Arran de Mar
Arran de Mar
Programa

Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Divendres · 16:00 - 18:00 ·1307 episodis
RSS

episodis

193-204 de 1284
  • 1h 53min

    Mar, pesca, clima i residus: reptes actuals

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a analitzar l’estat actual del mar i de les activitats que hi conviuen: pesca, contaminació per plàstics, gestió de residus, canvi climàtic i projectes de desenvolupament local vinculats a l’economia blava. Tot plegat es barreja amb l’actualitat de la costa catalana i alguns apunts de vida quotidiana a la ràdio. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Costa Brava i Empordà • Concurs de cuina Focs Creuats (Palamós): concurs juvenil a l’Espai Peix per fomentar la cuina saludable amb producte de proximitat i peix local. Els equips, assessorats per un xef, han d’elaborar menú complet. • Denominació d’Origen Oli de l’Empordà: després d’anys de sequera, les pluges del 2025 permeten preveure bona collita i més qualitat. Les oliveres s’han recuperat de l’estrès hídric i la DOP incorpora nous trulls. 1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre • GastroRecup i cuina contra el malbaratament: el xef Albert Guzmán (La Ràpita) participa en un esdeveniment amb 65 restaurants que transformen aliments de caducitat curta o sense sortida comercial en plats d’alta cuina. • Es remarca que un terç dels aliments al món es perden i que a Catalunya es llencen 22 kg d’aliments per persona i any. Es reivindica aprofitar els aliments com a clau de sostenibilitat. • L’Ampolla i la renda per habitant: el municipi passa del lloc 36 a l’11 de la província de Tarragona en renda. L’Ajuntament ho atribueix a creixement ordenat, serveis de proximitat i qualitat de vida. 1.3. Costa del Garraf • Conflicte al Club de Mar de Sitges: el Ministeri per la Transició Ecològica recupera per la força les instal·lacions (canvi de panys, cadenats, cartells). El club denuncia formes agressives i manca d’elegància institucional. • Protecció d’un niu de metralladores a Cubelles: tràmits per declarar Bé Cultural d’Interès Local un búnquer de la Guerra Civil a la platja de la Mota, molt malmès pels temporals. Es vol retirar-lo uns metres terra endins, museïtzar-lo i fer-lo visitable, amb suport de la Diputació i pendent del vistiplau de Costes. 1.4. Maresme i esport • Lliga de Llagut Català: la segona regata (a Amposta) es suspèn pel pronòstic de vent fort, que al final no es compleix igual d’intens. Tot i així, es defensa la prudència per embarcacions molt lleugeres de banc mòbil. • Volta Ciclista a Catalunya femenina 2026: Santa Susanna acollirà la sortida i arribada de la primera etapa de la 3a edició. Es consolida el Maresme com a territori clau en la Volta i en l’impuls de l’esport femení. 1.5. Costa Daurada i Tarragona • ICIQ – Ajuntament de la Canonja: renovació del conveni per impulsar química verda i divulgació científica. Es financen: - Un investigador predoctoral en química verda. - Activitats educatives per a totes les edats (primària a gent gran) per fomentar vocacions científiques i pensament crític. • Jornades gastronòmiques del romesco a Tarragona: una vintena de restaurants ofereixen plats amb romesco maridats amb vins de macabeu de la DO Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona vol consolidar el romesco com a plat identitari de la ciutat. 1.6. Serveis: temps, trànsit i butlletí local • Predicció marítima: temps plàcid, vent feble i mar calmada, amb una mica més de maró a la Costa Brava per vent de sud. • Trànsit: accidents a l’AP-7 i AP-7C amb retencions importants a l’àrea de Barcelona i problemes a les rondes. • Butlletí de Tarragona Ràdio: - Projecte per convertir l’antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco en centre operatiu de la Diputació amb criteris de sostenibilitat. - Inici de les obres per consolidar Cala Garces a la Part Alta de Tarragona i reobrir el carrer Talavera. - Nova edició dels Bons Comerç (fins a 20 € de descompte) i informació pràctica de suport al comerç local. 2. Peixos morts a Vilanova i la Geltrú: descart i sobrepesca 2.1. L’episodi dels peixos morts • Apareixen centenars de peixos morts (sobretot bogues) a la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú). • La hipòtesi inicial és que són descarts de pesca: peix sense valor comercial retornat al mar ja mort, arrossegat fins a la costa pel temporal. • L’Ajuntament informa que la brigada retira els peixos en dos dies per la gran quantitat acumulada. 2.2. Anàlisi ambiental i responsabilitats L’entrevistat, Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf, subratlla: • Caldria una investigació oficial del Servei de Medi Ambient per confirmar causes (podrien no ser només descarts). • Segons estudis de la FAO: - Arts menors i encerclament: descarten aproximadament 10–15% de la captura. - Arrossegament: els descarts poden superar el 40%, cosa que considera «bastant impactant». “Estan creant un residu en el lloc on es genera un aliment, i aquest residu, en lloc de gestionar-lo, el llencen al mar.” 2.3. Impacte ecològic i malbaratament • El peix mort és matèria orgànica i el mar té certa capacitat d’absorbir-la, però: - Representa milers de tones d’aliment desaprofitat al llarg de la cadena (del mar a la llar). - Implica haver mort molts més peixos dels necessaris per alimentar-nos. • Es diferencia entre aquest impacte (assimilable pel medi en certa mesura) i el dels residus plàstics, molt més persistents i problemàtics. 2.4. Marc legal i gestió dels descarts • Les confraries argumenten que no poden portar el peix descartat a port perquè la llei ho prohibeix i els poden sancionar; per això el llencen a mar. • Jaume Mercè qüestiona: - Si no el poden portar a port, la normativa està mal dissenyada. - Tot allò que es llença és residu i hauria de tenir una forma de gestió, no abocament. • Esmenta la llei contra el malbaratament alimentari (2020), que exigeix accions per reduir residus, també al sector primari. Assenyala que la responsabilitat recau tant en el sector com, sobretot, en els poders públics que han de dissenyar solucions. 2.5. Opcions de millora • Valorització del peix descartat: - Possibles usos: farines, pinsos, altres productes. - Caldria un sistema logístic i incentius perquè el pescador no el llenci. • Canvis tècnics en la pesca: - Modificar arts o mètodes per evitar capturar peix sense sortida comercial. - Revisar especialment la pesca d’arrossegament, gran generadora de descarts. • Responsabilitat compartida: - Des del sector pesquer (millorar pràctiques, reduir descarts). - Des de l’administració (normatives coherents, ajuts a la valorització i canvis tecnològics). 3. Plàstics al mar i educació ambiental a l’Escala 3.1. La Setmana de la Innovació i el Mar A l’Escala s’organitza la Setmana de la Innovació i el Mar per conscienciar alumnes d’ESO sobre el problema dels residus plàstics a la mar. Alumnes de l’Institut El Pedró passen un matí al port, al Maram, fent tallers i trobades amb pescadors. 3.2. Taller de reciclatge de plàstics: Plastic Preciós • L’ONG Plastic Preciós (País Valencià) imparteix un taller sobre: - Problemàtica dels plàstics al mar Mediterrani i a la Costa Brava. - Procés complet de reciclatge: separació, trituració i transformació del plàstic en nous objectes. • L’entitat fa: - Tallers de conscienciació. - Projectes de recollida i transformació de residus plàstics en productes útils per a ajuntaments o col·lectius. • Es remarca la importància de treballar amb infants i adolescents, per consolidar hàbits i una visió crítica des de ben joves. 3.3. Taller de biodiversitat marina: CRAM • El CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins) ofereix un taller sobre: - Fauna i flora del mar Mediterrani. - Les principals amenaces: contaminació, plàstics, canvi climàtic, etc. • Es trenca el mite que «al mar ja no hi ha res»: “El mar Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat, encara que molta gent ho desconeix.” • En lloc de centrar-se només en el desastre, es proposa un missatge esperançador: encara hi ha marge d’acció i molts projectes en marxa per millorar la situació. 3.4. Pesca Neta: pescadors com a agents ambientals • Converses entre estudiants i pescadors professionals sobre Pesca Neta, un projecte on: - Els pescadors recullen la brossa (plàstics, llaunes, etc.) que surt a les xarxes. - La porten al port per ser separada i reciclada, en lloc de tornar-la a l’aigua. • El patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala destaca: - L’augment de brutícia marina procedent de riuades. - Especialment la càrrega que suporta la flota d’arrossegament (Roses, Palamós), que treu molta brossa del fons. 3.5. Hackató juvenil: agents del canvi • El procés educatiu culmina en un Hackatú al CER, on els joves: - Reben un repte: dissenyar solucions creatives contra la contaminació marina. - Treballen en equip en sis fases de ideació i presenten projectes a la comunitat. • Es busca que passin de ser simples receptors d’informació a agents actius del canvi, fomentant innovació, cooperació i compromís ambiental. 4. COP30 a Belém (Brasil): clima, geopolítica i transició energètica 4.1. Una cimera en context difícil L’especialista en dret ambiental Susana Borràs analitza la COP30, que se celebra a Belém (Brasil): • Arriba en un moment geopolític complex, amb guerres, tensions energètiques i la retirada dels EUA de l’Acord de París el 2025, fet que debilita la confiança internacional. • Tot i això, les cimeres són una oportunitat clau per combatre el negacionisme climàtic, sempre que: - Es comuniqui bé la ciència climàtica. - Els mitjans transmetin informació basada en evidències. - Es mostrin exemples concrets d’impactes i solucions. 4.2. Compromisos insuficients i objectiu 1,5 °C • L’Acord de París compleix 10 anys, i els països havien de presentar al setembre les noves contribucions determinades a nivell nacional (NDC). • Problemes principals: - Molts estats no han presentat a temps els nous plans (la UE ho farà pocs dies abans de la COP30). - Alguns compromisos són poc ambiciosos: Xina només planteja reduir emissions un 7–10 % fins al 2035, i alguns estats europeus tampoc arriben al nivell necessari. • Gràcies a l’Acord de París, l’escenari d’escalfament ha baixat de ~4 °C a uns 2,5–2,8 °C, però encara és massa alt per garantir un futur segur. Caldria accelerar molt per no superar 1,5 °C. 4.3. Belém i el paper de l’Amazònia • Fer la COP30 a Belém és un gest simbòlic i polític: - L’Amazonia és un dels pulmons del planeta, clau per absorbir CO₂. - Ha patit deforestació, mineria i pèrdua de biodiversitat severes, especialment abans del retorn de Lula. • Es vol visibilitzar les comunitats indígenes que hi viuen i que: - No són responsables del canvi climàtic. - Són garants històrics de la conservació de la selva. • Contradiccions: l’arribada de 60.000 persones a una ciutat amb infraestructures limitades genera impacte logístic i ambiental, però el govern brasiler defensa que és insignificant comparat amb la destrucció quotidiana de la selva. 4.4. Transició energètica i combustibles fòssils • La transició energètica és l’eix central: - Cal abandonar progressivament els combustibles fòssils. - Les renovables (solar, eòlica) han esdevingut competitives i han permès certa reducció de dependència, però de forma incompleta i desigual. • La nova administració nord-americana reforça la producció domèstica de petroli i gas, cosa que xoca frontalment amb els objectius climàtics. 4.5. Objectius clau de la COP30 • Balanç global de 10 anys d’Acord de París: mesurar què s’ha fet realment en mitigació i adaptació. • Reforç dels compromisos nacionals (NDC) amb: - Nous objectius de reducció d’emissions. - Plans d’adaptació concrets i calendaris de compliment. • Posar en marxa definitivament: - Les regles tècniques del mercat global de carboni. - Mecanismes de finançament climàtic per als països més vulnerables. - Instruments per a una transició justa i equitativa, desvinculant la indústria dels combustibles fòssils sense abandonar les comunitats que avui hi depenen. 5. Veda d’arrossegament i futur de la gamba de Palamós 5.1. Veda d’arrossegament i sistema de cupos El patró major de la Confraria de Palamós, Miquel Mir, explica la situació del sector d’arrossegament: • Segona veda d’arrossegament de l’any al port de Palamós, fins al 17 de novembre. • El 2025 s’introdueix una assignació de dies i quilos per embarcació (27 dies inicials). A més de la veda, el sector pateix: - Límit de dies de sortida. - Límit de quilos de gamba permesos. “No és lògic que ens posin una restricció de dies i, a més, una restricció de quilos sobre la mateixa espècie.” 5.2. Temporalitat de la veda i biologia de la gamba • Tradicionalment, la veda forta se feia als primeres mesos de l’any, quan hi ha molta gamba petita. • Fer la veda a la tardor els perjudica més perquè: - Ara la gamba ja és gran i ben pagada. - Es perd la part més rendible de la temporada. • La proposta del sector és tornar a una veda llarga (dos mesos i mig concentrats entre gener i abril) per protegir millor la gamba jove. 5.3. Resultats biològics: més gamba i més gran • Segons l’òrgan científic consultiu de la UE, l’estat de la biomassa millora: - Es capturen gambes de major mida. - Amb menys individus es fan més quilos i més ingressos. • A Palamós fa anys que s’han aplicat mesures pioneres de pesca responsable: - Reducció voluntària de dies de pesca en comparació amb altres ports. - Malles més selectives per deixar escapar la gamba petita. - Limitació de passades en determinats caladors. • La gamba representa aprox. el 60 % dels ingressos de la flota d’arrossegament de Palamós: és, doncs, una espècie estratègica per al port. 5.4. Efectes econòmics dels cupos • El 2024 es van pescar 95 tones de gamba; el 2025 el límit ha estat de 69 tones. • Això ha provocat: - Escassetat al mercat i preus molt més alts. - Molta gamba que no s’ha pogut pescar tot i ser-hi, cosa que desquadra l’economia de les barques. • En acabar la veda, a moltes embarcacions els quedaran pocs dies i pocs quilos disponibles, i el Nadal podria tenir poca gamba de Palamós. 5.5. Repercussions sobre altres espècies i gestió europea • En no poder anar a gamba, algunes barques es desplacen a pescar més peix blanc (per ex. lluç), fet que pot incrementar la pressió sobre espècies considerades en pitjor estat. • Mir critica que la política pesquera comuna s’inspira en models de l’Atlàntic (grans campanyes amb quotes) que no encaixen amb la pesca diària mediterrània. 5.6. Relleu generacional i formació • Problema generalitzat al sector: manca de relleu generacional, especialment de patrons i mecànics. • A Palamós: - S’han jubilat diverses barques sense relleu. - En marineria encara hi ha incorporacions joves, però falta personal tècnic titulat. • S’ha impulsat un curs de patró polivalent de dos anys (teoria) + dos de pràctiques a Palamós. Es vol repetir-lo si s’assoleix un mínim d’alumnes. 6. Espogami: esport, residus i consciència global 6.1. Què és l’Espogami? • L’Espogami és un esport nascut al Japó (2008) que combina: - Recollida i classificació de residus a l’espai públic. - Component competitiu i esportiu (velocitat, estratègia, equip). • Té regles estrictes: els equips no es poden separar i la puntuació depèn del tipus de residu (per ex., les burilles de cigarreta donen molts punts, però requereixen més temps per recollir-ne moltes). 6.2. El Mundial de Tòquio 2025 • Hi participen 32 països, rècord de participació (el 2023 en van ser 21). El Regne Unit és el campió vigent. • L’equip guanyador de la fase estatal a Barcelona és el CHIPA Team, de Cubelles, que viatja ara a Tòquio representant Espanya. • El mundial sempre se celebra al Japó, que té una lliga pròpia molt extensa amb milers de participants. El 2025 s’hi han implicat més de 8.500 persones, recollint més de 22.500 kg de brossa. • Paradoxa: en la darrera edició a Tòquio, ciutat considerada molt neta, els equips van recollir 500 kg de residus en un sol esdeveniment. 6.3. Lliga estatal i plans de futur • L’Associació CEN ha impulsat la primera Lliga Espanyola d’Espogami, amb proves a: - Reus - Girona - Sant Adrià de Besòs (on el CHIPA Team guanya la plaça per Tòquio) - Bilbao • A Sant Adrià es recullen 450 kg de residus i més de 8.000 burilles de cigarreta. Es recorda que una sola burilla pot contaminar uns 50 litres d’aigua i triga de 10 a 12 anys a degradar-se. • Objectiu de futur: - Consolidar una lliga anual. - Crear una “Champions League” europea d’Espogami. - Atraure patrocinadors per donar estabilitat al projecte. 6.4. Missatge de fons • L’Espogami és una eina per: - Fer visible la problemàtica dels residus en entorns urbans i costaners. - Convertir ciutadans en activistes pràctics: surten, corren, recullen i difonen. - Generar conversa social sobre hàbits, responsabilitat i polítiques de gestió de residus. 7. Fil conductor: mar, sostenibilitat i societat Al llarg de l’episodi apareix un fil comú molt clar: • El mar com a espai de producció (pesca, ports, turisme) i alhora com a ecosistema fràgil. • La necessitat de repensar pràctiques (descarts, arrossegament, consum) per evitar: - Malbaratament alimentari. - Sobreexplotació de recursos. - Contaminació per plàstics i altres residus. • La importància de la ciència i l’educació (ICIQ, tallers escolars, CRAM) per crear una societat: - Més preparada científicament. - Més crítica i compromesa amb el coneixement i el medi. • I, al nivell global, la COP30 com a recordatori que les decisions locals i nacionals (sobre energia, pesca, urbanisme, consum) formen part d’una resposta col·lectiva a la crisi climàtica. En conjunt, l’episodi combina actualitat local, testimonis del sector pesquer i experts ambientals per mostrar que el futur del mar depèn tant de grans acords internacionals com de petits canvis quotidians i de la innovació als territoris costaners.

  • 18'

    Escalfament del mar: menys omega-3 al peix blau

    Resum Entrevista a l’ICM sobre com l’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca redueixen l’omega-3 disponible en el peix local. L’estudi a 23 anys mostra una davallada global i sostinguda, amb impactes nutricionals i econòmics per al consum de quilòmetre zero. Context i marc Programa: Arran de Mar (Tarragona Ràdio) Estudi: Institut de Ciències del Mar (ICM), coordinat per Josep Lloret Abast: 23 anys d’anàlisi, 36 espècies comercials (cas d’estudi: província de Girona, extrapolable a Tarragona) Punts clau de l’estudi Doble impacte: Davallada de captures de peix blau i altres espècies tradicionals. Menys omega-3 per individu a causa de l’augment de temperatura del mar. Mecanisme biològic: Menys fitoplàncton total i menys omega-3 per cèl·lula per l’escalfament. L’omega-3 marí (de peix i algues) és el més beneficiós per a la salut humana; el vegetal (nous, llavors de lli) té efectes més indirectes. Canvi d’espècies: Baixada d’espècies d’aigües fredes/temperades (sardina, anxova, lluç/llussa, maire). Augment d’espècies d’aigües càlides (alatxa, gamba blanca, barracuda, trencams, estets, bis) però amb menor valor comercial i menys omega-3 de mitjana. "Globalment, una davallada del -60% d’omega-3 en 23 anys." "Hem de menjar el doble per obtenir el mateix omega-3." Conseqüències i riscos Nutrició local: fort descens de l’omega-3 de quilòmetre zero disponible per a les llars. Sostenibilitat: importar (per ex., salmó de granges o peix llunyà) té més petjada de carboni i no beneficia la pesca local. Seguretat alimentària: dependència de mercats externs amb risc de xocs de subministrament (com es va veure a la Covid). Propostes i solucions Gestió pesquera: àrees marines protegides, vedes temporals, recuperar estocs per una pesca sostenible i resilient. Canvi d’hàbits de consum: Diversificar: consumir espècies infrautilitzades amb alt omega-3 (p. ex., surell, bogues, alatxa). Aprofitar parts riques en omega-3: caps i fetges. Recuperar cuina a casa i educació per menjar peix amb espines. Fonts alternatives: Algues (omega-3 marí) com a complement. Nous i lli aporten omega-3, però amb un impacte menys directe que el marí. Monitoratge: continuar seguint l’evolució i quantificar l’aprofitament de peixos i subproductes que avui es llencen. Conclusió L’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca expliquen la pèrdua d’omega-3 al peix local. Cal reforçar la pesca local sostenible, educar el consum i incorporar alternatives marines (algues) per preservar la salut pública i l’economia pesquera.

  • 13'

    Arran de Mar amb Irene Alorda

    Resum de l’entrevista a Arran de Mar (Tarragona Ràdio) Context: Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la contaminació per metalls al Mar Menor, la llacuna salada més gran d’Europa. Entrevista amb la investigadora Irene Alorda. "la llacuna i els seus sediments han fet un bon paper de retenir aquestes concentracions elevades de metalls" Principals descobertes Increment notable de metalls (plom i zinc) a mitjan segle XX per la intensificació de l’activitat minera i la seva industrialització. Tot i el tancament de la mineria als anys 90, episodis de precipitació extrema (DANA) van continuar arrossegant metalls fins almenys 2022. Els sediments han actuat com a trampes retinguent contaminants en capes profundes del fons. Riscos actuals i futurs Resuspensió per vents forts i temporals pot alliberar metalls retinguts, augmentant concentracions a l’aigua i l’exposició de la biota. Possible impacte en salut humana via cadena tròfica (peixos i altres organismes). El canvi climàtic pot augmentar la freqüència d’episodis extrems i, per tant, del risc de resuspensió. Gestió i recomanacions No remoure els sediments: intervencions físiques podrien empitjorar la dispersió de metalls. Monitoratge continu i seguiment post-temporal per avaluar pics de concentració. Gestió integral de conca: considerar conjuntament mineria, agricultura, urbanització i clima. "en llocs així de crítics com el Mar Menor és molt important tenir en compte tots aquests impactes i [...] tota la conca" Altres pressions i fonts L’impacte principal actual és l’entrada de nutrients de l’agricultura, que pot desencadenar eutrofització i mortaldat de peixos. Contribució històrica de pintures antifouling amb coure (prohibides des de principis dels 2000), associada a l’augment de navegació a finals del segle XX. Metodologia i col·laboracions Projectes Optal i Windows; col·laboració entre UAB, Universitat Politècnica de Cartagena i Institut de Ciències del Mar. Caroteig i anàlisi de sediments per reconstruir la història de la contaminació del segle XX i XXI i mapeig exhaustiu de la seva distribució. Projecció i pròximes passes Enfoc replicable a altres llacunes i ecosistemes afectats per mineria. Línies actuals: fluxos de nutrients i paper de la resuspensió en crisis d’eutrofització.

  • Arran de Mar del 27/10/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 24/10/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Arran de Mar del 23/10/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 12'

    Economia blava, Port Vell i Desayunos Itinerantes

    Resum de l'episodi Context i protagonistes Conversa sobre l’evolució del Port Vell, el naixement de la xarxa de Desayunos Itinerantes i l’impuls de l’economia blava amb Adolfo Romagosa (exgerent del Port Vell) i Anna Alonso Tambo. Punts clau Naixement de Desayunos Itinerantes: d’unes reunions mensuals amb agents de la nàutica a un grup ampliat via WhatsApp que es troba en esmorzars itinerants. Transformació del Port Vell: la contenidorització va desplaçar l’activitat cap al sud i va permetre obrir la part antiga del port a la ciutat, model pioner de port-ciutat. Descarbonització en marxa: progrés cap a la connexió elèctrica a moll dels grans vaixells; allò que semblava utòpic és ara una realitat creixent. Convivència ordenada: coexisteixen port industrial (recinte tancat per seguretat) i port nàutic-ciutadà; no barrejats, sinó ordenats. De petites eslores a megaiots: transició inicialment polèmica, però amb impacte econòmic local (proveïments, serveis, ocupació qualificada). Clúster nàutic i talent: consolidació d’un clúster al voltant de la gran eslora, impuls a la formació (p. ex., Institut de la Nàutica) i a empreses com Marina 92. Economia blava com a paraigua: integra activitats abans disperses; l’Ajuntament la promou per feina, especialització i innovació. Trajectòria i reconeixement: 20 anys al port, liderant l’atenció al client i el canvi reputacional; reconegut com a soci Paul Harris del Rotary. Idees destacades Atenció al client i comunitat portuària com a palanca per revertir l’antiga mala fama del port als anys 90. Port-ciutat com a model de diversificació i integració urbana, amb projecció internacional. Impacte local: els megaiots generen consum al barri i oportunitats en oficis especialitzats amb salaris competitius. Cites "Això que abans semblava que era una utopia, ara és una realitat." "No poden conviure barrejats, tenen que conviure ordenats." Conclusions L’economia blava es consolida com a estratègia de ciutat: sostenible, generadora d’ocupació de qualitat i basada en la col·laboració entre sector públic, comunitat portuària i empreses nàutiques.

  • Arran de Mar del 22/10/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • 18'

    Triple crisi oceànica: calor, biodiversitat i plàstics

    Resum executiu Copernicus 2025 alerta d’una triple crisi oceànica: escalfament global, pèrdua de biodiversitat i contaminació. L’informe constata que el 100% de la superfície oceànica pateix com a mínim un d’aquests impactes, amb rècords recents de temperatura i ones de calor marines cada cop més freqüents, llargues i intenses. "No, no, es que está ocurriendo." Punts clau Escalfament accelerat des de l’era industrial; rècord global el 2024: 21 °C de temperatura mitjana superficial. Ones de calor marines amb rècords al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani; destacada una durada de ~300 dies (2022-2023) al Mediterrani. Retrocés del gel a l’Àrtic i l’Antàrtic i pèrdua d’albedo, que retroalimenta i accelera l’escalfament. Acidificació: canvis en el pH que alteren les propietats fisicoquímiques, afecten ecosistemes, aqüicultura, pesqueres i fins i tot erosionen àrees de patrimoni de la UNESCO. Contaminació per plàstics i microplàstics: materials persistents que es fragmenten i entren a la cadena tròfica, amb impactes sobre fauna i exposició humana. Nivell del mar en pujada: ~23 cm/100 anys globalment; 8 cm en 25 anys a l’Atlàntic Nord, indicant acceleració. Impactes greus quan es combina amb temporals i meteotsunamis. L’informe és descriptiu i basat en observacions (no fa projeccions) i serveix de base científica per a decisions polítiques (p. ex., COP30). Implicacions Ecosistemes: alteracions de biòtops, pèrdues de biodiversitat i estrès per calor i pH. Economia blava: riscos per a l’aqüicultura, pesqueres i infraestructures costaneres. Societat i costes: major exposició a inundacions i danys durant episodis extrems, especialment al Mediterrani densament poblat. Missatge final Cal actuar amb urgència: les tendències actuals ja són mesurables i comprovades. L’informe aporta evidència per orientar polítiques i adaptació immediata.

  • 1h 52min

    Mar, canvi climàtic i vida als ports catalans

    Visió general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar (Tarragona Ràdio) centrat en l’actualitat marítima de la costa catalana, combinant notícies, entrevistes de port i pesca, vela esportiva, impacte del canvi climàtic als oceans i iniciatives socials i solidàries vinculades al mar. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Educació ambiental i pesca a l’Escala • Al Maram de l’Escala, pescadors i ONG organitzen tallers per a alumnat d’ESO per lluitar contra els plàstics al mar. • El Centre de Recuperació d’Animals Marins imparteix un taller sobre la biodiversitat mediterrània i la necessitat de conservar-la. • Es remarca que el Mediterrani és un mar molt biodivers, però molt amenaçat. • Pescadors expliquen el projecte Pesca Neta: - Quan surten a pescar, treuen molta brossa (plàstics, llaunes, residus d’avingudes fluvials). - Destaquen la necessitat de visibilitzar la tasca de neteja del fons marí i conscienciar els joves. • Dijous es farà un hackató al CER perquè els alumnes ideïn solucions creatives contra la contaminació marina. 1.2. Grip aviar al delta de l’Ebre • El GPEC denuncia un brot de grip aviar H5N1 en un xoriguer al delta de l’Ebre. • El Departament de Territori ha aturat l’anellament científic d’ocells i la captura de polles d’aigua. • El Departament d’Agricultura manté la caça d’ocells salvatges, fet molt criticat pels ecologistes: - Ho consideren una decisió greu i desencertada. - Denuncien que s’ha cedit a la pressió del col·lectiu de caçadors i s’exposa la població a un possible contagi i nova pandèmia. 1.3. Fons europeus de pesca a la Mar de l’Ebre • L’assemblea del GALP Mar de l’Ebre presenta el balanç de la segona anualitat dels ajuts FEMPA 2024-2025: - 28 expedients finançats, 8 exclosos per manca de fons. - 624.000 € d’ajuts concedits per a projectes productius i no productius. • L’Ametlla de Mar és el municipi més beneficiat (més de 200.000 €), fet que satisfà especialment l’alcaldessa Eva de Lamo. • Hi participen cofraries, ajuntaments, centres de recerca, hotels, restaurants i entitats socials. • La demanda total (3,4 M€) supera àmpliament la dotació, mostrant alta demanda de diversificació econòmica al litoral ebrenc. 1.4. Crisi del Club Natació Sitges • En ple any de centenari, el Club Natació Sitges tanca les instal·lacions per decisió de l’administrador concursal. • Es crea el Club Esportiu Aquàtic Sitges per garantir la continuïtat de la natació federada: - Els nedadors passen a entrenar-se a la piscina municipal, que cedeix provisionalment dos carrils. • L’Ajuntament treballa per recuperar la gestió provisional de les instal·lacions i reparar-les. • S’espera una adjudicació directa de l’equipament, amb diversos interessats, per un preu similar als 2,5 M€ de l’última subhasta. • Es constata que la pèrdua del club històric és irreparable a nivell social, però s’obre una nova etapa per mantenir la natació federada a Sitges. 1.5. Vela infantil i desigualtat de renda al Maresme • El regatista Lucas Garrido (Club Nàutic Arenys de Mar) guanya la Regata Gran Vila de Blanes en classe Optimist: - 3 victòries parcial, 2 segons llocs i un tercer descartat en 6 proves. - La regata (50a edició) reuneix 145 infants i serveix per configurar la selecció catalana que anirà al Campionat d’Espanya. • Sis municipis del Maresme (Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana) es troben entre els 25 municipis més rics d’Espanya: - Factors clau: proximitat a Barcelona, entorn natural entre mar i Serra del Litoral, bons serveis i habitatge unifamiliar d’alt valor. - Es destaquen els forts contrastos interns de la comarca: municipis com Mataró, Pineda de Mar o Tordera tenen rendes per sota de la mitjana catalana. 1.6. Reforma horària i salut a Tarragona • Especialistes tarragonins en economia, medicina i psicologia defensen mantenir un únic horari tot l’any: - L’economista Miquel Àngel Fuster afirma que l’estalvi energètic del canvi d’hora és irrisori (pocs euros per habitant). - La doctora Meritxell Arenas alerta de trastorns del son, irritabilitat, menor rendiment i possible augment de risc cardiovascular associats al canvi d’hora. - La psicòloga infantil Ángeles Estevez remarca que els infants són especialment vulnerables a aquests canvis. • El debat s’ha reobert a la UE a petició de Pedro Sánchez; aquell dissabte l’hora s’avança. 1.7. Descarbonització i metanol renovable a Tarragona • Repsol subministrarà metanol renovable produït a l’ecoplanta de Tarragona a partir de 2029. • Acord pioner de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers al Port de Tarragona: - Biocombustibles des de 2026. - Metanol renovable des de 2029. • La planta processarà fins a 400.000 tones/any de residus sòlids urbans, generant 240.000 tones/any de combustibles renovables i productes circulars. • Es presenta el metanol renovable com a combustible clau per al transport marítim i mostra del compromís de Repsol amb la descarbonització. 1.8. Temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu: - Vent de garbí i ponent a la costa central i sud, amb cops de 40–50 km/h. - Mestral molt intens al Golf de Sant Jordi (fins a 80–90 km/h) i mala mar a la Costa Daurada sud, especialment dijous. • El Servei Català de Trànsit informa de retencions habituals d’entrada a Barcelona (C-58, AP-7, B-23) però sense incidències greus a la resta del país. 2. Llotja de l’Escala i pesca del peix blau 2.1. Festa de la Tonyina i projecte Viu en Blau • Des de la llotja de l’Escala, el patró major Josep Lluís Sureda valora molt positivament la primera Festa de la Tonyina: - Iniciativa sorgida de tres restaurants locals, amb la plaça de l’Ajuntament plena. - Proposa integrar-la en el projecte “Viu en Blau”, dedicat a la promoció del peix blau i la cultura marinera local. • Es reivindica que l’Escala podria ser la “capital del peix blau”, recordant que el municipi va créixer gràcies a la pesca i salaó del peix blau. 2.2. Conflicte per les quotes de tonyina • La pesca de la tonyina és un tema delicat a l’Escala: - Les barques d’arts menors tenen una petita quota que consideren insuficient. - Les barques d’encerclament, majoritàries al port, no tenen quota de tonyina i fa temps que reclamen quilos assignats. • La taula rodona de la festa serveix per visibilitzar la problemàtica de quotes i posar en valor la tonyina com a recurs local i alternativa econòmica per a la flota d’arts menors. 2.3. Temporada de tardor del peix blau • L’inici de la tardor és irregular per a la sardina: - L’estiu va començar molt bé però va afluixar a l’agost (mes tradicionalment fluix). - La tardor hauria de portar nous bancs de sardina per créixer, però enguany hi ha alts i baixos molt marcats. • Factors que condicionen la pesca: - Fases de la lluna: dies de lluna plena poden ser molt bons, amb bancs de peix molt agrupats que permeten pescar fins i tot sense llum artificial, localitzant-los amb sònars. - Depredadors (tonyines), que de vegades fan entrar el peix a la costa i d’altres el fan fugir. • L’afluència de barques d’altres ports continua: la setmana anterior hi havia set barques d’encerclament (3 locals i 4 de Palamós i Blanes). 2.4. Vedes, relleu generacional i pesca recreativa • Sobre la parada biològica (veda) de l’encerclament a Girona: - El sector proposa repetir el model de dos períodes (com l’any anterior) per afavorir reproducció i creixement del peix blau. - Proposta: aproximadament del 5 de desembre a l’11 de gener, i del 27 de febrer al 4 d’abril. - Es queixen de la lentitud administrativa que dificulta planificar manteniments i reparació de xarxes. • Relleu generacional complicat: - Hi ha una borsa de joves formats (curs de mariner pescador), però la flota és petita i les oportunitats limitades. - La pesca és percebuda com una feina dura, sacrificada i inestable, poc atractiva per al jovent. - Sureda reclama reduir burocràcia i fer l’ofici més atractiu a nivell administratiu i econòmic. • Arts menors i sèpia: - Són en veda de la sèpia; molts s’han orientat a la pesca de tonyina com a alternativa econòmica. - Es considera molt positiva aquesta diversificació. - Denúncia recurrent: manca de control de la pesca recreativa, que continua capturant sèpia durant la veda, minant l’efecte de l’esforç dels professionals. 3. Vela i clubs nàutics del Garraf i Maresme 3.1. Club Nàutic Vilanova: resultats i grans esdeveniments Entrevista amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. Regata d’Optimist a Blanes • Flota d’Optimist del club participa a Blanes en un nivell 2 del circuit català. • Hugo Nava aconsegueix una 3a posició general. • Condicions variables (vents fluixos, 4–5 nusos) posen en relleu que la vela és un esport molt tècnic i que l’experiència acumulada és clau. Copa d’Espanya d’ILCA 6 i experiència a Galícia • Vilanova porta 5 regatistes a Galícia per a la Copa d’Espanya d’ILCA 6: - Regata dins de ries atlàntiques, amb marees fortes i condicions molt diferents del Mediterrani. - Resultats esportius discrets, però gran aprenentatge per un equip jove en el seu primer campionat nacional. - Serveix per saber “on són” dins la flota estatal i fixar un punt de partida per millorar al rànquing. Lliga Iberdrola Femenina • El club ha creat per primer cop un equip femení per disputar la Lliga Iberdrola, puntuable com a Campionat d’Espanya femení. • Participen uns 20 equips de tot l’Estat; Vilanova acaba 8è, un resultat considerat excel·lent per a una estrena. Copa d’Espanya a Vilanova • El club organitzarà la Copa d’Espanya (classe no especificada, però en format de flota) del 30 d’octubre al 2 de novembre: - Es preveu uns 130 regatistes i fins a 9 proves. - Abans, una “precopa” aquest cap de setmana amb uns 40 participants i una travessa social de creuers amb 48 embarcacions, xifra rècord. • Es destaca la importància de tenir bon vent per garantir un campionat just i complet. 3.2. Club Nàutic Arenys de Mar: formació, escola i base nàutica Entrevista amb Pilar Rodríguez, gerent del Club Nàutic Arenys de Mar. Esport base i Lliga Blava Escolar • El club manté una intensa activitat formativa: - Escoleta d’Optimist per als més petits. - Flota Open per a joves que s’inicien una mica més grans. - Lliga Blava Escolar, ja en marxa, que permet que alumnes de 5è i 6è de primària provin la vela. • Objectiu: que tothom pugui provar la navegació sense haver de tenir embarcació pròpia i descobrir si la vela pot ser el seu esport o fins i tot una futura professió. • S’emfatitza la figura de Lucas Garrido com a talent emergent format al club i “nineta dels ulls” de la secció esportiva. Gran Premi d’Andorra • El 8 i 9 de novembre Arenys acollirà, un any més, el Gran Premi d’Andorra, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela: - Reuneix al voltant de 120 participants de diferents classes. - Andorra, sense mar, ha escollit Arenys com a seu estable de la seva gran cita de vela. - Els camps de regata s’instal·len tan prop com es pot de la costa, depenent del vent; és espectacular veure la sortida massiva d’embarcacions des del port. Base nàutica i esport per a escoles • Continuïtat de la base nàutica, amb programes com Esport Blau i Aventura Blava per a les escoles locals: - La filosofia és que cap nen deixi de navegar per manca d’oportunitats. - El club aporta embarcacions i material; més endavant, qui vulgui progressar pot accedir a embarcacions de segona mà més assequibles. Club de Mar, rem i activitats socials • El Club de Mar del Nàutic ofereix: - Activitats dirigides (iogà, pilates, tonificació, funcional). - Rem amb 9 equips que competeixen de forma lúdica. - Entrenament d’un equip femení de lleut català de competició. • També impulsen cursos de bridge (joc de cartes estratègic), amb bona acollida i perspectiva de futures competicions (pools) entre clubs. 4. Estat dels oceans: triple crisi i impactes globals Entrevista extensa amb Álvaro de Pascual Collar, editor de l’informe 2025 de Copernicus sobre l’oceà. 4.1. Triple crisi planetària dels oceans • Les Nacions Unides defineixen una “triple crisi planetària” que afecta el 100 % de la superfície oceànica: 1. Canvi climàtic (escalfament global i olas de calor marines). 2. Pèrdua de biodiversitat. 3. Contaminació i pol·lució (incloent plàstics i microplàstics). 4.2. Escalfament oceànic i onades de calor marines • L’informe mostra un escalfament sostingut de l’oceà des de com a mínim 1982, vinculat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial. • 2024 registra el rècord històric de temperatura mitjana global de l’oceà: 21 °C. • Onades de calor marines (marine heatwaves): - Són períodes d’almenys una setmana amb temperatures del mar anòmalament altes. - Tenen impacte directe en ecosistemes, aqüicultura i pesqueres. - S’han registrat episodis rècord al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani. - Entre 2022 i 2023 al Mediterrani hi va haver una onada de calor de prop de 300 dies seguits (gairebé 10 mesos), rècord de durada, tot i no ser el màxim de temperatura puntual. 4.3. Pèrdua de gel marí i retroalimentació climàtica • Es constata un retrocediment clar del gel marí tant a l’Àrtic com a l’Antàrtic, amb nous mínims històrics. • Importància del gel marí: - Actua com a superfície reflectant (alt albedo), retornant part de la radiació solar a l’espai. - En perdre superfície de gel, la Terra absorbeix més calor, accelerant l’escalfament: bucle de retroalimentació positiva. 4.4. Acidificació de l’oceà • L’oceà absorbeix part del CO₂ atmosfèric, la qual cosa provoca acidificació (descens del pH). • Efectes clau: - Alteració de les propietats fisicoquímiques de l’aigua. - Canvi en la disponibilitat d’ions necessaris per a organismes calcificadors (coralls, mol·luscs, etc.). - Possibles impactes en aquicultura, pesca i erosió de zones costaneres. - Riscos per llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per processos d’erosió accelerada. 4.5. Contaminació per plàstics i microplàstics • El model econòmic actual depèn fortament del plàstic, un material poc biodegradable: - El plàstic no desapareix, sinó que es fragmenta en peces cada cop més petites (microplàstics). - No s’enfonsa fàcilment, de manera que roman a la columna d’aigua. • Conseqüències: - Els microplàstics són ingerits per organismes marins i entren a la cadena tròfica. - S’han detectat partícules plàstiques en fibres musculars de molts animals marins. - Això acaba afectant també els humans, que ingerim microplàstics a través del consum de peix i marisc. - A escala macro, xarxes i arts perduts continuen pescant (“pesca fantasma”) i maten fauna de manera indiscriminada. 4.6. Augment del nivell del mar i riscos costaners • L’informe recull un augment global del nivell del mar d’uns 23 cm en 100 anys. • A la regió del Nord de l’Atlàntic (zona europea), només en els últims 25 anys l’augment ja és de 8 cm, mostrant una acceleració clara. • Encara que pugui semblar poc, aquests centímetres: - No es perceben al dia a dia, però - Multipliquen l’impacte d’episodis extrems (tempestes, meteotsunamis, forts onatge), incrementant les inundacions a zones costaneres densament poblades com el litoral mediterrani europeu. 4.7. Missatge per a la COP30 • L’informe de Copernicus no fa projeccions futures, sinó que descriu què està passant ja amb dades observacionals. • Serveix com a base científica sòlida per a: - Responsables polítics i negociadors de cimeres climàtiques (com la COP30 al Brasil). - Societat civil i mitjans, per disposar d’informació contrastada. • No es pot respondre amb un “ja veurem si passa”, perquè tot allò que descriu l’informe ja està succeint. Idea central: la triple crisi (clima, biodiversitat, contaminació) és global, persistent i ja té efectes mesurables sobre els oceans i les comunitats costaneres; cal actuar amb base científica. 5. Dia de la Dona Rural i mercats de Deltebre Entrevista amb Eva Marín, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d’Animals de Deltebre. 5.1. Homenatge a les dones dels mercats municipals • Deltebre celebra el Dia Internacional de la Dona Rural amb un acte dedicat a “Dones i mercats”. • Eix de l’edició: dones que treballen (i han treballat) als mercats de la Cava i de Jesús i Maria. • Es fa un treball de recerca històrica: - El mercat de la Cava funciona des de 1958, el de Jesús i Maria des de 1969. - Es recuperen noms, trajectòries i generacions (algunes parades arriben a la 3a generació familiar). - Participen dones en actiu i jubilades, i familiars de paradistes ja desaparegudes. 5.2. Valor social i econòmic de les paradistes • El mercat “sempre ha tingut nom de dona”: la majoria de persones darrere el taulell han estat dones. • Tasques destacades: - Atenció diària a la clientela amb bona cara, tot i jornades que comencen a les 3 de la matinada. - Pont entre el camp/la mar i la taula, connectant productors locals i famílies. - Exemple d’emprenedoria, constància i cura de la comunitat. • Es recorda un matrimoni de 96 anys que va tenir parada més de 60 anys, i casos com el de Marisol Pinyana (paella i peix), gairebé 30 anys al mercat. • El mercat genera vincles de família ampliada: paradistes i clients es coneixen de tota la vida, comparteixen records i esdeveniments personals. 5.3. Producte local, granel i sostenibilitat • Moltes parades ofereixen producte de proximitat: carn, peix, fruita, verdura, oli, llegums a granel, pa i pastes. • Es destaca el cas de parades de granel que fan el que ara es ven com a “tendència sostenible”, però que elles han fet tota la vida: - Sense sobreenvasat innecessari. - Quilòmetre zero real, amb productors de la zona. • Davant l’oferta massiva de grans superfícies, es reivindica el mercat com a espai de qualitat, tracte personalitzat i sostenibilitat. 5.4. Recepció ciutadana i dimensió cultural • L’acte compta amb 14 dones dalt l’escenari i molta participació del públic, que aporta anècdotes i records. • Es combina amb intervencions artístiques (companyia La Dama, peces “Sanguinària” i “Hollywood”, i un solo de dansa), creant un acte rodó i emotiu. • Objectius: - Fer visible una feina sovint invisible però imprescindible. - Reforçar la idea d’espai de vida i xarxa de suport que són els mercats. - Motivar noves generacions a continuar aquestes activitats comercials de base local. 5.5. Polítiques d’igualtat a Deltebre • La regidoria treballa en: - Renovació del pla d’igualtat de l’Ajuntament. - Renovació del pla de polítiques de dones. - Cursos, xerrades i el programa “Dones, salut i educació”, que celebra 20 anys. • El proper mes se centrarà en el 25N (violències masclistes) amb nous actes de sensibilització. 6. Repte solidari “Pels Valents” a Tarragona Entrevista amb Joan Carles Adell sobre un repte de natació en aigües obertes solidari a Tarragona. 6.1. El repte: 80 km nedant per al càncer infantil • El repte, ideat per Miguel Van der Poel, consisteix a nedar 80 km al llarg d’una setmana: - 16 km diaris de dilluns a divendres, sortint de la platja de la Rabassada fins al Castell de Tamarit i tornant. - Dissabte, tram final simbòlic perquè s’hi pugui afegir tothom amb una nedada més curta. • Objectiu: recaptar fons per al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu, dins la campanya “Pels Valents”. 6.2. Condicions de mar i acompanyament • Les etapes ja fetes han tingut condicions diverses: - Un dia amb mala mar i fort onatge, un altre amb bona mar a l’anada i corrent en contra a la tornada. - Temps d’entre 4,5 i 5 hores per completar els 16 km. • Cada dia, el Miguel neda acompanyat per un altre nedador conegut del món de les aigües obertes (Jordi Cervera, Joan Carles Adell, David Garriga, Marta Rubio, Ferran Tortosa, etc.), reforçant el component col·lectiu i de suport. 6.3. Final solidari a la platja de la Rabassada • Dissabte hi haurà un acte obert a la platja de la Rabassada: - Nedadeta popular (uns 1.000 metres) per qui vulgui sumar-se. - Punt de venda de marxandatge de “Pels Valents” (samarretes, gorres, clauers…). - Urna solidària per recollir donatius. • El repte s’insereix en l’objectiu global de “Pels Valents”: arribar a 1 milió d’euros recaptats des de 2017 per a la lluita contra el càncer infantil. 6.4. Com col·laborar • Es poden fer donatius: - Durant l’acte de dissabte a la platja, en efectiu a l’urna o comprant marxandatge. - En línia a través de la pàgina de l’Hospital Sant Joan de Déu, que disposa d’un enllaç específic per donatius al Pediatric Cancer Center. Missatge final: la natació en aigües obertes es converteix en eina de visibilització i recaptació per al càncer infantil, implicant la comunitat esportiva i la ciutadania de Tarragona. 7. Tancament i continuïtat • L’episodi combina actualitat local i comarcal amb temes globals (estat dels oceans) i històries humanes (dones dels mercats, repte solidari). • Es reforça la idea que el mar és central en la vida econòmica, social i cultural de Catalunya: - Des de la pesca i els ports fins a la vela esportiva, passant per la recerca científica, la transició energètica i la cohesió comunitària. • El programa es clou anunciant que Arran de Mar tornarà l’endemà a la tarda amb noves històries vinculades al litoral i al mar.

  • 13'

    Parc Natural de Prades: inquietuds del sector primari

    Resum Context i objectiu Entrevista a Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre l’estat de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, les seves implicacions per al territori i les demandes del sector primari. Punts clau El parc és encara en procés de creació; s’ha tancat la fase participativa, però hi ha incertesa sobre quines al·legacions s’han acceptat. Abast previst: 44.000 hectàrees; aproximadament 87,8% de propietat privada. Manca d’informació directa a la propietat afectada (moltes finques d’herència i propietaris poc connectats a canals digitals). Pressupost percebut com insuficient i fins i tot irrisori per la dimensió i necessitats de gestió del parc. Risc de prioritzar serveis al turisme per sobre de la gestió forestal, ramadera i agrícola. Possibles traves burocràtiques addicionals malgrat la promesa de finestreta única. El sector primari demana ser escoltat; s’està plantejant una plataforma de portaveus per parlar amb una sola veu. Suport de fons a la protecció i al parc, però discrepàncies amb el procediment i la governança. Preocupacions del sector primari Pèrdua del mosaic agroforestal i augment del risc d’incendis per abandonament agrícola. Dificultats per a la pastura i la gestió ramadera. Obstacles per a la gestió forestal i l’aprofitament de la fusta. Reducció de la capacitat productiva agrícola per traves i costos administratius. Propostes i demandes Informar individualment la propietat privada afectada sobre la intenció i els passos del projecte. Augmentar i garantir un pressupost estable i finalista per a gestió forestal, ramadera i agrícola. Incloure formalment les associacions del sector primari en la governança (comitès rectors i espais de decisió). Simplificació administrativa real: tràmit únic efectiu, terminis clars i reducció de càrrega burocràtica. Coordinació del sector primari en una plataforma de portaveus per reforçar la seva incidència. Impacte territorial Àmbit multicomarcal i a dues províncies; cal coordinació interadministrativa i recursos per a vigilància i manteniment. Equilibri entre protecció de la biodiversitat i activitat econòmica local. Cites destacades "No rebutgem el parc natural." "El pressupost [...] és una mica irrisori." Estat de les converses institucionals Reunions recents amb alcaldes i entitats ecologistes; el sector primari reclama ser inclòs en aquestes trobades. S’estudia organitzar un portaveu únic del sector primari per traslladar una posició comuna a l’administració.

  • 1h 52min

    Mar, territori i emergència climàtica

    Visió general de l’episodi Aquest capítol d’Arran de Mar combina l’actualitat marítima i de costa amb temes de territori, canvi climàtic, esport nàutic i geopolítica. El programa es divideix en dues grans parts: una primera hora informativa per tot el litoral català i una segona hora més temàtica amb reportatges i entrevistes. 1. Actualitat marítima i de costa catalana 1.1. Catxalot mort a la platja de Pals • Es troba un catxalot d’uns 10 metres mort a la Platja Gran de Pals. • El cos apareix amb ferides molt evidents, possiblement relacionades amb col·lisions amb vaixells de càrrega, una de les principals amenaces per als cetacis. • Entitats mediambientals alerten que: • El trànsit marítim intens entre Barcelona i Tarragona • La sobrepesca • I la contaminació del mar són causes habituals de la mort de cetacis a la Mediterrània. “Sembla que les coses a mar no es morin, o que els peixos no s’hagin de morir mai… però és un ésser viu.” 1.2. Vi i patrimoni a Empúries • Quarta edició de la proposta “Vespre al museu” al MAC Empúries, amb totes les entrades exhaurides. • Es combina cultura i vi: • Visita guiada al jaciment (part romana i part grega) • Tast de tres vins ecològics del celler Terra Remota (DO Empordà). • Es remarca que Empúries és un lloc on “el vi va néixer primer” a la zona, amb grecs, fenicis i romans democratitzant-ne el consum. • Unes 400 persones participen a l’activitat al llarg d’octubre, amb una molt alta demanda d’entrades. 1.3. Alcanar: primer “refugi climàtic” del país • Govern i Ajuntament d’Alcanar estudien l’enderroc de 10 cases dins del barranc del Llop, a la urbanització l’Estany / l’Estona del Canà Platja. • Aquests habitatges han patit 5 episodis catastròfics en 7 anys, amb inundacions cada vegada més greus. • L’Ajuntament proposa: • Renaturalitzar la zona • Traslladar els veïns a altres indrets • Convertir aquestes famílies en els primers “refugiats climàtics” de l’Estat. • El cas es presenta com una prova pilot per afrontar l’impacte del canvi climàtic en urbanitzacions en zones de risc. 1.4. Escape room d’emergència climàtica a l’Ametlla de Mar • Al Poliesportiu Municipal de l’Ametlla de Mar es fa un escape room gratuït sobre emergència climàtica i salut planetària, organitzat per la Diputació de Tarragona. • Continguts principals: • Emissions de gasos d’efecte hivernacle • Esgotament de recursos naturals • Ús abusiu de plàstics • Sobreconsum de recursos del planeta • Sessions de 45 minuts per a grups de 4 persones, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre els reptes ambientals actuals. 1.5. Aiguats i fang a les Botigues de Sitges • Un aiguat intens (59 l/m²) provoca una gran baixada de fang a l’Avinguda de les Botigues de Sitges. • El fang prové d’obres d’un hotel i complex residencial a la zona muntanyosa de Vallbona. • Efectes: • Tercer episodi similar des de l’agost • Emburnals col·lapsats i inundacions de baixos i cases • Una desena de cases especialment exposades. • L’Ajuntament de Sitges: • Reuneix l’empresa constructora • Estudia mecanismes de contenció de terres i fang • Reconeix la necessitat de millorar la coordinació entre administracions (C-32, carreteres, vies locals). • L’oposició (Marc Gallén / Mar Galló) critica la manca de previsió, manteniment i control urbanístic sobre les obres. 1.6. Cultura popular i infraestructures al Maresme Fira d’acordions “A tota manxa” a Arenys de Mar • Arenys acull la Fira d’acordions i acordionistes “A tota manxa”, organitzada per La Diatònica. • Activitats: • Parades de luthiers i venda d’acordions • Tradillibreria amb llibres de cultura popular • Tallers tècnics sobre afinació, reparació i ergonomia • Concert vermut i actuació final del duet de folk Allfoll. • Es destaca: • L’alta participació d’acordionistes • L’interès del públic local pel so entranyable de l’acordió. Passos soterranis de Calella • L’Ajuntament de Calella inicia un pla per millorar la seguretat i la imatge dels passos soterranis que connecten la ciutat amb el front marítim. • Mesures: • Instal·lació d’11 càmeres de videovigilància i sensors d’aigua • Remodelació de 4 passos: nova il·luminació, neteja de grafits, panells decoratius amb motius de fons marí • Intervenció en 7 passos subterranis en total. • Finançament amb fons Next Generation: • 65.000 € per a càmeres • 165.000 € per a obres de millora. 1.7. Autoconsum fotovoltaic i tràmits eterns • A Tarragona, un miler de projectes han sol·licitat subvencions per instal·lar més de 8.000 mòduls fotovoltaics, amb un import total d’uns 3,3 milions d’euros. • Problema central: coll d’ampolla administratiu dels fons Next Generation gestionats per l’ICAEN: • Només el 18% de sol·licitants ha cobrat • Esperes mitjanes de 932 dies per resolució (més de 2 anys i mig) • Fins a 13 mesos més per rebre el pagament un cop justificada la instal·lació. • Import global sol·licitat a Catalunya: 400 M€, molt per sobre del pressupost disponible (se n’han concedit 182,4 M€ i pagat 51,8 M€). 1.8. Castanyada i Halloween a Tarragona • Tarragona prepara la castanyada i Halloween els dies 24 i 25 d’octubre: • Tallers infantils a la plaça Verdaguer i al Mercat de Torreforta • Tallers de panellets a la plaça Corsini (Gremi de Pastissers) • Espectacle infantil davant el Mercat Central • Segona rua de Halloween fins al Balcó del Mediterrani, amb batucada Brincadeira. • La consellera de Comerç, Montse Adán, defensa que: “La tradició s’uneix de nou a la modernitat i no s’ha de perdre la identitat.” • Es vincula la festa al comerç local (Via T, Mercats de Tarragona, Gremi de Pastissers, Artesans, Teleparc), amb: • Descomptes a aparcaments de la Rambla Nova i la Pedrera • Vals d’estacionament gratuït en fotocalls. 1.9. Mar, temps i trànsit • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica una situació dominada pel vent de garbí i ponent, amb: • Maró i ressaca a bona part del litoral • Millora de pluges i desaparició de “ciplons” costaners • Reforç del vent a la Costa Daurada i costa barcelonina l’endemà, amb pujada de temperatures. • Des del Servei Català de Trànsit, l’Eduard Sánchez informa d’una circulació fluida, només amb densitat habitual a vies principals de l’àrea de Barcelona. 1.10. Butlletí local de Tarragona En entrar la franja de Tarragona Ràdio, s’ofereix un breu Butlletí informatiu amb temes locals: • Palau d’Esports de Camp Clar: l’Ajuntament de Tarragona preveu adjudicar abans d’acabar el 2025 el contracte de grades supletòries retràctils, minimitzant molèsties a clubs i esdeveniments. • Recompte de persones sense sostre a la ciutat, amb 130 voluntaris, molt per sobre d’edicions anteriors. • Cicle “La ciutat a cau d’orella” (edició 12+1), dedicat a les supersticions, amb 13 propostes adaptades a joves. • Col·lecció de carruatges de Jordi Rovira s’obre al públic, amb recaptació per a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona. 2. Parc Natural de les Muntanyes de Prades 2.1. En quin punt es troba el projecte? • Es parla amb Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. • Situació actual: • S’ha acabat el procés participatiu amb al·legacions presentades • L’administració ha acceptat o rebutjat al·legacions, però els afectats no saben quines. 2.2. La propietat privada i la manca d’informació • El parc preveu unes 44.000 hectàrees, de les quals prop del 90% són de propietat privada. • Crítica principal: • La Generalitat no ha informat directament els propietaris. • Molta gent no ha participat perquè no coneixia el procés, especialment: • Persones grans sense accés digital • Propietaris que han heretat terres i no segueixen els canals administratius habituals. “Quan l’administració es vol posar a protegir el medi natural, però es troba que hi ha una part important de propietat, el primer és informar.” 2.3. Pressupost insuficient i viabilitat • Des de la pagesia es considera que el parc parteix d’un pressupost “irrisori”, insuficient per gestionar: • Vigilància i compliment de normes • Gestió forestal • Suport al sector ramader i agrícola. • Temor que els recursos es destinin sobretot a infraestructura turística, deixant de banda la gestió activa del territori. 2.4. Burocràcia i impacte sobre el sector primari • Oficialment, el dia a dia “no s’hauria d’afectar”, però l’experiència en altres parcs indica: • Més traves administratives per actuar en finques (aprofitaments forestals, pastura, cultiu) • Allargament de tràmits en un sistema ja molt burocràtic. • Es qüestiona la promesa de “finestreta única” i es tem un increment real de la càrrega burocràtica. 2.5. Manca de diàleg amb el sector primari • S’ha reunit administració i ajuntaments, i també entitats ecologistes, però: • Les associacions agràries, forestals i ramaderes no han estat escoltades amb la mateixa intensitat. • Es reclama: • Una reunió formal de totes les organitzacions del sector primari • Que puguin actuar com a portaveu únic per fer arribar la seva posició. 2.6. Importància del mosaic agroforestal i risc d’incendis • La pagesia no rebutja el parc natural, però vol condicions diferents: • Es defensa el mosaic agroforestal (barreja de bosc, conreus i pastures) com a clau per: • Reduir el risc d’incendis • Mantenir biodiversitat i paisatge • Donar continuïtat a l’activitat agrària. • Por principal: • Que, per traves i dificultats, es deixin de conrear terres • Que s’abandoni ramaderia extensiva i gestió forestal • I la zona es converteixi en bosc continu molt més vulnerable als grans incendis. 2.7. Ramaderia, fusta i agricultura en joc • Preocupacions concretes: • Ramaders: dificultats per continuar pasturant als boscos • Empreses forestals: problemes per aprofitar fusta de manera sostenible • Agricultors: pèrdua de capacitat productiva per restriccions i tràmits. • El parc afecta diverses comarques i dues províncies, amb un abast territorial molt ampli, fet que fa més crítica la manca de pressupost. 3. El calvari del Club Natació Sitges i el nou club aquàtic 3.1. Fi del Club Natació Sitges • El Club Natació Sitges, entitat centenària, es veu abocada al tancament: • Estava en concurs de creditors • Gestionat per un administrador concursal • La junta anterior va dimitir i no va aparèixer cap nova candidatura. • Paral·lelament, les instal·lacions de Vallpineda pertanyen a un Consorci (Ajuntament + Club Natació Sitges), fet que complica la gestió. 3.2. Naixement del Club Esportiu Aquàtic Sitges • Davant el tancament, famílies dels nedadors federats impulsen el nou Club Esportiu Aquàtic Sitges per mantenir l’activitat competitiva. • L’Ajuntament: • Ja havia aprovat ajudes per mantenir les instal·lacions en “mode manteniment” • Vol garantir que els esportistes no es quedin sense piscina per entrenar. 3.3. Reallotjament temporal i obres • Durant una revisió tècnica, es detecten deficiències a la piscina de Vallpineda. • Mentre es fan reparacions (15 dies – 1 mes), els nedadors: • S’entrenen a la piscina municipal de Sitges • Amb horaris i carrils limitats. • Un cop arreglada, la idea és que el nou club disposi d’una piscina sencera per millorar la qualitat dels entrenaments. 3.4. Futur de les instal·lacions • L’Ajuntament prepara la convocatòria del Consorci per fer una adjudicació directa de les instal·lacions, després d’una subhasta fallida. • Hi ha més d’un interessat disposat a optar-hi i a mantenir l’activitat de natació. • Condicions generals: • El terreny és d’equipaments esportius: només hi pot haver usos esportius • L’Ajuntament prioritzarà que es garanteixi la continuïtat del nou club de natació. • L’antiga dimensió social del club (socis que usaven lliurement les instal·lacions) queda en suspens; el nou club és eminentment esportiu. 4. El nostre peix: peixateria del Maresme a peu de plaça 4.1. Tardor a la peixateria d’Arenys • Des de la plaça del Mercat d’Arenys de Mar, l’Oriol parla amb la Mònica Serra, de la peixateria Illa Sobirà. • Productes de temporada i estat del peix: • Calamar: protagonista de la tardor (tot i que enguany en surt poc) • Roger i peix d’escata (molt peix “en terra”) • Gamba i escamarlà: n’hi ha poc i amb preus molt alts • Lluç petit per fregir • Una mica de gamba blanca local • Peix blau (seitó, sardina) i molt sorell, barat però poc apreciat per les espines. 4.2. El calamar, el rei de la cuina d’Arenys • A Arenys, en plena època del “calamarenys”, el calamar és molt versàtil: • Farsit • A la planxa • A la romana o arrebossat • Amb arròs, guisats diversos. • Es recomana aprofitar ara per cuinar-ne o congelar-ne de cara a festes (especialment tentacles i peix de temporada). 4.3. Proveïment i gustos de la clientela • La peixateria combina peix d’Arenys amb peix del nord: • Musclos, petxina, alguns raps i palangre provenen de fora • El peix del nord sovint és més gros i agrada a part de la clientela. • Per a infants i per evitar espines, Mònica recomana: • Lluç de bona mida • Rap (sense espines, però car i amb molt de cap) • Llenguado, tot i la poca disponibilitat i el preu. 4.4. Complexitat del sector pesquer i del petit comerç • La feina de peixatera implica: • Horaris llargs, aixecar-se d’hora per anar a la llotja • Estar pendent del temporal a mar, que afecta captures i mides. • Mònica reflexiona sobre el futur del sector: • A Arenys només queden dues peixateries independents, totes dues al mercat • Les noves generacions prefereixen feines de 8 hores sense riscos • Obrir peixateria o ser pagès implica incertesa i jornades llargues. • De cara al Nadal: • El marisc és molt car, i molta gent opta per carns • Es recomana comprar rap, calamar o marisc amb antelació i congelar-los, però no el lluç, que perd molta qualitat. 5. Projecte “Pescafils” i residus de pesca recreativa 5.1. Fils de pescar: un residu invisible però persistent • Amb Jordi Regàs, president del Club d’Immersió de Biologia (Facultat de Biologia, UB), es parla del projecte per retirar arts de pesca abandonats. • Problema central: • La pesca recreativa deixa al fons marí fils, ploms i ams • El monofilament pot trigar més de 600 anys a degradar-se • És transparent i discret, però s’acumula molt. • Efectes sobre la fauna i els hàbitats: • Fils que freguen i tallen substrats • S’emboliquen en coralls, gorgònies i esponges • Incrementen el deteriorament d’hàbitats fràgils. 5.2. Metodologia del projecte • Zones d’estudi inicials: • Sa Tuna (Begur) • Punta del Romaní (l’Escala) • Fases del treball: • Caracterització biològica de la zona: espècies presents i vulnerables (p. ex. corall vermell) • Documentació fotogràfica de la interacció fils-espècies • Una jornada específica de neteja intensiva. • Resultats impactants: • En una sola immersió d’una hora, 8 bussejadors treuen 1.200 metres de fil • Un bussejador habitual de la zona acumula 70 kg de plom per temporada, recollit només a la Punta del Romaní. 5.3. Pesca amb canya i gestió del litoral • El projecte no demonitza la pesca recreativa, però planteja: • Si en alguns punts especialment rics i fràgils caldria regular o restringir la pesca amb canya. • Context de gestió complicada: • Competències repartides entre Ministeri, Generalitat i ajuntaments (aigües interiors/exteriors) • Els ajuntaments només tenen certa capacitat de regulació a l’estiu. • Objectiu final: • Elaborar un estudi científic sòlid • Presentar conclusions als ajuntaments perquè disposin d’arguments tècnics per regular zones de pesca. 5.4. El Club d’Immersió de Biologia • Fundat el 1983 a la Facultat de Biologia de la UB, amb uns 400 socis. • Activitat doble: • Formació en busseig • Participació en projectes de ciència ciutadana i recerca amb l’ICM-CSIC, universitats i altres entitats. • Treballs habituals: • Seguiment d’escalfament del mar i efectes en coralls • Recompte de garoines i impacte sobre les algues • Millora de la tècnica de busseig per evitar cops de lletes sobre el fons. “Tot el que sigui vinculat a medi ambient i protegir-lo millor, hi som des de fa 40 anys.” 6. Esport nàutic: Campionat d’Europa de Wakeboard a Deltebre 6.1. Deltebre, seu europea del wakeboard barco • Entrevista a Joaquín Pérez Herbada, organitzador del Campionat d’Europa de Wakeboard Barco 2025 celebrat a Deltebre. • Ja s’hi havia fet un Campionat d’Espanya amb molt èxit; ara és el primer europeu al municipi. • Raons de l’elecció de Deltebre: • Condicions òptimes del riu Ebre (a l’alçada del pont Lo Passador) • Clima suau en aquesta època • Bones infraestructures al voltant: passeig fluvial, auditori, restaurants. 6.2. Què és el wakeboard barco? • Esport d’aigua derivat de l’esquí aquàtic: • Amb taula tipus snowboard • Arrossegat per un barco especialitzat (en aquest cas, marca Malibu) • L’objectiu és aprofitar l’ona del vaixell per fer salts i trucs acrobàtics. • Els trucs es puntuen segons: • Dificultat • Execució tècnica • Estil. 6.3. Funcionament del campionat • Durada: de dimecres 15 a dissabte 18 d’octubre. • Participants: • 108 riders de 12 països europeus • Més de 300 acompanyants. • Categories: • Per edats (des de menys de 14 anys fins a més de 50) • Masculines i femenines • Categoria Open, la “reina”, oberta als nivells més alts. • Mecànica de competició: • Cada participant fa dos recorreguts (anada i tornada) entre dues boies separades per uns 400 i escaig metres • Disposa d’un temps limitat per encadenar el màxim de trucs • Els jutges a bord del vaixell i a terra, amb càmeres i drons, enregistren i puntuen. • Les jornades finals de divendres i dissabte es tanquen amb: • Finals de cada categoria • Lliurament de medalles (no hi ha, en general, dotació econòmica a Europa) • Sopar de cloenda al restaurant Les Dunes. 6.4. Organització i projecció futura • Joaquín destaca que: • Han tingut totes les facilitats de l’Ajuntament i del teixit local • No hi ha hagut entrebancs significatius. • Objectius a mitjà termini: • Consolidar Deltebre com a seu estable de campionats d’Espanya i proves del circuit europeu • Impulsar una escola permanent de wakeboard al municipi, per poder entrenar sense necessitat de tenir vaixell propi. • El wakeboard requereix bona forma física i entrenament constant; a Espanya encara no és un esport professionalitzat, però es vol aconseguir més difusió mitjançant: • Competicions • Retransmissions en streaming • Xarxa d’escoles i entrenadors. 7. Gaza, Palestina i el “pla de pau” impulsat pels EUA 7.1. Un acord sense confiança • El programa tanca amb una entrevista a Mina, activista palestina, sobre la situació a la Franja de Gaza després d’un suposat pla de pau impulsat per Donald Trump. • Principals idees de Mina: • La població palestina no confia en el govern israelià, especialment l’actual executiu de dreta extrema • Israel no respecta els compromisos amb els palestins. 7.2. Genocidi i devastació social • Mina parla obertament de genocidi i neteja ètnica: • Condicions a Gaza després de dos anys de guerra: • Sense educació (escoles destruïdes o tancades) • Hospitals i centres mèdics devastats • Esglésies, mesquites i vida social arrasades • Castig col·lectiu a tota la població. • Algunes xifres que menciona: • Aproximadament 77.000 víctimes palestines, amb una gran proporció de dones i infants • Entre 20.000 – 22.000 nens morts • 20.000 infants més orfes • Milers de persones encara sota els enderrocs. 7.3. Crítica al pla de pau • Segons Mina, el pla de pau és un “vaso falso” perquè: • No aborda l’origen del conflicte • No parla de: • Annexions a Cisjordània • Murs i colònies israelianes (un milió de colons amargant la vida diària) • Presos palestins (uns 13.000) a presons israelianes • Dret a un Estat palestí viable. • Tampoc concreta com es reconstruirà Gaza, ni com podran tornar al nord les famílies desplaçades. • Tot i així, per als palestins, és una peça clau per intentar aturar el genocidi, ja que l’alternativa és deixar que Netanyahu “acabi la seva feina”. 7.4. Situació a Cisjordània i resposta internacional • Mina descriu Cisjordània com: • Un territori trencat en 7 zones aïllades • Amb més d’un miler de checkpoints i portes metàl·liques • Llibertat de moviment extremadament limitada. • També denuncia: • Retallades salarials a funcionaris • Població sense ingressos estables • Control israelià sobre tots els recursos d’aigua. • Sobre la comunitat internacional: • Es mou massa tard, després de dos anys de massacre • No ha pogut obligar Israel a aturar el genocidi • Gaza continua “tancada”, sense suficient ajuda humanitària ni maquinària per rescatar gent dels enderrocs. • Per a Mina, la prioritat absoluta és un alt el foc real, que permeti a la gent respirar i recuperar mínimament la vida. 8. Tancament del programa • El capítol conclou vinculant: • Les problemàtiques locals de la costa catalana (clima, urbanisme, comerç, cultura, esport) • Amb grans temes globals com el canvi climàtic, la gestió del territori i els conflictes internacionals. • La conducció des de Tarragona Ràdio i les connexions amb diferents emissores locals (Ràdio L’Escala, RadioDelta.cat, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys) reforcen la idea d’una xarxa radiofònica de proximitat que mira del mar cap al món.