Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

145-156 de 1247
  • 19'

    2004-11-26 U M ESCHER

    Explorant el món impossible de M.C. Escher L'exposició organitzada per la Fundació La Caixa a Tarragona ofereix una oportunitat única per endinsar-se en l'univers de M.C. Escher. Amb 78 peces provinents de l'Israel Museum de Jerusalem, moltes de les quals rarament s'exposen a causa de la fragilitat del paper, la mostra tanca un circuit d'èxit per Catalunya. Un artista entre la ciència i la geometria Escher es definia a si mateix com un autor més proper als científics que als seus col·legues artistes. La seva obra fascina matemàtics, físics i informàtics per la seva capacitat de representar conceptes complexos: Relativitat i bucles infinits: Figures que no comencen ni acaben mai. Geometria no euclidiana: Transformacions de formes bidimensionals a tridimensionals. Metamorfosi: Processos on un objecte es converteix en un altre (com granotes que passen a ser ocells) sense que es percebi la transició. Influències i etapes clau El comissari Javier Antí destaca que l'estil més reconegut d'Escher neix de la seva estada a l'Alhambra de Granada. Allà quedà captivat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica, dedicant 16 anys a estudiar com aplicar aquesta màgia a la seva pròpia fantasia. "Si sabéssiu el que he vist en l'obscuritat de la nit, a vegades gairebé m'he tornat boig per l'aflicció que em produeix no poder reproduir el que veig." Obres destacades de l'exposició Mans dibuixant-se: La icònica imatge d'una mà que sembla cobrar vida per crear-ne una altra en un cercle infinit. Dia i Nit: Un joc visual on camps llaurats es transformen en gavines sobre fons contrastats. Pujant i baixant: Representació d'una escala impossible on monjos pugen i baixen sense fi en el mateix espai. Metamorfosis: Una peça excepcional de més de tres metres que requereix condicions de llum molt tènues per la seva conservació. Llegat i modernitat L’obra d’Escher es considera precursora de l'art digital i del disseny per ordinador. Malgrat treballar exclusivament amb llapis, tinta i tècniques artesanes, va aconseguir anticipar efectes que avui dia són comuns en el cinema i la informàtica, mantenint una capacitat intacta per sorprendre espectadors de totes les edats.

  • 4'

    M.C. Escher a Tarragona: El deliri de la visió

    L'exposició d'Escher a Tarragona L'exposició presenta 78 peces originals procedents de l'Israel Museum de Jerusalem. Es tracta d'una mostra excepcional, ja que les obres estan realitzades sobre paper, un material extremadament fràgil que dificulta el seu trasllat i la seva exhibició freqüent. Després de recórrer altres ciutats, la mostra arriba a Tarragona per tancar el seu circuit a l'estat espanyol. L'artista dels científics Una de les paradoxes més fascinants de M.C. Escher és la seva relació amb el món acadèmic: Se sentia molt més proper als científics que als seus col·legues artistes. Matemàtics i físics (inclosos alguns Premis Nobel) el consideren el gran dibuixant dels descobriments enigmàtics del segle XX. La seva obra és capaç de visualitzar conceptes complexos com: La relativitat i la geometria no euclidiana. El bucle infinit i figures impossibles. La metamorfosi de formes bidimensionals a tridimensionals. "És com si de cop veus una reproducció de la relativitat, un bucle infinit o una figura que ni comença ni s'acaba." Trajectòria i influència de l'Alhambra L'evolució d'Escher va estar marcada per la seva naturalesa nòmada, condicionada en part pel seu origen jueu i l'auge de l'antisemitisme als anys 30. Un moment clau en la seva carrera va ser la visita a l'Alhambra de Granada: Va quedar enlluernat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica. Va dedicar prop de 16 anys a estudiar aquests patrons, que es van convertir en la base del seu estil més reconegut. L'evolució artística El recorregut de la seva obra passa per diferents etapes: Natura i detall: Dibuixos minuciosos d'insectes i flors. Cos humà i paisatge: Exploració de la figura i l'entorn urbà. El deliri de la visió: L'etapa final on la geometria i les formes es transformen de manera insòlita i impossible, creant una visió que "s'emborratxa a si mateixa".

  • 7'

    Dia contra la Violència de Gènere i Cultura a Tarragona

    Compromís contra la violència de gènere i agenda cultural L'episodi d'avui se centra principalment en la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. S'han realitzat diversos actes a la ciutat, destacant una concentració de cinc minuts de silenci a la Plaça de la Font, amb la participació de regidors i ciutadania. Lluita contra la violència de gènere Dades preocupants: Es recorda que en els darrers set anys han mort 400 dones a l'estat espanyol, amb 17 víctimes a Catalunya en el que va d'any. Actes institucionals: Malgrat una certa descoordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament, ambdues institucions han convocat mobilitzacions. Cinefòrum: Aquesta tarda es projectarà el film Te doy mis ojos d'Icíar Bollaín a la Fundació La Caixa, seguit d'un debat. "Sortir al carrer i dir que estem en contra de la violència de gènere és sumar i no restar." Memòria històrica i teatre Cinema històric: El Teatre Metropol projectarà imatges inèdites del Nodo sobre el centenari de la Rambla Nova, recuperades pel tècnic Miguel Ángel Navarro. Teatre iraquià: Arriba l'obra L'incendi de la Violeta de la companyia Tortusa, una peça que reflexiona sobre els conflictes bèl·lics de l'Iraq. Acció social: Es menciona un proper informe de Càritas sobre la situació de la gent gran als barris de Ponent.

  • 6'

    Jornades i mostra del modernisme literari a Tarragona

    El modernisme literari pren el pati de Jaume I En el marc de la tardor literària, s'ha inaugurat una mostra dedicada al modernisme literari al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte, organitzat pel Gremi de Llibreters, combina l'exposició i venda de llibres amb plafons informatius i un cicle de conferències. Continguts de la mostra La fira s'estructura en diversos àmbits per oferir una visió integral del moviment: Autors clàssics: Es destaquen figures com Santiago Rusiñol, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Puig i Ferreter. Edicions especials: Es fa èmfasi en la qualitat de les obres completes de Puig i Ferreter publicades per Arola Editors. Àmbits artístics: Panells informatius exploren la pintura, l'escultura i l'arquitectura modernista a la ciutat, destacant la figura de Francesc Carbó (conegut com a Quiquet). Seccions complementàries: També hi ha espais per als col·laboradors de la Setmana del Llibre, els Premis Ciutat de Tarragona i la commemoració dels 150 anys de la Rambla. Un espai emblemàtic L'elecció del lloc no és casual, ja que el propi pati de Jaume I és considerat un dels monuments modernistes de la ciutat. Segons Rosa Marugat, del Gremi de Llibreters: "Convé recordar la figura del modernisme, com va afectar la ciutat i les restes que en queden: l'arquitectura i el llegat que ens va deixar a Tarragona." La mostra romandrà oberta avui i demà, oferint una oportunitat única per adquirir llibres i aprofundir en la història artística local.

  • 13'

    Quarta edició de la Fira de l'Oli a Tarragona

    Presentació de la Quarta Festa de l'Oli La ciutat de Tarragona celebra aquest cap de setmana la quarta edició de la Festa de l'Oli a la plaça Corsini. L'esdeveniment, organitzat per l'ajuntament a través d'Espimsa, compta amb la col·laboració de la D.O.P. Siurana i la Unió Agrària. L'objectiu principal és promoure l'oli d'oliva verge extra de les comarques tarragonines i exercir la capitalitat de la ciutat donant suport als productors locals. Activitats i Productors La fira reuneix una vintena d'expositors, principalment cooperatives de zones com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Entre els punts destacats trobem: * Degustacions gratuïtes: Els visitants podran tastar l'oli nou (recent premsat) amb llesques de pa a cada parada. * Esmorzar popular: Dissabte al matí s'oferirà un esmorzar amb pa amb tomàquet, embotit i vi de la D.O. Tarragona. Els tiquets es donen gratuïtament als clients del Mercat Central o es poden comprar per 2 euros. * Sortejos: Les compres a les parades donen dret a participar en un sorteig de lots de fins a 50 litres d'oli. Sinergies amb el Mercat Central L'elecció de la plaça Corsini i els horaris de la fira estan pensats per crear un vincle directe amb el Mercat Central, considerat per Raül Font com la > "catedral de l'alimentació fresca". Es busca potenciar el comerç de proximitat i facilitar l'accés als compradors mitjançant l'aparcament soterrani i serveis de transport a domicili que ofereixen algunes cooperatives. Qualitat i Tradició Es destaca l'altíssima qualitat de l'oli obtingut de l'oliva arbequina, que ha estat premiat internacionalment. Durant l'entrevista es posa en relleu que, tot i el caràcter industrial de Tarragona, la ciutat manté una forta connexió amb el sector agrari a través de trulls i pagesos que mantenen viva la tradició del camp.

  • 4'

    L'oli d'oliva DOP Siurana i la seva fira a Tarragona

    L'Oli d'Oliva Verge Extra DOP Siurana El text destaca la qualitat excepcional de l'oli obtingut a partir de l'oliva arbequina a les comarques de Tarragona. Aquest producte, sota la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Siurana, ha estat reconegut repetidament pel Ministeri d'Agricultura com un dels millors olis de l'Estat en les darreres edicions dels seus premis. El paper de les Cooperatives Agrupa agricultors que uneixen esforços per al premsatge i la comercialització. Provinents de comarques com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Penedès. Exemples d'èxit: les cooperatives de la Selva del Camp i de Vimbodí. Tarragona com a capital i promotora Tot i la industrialització i el pes del turisme, Tarragona manté la seva vinculació agrícola: - La ciutat exerceix la seva capitalitat per ajudar a difondre el producte dels pobles veïns. - Encara es mantenen trulls actius, com el de la cooperativa de la Canonja i un de privat a la Boella. - L'activitat agrícola és, per a molts, una activitat secundària de cap de setmana que manté viu el territori. La Fira de l'Oli: Objectius i Sinàrgies L'esdeveniment està dissenyat per generar un impacte real en el teixit econòmic local: "La festa pretén ser un element de promoció per donar a conèixer un producte d'excel·lent qualitat que potser la gent encara no té prou en compte." Dates estratègiques: Se celebra divendres i dissabte per coincidir amb l'obertura del Mercat Central i potenciar sinàrgies. Benefici mutu: La promoció dels productors de l'entorn reverteix en la ciutat, ja que aquests agricultors també consumeixen serveis a la capital. Salut i Sabor: Es posa en relleu el valor organolèptic i dietètic de l'oli en la dieta mediterrània.

  • 20'

    Memòria cinematogràfica i 150 anys de la Rambla

    Celebració del 150è aniversari de la Rambla de Tarragona L'episodi se centra en els actes commemoratius de la Rambla de Tarragona, destacant una activitat especial al Teatre Metropol on es recuperarà l'experiència del cinema d'època. L'any 1954 ja es va celebrar el centenari amb la presència del ministre d'Obres Públiques, el Conde de Vallellano, i l'arribada d'un tren històric. L'Experiència del Cinema i el NO-DO El NO-DO com a finestra al món: En una època sense televisió, el noticiari obligatori era l'única via dels ciutadans per veure imatges internacionals i propaganda del règim. Llenguatge d'època: Es comenten expressions curioses com els vehículos de tracción de sangre per referir-se als carros llançats per animals. Sessió al Metropol: Es recrearà una sessió clàssica que inclourà: Projecció íntegra del NO-DO on apareix Tarragona. El cartell de "descans" i la prohibició (sovint ignorada) de menjar pipes. Projecció de la pel·lícula La gran familia (1962). Tarragona com a plató cinematogràfic La tria de La gran familia no és casual, ja que conté escenes emblemàtiques rodades a la ciutat: * La Ciutat Residencial i el seu menjador. * El Balcó del Mediterrani, on transcorre una de les escenes més recordades amb el personatge del padrí (Pepe Isbert). * Imatges d'edificis desapareguts com l'antiga Casa Güell o l'hotel Tarraco en construcció. Crida a la conservació del patrimoni fotogràfic "No les tireu; hi ha un hospital per a les fotografies: el Museu d'Història." Miguel Ángel Navarro, tècnic del Museu d'Història, fa una crida als tarragonins per portar fotografies antigues de la ciutat (comunions al Balcó, passejades per la Rambla) per ser digitalitzades. L'objectiu és crear un centre d'imatge històrica per evitar que els records familiars acabin perduts en caixes de cartró.

  • 16'

    Rehabilitació d'habitatges i nou decret de lloguer just

    Millora de l'habitatge públic i noves polítiques socials L'entrevista a Jordi Navarro, delegat territorial de l'empresa pública Adigsa, desgrana les accions imminents per rehabilitar el parc d'habitatges socials a Camp Clar i Constantí, a més d'analitzar les noves directrius del Govern català en matèria d'habitatge. Una auditoria revela promeses incomplertes L'actual direcció d'una empresa pública ha realitzat una auditoria interna sobre el període 1997-2004, extraient conclusions preocupants: S'ha detectat que no s'havia executat ni el 50% de les obres promeses als veïns. Moltes d'aquestes actuacions estaven pactades per escrit però mancaven de pressupost i finançament real. El deute estimat per completar les obres pendents puja a 208 milions d'euros. Actuacions a Camp Clar i la "Plaça Camarón" S'ha aprovat una inversió d'un milió d'euros per a la millora de façanes, patis interiors i neteja de 1.300 habitatges. Una part destacada és la rehabilitació de la plaça de Sant Magí i Santa Tecla: "Culturalment està més arrelat el nom de Plaça Camarón... s'hi instal·larà un bust de l'artista per petició popular de la comunitat." L'estrena del Lloguer Just El Govern català aprovarà un decret pioner per garantir que l'accés a l'habitatge sigui sostenible econòmicament. Els punts clau del lloguer just són: Límit del 30%: Cap llogater d'habitatge públic hauria de destinar més del 30% de la seva nòmina al lloguer. Subvencions directes: Si el lloguer supera aquest llindar, la Generalitat es farà càrrec de la diferència. Xarxa d'intermediació: Es busca incentivar que els propietaris de pisos buits els posin al mercat social a través de l'administració, garantint-los el cobrament i el manteniment del patrimoni. Preu concertat: Es crea una nova categoria entre la protecció oficial i el mercat lliure per oferir preus més assequibles mitjançant subvencions a promotors privats.

  • 14'

    Teatre Iraquià al Metropol: L'incendi de la Violeta

    Una finestra a la realitat de l'Iraq a través de l'art L'entrevista presenta la companyia de teatre iraquiana de Haider Munadhar Hussein, que arriba a Tarragona per representar l'obra L'incendi de la Violeta al Teatre Metropol. Aquest espectacle, estrenat prèviament a Tortosa dins del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, busca transmetre la realitat del poble iraquià més enllà de les imatges bèl·liques que difonen els mitjans de comunicació. Una narrativa visual i simbòlica El director explica que l'obra utilitza el teatre de la imatge per sobre del diàleg, facilitant la comprensió a aquells que no parlen àrab. Els elements escenogràfics són claus: Una tela de 400 metres quadrats que simbolitza les fosses comunes i el passat de mort sota el règim de Saddam Hussein. Els actors treballen sota aquesta tela i lluiten per sortir a la vida, formant finalment un gran vaixell. El simbolisme del vaixell representa el camí cap a la pau i la democràcia. Més enllà de la guerra Haider destaca que la premsa internacional només mostra la cara negativa i la mort a l'Iraq. Malgrat el conflicte, reivindica que hi ha una vida quotidiana: "No graven la part positiva de l'Iraq... els nens van a l'escola, els estudiants a la universitat i els funcionaris a la feina." L'autor subratlla el contrast entre la dictadura anterior, on només hi havia quatre diaris, i l'actualitat amb més de 50 publicacions, veient aquest pluralisme com un senyal d'esperança. El camí cap a la democràcia L'entrevista conclou reflexionant sobre les properes eleccions de gener. Tot i reconèixer que la democràcia és una pràctica nova per a un poble que no l'ha viscuda en mil anys, el director creu que és un primer pas necessari, tot i els possibles errors inicials, per construir una constitució i una llei que governin el país de manera justa.

  • 14'

    Situació de la Gent Gran a Tarragona: Estudi de Càritas

    La Realitat de l'Envelliment a Tarragona L'estudi realitzat per Càritas posa de manifest una situació de sobreenvelliment a la ciutat de Tarragona, especialment en persones majors de 75 anys. La recerca ha permès identificar una clara distinció entre aquells que gaudeixen d'una bona jubilació i aquells que es troben en risc social. Problemàtiques Detectades als Barris de Ponent L'anàlisi realitzada a Bonavista i Campclar ha revelat diversos factors crítics que afecten la qualitat de vida d'aquest col·lectiu: Risc Social: Definit per la combinació de precarietat econòmica, problemes de salut i manca de relacions socials. Sobrecàrrega Familiar: La cura de les persones dependents recau gairebé exclusivament en les famílies davant la manca de recursos públics suficients. Aïllament: Un 15% de la població gran viu sola, sovint amb barreres arquitectòniques que dificulten el seu dia a dia. Perfil Vulnerable: Majoritàriament dones amb un baix nivell educatiu i poc coneixement dels serveis socials disponibles. "El problema no és que la família vulgui desfer-se de l'avi, sinó que necessiten suport com centres de dia per poder conciliar la vida laboral i la cura." Necessitats i Projectes de Futur Teresa Jordà destaca la urgència d'invertir en infraestructures com centres de dia i hospitals de dia a la zona de Ponent per alleujar les llargues llistes d'espera en places públiques. Com a resposta immediata, Càritas està impulsant un programa d'acompanyament de voluntariat per combatre la solitud emocional dels avis.

  • 13'

    Futur de l'enologia i nous vins al Mas dels Frares

    Reptes i Adaptació del Sector Vinícola Fernando Zamora destaca la importància de l'adaptació del sector als nous mercats globals. Durant la conferència de Pau Roca (Secretari de la Federació Espanyola del Vi), s'ha subratllat que la qualitat no és l'únic factor d'èxit, sinó que cal un pla estratègic per millorar l'exportació i la competitivitat. "L'espècie que no sàpiga adaptar-se a un entorn canviant s'extingeix, mentre que la que sí que en sap és la que prospera." El valor del producte: Preu vs. Qualitat Es discuteix la percepció del consumidor sobre els vins de preus elevats: * La qualitat intrínseca no sempre justifica els preus desorbitats (80€ vs 12€). * El preu sovint depèn de l'oferta i la demanda, de les puntuacions dels formadors d'opinió i de la vellesa del vi. * No necessàriament el vi més car és el millor; sovint vins joves de 3€ a 12€ ofereixen una millor experiència. Presentació dels Vins del Mas dels Frares (Collita 2004) El celler experimental de la Facultat d'Enologia ha presentat la seva nova gamma de vins elaborats per estudiants: * Blanc jove 2004: Copatge de chardonnay, macabeu, xarel·lo, malvasia i pinot noir. * Escumosos: Destaquen el tradicional Blanc de blancs i la novetat d'un escumós aromàtic estil Asti (Itàlia). * Vins Dolços: Elaboracions tipus Oporto i misteles envellides en roure americà. * Reserva del Rector: Vi de màxima qualitat que només s'elabora en anyades excepcionals i ret homenatge als rectors històrics de la universitat. Èxit Lògic i Formació Universitària La facultat de la URV presenta unes dades d'ocupabilitat excel·lents: * Un 92% d'inserció laboral entre els graduats consultats. * Només un 2,4% d'atur, xifra molt inferior a l'atur tècnic habitual. * El centre és un referent estatal que atrau un 20% d'estudiants de fora de Catalunya gràcies al seu prestigi acadèmic.

  • 6'

    Nou sistema de gestió i localització de flotes de la FEAT

    Acord per a la modernització del transport a Tarragona La Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT) ha formalitzat un contracte estratègic amb Movistar i diverses signatures tecnològiques (MicroSat i MapaTel) per implementar un sistema avançat de gestió de flotes. Aquesta iniciativa permet als transportistes associats accedir a tecnologia de punta sense haver d'assumir individualment els costos d'un servidor central, gràcies a la infraestructura gestionada per la pròpia federació. Beneficis i funcionalitats de la tecnologia El sistema es basa en la localització en temps real i ofereix diverses aplicacions pràctiques: Control del vehicle: Mitjançant sensors GPS o per cel·la de telefonia mòbil, les empreses poden visualitzar la posició exacta de la càrrega a través d'Internet. Optimització de recursos: Permet la millora de les rutes i la reducció de temps d'espera, fet especialment rellevant davant l'augment del preu dels carburants. Seguretat i servei al client: Facilitat per informar sobre l'hora d'arribada, gestió d'incidències de trànsit i prevenció de robatoris. Context del sector i preocupacions Durant l'entrevista, Manel Civil, president de la FEAT, també ha abordat la situació crítica del sector: Preu del gasoil: El sector pateix per la dificultat de repercutir l'augment de costos en els serveis discrecionals, on els contractes solen ser anuals. Mobilitzacions: Tot i que no són partidaris de tallar carreteres, no descarten accions si la situació no es compensa des de l'administració. "Cada dia hem d'avançar amb la nova tecnologia per optimitzar recursos i donar un millor servei al client final."