Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis

RSS

episodis

361-372 de 808

2 de febr. del 2003
16'
Història i memòria del Maquis a Catalunya
El Maquis: Entre la Resistència i la Supervivència L'episodi aprofundeix en la recerca històrica sobre el maquis a Catalunya, a partir de la presentació del llibre El Maquis a Catalunya, fruit de nou anys d'investigació coordinada per l'historiador Josep Sánchez Cervelló. Fonts d'investigació i metodologia Els autors destaquen la importància de combinar fonts documentals amb testimonis vius, tot i les dificultats que això comporta: Fonts orals: Permeten accedir a l'emoció dels fets, però requereixen un contrast rigorós ja que la memòria pot estar esbiaixada per l'experiència personal. Arxius oficials: Es critiquen els documents de la Guàrdia Civil, que sovint utilitzaven eufemismes per encobrir pràctiques com la llei de fugues. L'elaboració del trencaclosques: La tasca de l'historiador és destriar la palla del gra entre les versions oficials, les dels partits polítics i els records dels protagonistes. Origen i motivacions dels guerrillers Es desmitifica la figura del maquis com un grup homogeni o exclusivament ideològic: Es diferencia entre els fugits de la postguerra que buscaven salvar la vida i els quadres militars formats a la Resistència francesa que van entrar a partir del 1944. El Partit Comunista va ser l'organitzador principal, buscant mantenir una resposta armada per legitimar-se davant d'una futura caiguda del règim. La majoria dels membres eren gent del territori que s'incorporava a la muntanya fugint de la repressió directa a les zones rurals. "La història no es fa sense emocions, però s'ha de fer buscant el sentit exacte de les coses." La cruesa de la vida a la muntanya i la repressió La vida dels guerrillers era d'una precarietat absoluta, marcada per la manca d'higiene i el desplaçament constant per terrenys abruptes per evitar ser detectats. La fi del moviment va venir determinada per la política de terra cremada del general Manuel Pizarro, que va incloure: * L'evacuació forçosa de masies disperses per tallar els subministraments al maquis. * Execucions sumàries i tortures sistemàtiques. * Un impacte demogràfic que encara és visible avui dia amb el despoblament de moltes zones de muntanya de Tarragona i Castelló. Finalment, l'obra busca oferir una visió honesta que s'allunya del romanticisme literari per mostrar la realitat d'un conflicte on també hi va haver divergències i episodis penosos entre els mateixos resistents.
2 de febr. del 2003
10'
Conflicte i futur de la veda de pesca a Tarragona
La problemàtica de la veda de pesca a Tarragona El testimoni exposa la frustració del sector pesquer de Tarragona, especialment de les empreses familiars d'arrossegament, davant les condicions de la veda biològica. El punt principal de conflicte és el greuge comparatiu amb ports veïns com els de la província de Barcelona (Vilanova), que no s'aturen, aprofitant-se de la regeneració del calador que fan els pescadors tarragonins. Desacords amb l'administració Reunions infructuoses: Es descriu com un "desastre" la trobada amb el conseller Grau al Parlament, on no es va acceptar cap de les peticions dels armadors. Compensacions insuficients: Reclamen que les subvencions s'igualin a les de la Comunitat Valenciana, on es cobra gairebé el doble per l'aturada. Incoherències legals: Mentre que en l'encerclament la veda és per a tot Catalunya, en l'arrossegament es dóna una divisió territorial que perjudica els ports del sud. El valor ecològic vs. el rendiment econòmic "Nosaltres fem la veda pels altres." L'aturada és essencial per a la reproducció i el creixement del peix, evitant la captura d'exemplars petits i permetent que el recurs es recuperi. Tot i això, el benefici d'aquesta regeneració sovint l'acaben recollint barques d'altres zones que no han respectat el període de descans. Situació actual i futur del sector Excepció per a la gamba: S'ha aconseguit obrir una franja de mar per a les barques més grans durant 15-20 dies extres al maig per aprofitar la temporada de la gamba de Tarragona. Crisi del personal: El sector pateix una davallada de professionals; barques que abans portaven 8 tripulants ara en porten només 4. Modernització i desballestament: Tot i la tecnologia, el nombre de barques al Serrallo ha disminuït dràsticament fins a quedar-ne unes 41 d'arrossegament.
2 de febr. del 2003
7'
Enderroc de la façana del Teatre Tarragona
Inici de les obres de remodelació del Teatre Tarragona Aquest dilluns, 28 d'abril, s'ha dut a terme un acte simbòlic de gran rellevància per a la ciutat: l'inici de l'enderrocament de la façana de l'antic Teatre Tarragona a la Rambla Nova. Tot i que les tasques a la part posterior ja havien començat setmanes enrere, l'entrada de les màquines a la façana principal marca el punt de partida visible cap al futur equipament. Detalls del nou projecte cultural L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha destacat que el nou teatre es convertirà en un motor cultural de referència amb les següents especificitats: Capacitat: Un aforament total de 600 places. Caixa escènica: Serà molt més gran que l'original, adaptada a les necessitats teatrals modernes. Accessibilitat: S'habilitarà un nou accés des de la Rambla Vella per facilitar l'entrada i no col·lapsar la Rambla Nova. Terminis: Es preveu que les obres durin uns 14 mesos un cop adjudicades al setembre, amb una inauguració estimada en uns 20 mesos. Preservació de la identitat històrica Davant la preocupació dels tarragonins per l'estètica del teatre, l'alcalde ha volgut transmetre un missatge de calma: "Que no pateixi ningú: les lires i tots els dibuixos quedaran iguals; el record quedarà immaculat en la nova façana." S'ha explicat que resulta més econòmic i segur enderrocar i reconstruir de nou de forma fidel a l'original que no pas intentar mantenir l'estructura antiga, que no posseeix materials especials però sí un gran valor sentimental. Seguretat i convivència amb el veïnat Albert Ballbé ha detallat el procediment tècnic de l'enderroc, destacant que es farà de forma esglaonada: S'ha creat un llit de runa interior per evitar despreniments. L'enderroc de les zones colindants es farà de forma manual per garantir la seguretat dels edificis veïns (números 17 i 21). S'ha buscat minimitzar les molèsties als vianants de la Rambla durant el període de Setmana Santa.
2 de febr. del 2003
2'
Protesta de directors escolars a Tarragona
Concentració davant la Delegació d'Ensenyament Prop de 200 persones, majoritàriament professors, s'han concentrat a la seu d'Ensenyament a Tarragona per expressar el seu malestar. La protesta neix com un acte de solidaritat amb els directors d'escoles públiques que han presentat la seva dimissió en bloc. Causes del conflicte El motiu principal de la discòrdia és la decisió del govern de concedir noves línies a dues escoles concertades de la ciutat. Els manifestants denuncien: Un tracte de favor cap a l'escola privada-concertada. L'existència de places vacants a centres públics de la mateixa zona, el que faria innecessària l'ampliació de la concertada. Una actitud "cínica" per part del delegat d'ensenyament, qui ha elogiat els directors però no accepta les seves demandes. Reivindicacions sectorials "Es demana una distribució més equitativa dels alumnes immigrants i amb necessitats educatives especials entre la xarxa pública i la concertada." L'objectiu és evitar que l'esforç d'integració recaigui exclusivament en els mateixos centres públics, garantint una corresponsabilitat real de tot el sistema educatiu.
2 de febr. del 2003
8'
La Primavera del Teatre a la URV
La Primavera del Teatre: Una aposta cultural de la URV Joana Saragossa, vicedegana de la Comunitat Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta la iniciativa Primavera del Teatre, un cicle que neix amb la voluntat d'integrar la cultura com a eix fonamental de la vida universitària i ciutadana. Filosofia i objectius del projecte L'objectiu principal és que la universitat no es limiti a la recerca i l'ensenyament, sinó que esdevingui un agent cultural actiu obert a tota la societat. Cicle triennal: Aquest any es dedica al teatre (coincidint amb el 2.500 aniversari del naixement de Sòfocles), l'any vinent a la música i el següent al cinema. Retorn social: Es pretén oferir cultura gratuïta a la ciutadania de Tarragona i Reus. "La universitat és una institució que fa ensenyament i fa recerca, però que també ha d'obrir-se i ensenyar a la gent a viure i a conviure." Programació destacada La selecció d'obres, que ha comptat amb l'assessorament del prestigiós Ricard Salvat, inclou propostes de teatre alternatiu i actuacions en diversos escenaris com el Teatre Metropol, el Bravium de Reus i la Sala el Magatzem: Conferència inaugural: A càrrec de l'actor i director Oriol Grau al Paranimf de la URV. Aula de Teatre de la URV: Representacions basades en textos del poeta Miquel Martí i Pol. Companyies convidades: Destaca la representació de Els ulls de la Tergemà de la companyia La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi. Cloenda musical: Un concert del cantautor Roger Mas al Campus Centre. Informació pràctica Accés: Totes les activitats són gratuïtes. Entrades: Per a les representacions en sales tancades, cal demanar invitacions prèvies al Gabinet de Relacions Institucionals i Protocol de la universitat a causa de la limitació de l'aforament.
2 de febr. del 2003
11'
Novetats i convivència a la Fira d'Abril de Bonavista
Preparatius per a una edició ampliada de la Fira d'Abril L'Associació de Veïns de Bonavista, en col·laboració amb el grup Intermarché de Salou, presenta una edició renovada de la Fira d'Abril. Enguany s'aposta per una major diversitat d'activitats per atreure un públic més ampli, anant més enllà de les tradicionals sevillanes. Novetats destacades de la programació Entreteniment musical: Actuacions d'orquestres cada nit i la participació del grup de Mari Carmen Fraga. Varietat cultural: Com a novetat, s'incorpora el grup de carnaval brasiler Cacao Maravillado. Activitats infantils i eqüestres: Espectacles de pallassos per als nens el diumenge i una exhibició de doma de cavalls al recinte firal. Gastronomia típica: Introducció de paperines de pescaïto frito a l'estil andalús, que se sumen al pernil i la manzanilla habituals. Èxit de la Romescada i participació ciutadana Els interlocutors destaquen l'èxit rotund de la recent Romescada, on es van servir 350 racions. L'objectiu per a l'any vinent és triplicar la participació fins a arribar a les mil racions, consolidant l'esdeveniment dins de la gastronomia popular catalana i involucrant més el sector de la restauració local. Impacte econòmic i social a Tarragona Es preveu una assistència d'entre 35.000 i 40.000 persones, afavorida pel pont festiu i l'ampliació dels horaris fins a les cinc de la matinada. La fira no només és un motor econòmic que atrau turistes internacionals des de Salou, sinó també un espai de convivència harmònica. "Es tracta de potenciar que hi hagi aquesta convivència sana i harmònica que hem sabut crear a Catalunya... la Fira d'Abril és un referent a la nostra ciutat en aquest sentit." Es remarca la importància del civisme i l'ús del transport públic o anar a peu per evitar riscos amb l'alcoholèmia, gaudint de la festa amb responsabilitat.
2 de febr. del 2003
20'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre les municipals
Propostes i Estratègia Electoral del PSC a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Fèlix Ballesteros, cap de llista del PSC, analitza la situació política a les portes de les eleccions municipals. El candidat subratlla la importància d'una llista que combina renovació i experiència, amb una forta presència d'independents, dones i joves, amb l'objectiu clar de governar la ciutat. Els Quatre Eixos del Programa Electoral Ballesteros estructura la seva proposta política en quatre pilars fonamentals per al canvi a Tarragona: Una Tarragona més barata: Reduir la pressió fiscal indirecta (pàrquings, zones blaves, autobús) i augmentar els serveis públics com llars d'infants i atenció a la gent gran. Ciutat cuidada i segura: Millorar el manteniment de l'espai urbà i abordar el problema de la inseguretat ciutadana, augmentant la ràtio de policies per habitant. Grans projectes i reptes: Impulsar infraestructures clau com la façana marítima, el nou Museu Nacional Arqueològic, biblioteques i un nou palau d'esports. Força cívica: Recuperar la confiança en els ciutadans i les entitats, governant amb complicitat i no de forma desconnectada de la realitat. Aliances i Futur Polític Pel que fa als possibles escenaris post-electorals, el candidat és contundent: "Som l'única força que pot garantir que el Partit Popular no governarà a Tarragona." Ballesteros aposta per un govern de progrés i no descarta pactes amb ERC o Iniciativa per Catalunya. Fins i tot es mostra obert a pactar amb sectors de Convergència i Unió si això implica un canvi de mètodes i la sortida de l'actual lideratge de Joan Miquel Nadal. Finalment, destaca la candidatura als Jocs del Mediterrani com el gran motor d'inversió externa per a la propera dècada.
2 de febr. del 2003
4'
Romescada Popular a la Plaça Corsini de Tarragona
Festa Gastronòmica al Cor de Tarragona El gerent de l'Associació de Venedors del Mercat Central, Rafael Martínez, presenta la primera edició de la romescada popular que tindrà lloc aquest dissabte a la Plaça Corsini. L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament, l'empresa Espimsa, els venedors del mercat i la Confraria de Pescadors. Detalls de l'Activitat L'objectiu principal és dinamitzar la plaça amb actes comercials i festius. La jornada destaca per: Cuina en directe: El romesco es prepararà davant del públic amb diversos fogons. Preus populars: La degustació té un cost de 3 euros, que inclou el plat de romesco, pa, vi i un got de rom cremat. Promoció per a clients: Aquells que hagin comprat al Mercat Central i disposin de 5 punts podran obtenir el tiquet per només 2 euros. Cultura i Tradició La festa no només serà gastronòmica, sinó que estarà amenitzada per un grup d'havaneres de Tarragona per acompanyar el rom cremat. "És una experiència que esperem que serveixi perquè l'any que ve ho puguem fer millor." L'acte començarà a les 12:00 del migdia i s'allargarà fins a les 14:00 hores o fins que s'exhaureixin les racions limitades.
2 de febr. del 2003
11'
El Ballet Bolshoi actua a l'IES Martí i Franquès
Una oportunitat única a Tarragona El prestigiós Ballet Bolshoi de Kíev i Moscou realitza una actuació excepcional a la sala d'actes de l'Institut d'Educació Secundària Antoni Martí i Franquès de Tarragona. Aquest esdeveniment representa un fet cultural de gran rellevància, ja que és l'única representació oficial que la companyia ofereix a la ciutat durant la seva gira per l'estat espanyol. Origen de la col·laboració La col·laboració va sorgir de manera inesperada a través d'una trucada des de Madrid. Segons explica la professora Mercè Cerdà, la companyia aprofita els dies lliures entre les seves actuacions en grans teatres públics per oferir el seu art a institucions educatives o sense ànim de lucre. "Vaig pensar que em prenien el pèl i els hi vaig fer enviar un fax per comprovar que era veritat." Preparatius i logistique L'institut s'ha hagut d'adaptar ràpidament per complir amb els requeriments tècnics: Adequació de la sala: S'han organitzat 330 localitats en una sala d'actes que ja comptava amb bones condicions de llum i so. Gestió interna: El professorat ha assumit tasques de producció, des de la creació dels programes de mà fins a la distribució d'invitacions. Acollida: En finalitzar l'acte a les 21:00h, s'oferirà una copa de cava perquè els alumnes i professors puguin interactuar amb els ballarins. Impacte educatiu L'objectiu principal és apropar la dansa clàssica als més d'1.100 alumnes del centre. El repertori s'ha dividit en dues parts, la segona de les quals és més popular amb peces de Tchaikovsky i Chopin per facilitar-ne la comprensió a un públic no expert. Tot i la dificultat d'accés per al públic general a causa de l'aforament limitat, l'esdeveniment s'ha convertit en una autèntica revolució per a la comunitat educativa.
2 de febr. del 2003
7'
La 6a Marxa de Torreforta a la Mussara
Detalls de la Sisena Edició de la Marxa Aquest diumenge se celebra la sisena edició de la marxa de Torreforta a la Mussara, organitzada per l'Agrupament Escolta La Salle Torreforta. L'esdeveniment s'ha consolidat com una cita tradicional a Tarragona per als amants de la natura i l'esport. Dades Clau de l'Esdeveniment Participants: S’han tancat les inscripcions amb un total de 250 persones. Tot i que la xifra és lleugerament inferior a l'any passat a causa de la coincidència amb altres actes, l'organització considera que és un número ideal per evitar aglomeracions en els corriols. Horari: La sortida serà a les 8:00 del matí puntualment. Perfil dels assistents: Hi ha una gran diversitat d'edats, des de joves de 12 anys fins a veterans de més de 65. El Recorregut i la Logística El trajecte té una distància aproximada de 32 quilòmetres i un desnivell exigent que va des dels 55 metres sobre el nivell del mar fins a arribar gairebé als 1.000 metres a la Mussara. "Sortim del Casal de Torreforta... passem per Bonavista, la Canonja i seguim el GR-7.2 fins a arribar al poble de la Mussara cap a les 17:30 o 18:00 de la tarda." L'organització ofereix una logística completa que inclou: 1. Avituallament: Aigua, fruita i suport durant el camí. 2. Transport: Cinc autocars per al retorn dels participants des de la Mussara fins a Torreforta. 3. Seguretat: Una furgoneta d'assistència per a qualsevol imprevist físic. Objectius i Futur Més enllà de l'activitat esportiva, la marxa pretén ser un espai de convivència i una eina per a la recuperació de camins antics que s'estan perdent per la urbanització. Jordi Santolari, organitzador de l'acte, destaca el fort suport institucional i d'entitats del barri per fer possible una activitat amb un cost d'inscripció molt reduït (6 euros).
2 de febr. del 2003
17'
Subvencions de l'Ajuntament de Tarragona per a brossa i ascensors
Ajuts municipals per a col·lectius vulnerables a Tarragona El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, detalla les noves bases per a l'atorgament de subvencions destinades a millorar la vida dels ciutadans amb menys recursos i modernitzar els habitatges de la ciutat. 1. Subvenció de la taxa de la brossa per a pensionistes Aquesta mesura, ja prevista en els pressupostos, s'articula com una discriminació positiva segons la renda: Cobertura del 100%: Per a pensionistes amb ingressos iguals o inferiors al salari mínim interprofessional (establert en 452 euros per a una persona o 904 euros per a parelles). Cobertura del 50%: Per a aquells que es moguin en la franja immediatament superior (fins a 497 euros individuals). Procediment: Els beneficiaris han de pagar primer el rebut i posteriorment l'Ajuntament els retornarà l'import subvencionat. "No es pot suprimir la taxa perquè és un preu per un servei, però els ajuntaments podem bonificar a determinades persones en funció del seu nivell de renda." 2. Instal·lació d'ascensors en edificis antics L'objectiu és la rehabilitació del parc d'habitatges, especialment aquells construïts abans del 1970, on sovint resideix gent gran amb problemes de mobilitat: Requisits: L'edifici ha de tenir com a mínim tres plantes i quatre habitatges independents. Quantia: Subvenció de fins al 30% del cost de l'obra (màxim 3.000 euros) i una bonificació del 95% en la llicència d'obres. Clàusula de retorn: Si el propietari ven el pis en els cinc anys posteriors a rebre l'ajut, haurà de retornar la part proporcional de la subvenció, ja que es considera una plusvàlua generada amb diners públics. 3. Filosofia fiscal i gestió El govern municipal aposta per un model on es pagui en funció de la disponibilitat de renda. Tot i que algunes partides com la de la brossa són obertes per cobrir totes les sol·licituds que compleixin els requisits, d'altres com la d'habitatge estan gestionades pel Servei Municipal de l'Habitatge i depenen de la limitació pressupostària anyal.
2 de febr. del 2003
9'
La 10a Mostra de Teatre Jove de Tarragona al Metropol
Celebració de la desena edició La ciutat de Tarragona commemora el desè aniversari d'una iniciativa que va néixer vinculada a l'Institut Martí i Franquès. En aquesta edició, la Mostra de Teatre Jove ofereix deu representacions que tindran lloc des d'aquest divendres fins al 12 de juny al prestigiós Teatre Metropol. Dades clau de la participació Deu grups en total: 4 vinculats a centres educatius i 6 de caràcter independent. Perfil dels actors: Joves amateurs amb ganes de mostrar el treball realitzat durant mesos. Internacionalització: Destaca la participació d'una companyia de Madrid (Torreka Teatro), que va contactar amb l'organització via web. Objectius i aprenentatge L'organització, encapçalada pel regidor Carles Sala, destaca tres fites principals: 1. Oci actiu i passiu: Fomentar que el jovent ocupi el seu temps lliure fent teatre o assistint-hi com a espectadors. 2. Apoderament interpretatiu: Donar visibilitat a joves amb altes capacitats fora de l'àmbit mediàtic de la televisió. 3. Millora constant: Tot i no ser un concurs, existeix un jurat crític que ofereix informes privats als grups per millorar aspectes d'escenografia i interpretació. L'experiència professional Un dels grans incentius és l'oportunitat de sortir de les aules o centres cívics per actuar en un escenari professional. Això permet als joves experimentar les infraestructures d'un teatre real, el mateix on actuen les grans companyies. "Volem que els adults també vagin a veure aquestes companyies locals i no professionals; és bonic recolzar aquests col·lectius." Informació pràctica Horari: Totes les funcions comencen a les 22:00 hores. Entrada: Les representacions són de caràcter gratuït fins a completar l'aforament.