Arxiu Sonor 1997
Arxiu Sonor 1997
Programa

Arxiu Sonor 1997

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1997. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·55 episodis
RSS

episodis

37-48 de 54
  • 0'

    L'aprenentatge com a motor de creixement i llibertat

    L'essència de l'aprenentatge L'acte de formar-se i adquirir nous coneixements no és només un procés intel·lectual, sinó una eina fonamental per a l'evolució de l'individu. Aquest text destaca que l'aprenentatge constant ens permet desenvolupar el nostre potencial i assolir una maduresa personal. Impacte en l'individu Creixement personal: L'aprenentatge ens fa créixer internament, ampliant els nostres horitzons i capacitats. Emancipació: El coneixement actua com una clau que ens obre les portes a ser més lliures, permetent-nos prendre decisions amb criteri propi i independència. "Aprender nos hace crecer y ser libres." En resum, es subratlla la relació directa entre el saber i la llibertat d'acció i pensament en la vida d'una persona.

  • 14'

    Eudald Carbonell: Un pregó crític per a Santa Tecla

    Entrevista a Eudald Carbonell, pregoner de Santa Tecla L'arqueòleg i investigador Eudald Carbonell, guardonat amb el premi Príncep d'Astúries pel seu treball a Atapuerca, ofereix una visió detallada de com serà el seu pregó per a les festes de Tarragona. Carbonell subratlla que el seu discurs no serà un simple tràmit festiu, sinó una reflexió crítica i social des de la seva perspectiva com a científic. Característiques del pregó Breu i directe: L'autor aposta per la concisió per connectar millor amb la societat, evitant discursos feixucs. Visió social: El pregó buscarà representar a tota Tarragona, des dels barris més humils fins a les zones més benestants, fugint de la idea d'una ciutat "teledirigida". Cridada a la reflexió: Més enllà de la ironia, Carbonell vol que els espais lúdics serveixin per analitzar la societat durant tot l'any. Democràcia social i gestió política Carbonell reflexiona sobre el paper de les institucions i la qualitat de la democràcia actual: "No crec en la democràcia política, crec en la democràcia social." L'investigador expressa que el fet que un ajuntament convidi una figura clarament crítica com ell és un senyal de progrés democràtic. No obstant això, denuncia la segmentació social i la manca de participació real de la societat civil en els projectes públics, els quals sovint queden en mans de minories dirigents. Atapuerca i l'impacte mediàtic L'entrevista també repassa l'èxit del projecte d'Atapuerca: * Treball col·lectiu: El premi Príncep d'Astúries reconeix l'esforç d'un equip jove, un fet inaudit en aquests guardons. * Gestió del coneixement: Carbonell reconeix que l'èxit mediàtic els obliga a un equilibri constant entre la divulgació pública i el rigor científic al laboratori. * Projectes futurs: Destaca la preparació de noves tesis doctorals i una propera expedició a Etiòpia, al riu Awas.

  • 42'

    Entrevista a l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistach

    Balanç i Reptes de l'Església a Tarragona L'arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, realitza una valoració profunda dels seus primers cinc mesos al capdavant de l'arxidiòcesi. L'entrevista aborda des de la proximitat de les festes de Santa Tecla fins a qüestions estructurals de l'Església a Catalunya. El Concili Provincial Tarraconense i la seva Aplicació Un dels eixos centrals de la conversa és el desplegament de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense: • S'està treballant en 47 resolucions vinculants, especialment en la creació de directoris de pastoral sacramental comuns per a les vuit diòcesis. • L'objectiu és unificar criteris en celebracions com el baptisme, el matrimoni o la confirmació, facilitant la participació dels fidels en un context de gran mobilitat geogràfica. El Paper de l'Església en la Societat Civil L'arquebisbe reflexiona sobre la identitat de l'Església en una societat democràtica i plural: • Defensa el dret de la institució a emetre judicis morals sobre lleis civils sense que això es consideri "fer política". • Destaca la tasca social a través de Càritas i el compromís amb els joves i els sectors més marginals. "L'Església té tot el dret a poder expressar-se sobre les realitats importants de la vida de les persones, de les comunitats i de la família." Qüestions de Llengua i Estructura Eclesiàstica L'entrevista també tracta temes de política interna i cultura: • Llengua catalana: Sistach nega la discriminació del castellà i aposta per un model d'acolliment i enriquiment personal a través del coneixement de diverses llengües. • Conferència Episcopal Catalana: Es mostra partidari d'una major autonomia i personalitat per a l'Església catalana, tot mantenint el principi de subsidarietat i la col·laboració amb l'estat espanyol. • Vocacions: Expressa la seva preocupació per la manca de relleu generacional i la necessitat d'implicar més els laics en la vida parroquial.

  • 42'

    Evolució de la façana marítima i projectes del Port de Tarragona

    Transformació de la Façana Marítima i de la Ciutat En aquesta tertúlia des del nou port esportiu, es debaten els eixos estratègics que han de definir el futur de Tarragona i la seva relació amb el mar. Els interlocutors coincideixen que la ciutat ha passat de viure d'esquena al mar a integrar-lo plenament en la seva dinàmica quotidiana. Projectes d'Infraestructures Clau • Desviament del riu Francolí: Es discuteix el retard en l'inici de les obres, previst inicialment per al 1997, i la seva importància per a la seguretat i el desenvolupament industrial. • Soterrament de la via del tren: Considerat el projecte més emblemàtic. S'analitzen les dificultats tècniques, especialment el pas per sota del riu Francolí i el manteniment de les pendents ferroviàries. • Connexió de molls i nou pont: Lluís Badia anuncia que el projecte d'execució del pont que unirà els molls de Lleida i Reus ja s'ha encarregat, amb la previsió que sigui una realitat a finals de 1998 o inicis de 1999 per eliminar el trànsit de camions pel Serrallo. Urbanisme i Recuperació d'Espais • Platja del Miracle: L'alcalde Joan Miquel Nadal confirma que les obres de reforma començaran entre setembre i octubre, un cop resolts els tràmits amb Renfe. • Palau de Congressos: Es defineix com la peça final que ha de generar les sinergies econòmiques definitives per a la ciutat de cara al segle XXI. • Complex Educatiu (Universitat Laboral): Es planteja la necessitat de debatre el futur d'aquest espai per permetre el creixement industrial i portuari, mantenint però la seva funció educativa en una nova ubicació. "El problema de Tarragona és que les coses van bé; com que no tenim grans crisis, ens dediquem a pentinar el gat amb detalls tècnics." Relacions Institucionals Es destaca la bona sintonia entre l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament de Tarragona. Tot i la personalització dels càrrecs, ambdós líders emfatitzen que les obres i el progrés social han de transcendir les persones i les sigles polítiques, prioritzant els resultats econòmics i el benefici ciutadà.

  • 7'

    Candidatura de Tarragona a Patrimoni Mundial de la UNESCO

    Suport a la Candidatura de Tarragona El discurs destaca el valor excepcional del patrimoni històric de Tarragona i el gran esforç de conservació realitzat per les institucions. Es posa un èmfasi especial en la qualitat de la restauració, que ha permès integrar les condicions actuals de visita sense danyar l'essència dels monuments originals. Punts Clau de la Intervenció Excel·lència en la conservació: Es felicita l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat pel seu compromís financer i tècnic en mantenir els jaciments. Visió de futur: La integració de tecnologia moderna facilita la visibilitat i el reconeixement de l'antic sense desvirtuar-lo. La fita de Kyoto 1998: S'expressa el desig que el desembre de 1998, la UNESCO proclami oficialment Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Valors humans i modernitat: Es destaca la celebració d'actes amb joves de la Mediterrània sota el lema de la tolerància i el respecte, simbolitzats en l'escultura moderna de David Susana anomenada "Together the World". "Tarragona reuneix les qualitats, la diversitat i les excepcionalitats necessàries per ser part del patrimoni mundial." Posició del Director General Tot i mantenir una postura formalment imparcial com a representant de l'organisme internacional, el ponent reconeix que Tarragona és un candidat molt fort a causa de la seva antiguitat, qualitat i estat de restauració. Conclou afirmant que serà "imparcialment favorable" a la proposta tarragonina.

  • 4'

    Discurs i agraïments del nou Arquebisbe de Tarragona

    Benvinguda i compromís institucional El nou arquebisbe de Tarragona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, expressa la seva plena voluntat de servei i col·laboració institucional. En el seu parlament, destaca la importància de treballar conjuntament amb les autoritats civils per al bé comú i la missió de l'Església. Gratitud a les autoritats i la societat L'arquebisbe agraeix formalment la presència i el suport de: * El President de la Generalitat de Catalunya. * El President de la Diputació i l'Alcalde de la ciutat, juntament amb la Corporació Municipal. * Tota la comunitat que s'ha aplegat en aquest acte de celebració. "Correspon que el seu gest, amb el meu agraïment i amb el desig de col·laboració lleial... ajudi als seus esforços de construir una pau amb justícia." Trajectòria personal i eclesial L'homilia inclou un reconeixement molt emotiu a les seves arrels i a les comunitats que han marcat el seu camí espiritual: * Família: Agraïment especial al seu pare i record a la seva mare, destacant els valors de la família cristiana. * Tortosa: Reconeixement a l'església germana de Tortosa pel seu afecte i col·laboració prèvia. * Barcelona: Salutació a l'arxidiòcesi d'on prové, on va ser batejat i on va néixer la seva vocació al sacerdoci i a l'episcopat. Missió i esperança Finalment, l'arquebisbe posa el seu ministeri sota la protecció de la Mare de Déu del Claustre i demana la pregària de tots els assistents per esdevenir un bon pastor per a la seu de Tarragona. L'acte conclou amb un reconeixement al valor cultural i l'esforç institucional que representa la celebració a la Catedral.

  • 13'

    Pregó de Santa Tecla i l'horitzó UNESCO a Tarragona

    Reflexions sobre la Tarragona Popular i el Futur de la Ciutat L'episodi recull dos moments clau per a la ciutat de Tarragona: el pregó de les festes de Santa Tecla i les valoracions institucionals sobre la possible declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un Pregó Crític i Social Eudald Carbonell ofereix un discurs que s'allunya dels tòpics per centrar-se en una Tarragona combativa i interclassista. Les idees principals inclouen: Reivindicació de la classe treballadora: Es destaca el paper de qui neteja els carrers, els quiosquers, els pagesos i els pescadors com els veritables constructors de la ciutat. Crítica a l'elitisme: Es reclama una festa popular que fugi de les jerarquies i les actituds xauvinistes. Participació des de baix: Es fa una crida als joves i a tota la ciutadania a ser més crítics i no deixar el futur només en mans dels polítics. "Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra. Fora l'elitisme econòmic o social d'alguns. Fora les jerarquies trivials." L'Horitzó de la UNESCO L'alcalde Joan Miquel Nadal valora la visita del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, destacant la mentalitat de guanyadors de la ciutat: Patrimoni de la Humanitat: Tot i les bones sensacions del dossier presentat, l'alcalde demana evitar l'eufòria i seguir treballant durant tot el 1998. Inauguració de la Sala Tàrraco: Es ressalta el valor patrimonial de les noves troballes a la zona de la grada del circ romà, que han sorprès les autoritats. Civisme vs. Passotisme: Es fa un èmfasi especial en recuperar la responsabilitat civil per enfortir la societat tarragonina.

  • 1'

    Tarragona: Entre la Política Local i la Força Històrica

    Anàlisi de la Realitat Tarragonina El contingut exposa una reflexió crítica sobre la situació actual de la ciutat de Tarragona, contrastant la gestió política amb l'essència històrica del territori. Es planteja una dualitat entre la imatge pública i la vida quotidiana durant l'any. La Gestió de l'Ajuntament Es descriu un panorama on la governança recau en una majoria natural que té la capacitat de transformar la ciutat segons els seus criteris: Creixement urbà: La ciutat canvia i s'articula sota el control de l'ajuntament. Beneficis desiguals: Tot i que es treballa per a la ciutadania, s'afirma explícitament que alguns ciutadans surten més beneficiats que d'altres. Responsabilitat electoral: Es recorda als oients que aquests governants han estat escollits democràticament. Més enllà dels Tòpics L'interlocutor rebutja les visions superficials de la ciutat: "La Tarragona als tòpics no m'interessa."\n\nTambé expressa un rebuig cap a la ciutat controlada per una elit específica que creu governar-la i posseir-la. Per contra, l'interès real se centra en la força històrica que defineix la identitat tarragonina.

  • 58'

    Retirada de l'expedició tarragonina a l'Everest

    Crònica d'una decisió difícil: el comiat de l'Everest L'expedició del Centre Excursionista de Tarragona ha decidit posar punt final al seu intent de coronar el cim de l'Everest. Després de més d'un mes i mig lluitant contra les condicions extremes, la seguretat dels alpinistes ha prevalgut per sobre de l'ambició esportiva. Les causes de la retirada • Les inclemències meteorològiques han estat el factor determinant, amb tempestes constants i vents huracanats. • S'han registrat temperatures extremes de fins a 35 graus sota zero a 7.000 metres d'alçada. • La manca de finestres de bon temps (períodes de 5 dies seguits de sol) ha impedit l'atac al Camp 5. • El cansament acumulat i la deserció de part dels xerpes a causa del perill d'allaus han forçat la decisió final. Reaccions i suport institucional • Anna López i els familiars expressen un sentiment agredolç: la tristesa per la il·lusió trencada però l'alleujament per saber que tornen sans i estalvis. • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'esports, Tòfol Solitxero, han lloat la prudència de l'equip i els han qualificat d'herois pel simple fet d'haver-ho intentat. • Quico Mata (preparador físic) i Marga Aguilar (presidenta del CET) destaquen que l'expedició estava físicament preparada, però que la muntanya ha estat implacable. El retorn i el futur de l'expedició • L'equip ja es troba recollint el material i preveu arribar a Katmandú en els propers dies. • S'estima que la rebuda a Tarragona es produirà entre el 17 i el 19 d'octubre. • Tot i el fort impacte econòmic (amb forats en el pressupost de prop de 20 milions de pessetes), ja es parla de futures expedicions. "La muntanya és com una moneda a l'aire: pot sortir cara i et quedes, creu i vius, o de canto i pugues."

  • 39'

    Presa de possessió de Lluís Martínez Sistach a Tarragona

    Benvinguda i Significat de la Seu de Tarragona L'acte comença amb una càlida benvinguda al nou arcabisbe, destacant el paper històric de la Seu Metropolitana de Tarragona i la seva rellevància social des de temps apostòlics. Se subratlla que la primacia de la ciutat no ha de ser només jeràrquica o de dret canònic, sinó basada en un esperit de servei a l'Església, la nació i la ciutat. Missatge Pastoral i Vocacional de l'Arcabisbe Lluís Martínez Sistach s'adreça als diferents estaments de la diòcesi amb un missatge d'unitat i esperança basat en la Resurrecció de Crist: • Presbiteri: Defineix els sacerdots com els col·laboradors més íntims del seu ministeri i els ofereix la seva casa com a pare i amic. • Joves i seminaristes: Fa una crida radical a la vocació sacerdotal i agraeix la valentia dels qui ja s'estan formant. • Vida consagrada: Reconeix el valor dels carismes de les comunitats religioses per a l'edificació del cos místic de Crist. • Laics: Els descriu com a peces indispensables i els demana una col·laboració activa i familiar. Agraïments i Comunió Eclesial L'arcabisbe expressa la seva gratitud de manera extensa a diversos col·lectius i personalitats: "La comunió amb el successor de Pere serà sempre el signe d'una realitat profunda: sentir-nos membres de l'Església de Jesucrist." Institucions i Autoritats • Agraïment al Papa Joan Pau II a través del nunci apostòlic. • Salutació a les autoritats civils, incloent el President de la Generalitat, amb un compromís de col·laboració lleial per a la justícia social. • Record personal i emotiu a la seva família i a les diòcesis de Tortosa (on va ser bisbe) i Barcelona (on es va formar). Celebració Litúrgica i Conclusió El podcast recull fragments de la litúrgia de l'Eucaristia, incloent la pregària eucarística, el memorial de la passió i el cant del Pare Nostre. L'episodi finalitza amb una pregària a la Mare de Déu del Claustre i amb el desig de Sistach de ser un bon pastor per a tota l'arxidiòcesi.

  • 1h

    Toma de possessió de Lluís Martínez Sistach com a Arquebisbe

    Cronologia de la Cerimònia a la Catedral de Tarragona L'episodi recull de manera íntegra l'acte solemne i emotiu de l'arribada i presa de possessió de Monsenyor Lluís Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Tarragona, succeint Ramon Torrella. La celebració destaca per una gran participació popular i la presència de les màximes autoritats civils de Catalunya. Elements Clau de l'Acte • L'arribada i el jurament: Abans d'entrar de ple a la catedral, el nou arquebisbe realitza el jurament de defensa dels drets de la Seu davant del capítol catedralici, un pas jurídic indispensable. • Presència d'autoritats: Destaca l'assistència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i altres representants institucionals, subratllant la rellevància social de l'esdeveniment. • La lectura de la Butlla: Es llegeix el document oficial del Papa Joan Pau II que acredita el nomenament i detalla les virtuts pastorals de Martínez Sistach. Simbolisme i Tradició "Jo, Lluís Martínez Sistac, juro defensar els drets de la Santa Església Metropolitana de Tarragona i Primada de les Espanyes." El ritual inclou moments de gran càrrega simbòlica com l'entrega del bàcul (símbol de govern) i el fet de seure a la càtedra, que representa el magisteri episcopal. També s'expliquen detalls sobre l'escut d'armes del nou arquebisbe, que combina elements de Barcelona, Montserrat i la tau de Tarragona. Visió Pastoral En el seu primer missatge, Martínez Sistach aposta per: • La continuïtat del treball fet pel Consell Provincial Tarraconense. • Una església propera i servidora, centrada en la nova evangelització davant l'arribada del tercer mil·lenni. • La unitat de l'església local en comunió amb la seu de Roma.

  • 1h

    Arribada i Benvinguda de l'Arquebisbe Lluís Martínez Sistac

    Una Jornada Històrica per a Tarragona El diumenge 13 d'abril de 1997, la ciutat de Tarragona es va vestir de gala per rebre el seu nou pastor, el doctor Lluís Martínez Sistac. Aquest esdeveniment va destacar per la recuperació d'una tradició centenària: la participació de tot el seguici popular en la benvinguda d'un arquebisbe, un fet que no succeïa de forma completa des de l'any 1804. Actes Civils i Seguici Popular L'acte va començar amb una desfilada des de l'Ajuntament fins a la Plaça de les Cols, on es van realitzar els parlaments oficials. Entre els elements destacats del seguici hi trobem: • El Magí de les Timbales, símbol de la ciutat. • Els Gegants, la Cucafera, l'Àliga i el Drac. • Les quatre colles castelleres de la ciutat, que van aixecar pilars de salutació. • Els trompeters municipals que van realitzar els tres tocs consuetudinaris. Parlaments i Reivindicacions Durant l'acte a la Plaça de les Cols, es van produir intervencions de gran calat polític i social: • Joan Miquel Nadal (Alcalde): Va expressar la satisfacció de tenir un arquebisbe català i va recordar la importància de la seu tarragonina com a primada. • Jordi Pujol (President de la Generalitat): Va subratllar les arrels cristianes de Catalunya i va demanar a l'Església el reconeixement de la identitat nacional catalana. • Lluís Martínez Sistac (Arquebisbe): Va oferir un missatge de pau, solidaritat i servei a la societat, amb una voluntat clara de diàleg. Context i Simbolisme L'episodi també va recollir moments de tensió simbòlica, com el desplegament d'una pancarta amb el lema > "Senyor, som una nació", en protesta per declaracions prèvies del nunci apostòlic. Finalment, l'acte es va traslladar a l'interior de la Catedral, on el nou arquebisbe va realitzar el jurament de possessió davant d'autoritats eclesiàstiques d'arreu de l'Estat.