Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1201-1212 de 1247
  • 12'

    La recerca i representació de les farses atalanes

    Investigació del Teatre Popular Romà Joan Pasqual, responsable d'una aula de teatre universitària, explica el projecte de recerca i posada en escena del teatre clàssic llatí, centrat específicament en les farses atalanes. Aquesta iniciativa combina la reflexió acadèmica amb la dramatúrgia pràctica per recuperar un gènere genuïnament romà que havia quedat en l'oblit. Què són les farses atalanes? Les farses atalanes representen el teatre més autèntic de la cultura romana, diferenciant-se d'altres gèneres per diversos motius: Origen popular: Sorgien de les tavernes com a forma de rebel·lia o crítica social. Absència d'influència grega: A diferència de la tragèdia culta, neixen directament de les tradicions itàliques. Caràcter universal: Tracten temes com el sexe, els enganys i les relacions humanes, que han perdurat fins avui. Personatges prototípics: Es basen en cinc figures fixes que s'han mantingut al llarg de la història (el vell Papus, els criats Buko i Mandukus, el doctor Dos Enos i l'estúpid Macus). El repte de la reconstrucció històrica Atès que no s'han conservat textos literaris escrits, l'equip ha hagut de dur a terme una tasca de reinvenció textual i reconstrucció visual: "De no res hem intentat veure en escena un tipus de teatre que fa 3.000 anys que estava dalt dels escenaris." Per a la posada en escena, s'han basat en pintures, gerros i relleus per recrear les màscares i el vestuari, elements indispensables per identificar els personatges en aquestes peces breus, que solien servir d'entremès o tancament de les grans tragèdies. Participació a Tarraco Viva En el marc del festival Tarraco Viva, el grup presenta dues propostes : 1. Una farsa atalana tradicional al Passeig Arqueològic. 2. L'obra L'Anfitrió de Plauto al Camp de Mart. L'elecció de Plauto no és casual, ja que l'autor va ser actor de farses abans de ser dramaturg, servint de pont entre el teatre popular i el culte. Finalment, el projecte ha despertat un gran interès internacional, generant col·laboracions amb universitats de França, Anglaterra i Itàlia, consolidant aquesta recerca com un referent en la reconstrucció històrica del teatre romà.

  • 13'

    L'IES d'Horticultura de Reus: Formació i Futur

    Descobrint l'Institut d'Horticultura de Reus En aquesta conversa amb el Jordi Riba (cap d'estudis) i el Francesc Pinyol (coordinador pedagògic), es presenta l'oferta formativa de l'IES d'Horticultura de Reus, un centre públic de referència i únic a la zona del Camp de Tarragona especialitzat en la família agrària i alimentària. Oferta Formativa i Especialitzacions L'institut no només se centra en la jardineria convencional, sinó que ofereix una àmplia gamma de cicles formatius i batxillerat: Cicles de Grau Mitjà: Jardineria, Cultius Intensius i Treballs Forestals i del Medi Natural. Cicles de Grau Superior: Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics i Indústria Alimentària. Batxillerat: En tres modalitats diferents. Metodologia i Instal·lacions El centre destaca per una orientació clarament pràctica, on el 30-50% de les hores lectives es dediquen a l'aplicació directa dels coneixements. Per fer-ho possible, l'institut disposa de: Set hectàrees i mitja de terreny propi. 5.000 m² d'hivernacles per a producció ornamental, hortícola i forestal. Laboratoris especialitzats en anàlisi de sòls, aigües, aliments i microbiologia. Convenis amb Forestal Catalana perquè els alumnes facin feines reals de gestió en boscos de la zona. Sortides Professionals i Valors Les oportunitats laborals són diverses i actualment moltes estan lligades al creixement de la consciència mediambiental: Jardineria: Disseny, construcció i manteniment de zones verdes derivades del sector de la construcció. Àmbit Forestal: Gestió de projectes mediambientals, protecció del medi i prevenció d'incendis. Indústria Alimentària: Control de línies de procés i qualitat, amb una gran demanda i poca competència de titulats a la zona. "Cada cop més el món empresarial demana responsabilitat, obligació amb el treball i puntualitat; infonem valors que són imprescindibles." Informació Pràctica L'institut està situat a l'Autovia de Bellisens, km 2 (Reus). El període de preinscripció és vigent durant el mes de maig, sent un requisit indispensable per a la matriculació definitiva al juliol.

  • 7'

    L'èxit teatral de 'Wit' amb Rosa Maria Sardà

    Crítica i anàlisi de l'obra Wit L'entrevistat descriu l'obra Wit com una absoluta joia del teatre contemporani. Es tracta d'un text cult, intel·ligent i profundament commovedor que aborda temes existencials amb una sensibilitat única. La producció destaca per la seva sobrietat i l'impacte emocional que genera en l'espectador. L'excel·lència de Rosa Maria Sardà El punt central de l'espectacle és la interpretació de Rosa Maria Sardà. Segons l'interlocutor: "Si Margaret Edson, l'autora de Wit, veiés a Rosa Maria Sardà, es trobaria amb l'actriu somiada per ella." Es destaca que el pes de la funció recau gairebé exclusivament sobre les espatlles de l'actriu, superant fins i tot versions internacionals reconegudes com la d'Emma Thompson. Temàtica i estructura El procés de la malaltia: L'obra narra el calvari d'una professora de literatura terminal, sotmesa a un tractament agressiu de quimioteràpia. Connexió literària: La protagonista és experta en els sonets metafísics de John Donne, autor que serveix de vehicle per reflexionar sobre la mort, el dolor i l'existència de Déu. Dualitat emocional: Tot i la duresa del tema, el text està ple d'enginy i humor, fent que el públic passi del plor al riure i surti amb una sensació d'esperança. Direcció i gira nacional Sota la direcció austera i gens barroca de Lluís Pasqual, l'obra ha tingut un recorregut d'èxit destacable: Orígens: L'estrena i els assajos generals van tenir lloc a Reus. Trajectòria: Després de tres mesos a Barcelona, l'obra visita ciutats com Tarragona, Lleida, Bilbao i les Illes Canàries. Futur: Es preveu una temporada al Teatro María Guerrero de Madrid cap al mes de novembre.

  • 15'

    Integració Laboral de Persones amb Discapacitat a Ecom

    El Repte de la Inclusió en el Mercat de Treball L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la tasca del Servei d'Integració Laboral (SIL) de la Federació Ecom, coincidint amb un estudi de la URV que revela que només un 20% de les persones amb discapacitat és al mercat laboral. Metodologia i Acompanyament Personalitzat El servei no actua com una simple borsa de treball, sinó que realitza un itinerari individualitzat: Atenció a l'Usuari: Es realitzen entrevistes exhaustives per valorar la situació personal, familiar i econòmica. L'objectiu és realitzar un pla de treball que pot incloure formació o reorientació professional. Relació amb l'Empresa: Es fa una tasca de sensibilització i prospecció. Moltes vegades es truca a empreses que ofereixen feines genèriques per proposar-los la inclusió d'un perfil amb discapacitat. Seguiment i Tutelatge: Un cop signat el contracte, el SIL actua com a mediador entre l'empresa i el treballador per resoldre conflictes i assegurar l'adaptació. Dades i Realitat del Sector En 5 anys a Tarragona, han atès 727 persones i han gestionat 582 contractes. La realitat laboral del col·lectiu es defineix per: Temporalitat: Predominen els contractes d'obra i servei, igual que en la resta de la població. Baixa Qualificació: La majoria d'ofertes són per a llocs de peonatge, magatzem o administració bàsica. Falta de Compliment: Es denuncia que la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), que obliga a tenir un 2% de plantilla amb discapacitat, no sempre es persegueix ni es compleix. "A l'empresa s'ha d'entrar venent que la persona pot fer la feina; és igual que hagi de complir la llei, el més important és que la persona pugui fer la tasca."

  • 13'

    L'amistat creativa de Català-Roca i Salvador Dalí

    Genialitat compartida: Relació i obra de Català-Roca i Dalí Aquesta conversa desgrana els detalls d'una exposició que recull la col·laboració entre el fotògraf Francesc Català-Roca i el pintor Salvador Dalí. La mostra destaca per un muntatge net i estètic que permet que la genialitat d'ambdós autors brilli de manera equilibrada, posant en rellevància el respecte mutu que es tenien. Orígens i evolució d'una relació professional La relació entre ambdós va començar l'any 1952 amb la publicació Revista a Barcelona, on Català-Roca era el fotògraf i Dalí l'encarregat de la capçalera. Aquest vincle va evolucionar ràpidament cap a una amistat personal que va transcendir l'àmbit laboral, tot i que va ser breu. El dilema de Català-Roca: Miró o Dalí? Curiosament, l'exposició inclou només 60 fotografies, que representen la totalitat del treball conjunt. Això es deu al fet que el 1952 el fotògraf també va conèixer Joan Miró i, per qüestions pràctiques i de caràcter, va decidir prioritzar la seva relació amb ell: El fotògraf sentia més afinitat pel caràcter de Miró. Va preferir triar abans que sorgissin conflictes per treballar amb dos grans mestres simultàniament. No hi va haver trencament, sinó un refredament de la relació amb Dalí. Dalí i la seva dimensió mediàtica El text subratlla com Dalí va ser pioner a entendre la importància de ser una estrella mediàtica. A diferència de Miró, on l'obra és la protagonista, en Dalí la figura humana i el personatge són indestriables de la seva producció artística. "En el cas de Dalí, pensem tant en la seva obra com en ell: els seus bigotis, les seves excentricitats." La polèmica visita a Tarragona (1973) Una part important de la mostra es dedica a la visita de Dalí a Tarragona l'any 1973, un esdeveniment envoltat de polèmica per la seva identificació amb el règim franquista i el seu caràcter histriònic. Entre les curiositats destaquen: La seva arribada amb vaixell, emulant l'emperador August. La realització d'una performance al Camp de Mar on va crear un quadre a sis mans juntament amb pintors locals per a la celebració del bi-mil·lenari de la ciutat. L'ús d'elefants de cartró pedra en una gran cercavila popular.

  • 10'

    Entrevista a Carles Ibáñez: Europa dels Pobles

    Entrevista electoral a Carles Ibáñez En el marc de les properes eleccions europees del 13 de juny, Tarragona Ràdio entrevista a Carles Ibáñez, número 4 de la llista Europa dels Pobles i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ibáñez, doctor en biologia i natural de Santa Bàrbara, presenta els eixos d'una candidatura que agrupa diverses formacions sobiranistes de l'Estat. Eixos principals de la candidatura La proposta de la coalició es fonamenta en una visió progressista i sobiranista, destacant dos pilars fonamentals: Reconeixement nacional i lingüístic: La defensa de la identitat de Catalunya i l'exigència de l'oficialitat del català a les institucions europees. Ibáñez remarca que és un "moment històric" per incloure el català a la nova Constitució Europea. Territori i sostenibilitat: La gestió dels recursos naturals, amb especial èmfasi en la protecció de l'Ebre i la defensa d'un model agrícola rendible davant la Política Agrària Comunitària (PAC). La importància del vot a Europa L'entrevistat subratlla que les decisions preses a Brussel·les afecten directament el dia a dia dels ciutadans, citant l'èxit de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a l'hora de bloquejar el finançament del transvasament: "Hem pogut donar una lliçó: la mobilització popular en un tema d'àmbit europeu ha aconseguit canviar el rumb d'un projecte negatiu per a les Terres de l'Ebre." Finalment, es fa una crida a la participació massiva per legitimar les reivindicacions catalanes i evitar la discriminació respecte a estats més petits, com Malta, que ja gaudeixen de plens drets lingüístics.

  • 23'

    Entrevista a Joan Maria Abelló, subdelegat de l'Estat

    Introducció i perfil personal del nou subdelegat L'entrevista comença presentant Joan Maria Abelló com el nou subdelegat del govern central a Tarragona. Amb una llarga trajectòria a l'administració local i el Parlament, Abelló assumeix el càrrec amb il·lusió i responsabilitat, reconeixent que el seu nomenament va ser inesperat per a ell mateix, ja que es trobava en un segon pla polític. La naturalesa del càrrec Abelló reflexiona sobre l'equilibri entre el perfil polític i el tècnic de la seva figura: • Representa el govern de l'Estat al territori (representació política). • Coordina el funcionament dels serveis públics de l'Estat (perfil institucional). "Vull que la subdelegació del govern sigui un lloc molt institucional i de col·laboració amb les altres administracions." Seguretat Ciutadana i Narcotràfic L'entrevista aborda l'índex d'inseguretat a les comarques tarragonines. El subdelegat assenyala que, tot i que les dades han millorat lleugerament respecte al 2002, segueixen sent preocupants, especialment a les zones costaneres. • Inseguretat: Es farà èmfasi en la coordinació de les forces de seguretat fins que arribi el desplegament dels Mossos d'Esquadra. • Narcotràfic: Comenta el recent comís de dues tones d'haixix a l'Ametlla de Mar, explicant que la pressió policial al sud fa que les rutes del tràfic es desplacin cap a la costa de Tarragona. Immigració i Gestió de Serveis Un dels punts crítics són les cues a les portes de la subdelegació. Abelló és realista i admet que la solució no serà immediata: • Calen més mitjans materials i personals per atendre milers de sol·licituds. • L'objectiu és aconseguir una oficina única més eficient. Infraestructures i Territori El subdelegat té sobre la taula diversos projectes clau per al futur de la demarcació: • Façana marítima: Considera que és un projecte vital per lligar la ciutat amb el mar i es compromet a coordinar les tres administracions implicades. • PENTA (Pla d'Emergència Nuclear): Afirma que, més enllà del debat sobre les competències (Generalitat vs. Estat), la seva prioritat és que el pla funcioni correctament amb els simulacres i mitjans adequats. Catalanitat i Proximitat Finalment, Abelló reivindica la catalanitat de la institució. Vol que els ciutadans sentin la subdelegació com un lloc proper i normal, on es gestionen serveis essencials com Hisenda, pensions i la Seguretat Social.

  • 13'

    Galeusca: La coalició nacionalista per a Europa

    Galeusca: L'aliança de les nacions sense estat En aquesta entrevista, Daniel Ortiz, número 4 de la candidatura de la coalició Galeusca, explica els objectius de la seva formació per a les properes eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny. Aquesta aliança històrica uneix diversos partits nacionalistes de l'estat espanyol amb el propòsit de reivindicar la pluriculturalitat i la força de les nacions sense estat. Principals objectius i eixos programàtics La coalició es fonamenta en tres pilars essencials per transformar les institucions europees: Reconeixement de la identitat: Es defensa el reconeixement de les nacions sense estat i l'oficialitat de llengües com el català, el gallec i el basc. L'Europa dels valors: Es proposa un model social europeu basat en la justícia social, l'accés a l'habitatge, la sanitat pública i la sostenibilitat mediambiental. Una Europa forta al món: L'objectiu és que la Unió Europea parli amb una sola veu i tingui institucions més unides per garantir la seguretat global. Composició de la coalició i estratègia electoral La coalició Galeusca està formada per una unió estratègica de partits que busquen superar el bipartidisme espanyol: Partits membres: Convergència i Unió (CiU), Bloc Nacionalista Galego (BNG), Partit Nacionalista Basc (PNB), Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca. Lluita contra l'abstenció: Davant la percepció que Europa és un ens llunyà, Ortiz insisteix que gran part de les normatives que afecten la vida quotidiana (com l'agricultura, l'economia i els drets laborals) es decideixen a Brussel·les. "Europa no la poden fer només els 25 estats membres; les nostres nacions i els nostres ciutadans mereixen estar representats directament." Impacte a Tarragona Ortiz destaca la seva activitat a les comarques de Tarragona, on s'ha reunit amb sindicats i empresaris per recollir inquietuds sobre infraestructures, formació i recerca, amb el compromís de traslladar el teixit productiu local a l'agenda europea.

  • 20'

    Projectes de Cooperació Internacional de la URV Solidària

    Compromís Social i Formació Universitària El coordinador de la URV Solidària, Joan Fuster, presenta els nous projectes de cooperació internacional liderats per estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes iniciatives no només busquen un impacte positiu en les comunitats de destí, sinó que representen un pilar fonamental en la formació humana i social dels futurs professionals. Principals Projectes i Destinacions Actualment, la universitat mobilitza diversos grups d'estudiants en projectes clau: Senegal (Guerlè): Un equip d'estudiants de Medicina realitzarà un cens nutricional infantil i una base epidemiològica per a l'associació GADIS, adaptant les històries clíniques a les necessitats locals. Rondònia (Amazònia brasilera): Estudiants d'enginyeria treballen en la generació d'energia sostenible. El projecte inclou: Instal·lació de panells fotovoltaics en un dispensari sanitari. Implementació d'un sistema de bombeig d'aigua des d'un pou per garantir aigua corrent i filtrada a tribus indígenes com els Cassopar i els Salamai. Valors i Preparació Els estudiants destaquen que aquestes experiències canvien els seus esquemes personals i els ajuden a valorar més els recursos que tenim aquí. El Joan Fuster subratlla la importància de la formació prèvia: "Abans de marxar passen per una sèrie de sessions de formació perquè coneguin el territori i la gent amb qui conviuran; si no saps què vas a fer, pots fer més mal que bé." Mèrits de la joventut: Malgrat l'entorn competitiu de la universitat, aquests joves dediquen el seu temps i esforç a la solidaritat, negociant fins i tot amb els seus professors per poder compaginar els estudis amb les expedicions l'octubre i el setembre.

  • 5'

    Vibrant moment de la poesia basca i diàleg amb la catalana

    Relació literària entre terres: Galeuska i la poesia actual El diàleg se centra en la connexió històrica i contemporània entre les literatures basca i catalana. Tot i l'existència d'iniciatives com Galeuska (trobada d'escriptors bascos, gallecs i catalans amb 25 anys de trajectòria), s'admet que encara existeix un desconeixement mutu notable pel que fa al gran públic. L'efervescència de la poesia basca Actualment, la poesia basca viu un moment d'esplendor, deixant enrere una etapa més discreta als anys 90. Les dades reflecteixen aquesta vitalitat: S'han publicat aproximadament 240 obres de poesia en els darrers 15 anys. Existeix un ecosistema de més de 50 poetes actius, amb una trentena de trajectòries consolidades. La preparació d'una antologia recent ha demostrat la dificultat de fer una tria curta davant tanta qualitat. Veu femenina i evolució generacional L'entrevista posa en valor la incorporació de les dones en el panorama poètic basc. Des de les pioneres com Amaya Laza, passant per la generació de l'entrevistada (Itxaro Borda, Amaya Itúrbide), fins a arribar a les noves generacions de dones escriptores (Miren Agur Meabe, Ana Urkiza). L'estil: Entre l'intimisme i la ironia La autora discuteix la percepció de la seva pròpia obra, destacant que: "S'ha demanat sociològicament a les dones una poesia amorosa i tova, però ara som nosaltres les que mirem i parlem." La seva poesia combina l'intimisme amb una cert sentit de l'humor i ironia. L'evolució estilística respon a una trajectòria de més de 25 anys. En les traduccions, sovint se seleccionen poemes amb referències més universals per facilitar la comprensió fora de l'entorn basc.

  • 16'

    Josep Maldonado i el balanç parlamentari a Tarragona

    Balanç de l'inici de la legislatura al Congrés El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Josep Maldonado, analitza les primeres setmanes del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i reconèixer un canvi positiu en les formes respecte a l'etapa anterior del PP, Maldonado es mostra escèptic sobre la concreció real d'aquest nou talante. Ombres i preocupacions polítiques Maldonado destaca diversos punts on el govern socialista ja genera dubtes: Falta de definició: Temes com el nou Estatut d'Autonomia o el finançament comencen a patir demores. Els papers de Salamanca: Crítica a Esquerra Republicana per haver acceptat una comissió d'estudi en lloc d'exigir el retorn immediat dels documents. Plurinacionalitat: Denúncia que el PSOE s'hagi alineat amb el PP en propostes que defensen que "tots els espanyols són iguals", obviant la realitat nacional de Catalunya. Prioritats per a les comarques de Tarragona El diputat subratlla que el seu treball se centrarà en el seguiment de les infraestructures i necessitats del territori: L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340. La millora de la seguretat a l'autopista i la regeneració de les platges del litoral tarragoní. Exigència de traspassos de competències i recursos si l'Estat no inverteix directament. "Ens preocupa que hi hagi bona voluntat i poques realitats. El que busquem no és només educació i una rialla permanent, sinó bons resultats." Proximitat amb el ciutadà Com a novetat, Maldonado anuncia la creació de mecanismes de contacte directe: Oficina parlamentària física: A l'Avinguda Catalunya de Tarragona i al Baix Penedès. Oficina virtual: Una plataforma web per recollir el Pacte per Tarragona, una iniciativa per coordinar tots els partits en macrotemes territorials de consens.

  • 10'

    Setmana Cultural Gastronòmica al Barri del Miracle

    Setmana Cultural del Miracle: Cuina i Cohesió Social L'Associació de Veïns del Miracle de Tarragona enceta una setmana cultural dedicada monogràficament a la gastronomia i la cuina. Aquesta iniciativa serveix de carta de presentació per a la nova junta directiva, que aposta per l'associacionisme mitjançant un fil conductor que uneix les persones: el menjar. Programa d'actes i conferències L'esdeveniment combina la part intel·lectual amb la pràctica, amb actes cada dia a les 20:00h al local social: Dilluns: Conferència de David Soler sobre la tradició i la modernitat als fogons. Dimarts: L'enòleg Fernando Zaragoza analitza el món del vi. Dimecres: Un petit fòrum de cultures culinàries amb la participació de veïns d'origen magrebí, xilè i argentí. Dijous: El periodista Fèlix Llovell parlarà sobre els plaers de ser un gourmet. Divendres: Sessió dedicada a l'oli d'oliva com a base de la dieta mediterrània. Dissabte: Cloenda amb un tast popular i una festa per a tot el barri. Urbanisme i futur del barri Més enllà de la cuina, Joan Portal destaca que aquestes trobades serveixen per debatre sobre les inquietuds veïnals, especialment al voltant del projecte de la façana marítima i la prolongació de la Via Augusta. "Qualsevol aconteciment al final s'acaba entorn d'una taula i menjant i parlant de coses." Aquestes obres es consideren claus per a la vertebració definitiva d'aquesta zona de Tarragona.