Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

337-348 de 808
  • 29'

    Inici de la campanya electoral a Tarragona 2003

    Arrencada de la campanya per a les eleccions municipals El programa especial de Tarragona Ràdio cobreix en directe el tret de sortida de la campanya per a les eleccions del 25 de maig. L'acte central és la tradicional enganxada de cartells a la plaça de la Font i a la Rambla Nova, amb la participació dels principals caps de llista i líders polítics destacats. Principals candidatures i missatges • Convergència i Unió (CiU): L'actual alcalde Joan Miquel Nadal, acompanyat per Josep Antoni Duran i Lleida, demana una campanya tolerant i se centra a recuperar el vot abstencionista. El seu lema és "Mulla't amb mi per Tarragona". • Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Presenten una renovació amb Josep Fèlix Ballesteros com a cap de llista. El seu missatge se centra en el canvi sota el lema "Canviar per millorar". • Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): Dolors Comas aposta per polítiques d'esquerres, ecologistes i per la cohesió dels barris. • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Javier Almagro destaca la feina feta durant els últims quatre anys i demana el vot basat en la confiança i no només en promeses electorals. Incidents i presència ministerial Un dels moments més destacats ha estat la presència del ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, per donar suport a Francesc Ricomà (PP). L'acte ha estat marcat per la protesta de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau contra la guerra, fet que Piqué ha qualificat de falta de respecte als valors democràtics: "Quan es limita la llibertat d'expressió i l'acció política de partits democràtics, pateix la democràcia." Properes cites electorals L'emissora anuncia que el proper dilluns, dia 12, se celebrarà el primer gran debat electoral amb els cinc candidats al Teatre Metropol, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i retransmès en directe.

  • 10'

    Ecoconstrucció i Urbanisme Sostenible a Tarragona

    Jornades d'Ecoconstrucció a la Cambra de Comerç L'episodi recull testimonis de la cinquena edició de l'aula d'ecoconstrucció celebrada a Tarragona. L'esdeveniment reuneix experts per debatre com la sostenibilitat ha passat de ser una opció a una necessitat normativa i social dins l'urbanisme modern. Reptes de l'Urbanisme Ambiental Xavier Carceller (UPC) destaca que, tot i que l'edificació sostenible està avançada, l'urbanisme és molt més complex per la quantitat de factors i estructures que implica en una ciutat. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: La importància de la formació dels sectors públics i privats per canviar el "xip" mental. Catalunya no es troba endarrerida respecte a Europa gràcies a la ràpida implementació de les Agendes 21 locals. El planejament actual exigeix obligatòriament estudis d'impacte ambiental i de mobilitat. La Petjada Ecològica com a Indicador Daniel Calatayut (ETSAV) aprofundeix en el concepte de la petjada ecològica com una eina científica per quantificar el consum humà sobre els recursos finits. Segons l'expert: Cal transitar cap a indicadors globals que analitzin les pautes de consum i el cicle de vida dels productes. L'urbanisme influeix directament en el consum energètic i de materials dels ciutadans. "Qualsevol objecte que vostè consumeix té una certa petjada; l'urbanisme incideix en les nostres pautes de consum." Conclusions del Sector L'aula subratlla que la sostenibilitat ja no es basa només en el pressupost, sinó en l'equilibri amb el paisatge i la responsabilitat ambiental global, amb una tendència clara cap a la quantificació d'emissions de CO2 en termes econòmics.

  • 10'

    II Fòrum Català d'Administradors de Finques

    Celebració del II Fòrum Català d'Administradors de Finques a Tarragona Aquest cap de setmana, Tarragona es converteix en la seu del II Fòrum Català d'Administradors de Finques, una trobada que reuneix entre 130 i 150 professionals del sector de tot Catalunya. L'esdeveniment, organitzat pel Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona, té com a objectiu debatre els reptes actuals de la professió i posar en valor la seva funció social. Formació i lluita contra l'intrusisme Un dels pilars fonamentals de la trobada és la preocupació per la qualificació professional. El president del Col·legi, Salvador Martín, destaca l'aliança amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): S'han consolidat estudis universitaris propis per garantir que els nous professionals tinguin la formació necessària. Es gradua la segona promoció d'administradors formats específicament per a aquesta activitat. Es reclama una regulació clara per part dels polítics per combatre l'intrusisme laboral, una de les grans xacres del sector immobiliari. Més enllà de la llei: Psicologia i Mediació Tot i que s'abordaran aspectes legals com la Llei d'Arrendaments Urbans, el fòrum vol destacar que la professió abasta àmbits molt diversos: Mediació i convivència: Una de les tasques clau és fomentar la tolerància i la pau social dins les comunitats de veïns. Coneixements tècnics: L'administrador ha de dominar des de la psicologia fins a aspectes de construcció, instal·lacions elèctriques i manteniment. "Una de les nostres missions més importants és que hi hagi tolerància a les comunitats i que els conflictes es resolguin pel camí de l'acord." Consolidació del col·lectiu a Tarragona Amb uns 260 col·legiats a la província, el Col·legi de Tarragona es referma com un dels més actius en l'àmbit estatal, impulsant jornades de formació i congressos per millorar el servei que es presta a la societat.

  • 7'

    Suport a infants amb cardiopaties congènites a Tarragona

    Suport a infants amb cardiopaties congènites a Tarragona L'entrevista amb la psicopedagoga Montse Armengol detalla les iniciatives de l'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC) per visibilitzar les malformacions del cor en infants. La festa a la platja del Miracle El proper 31 de maig, Tarragona acollirà una jornada festiva i reivindicativa amb els següents objectius: - Sensibilització social: Donar a conèixer les cardiopaties congènites per evitar prejudicis i actituds inadequades. - Integració: Facilitar la inclusió educativa i social dels nens afectats. - Activitats: Tallers infantils, animació i la lectura d'un text de Miquel Martí i Pol. Realitat de les cardiopaties infantils Armengol aclareix que aquestes patologies no són adquirides, sinó que es neix amb una malformació estructural al cor. Les dades clau a Catalunya són: * Incidència: 1 de cada 150 naixements. * Afectats: Prop de 10.000 infants, adolescents i joves. * Impacte: Intervencions quirúrgiques freqüents, fatiga ràpida i una salut delicada per a tota la vida. "El cor és el motor del cos i ells no tenen un cor sa ni el tindran mai; és una malaltia crònica que s'hi neix i s'hi mor." Crida al voluntariat L'entitat busca voluntaris per a dues fites concretes a Tarragona: 1. 24 i 25 de maig: Atenció en estands informatius al Parc Central i la Rambla. 2. 31 de maig: Logística i suport durant la festa a la platja. Els interessats poden contactar amb l'associació a través del telèfon 93 458 66 53.

  • 9'

    El català a les multinacionals i el repte de la immigració

    La presència del català en les noves tecnologies i el cinema L'episodi analitza la complexitat de negociar amb grans multinacionals com Microsoft o les productores de Hollywood (Warner, Columbia, Fox). Tot i que el català es percep com una llengua petita en l'àmbit global, s'ha aconseguit un compromís per a la traducció sistemàtica de programari i un augment progressiu del cinema doblat. Negociació tecnològica: S'ha passat de traduccions puntuals a buscar un compromís de publicació simultània. Èxits en el cinema: S'ha crescut de 5 pel·lícules anuals a unes 25, assolint fites històriques en el doblatge. Obstacles interns: Malgrat l'acord amb les multinacionals, el repte actual recau en els exhibidors i distribuïdors locals, que sovint prioritzen el castellà a les sales més comercials. "Hem resolt un tema important amb els americans i encara ens queda resoldre una qüestió amb els propis catalans: els exhibidors." Integració i acollida lingüística de la immigració Un dels pilars actuals de la Política Lingüística és la gestió de la nova immigració. El flux d'unes 80.000 persones anuals ha transformat la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística. Demanda creixent: Més de 65.000 persones estrangeres estudien català actualment. Canvi de focus: La prioritat ha passat dels nivells superiors (C) als cursos d'acollida inicials per a llatinoamericans, magribins i ciutadans de l'Europa de l'Est. Garantia formativa: El govern es compromet a oferir resposta al 100% de la demanda, obrint nous grups de manera immediata si els programats s'omplen.

  • 11'

    Projectes d'autonomia i habitatge per a la discapacitat

    Compromís amb la discapacitat intel·lectual En el marc de l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Estela de Tarragona ha iniciat un cicle de conferències i activitats per visibilitzar les necessitats d'aquest col·lectiu i les seves famílies. L'entitat, que compta amb més de 40 anys d'història, atén unes 150 famílies mitjançant escoles, tallers i residències. El dret a l'habitatge propi Un dels pilars d'aquesta jornada és la presentació del programa "Me'n vaig a casa", a càrrec de Josep Ruf, pedagog de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Aquest projecte destaca per: Promoure la vida autònoma en una llar pròpia. Oferir els suports i ajuts necessaris perquè la persona gestioni el seu dia a dia fora de les institucions residencials clàssiques. Ser una experiència pionera a Catalunya, ara reconeguda com una prestació social per la Generalitat. Noves realitats: l'envelliment prematur Els directius de la Fundació Estela, Robert Vendrell i Jaume Vallbé, han posat l'accent en els reptes de futur, especialment en l'envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual: A partir dels 25-30 anys, molts usuaris pateixen una degradació física i cognitiva accelerada, amb una alta incidència de malalties com l'Alzheimer. Existeix una mancança de centres residencials especialitzats per a gent gran amb discapacitat. Es remarca la necessitat de sensibilitzar tota la societat, ja que les famílies i els seus fills es fan grans simultàniament, dificultant la cura i la tutela. "No és un problema d'un o de l'altre; és un problema de la ciutat i ens hem de sensibilitzar tots plegats."

  • 10'

    Campanya del Banc d'Aliments a l'hipermercat Eroski

    Campanya de recollida d'aliments a Tarragona El Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona inicia una nova campanya de recollida de productes de primera necessitat que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a l'hipermercat Eroski. Pedro Ormazábal, secretari de la fundació, explica la importància d'aquesta iniciativa solidària per atendre les persones amb mancances econòmiques de la regió. Funcionament i logística de la recollida La dinàmica de la campanya està pensada per ser senzilla i directa per al ciutadà: * Informació: A l'entrada del supermercat s'entreguen fulls informatius sobre les finalitats del banc i els productes necessaris. * Donació: Els clients poden dipositar els productes en carros situats a la sortida de les caixes. * Identificació: Hi ha voluntaris uniformats amb armilles i taules amb responsables per resoldre dubtes. * Transparència: Totes les donacions es registren i es distribueixen de forma controlada a través d'institucions benèfiques acreditades. Productes més necessaris Es demanen especialment productes bàsics no peribles que conformen la dieta diària d'una família: * Oli, sucre i llegums. * Arròs i pasta. * Conserves de tot tipus. El paper del Banc d'Aliments La Fundació, formada majoritàriament per voluntaris jubilats, actua com a pont logístic. No distribueixen directament a particulars, sinó que entreguen els aliments a entitats socials que compleixen requisits legals estrictes. "No hi ha un quilo que es perdi; tot es reparteix perfectament a les institucions benèfiques." Ormazábal fa una crida a la generositat ciutadana, recordant que gestos petits, com afegir un producte de menys d'un euro a la compra habitual, tenen un impacte enorme en la vida dels beneficiaris.

  • 14'

    Tarraco a Taula: Gastronomia Romana a l'Amfiteatre

    Revifalla de la Cuina Romana a Tarragona Salvador Rovira detalla les novetats de la nova edició de les jornades gastronòmiques Tarraco a Taula, emmarcades dins del festival Tarracoviva. Enguany, el programa s'ha reforçat significativament amb una aposta per la difusió cultural i l'experiència sensorial en espais històrics. Sopars a l'Amfiteatre: Un Marc Incomparable La principal novetat d'aquesta edició és la celebració de sopars ambientats a l'interior de l'amfiteatre romà, un escenari que afegeix un valor històric i estètic únic a l'experiència. Recorregut previ: Les vetllades inclouen una visita guiada que s'inicia al Portal del Roser, recorrent la Muralla, el Circ i el Pretori. Filosofia de l'acte: S'ha concebut com una trobada de convivència i tertúlia, on la calma i l'ambientació conviden a gaudir del menjar sense presses. Varietat Gastronòmica i Recerca Històrica L'associació, formada actualment per 13 establiments (restaurants, pastisseries, bars i hotels), ha dut a terme una tasca de recerca dirigida per experts com Núria Bàguena per reconstruir receptes autèntiques: Plats destacats: S'han recuperat elaboracions com la hipotrima (formatge amb herbes i fruits secs), la sirapa (puré d'olives), el cérvol amb arròs i la llonganissa lucanica macerada en oli d'herbes. Begudes tradicionals: No hi falten el mulsum (vi amb mel i espècies), el rosatum (vi de roses) i les infusions per facilitar la digestió de menjars forts en espècies. Novetats de la Termopòlia Es presenta el Tast del Centurió, una opció assequible que inclou una beguda, dues tapes i un detall commemoratiu (una cullera i un tovalló), pensada especialment per a grups i empreses que visiten la tasca romana al Camp de Mart. "Volem que la gent convisqui entre ells el menjar, l'estada i la conversa; aquest és el nostre objectiu principal."

  • 13'

    Inauguració del pas soterrani de la cruïlla del cementiri

    Nou vial per eliminar un punt negre a Tarragona Aquest matí s'ha realitzat una visita a les obres finalitzades del pas soterrani que substitueix la perillosa cruïlla del cementiri a la N-340. L'entrevista amb el subdelegat del Govern a Tarragona, Àngel Sagardoi, destaca la importància d'aquesta infraestructura per a la seguretat viària de la ciutat. Detalls de l'obra i inversió Inversió: El Ministeri de Foment ha invertit aproximadament 3,5 milions d'euros (uns 600 milions de pessetes). Seguretat: L'obra elimina una cruïlla regulada per semàfors freqüentment ignorats, substituint-la per un pas a diferent nivell que evita girs a l'esquerra perillosos. Retolació: El subdelegat ha confirmat que tota la senyalització s'ha corregit per estar en català, després de les peticions de l'Ajuntament i la ciutadania. Altres projectes d'infraestructures Variant de Vila-seca: S'anuncia l'inici imminent de la unió del primer i segon tram de la variant, una obra clau per a la connexió amb Bonavista i La Canonja. Urbanització Tres Cales (L'Ametlla): S'està treballant en un projecte similar per eliminar girs a l'esquerra perillosos. "Aquesta obra era molt desitjada i demanada pels ciutadans; permet donar un pas endavant en la seguretat de la gent i tenir una Tarragona més connectada." Relacions institucionals i seguretat Sagardoi ha subratllat la bona sintonia amb l'Ajuntament de Tarragona, malgrat les reivindicacions veïnals de barris com Sant Salvador o Bonavista. Quant a la seguretat ciutadana, ha admès mancances en les plantilles de la Policia Nacional, però ha destacat una major coordinació i el suport del Ministeri de l'Interior mitjançant hores extres.

  • 7'

    Inauguració del nou mercat municipal de Torreforta

    Remodelació i Modernització del Mercat El mercat municipal de Torreforta s'ha inaugurat oficialment després d'una profunda remodelació que busca adaptar-lo a les necessitats actuals dels consumidors i del barri. Tot i que s'ha reduït el nombre total de parades per evitar la degradació que patia l'antic recinte, les noves instal·lacions ofereixen espais més amplis, moderns i de millor qualitat. Característiques Principals del Projecte Concentració de l'oferta: S'ha passat d'una estructura amb molts punts de venda buits a una distribució més eficient amb 44 parades i 16 operadors. Mix comercial: El mercat combina ara 600 m² de parades tradicionals de producte fresc amb una mitjana superfície comercial de 1.000 m² per atraure més flux de clients. Millora del servei: El president dels paradistes, l'Emili, destaca que el gènere fresc està totalment cobert i que les parades són molt més atractives per al públic. "L'equipament era necessari per al barri... la diversificació de les parades ha provocat una concentració amb més espai i més qualitat de servei." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. Ambient i Valoracions Polítiques Durant la inauguració, s'ha viscut un ambient festiu amb un pica-pica popular. El president d'Espim, Raül Font, ha recordat que el mercat patia una dinàmica de tancament progressiu de parades que s'ha aconseguit revertir amb aquesta reforma, convertint-lo de nou en un punt de referència comercial per a Torreforta.

  • 9'

    Els 92 alcaldes de Tarragona i els seus mandats

    Cronologia i Evolució del Poder Local a Tarragona Aquesta conversa explora la recerca històrica sobre els 92 alcaldes que ha tingut la ciutat de Tarragona des de l'any 1836, data en què es professionalitza la figura del regidor que tria l'alcalde. La recerca destaca la gran variabilitat en la durada dels mandats i com aquests reflecteixen la situació política de cada època. Diferències entre èpoques i durada dels càrrecs El Segle XIX: Un període extremadament convuls. Els mandats eren molt curts, sovint de només dos anys, però amb casos extrems de mes i mig o fins i tot un sol dia. Aquesta inestabilitat feia impossible realitzar obres o actuacions municipals rellevants. L'Època Democràtica: És quan es troben els mandats més llargs. L'alcalde Recasens (10 anys) i l'alcalde Nadal (14 anys) sumen gairebé el mateix temps en el càrrec que desenes d'alcaldes dels segles anteriors. Franquisme i República: Durant la dictadura, els nomenaments depenien de la fidelitat al règim i de la bona relació amb el governador civil, més que de la satisfacció ciutadana. Curiositats i Moments Crítics L'alcalde d'un sol dia: Existeix el cas curiós d'un alcalde nomenat per ser el de major edat que va dimitir l'endemà per salut. Alcaldes assassinats: Es recorden els casos tràgics de l'alcalde alemany (1823) i de Francesc Ixart (1936). La Guerra Civil (1936-1939): El període més dramàtic. Quatre alcaldes d'ERC es van succeir en 38 mesos, gestionant una ciutat sota bombardejos, construint refugis antiaeris per a 20.000 persones i garantint el proveïment bèl·lic i civil. "Els alcaldes han estat el reflex del que era la societat en aquell moment, representant el tarannà de l'elit dominant de la ciutat."

  • 16'

    III Premis del Consell Social de la URV a la Qualitat Docent

    Innovació i Qualitat a la Universitat Rovira i Virgili L'entrevista amb Joan Carles Boronat, president de la Comissió de Seguiment de la Qualitat del Consell Social de la URV, se centra en la convocatòria de la tercera edició dels Premis a la qualitat en la innovació de la docència. L'objectiu d'aquests guardons és reconèixer l'esforç del professorat per transformar l'ensenyament tradicional en un model d'aprenentatge actiu. El paper del Consell Social Boronat explica que el Consell Social actua com un òrgan de connexió entre la universitat i la societat, amb competències que inclouen: * El seguiment pressupostari i dels comptes. * La promoció de la qualitat interna. * L'establiment de vincles amb l'entorn socioeconòmic. De l'ensenyament passiu a l'aprenentatge actiu Un dels punts clau de la conversa és el canvi de paradigma educatiu. La societat actual ja no només requereix coneixements tècnics, sinó també competències transversals: * Treball en equip i habilitats comunicatives. * Capacitat d'adaptació als avenços tecnològics. * Formació integral de l'individu com a ciutadà. "L'ensenyament sembla un acte passiu on un alumne deixa que el submergeixin en coneixements, mentre que l'aprenentatge té una visió participativa." Evolució dels Premis En aquesta tercera edició, els premis s'han diversificat per reflectir millor la realitat universitària, establint tres categories: 1. Individual: Per l'esforç personal de cada docent. 2. Col·lectiva: Per a projectes d'escoles o facultats. 3. Col·laboració interuniversitària: Una nova modalitat que busca evitar la duplicitat d'esforços i fomentar la cross fertilization (intercanvi d'idees entre disciplines). Finalment, es destaca que la URV és un referent estatal, havent obtingut recentment tres dels sis premis nacionals de qualitat docent, cosa que referma el compromís de la institució amb l'excel·lència i la globalització del coneixement.