de Natural Art Reef, esculls artificials i usos del carbonat de calç. El Biotop de Torredembarra: resultats científics, fotos, vídeos i observacions de comportament. Consciència marina i educació: taules amb mostres, jocs, realitat virtual i augmentada. • Tecnologia immersiva: - Ulleres de realitat virtual amb imatges gravades al biotop - Mòduls de realitat augmentada sobre espècies com la rajada toro, en perill crític • Treball amb escoles i col·lectius amb diversitat funcional: - Visites guiades per a nens i nenes que potser no han vist mai el fons marí - Experiències per a persones que, físicament, difícilment podrien bussejar “És un retorn a la societat del que és seu: el mar és de tothom, nosaltres només el fem visible.” 6.4. Investigació i col·laboracions • El biotop actua com un observatori de creació d’ecosistemes des de zero. • S’hi fan estudis amb: - Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya • Es treballa sobre: - Colonització d’espècies - Canvis de comportament (com la rajada toro que hi acudeix regularment) - Potencial replicabilitat del model en altres indrets, sempre prioritzant la protecció del que ja existeix. 7. Càpsula de cetacis: el dofí mular (Tursiops truncatus) 7.1. Identificació i comportament Secció “Les càpsules del mar” amb l’Associació Cetàcia (Arnau). • Nom científic: Tursiops truncatus. • Morfologia: - Dofí de mida mitjana (uns 3 metres), molt robust - Color gris uniforme (monocromàtic), amb ventre més clar - Aleta dorsal alta i falcada, situada cap a la meitat del cos • Comportament a mar: - Sovint tranquil en superfície, però capaç de grans velocitats i salts - Pot mostrar-se agressiu amb altres espècies (s’han reportat atacs mortals) 7.2. Alimentació i distribució • Dieta principal: peixos, i ocasionalment cefalòpodes. • Hàbitat al Mediterrani: - Espècie resident tot l’any - Preferència per la plataforma continental (fondàries fins als 200 m) - És el dofí que més sovint es veu des de la costa, si les condicions són bones 7.3. Amenaces principals • Classificat com a vulnerable per la UICN. • Amenaces clau: - Captura accidental en arts de pesca - Competència pel recurs amb la pesca professional (disminució de preses) - Contaminació i bioacumulació de tòxics, que afecten sistema nerviós i reproducció 7.4. Observació responsable i fotoidentificació • Normativa bàsica d’albirament: - Reduir la velocitat fins a 4 nusos com a màxim - No acostar-se a menys de 60 metres; si és el dofí qui s’apropa, mantenir rumb i velocitat reduïda • Fotoidentificació: - Es fa a partir de les marques de l’aleta dorsal (talls, cicatrius, etc.) - Permet reconèixer individus al llarg del temps i entre regions - Associació Cetàcia ha detectat reavistaments d’alguns dofins identificats també a Múrcia i al nord del Mediterrani, mostrant grans desplaçaments. “Només veure’ls ja és un espectacle; no cal perseguir-los, cal observar amb respecte.” 8. Altres continguts i elements de continuïtat • S’obren i tanquen hores amb falques d’Arran de Mar com “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”, música i autopromocions de Tarragona Ràdio i d’altres programes (com Raulina amb salsa). • Es dona pas a un butlletí informatiu de Tarragona Ràdio (canvi de contracte de neteja a la ciutat, obres a la URV – Universitat Rovira i Virgili (URV), dades d’atur) que actua com tall entre la primera i la segona hora. • La segona hora segueix el guió anunciat a l’inici: clubs nàutics, exposicions, nova mirada al Mediterrani i divulgació marina. En conjunt, l’episodi combina informació local i sectorial (pesca, ports, seguretat hidràulica i energètica) amb relats humans (pescadors de Calella, naturistes, caçadors del delta) i contingut científic (biòtops, botànica marina, cetacis), oferint una visió molt completa de la relació entre la societat catalana i el seu mar.

  • 17'

    Celnet denuncia inacció en el control de l'aire al Camp de Tarragona

    Denúncia de Celnet per la Qualitat de l'Aire L'entitat Celnet, a través del seu portaveu Adrià Pallajà, ha presentat tres informes elaborats per universitats catalanes que demostren la necessitat urgent de regular la contaminació industrial al Camp de Tarragona. L'entitat critica la inacció política i la falta de voluntat de la Generalitat per aplicar un marc normatiu més estricte. Les Eines de Regulació Necessàries Segons l'organització, el control de la contaminació s'ha de basar en tres pilars fonamentals: Control efectiu: Millora de la xarxa de vigilància amb la instal·lació d'equips que actualment estan emmagatzemats. Legislació específica: Creació d'una llei de qualitat atmosfèrica que inclogui límits per a compostos actualment no regulats de forma estricta. Règim de sancions: Aplicació de multes a les empreses que superin els llindars permesos en les seves autoritzacions ambientals. Compostos Tòxics i Límits Legals El focus de la denúncia recau en dos compostos altament nocius: Benzè: Tot i estar regulat, la llei actual només contempla mitjanes anuals. Això permet que pics de contaminació molt elevats (fins a 100 micrograms/m³) quedin diluïts i siguin legalment acceptables, malgrat el seu risc per a la salut. 1,3-Butadiè: Un compost cancerigen que actualment no té cap tipus de regulació a Catalunya, malgrat que en països com el Canadà o el Regne Unit sí que està limitat. "Si no es regula la contaminació és per inacció, irresponsabilitat i falta de voluntat política." Reivindicacions a la Generalitat Celnet exigeix que la informació sobre el que respira la ciutadania sigui accessible en temps real mitjançant un portal de transparència. Així mateix, insten a instal·lar immediatament els equips de mesura arran de la moció aprovada al Parlament de Catalunya per monitorar la producció de la indústria petroquímica.

  • 1h 53min

    Qualitat ambiental, pesca i costa catalana

    Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar estructurat en dues grans parts: butlletí informatiu marítim i costaner a la primera hora, i reportatges i entrevistes de fons a la segona. El fil conductor són el mar, el litoral català i la relació entre medi ambient, activitat econòmica i vida quotidiana. 1. Bloc informatiu de costa catalana 1.1. Costa Brava: ports i memòria marinera • Concessió del Club Nàutic l’Escala: el club vol una nova pròrroga de la concessió de la dàrsena esportiva que acaba el 2029. - Històric: concessió inicial el 1979, ampliada el 1999 per 30 anys. - El president Narcís Carreres defensa que el club és motor econòmic local i que ha apostat per vela esportiva i un model de club dinàmic, sense ànim de lucre però en instal·lacions de titularitat pública (Ports de la Generalitat). • Calendari solidari de mariners de Cadaqués: - Projecte del fotògraf José Ignacio Píriz, idea d’un jove pescador (Samu). - 12 retrats de “llops de mar” en clau d’emoció, humor i solidaritat, per recaptar fons per a l’hospital residència de Cadaqués. - Participació del pintor Danilo Fernández i del col·lectiu CREA; venda del calendari (15 €) i rifa solidària del quadre. 1.2. Terres de l’Ebre: educació al riu i gastronomia marinera 1.2.1. Projecte educatiu Los Rius Ens Mou • Més de 800 alumnes de 13 centres participen en activitats de rem i navegació pel riu Ebre. • Objectius principals: - Apropar infants i joves al riu com a espai identitari i ecosistema clau. - Conèixer flora, fauna i patrimoni fluvial (torre de la Carroba, font del Quinto, pedrera, canals…). • Participació institucional: IDC, Departament d’Educació, Federació Catalana de Rem, Secretaria General de l’Esport. • Efecte a llarg termini: molts alumnes acaben incorporant-se a clubs de rem del territori. 1.2.2. Jornades gastronòmiques a l’Ametlla de Mar • Es presenta l’Agenda Gastronòmica 2026 amb quatre grans blocs clàssics, orientats a la promoció de la cuina marinera: - Jornades de la Galera de les Terres de l’Ebre (febrer–març). - Jornades de la Tonina Roja del Mediterrani i Ruta de la Tapa Roja (abril), lligades a la festa Tuna Race Balfegó. - Jornades dels fideus rossejats i mostra de vins de la DO Terra Alta (maig–juny). - Jornades del peix de llotja i la rossejat (octubre), amb la quarantena diada del rossejat. • L’Agenda es consensua amb bars i restaurants; la gastronomia es consolida com a eix turístic estratègic. 1.3. Garraf i Maresme: gestió de residus i promoció nàutica 1.3.1. Neteja i residus a Vilanova i la Geltrú • Nou contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària (8 anys, ~100 M€) amb Valoriza com a candidata principal. • Millores destacades: - Renovació integral de contenidors i camions. - Equip específic per a la neteja de platges amb maquinària pròpia. - Fins a 20 nous operaris i servei de neteja de pintades. • Model de recollida: - Porta a porta per a comerç i restauració. - Es descarta, de moment, contenidors intel·ligents amb identificació d’usuari per a l’ús domèstic. • L’alcalde Juan Luis Ruiz remarca la voluntat de lideratge municipal fora de la mancomunitat i de trencar amb anys de servei “precari”. 1.3.2. Gran Premi Principat d’Andorra de Vela a Arenys de Mar • El Club Nàutic d’Arenys acull el Gran Premi Principat d’Andorra de la Vela, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela. • Participació estimada: 250–300 embarcacions (Optimist, ILCA, 420, Europa…). • Mònica Azón el defineix com “la gran festa de la vela catalana”: - Andorra té federació pròpia des de Barcelona 92, però recorre a Arenys per manca de mar. - Impacte visual fort: la costa plena de veles, amb recomanació de gaudir tant de la regata des de lluny com de l’ambient a terra. 1.3.3. Joc de taula Mataró Pam a Pam • Joc local de preguntes i proves creatives sobre història, cultura, comerç i natura de Mataró. • Característiques: - 180 targetes de preguntes (art i cultura, comerç i ciutat, natura i entorn). - Mecàniques variades: respondre, fer mímica, dibuixar. • Funció: eina lúdica i pedagògica per enfortir identitat local i com a regal de Nadal. • Forma part d’una col·lecció de jocs dedicats a altres ciutats catalanes. 1.4. Costa Daurada i Tarragona: emergències climàtiques i cultura 1.4.1. Inundacions al barri de la Mora (Tarragona) • Es compleix un any dels aiguats del 4 de novembre 2024, que van afectar uns 150 habitatges i garatges al barri de la Mora (prop del Riu Francolí). • Situació actual: - En marxa el dipòsit antidesbordaments, però el veïnat exigeix més actuacions al barranc i al canal. - S’havia creat una comissió tècnica interadministrativa (Ajuntament de Tarragona, altres municipis, Generalitat, Estat, veïns i entitat ambiental La Sínia), però encara no s’ha reunit i es percep com massa política i poc tècnica. • Propostes veïnals: - Neteja del canal i actuació integral al barranc. - Aprendre d’exemples com Alcanar, que ha impulsat taules tècniques i mesures pioneres. • Acció reivindicativa: vermut popular per reclamar resiliència real davant de futures DANAs. 1.4.2. Festival REC i cicle Fem Soroll a Tarragona • El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) impulsa el cicle Fem Soroll, quatre projeccions al CaixaForum Tarragona. • Objectiu: transformar silenci en diàleg i donar veu a realitats silenciades a través del cinema. • Geografies de les pel·lícules: de Gaza a Bilbao, passant per Bielorússia, Rússia i el París del Maig del 68. 1.4.3. Temps i trànsit • Informació marítima: mar de fons residual però tendència a mar ajol / bassa d’oli al matí, amb reforç del vent de sud a la tarda (maró a la Costa Brava). • Trànsit viari: accidents a la C-14 i A-2, retencions a C-58, C-33, AP-7, B-30 i a la Ronda Litoral de Barcelona. 2. Entrevista: contaminació industrial al Camp de Tarragona 2.1. Celnet i la inacció institucional Entrevista extensa amb Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma Celnet, sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i el Polígon Petroquímic. • Punt de partida: tres informes de universitats catalanes que demostren que: - Hi ha contaminació crònica de compostos tòxics i cancerígens (especialment benzè i 1,3-butadiè). - La Generalitat té eines legals i tècniques per regular millor, però no les aplica. "Si no es fa, és per inacció i per falta de voluntat política." 2.2. Problemes de fons: normativa insuficient • El benzè està regulat només amb mitjanes anuals (uns 2 µg/m³), fet que dilueix episodis punta de contaminació (100–200 µg/m³). • El 1,3-butadiè no té cap límit legal a Catalunya, tot i ser reconegut com a compost cancerigen. • Conseqüència: episodis greus però curts resulten “legals” perquè s’amortitzen a la mitjana anual. 2.3. Full de ruta proposat per Celnet Celnet defensa tres eixos: control, legislació i sancions. Control Ampliar i millorar la xarxa pública de vigilància de la qualitat de l’aire. Instal·lar equips de mesura ja comprats i enguany emmagatzemats per la Generalitat. Monitorització contínua i transparent, amb dades consultables per la ciutadania. Legislació específica per al Camp de Tarragona Aprovar una Llei de qualitat atmosfèrica catalana que: • Fixi límits per al 1,3-butadiè i revisi el benzè. • Defineixi valors màxims per períodes curts (4 h, 8 h, 24 h) per captar episodis. Basar-se en referències d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda i altres). Règim sancionador efectiu Integrar els nous límits a les autoritzacions ambientals integrades de les empreses. Sancionar els superaments puntuals d’episodis, i no només els incompliments anuals. Garantir que les sancions incentivin canvis reals i millores tecnològiques. 2.4. Estat de les relacions amb l’administració • Celnet denuncia reunions escasses i poc productives amb la Regidoria de Medi Ambient i el departament competent. • Malgrat les mocions aprovades al Parlament i els equips comprats, no s’han fet els passos clau: - No s’han instal·lat els nous sensors. - No s’ha avançat en la nova normativa. • També reclamen un gran estudi de qualitat de l’aire a Tarragona ciutat, pendent de desplegar per traves burocràtiques i manca de voluntat. 3. Cultura popular i identitat marinera: gegants de Palafrugell 3.1. Els gegants Pitu i Lluna • Entrevista a Bruno, membre de la colla gegantera de Palafrugell. • La parella de gegants representa la llegenda de la creació de l’Empordà: - La Lluna: sirena que simbolitza la Mar Mediterrània i la Costa Brava. - En Pitu: pastor que baixa des del Ripollès fins a la costa; s’enamoren i “funden” l’Empordà. • Figures creades el 1986 per Josep Puig i reconstruïdes després pel taller Ventura & Hosta. • Relació amb altres colles: “cosins germans” dels gegants de Roses amb la mateixa temàtica. 3.2. Patrimoni, relleu generacional i nova figura • La colla també compta amb capgrossos d’oficis (tapers, pescadors, surers, pirates…) que evoquen el teixit econòmic de Palafrugell. • Moment actual: - Reimpuls de la colla gegantera després de gairebé 20 anys d’absència. - Ja són una cinquantena de membres (músics, portadors, ajudants). - Bon estat de salut i capacitat per fer sortides arreu de Girona i Barcelona. • Novetat: presentaran el primer fill de Pitu i Lluna, un gegantó amb trets heretats del pare; es triarà el nom en votació popular durant la festa de Sant Martí. • Reflexió sobre joventut i cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles de cultura tradicional com a espai de convivència, festa i identitat. 4. Segona hora: crisi del sector pesquer i gestió de residus 4.1. Vilanova i la Geltrú: els pescadors “tornen a dir prou” Entrevista amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. 4.1.1. Context: gestió de dies de pesca i normativa europea • L’any anterior el sector va aconseguir ampliar els dies de pesca d’arrossegament de 27 a ~130 dies després de fortes mobilitzacions. • El Ministeri i la Secretaria General de Pesca es van comprometre a: - Reformar el reglament de pesca, incloent el benchmarking i nous criteris de gestió. - Treballar en un termini de sis mesos, ja superats sense resultats. 4.1.2. Queixes principals del sector • Absoluta manca de respostes: - Ningú sap quants dies de pesca queden ni si es podran “agafar dies” de l’any següent. - Incertesa sobre atur i vedes: si es para ara, pot faltar prestació per a la veda de febrer-març. - En reunions amb federacions catalana i espanyola, l’administració respon sistemàticament: “no ho sabem”. “Aquí no s’ha bellugat ningú… no sé què dir-li a la meva gent a la reunió de la tarda.” • Pressió sancionadora vs. inacció reguladora: - El Ministeri és molt àgil posant multes, però lent definint normes i solucions. - El sector es planteja la desobediència civil (sortir a pescar igualment) com a única sortida. 4.1.3. Altres problemes pendents • Tonyina i captura accidental: - A l’encerclament i altres arts, quan apareixen tonyines perseguint sardines i seitó, moltes moren al xarxó. - Els pescadors estan obligats a llençar-les al mar, tot i estar ja mortes, perquè no poden legalment desembarcar-les. • Desigualtats territorials: - Andalusia gaudeix d’una regula­ció més laxa (més hores de feina, possibilitat de treballar festius nacionals), i això es percep com una competència deslleial. • Importacions de peix d’altres països: - Es denuncien productes pescats amb arts prohibides a Espanya, que igualment entren al mercat sense aranzels ni controls diferencials. 4.2. L’Ampolla: reciclatge i reducció de la taxa de residus Entrevista amb Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla. 4.2.1. Obligació europea i resposta local • Normativa europea: la taxa de residus ha de cobrir el 100 % dels costos del servei. • El 2025 l’Ampolla ja va haver d’apujar la taxa perquè l’Ajuntament assumia uns 200.000 € de dèficit anual. • Ara, gràcies a: - Millora del reciclatge. - Rebaixa prevista de costos del COPATE (30–40.000 € menys). - Nova taxa específica per als habitatges d’ús turístic (uns 640 HUTs). …l’Ajuntament anuncia una rebaixa general del 5 % a llars i comerços. 4.2.2. Millores en recollida selectiva • L’Ampolla és pionera des de fa més d’una dècada en: - Porta a porta de cartró, vidre i envasos per a comerços i restauració. - Recollida selectiva de fracció orgànica dels grans productors. • Resultats: - Recollida selectiva global del 60 %, per sobre de l’objectiu europeu i català (55 %). - Percentatge d’impropis en orgànica global del 18,7 %, però només 4–5 % a la restauració. • Clau econòmica: menys tones de resta a l’abocador i menor cost de cànon (que ha pujat de 41 a 71 €/tona en pocs anys). 4.2.3. Habitatges d’ús turístic i equitat fiscal • Fins ara pagaven com una llar normal, tot i funcionar com a negoci. • S’introdueix una quota addicional d’uns 30 € per HUT, equiparant-se a models d’altres municipis turístics. • L’alcalde remarca que la mesura no ha generat queixes destacables i que respon al principi qui contamina/paga. 4.2.4. Reptes de futur • Millorar encara més la qualitat del reciclatge domèstic, sobretot en orgànica. • Estudiar nous sistemes: - Contenidors amb targeta identificativa. - Sistemes incentivadors i/o penalitzadors per premiar qui recicla bé i encareix qui no ho fa. • Arasa subratlla que les decisions s’hauran de prendre coordinadament a través del COPATE. 5. Campanya oceanogràfica Porcupín (Gran Sol – Atlàntic Nord) Entrevista (en castellà) amb Francisco Baldó, investigador de l’IEO-CSIC, sobre la campanya Porcupín al calador atlàntic de Gran Sol. 5.1. Objectius i metodologia • Campanya de 38 dies en alta mar (11 de setembre – 18 d’octubre) amb vaixell d’investigació. • Finalitat principal: - Obtenir dades independents de la flota comercial sobre l’estat de poblacions de: • Merluza (lluç) • Rapes • Cigala • Gallos (peixos plans) • Metodologia: - Pesques estandarditzades d’arrossegament de fons, distribuïdes en estrats de profunditat. - Avaluació d’índexs d’abundància* i estructures de talla. - Recollida de mostres biològiques (creixement, reproducció, dieta, etc.). 5.2. Resultats preliminars • El calador estudiat mostra, en general, força estabilitat en abundància d’espècies comercials. • Es detecten fluctuacions a llarg termini, però sense canvis bruscos recents: - La merluza va baixar cap al 2014, ara s’observa lleu recuperació. - La cigala s’està recuperant bé, gràcies a vedes i mesures de gestió. • S’observa un màxim històric anecdòtic d’un tauró opportunista (Galeus melastomus), sense implicacions greus. 5.3. Canvi climàtic i desplaçament d’espècies • L’equip constata canvis en la composició específica: - Espècies pròpies de climes més càlids / tropicals apareixen més al nord. - Espècies de zones fredes es desplacen cap a latituds més altes. • Interpretació: conseqüència directa del escalfament global dels oceans. • A curt termini, no es considera crític per a merluza, cigala o rapes (espècies amb àmplia distribució), però sí preocupant per a l’equilibri dels ecosistemes i espècies més especialitzades. 5.4. Importància del calador i coordinació europea • El calador Porcupín, al nord del Gran Sol i dins la ZEE irlandesa, és: - Una àrea molt rica en nutrients per la seva estructura de muntanya submarina i corrents ascendents. - Històricament clau per a la flota gallega des dels anys 60. • La campanya s’emmarca en un programa europeu coordinat (CIEM/ICES) que cobreix tot l’Atlàntic nord-est. • Les dades de Porcupín alimenten els assessoraments científics que fonamenten les quotes de pesca i mesures de gestió a la UE. 6. Fil conductor i idees clau de l’episodi 6.1. Mar, territori i governança • L’episodi posa de manifest una interdependència constant entre: - Activitat econòmica (pesca, nàutica, turisme, gastronomia). - Gestió pública (contractes de neteja, regulació ambiental, planificació de residus). - Impactes ambientals (contaminació atmosfèrica, inundacions, canvi climàtic als oceans). 6.2. Participació ciutadana i pressió social • Plataformes com Celnet, associacions veïnals (la Mora) i confraries de pescadors exerceixen una pressió crucial per canviar polítiques públiques. • El cas de l’Ampolla mostra que implicar la ciutadania en el reciclatge pot traduir-se en beneficis econòmics directes (rebaixa de la taxa). 6.3. Cultura i identitat com a eix transversal • Des dels calendars solidaris de pescadors fins als gegants de Palafrugell o el REC a Tarragona, la cultura apareix com a eina per: - Donar visibilitat a la vida marinera i a la memòria col·lectiva. - Enfortir la cohesió social i l’orgull de territori. En conjunt, l’episodi articula una mirada àmplia sobre la costa catalana i atlàntica: des de la qualitat de l’aire al Polígon Petroquímic i la crisi dels pescadors, fins a la festa de la vela, el reciclatge municipal i l’ecosistema cultural i festiu lligat al mar.

  • 1h 52min

    Mar, pesca i territori: notícies i mar de fons

    Context i format del programa Arran de Mar és l'espai més marítim de Tarragona Ràdio, emès de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. L’episodi combina butlletí informatiu marítim, seccions especialitzades i agenda d’activitats, amb un fort focus en pesca, ports, medi ambient i vida costanera. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Port Pesquer de l’Escala: obres clau de modernització • Visita de la consellera Sílvia Paneque a les obres de millora de la llotja, el Maram i magatzems del Port Pesquer de l’Escala. • Motiu de la intervenció: - Corrosió per pas del temps i temporals (tramuntanades, ventades). - Taulades arrencades dels forjats i risc per a la seguretat dels treballadors. • Característiques de les obres: - Durada aproximada: 1 any i mig. - Finalització prevista: principis de 2026. - Inversió: 2,5 M€. - Ús de materials resistents a ambients marins i modernització d’instal·lacions elèctriques i d’aigua. • Impacte sobre el sector pesquer: - El patró major Josep Lluís Soret destaca que les instal·lacions estaven «molt degradades» i amb risc de fer mal a algú. - Ara esperen millor seguretat, comoditat i rendiment per garantir activitat pesquera durant anys. “Esperem, a partir d’ara, treure un gran partit, treure un rendiment, i assegurar una activitat pesquera durant uns anys al nostre poble.” • Visió municipal: - L’alcalde Josep Bufill considera el sector portuari (pesca, nàutica i esbarjo) estratègic per a la promoció econòmica i l’ocupació. - Es valora positivament que administracions supramunicipals hi inverteixin. • Complement cultural: - Exposició «Els ports de Catalunya, un mar de paraules» al Club Nàutic de l’Escala, per preservar el vocabulari mariner en català. 1.2. Fibra òptica al litoral ebrenc • La Generalitat adjudica les obres per desplegar xarxa pública de fibra òptica entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. • Dades principals: - Pressupost: 520.863 €. - Més de 12.700 m de micro rassa i diverses canalitzacions. - Instal·lació de 14.530 m de fibra de 144 fibres. • Context territorial: - S’emmarca en el pla de fibra òptica a les Terres de l’Ebre. - Inversió acumulada a la zona: 7,7 M€ i més de 125 km nous de xarxa. - Objectiu de país: que el 100% dels municipis tinguin un punt de connexió a la xarxa pública. • Inversió global prevista a Catalunya el 2025: 91,5 M€. 1.3. Aquicultura fotovoltaica a la Ràpita • El projecte d’aquicultura fotovoltaica presentat durant la visita de Salvador Illa podria generar 26 M€ anuals de benefici per La Ràpita. • Punts clau que destaca l’alcalde Javier Reverter: - La planta podria subministrar llum a tot el poble. - Prioritza que els beneficis reverteixin en la Mancomunitat i els nuclis d’Alcanar Platja, Montsiamar, Serramar i les Cases d’Alcanar. - El projecte es veu com un impuls econòmic i d’infraestructures per a La Ràpita i Alcanar. • Equipaments educatius: - S’anuncia que el nou institut de La Ràpita ja té pressupost aprovat. - Es vol poder donar la bona notícia abans de Nadal, després del tancament temporal de l’Institut Alfacs per desprendiments de roca. 1.4. Campionat Internacional de Natació Naturista a Sitges • Sitges acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primera vegada a Catalunya i segona vegada a l’Estat. • Organització: - Associació Naturista de la Platja d’Aiguadolç de Vilanova i la Geltrú. - Amb suport de la Federació Espanyola de Naturisme i la Federació Naturista Nudista de Catalunya. - Forma part del programa oficial de la Federació Internacional de Naturisme. • Format de l’esdeveniment: - 196 participants, 130 nedadors de 8 a més de 75 anys. - Proves de papallona, esquena, braça, lliures i relleus. - Competència esportiva ordinària, però sense banyador. “És el que seria una competició de natació ordinària [...] amb la diferència que no portem banyador.” • Logística territorial: - Competició a la piscina municipal de Sitges. - Allotjament al càmping Vilanova Park. - Inclou visites culturals i turístiques a Sitges i Vilanova i la Geltrú per promoure el naturisme com a estil de vida saludable i respectuós. 1.5. Castanyada, Halloween i comerç local al Maresme CastaWin a Arenys de Mar • La Unió de Botiguers d’Arenys de Mar organitza la CastaWin, una festa que barreja castanyada i Halloween: - Berenar popular i xocolatada. - Tallers de maquillatge i tatuatges. - Escape room familiar amb trama d’invasió alienígena. • Objectiu: oferir un espai de trobada per infants i joves i dinamitzar el comerç de la vila. • Aprenentatges de l’any anterior: - El format de barra nocturna amb música no va funcionar tan bé. - Es concentren més activitats a la tarda, enfocades a famílies, i es deriva el públic nocturn cap a la jornada de tapes al mercat municipal. Floristeries i Tots Sants al Maresme • Les floristeries del Maresme (exemple: Flors Freesia d’Arenys de Mar) noten que la tradició de portar flors per Tots Sants es va perdent. • Causes principals: - Augment de les incineracions. - Desconnexió generacional: els joves mantenen menys l’hàbit d’anar al cementiri. • Canvis en el consum de flors: - Es fan rams més petits per limitacions d’espai als nínxols. - El crisantem continua sent la flor típica, però guanyen pes la rosa, el lliri i la gerbera. - Puja molt la demanda de flor artificial, perquè dura tot l’any i permet compartir despesa entre familiars. “Ho tenen arreglat tot l’any i s’estalvien d’ara de pujar, de posar el natural, després tornar-lo a treure.” 1.6. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i millores ferroviàries Nova Associació Metropolitana • Es constitueix l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona al castell de Masricart (La Canonja). • Municipis fundadors: - Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja. - Vila-seca n’és absent per discrepàncies, especialment en relació amb l’estació intermodal. • Lideratge: - President: Roc Muñoz, alcalde de la Canonja. - Vicepresidenta: Dolors Ferrer, alcaldessa de Valls. • Objectius principals: - Crear una visió metropolitana compartida. - Enfortir un espai cohesionat i competitiu (segona àrea metropolitana de Catalunya). - Afrontar reptes estratègics: - Transició energètica. - Mobilitat i interconnexió entre municipis. - Promoció econòmica i captació de talent. - Desenvolupament d’infraestructures clau per al territori. Millores ferroviàries reclamades des de la Diputació de Tarragona • Reunió de la Diputació de Tarragona amb la Plataforma d’Usuaris del Ferrocarril per reclamar millores en la connexió ferroviària. • Absències destacades: Generalitat, Adif i Renfe no hi assisteixen. • Conclusions de la trobada: - Voluntat de fer front comú i anar conjuntament a Madrid per exigir millores. - Participació de diverses plataformes ciutadanes (Dignitat a les Vies, Trens Dignes, Ebre Priorat, Pròxima Parada Valls, Mercaderies per l’Interior...). “És d’agrair per part dels ciutadans veure aquest consens dels diferents partits polítics.” • La portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, insta els representants polítics a «treure les dents» per defensar el territori. • Es preveu que la taula tingui continuïtat. 1.7. Temps i trànsit al litoral Meteo marítima • Predomini de vent de sud / garbí i una mica d’ponent al litoral català. • Costa Brava Nord: - Vent reforçat la nit de divendres i dissabte al matí. - Condicions de maror. • Costa Barcelonina i Daurada: - Vent de garbí més suau i mar força tranquil·la. • Diumenge: - Entra tramuntana al Cap de Creus, amb mar creuada i ressaca. - Refrontall i vent de rebuf entre Costa Brava Sud i costa barcelonina. - Ambient massa suau per ser 1 de novembre. Trànsit • Situació carregada però assumible, amb especial atenció a l’AP-7: - Sentit sud (cap a Tarragona): - 6–7 km d’aturades entre Mollet del Vallès i Barberà del Vallès. - 3 km a l’alçada de Sant Cugat del Vallès. - 3 km entre Castellbisbal i Martorell. - Sentit nord (cap a Girona): - 7 km d’aturades intermitents entre Sant Cugat i Barberà. • Entrades a Barcelona: - Retencions de 3–4 km a la C-33 i C-58 des de Montcada i Reixac fins al Nus de la Trinitat. 2. Amb temps i una canya: actualitat de la pesca esportiva Secció fixa de divendres amb la Federació Catalana de Pesca, conduïda avui per Pedro Terol. 2.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada a les Balears • Catalunya es proclama campiona d’Espanya d’embarcació fondejada absoluta. “Hem complert el que vas prometre, hem guanyat l’or.” • Resultats individuals: - 3a i 4a posició per a pescadors catalans. - Es van escapar l’or i la plata per pocs punts, sobretot per una «pinxada» a l’última màniga. • Condicions de competició: - 22 embarcacions, 4 pescadors per barca. - Gran disparitat en les zones de fons: hi havia barques guanyadores amb 400 punts i d’altres amb poc més de 100. - Això dificulta que tots tinguin oportunitats iguals. 2.2. Sistema de puntuació i captura i solta • A l’embarcació, ja fa anys que s’aplica el sistema de captura i alliberament. • Com funciona la puntuació: - Les espècies s’agrupen en 5 grups. - Cada grup té una puntuació fixa (1 punt el grup 1, 2 punts el grup 2, etc.). - No es pesa ni es mesura el peix; només es compta quantes peces de cada grup. - Cada 45 minuts es fa el recompte i els peixos es retornen vius al mar el més ràpid possible. • Benefici ambiental: - Es redueix la manipulació del peix (galledes amb aigua i oxigenador, menys estrès). - S’alinea amb les pràctiques dels mundials. 2.3. Anècdotes i logística del campionat • Dues embarcacions van patir pannen mecàniques. • L’organització va haver de: - Buscar barques de substitució in extremis. - Reconvertir una barca que feia de jutge en barca de competició. - El jutge va seguir fent la seva feina per ràdio, controlant els participants a distància. • Malgrat tot, no hi va haver captures «rares»; la badia de Palma és relativament previsible pel que fa a espècies. 2.4. Canvis a la cúpula de la Federació Catalana de Pesca • Al setembre, el president de la Federació dimiteix. • Segons estatuts: - El primer vicepresident assumeix la presidència en funcions fins a les eleccions (previstes per octubre/novembre de l’any vinent). - El president en funcions no pot impulsar grans canvis de fons, però sí reordenar l’estructura interna. Nova estructura per àrees • S’abandona un model «pla» i es crea una estructura adaptada a la realitat de la pesca: • Dues grans àrees: - Pesca continental (aigües dolces, grans peixos, black-bass, etc.). - Pesca marítima: - Pesca des de costa (platja, roca, boia). - Caiac. - Embarcació tradicional. - Pato (flotador individual per pescar des del mar). • Pedro Terol és nomenat vicepresident de l’àrea marítima: - Assumeix responsabilitat sobre totes les modalitats de mar, no només embarcació. - Continua sent l’enllaç amb la Generalitat i altres institucions. - Vol aplicar un model de gestió més estructurat i homogeni (inspirat en la seva experiència en informàtica) a totes les modalitats. “Ara separar-la i posar entre el president i les modalitats un segon cap [...] facilita una mica.” 2.5. Calendari i feina «invisible» de la Federació • Novembre és un mes clau de gestió interna: • Competicions: - Resta un últim campionat d’embarcació: veterans/màsters el 22 de novembre, que tancarà la temporada. • Planificació de l’any 2026: - Cada club ha de presentar abans de finals de novembre totes les proves que vol organitzar el 2026. - La Federació: - Recull les propostes. - Detecta duplicats (dos clubs al mateix espai i dia). - Força canvis o comparticions de zona si cal. - Munta el calendari unificat i l’eleva a la Generalitat la primera setmana de desembre. • Objectiu: - Que la Generalitat aprovi el calendari a finals de gener, per començar a pescar com més aviat millor (febrer) i no haver d’esperar al març o abril. • Reflexió final: - Es reivindica la feina poc visible de gestió federativa, imprescindible perquè la competició funcioni. • Tancament amb to festiu: - El presentador desitja bona castanyada i «bona pesquera» de calamars. 3. Peixos morts al Garraf: descart, residus i sobrepesca 3.1. L’episodi: centenars de peixos morts a Vilanova • A la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú) han aparegut centenars de peixos morts, majoritàriament bogues. • Hipòtesi inicial (segons fonts de confraria): - Serien peixos descartats per pescadors artesanals que pesquen a la llum (encerclament de sardina i seitó). - En fer la tria a bord, haurien descartat les bogues i les haurien retornat a mar mortes. - El temporal hauria arrossegat els cadàvers fins a la platja. • L’Ajuntament ha començat la retirada dels peixos, operació que requereix dos dies per la gran quantitat. 3.2. Visió ambientalista (APMA Garraf) Intervé Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf. Demanda de transparència i anàlisi • Reivindica que l’Ajuntament i el servei de Medi Ambient: - Analitzin els peixos. - Emprin dictàmens tècnics abans d’atribuir causes. “Podria ser que els peixos s’haguessin mort per altres causes que no sabem.” Descart a la pesca i dades de la FAO • Recorda que el descart de peix és comú a tots els ports de Catalunya. • Dades de la FAO: - Arts menors i encerclament: descarten un 10–15% de les captures. - Pesca d’arrossegament: pot descartar fins al 40%. • Per tant, alerta que el problema no és exclusiu dels pescadors de la llum. Impacte ambiental i concepte de residu • Considera «lamentable» que un aliment es converteixi en residu al mateix lloc on es genera: - En lloc de ser gestionat i valoritzat, es llença al mar. - Insisteix que aquests peixos són residus i caldria tractar-los com a tals. • Proposta de valorització: - Donar sortides alternatives a aquestes espècies sense valor comercial (bogues, etc.). - Possibles usos: pinso o altres productes industrials. - Reclama ajudes i organització perquè els pescadors puguin portar el peix a port en lloc de llençar-lo. “El que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l’aliment.” Impacte real al mar • Distingeix entre: - Matèria orgànica (peix mort): el mar pot absorbir-la i reciclar-la fins a cert punt. - Residus plàstics: impacte molt més greu i persistent. • Tot i així, insisteix que la pràctica de llençar grans quantitats de peix mort no hauria de normalitzar-se. Marc legal i responsabilitats • Cita una llei de 2020 que busca reduir el malbaratament alimentari. • Considera que: - El peix llençat és un residu i té un responsable (el productor, en aquest cas pescadors / confraries). - Cal que poders públics i organitzacions pesqueres trobin solucions estructurals (sistemes de recollida, compensacions, tecnologies selectives, etc.). • Contraargument a la confraria: - Aquesta es justifica dient que: - Les bogues no tenen valor de mercat. - La llei no els permet portar-les a port i podrien ser sancionats. - Mercè creu que això mereix una explicació completa i pot indicar que «alguna cosa es fa malament» en el sistema. • Sobre la sobrepesca global: - Recorda que al món hi ha una sobrepesca generalitzada. - Com més es pesca, més difícil és mantenir el recurs. - Reivindica que l’activitat ha de ser sostenible en el temps. 4. Això no ho sabia: dic de recer i esculleres d’un port Secció de divulgació nàutica produïda des de Ràdio Arenys, amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys. 4.1. Escullera: anatomia d’un port segur • L’oient és convidat a «tancar els ulls» i imaginar-se una platja i una línia de roques que avança mar endins. • Escullera: - Formada per grans blocs de pedra procedents de pedreres (3.000–4.000 kg cadascun). - A vegades complementada amb blocs de formigó (més moderns). - Les pedres es disposen segons plànols topogràfics/batimètrics, no aleatòriament. • El «senyor del bastó»: - Figura clau de l’obra: un especialista que indica exactament on col·locar cada pedra perquè la resistència global de l’escullera sigui òptima. - L’objectiu és que les onades trenquin progressivament sobre les pedres i es dissipi l’energia abans d’arribar a les instal·lacions internes. • Temporal Gloria com a exemple extrem: - Va ser capaç de moure fins i tot aquestes pedres enormes. - En alguns ports es van veure blocs saltant per sobre de les defenses, obligant a reparacions. 4.2. Terminologia bàsica • Punta: extrem final d’un dic o escullera. - A Arenys es parla de punta vella (port antic, abans de la Guerra Civil) i punta nova (ampliació dels anys 50). • Dic: estructura principal que s’endinsa mar endins i configura el port. • Dic de recer: - És el cor de la seguretat d’un port. - Funció doble: - Aturar les onades de garbí o llevant abans que entrin al port. - Crear una zona interior calmada on els vaixells puguin baixar veles i maniobrar amb seguretat abans d’amarrar. “El dic de recer és l’element més important perquè protegeixi la gent que entra a dintre.” 4.3. Ports segurs i batimetria • Distinció entre ports segurs i ports problemàtics amb mala mar: • Entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, Carles afirma que: - L’únic port veritablement segur en qualsevol temporal és Arenys de Mar. - Entrar a Blanes, el Balís, Mataró o Premià en dies de fort onatge pot ser molt perillós. • Problema afegit: acumulació de sorra per corrents litorals: - La sorra es diposita a un costat del port i progressivament en va colmatant l’entrada. - On a la punta d’Arenys hi havia 18 metres de fondària, ara pot haver-n’hi només 8. - A menys fondària, l’onada es transforma abans i trenca amb més violència. • Necessitat de dregar regularment: - Clubs com Premià o el Masnou han de preveure al pressupost dregatges anuals per retirar sorra de l’entrada. 4.4. Disseny històric i cultura de seguretat • El port d’Arenys va ser dissenyat per l’enginyer Aurelio González Isla. • Característiques del projecte original: - Braços molt amples. - Permetien l’entrada a vela en qualsevol tipus de vent, sense dependre del motor. • Funció bàsica d’un port: - Sigui turístic, pesquer o comercial, ha de ser refugi segur en cas de temporal. • Riscos històrics: - Carles recorda una regata als anys 70 en què un fort temporal va causar 7–8 morts a Arenys. - En un altre episodi, una onada va fer caure dos tripulants de la barca de Joanola (marca de pastilles) a l’aigua; un d’ells va morir. • Missatge de fons: - El mar exigeix prudència extrema i respecte. - S’han millorat molt els elements de seguretat (armilles, línies de vida, ràdios, GPS), però la base continua sent un bon dic de recer i una entrada ben protegida. “Un port segur és també garantia de vida marinera, nàutica i de futur per la nostra costa.” 5. Plàstic Preciós: reciclar el mar i educar els joves Entrevista amb Adrià Tallada, cofundador de l’ONG Plàstic Preciós. 5.1. Qui són i què fan • Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017) i amb espai a Barcelona des de 2021. • Missió: - Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb enfocament comunitari i educatiu. • Àmbit d’actuació: - Tallers i projectes a tot l’Estat (Galícia, Andalusia, Extremadura, Canàries, etc.). - Especial vinculació amb zones de costa. 5.2. Fonts i tractament del plàstic • Orígens del plàstic que treballen: - Recollides i neteges de platges i espais naturals. - Residus recollits en centres escolars o organitzacions per convertir-los en mobiliari. - Residus específics d’empreses que ells poden reciclar. • Part dels projectes se centren en residu marí, tot i que és un plàstic de baixa qualitat i difícil reciclatge industrial. 5.3. Projectes destacats • Mobiliari escolar reciclat: - Substitueixen taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Fan decapat i repintat de les estructures metàl·liques. • Mobiliari urbà amb residu marí: - Caracterització i reciclatge de residus marins per fer bancs, elements de carrer, etc.. • Col·laboracions emblemàtiques: - Bàsquet Girona: - Canvi de gots d’un sol ús del bar per envasos reutilitzables. - Plàstic Preciós acompanya el canvi amb campanyes de conscienciació durant els partits. - Han acabat fabricant mobiliari i elements interns per al pavelló de Fontajau. - Banc de Sang i Teixits i altres entitats en campanyes de sensibilització. • Projectes després de la Dana al País Valencià: - Van participar en tasques de neteja i recol·lecció de residus. - Han fet mobiliari per escoles i pobles afectats. - Utilitzen part del residu de la riuada en projectes pilot d’investigació sobre la seva possible valorització. 5.4. Educació i les 3R • Base conceptual: reduir, reutilitzar, reciclar, amb èmfasi en reduir. • Tallers amb joves: - Activitats interactives on participen directament en el procés de reciclatge. - Es mostren exemples internacionals de consums molt més baixos de plàstic. - Es proposen hàbits concrets per reduir l’ús de plàstic d’un sol ús. • Responsabilitat estructural: - Subratllen que les empreses productores tenen el major pes: són qui posen el plàstic al mercat. - Cal combinar canvi d’hàbits individuals amb transformacions en la producció i la distribució. 5.5. Treball amb el sector pesquer i aliances • Plàstic Preciós col·labora amb: - Ports, empreses i entitats que volen reduir o valoritzar els seus residus. - Pescadors, amb tallers de conscienciació i projectes de reciclatge. • Visió sobre els pescadors: - Sovint se’ls veu com a culpables del residu al mar, però en realitat són última línia de defensa: - Sovint recullen residus amb les arts. - Necessiten un marnet perquè és el seu mitjà de vida. 5.6. Futur i implantació territorial • L’ONG s’ha traslladat a un espai de Barcelona Economia Circular, amb l’objectiu de: - Esdevenir referent a Catalunya en educació ambiental sobre plàstic. - Arribar amb més força a escoles i organitzacions. • Disposen de: - Web: plasticpreciósbcn.org. - Perfil d’Instagram: @plasticpreciósbcn. • Adrià subratlla que, tot i tenir molta feina, sempre hi ha espai per nous projectes i tallers, perquè ho fan per convicció i necessitat social. 6. Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú Intervenció de Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. 6.1. Característiques de la competició • Vilanova acull la Copa d’Espanya ILCA 4, prova puntuable per formar l’equip nacional que anirà a europeus i mundials. • Classe ILCA: - Abans coneguda com a Laser. - Una de les embarcacions més populars del món. - Variants: - ILCA 4 (4,7 m² de vela): categoria d’entrada per joves. - ILCA 6 (5,7 m²): classe olímpica femenina. - ILCA 7 (7 m²): classe olímpica masculina. • Dades de participació: - 140 embarcacions, dividides en dos grups de 70. - 9 proves previstes en 3 dies (3 per dia i per grup, 6 proves diàries en total). 6.2. Logística i condicions de vent • Els regatistes arriben el dia anterior per: - Fer mesuraments. - Sortir a l’aigua i conèixer el camp de regates i els règims de vent locals. • Previsió meteorològica: - Es preveu ponent estable, que facilita: - Establir un camp de regata net i regular. - Complir el timing de les proves. • Es navega lluny de la costa (1–1,5 milles), per evitar vents inestables i pèrdua d’intensitat prop de la platja. 6.3. Nivell esportiu i representació local • La ILCA 4 és una categoria amb molt nivell: - Molts participants venen de fer bons resultats en Optimist. - Alt component tècnic i competitiu; les classificacions són ajustades. • El Club Nàutic Vilanova té 6 regatistes classificats dins de la quota del 23% que correspon a Catalunya. “Per nosaltres és un orgull [...] demostra la feina que hem fet durant els últims anys.” • Opcions de podi: - Especial esperances en categoria femenina. - Com a català destacat, Tete cita Iker Mujica, amb gran trajectòria en Optimist i primer any fort en ILCA 4/6. 6.4. Catalunya potència en vela • Catalunya és una de les federacions de referència en vela, juntament amb Canàries i Balears. • S’hi fa molta feina esportiva i formativa, tot i que la vela no tingui tanta visibilitat com altres esports. • La vela no és només la Copa Amèrica: - Inclou vela lúdica, paddle surf, motos d’aigua, caiacs, natació en aigües obertes, etc. - Vilanova té condicions òptimes tot l’any per practicar esport nàutic. 7. Agenda de cap de setmana a la costa catalana 7.1. Costa Brava • Protagonisme de castanyada i Halloween (Castaway/CastaWin): - Activitats de tarda amb tallers, animació, passatge del terror i venda de castanyes a l’Escala, Roses, Llançà, etc. • Propostes culturals: - Tasta Patrimoni: itinerari guiat per Castelló d’Empúries i ruta pels espais medievals de l’Empordà (Sant Martí d’Empúries). • Activitats familiars: - Tarda de terror al Port Marina de Palamós. - Sortida a Mas Pinell (Torroella de Montgrí) per conèixer basses i tortugues d’aigua dolça. 7.2. Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona • Castanyada infantil a Roquetes: espectacle de la castanyera, xocolata i galetes per a infants disfressats. • Castauín a Benifallet: sopar popular, música en directe, DJ i festa combinant castanyada i Halloween. • Halloweenada a Deltebre: tarda amb concurs de disfresses, truc-o-trato per comerços i xocolatada. • Converses periodístiques (30 anys de la Plana Ràdio): xerrada amb Toni Cruanyes presentant el llibre La dona del segle. • Festival Parca (Ulldecona): reflexió sobre la mort des d’una mirada artística i col·lectiva. • Missió Flamenc (MónNatura Delta de l’Ebre): activitat familiar d’observació de flamencs amb telescopis. • Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre: demostracions, visites guiades a forns, producte local i conferències. • Festa del Vi de Gandesa (38a ed.): mostra de vins, nits de garnatxes blanques, tastos, concerts i dinar popular de clotxa. 7.3. Garraf • A més del Campionat Internacional de Natació Naturista: • Vila del Llibre de Sitges (5a ed.) al Centre d’Interpretació de la Malvasia: - Mercat editorial. - Recital en commemoració dels 90 anys de la mort de Fernando Pessoa. - Maridatges de Malvasia. - Xerrades sobre cuina medieval i literatura amb Màrius Serra i Sebastià Bennasar. 7.4. Maresme • Festa de Tardor al barri de la Llàntia (Mataró): 3 dies de festa amb gegants i personatges festius (castanyera, fulla caduca, monjo, etc.), túnel del terror i food trucks. • CastaWin a Arenys de Mar (ja detallada) a la plaça de l’Església. • Llabagüin a Lladaneres: nit amb túnels del terror (infantil i general), tallers, zona gastronòmica, DJ, i rutes de «Crit o Confit» i cases encantades. • Festa popular de tardor a Santa Susanna: castanyes torrades, música, activitats infantils i ambientació mixta tardor-Halloween. • Castanyada popular a Calella: a la plaça de l’Església amb música, castanyes, moniatos i moscatell, seguida d’un sopar popular amb concurs de disfresses i ball. 8. Tonalitat del programa i fils conductors • El programa combina un to distès i proper (bromes sobre Halloween, panellets i peixos grans trobats a platja) amb contingut informatiu dens sobre: - Infraestructures portuàries i digitals. - Transició energètica (aquicultura fotovoltaica). - Planificació territorial (Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona). - Transport ferroviari i mobilitat. - Sostenibilitat marina (descarts pesquers, plàstics, enginyeria de ports segurs). • Tres eixos temàtics clau de l’episodi: - Mar i pesca: des de la Federació Catalana de Pesca fins a la problemàtica dels peixos descartats i el paper dels ports. - Medi ambient i canvi de model: residus plàstics, sobrepesca, lleis contra el malbaratament, innovacions com l’aquicultura fotovoltaica. - Territori i comunitat: nous ens metropolitans, millores ferroviàries, festes locals (castanyada/Halloween) i cultura marinera. • L’estructura de magazín permet alternar notícies dures, entrevistes tècniques i seccions de divulgació, culminant amb una agenda molt completa per al cap de setmana.

  • 1h 52min

    Mar, patrimoni i inclusió social a Arran de Mar

    Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar amb una estructura molt clara en dues grans parts: Primera hora (informativa i d’actualitat): repàs de notícies de tota la costa catalana, centrades en medi ambient litoral, sector primari (arròs i pesca), turisme i patrimoni, educació nàutica i transició energètica. Es tanca amb butlletí marítim (temps i trànsit). Segona hora (reportatges i entrevistes): espai monogràfic amb ONG ambiental sobre plàstic, cultura popular marinera (gegants), sanitat i fauna (grip aviar al Delta), vela esportiva de competició i nàutica social inclusiva, i final amb càpsula divulgativa sobre cetacis. L’episodi combina • defensa del medi marí i litoral, • economia blava i sectors tradicionals (pesca, arròs, càmpings), • patrimoni romà i gestió institucional (Tarragona / Mèrida), • educació i inclusió a través del mar. 1. Notícies de la Costa Brava i Empordà 1.1 Flora invasora als penya-segats de l’Escala • Es presenta el projecte Life Med Cliffs (des de 2021) per gestionar i divulgar sobre la flora exòtica invasora als penya-segats litorals de la Costa Brava. • Objectiu principal: preservar la biodiversitat de la flora autòctona en hàbitats fràgils i protegits (Parc Natural del Montgrí i duna litoral). • Exposició itinerant al vestíbul de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de l’Escala, amb plafons sobre: - El programa Life i l’àmbit de Cap de Creus. - Les espècies invasores més problemàtiques: gadània, figuera de moro, ungla de gat, ailant. • Aquestes espècies amenacen flora protegida com ensopaguera, coixí de monja, campaneta de mar, malgó marí. «Portem des de 2017-2018 fent actuacions d’erradicació… a Planasses, la duna litoral, Vilanera, duna d’Empúries i ara cel·la de Punta Mongó». • Es recorda que està prohibida la recol·lecció de flora en aquests hàbitats. En cas de detectar noves invasores, es demana avisar al 112 o agents rurals. 1.2 Aparcament al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà • Entra en funcionament un nou sistema de gestió de barreres a l’aparcament del Cortalet. • Veïns dels 9 municipis del Parc i socis d’entitats col·laboradores (APNAE / IAEDEN) aparcaran gratuïtament. • Objectius: - Modernitzar el sistema i agilitzar entrades i sortides en pics de visitants (Setmana Santa, caps de setmana de primavera, estiu). - Reforçar el vincle del territori i reconèixer la tasca de les entitats conservacionistes. • Es recorda que és la segona zona humida més important de Catalunya, clau per a l’ornitologia i amb 8 itineraris interpretatius. 2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre 2.1 Baixada de preus de l’arròs del Delta de l’Ebre • La campanya de l’arròs ha estat marcada per preus baixos per l’excés d’oferta a Espanya i Europa. • El president de la Càmera Arrocera del Montsià, Àlex Morales, alerta que: - Els costos de producció han pujat molt. - Sense bona collita, es pot arribar a cobrar per sota del cost de produir. • Reclama: - Aranzels o mesures de protecció contra l’arròs importat barat. - Etiquetatge clar d’origen per afavorir l’arròs produït sota normatives europees de fitosanitaris i laborals. • La campanya també ha patit tres episodis d’aiguats forts a Sant Jaume d’Enveja i Amposta: - Pèrdues estimades de 400 tones en 390 hectàrees. - Es demanen inversions en estacions de bombeig més potents per evacuar aigua i reduir inundacions. Malgrat el context, es destaca excel·lent qualitat del gra i l’extensió de llavors resistents a herbicides i mesures per controlar la pols a la cooperativa. 2.2 Cap de setmana de terror a l’Ametlla de Mar • Les fortificacions militars acullen per primer cop el Passatge del Terror “Experiment Sentinella”, organitzat per l’Ajuntament, Comissió de Festes i el grup escènic local. • Funcionament: - Dies: divendres, dissabte i diumenge. - Dos torns per dia (18 h i 20 h), grups màxim 5 persones. - Entrada 4 €, amb inscripció prèvia (ja venut un 60% aforament). • Objectius: dinamitzar la vida cultural i fomentar participació ciutadana amb una experiència de por en un espai ja carregat de llegendes locals. • Activitat apta des dels 10 anys (menors de 12, amb adult). Complementat amb festa de Halloween, venda de castanyes i taller infantil al mercat municipal. 3. Garraf: crisi de la pesca i Copa d’Espanya de vela 3.1 Pescadors de Vilanova i la Geltrú, en situació límit • La confraria de pescadors de Vilanova denuncia la inacció de la Secretaria General de Pesca un any després de les protestes a Madrid. • Situació de partida: reducció de dies de pesca (27 dies/any per a l’arrossegament), després parcialment ampliats amb mesures de sostenibilitat que han exigit inversions als pescadors. • El patró major, Jaume Carnicer, afirma sentir-se abandonats: «Ens van demanar sis mesos… van passar, es van anar de vacances i no tenim absolutament res. Demostra una inacció total». • Problemes concrets: - Arrossegament: incertesa sobre dies de pesca disponibles. - Encerclament: superpoblació de tonyina, que es captura accidentalment però no es pot desembarcar. - Arts menors: mides del pop diferents dins del mateix país. • Reclamen coherència: han fet vedes, reserves, canvi de xarxes, portes voladores, però no reben respostes ni planificació de cara al 2026. • Es comença a parlar de desobediència civil, però hi ha por a les sancions: «Per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben». 3.2 Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú • El Club Nàutic Vilanova acull la Copa d’Espanya d’ILCA 4, una de les dues proves que seleccionen l’equip espanyol per a europeus i mundials de la classe. • L’ILCA (antic Laser) és una embarcació individual de vela lleugera, amb tres versions (4, 6 i 7 m² de vela). - ILCA 4: pas des de classes infantils, categoria juvenil. - ILCA 6 i 7: classes olímpiques femenina i masculina. • Xifres clau: - 140 embarcacions (una de les classes més nombroses). - Dividides en 2 grups de 70; objectiu: 9 proves en 3 dies (3 per dia i 6 sortides diàries). - Rang de vent òptim: 8–12 nusos; previsió de bons vents de ponent. • El director esportiu, Tete Sabater, destaca: - Orgueull pel reconeixement de la Reial Federació Espanyola de Vela. - Volen provar la capacitat d’infraestructures (vestidors, varador, aparcament) per optar a esdeveniments encara més grans. - El club aporta 6 regatistes a la selecció catalana (23 places), mostra de la bona feina de base. - Navegar “a casa” dona avantatge en coneixement del vent local. • Es menciona el jove Iker Mujica com a candidat català fort al podi, i es reivindica Catalunya com una de les federacions de vela referents (amb Balears i Canàries). 4. Maresme: educació nàutica i bioenergia forestal 4.1 Escola Sinera i la regata transoceànica Minitransat • Alumnes de l’Escola Sinera d’Arenys de Mar segueixen en directe la regata Minitransat apadrinant el maresmenc Joan Trencs (equip Pachamama). • Projecte educatiu “22 dies, 22 peus” (Fundació Barcelona Capital Nàutica): - Objectiu: “fer entrar el mar a les aules” i treballar matemàtiques, geografia, història i valors a partir de la regata. - Cada escola apadrina un navegant, habitualment per proximitat geogràfica o vincles. - Seguiment en temps real via geolocalització i trobada final entre alumnes i navegants en l’acte de clausura al gener. • Dades de la Minitransat: - 2 etapes: França (Les Sables d’Olonne) – Canàries (Santa Cruz de La Palma) – Guadalupe (Carib). - La primera etapa es va suspendre a Portugal per l’huracà Gabriel. - Segona etapa: més de 4.600 milles; uns 15 dies de travessa. 4.2 Projecte Maresme Circular i gas renovable a partir de biomassa • Maresme Circular (Consorci de Residus del Maresme) inicia una investigació per aprofitar la biomassa dels boscos del Montnegre i el Corredor com a font d’energia sostenible. • Context: abandonament rural, sequera, plagues i incendis fan els boscos mediterranis més vulnerables. • La valorització de biomassa forestal busca: - Mantenir boscos nets i resilients i reduir riscos d’incendis. - Crear noves oportunitats econòmiques locals. • Es faran tres assajos de gasificació de biomassa (fulles, escorça de pi blanc, biomassa municipal del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme a Mataró) per obtenir: - Gas de síntesi (syngas): combustible substitutiu de biogàs o gas natural. - Biochar (carbó vegetal): - Millora de compostatge i fertilitat de sòls agrícoles. - Filtració de contaminants en aigües i biogàs. - Ús potencial en tractament d’aigües residuals. • Es vol comparar resultats energètics i ambientals segons el tipus de mescla de biomassa. 5. Costa Daurada, Tarragona i territori 5.1 Vers un Consorci del Patrimoni Romà a Tarragona • L’arqueòleg Fèlix Palma, director del Consorci de la Ciutat Monumental de Mèrida, explica el model de gestió que inspira el futur Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco. Punts clau del model de Mèrida: • Funciona des de fa gairebé 30 anys, creat 3 anys després de la declaració de Patrimoni Mundial UNESCO. • Governança compartida: hi participen administracions locals, autonòmiques i estatals. • Decisions: - Les estratègiques (pressupost, grans projectes) es prenen en un Consell Rector. - El dia a dia es gestiona des de la ciutat, no des de capitals administratives llunyanes. • Palma subratlla que els monuments no perden la titularitat, responent temors sorgits a Tarragona. «Lo bueno que tiene esta gestión es que se haga de una manera directa desde la propia Tarragona…» • A Tarragona, el Ple municipal extraordinari ha aprovat els estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco, que ha de començar a funcionar l’1 de gener de 2027. • Es presenta com un pas decisiu cap a una gestió unitària i eficient del patrimoni arqueològic romà de la ciutat, seguint l’exemple de Mèrida. 5.2 Nou president dels càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Joan Estrada és nomenat nou president de l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, rellevant Mireia Sanz en l’Assemblea General al càmping Trillas. • Perfil: patró marítim de Tarragona, fill de Cambrils, administrador del càmping Platja Cambrils, experiència com a director general en promotora immobiliària i gestora de camps de golf, i manager en multinacionals industrials. • L’acte compta amb autoritats com el subdelegat del Govern espanyol, la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’alcalde de Tarragona i la consellera de Turisme. • Reptes de la nova Junta (continuista): - Regulació del turisme itinerant amb autocaravana. - Efectes del tercer fil ferroviari i pas de mercaderies pel litoral. - Lentitud administrativa en tràmits urbanístics. - Millora de la promoció turística dels càmpings. • L’associació agrupa 54 establiments amb més de 66.000 places. 6. Serveis: temps de mar i trànsit 6.1 Previsió marítima (Lluís Mi Pérez) • Es preveu una situació marítima força tranquil·la per a les properes hores i dies: - Dijous tarda: una mica de tràngol de nord/nord-est a la Costa Brava, vent girant a xaloc / llevant, marajol o maror suau. - A la resta de costa: vents variables de sud-sud-oest, una mica de mistral al Delta de l’Ebre. • Divendres: - Matí: vents molt febles, girant a sud / garbí suau. - Tarda: vent de sud més marcat, especialment a la Costa Brava, amb marondolada i mar de vent. • Dissabte serà el dia de major alteració marítima, que es seguirà a xarxes. 6.2 Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Reobertura de l’AP-7 al Vallès Oriental (Peixetà – Sant Celoni) després del bolc d’un camió en sentit Tarragona; queden 6 km de retencions. • Obres a la B-40 a Barberà–Terrassa tallen un carril i generen cues en sentit nord. • Congestió a la C-58 entre Montcada i el Nus de la Trinitat. • Ronda Litoral: aturades a zona portuària i Bon Pastor en sentit Trinitat. • Ronda de Dalt: retencions a la zona de Vall d’Hebron en sentit Trinitat. 7. Butlletí local: Tarragona (a les 17.00 h) 7.1 Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua • Tarragona s’adhereix al Pacte Nacional per la Llengua de la Generalitat, reafirmant el compromís amb la promoció i ús social del català en tots els àmbits. • Signatura a l’Ajuntament de Tarragona amb el conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila i l’alcalde Rubén Viñuales. • Es presenta el català com a eina de cohesió, convivència i progrés, i com a llengua oberta i moderna. 7.2 Manca de conductors professionals • La Federació de l’Autotransport de Tarragona (FEAT) denuncia l’agudització de la manca de conductors de mercaderies i passatgers. • El director, Josep Lluís Aimat, demana declarar aquests llocs de feina de difícil cobertura i facilitar l’arribada de treballadors estrangers. 7.3 Conflictivitat laboral al sector públic • Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. • Inicien un calendari de mobilitzacions que pot culminar en vaga. • Reivindicacions: actualització salarial per al 2025 (sense pujada encara), recuperació del poder adquisitiu perdut i dimensionament correcte dels serveis públics. 8. Entrevista 1: ONG “Plàstic Preciós” (reciclatge i conscienciació) 8.1 Origen i missió • Parla Adrià Tallada, cofundador de Plàstic Preciós: - Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017). - Des de 2021, projecte Plàstic Preciós Barcelona. • Missió principal: - Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb economies circulars locals. • Obtenció del plàstic: - Recollides i neteges a platges i litoral. - Campanyes amb escoles i organitzacions (recullen residus que després es transformen en mobiliari o objectes). - Col·laboració amb empreses que generen residus plàstics específics reciclables. 8.2 Projectes destacats • Restauració de mobiliari escolar: - Substitució de taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Decapatge i repintat d’estructures metàl·liques. - Es fa amb diverses entitats col·laboradores. • Mobiliari urbà amb residus marins: conversió de plàstic marí en bancs o altres elements urbans. • Campanyes amb entitats com el Banc de Sang i Teixits i Bàsquet Girona: - Bàsquet Girona deixa d’usar gots d’un sol ús al pavelló. - Canvi a gots reutilitzables, amb acompanyament de campanyes de conscienciació i marxandatge. - Han acabat dissenyant també mobiliari i elements per l’estadi de Fontajau. 8.3 Educació i les “3R” • L’ONG posa èmfasi en les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, insistint que “reduir” és la més important: - Reduir consum de plàstic i, sobretot, reduir producció. - Pressió sobre empreses productores que abocar molts envasos al mercat sense alternatives. • Tallers per a joves: - Tallers interactius on participen en el procés de reciclatge. - Exemples d’ús molt reduït de plàstic en altres països i els beneficis ambientals associats. 8.4 Residus marins i episodis extrems • El plàstic marí no és la principal font de material per a l’ONG, perquè arriba molt brut i barrejat, i és difícil de reciclar industrialment, però el fan servir per a projectes específics i de recerca. • Experiència amb la DANA al País Valencià: - Van participar en tasques de neteja. - Transformació de residus recollits en mobiliari per centres escolars i pobles afectats. - Projectes pilot d’investigació sobre la viabilitat de reciclar residus molt degradats. 8.5 Expansió territorial i treball amb empreses i pescadors • Plàstic Preciós treballa a tot l’Estat: Galícia, sud d’Andalusia, Extremadura, Canàries, etc. • A Barcelona s’han traslladat a l’espai “Barcelona Economia Circular”, per reforçar la seva presència a Catalunya, especialment en centres escolars. • Col·laboracions amb ports i empreses per: - Reintroduir residus en els seus propis circuits productius (ex. mobiliari d’oficina amb el seu plàstic). - Fer xerrades i tallers amb treballadors i pescadors. • Es reivindica el paper dels pescadors com a última línia de defensa del mar, sovint injustament assenyalats com a culpables, però que: - Sovint recullen residus quan pesquen. - Necessiten un mar net per mantenir el seu mitjà de vida. 8.6 Com contactar amb l’ONG • Web: plasticpreciósbcn.org (la locutora la pronuncia aproximadament així). • Instagram: @plasticpreciósbcn. • Responen tant a escoles com a entitats i empreses, amb alta demanda però voluntat d’arribar a més centres. 9. Entrevista 2: Gegants de Roses – cultura popular marinera 9.1 Quimet i Demetria: sirena i pastor de l’Empordà • Parla Gaia Pau (Laia Pau), presidenta dels Gegants de Roses. • Parella de gegants: Quimet i Demetria, simbolitzen: - Demetria: sirena que mostra el mar i la costa de Roses i de l’Empordà. - Quimet: pastor que representa la muntanya i la part interior. • S’inspiren en la llegenda clàssica de l’origen de l’Empordà i la sardana de Joan Maragall. Característiques: • Tots dos fan uns 3,50 m d’alçada. • Demetria: - Dona amb una gran cua de sirena blava al costat, molt voluminosa i espectacular. - Pesa uns 55 kg, i la cua desplaça el pes cap a l’esquerra, dificultant el port. • Quimet: - Pastor tradicional, amb faixa, barretina, jaqueta de llana i bastó. - Pesa uns 45 kg i acostuma a portar la bandera de Roses. 9.2 Origen dels noms i vincle amb el poble • Quimet i Demetria eren una parella real del poble, molt estimada i sense descendència. • Desig de la Demetria: deixar el seu llegat a Roses. • Va finançar la construcció dels gegants per donar-los com a herència al poble. • En el seu honor, els gegants porten els seus noms. • Es van inaugurar el 1995, tot i que ella ja havia mort, però la colla confia que “els veu” sempre que surten. 9.3 Relació amb altres colles i sortides • Zona principal d’actuació: Empordà i comarques gironines (trobades de festes majors). • Han fet sortides puntuals més llunyanes (Girona, Barcelona, fins i tot Tarragona), però és difícil per manca de mans i logística. • Aquest any s’han retrobat per primer cop amb els gegants de Palafrugell, que tenen una sirena similar: - Són similars però amb diferències (cua de la sirena de Roses va cap amunt, la de Palafrugell cap avall). - Intercanvi d’invitacions per als 30 i 40 anys respectius. • Participaran a la trobada gegantera del mil·lenari de Montserrat (16 de novembre), on s’espera una macroconcentració de colles. 9.4 Estat de la colla i reptes • Després d’una etapa de conflictes interns i baixa participació, diuen que estan “aixecant el cap”: - Tornen a entrar noves famílies. - Millora la disponibilitat de portadors (encara que costa per la Demetria). - Ara cal reforçar el grup de músics (gralles i percussió). • Tenen més figures a la colla, però sovint surten només Quimet i Demetria per falta de gent. • Destaquen la importància del boca-orella: una família engresca una altra, tothom hi fa una mica de tot (portar, tocar, acompanyar, vigilar gegants). • El vent de tramuntana és un repte constant: els gegants actuen com una vela i cal prudència; la pluja lleu la poden gestionar amb grans impermeables de plàstic. 10. Entrevista 3: Grip aviar al Delta de l’Ebre 10.1 Detecció dels casos i tipus de virus • Entrevista a Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, arran de dos casos positius de grip aviar en aus silvestres (Ametlla de Mar i Deltebre). • Cronologia: - Finals de setembre: ingressen al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge una gavina corsa (de l’Ametlla de Mar) i un xoriguer (Deltebre). - El Parc forma part de la xarxa de seguiment de malalties de fauna salvatge (grip aviar i d’altres). - Es prenen mostres i s’envien al laboratori de sanitat animal de Catalunya; diagnòstic preliminar, confirmat després al laboratori de referència de Madrid. • El virus és l’H5N1 d’alta patogenicitat, especialment greu per a explotacions avícoles (alta mortalitat en granges). 10.2 Risc per a humans i mesures • Risc per a humans molt baix i contagis molt difícils: - Casos descrits als Estats Units en personal molt exposat en granges infectades. - No hi ha transmissió sostinguda entre persones; el risc epidèmic veuria d’un eventual salt de transmissió interhumana, que no s’ha produït. • Es recomana no tocar animals salvatges malalts o morts i avisar 112 perquè actuïn agents rurals o serveis de recollida. 10.3 Mesures al territori • Quan es declara un focus d’alta patogenicitat en fauna silvestre: - Es delimita un radi de 10 km de vigilància. - No hi ha sacrificis d’animals domèstics ni restriccions severes, però sí mesures de bioseguretat: - A granges i explotacions d’autoconsum: animals tancats, sense contacte amb ocells silvestres ni en menjadores / abeuradors. - Suspensió temporal de l’anellament científic (manipulació directa d’aus) durant almenys 30 dies. - Restriccions puntuals a la caça amb aus de reclam i a la captura de polla d’aigua (control de danys). • El Departament d’Acció Climàtica (Agricultura) defineix el nivell d’aquestes restriccions, considerant que el risc general és baix. 10.4 Delta, biodiversitat i salut “One Health” • El Delta és molt ric en biodiversitat, però això el fa també vulnerable: - Atrau moltes aus migratòries aquàtiques, que poden portar virus (grip aviar, West Nile, botulisme, etc.). - És comparable a altres grans zones humides com els Aiguamolls de l’Empordà o Gallocanta (Saragossa), on s’han detectat casos en grues. • Vidal defensa l’enfoc One Health: La salut humana està lligada a la salut de la fauna (salvatge i domèstica) i del medi ambient. • El Parc reclama recursos per mantenir centres de fauna i vigilància sanitària actius, clau per anticipar i gestionar futures crisis. Missatge final: no cal alarma social, només prudència, respecte i higiene bàsica, i trucar al 112 si es veuen animals debilitats o amb comportaments estranys. 11. Entrevista 4: Nàutica Social Talassa – el mar com a eina social 11.1 Qui són i què defensen • Entrevista a Quim Espà, de l’Associació Nàutica Social Talassa (Mataró). • Associació nascuda fa 4–5 anys amb l’objectiu de: - Trencar la barrera social i econòmica que separa moltes persones del mar. - Convertir la nàutica en recurs social de primer ordre, no només d’oci elitista. • Denuncia que, tot i tenir port esportiu ple d’embarcacions, la major part de l’any estan parades, i no hi ha gaire política pública que promogui l’ús social del mar des del tercer sector. 11.2 Projecte 1 – “La Mar de Veles” • Primer projecte que van impulsar: regates de club inclusives. • Format: - Armadors privats cedeixen els seus velers per un dia. - Es fa una regata on pugen persones de col·lectius vulnerables (Fundació Maresme, Parkinson, Alzheimer, Institut Guttmann, etc.). - Cada edició mou 20–30 embarcacions i unes 100 persones al mar. • Impacte: experiència emocionant tant per als participants (que sovint no s’havien imaginat sortir al mar) com per als armadors, que veuen la seva embarcació convertir-se en eina social. 11.3 Projecte 2 – “La Mar Oberta” • Objectiu: passar de l’activitat puntual a sortides regulars. Primera fase (ja en marxa): • Des de setembre, sortides gratuïtes amb un veler cedit a l’associació, per a entitats que treballen amb persones en risc d’exclusió o vulnerabilitat. • Ja participen unes 15 entitats: algunes fan sortides puntuals (tastet de mar), d’altres segueixen un programa de 6–8 sortides on es treballen de manera sistemàtica valors, confiança, treball en equip i benestar. • A cada sortida es passa un test de valoració per construir un estudi validat sobre els beneficis terapèutics de la navegació. Segona fase (futur immediat): • Estendre el model a altres ports de la costa catalana. • Aliances amb empreses de charter (lloguer d’embarcacions) per oferir preus socials en temporada baixa (tardor, hivern, primavera): - Les empreses aprofiten millor els recursos (barcos i patrons inactius a l’hivern). - Les entitats socials accedeixen a la mar de manera assequible. 11.4 Projecte 3 – “La Mar de Joves” • Objectiu: disposar d’un vaixell escola per a expedicions de 5 dies – 1 setmana amb joves. • Es pretén treballar: - Autonomia, responsabilitat, confiança, cohesió de grup. - Experiències similars a les que ja es duen a terme en altres països europeus, on el mar és assumit com a recurs educatiu i social. 11.5 Suport del sector privat i voluntariat • Han creat el “Distintiu de Compromís Social Nàutic” per reconèixer empreses que els donen suport (donacions, descomptes, serveis). • Exemples de col·laboradors: - Port de Mataró i varador (facilitant amarratge i varada). - Una gestoria que va ajudar a posar el vaixell a nom de l’associació. • Tota la feina actual és voluntària per part dels membres, amb moltes hores invertides. • Disposen d’un grup de voluntariat (patrons, mecànics, aficionats a la nàutica) que dona suport operatiu. 11.6 Com contactar-hi • Web: nauticasocial.org. • Instagram: @nauticasocialtalassa. • Encara estan definint el sistema formal per associar-s’hi, però ja recullen dades de persones interessades i de voluntaris. 12. Càpsules del mar: el dofí ratllat 12.1 Identitat i morfologia • Càpsula divulgativa amb Arnau, de l’Associació Cetàcia, sobre el dofí ratllat o llistat (Stenella coeruleoalba). • És el dofí més comú del Mediterrani i el més petit de la zona (entorn de 2 metres). • Cos molt estilitzat, aleta dorsal petita i coloració característica: - Tres ratlles fosques que neixen a l’ull i s’estenen cap a la zona genital i altres parts del cos. - Patró molt útil per a la identificació visual. 12.2 Comportament i observació • Dofí molt actiu i espectacular: - Salts de 3–4 metres fora de l’aigua. - S’apropa sovint a la proa de les embarcacions per aprofitar l’ona de proa i la velocitat (estalvi energètic). • Alimentació: principalment peixos pel·làgics, i en menor mesura cefalòpodes. • Distribució: - Present a tota la conca mediterrània, molt abundant a la part occidental. - Prefereix aigües profundes del talús continental (més de 200 m). - A la zona del Garraf, representa el 60% dels albiraments de cetacis de l’entitat. • És una espècie resident (tot l’any al Mediterrani), però al Garraf observen més densitat a hivern i primavera. 12.3 Amenaces i conservació • Estat de conservació: vulnerable. • Amenaces principals: - Epidèmies de morbillivirus (anys 90: mortalitat elevada a la costa catalana). - Captura accidental en arts de pesca. - Disminució de l’aliment disponible per sobreexplotació pesquera. - Contaminació del medi marí. 12.4 Bones pràctiques d’observació • Són animals molt juganers, especialment espectaculars en grups grans (fins a 100–200 individus). • Però cal respectar la normativa: - No acostar-se a menys de 60 metres amb l’embarcació. - Si ells s’apropen, reduir velocitat (fins a 4 nusos), no fer maniobres brusques, gaudir de l’albirament i abandonar la zona sense perseguir-los. 13. Fil conductor i temes principals de l’episodi 13.1 Eixos temàtics Medi ambient i biodiversitat litoral Flora invasora a la Costa Brava. Gestió de zones humides (Aiguamolls, Delta de l’Ebre). Grip aviar i salut ecosistèmica (One Health). Conservació de cetacis i normativa d’observació. Economia blava i sectors tradicionals Crisi de preus a l’arròs del Delta. Pescadors de Vilanova i regulació pesquera. Càmpings com a motor turístic a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Vela de competició (Copa ILCA 4) i projecte educatiu Minitransat. Patrimoni i governança cultural Model de Consorci patrimonial (Mèrida) com a referent pel patrimoni romà de Tarraco. Adhesió de Tarragona al Pacte Nacional per la Llengua. Educació, inclusió i cultura popular vinculada al mar Plàstic Preciós: educació ambiental i reciclatge creatiu. Nàutica Social Talassa: el mar com a eina social per a col·lectius vulnerables. Gegants de Roses: sirena i pastor com a símbols de la unió mar–muntanya a l’Empordà. Projecte escolar “22 dies, 22 peus”. En conjunt, l’episodi mostra el mar com a eix vertebrador de notícies locals, polítiques públiques, activisme, educació, esport, festa i recerca.

  • 14'

    Blue Tech Show: Canet impulsa la nàutica sostenible

    Resum Context i objectiu Dimecres d’economia blava amb la presentació de la 3a edició del Blue Tech Show (novembre) a Saint-Marie-la-Mer (Perpinyà). Convidat: Logan, per explicar l’estratègia regional per impulsar una nàutica innovadora i sostenible i consolidar un ecosistema empresarial-educatiu. Punts clau de la conversa Ecosistema Occitània–Perpinyà–Canet Impuls del “Parlament del Mar” i suport institucional als Pirineus Orientals per fer del mar un vector de riquesa sostenible. Connexions amb el Port de Barcelona i el conjunt del Mediterrani per reforçar l’economia blava transfronterera. Rol de la Cambra de Comerç i de la innovació Les cambres, nascudes històricament al costat dels ports (exemple: Marsella, 1599), són clau per a la diversificació econòmica i la diplomàcia empresarial. Actors que hi conflueixen: IDEM, Escola 42, universitat (Banyuls), alcaldies i presidències locals, articulant empresa–recerca–administració. Canet, capital del catamarà Referent mundial amb salons de multicascos i constructors com Catana (entre els primers del món) i Windelo. En 25 anys, s’ha passat de 0 a una posició líder europea i global, amb inversions i plans d’expansió per incrementar capacitat productiva. Crecement i reptes regulatoris Els catamarans són cada cop més grans (XXL) i la indústria demanda més espai. Perpignan Méditerranée Métropole i l’Estat treballen per autoritzar l’expansió: actualment “llum taronja” a l’espera de la “llum verda”. Talent, formació i R+D Xarxa formativa i tecnològica: INM, Liceu del Mar i centres de recerca que consoliden un ecosistema favorable a l’empresa. Sostenibilitat i materials Emprenedoria en bioconstrucció: fibres de basalt, PET reciclat, cànem i bambú (en proves). Windelo destaca com a pionera en materials i propulsió més eficient (aposta per l’hidràulica), avançant cap a embarcacions més sostenibles. Cooperació mediterrània i clúster Unió de ports d’Occitània i Catalunya i posada en marxa d’un clúster nàutic mediterrani per donar visibilitat global i captar inversió. Objectiu alineat amb França 2025 “Any del Mar”: “maritimizar” ments i oficis i ampliar sortides professionals. Es preveu que els llocs de treball de l’economia blava es dupliquin cap al 2030; a Occitània i Barcelona és viable per la inèrcia ja creada. Cites destacades "el mar és la riqueza" "No tenim llum verda, tenim llum taronja" "Maritimizar las mentes" Conclusions Consolidació regional: Canet i Perpinyà han creat una base industrial i formativa sòlida per a la nàutica. Sostenibilitat al centre: adopció de nous materials i tecnologies per reduir impacte i guanyar eficiència. Escalat amb governança: el creixement passa per més espai i permís administratiu, ja en tràmit. Cooperació clau: el clúster mediterrani i la connexió amb Barcelona apunten a duplicar ocupació i a reforçar la projecció internacional de l’economia blava.

  • 11'

    Perill vs risc: lliçons de la DANA de València

    Resum executiu Conversació entre Marina i Sergi Corral sobre el risc meteorològic amb motiu del primer aniversari de la DANA de València. Es distingeix clarament entre perill i risc, s’expliquen els tres components clau del risc (perillositat, exposició i vulnerabilitat) i es revisa el paper dels serveis meteorològics versus Protecció Civil. El cas de València il·lustra una bona predicció del perill, però una mala gestió de les alertes de risc. També s’aborden el factor humà en l’urbanisme, les tendències climàtiques i el perill de l’alertitis. "Els serveis meteorològics emeten avisos de perill, no de risc." Conceptes clau Risc: probabilitat que passi un esdeveniment amb conseqüències negatives per a persones o béns. Components del risc: Perillositat: el fenomen en si (p. ex., 300 l/m² en 2 hores a la Ràpita). Exposició: què hi ha en la trajectòria del perill (cases, càmpings, infraestructures). Vulnerabilitat: com d’afectables som (disseny, ubicació, proteccions). Perill vs risc: Serveis meteorològics (SMC, AEMET, NHC) → avisos de perill amb probabilitats. Protecció Civil i emergències → gestió i alertes de risc (considerant exposició i vulnerabilitat). Cas d’estudi: DANA de València (fa 1 any) AEMET va activar correctament l’avís vermell per pluges extremes (fins a 300 l/m²). La fallada: retard en l’alerta de risc als mòbils, emesa passades les 19:00, quan molts municipis ja patien inundacions. Lliçó: la cadena de comandament ha de funcionar amb coordinació i celeritat. Factor humà i gestió del territori Construcció en zones inundables incrementa exposició i vulnerabilitat. Debat sobre expropiacions/trasllats de cases en rieres i lleres. Resistència d’alguns càmpings a moure’s; s’opta per “parxes” (barreres) que no resolen el fons del problema. Tendències i preparació Les tendències climàtiques apunten a episodis extrems més freqüents. Paràmetres hidrològics clàssics (p. ex., períodes de retorn) podrien quedar obsolets. Urgeix actualitzar normatives i criteris d’urbanisme i protecció. A Catalunya també pot passar Falsa seguretat de pensar que “aquí no passarà”. Exemples de males gestions passades demostren que el risc no és zero. Alertes i comunicació Perill d’alertitis (massa alertes) que desgasta la confiança ciutadana. Responsabilitat de meteoròlegs i comunicadors: ser precisos, afinats i evitar el catastrofisme. Actualitat Jornades d’aiguats importants a Andalusia (Huelva i Sevilla) el dia de l’emissió.

  • 1h 52min

    Arran de Mar: Economia blava i gestió del risc nuclear

    Actualitat a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, comença amb un repàs informatiu marcat per la crònica de successos i el creixement del sector nàutic: • Sant Antoni de Calonge: Es troba un home de 45 anys mort a la platja des Monestri sense indicis de violència. • L'Escala: El Club Nàutic impulsa el projecte Salut Blava per millorar el benestar de pacients de càncer mitjançant activitats com el Dragon Boat. • Deltebre: Les obres del passeig del carrilet avancen per reduir riscos d'inundació amb una inversió de 3,8 milions d'euros. • Nàutic Parc: Èxit històric amb un creixement del 34,5% en les vendes del turisme nàutic a la Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Economia Blava i el Blue Tech Show En l'àmbit de l'economia, es destaca la celebració de la tercera edició del Blue Tech Show el proper novembre. La col·laboradora Anna Alonso i Laurean Gauzé analitzen: • La importància de Canet de Rosselló com a capital mundial del catamarà i els plans d'expansió d'empreses líders com Katana. • La necessitat de "maritimitzar" els oficis i fomentar la bioconstrucció nàutica (ús de fibres de basalto). • El reforç del clúster nàutic transfronterer entre Occitània i Catalunya. Meteorologia i el record de la DANA Amb motiu de l'aniversari de la DANA de València, el programa reflexiona sobre la gestió de les emergències: • Es diferencia entre perill meteorològic (el fenomen físic) i risc (probabilitat d'afectació humana segons l'exposició i vulnerabilitat). • > "El perill meteorològic a València estava ben alertat, però va fallar l'avís per risc" • Es critica la construcció en zones inundables i la pressió de certs lobbies econòmics que impedeixen moure infraestructures crítiques com càmpings en zones de risc. El futur de les centrals nuclears Joan Ramon Mendo i Eloi Noya (Ecologistes en Acció) debaten sobre el calendari de tancament nuclear i la campanya per evitar-ne l'allargament: • Calendari: Tancaments previstos per Ascó I (2030), Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035). • Residus: Davant la falta d'un magatzem centralitzat a l'Estat, els residus d'alta activitat restaran a les centrals fins al 2072. • Costos: Es denuncia que la ciutadania assumeix les pèrdues del sector a través de la factura de la llum mentre les elèctriques busquen subvencions per prorrogar la seva activitat. Això no ho sabia: el Dic de Recer El tancament de l'episodi es dedica a la seguretat portuària: • Es detalla la construcció de les esculleres com un puzle de pedres de fins a 4.000 kg. • El Dic de Recer es defineix com l'element clau de seguretat on els navegants poden recollir veles al resguard del tràngol. • S'assenyala el Port d'Arenys de Mar com l'únic port realment segur de la zona central catalana durant els temporals.

  • 12'

    COP30 a Belém: ciència, geopolítica i transició

    Resum de la conversa Entrevista amb Susana Borràs, especialista en dret ambiental, sobre la COP30 que se celebrarà a Belém (Brasil) en un context de màxima urgència climàtica i complexitat geopolítica. Es debat el paper de la comunicació científica, l’impacte de l’Acord de París, l’estat de les NDCs, la necessitat d’accelerar la transició energètica i la centralitat de l’Amazònia. Punts clau Combatre el negacionisme climàtic depèn d’una bona comunicació de la ciència i del paper dels mitjans. Context geopolític difícil: retirada dels Estats Units de l’Acord de París (inicis de 2025) i impuls dels combustibles fòssils per la nova administració Trump. Fenòmens extrems (DANA a Espanya, Melissa a Jamaica) evidencien un clima que canvia acceleradament i demanen resposta coordinada i ambiciosa. Retards i ambició insuficient en les NDCs: la UE posposa fins al 4 de novembre; Noruega i Regne Unit no arriben a l’objectiu d’1,5 °C; Xina proposa només un 7–10% de reducció fins a 2035. Impacte de l’Acord de París: la trajectòria global baixa d’uns ~4 °C a 2,5–2,8 °C; és un avenç, però encara insuficient. Clau estratègica: transició energètica més ràpida amb renovables (especialment solar i eòlica), suportada per innovació i pressió ciutadana. Seu i simbolisme: Belém, porta d’entrada a l’Amazònia; rellevància de les forestes per a la biodiversitat i com a embornals de carboni. Logística complexa i contradiccions d’acollir ~60.000 assistents en una ciutat amb infraestructures limitades; objectiu de visibilitzar l’Amazònia i les poblacions indígenes. Prioritats de la COP30: mantenir 1,5 °C, renovar metes i plans d’adaptació, calendaris de compliment, activar el mercat global de carboni, finançament i transició justa. Cites destacades "És una gran oportunitat perquè es transmeti bé l'evidència científica..." "...no són esdeveniments aïllats ni casuals, sinó que són conseqüències directes d'un clima que canvia acceleradament." "Gràcies a l'acord de París... avui la trajectòria estimada és de 2,5, 2,8 graus centígrads." Conclusions Cal passar de compromisos a accions concretes que accelerin la descarbonització. Imprescindible coordinació global malgrat les tensions geopolítiques. Prioritzar una transició justa que desvinculi l’economia dels combustibles fòssils i protegeixi societats i ecosistemes. Què esperar de la COP30 Un balanç global als 10 anys de l’Acord de París. Renovació d’objectius, adaptació i calendari per estat. Posada en marxa del mercat de carboni, més finançament climàtic i un mecanisme d’acció per a la transició justa.