Arxiu Sonor 1997
Arxiu Sonor 1997
Programa

Arxiu Sonor 1997

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1997. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·55 episodis
RSS

episodis

25-36 de 54
  • 11'

    Candidatura de Tarragona a Patrimoni de la Humanitat

    Suport institucional a la candidatura de la UNESCO L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha mantingut una reunió estratègica amb el president Jordi Pujol al Palau de la Generalitat. Durant la trobada, s'ha presentat formalment el dossier tècnic per a la candidatura de Tarragona Patrimoni de la Humanitat. Compromís de la Generalitat: El govern català ha ratificat el seu suport total, col·laborant activament en el treball de camp i la redacció dels textos que es presentaran a París davant l'UNESCO. Reconeixement estatal: Aquest suport s'afegeix al de la ministra de Cultura, consolidant una base institucional sòlida. L'esforç col·lectiu i l'esperit de ciutat L'alcalde emfatitza que obtenir aquest reconeixement és un procés feixuc i llarg, comparant-lo amb l'experiència de ciutats com Mèrida o Còrdova. Per aconseguir l'èxit, Nadal fa una crida a la ciutadania: Unitat de la societat: És vital demostrar als inspectors de la UNESCO que hi ha una voluntat moral activa i unànime. Manteniment de la qualitat de vida: Es demana als tarragonins mantenir la ciutat neta i conservar els estàndards que situen Tarragona com una de les millors capitals de província en benestar. "No és un camí on només cal presentar documentació; cal fer un esforç conjunt per demostrar que volem situar-nos en l'elit de les ciutats del món." Tolerància i Festes de Santa Tecla Tarragona es convertirà properament en capital mundial de la tolerància amb un simpòsium apadrinat per l'UNESCO, un esdeveniment que servirà d'aparador internacional abans de concloure a Jerusalem. Finalment, l'alcalde anima a gaudir de les festes de Santa Tecla i destaca el model de finançament voluntari (esponsorització) mitjançant petites aportacions ciutadanes i empresarials, un sistema que permet derivar els pressupostos municipals cap a altres activitats culturals del darrer trimestre de l'any.

  • 38'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre el futur de Tarragona

    Balanç de les Festes i la Diada Castellera L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre l'èxit de les festes de Sant Magí, destacant una participació excepcional. Tot i això, aborda la polèmica sobre la durada excessiva de la Diada Castellera. • Demana una reflexió profunda al Patronat de Castells. • L'objectiu és evitar que el públic marxi abans que acabin les actuacions per l'hora de dinar. Urbanisme: La Plaça de la Font i nous projectes Nadal defensa la remodelació de la Plaça de la Font, malgrat els retards causats per les restes arqueològiques. Confirma que l'ajuntament avaluarà sancions contra l'empresa constructora per la demora no justificada. Pròximes actuacions urbanístiques • Plaça Verdaguer: Ocupada temporalment per una exposició de l'Amazònia, les obres de vianants i enllumenat començaran al novembre. • Plaça del Fòrum: Inici de les obres previst per al període d'octubre-novembre. Infraestructures i Pressupostos de l'Estat L'alcalde expressa el seu profund decebiment amb el Partit Popular respecte als incompliments en les inversions promeses a la província (N-340, desembocadura del Francolí, Passeig del Miracle). "Votar uns pressupostos perquè després no es facin les coses treu credibilitat a la classe política." Candidatura a la UNESCO Es detalla l'estratègia perquè Tarragona sigui declarada Patrimoni de la Humanitat. Nadal subratlla que és un procés lent i que requereix la unitat de totes les forces polítiques i la sensibilització de la ciutadania. Destaca la visita imminent del director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, com un punt clau per la seva influència en la decisió final.

  • 59'

    Crònica de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona

    Descripció General de la Jornada Aquest programa especial de Tarragona Ràdio ofereix una crònica detallada de la Processó del Sant Enterrament de 1997. Els locutors destaquen la gran fluïdesa de l'acte malgrat la multitud de misteris a braços, remarcant l'absència d'aturades significatives respecte a anys anteriors. Les Confraries i els Misteris Principals L'episodi repassa la història i participació de diverses agrupacions religioses: • Confraria de Sant Magí Màrtir (Maginets): Compta amb prop de 600 socis i destaca pel misteri del Retorn del Calvari. • Gremi de Marejans: Es ressalta la incorporació històrica dels nous Armats de Marina, amb indumentària d'estil romà imperial platejada i blava. • Gremi de Pagesos de Sant Isidre: Identificada com la institució més antiga (fundada el 1353), els seus membres vesteixen l'hàbit dels cavallers del Sant Sepulcre. • Congregació de la Soledat: Protagonista del tram final amb la talla de l'artista Viladomat, on destaca el silenci sepulcral al Pla de Palau. Perspectiva Històrica i Social Es recuperen testimonis i anècdotes que defineixen la identitat tarragonina: "La Setmana Santa de Tarragona és fonamentalment una vibració silenciosa de l'ànima cristiana i romana alhora." Es discuten les antigues supersticions dels deixuplinants del segle XVII i les interrupcions històriques per conflictes com la Guerra del Francès o la Guerra Civil. També s'analitza l'impacte econòmic en l'hostaleria local a causa dels canvis en l'itinerari oficial. Cloenda i Autoritats La processó finalitza davant del Palau de l'Arquebisbat amb la presència de les autoritats municipals i eclesiàstiques, tancant l'acte la Unió Musical de Tarragona.

  • 0'

    Recursos Informatius i Serveis Municipals de Tarragona

    Recopilació de Canals Informatius Municipals Aquest segment se centra en la comunicació institucional i els serveis d'informació de la ciutat. L'objectiu principal és dirigir els ciutadans cap als canals oficials per garantir que tinguin accés a dades actualitzades i segures. Canals de Comunicació Destacats Portal Institucional: El web principal tarragona.cat es referència com el node central per a qualsevol tràmit o consulta. Plataformes Específiques: Es fa menció a serveis identificats com 3 dobles B's, que actuen com a extensions de la xarxa d'informació municipal. "Més informació a tarragona.cat" Importància de la Transparència Aquesta estructura informativa permet que el ciutadà trobi respostes ràpides sobre mobilitat, cultura i serveis socials, assegurant una interacció directa entre l'administració i la població tarragonina.

  • 10'

    La Processó del Sant Enterrament de Tarragona i Jujol

    Història i Anècdotes de la Processó de Tarragona El text recull diversos aspectes històrics, artístics i anecdòtics vinculats a la processó de Setmana Santa a la ciutat de Tarragona, destacant el paper de l'arquitecte Josep Maria Jujol i l'evolució de la participació femenina. L'Arquitectura de Jujol i la Guerra Civil Josep Maria Jujol va ser l'autor de la sepulcre i la carrossa, obres que van ser refetes l'any 1942. Existeix una anècdota curiosa sobre l'urna actual: en veure-la passar el 1942, un ciutadà va comentar a Jujol (sense saber qui era) que els rojos havien fet alguna cosa bona en destruir l'urna anterior, que considerava lletja. Jujol, amb ironia, va haver d'escoltar com criticaven la seva pròpia obra anterior, ja que ell era l'autor tant de la peça destruïda el 1936 com de la nova. Es destaca la salvació del Crist adjacent gràcies a un congregant anomenat Ramon Givert, que el va amagar a casa seva durant la guerra. La Congregació de la Soledat i la Participació Femenina La branca femenina de la Congregació de la Puríssima Sang, fundada el 1840, compta actualment amb unes 1.300 sòcies. Les aspirants vesteixen amb els colors de la Mare de Déu, túnica blava i vesta blanca, mentre que les senyores porten el vestuari negre amb la característica cucurulla. La imatge actual de la Soledat és una obra de l'artista Viladomat que desfila des de l'any 1963. Evolució de les Costums i la Superstició L'autor explica que fins al segle XVII les dones només podien participar com a deixuplinants (penitents que es flagel·laven). Aquesta pràctica es va suprimir al segle XVIII degut a una curiosa superstició: "Es deia que si a una noia li queia amb el seu vestit una gota de sang de deixuplinant aquell mateix any es casaria." Aquestes pràctiques es van acabar prohibint no només per la superstició, sinó també per l'elevat cost de les factures mèdiques que la Congregació havia d'assumir per curar les ferides dels penitents.

  • 1h

    Retirada de l'expedició tarragonina a l'Everest

    Crònica d'un somni ajornat a l'Himàlaia L'expedició del Centre Excursionista de Tarragona ha decidit posar punt final al seu intent d'assolir el cim de l'Everest (8.848 m) a causa de les condicions meteorològiques extremes. Després de més d'un mes i mig a la muntanya, el grup ha prioritzat la seguretat dels seus membres davant una tempesta persistent i temperatures de fins a 35 graus sota zero. Les causes de la retirada • Inclemències del temps: Un vent huracanat conegut com a jet stream ha impedit qualsevol treball als camps d'altura. • Absència de finestres: No s'han produït els 4 o 5 dies seguits de bon temps necessaris per l'atac final al cim. • Desertció de xerpes: El malestar i el risc extrem van portar als xerpes a abandonar l'expedició poc abans de la decisió final. • Temperatures extremes: El fred intens va arribar a congelar les bateries dels telèfons satèl·lit i posava en risc d'amputacions els alpinistes. Reaccions i suport institucional L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el regidor d'esports, Tòfol Solitxero, han enviat missatges de suport destacant la prudència com l'acte més heroic en la muntanya: "És un missatge de joia perquè han adoptat una actitud de prudència, que és la més important de totes." L'impacte econòmic i personal • Molts expedicionaris han hagut de demanar excedències i crèdits personals per finançar els prop de 20 milions de pessetes que ha costat l'aventura. • Per mitigar el forat pressupostari, l'equip intentarà vendre part del material i l'oxigen sobrant abans de marxar del Nepal. El retorn a casa Els alpinistes iniciaran el descens cap a Katmandú demà mateix. S'espera que l'arribada a Tarragona es produeixi entre el 17 i el 19 d'octubre, on la ciutat ja prepara una rebuda oficial per homenatjar-los com a herois, malgrat no haver fet cim.

  • 57'

    Diada de Sant Fèlix 1997: Història Viva del Món Casteller

    Crònica de la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio d'una de les jornades castelleres més importants del segle XX. La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès ha estat l'escenari de construccions inèdites i d'una qualitat extraordinària per part de les quatre colles capdavanteres. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions han signat una actuació per a la història. Tot i carregar el 5 de 9 amb folre, han brillat especialment amb el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat i el monumental 4 de 9 amb folre i l'agulla, una fita històrica celebrada amb eufòria. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han obert la jornada carregant un imponent 5 de 9 amb folre. Al llarg de la diada, han demostrat un gran ofici descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Minyons de Terrassa: Han exhibit un nivell altíssim descarregant el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre. També han aconseguit carregar un exigent 5 de 9 amb folre, consolidant la seva millor actuació històrica fins al moment. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Han viscut una jornada de recuperació emocional i tècnica, descarregant el 3 de 9 amb folre (el primer de la seva temporada) i el 2 de 8 amb folre. Han tancat la seva participació amb el 4 de 8. Valoració Històrica "Aquesta és la millor diada castellera de tota la història que s'acaba de complir aquí a la plaça de la Vila." L'episodi subratlla l'esforç físic dels castellers sota les altes temperatures i la germandat entre colles, amb camises de diferents colors ajudant a les pinyes i folres dels rivals per assegurar l'èxit de les grans estructures.

  • 13'

    Pregó de Santa Tecla: La Tarragona Popular i el Patrimoni de la Humanitat

    Reflexió Crítica i Celebració de la Identitat Tarragonina L'episodi recull dos moments clau de les festes de Santa Tecla: el pregó de l'arqueòleg Eudald Carbonell i una entrevista posterior amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. El contingut bascula entre el desig d'una societat civil més activa i el reconeixement institucional internacional. El Pregó d'Eudald Carbonell: Cap a una Ciutat Participativa Carbonell ofereix un discurs contundent que fuig dels tòpics i l'elitisme. Els punts principals inclouen: La Tarragona Real: Reivindica la ciutat dels treballadors (escombrariaires, forners, pescadors) i la riquesa de la seva diversitat interclassista. Crítica a la Passivitat: Fa una crida a superar el "passotisme" i l'elitisme social, defensant un civisme actiu on els ciutadans no deixin les decisions només en mans dels polítics. Solidaritat i Futur: Insta els joves a ser més crítics i a participar en la construcció de la societat des de baix. "Fora tot allò que sigui cofoll, fals, falàs, xauvinista i xenòfob... Reclamo aquesta Tarragona popular tan nostra." Entrevista amb Joan Miquel Nadal: El Camí cap al Patrimoni Mundial L'alcalde valora la transcendental visita de Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO, i les opcions de Tarragona de ser declarada Patrimoni de la Humanitat: Optimisme Prudent: Nadal celebra les bones impressions de la UNESCO però adverteix contra l'eufòria: "Les coses no estan fetes fins que no les tens al sac i ben lligades". Esforç i Treball: Defineix la cultura del treball com l'únic motor per a l'èxit de la ciutat. Patrimoni Local: Destaca la inauguració de la nova Sala Tàrraco com un exemple d'excel·lència en la gestió del patrimoni monumental.

  • 31'

    Germandats del Sant Ecce-Homo i de la Passió a Tarragona

    Història i Evolució de la Germandat del Sant Ecce-Homo La germandat del Sant Ecce-Homo és una de les associacions més emblemàtiques de la Setmana Santa tarragonina, amb orígens que es debaten entre l'any 1868 i el 1871. Després d'una història amb diversos alts i baixos, actualment gaudeix de gran vitalitat amb més de 280 socis i una forta vinculació amb el Santuari del Loreto. Característiques de la Germandat • Vestimenta: Túnica blanca, capa granat i gola blanca amb cinta vermella. • Misteri actual: Una obra de 1994 realitzada en fibra de vidre per Emili Soler Carcoler, que reprodueix la imatge perduda durant la Guerra Civil. • Curiositats històriques: El document més antic relatiu a la processó de Divendres Sant (1591) menciona aquest misteri, que llavors usava figures de palla que es cremaven. La Germandat del Nostre Pare Jesús de la Passió Fundada l'any 1940, aquesta confraria és coneguda popularment com la "germandat de la ràdio" a causa de la seva fundació a l'emissora Ràdio Tarragona per Martí Maríes. Compta amb 421 socis i personatges rellevants de la radiodifusió local entre els seus fundadors. El Misteri i la seva Tragèdia • El misteri original, una obra impressionant de Felipe Coscolla, es va destruir en un incendi accidental l'any 1973. • El misteri actual, obra de Lluís Maria Saumells, va ser estrenat l'any 1993 en una jornada marcada per un fort aiguat que va malmetre la pintura fresca de les imatges. Tradicions i Organització de la Processó L'episodi repassa elements fonamentals del Sant Enterrament: • L'Agrupació d'Associacions: Creada el 1928 per potenciar la Setmana Santa. • Les Atxes: Antigament eren ciris quadrats de cera, però el 1987 es van substituir per sistemes de petroli per evitar la brutícia als paviments de la Rambla Nova. "El silenci característic de la processó del sant enterrament aquí a la part alta de Tarragona només és interromput pel crit d'algun infant."

  • 0'

    La Germandat del Sant Ecce Homo a Tarragona

    Processó del Sant Ecce Homo Aquest segment recull el pas de la germandat del Sant Ecce Homo, una de les congregacions amb més tradició i història de la Setmana Santa tarragonina. Els punts clau de la desfilada: Antiguitat: Es destaca que el seu misteri és un dels més antics que es poden veure actualment pels carrers de la ciutat de Tarragona. Presència institucional: La desfilada representa un moment de gran solemnitat dins els actes litúrgics i tradicionals. "És aquest misteri, un dels més antics que passen pels carrers de Tarragona." L'episodi subratlla la importància de preservar el patrimoni religiós i cultural de la ciutat a través d'aquestes manifestacions públiques de fe i història.

  • 1h 6min

    Pregó de la Setmana Santa i Homenatge al Dr. Ramon Torrella

    Introducció i Context de l'Acte El diumenge 23 de març de 1997, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona acull un acte doblement significatiu: el pregó oficial de la Setmana Santa i el nomenament de l'arquebisbe emèrit, Ramon Torrella i Cascante, com a fill adoptiu de la ciutat. L'esdeveniment aplega les principals autoritats locals i nacionals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i els consellers Joan Maria Pujals i Eduard Rius. El Pregó de Jordi Vilajoana El director general de la CCRTV, Jordi Vilajoana, actua com a pregoner destacant la Setmana Santa de Tarragona com un gran acte de comunicació social. Vilajoana estableix un paral·lelisme entre les tradicions seculars i la nova era digital: • Defineix les processons com una "producció audiovisual" viva on el poble és el protagonista. • Reflexiona sobre la globalització mediàtica i la necessitat de mantenir la identitat local i la llengua catalana davant l'hegemonia cultural de Hollywood. • Reivindica el silenci i la solemnitat com el contrapunt necessari a la societat de la informació. Homenatge al Doctor Ramon Torrella La segona part de l'acte se centra en la figura del Doctor Ramon Torrella, en reconeixement als seus 13 anys de servei com a arquebisbe metropolità. Els parlaments destaquen: • La seva trajectòria des de la seva formació com a enginyer tèxtil i la seva vocació sacerdotal tardana. • Fites clau com la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995 i la commemoració del 900 aniversari de la restauració de la seu. • La seva capacitat d'integració en la vida civil de la ciutat, trepitjant els carrers i participant en les festes de Sant Magí i Santa Tecla. "Fill adoptiu vol dir molt, perquè és el màxim que pot donar una ciutat a una persona que no n'és filla nativa." Cloenda i Previsions L'alcalde clou l'acte amb el desig que la pluja no interrompi la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, l'acte més multitudinari de la celebració tarragonina.

  • 11'

    Miguel Bosé: Artista per la Pau a Tarragona

    Resum de l'acte de nomenament L'esdeveniment celebra el nomenament de l'artista Miguel Bosé com a Artista per la Pau per part de la UNESCO a la ciutat de Tarragona. L'acte inclou un discurs profund del cantant sobre l'aprenentatge humanístic i la responsabilitat social, seguit de les paraules de l'alcalde de la ciutat. Eixos principals del discurs de Miguel Bosé L'aprenentatge com a salvació: Bosé afirma que aprendre ens fa lliures i ens salva dels errors i les desgràcies personals. Defineix el savi com aquell que reconeix que no sap res. La dignitat humana: Es destaca que la dignitat és un dret de naixement que no es compra ni es guanya. L'artista fa una crida a retornar la dignitat a aquells a qui els ha estat manllevada. Compromís social: El guardó no és només un títol simbòlic, sinó un compromís per lluitar per la llibertat, la tolerància, la justícia i la pau. "Aprendre ens ensenya que no som res sense els altres i que pels altres tots els nostres actes cobren un sentit major." Intervenció institucional L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca la coherència de Bosé més enllà de la seva imatge pública. Fa una reflexió sobre la necessitat que la tolerància deixi de ser un objectiu per esdevenir una realitat quotidiana, comparant el compromís de l'artista amb figures històriques que van mantenir els seus ideals fins a les últimes conseqüències. Projecte Together: Es menciona la iniciativa Together in the World com a eix de col·laboració amb la UNESCO. Vincle amb Tarragona: L'acte té lloc en un context de col·laboració estreta amb les autoritats locals i la Fundació de la UNESCO a Catalunya.