Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis

RSS

episodis

1213-1224 de 1247

2 de febr. del 2004
17'
10 anys dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona
Celebració de la desena edició dels Premis Ones L'entrevista commemora el desè aniversari dels Premis Ones Mediterrània, organitzats pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mare Terra (Mediterrània). El president de l'entitat, Ángel Juárez, reflexiona sobre una dècada de trajectòria dedicada a la promoció de projectes ecològics i solidaris. Una dècada d'esforç i consolidació Trajectòria: Durant aquests deu anys, han passat pels premis personatges i projectes clau en l'àmbit de l'ecologia a nivell estatal i mundial. Impacte: S'han avaluat més de 200 projectes, molts dels quals s'han consolidat com a realitats importants, com el pas de les cigonyes a Tarifa. Patrimoni: S'ha publicat un llibre recopilatori, escrit per Cinta Bellmunt, que recull la història i els èxits d'aquests deu anys. Reptes i futur institucional Juárez destaca la necessitat d'un salt endavant institucional. Tot i el prestigi actual, planteja que l'administració pública hauria de donar un suport més decidit per convertir l'esdeveniment en un referent de ciutat comparable a festivals de cinema d'altres localitats. "Això és una lluita constant... s'ha de mantenir la independència per garantir el valor dels premis davant els intents de politització." Reconeixements de l'edició actual En la gala que es farà aquest divendres al Fortí de la Reina, es lliuraran diversos reconeixements ja anunciats: Joaquín Araujo: Per la seva tasca de difusió i sensibilització ambiental. Enercoop (Electra del Norte): Per l'aplicació de tecnologies netes. ADENEX: Per la defensa del patrimoni natural a Extremadura durant 25 anys. FES (Finançament Ètic i Solidari): Per la promoció d'una banca amb valors. Preflopa (Costa Rica): Reconeixement internacional per la preservació de la biodiversitat. Detalls de la Gala La nit inclourà un sopar popular i obert a tota la ciutadania, amb la presència d'autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president de la Diputació. Com a novetat, la gala es televisarà en directe, marcant una nova fita en la seva visibilitat.
2 de febr. del 2004
5'
El Nàstic a Lanzarote: Anàlisi de l'empat i tornada cap a Tarragona
El post-partit a Lanzarote Després de l'empat del Gimnàstic de Tarragona contra el Lanzarote en el primer partit del play-off d'ascens a la Segona Divisió A, l'equip realitza una sessió de recuperació a l'illa canària. L'ambient és de satisfacció moderada per un resultat que es considera positiu, tot i que el Nàstic es va avançar inicialment en el marcador. Punts clau de la jornada Entrenament i xerrada tècnica: El tècnic Jordi Vinyals ha aprofitat el matí per fer una xerrada d'anàlisi sobre la gespa de la ciutat esportiva de Lanzarote, centrant-se en els nervis inicials del debut i en els aspectes a millorar. Valoració del rival: El Lanzarote s'ha confirmat com un rival digne (campió del grup IV de Segona B) que considera l'empat contra el Nàstic —l'equip a batre del grup— com un gran resultat. Operació tornada: L'expedició grana i els enviats especials de Tarragona Ràdio tenen previst volar de tornada cap a la península aquest mateix vespre. El futur immediat: El Real Madrid B L'atenció es desplaça ara cap a la segona jornada de la lligueta: Diumenge al Nou Estadi: El Nàstic rebrà el Real Madrid B a les 18:30 h. El rival ferit: El filial blanc arriba després d'una derrota inesperada contra l'Ourense (actual líder del grup). Reforços de Primera: Es preveu que el Real Madrid B recuperi jugadors que han estat en dinàmica del primer equip ara que ha acabat la lliga de Primera Divisió. "Aquest empat avui aquí s'ha de fer bo diumenge que ve a casa davant del Real Madrid."
2 de febr. del 2004
26'
Tarraco Viva: Reconstrucció i Gastronomia Romana
Introducció a les Jornades de Reconstrucció Històrica L'episodi se centra en el tret de sortida de Tarraco Viva, les jornades de reconstrucció històrica de Tarragona. Es presenten les activitats del primer cap de setmana, destacant el paper de les associacions locals en la divulgació del patrimoni. Les Representacions Funeràries Paleocristianes L'Associació Cultural Sant Fructuós detalla la seva recreació d'un enterrament del segle III a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. • El muntatge inclou sis quadres escènics i un preàmbul explicatiu. • Participen prop de 300 persones, incloent una coral i orquestra en directe. • L'objectiu és mostrar la transició cultural i religiosa de la Tàrraco dels segles I al V. "És una oportunitat de veure un conjunt funerari que ha estat tancat al públic durant massa anys." Vida Civil i Militar amb Projecte Fènix Enric Saritjol, de l'associació Projecte Fènix, explica la importància de desmitificar la visió de Roma projectada per Hollywood. • Es destaca la desfilada de legionaris i senadors al Passeig Arqueològic. • L'enfocament no és només militar, sinó també civil i administratiu, explicant la creació de l'Estat i els serveis públics. • Es busca que el ciutadà senti el patrimoni com a propi i no com una cosa exclusiva dels arqueòlegs. Tarracotaula: El Gust de la Història El vessant gastronòmic corre a càrrec de David Soler (Restaurant Barquet), qui presenta les jornades de cuina romana. • S'utilitzen ingredients autèntics com el gàrum (salsa de peix fermentat) i la mel. • Plats destacats: ostres del Delta amb vinagreta, tonyina amb panses i dàtils farcits de fruits secs. • Les jornades fan una tasca de pedagogia del gust per a sabors que avui ens resulten inusuals.
2 de febr. del 2004
4'
Veus Paral·leles: Diàleg Poètic entre Cultures
Veus Paral·leles: Un projecte de descoberta poètica El projecte Veus Paral·leles, codirigit per Sofía Fonseca, neix amb la voluntat de crear ponts entre la poesia catalana i altres cultures. Després d'una primera edició centrada en poetes de Portugal, aquesta segona entrega explora la connexió amb la poesia basca. Objectius i Criteris de Selecció L'essència d'aquesta iniciativa es fonamenta en donar visibilitat a aquells que sovint queden fora dels circuits comercials: Veus minoritàries: Es busquen autors de llengües minoritzades o sectors socials amb menys projecció. Poetes menys sol·licitats: Tant pel que fa als autors estrangers com als locals, es prioritzen aquells que es prodiguen poc en recitals públics. Diversitat generacional: Una de les premisses clau és que hi hagi representades quatre generacions diferents de poetes de cada cultura. Varietat estilística: Es busca un ventall ampli de registres i temàtiques per oferir una visió panoràmica de la poesia actual. La Posada en Escena L'espectacle no és un recital convencional, sinó que es defineix com un format híbrid: Combina la lectura dels propis autors amb moviments escènics. Compta amb una actriu que exerceix de fil conductor, presentant els poetes mitjançant un guió. Es garanteix la comprensió mútua gràcies a la lectura de les traduccions del basc al català durant l'acte. "L'objectiu és buscar aquelles veus que costa més de sentir, les de les llengües minoritàries." Trajectòria i Difusió El projecte s'emmarca dins de la Setmana de Poesia de Barcelona, però té una vocació itinerant. Gràcies a la col·laboració de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Literatura Catalana i el suport de l'Ajuntament de Tarragona, l'espectacle s'ha traslladat a espais com el Magatzem de Tarragona per arribar a nous públics.
2 de febr. del 2004
11'
La Poesia d'Horaci i el Teatre Romà a Tarracoviva
La Poesia Llatina i el Teatre a Tarracoviva Aquesta secció del matí de Tarragona Ràdio se centra en el vessant literari i teatral de les jornades de reconstrucció històrica Tarracoviva. L'entrevista posa en relleu el paper fonamental de la cultura clàssica en la comprensió del llegat romà. El Cicle de Poesia d'Horaci Maite Blay explica el cicle dedicat al poeta Horaci, figura clau de la lírica llatina de l'època d'August. Aquest cicle culmina amb un recital poètic del grup Zones Àlata sota el lema Non omnis moriar ("No moriré del tot"). Vigència del poeta: Horaci és l'autor de frases cèlebres com Carpe Diem o Beatus Ille. Objectiu: Apropar el llatí i la lírica d'una manera estètica i entenedora al gran públic. Impacte: El cicle ha comptat amb figures com Luis Alberto de Cuenca i David Castillo, posicionant Tarragona com un centre intel·lectual de referència. "Un governant no necessita només pintors o escultors; si no té bons poetes que parlin de la seva obra, aquesta no perdurarà en el temps." Recerca i Teatre Popular Joan Pasqual, de l'Aula de Teatre de la URV, presenta el llibre "Teatre Popular en Romà", fruit de quatre anys de recerca sobre les farses atel·lanes. Connexió amb el present: La recollida d'aquest treball permet reflexionar sobre el teatre contemporani a través dels clàssics. Estrena: Dins del marc de Tarracoviva, s'estrena un text de Plaut, L'Amfitrió, com a resultat d'aquesta investigació teatral.
2 de febr. del 2004
17'
Balanç del primer mes de Francesc Vallès al Congrés
Entrevista a Francesc Vallès: Noves perspectives a Madrid El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, repassa les seves primeres setmanes d'activitat al Congrés dels Diputats. Vallès destaca el canvi de tarannà i la bona sintonia entre els grups parlamentaris després de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, expressant una gran satisfacció personal per l'etapa que tot just comença. Responsabilitats i Comissions Els diputats socialistes de Tarragona s'han distribuït en àrees estratègiques: Francesc Vallès: Membre de la Comissió Constitucional (clau per a la reforma de la Constitució i el futur Estatut de Catalunya) i portaveu a la Comissió del Tribunal de Comptes. Ernest Benito: Adscrit a la Comissió d'Educació per abordar la reforma de la LOU i l'aturada de la LOCE. Lluïsa Lizarraga: Representant de les Terres de l'Ebre a la Comissió de Medi Ambient, amb el focus posat en l'aturada del transvasament de l'Ebre. Relacions Polítiques i Coordinació Arran de la polèmica pels papers de Salamanca, Vallès reflexiona sobre la necessitat d'ajustar l'engranatge entre els partits que formen el Tripartit a Catalunya (PSC, ERC i ICV) quan actuen a Madrid. Critica les propostes unilaterals i aposta per una negociació bilateral entre la Generalitat i el Govern de l'Estat. Projectes Territorials Prioritaris El diputat es compromet a exercir d'interlocutor directe per desencallar infraestructures vitals per a Tarragona: Nacional 340: Voluntat de repensar i alterar el traçat de la variant de Tarragona per adaptar-la a les necessitats locals. Autovia A-27 (Tarragona-Montblanc): Objectiu prioritari d'impulsar-ne l'execució definitiva aquesta legislatura. Aeroport de Reus: Seguiment de la proposta de cogestió o cessió a la Generalitat. "Tenim una major facilitat per la coordinació i per la interlocució amb l'executiu i els ministeris... i tenim intenció d'utilitzar aquesta capacitat d'influència."
2 de febr. del 2004
10'
Memòria del barri pescador de l'Arrabassada
L'oblit d'un passat mariner L'autor presenta una crònica històrica i sentimental sobre la platja de l'Arrabassada de Tarragona, centrant-se especialment en les dècades dels 40 i 50. L'objectiu principal és rescatar del record el que antigament va ser un autèntic barri pescador, una realitat que actualment desconeix la gran majoria de la població jove. Vida quotidiana i valors de la postguerra El text descriu una època marcada per la misèria de la postguerra, però compensada per una solidaritat extrema entre els veïns: Sentit de comunitat: Les famílies compartien el poc que tenien, com el pa o el peix. Entorn físic: La platja estava plena d'estris de pesca, sàrcies esteses al sol i les anomenades botigues (cases de pescadors). Evolució social: Malgrat les mancances econòmiques i la falta d'ajudes oficials, la majoria de descendents d'aquella generació van aconseguir prosperar i formar-se professionalment. Denúncia de la pèrdua de patrimoni L'entrevistat es mostra crític amb la gestió urbanística de la ciutat, destacant que: "L'Ajuntament no ha deixat ni una sola botiga de pescadors dreta." Segons l'autor, a diferència d'altres punts del litoral català o espanyol on s'han conservat i rehabilitat aquestes estructures per a usos turístics o comercials, a l'Arrabassada s'ha esborrat qualsevol rastre arquitectònic del seu passat mariner. El procés de creació del llibre L'obra és el resultat de tres anys de recerca no només personal, sinó col·lectiva. Es basa en: Testimonis orals: Records compartits entre antics veïns i companys de la platja. Arxiu fotogràfic: S'inclouen imatges històriques, algunes del segle XIX, que mostren embarcacions antigues com els caros i paisatges abans de la construcció del preventori de la Sabinosa. Viculació local: La presentació a la Casa Quevede (Part Alta) respon a la connexió històrica natural entre la gent de mar i aquest punt de reunió social tradicional.
2 de febr. del 2004
13'
La recuperació de la Fira dels Vins i la D.O. Tarragona
El sector del vi a Tarragona: reptes i oportunitats La conversa destaca la necessitat urgent de donar una empenta comercial als vins de la D.O. Tarragona. Malgrat la seva evolució positiva en qualitat, màrqueting i presentació, encara pateixen una manca de presència notable en la restauració i el comerç local, a diferència d'altres zones vinícoles on el producte de proximitat n'és el protagonista absolut. Punts clau de l'evolució del vi Del granel a l'ampolla: S'emfatitza la transició històrica des de la venda a granel (garrafes) cap al vi embotellat, que és on resideix el valor afegit i la qualitat que defensa el Consell Regulador. Modernització: L'entrada de noves generacions ha permès crear productes més competitius i diversificats. Trencant tòpics: Es desmitifica la idea que a Tarragona només es fan vins dolços o licors; actualment es produeixen blancs, rosats i negres de gran nivell. "Hem de procurar entre tots que això tingui un canvi important pel bé dels cellers i de tota la zona." Detalls de la Fira dels Vins Després d'un parèntesi de cinc anys per motius tècnics i pressupostaris, la fira torna a la ciutat per apropar el producte als tarragonins amb les següents característiques: Participants: 9 estants de cellers de la D.O., acompanyats de restauració i institucions com l'Incaví. Àmbit geogràfic: Vins provinents del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i part de la Ribera d'Ebre. Funcionament: Accés mitjançant tiquets assequibles (4 euros per 5 degustacions i copa de regal) amb horaris de matí i tarda durant el cap de setmana.
2 de febr. del 2004
7'
El viatge com a transformació i l'anècdota del Rei de Tonga
La filosofia del viatge transformador El text explora la idea que el viatge és la millor universitat possible. Segons l'entrevistat, un viatge que no provoca una transformació personal no es pot considerar un bon viatge. Es destaca que contactar amb cultures allunyades de l'europea ajuda a entendre millor el món: Entendre l'altre: La mirada cap a cultures diferents és clau per comprendre la situació global actual. Crítica a les religions: S'assenyala que, sovint, les religions actuen com a elements de desunió i conflicte en lloc d'unir les persones. Teràpia contra la depressió: L'autor suggereix que observar com es viu (o sobreviu) en països del tercer món relativitza els problemes de la nostra "tribu depressiva". "El viatge que no transforma no és un bon viatge. El viatge que tu tornes com has marxat, penso que no ha sigut un bon viatge." Valoració del món primitiu i la infantesa Es reivindica el terme primitiu des d'una vessant positiva, referint-se a pobles que encara viuen en harmonia amb l'entorn natural i que no prioritzen el materialisme o el treball d'oficina. A més, es fa un homenatge a la innocència dels nens de tot el món, que han estat els companys constants en els seus viatges per més de 90 països. L'anècdota del missatger del Rei de Tonga L'entrevistat comparteix una història singular sobre la seva estada a Tonga, l'arxipèlag del Pacífic: Va aconseguir una audiència privada amb el Rei de Tonga durant el seu aniversari. El monarca li va demanar que lliurés una carta en mà al Rei Joan Carles I. Després de dos anys i mig de gestions amb la Sarsuela, va aconseguir complir l'encàrrec i va mantenir una trobada de 40 minuts amb el monarca espanyol.
2 de febr. del 2004
9'
Organització i detalls de la Gala de Premis de Tarragona
Detalls de la producció de la gala L'esdeveniment s'ha concebut com un collage d'escenes que combinen produccions pròpies amb col·laboracions de diversos artistes. L'objectiu principal ha estat trobar un equilibri entre l'espectacle escènic i el protagonisme real que han de tenir els guanyadors dels premis. Una proposta escènica variada La gala inclou una barreja d'elements artístics que serveixen com a fil conductor: Música original: S'ha creat una banda sonora específica, amb tocs d'estil electrònic i moments de gran solemnitat que recorden les grans fanfàrries cinematogràfiques. Posada en escena: Es descriu com un espectacle "un pel revistat, però elegantet", amb un ús destacat de les pujades i baixades de teló combinades amb jocs de llums. Col·laboració local: Hi participen entitats com Cant Teatre, el taller de dansa Màrmara, l'estudi de música i el grup Salata. El paper del presentador En Joan Pasqual exerceix de mestre de cerimònies amb un rol que va més enllà de la simple lectura: "En moments determinats faig més presentador-presentador, i en altres moments jugo i entro dintre d'algunes de les escenes que es produeixen." El seu personatge es defineix com un director sublim que aporta un toc d'ironia i teatre dins de l'acte formal. Dades logístiques i homenatges L'esdeveniment compta amb una infraestructura humana considerable, amb unes 24 persones a l'escenari i prop de 40 en total si es compta l'equip tècnic. Un dels moments més destacats és el número dedicat als 150 anys de la Rambla, una peça inèdita creada especialment per a l'ocasió que inclou text de Sergi Xirinacs, música de Tomàs Simón i imatges de Javi Gavilán. La durada prevista de la gala és d'uns 70 minuts, buscant agilitat per evitar el cansament del públic.
2 de febr. del 2004
16'
Novetats a l'Escola de Música i llars d'infants a Tarragona
Expansió de l'Escola Municipal de Música de Tarragona Amb motiu del seu desè aniversari (curs 2004-2005), l'Ajuntament de Tarragona impulsa una important descentralització i ampliació de l'oferta musical de la ciutat. La tinent d'alcalde d'ensenyament, Carme Duc, destaca que l'objectiu és apropar la formació als ciutadans i millorar la qualitat del servei. L'Aula de Música als Barris Es crearan quatre noves seus situades en col·legis públics (CEIP) per evitar desplaçaments innecessaris al centre: Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Camp Clar. S'ofereixen 264 noves places (66 per barri), cosa que pràcticament duplica l'oferta total. Els instruments inicials seran: guitarra, violí, violoncel i saxo, a més de llenguatge musical. Aula de Música Tradicional Una altra gran novetat és la creació d'una secció dedicada als instruments autòctons, amb classes els dissabtes al matí a la seu central: Instruments: Gralla, tarota, percussió tradicional (caixa i timbal), flaviol, tamborí, sac de gemecs, acordió diatònic i mandolina. Disponibilitat de 88 places per al nou curs. "Volem que tots els nens puguin gaudir d'unes classes de música a prop de casa seva." Situació de les llars d'infants municipals L'entrevista també aborda el tancament del període de preinscripció de les escoles bressol municipals: Alta demanda al Serrallo: S'han rebut 50 sol·licituds per a només 13 places (per a nens d'un any). Places vacants: Encara queden algunes places lliures a les llars de Sant Salvador i el Miracle. Sorteig públic: El proper dimarts 25 de maig a les 10:00 h es farà el sorteig de lletres al Saló d'Actes de l'Ajuntament per assignar les places en cas d'empat de punts.
2 de febr. del 2004
14'
L'exposició de carruatges més gran d'Espanya a Tarragona
Patrimoni històric sobre rodes a Tarragona Jordi Rovira presenta al Port de Tarragona una fita cultural sense precedents: l'exposició de carros i carruatges més gran de l'estat espanyol. Aquesta col·lecció, fruit de 32 anys de dedicació, reuneix 83 peces (de les quals 65 s'exhibeixen al Refugi 1) que narren l'evolució del transport i la vida quotidiana. Destaquem de l'exposició: Extensió i durada: Tres mesos d'exhibició d'una col·lecció que ocupa més de 2.000 metres quadrats. Artesania i restauració: Totes les peces han estat restaurades personalment per Rovira, prioritzant les tècniques tradicionals i l'aprenentatge de mestres jubilats. Temàtica variada: Des de carruatges de l'alta burgesia fins a eines agrícoles o el carro dels trapaires, oferint una visió completa de les classes socials i els oficis. Una reivindicació cultural L'autor subratlla que la seva tasca ha estat totalment altruista, moguda per un homenatge personal al seu avi. Tanmateix, llança un advertiment sobre el futur del patrimoni: "Això ha de ser un museu, no una exposició; aquesta riquesa que tenim no l'hem de deixar perdre." L'objectiu final és establir una seu permanent a Tarragona per evitar que la col·lecció hagi de marxar de Catalunya per falta de suport institucional o espai adequat.