Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

49-60 de 1247
  • 14'

    Miquel Àngel López Mallol i el futur del PP a Tarragona

    Nova etapa al Partit Popular de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de Miquel Àngel López Mallol, qui acaba de ser elegit nou president provincial del Partit Popular (PP) a Tarragona. Després de set anys com a secretari general, assumeix el relleu de Carles Curto amb un ampli suport dels militants en el darrer congrés provincial. Unitat i representació territorial López Mallol aborda les tensions inicials i la possibilitat d'una candidatura alternativa per part dels regidors Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz: El president destaca que va obtenir més del 84% dels vots, fet que consolida el seu projecte. Nega l'existència d'un debat territorial real entre Reus i Tarragona, argumentant que la capital té una representació majoritària als òrgans de direcció. Defineix el seu mandat com una etapa de continuïtat en la unitat del partit, oberta a tothom qui vulgui "treballar pel bé de la formació". Alineació amb el projecte de Josep Piqué L'entrevistat es declara un ferm defensor de l'estratègia política de Josep Piqué, president del PP de Catalunya: Aposta per un partit moderat, centrista i amb un clar tarannà catalanista. Defensa que es pot ser català i catalanista sense ser independentista, reivindicant la identitat catalana dins d'Espanya. "Un se pot sentir tant català com un altre i es pot sentir també espanyol." Objectius i propostes electorals De cara a les eleccions de 2007, López Mallol marca les seves prioritats estratègiques: Trepitjar carrer: Apropar-se als ciutadans i col·lectius per conèixer les seves problemàtiques reals. Implantació territorial: Recuperar força a les Terres de l'Ebre i créixer en comarques d'interior com el Priorat i la Terra Alta. Govern municipal: Mantenir l'actual govern de coalició a l'Ajuntament de Tarragona i ampliar la presència en altres consistoris basant-se en la vàlua de les persones per sobre de les ideologies.

  • 3'

    2004-12-21 LOTERIA ADM1 P SANS

    Increments en les vendes i canvi de tendència S'ha observat un increment d'entre el 7% i el 8% en la venda de loteria de Nadal respecte a l'any anterior. Malgrat que les reserves de participacions d'entitats han patit una lleugera davallada, la compra directa de dècims ha augmentat considerablement. El factor foraster i el turisme de sort Un dels punts clau d'aquest any és l'impacte del turisme en la venda de bitllets: Estiu i vacances: La compra comença al juliol, aprofitant els desplaçaments de la gent. Efecte "fora de casa": Existeix una forta tendència a comprar loteria quan se surt a fora, buscant la fortuna en administracions llunyanes. Visitants de Barcelona: S'ha detectat molta gent de la capital que viatja a Tarragona per dinar i aprofita per adquirir els seus números. Curiositats, anècdotes i "il·luminats" L'entrevistat destaca diverses anècdotes curioses sobre la distribució i la cerca de números específics: Coincidències amb Sort: Un client va descobrir que el mateix número que va anar a comprar expressament a La Bruixa d'Or (Sort) el tenien disponible a la seva pròpia ciutat, Tarragona. El número del "somni": S'ha generat una demanda massiva pel número 16.954 arran d'un suposat vídeo o notícia d'un capellà o "il·luminat" que va assegurar que seria el premiat. Mètodes de selecció: Molts compradors utilitzen operacions matemàtiques, sumant o restaurant xifres, tot i que, com recorda l'administrador: "Tots els números juguen igual. Hi ha 66.000 boles dins el bombo i la que surt és la bona." L'assignatura pendent: La Grossa Tot i que a Tarragona s'han repartit premis importants de la Loteria del Nen, segons premis de Nadal i diversos premis de la Primitiva, la Grossa de Nadal és l'únic gran premi que encara no ha caigut mai a la ciutat després de 200 anys d'història del sorteig. L'administrador expressa que la major il·lusió de la seva professió és, precisament, poder donar aquest primer gran premi al barri.

  • 16'

    Dispositiu de la Guàrdia Urbana pel Nadal a Tarragona

    Operatiu de Nadal i seguretat a Tarragona L'intendent major de la Guàrdia Urbana de Tarragona, José María de Goya, detalla el dispositiu especial per a les festes de Nadal, centrat en la gestió del trànsit, la seguretat ciutadana i la coordinació policial. Gestió del Trànsit i Infraccions L'increment de desplaçaments per compres i celebracions obliga a una presència intensificada d'agents (entre 30 i 40 per torn). Els punts clau de l'actuació inclouen: * Eixos principals: Control estricte a la Rambla Nova i l'entorn del Mercat Central. * Infraccions habituals: Vigilància de la doble filera i l'estacionament sobre les voreres que perjudica els vianants. * Controls d'alcoholèmia: Es manté una línia continuista amb vuit o deu controls planificats en vigílies i festius. Nou model de gestió de sancions Una de les novetats més rellevants és que la Diputació de Tarragona (a través de l'organisme BASE) passa a gestionar les multes de trànsit. "Això comportarà un canvi en les conductes dels ciutadans perquè s'acaba amb la sensació d'impunitat dels conductors no empadronats." Seguretat Ciutadana i Cooperació El model de policia de proximitat es reforça amb una col·laboració inèdita: * Coordinació total: Agents de la Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra treballaran sectoritzant la ciutat. * Eficiència: Es demana a la ciutadania fer un ús responsable dels telèfons d'emergències per no col·lapsar el servei amb consultes administratives que poden fer-se en horari laboral.

  • 3'

    Cantada de nadales escolar al Mercat Central de Tarragona

    Celebració de la tradició nadalenca a la plaça de Corsini L'esdeveniment reuneix alumnes de diverses escoles de Tarragona per interpretar cançons tradicionals davant el Mercat Central. Aquesta iniciativa busca recuperar tradicions que havien quedat interrompudes i fomentar la participació ciutadana dels més joves. Punts clau de l'entrevista amb Carme Duc La consellera d'ensenyament destaca la importància de portar l'escola al carrer: Recuperació històrica: Antigament es feia a la Rambla i ara fa tres anys que s'ha consolidat a la zona del mercat amb la col·laboració d'Espinsa. Esperit nadalenc: L'objectiu és que els nens de tercer i quart de primària visquin l'ambient festiu de la ciutat més enllà de les aules. Cridada a la participació: Es convida a totes les escoles que encara no s'hi han sumat a participar en futures edicions. "El fet de poder cantar les nadales en públic contribueix a potenciar aquest esperit nadalenc que a vegades només veuen a les pel·lícules." Centres educatius participants Durant la jornada s'ha mencionat la intervenció de diversos col·legis, destacant-ne: Col·legi Sagrat Cor de Jesús: Ha interpretat peces en directe durant la connexió. Actuacions realitzades: Alcarma, Mare de Déu del Carme i Sant Pau. Properes actuacions: Saavedra, El Serrallo, Aura i Riuclar. L'activitat es completa amb un esmorzar per als infants i una visita a l'interior del mercat per observar l'activitat comercial prèvia a les festes.

  • 5'

    Cantades de Nadales i activitats al Mercat Central de Tarragona

    Celebració de la tradicional cantada de Nadales a la plaça Corsini Aquest matí s'ha viscut un ambient festiu al centre de Tarragona amb la participació d'uns 400 nens i nenes de primer i segon de primària de diverses escoles de la ciutat, com el Col·legi Saavedra. L'acte, organitzat per l'empresa municipal de mercats (Espimsa) i l'Associació de Venedors del Mercat Central, pretén recuperar la tradició de les nadales i dinamitzar l'entorn comercial. El vincle entre tradició i gastronomia En declaracions de Raül Font, president de l'empresa municipal, l'activitat té un doble objectiu: celebrar les festes i promoure el Mercat Central com el centre de la gastronomia nadalenca de qualitat. Activitats per als infants: Després de la cantada a l'escenari improvisat davant de Correus, els nens gaudeixen d'un esmorzar i realitzen una visita educativa al mercat. Promoció familiar: S'entrega un tiquet d'aparcament gratuït de 40 minuts perquè els alumnes puguin tornar amb les seves famílies a fer les compres de Nadal. Productes frescos: S'ha posat èmfasi en el mercat com a "catedral dels productes frescos" per a les celebracions familiars. "Vam començar aquesta iniciativa per fer alguna cosa que recuperés la tradició històrica de les Nadales a Tarragona i a la vegada ens ajudés a potenciar la cuina nadalenca." L'acte ha comptat també amb la presència de la consellera d'ensenyament, Carme Duc, qui ha agraït la implicació de les escoles en aquesta jornada marcada per les baixes temperatures típiques de l'hivern.

  • 5'

    Campanya de Nadal al Mercat Central de Tarragona

    Ambient i Activitat al Mercat L'activitat al Mercat Central de Tarragona s'intensifica notablement durant les festes de Nadal. Tot i que els dilluns són dies més tranquils a causa de la poca disponibilitat de peix fresc, a partir del dimarts el bullici és constant. Rafael Martínez, gerent dels paradistes, destaca que molts clients que no solen visitar el mercat durant l'any hi acuden ara buscant matèria prima de màxima qualitat per als tasts i sopars familiars. Promocions i Premis: La Campanya del "Brum, Brum" Aquest any, el mercat ha llançat una campanya publicitària sota l'eslògan "Brum, Brum", fent referència al premi estrella: un cotxe. El funcionament del sorteig és el següent: Els clients han d'aconseguir dues butlletes diferents a les parades associades. Una butlleta ha d'indicar "Premi i Lot de Nadal" i l'altra ha de portar el logotip del Cor de Tarragona. En presentar-les al centre del mercat, s'obté un premi directe: un Lot de Nadal. "El Lot de Nadal conté cava, vi blanc, vi negre, torrons, neules i caramels." Actualment s'han repartit uns 250 lots dels 1.000 disponibles, per la qual cosa encara hi ha moltes oportunitats de guanyar. Productes Estrella i Solidaritat Pel que fa a la gastronomia, els productes més demandats són: Marisc: És el producte que experimenta un major creixement en aquestes dates. Productes Clàssics: Capons, rodons de carn, ànecs i pintades. Capó Solidari: Sandra, de la carnisseria del mercat, explica que el capó es ven a 7,90 €/quilo. A més, enguany la venda inclou una col·laboració amb la Creu Roja, on una part dels beneficis es destina a ajudar persones necessitades.

  • 6'

    Preparatius de Nadal al Mercat Central de Tarragona

    Crònica de l'ambient nadalenc al mercat Aquest segment de Tarragona Ràdio ens apropa a la vitalitat del Mercat Central durant els dies previs a les festes. El recorregut destaca la convivència entre la tradició escolar, la vida comercial i els preparatius gastronòmics de la ciutadania. Els infants i la tradició L'episodi comença amb l'arribada d'uns 500 nens i nenes de diverses escoles de Tarragona que han participat en la cantada de Nadales. Els infants entren al mercat de forma ordenada per rebre el seu esmorzar i petits regals, tot mostrant la seva fascinació per la secció del peix i els productes frescos. Productes estrella per a les festes Diversos paradistes expliquen quins són els productes més demanats per elaborar els plats tradicionals com el pollastre farcit o el capó: Xarcuteria i Foie: Gran demanda de mousse d'ànec, salmó, bacallà i foie amb variants de figues o cava. Fruits Secs: Imprescindibles per al farcit, com ara panses, orellanes d'albercoc, prunes sense pinyol, pinyons i figues. Plats Cuinats: Es destaca l'auge dels menjars precuinats com una alternativa creixent per a les famílies. L'experiència de compra Els clients entrevistats valoren positivament la confiança i el tracte proper que ofereix el mercat a diferència dels centres comercials. "El mercat sempre és el mercat... és com la botiga petita, on hi ha més la relació persona-persona." Tot i que el dilluns és un dia més tranquil per l'absència de peix fresc, s'espera que els dies core de la campanya (dimarts a dijous) el mercat s'ompli de gom a gom per a les compres d'última hora per a l'escudella i els plats de festa.

  • 14'

    Activitats de Nadal i projectes del MNAT

    L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en l'oferta cultural del museu per a les festes de Nadal i els projectes de futur de la institució. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" El museu aposta per una programació específica durant les vacances per atreure el públic infantil i juvenil (entre 6 i 12 anys). L'eix central és l'exposició temporal sobre l'aigua a Tàrraco: Reflexió Històrica: L'objectiu no és només conèixer el passat, sinó comparar la gestió de l'aigua a l'antiguitat amb els problemes de sostenibilitat actuals. Tallers participatius: Els nens poden construir elements de transport d'aigua i analitzar-ne els usos domèstics i lúdics. Vistes a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona, s'ofereixen visites guiades per als més aventurers. Projectes i col·laboracions internacionals El MNAT destaca per la seva gran activitat en xarxa, especialment amb el projecte europeu Roman Europe, que aplega deu museus de referència (com els de Mèrida, Tolosa o Roma) per difondre la cultura romana de forma conjunta. "La història s'ha de conèixer per tenir criteri a l'hora d'afrontar la vida quotidiana." Perspectives per al 2005 De cara al nou any, la directora es mostra esperançada per la concreció de projectes llargament reivindicats: La licitació i calendari del nou museu arqueològic. La rehabilitació de la Necròpolis Paleocristiana, que ha estat tancada parcialment durant molts anys. Una nova exposició sobre l'art del Pròxim Orient en intercanvi amb el Museu de Tolosa.

  • 5'

    Tàrraco i l'aigua: Exposició i activitats de Nadal

    L'aigua com a eix central de la història de Tàrraco El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició temporal Tàrraco i l'aigua, una proposta que no només explora la gestió d'aquest recurs en l'època romana, sinó que convida a una reflexió contemporània sobre la seva sostenibilitat i disponibilitat. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" Aprofitant les vacances escolars, el museu ha dissenyat una programació especial adreçada a infants i famílies: Objectiu educatiu: Relacionar les tècniques de l'antiguitat amb la visió actual de l'aigua. Metodologia participativa: Tallers pràctics sobre la construcció d'elements per al transport d'aigua i debats sobre els seus diferents usos (domèstic, industrial i lúdic). Compromís social: El títol de l'activitat, Mulla't amb la història, és un joc de paraules que incita a la implicació ciutadana i al coneixement del passat per entendre el present. "No només es tracta de conèixer coses sobre el passat, sinó de reflexionar sobre problemàtiques que es donaven llavors i que encara tenim actualment." L'èxit de l'exposició i col·laboracions especials L'exposició ha rebut una gran acollida pel públic, superant ja els 18.000 visitants des de la seva inauguració per Santa Tecla. Entre les seves propostes més destacades es troben: Cicle de conferències: Sessions acadèmiques per aprofundir en el rigor històric. Visites a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), s'ofereixen visites guiades cada dissabte per explorar el fenomen càrstic sota la ciutat, garantint tota la seguretat i el rigor científic dels experts.

  • 11'

    Hospital Joan XXIII: Cap a un espai lliure de fum

    L'Hospital Joan XXIII i la Xarxa d'Hospitals Sense Fum L'Hospital Joan XXIII de Tarragona s'ha integrat formalment a la xarxa d'Hospitals Sense Fum, una iniciativa que busca transformar els centres sanitaris en ambients totalment saludables. Montserrat Olona, responsable del programa, explica que l'objectiu no és només prohibir, sinó educar i acompanyar els diferents col·lectius en l'abandonament del tabaquisme. Poblacions clau i estratègies d'actuació El programa identifica tres grups principals sobre els quals actuar per garantir el respecte a la normativa i la salut col·lectiva: Personal sanitari: Prop del 30% dels professionals fumen, xifra que reflecteix la mitjana de la població catalana. Cal destacar que el perfil més habitual és el de la dona infermera, a qui se li ofereix suport específic. Familiars i visitants: Sovint fumen en zones d'accés o escales per estrès. El programa ha delimitat espais a la cafeteria i fomenta l'ús d'espais exteriors per evitar el fum a l'interior. Pacients ingressats: A partir del 2005, s'implementarà un programa d'ajut per a pacients fumadors que tenen dificultats per deixar-ho durant l'ingrés. Implementació i reptes culturals La transició cap a un hospital lliure de fum no es basa només en la llei, sinó en un canvi de conscienciació cultural: "Les normatives han anat per davant de la nostra cultura com a població, i per això cal un treball d'educació i contenció." Accions concretes: S'ha millorat la senyalització estàndard, s'han editat fulletons informatius i es fa un seguiment actiu a les plantes. Cost econòmic: La iniciativa té un cost baix, ja que es basa principalment en la voluntat i el compromís dels propis professionals de la salut. Tarragona: Regió capdavantera L'Hospital Joan XXIII se suma a altres centres de la zona, com l'Hospital Sant Joan de Reus (pioner) o el de Valls, consolidant Tarragona com una regió compromesa amb la prevenció del tabaquisme i la millora de la qualitat assistencial.

  • 5'

    Control del tabaquisme a l'Hospital Joan XXIII

    Estratègies per un Hospital Lliure de Fum El text exposa la implementació d'un programa integral per gestionar l'hàbit de fumar dins de l'entorn hospitalari, identificant tres grups poblacionals clau amb necessitats i conductes diferenciades: 1. El Personal Sanitari S'ha detectat que aproximadament un 30% dels professionals fumen, seguint el patró general de la població a Catalunya. Existeix un consens majoritari, tant en fumadors com en no fumadors, sobre la necessitat de delimitar l'hàbit i realitzar campanyes de sensibilització. 2. Familiars i Visitants S'ha identificat una manca de cultura de respecte, especialment en zones com escales, sales d'espera i àrees d'accés a hospitalització. L'objectiu és modificar aquestes conductes oferint alternatives: Fumar a l'exterior de l'edifici. Ús de zones clarament delimitades a la cafeteria. 3. Pacients Ingressats Es posarà en marxa un programa d'ajuda específic a partir del 2005. L'objectiu és oferir suport professional i teràpia durant els primers dies d'ingrés per evitar la síndrome d'abstinència i conflictes a les habitacions. "Moltes patologies que ingressen a l'hospital estan relacionades amb el tabac; hem d'ajudar aquesta gent a adonar-se que no és bo fumar." Metodologia del Programa El projecte s'emmarca en la Xarxa Catalana d'Hospitals Lliures de Fum i es basa en: 1. Enquestes d'opinió prèvies als professionals. 2. Senyalització estàndard a tot el centre. 3. Campanyes informatives mitjançant fulletons i seguiment actiu a les plantes per recordar la normativa.

  • 30'

    Balanç de l'any 2004 amb l'alcalde Joan Miquel Nadal

    Balanç Polític del 2004 i l'estat de la ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza un any marcat per esdeveniments de gran impacte social i polític. Tot i la rellevància informativa de certs escàndols, Nadal subratlla que la realitat de la ciutadania ha estat marcada per fites positives com l'ascens del Nàstic o la celebració dels 150 anys de la Rambla. L'Afer de Terrescavades • L'alcalde descriu el cas com un "mal somni" i una decepció personal que ha afectat la política municipal. • Tot i l'impacte mediàtic, considera que el tema polític està acabat. • L'objectiu per al 2005 és desencallar el projecte urbanístic sota la nova llei del sòl per evitar l'encariment de l'habitatge provocat per l'especulació. "Terrescavades políticament i periodísticament està acabada; ara cal enfocar com l'Ajuntament tira endavant el projecte." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Nadal es mostra molt crític amb el primer any del govern tripartit de la Generalitat: • Considera que ha estat un any de pèrdua de temps per a Tarragona. • Acusa l'administració de manca de decisions en projectes clau com la variante de la 340, el CAP de Sant Salvador o la Façana Marítima. • Qualifica de "dogmatisme" i "amiguisme" la gestió dels ajuts per al projecte integral del barri de Camp Clar. Projectes de Futur i Infraestructures • Estadi del Nàstic: Nadal es decanta per una remodelació de l'actual estadi per convertir-lo en una "bombonera" (estadi amb pressió ambiental) amb capacitat per a 18.000-20.000 espectadors, en lloc de construir-ne un de nou des de zero. • Capitalitat Cultural 2016: Després del fracàs de la candidatura de l'Expo 2015, l'alcalde aposta fort per la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura. • Cocapitalitat amb Reus: Reitera que la capitalitat de Tarragona és indiscutible i demana vigilància davant les pretensions de la ciutat veïna. Futuro Polític L'alcalde esquiva les preguntes sobre el seu relleu per Joan Aregió, afirmant que la seva voluntat és seguir treballant per la ciutat i que la decisió final dependrà dels electors el 2007. Conclou l'entrevista amb una crida a la prudència durant les festes de Nadal.