Arxiu Sonor 1997
Arxiu Sonor 1997
Programa

Arxiu Sonor 1997

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1997. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·55 episodis
RSS

episodis

13-24 de 54
  • 25'

    Joan Miquel Nadal: Reelecció i crisi del pacte a Tarragona

    Context de la compareixença L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha convocat els mitjans per respondre a les declaracions de Xavier Sabater (PSC) sobre la possible ruptura del pacte de govern municipal. Nadal expressa una barreja de tristesa per la situació i un absolut convenciment personal en la seva gestió. Resposta a Xavier Sabater i al PSC L'alcalde critica durament l'actitud de Sabater, qualificant-la de doble moral i de tenir un excessiu protagonisme polític innecessari. Els punts clau de la seva rèplica són: • Manca de legitimitat: Considera que Sabater no pot donar lliçons de moralitat política donada la seva corresponsabilitat en gestions qüestionades. • Defensa del pacte: Nadal subratlla que, fins a les declaracions, el pacte de govern a Tarragona estava funcionant molt bé. • Gestió de factures: Aclara que totes les factures sense consignar mencionades per la Sindicatura de Comptes han estat aprovades pel plenari municipal, negant qualsevol ocultació o responsabilitat penal. Anunci de Reelecció En un gir decisiu, Nadal confirma oficialment que es presentarà com a candidat a l'alcaldia per Convergència i Unió (CiU) a les eleccions municipals de 1999. "No dono un pas enrere per res i em vull tornar a presentar; vull ser l'alcalde de l'any 2000." Motius de l'anunci anticipat • Transparència: Vol evitar especulacions sobre el seu futur polític i personal. • Estabilitat: Pretén oferir un escenari de seguretat per a la governabilitat de la ciutat. • Responsabilitat: Afirma que la seva motivació principal és el progrés de Tarragona i dels seus ciutadans. Propostes i futur polític Nadal també ha aprofitat per llançar una proposta de reforma institucional, suggerint que les legislatures municipals i autonòmiques haurien de tenir una durada de cinc o sis anys per garantir una millor gestió.

  • 31'

    La Processó del Divendres Sant a Tarragona: Història i Tradició

    La Real Germandat de Jesús Natzarè L'episodi se centra en la descripció detallada de la Real Germandat de Jesús Natzarè, una de les entitats més nombroses de la Setmana Santa tarragonina amb més de 1.100 associats. Fundada l'any 1903, destaca per la seva estructura en tres seccions: • La secció d'aspirants (infantil). • Les Maries del Calvari (branca femenina). • La secció de socors mutus, coneguda popularment com "el nom dels morts". Patrimoni i Misteris Es destaca el misteri del Cirineu, obra d'Antoni Parera, que té la particularitat d'haver-se salvat de la destrucció durant la Guerra Civil perquè no estava guardat en un temple. Un altre element clau és el misteri de Jesús amb la creu al coll, l'únic que encara desfila portat exclusivament a braços. Tradicions Úniques i Cooperativisme Un aspecte singular de la Germandat és la conservació dels antics Montepius. Aquestes entitats oferien una xarxa de seguretat social privada per als seus membres, cobrint despeses de malaltia o enterrament abans de la implantació del sistema públic de Seguretat Social. La Setmana Santa a la Literatura El podcast recull el testimoni de diversos autors que han lloat la solemnitat de Tarragona: • Lluís Pons i Cart (1572): Menciona la il·luminació i la cera. • Josep Maria Jujol: Descriu la bellesa visual de la processó al Pla de la Seu. • Salvador Bové: La defineix com la primera processó de Catalunya per la seva magnificència. "Tarragona esdevé com un immens rusc de velles que volten al radós de la processó i, malgrat l'enorme gentada, no se sent fresa enlloc."

  • 1h 5min

    Permanència en joc: Volei Sant Pere i Sant Pau vs Atlètica de Vigo

    Crònica del partit de vòlei per la permanència Retransmissió en directe del segon partit del play-off de descens entre el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) i l'Atlètica de Vigo (Galícia). Després d'haver guanyat el primer encontre de la sèrie, el conjunt tarragoní busca una victòria definitiva per segellar la seva salvació a la màxima categoria. Anàlisi del joc i estratègia • Inici amb nervis: El conjunt dirigit per Vladimir Bogueschi ha començat el primer set amb molta tensió, veient-se superat inicialment per la intensitat local. • Adaptació a la pista: Els comentaristes i tècnics han destacat que Vigo ha escurçat la pista de servei per dificultar una de les armes principals del Sant Pere i Sant Pau: el servei llarg. • El factor experiència: S'ha subratllat la importància de jugadors com Raül Palacios per equilibrar la inexperiència de la plantilla jove en moments de màxima pressió. Evolució del marcador • Primer Set (15-13): Malgrat una remuntada èpica dels tarragonins des d'un 14-7 fins a un 14-13, l'Atlètica de Vigo s'ha adjudicat la primera mànega. • Segon Set (6-15): Reacció contundent del Sant Pere i Sant Pau, que ha dominat amb autoritat gràcies a l'entrada del col·locador David Busano, que ha canviat el ritme del partit. • Tercer Set (en curs): Màxima igualtat al parquet gallec, amb intercanvi constant de punts i molta tensió arbitral. "Si guanyem o perdem avui no és tan important com que el partit sigui llarg i dur, perquè demà tindrem jugadors més frescos que ells." Factors clau discutits • La plantilla: La superioritat en la banqueta tarragonina davant la manca de recanvis de garantia del conjunt gallec. • L'arbitratge: Moltes queixes pel nivell del segon àrbitre, que ha pres decisions polèmiques que han descentrat els jugadors en moments puntuals. • El bloqueig: S'ha assenyalat com la clau tècnica per frenar els jugadors canadencs de Vigo i el seu capità, De la Fuente.

  • 2h 8min

    Missa i Seguici de Santa Tecla 1997 a Tarragona

    Celebració de la Diada de Santa Tecla L'episodi recull la retransmissió de l'ofici religiós i els actes tradicionals de la festa major de Tarragona de l'any 1997. La jornada comença amb la Missa Pontifical a la Catedral i continua amb el seguici popular a la renovada Plaça de la Font. La Litúrgia a la Catedral • La missa és presidida per primer cop per l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach, qui destaca en la seva homilia la importància de la llibertat, la dignitat humana i la tolerància. • Es realitza la benedicció d'un nou calze de plata, donació de l'orfebre tarragoní Joan Blázquez. • Durant la comunió, es repassa la història de la relíquia del braç de Santa Tecla i la seva arribada des d'Armènia. Actes Populars i Tradicions • El seguici popular torna a la Plaça de la Font després de dos anys d'obres per l'aparcament soterrani. • Es destaca la recuperació del Ball de Valencians, considerat un dels antecedents històrics dels castells, que s'estrena oficialment en aquesta jornada. • Els Versots dels Diables aporten el punt de sàtira política, criticant temes com la nova llei del català o el trasllat de la Guàrdia Civil. "Santa Tecla va viure amb fidelitat, generositat i fortalesa la paraula de Déu que avui hem proclamat." La Diada Castellera • S'anuncien les previsions de les quatre colles locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. • Es preveu una jornada històrica amb intents de castells de nou i estructures complexes com el 4 de 8 amb l'agulla.

  • 30'

    Balanç polític i econòmic de Tarragona amb Josep Maldonado

    Balanç de l'Any 1997 i Perspectives per al 1998 El delegat de la Generalitat a Tarragona, Josep Maldonado, realitza una valoració positiva de l'any 1997, destacant l'absència de catàstrofes naturals o incendis greus que havien marcat exercicis anteriors. Defineix l'any com un període de normalitat institucional i de "lluites polítiques" pròpies del joc democràtic. L'Economia com a Motor Principal Per a Maldonado, el fet més rellevant de l'any és la recuperació econòmica. Destaca diversos indicadors clau: • L'arribada del preu del diner a mínims històrics (4,75%). • Una millora general de la capacitat adquisitiva de la ciutadania. • La previsió de continuïtat d'aquesta tendència positiva durant el 1998 i 1999. Projectes d'Infraestructures i Seguretat Obres del riu Francolí Una de les grans fites esperades per al primer trimestre de 1998 és l'inici del projecte del Francolí, una reivindicació històrica dels barris del Serrallo i Torre Jordi. El delegat subratlla que: • S'està seguint el cronograma previst en col·laboració amb el Govern Central. • El diàleg amb les associacions de veïns ha estat clau per a l'èxit del projecte. El Desplegament dels Mossos d'Esquadra L'arribada de la policia autonòmica a Tarragona es planteja mitjançant la tècnica de la "taca d'oli": • Es preveu que la substitució total de les forces de seguretat de l'Estat es completi cap a l'any 2000 o 2001. • El procés començarà per les comarques del sud (Baix Ebre i Montsià) per anar pujant cap al nord. Relacions Institucionals i Patrimoni Respecte a la relació amb la subdelegada del Govern Central, Margarida López, Maldonado admet moments de fricció puntual però assegura que la relació personal i institucional és correcta. Metafòricament afirma: "En aquest partit les patades al canell no valen; hem de jugar net en benefici del ciutadà." Finalment, es tracta la gestió del patrimoni arqueològic a la Plaça del Fòrum. El delegat recorda que a Tarragona "toques una pedra i surt un romà", i recalca la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic amb la preservació del passat històric de la ciutat.

  • 5'

    El Ball de Prims de Reus: Vestuari, Tradició i Orígens

    El Vestuari: Un Complex d'Elements Harmònics El Ball de Prims destaca per un vestuari molt elaborat que, tot i la seva càrrega, resulta còmode per als balladors. Està format per diversos elements que busquen una harmonia visual i sonora: * Caçaca i pantalons específics. * Barret amb xarxa i un cinturó format per tires que acaben en punxes que arriben a mitja cama. * Picarols distribuïts per tot el cos i a les mans, que marquen el compàs de la música. Música i Moviment L'essència del ball resideix en la seva sonoritat rítmica. Cada salt i pas propi del ball fa sonar els picarols, creant una unitat entre el moviment corporal i la melodia. Els balladors fan servir instruments de mà amb picarols per acompanyar cada compàs de la música. Orígens i Expansió Geogràfica Tot i que el ball té un origen clarament vinculat a la ciutat de Reus, existeixen referències de la seva pràctica en poblacions veïnes: * S'han documentat influències en llocs com Riudoms i Pila Seca. * Es considera una dansa molt peculiar i original, sovint percebuda com a única per part del públic de fora de la zona. El Grup i la Coordinadora de Danses Actualment, el grup està format per vuit persones, principalment joves d'entre 14 i 20 anys. Formen part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. "Han de ser gent amb moltes ganes de ballar... necessita molt d'entusiasme i moltes ganes d'entregar tot el que tens al públic." L'exigència física és alta a causa del pes del vestit, la calor de l'estiu i el fet d'haver de ballar i saltar constantment durant les cercaviles de la Festa de Sant Pere.

  • 15'

    Èxits i Emoció a la Diada de Santa Úrsula de Valls

    Resum de la Diada Castellera de Santa Úrsula La històrica Plaça del Blat de Valls ha viscut una jornada castellera memorable amb motiu de la celebració de Santa Úrsula. Les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, han exhibit un nivell d'excel·lència amb grans construccions de la gamma de nou. Actuacions de la Colla Vella 5 de 9 amb folre: Un inici espectacular descarregant la supercatedral amb una solvència absoluta, descrita com una "postal". Intent de 2 de 9 amb folre i manilles: Malauradament, el castell ha caigut quan la canalla estava a punt d'arribar a dalt de tot a causa de la inestabilitat de l'estructura. 3 de 9 amb folre: Descarregat amb èxit en segona ronda, tot i haver-lo de treballar amb intensitat als pisos inferiors. Pilar de 7 amb folre: Carregat amb polèmica final per la caiguda just en fer l'aleta, segellant una de les millors actuacions de la seva història. Actuacions de la Colla Joves 3 de 9 amb folre: Descarregat amb seguretat, servint com una gran injecció de moral per a l'agrupació. 4 de 9 amb folre: Una de les gestes de la jornada, descarregant-lo per primer cop en la temporada tot i que l'estructura s'ha deformat durant la baixada. Ambient a la Plaça "Quina gran estructura que han clavat els castellers... un gran castell per una gran diada." La jornada ha finalitzat amb els pilars de comiat davant del balcó de l'ajuntament, en una plaça plena de gom a gom i amb una afició totalment entregada als èxits de les colles vallenques.

  • 0'

    La Plaça del Blat: El quilòmetre zero casteller

    Introducció a la Plaça del Blat La Plaça del Blat, situada a la ciutat de Valls, és reconeguda internacionalment com el quilòmetre zero del món casteller. Aquest espai emblemàtic és el bressol d'una tradició centenària que ha definit la identitat cultural de la regió. Importància Històrica i Cultural En aquest espai s'hi viuen moments de màxima intensitat emocional i tècnica en l'àmbit de les torres humanes: Rivalitat històrica: És l'escenari del duel constant entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Simbolisme: Representa el punt de partida de l'evolució tècnica dels castells. Patrimoni: La plaça no només és un lloc de trobada, sinó un símbol del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. "Valls és el cor dels castells, i la Plaça del Blat n'és el batec principal." Característiques de l'Espai La configuració de la plaça és vital per a les actuacions, ja que les seves dimensions reduïdes fan que la vibració i la proximitat del públic siguin úniques en comparació amb altres places castelleres.

  • 26'

    Diada Castellera del Catllar: Grans Construccions i Èxits

    Els ## Èxits dels Xiquets de Tarragona Els Xiquets de Tarragona han obert la diada amb un espectacular 2 de 8 amb folre descarregat, destacant la feina dels terços i quarts malgrat alguns canvis en la canalla respecte a Sant Magí. Actuacions complicades • El 4 de 8 ha estat carregat amb molt d'esforç, però finalment ha cedit i ha caigut en el moment del descens. • Han tancat la seva millor actuació de la temporada amb el pilar de 7 amb folre carregat in extremis. Domini Absolut dels Castellers de Vilafranca Els Verds han demostrat per què són una de les colles líders amb una execució impecable de totes les seves construccions: • 5 de 8: Descarregat amb seguretat, tot i ser una mica bellugadís. • 4 de 8 amb l'agulla: Una execució brutal i estètica, amb un pilar de 6 final excepcionalment parat. • 2 de 8 amb folre: Descarregat sense cap complicació. • Pilar de 7 amb folre: Descarregat amb una facilitat sorprenent, gairebé com si fos un pilar menor. "Sembla fàcil de la manera que ho fan ells, però no ho és gens." La Colla Jove i el primer Castell de Nou La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha protagonitzat el moment més esperat de la jornada al Catllar: Fites històriques • Han carregat el 3 de 9 amb folre, el primer castell de nou vist a la plaça en aquest segle. Tot i la batzegada i la seva caiguda final, s'ha celebrat com un gran triomf. • Han descarregat un 5 de 8 molt parat i un 2 de 8 amb folre treballat amb una tècnica excel·lent.

  • 12'

    Preparatius diada castellera de Sant Magí a Tarragona

    Presentació de la Diada de Sant Magí L'episodi se centra en els preparatius i les previsions per a la propera Diada de Sant Magí a la Plaça de les Cols de Tarragona. Es reuneixen tres dels quatre caps de colla de la ciutat per comentar els seus objectius i l'ordre d'actuació. Objectius de les Colles Castelleres Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Sortiran en primer lloc gràcies al sorteig. El seu cap de colla, Antoni Morató, confirma que iniciaran amb el 5 de 7 i, si tot va bé, intentaran el 2 de 7, un castell poc freqüent en el seu historial. Xiquets de Tarragona: Actuaran en segona posició. Ramon Gómez detalla una actuació de màxim nivell amb el 2 de 8, 3 de 8, 4 de 8 i el Pilar de 7. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Tancaran la diada en quarta posició. El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, preveu obrir amb un castell de nou pisos: el 3 de 9, seguit probablement del 4 de 8 amb l'agulla i el 5 de 8. Xiquets del Serrallo: Tot i l'absència del seu cap de colla, es preveu que puguin intentar el 2 de 7 o el 4 de 8. Declaracions Institucionals L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca la importància de la restauració de la Plaça de la Font, subratllant el valor de finalitzar obres complexes per a la ciutat. També participa el conseller de Sanitat, Eduard Rius, qui destaca el sentiment de pertinença a la festa com un tarragoní més i la rellevància del 150è aniversari de la Processó de Sant Magí. "L'important és que es facin castells i donar la sensació que les colles estan en un bon moment."

  • 10'

    Arribada de l'Aigua de Sant Magí i Inauguració de la Plaça de la Font

    La Tradició de la Baixada de l'Aigua L'acte celebra l'arribada dels portants amb l'aigua miraculosa de Sant Magí de la Brufaganya a la ciutat de Tarragona. Josep Francesc Ferrer, portaveu dels portants, destaca l'orgull i el sacrifici que suposa aquesta responsabilitat, que es veu recompensada per la devoció dels tarragonins. Certificació i Benedicció Es procedeix a la lectura del certificat d'autenticitat per part de Mossèn Vicenç Morera, qui confirma el trasllat de 4.000 litres d'aigua des del santuari. Tot seguit, Mossèn Francesc Gallar realitza la benedicció i fa una crida a la ciutadania: Defensar les tradicions: Evitar que les arrels de la ciutat quedin "descafeïnades" o adulterades. Valors del Sant: Adoptar el missatge de senzillesa, amor al proïsme i fidelitat a les idees pròpies. Doble Celebració a la Plaça de la Font L'alcalde Joan Miquel Nadal tanca l'acte destacant tres fites històriques per a la ciutat el 1997: 1. El compliment de la tradició anual de l'aigua. 2. La celebració del 150è aniversari de la processó de Sant Magí. 3. La inauguració oficial de la renovada Plaça de la Font, convidant els veïns a un sopar de germanor per superar antigues crítiques i mirar cap al futur. "Que Sant Magí ens continuï guiant i custodiant a tots els tarragonins."

  • 6'

    Homenatge a Salvador Allende i memòria històrica a Catalunya

    L'hermanament entre Xile i Catalunya L'entrevista destaca la profunda connexió emocional establerta el l'11 de setembre, una data que agermana la història d'ambdós pobles. La filla de Salvador Allende expressa la seva gratitud per la inauguració de bustos en honor al seu pare a Barcelona i Tarragona, considerant-lo una figura universal definida per la seva lleialtat i coherència. El paper de l'exili i la memòria Exiliats xilens: Són els principals promotors de mantenir viva la memòria d'Allende a Catalunya, amb el suport de les institucions municipals. Fundació Allende: Treballa activament per combatre el silenci forçós i la distorsió històrica mitjançant: La recuperació d'arxius fotogràfics i documents històrics. El projecte del Museu de la Solidaritat, que inclou una important col·lecció d'art contemporani espanyol. La publicació de biografies i la difusió de discursos per a les generacions joves. El futur polític de Xile A diferència de la Diada catalana, l'11 de setembre a Xile encara s'identifica com un dia de dolor i divisió, marcat pel record dels detinguts desapareguts. Malgrat això, se subratllen avenços significatius: "Avui estem junts els que ahir vam ser irreconciliablement enemics; aquesta ha estat la gran lliçó per donar estabilitat a la democràcia." L'objectiu final del llegat d'Allende es resumeix en la construcció d'una societat amb menys injustícia social, més integració i una igualtat d'oportunitats real.