Arxiu Sonor 1997
Arxiu Sonor 1997
Programa

Arxiu Sonor 1997

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1997. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·55 episodis
RSS

episodis

49-54 de 54
  • 51'

    Homenatge a Josep Maria Terrassa i el Maginet

    La Figura del Record: Josep Maria Terrassa L'episodi recull un emotiu acte d'homenatge a la figura de Josep Maria Terrassa, un dels radiofonistes més emblemàtics de Tarragona. Durant la sessió, antics companys de professió, amics i familiars (com el seu fill, Pito Terrassa) recorden el seu llegat no només com a comunicador, sinó com un autèntic dinamitzador social. El Periodista i el Radiofonista • Es destaca la diferència entre el periodista de premsa escrita i el radiofonista vocacional. • Terrassa va ser un mestre de la ràdio de proximitat, conegut mundialment pel seu personatge Maginet. • La seva capacitat com a narrador d'anècdotes i la seva oratòria davant el micròfon van marcar una època daurada a Ràdio Tarragona. Obra Social i Solidaritat El podcast posa l'accent en la vessant humana de Terrassa, descrivint-lo com una de les primeres "ONG en solitari" de la zona: • Campanyes de Reis: Es recorden les maratons radiofòniques per recollir joguines i fons per a hospitals com Sant Joan de Déu. • Les Penyes: La creació del Club Maginet i la Confederació de Penyes van ser fonamentals per vehicular la solidaritat de la societat civil tarragonina. • Torredembarra: S'explica la seva estreta relació amb aquesta vila, on va ser nomenat fill adoptiu per la seva ajuda constant a l'hospital local. Història i Cultura local • Es repassen moments històrics, com la celebració del 25è aniversari a la Plaça de Braus de Tarragona, que es va omplir de gom a gom. • Es menciona la censura de l'època, que canviava paraules com votació per admiració en les brosses d'actualitat. "Josep Maria Terrassa era la veu i era el cor, però la ràdio en aquells anys era una autèntica família." Presentació de l'Exposició Gràfica L'acte clou amb la presentació de l'exposició i del llibre que recull la història gràfica del personatge del Maginet, amb dibuixos d'artistes com Valentí Castanys, Salvador Mestres i Bernabé.

  • 51'

    Manifestació històrica a Tarragona contra el terrorisme d'ETA (1997)

    Rebuig Ciutadà i Institucional a Tarragona El juliol de 1997, la ciutat de Tarragona va viure una de les mobilitzacions més multitudinàries i emotives de la seva història recent. Milers de persones (estimades entre 25.000 i 30.000) van sortir al carrer per expressar la seva indignació i repulsa davant l'atemptat i segrest del jove regidor d'Ermua, Miguel Ángel Blanco, per part de l'organització terrorista ETA. Punts Clau de la Mobilització • Unitat política absoluta: Representants de tots els grups municipals i institucions (Generalitat, Diputació i Subdelegació del Govern) van encapçalar la marxa sota un manifest unitari. • Sentiment de "prou": Els testimonis recollits entre la ciutadania reflecteixen una barreja de ràbia, dolor i una ferma voluntat de defensar la democràcia i les llibertats front al xantatge terrorista. • Solidaritat amb el País Basc: Es va destacar que la lluita contra el terrorisme no era només un problema basc, sinó un compromís de tot el país. Valoracions de Representants Polítics Diverses figures clau van oferir el seu testimoni durant la marxa: • Josep Maldonado (Delegat de la Generalitat): Va subratllar el civisme dels tarragonins. • Francesc Ricomà (PP): Va destacar que la societat civil anava per davant dels polítics en la seva exigència de pau. • Ramon Sánchez (Exgovernador civil): Va recordar antecedents terroristes a la província per contextualitzar la gravetat del moment. "La clara demostració d'un poble, el de Tarragona, de rebuig a l'acte criminal i a l'actitud política que li dóna suport." En definitiva, l'episodi narra un moment d'inflexió social on la por va deixar pas a una veu col·lectiva que reclamava pau i llibertat sense condicions.

  • 53'

    Tarragona 2010: Projecte de futur i nou horitzó intel·lectual

    Un nou horitzó per a Tarragona L'alcalde de Tarragona planteja una conferència que marca un punt d'inflexió intel·lectual, passant de la gestió de les grans infraestructures a una visió més centrada en la persona, la cultura i el benestar. Tot i que la indústria química i les obres civils han estat la base fins ara, el futur de la ciutat s'ha de construir sobre la seva excepcionalitat cultural. Gestió Econòmica i Consens Polític • El deute municipal es defensa com una inversió en patrimoni i obres, no com una despesa buida. • Es destaca la capacitat de pacte i consens amb diferents forces polítiques per tirar endavant el projecte de ciutat. • Crítica a l'oposició que practica la demagògia o que intenta judicialitzar la vida pública. Prioritats Estratègiques fins al 2010 Cultura i Patrimoni com a motor L'objectiu principal és la candidatura de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Es busca: • Potenciar el turisme cultural de qualitat, que busca contingut més enllà del sol i la platja. • Crear un model de gestió únic per al conjunt monumental. • Complementar l'oferta amb el Palau de Congressos i el turisme de negocis. Capitalitat Comercial Tarragona s'ha consolidat com la capital comercial del sud de Catalunya. • L'èxit del Parc Central es presenta com una aposta guanyadora malgrat les crítiques inicials. • Desenvolupament de noves àrees com les Gavarres per ampliar l'àrea d'influència. Reflexions sobre el context global L'alcalde clou amb una anàlisi sobre la globalització econòmica, posant en dubte l'especulació borsària i la competitivitat basada en baixos salaris del sud-est asiàtic, defensant un model local sòlid i amb valors. "Tarragona és actualment un carro que tira molt bé; el govern municipal només ha de vigilar que ningú posi pals a les rodes."

  • 30'

    Manifestació històrica a Tarragona contra el terrorisme d'ETA

    Crònica de la Manifestació del 14 de juliol de 1997 L'episodi relata la històrica mobilització a Tarragona en rebuig a l'assassinat de Miguel Ángel Blanco per part de la banda terrorista ETA. La ciutat es va bolcar en una marxa marcada pel silenci sepulcral i una assistència massiva que va desbordar totes les previsions inicials. Una mobilització sense precedents • La xifra de participants va anar creixent durant la crònica, passant de les estimacions inicials de 6.000 persones fins a superar les 25.000, cosa que representa aproximadament una quarta part de la població de la ciutat. • Es recorda com la manifestació més multitudinària des de l'atemptat d'ETA a la refineria d'Empetrol (Repsol) l'any 1987. • La capçalera, sota el lema "Per la pau i la llibertat, no a la violència", va estar presidida per les principals autoritats locals i provincials, sense cap lúgubres distintiu partidista. Actes institucionals i jornada de protesta • Durant el matí s'ha realitzat una aturada de 10 minuts a centres de treball i per part de l'Empresa Municipal de Transports. • S'ha habilitat un llibre de signatures a l'Ajuntament per mostrar solidaritat amb la família Blanco Garrido, que s'enviarà posteriorment al País Basc. • L'alcalde Joan Miquel Nadal va retornar de les seves vacances per presidir un plenari extraordinari on es va aprovar el manifest unitari. Lectura del Manifest i Cloenda El manifest llegit davant l'Estàtua dels Despullats va destacar diversos punts clau: "Avui diem tots que ja n'hi ha prou, que no estem disposats a viure mai més xantatges i actes criminals." • Condemna absoluta: Repulsa total a l'acte ignominiós d'ETA. • Solidaritat: Suport a la família del regidor d'Ermua, al Partit Popular i a les forces democràtiques basques de la Mesa d'Ajuria Enea. • Aïllament polític: Menyspreu explícit cap a Herri Batasuna (HB) i aquells que no condemnen la violència. • Unitat: Crida a mantenir la fermesa democràtica i la convivència. L'acte va culminar amb un emotiu minut de silenci seguit d'un aplaudiment de diversos minuts que va posar fi a la jornada més emotiva de la història recent de Tarragona.

  • 6'

    Tensió pel pacte de govern i la polèmica llei del futbol

    Crisi de confiança en les relacions parlamentàries L'anàlisi de la situació política actual revela una profunda inestabilitat en les aliances de govern. S'observa un acostament estratègic entre el Partit Popular (PP) i Izquierda Unida (IU), fet que es descriu com una "pinça" contra el grup socialista i que està generant un clima de crispació elevada i incertesa sobre la governabilitat de l'Estat. La llei del futbol i la seguretat jurídica Un dels punts de fricció principals és la nova normativa sobre les retransmissions futbolístiques. Les crítiques se centren en: La retroactivitat de la llei: Es considera un error jurídic greu intentar aplicar normes amb caràcter retroactiu a contractes ja vigents. Recurs al Tribunal Constitucional: Convergència i Unió (CiU) ja ha anunciat que portarà la llei davant l'alt tribunal per defensar la seguretat jurídica. El cost econòmic: Es recorda que "res és gratis" i que el cost s'acabarà pagant o bé via subscripcions privades o a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. La deriva estratègica del Partit Popular S'expressa una forta preocupació per la manca de visió a llarg termini del govern de José María Aznar: "Aquesta gent estan cremant el dia a dia, no tenen un objectiu 2000... no hi ha una reflexió objectiva que plantegi el que ha de ser Espanya l'any 2000." Segons l'interlocutor, el PP està més centrat a resoldre els problemes immediats i a mantenir una obsessió contra certs mitjans de comunicació que no pas a construir un projecte de futur sòlid amb els seus socis de coalició, la qual cosa genera una sensació d'incomoditat permanent en la formació catalana.

  • 1h 21min

    Clausura del Fòrum de Joves del Mediterrani per la Tolerància

    Acte de Cloenda a l'Auditori del Camp de Mart L'acte final del Fòrum de Reflexió i Debat Joves del Mediterrani per la Tolerància ha tingut lloc a l'Auditori del Camp de Mart de Tarragona, comptant amb la presència d'autoritats locals i internacionals. L'esdeveniment ha estat acompanyat per la música de l'orquestra La Lira Ampostina. L'Arribada de la Torxa i el Simbolisme L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach ha estat l'encarregat de portar l'últim relleu de la torxa de la tolerància fins a l'escenari per encendre el peveter. La torxa, dissenyada per l'escultor Joan Serramià, incorpora fusta d'olivera i medallons del déu Júpiter, simbolitzant el patrimoni històric de la ciutat. Lectura del Manifest de Tarragona Cinc representants dels joves participants han llegit el Manifest de Tarragona en diversos idiomes (català, castellà, anglès, francès i àrab). Els punts clau han estat: • La reclamació del protagonisme dels joves en la construcció d'un futur en pau. • El rebuig frontal al racisme, la xenofòbia i la intolerància religiosa o política. • La definició del Mare Nostrum com un espai de diàleg i unió, no de conflicte. • Una crida a favor d'una societat democràtica avançada que combati l'exclusió social. Intervencions de les Autoritats Diversos líders han pres la paraula per subratllar el paper de Tarragona com a capital mundial de la tolerància: • Joana Caparrós (Together in the World): Ha destacat el compromís dels joves que han vingut a compartir i debatre amb passió. • Josep Mariné i Joan Miquel Nadal: Han recordat la tradició acollidora de Tarragona i han demanat el suport de la UNESCO per elevar la ciutat a Patrimoni de la Humanitat. • Federico Mayor Zaragoza: El director general de la UNESCO ha clos l'acte amb un discurs emotiu sobre l'alt preu de la guerra i la necessitat d'una rebel·lió permanent sense violència. "L'educació és molt més que informar; és donar l'oportunitat a cada dona i a cada home de decidir per si mateixos segons la seva consciència." Elements Artístics i Conclusió L'acte ha finalitzat amb el desplegament d'un mural de 400 metres format per deu teles creades a les capitals de comarca tarragonines, on cada color representa un valor (com l'amor, la llibertat o la pau). Finalment, s'ha inaugurat l'escultura Adam de l'israelià David Susana als jardins de l'auditori.