Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

361-372 de 1247
  • 12'

    Oriol Grau: La realitat de la televisió i l'ofici d'actor

    Oriol Grau i la seva visió del món televisiu L'actor i creador Oriol Grau reflexiona sobre la seva trajectòria professional, l'impacte de la fama i el funcionament intern dels mitjans de comunicació. Després d'una etapa de desconnexió a la seva terra natal, comparteix la seva experiència sobre el que implica ser una cara coneguda i la necessitat de tocar de peus a terra. La fama i la pressió de la pantalla Grau defineix la televisió com el mitjà de comunicació que més crema i subratlla que ser famós no és un ofici en si mateix. Els punts clau de la seva reflexió inclouen: La distinció entre ser actor de professió i ser un personatge mediàtic buit de contingut. La dificultat de passar de ser un observador de la realitat a ser l'objecte observat per la gent. L'existència de mecanismes d'èxit que sovint són una "loteria" i no responen a una lògica clara. El mercat televisiu i la innovació L'entrevista aborda el salt d'humoristes catalans cap al mercat espanyol, exemplificat per figures com Andreu Buenafuente o Santi Millán. Grau ho atribueix a factors econòmics i a la limitació d'audiència de Catalunya: "A Catalunya et paguen una cosa, quan treballes per Espanya et paguen una altra, bastant diferent. Penso que és un procés natural." També critica la manca de risc dels directius de televisió, recordant les dificultats per estrenar "Plats Bruts", que inicialment va ser rebutjada per ser considerada massa "ordinària" abans de convertir-se en un èxit d'audiència massiu. Diferències entre la televisió pública i privada En la seva etapa treballant a Madrid per a cadenes privades ( Telecinco), Grau va notar un control excessiu dels continguts en comparació amb la televisió pública catalana, on existeix una major llibertat creativa malgrat les paradoxes del sistema.

  • 23'

    Periodisme local i reptes digitals al Comunica 04

    Repàs de la Situació Professional a Tarragona El debat se centra en la realitat del periodisme al Camp de Tarragona, destacant que, tot i les limitacions de personal a les redaccions locals, aquests mitjans actuen com una escola fonamental per als joves periodistes. S'analitza el contrast entre la formació universitària i la pràctica labora: • Hi ha un cert divorci entre la universitat i el món real; la base teòrica és necessària, però l'ofici s'aprèn en el dia a dia. • Es destaca la importància d'una bona cultura general per sobre d'una especialització excessiva. El Valor del Periodisme de Proximitat Contràriament a la idea que el periodisme local és només un tràmit, els ponents el defensen com una opció professional vàlida per a tota la vida. "L'actitud personal del professional és exactament la mateixa anant a entrevistar l'alcalde de Tarragona que el president de la Generalitat." L'Impacte de la Digitalització i la TDT Es discuteix profundament l'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i com el pla tècnic inicial posava en risc la supervivència dels mitjans locals: • La obligació de migrar al digital abans que les grans cadenes estatals podria haver estat una "condemna a mort" per falta d'audiència real amb decodificadors. • La viabilitat econòmica de mantenir fins a 8 televisions locals en una mateixa zona és un dels grans interrogants del sector. Comunicació Pública vs. Privada Ricard Lahoz explica les funcions de Tarragona Ràdio com a emissora municipal: • El seu objectiu no és la rendibilitat econòmica, sinó la rendibilitat social. • Ofereix continguts minoritaris i serveis que les emissores privades no poden assumir per falta de marge comercial. Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació S'anuncien les activitats del Comunica 04, incloent-hi el lliurament de premis on es reconeixen trajectòries de professionals com Toni Soler i figures locals del fotoperiodisme i la il·lustració.

  • 20'

    2004-11-04 FRANCESC DOMENECH.RICARD LAHOZ

    La situació del periodisme local i comarcal L'anàlisi de la professió a Tarragona revela que el periodisme local no es troba en una situació millor ni pitjor que el nacional, sinó que està condicionat per la dimensió reduïda de les seves redaccions. Aquests mitjans es caracteritzen per tenir estructures curtes de personal i una gran càrrega de feina, fet que limita la creativitat si no hi ha una forta voluntat personal del professional per anar més enllà. Formació universitària vs. Món real Es debat la distància existent entre la base teòrica de la universitat i la realitat dels processos de producció als mitjans. Els punts clau són: El "divorci" entre l'ensenyament acadèmic i el món laboral. La necessitat de recuperar una base de cultura general davant d'una especialització excessiva. La importància dels mitjans locals com la gran escola de periodisme del país, on els joves assumeixen responsabilitats ràpidament. Reptes tecnològics: La digitalització L'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) es presenta com un repte de supervivència per a les televisions locals. S'adverteix que un pla tècnic mal executat podria condemnar el sector si s'obliga a una migració digital prematura sense que els grans operadors nacionals hagin apagat el senyal analògic. "Si les televisions locals han d'emetre en digital i deixar l'analògic mentre les grans cadenes no ho fan, ens estan condemnant a mort." El model de mitjà públic i la comunicació corporativa Es diferencia clarament entre el mitjà privat (basat en publicitat) i el públic (com Tarragona Ràdio), que prioritza la rendibilitat social i els continguts minoritaris. Així mateix, s'observa que el sector que més ha crescut en l'última dècada és el dels gabinets de comunicació i marketing d'empreses.

  • 24'

    Els Estudis de Comunicació a la URV amb Bernat López

    Panorama dels Estudis de Comunicació a la URV El coordinador Bernat López analitza l'estat actual dels estudis de comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant la llicenciatura de Periodisme i la de Publicitat i Relacions Públiques. Tot i formar part de la Facultat de Lletres, els estudis gaudeixen d'una gran autonomia en un edifici singular, el Seminari, que aviat serà substituït per una nova seu més funcional. Model Docent i Proximitat L'element diferenciador de la URV és el seu tamany mitjà, amb un sostre d'uns 450 alumnes. Aquesta escala permet: • Una relació de proximitat real entre professor i alumne. • Docència de qualitat amb grups reduïts. • Una càrrega de pràctiques molt superior a altres centres. "Aquí s'imparteixen les millors classes de comunicació de Catalunya; ho diem amb convicció pel model docent i l'actitud del professorat." Polivalència i Mercat Laboral Es discuteix la controvèrsia del primer cicle comú, defensant que el mercat actual exigeix professionals polivalents. • La formació en habilitats àmplies facilita la mobilitat laboral entre mitjans. • Les pràctiques externes (a 3r i 5è curs) són claus per a la inserció. • L'índex d'atur en el sector se situa entre el 6% i el 8%, xifres positives respecte a altres carreres. Vocació i Futur dels Estudiants En un col·loqui amb diversos alumnes (Isabel, Roger, Ariadna i Hélder), s'explora el pes de la vocació en l'elecció de la carrera: • La ràdio apareix com el mitjà amb més component romàntic i atractiu per als estudiants de Tarragona. • El periodisme de tribunals es presenta com una oportunitat per a perfils amb formació jurídica prèvia. • Els gabinets de comunicació i les relacions públiques s'identifiquen com els sectors amb més creixement i estabilitat laboral actualment.

  • 15'

    Model docent i futur professional a la URV

    Estudis de Comunicació a la URV: Un Model Propi L'episodi explora la realitat dels Estudis de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant que, tot i pertànyer formalment a la Facultat de Lletres, gaudeixen d'una personalitat i espai físic propi. El creixement de l'alumnat es preveu fins als 450 estudiants, una dimensió que es considera idònia per mantenir la qualitat. Diferenciació i Metodologia El factor clau que diferencia la URV d'altres institucions com l'UAB o l'UPF és el seu model docent d'escala mitjana, que permet: Proximitat mestre-alumne i grups de pràctiques reduïts. Una càrrega pràctica intensiva des del primer curs. Un sistema de doble període de pràctiques externes (a tercer i cinquè). La formació de professionals polivalents capaços d'adaptar-se a la mobilitat del mercat laboral actual. Transició d'Espais i Integració de l'Alumnat Es discuteix la futura mudança de l'antic seminari a un nou edifici, un canvi que suposarà perdre l'"esperit romàntic" de l'actual seu però guanyar en funcionalitat i serveis (biblioteca, cafeteria, consergeria). Pel que fa al perfil de l'estudiant, es destaca la bona marxa del segon cicle, que acull alumnes provinents de carreres com Dret, Història o Biblioteconomia. Aquesta diversitat aporta maduresa i coneixements interdisciplinaris, essencials per a especialitzacions com el periodisme de tribunals. El Futur del Sector Respecte a la inserció laboral, el missatge és de realisme optimista: "El mercat és complicat i inestable, però també és expansiu i genera nous perfils constantment." Es conclou que la comunicació corporativa, política i digital són camps en creixement que requereixen una mentalitat oberta per part dels futurs graduats.

  • 4'

    Alumnes de comunicació entrevisten l'alcalde a Tarragona Ràdio

    El futur de la comunicació a Tarragona En aquesta sessió especial de Tarragona Ràdio, emesa des del seminari on s'imparteixen els estudis de comunicació, s'analitza l'experiència dels estudiants en un entorn radiofònic real. L'emissió compta amb la participació de docents com Nani Rodríguez, Marta Montagut, Jordi Ferrer i Toni Portavella. L'entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal Els alumnes s'han preparat per a una prova de foc: entrevistar l'alcalde de la ciutat. Els punts clau de la pròxima intervenció són: Llibertat de preguntes: Es destaca que els alumnes tenen una llibertat que els professionals sovint perden, ja que poden plantejar qüestions directes sense les pressions de la vida adulta (com els impostos o les hipoteques). Recursos polítics: Es comenta que l'alcalde té moltes "tables" i sap gestionar la comunicació de crisi, essent capaç de "torejar" les preguntes més compromeses. Experiència docent i aprenentatge Els professors comparteixen les seves reflexions sobre la implantació d'aquests estudis innovadors: La por escènica: S'ha observat com el salt de la teoria a la pràctica real amb micròfons connectats intimida inicialment els alumnes, tot i el seu caràcter habitualment dinàmic. Innovació educativa: Jordi Ferrer subratlla que s'està explorant un terreny nou a Catalunya amb un model d'ensenyament ambiciós, malgrat les limitacions de recursos tècnics inicials. Intercanvi mutu: Els docents confessen que sovint aprenen tant dels alumnes com viceversa. "Has de saber torejar i dir el que vols dir, però no deixar que et facin dir allò que no vols."

  • 33'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal amb estudiants

    Diàleg sobre Política, Comunicació i Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un col·loqui amb estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. La conversa discorre entre l'anàlisi de l'actualitat política internacional, la gestió municipal i la relació sovint tensa entre polítics i periodistes. Política i Resiliència • Nadal analitza la derrota de John Kerry als EUA, descrivint el sistema americà com una estructura de "tot o res" (top gang o la gasolinera). • Reflexiona sobre la frustració política i la manca de segones oportunitats en la política nord-americana comparada amb l'europea. Indústria, Riscos i Mobilitat • L'alcalde defensa la indústria petroquímica, argumentant que és un risc mesurat i mesurable, i el compara amb altres perills socials com els accidents de trànsit o el SIDA. • Pel que fa a la manca d'aparcament, afirma de manera contundent que el cotxe és una prolongació de la persona i que la solució passa inevitablement per pàrquings de pagament. Ètica i Dimissió • Es discuteix el cas d'Àngel Fernández i el Nàstic. Nadal és categòric en afirmar que els errors polítics s'han de pagar amb la dimissió. • Sorgeix el debat sobre la corrupció ideològica dels periodistes, on l'alcalde sosté que molts professionals es venen als interessos de l'empresa per la qual treballen. El Conflicte de l'Aigua i la Solidaritat "La solidaritat està limitada a segons què i a segons quina manera? Per què ens preocupa l'aigua de l'Ebre i no el petroli que traiem d'altres països?" • Nadal critica la hipocresia social respecte al Pla Hidrològic i la gestió de lo riu, defensant la interconnexió de xarxes per garantir el subministrament a Tarragona.

  • 32'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal

    Diàleg amb l'Alcalde i Estudiants de Periodisme L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un debat obert amb quatre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La conversa gira al voltant de la relació entre política i mitjans, la gestió municipal i l'actualitat política de l'època. Temes de Gestió i Política Local • Terres Cavades i Àngel Fernández: L'alcalde respon sobre la polèmica de Terres Cavades i la dimissió del regidor Àngel Fernández, defensant que en política els errors es paguen amb la dimissió. • Indústria Química i Risc: Es debat la consciència ciutadana sobre la petroquímica. Nadal argumenta que el risc químic està mesurat i controlat, comparant-lo amb altres riscos socials com el SIDA o els accidents de trànsit. • Mobilitat i Aparcament: Davant les queixes pel preu i la manca de parking, l'alcalde defineix el cotxe com una prolongació de la persona i defensa la intervenció privada i el pagament per l'espai públic. Polítiques Hidràuliques i Solidaritat • El Pla Hidrològic i l'Ebre: Es discuteix el sentiment de les Terres de l'Ebre respecte al transvasament. Nadal critica la manca de comunicació de Convergència i Unió en el passat i qüestiona la coherència de la solidaritat global: "Com és que la societat moderna no té cap mena d'escrúpol amb agafar el petroli... i tenim aquest problema amb l'aigua?" • Interconnexió de xarxes: L'alcalde expressa la seva preocupació per l'abastiment d'aigua a Tarragona i la necessitat d'infraestructures com la dessalinitzadora. Reflexions sobre la Professió i el Periodisme • Duresa i Corrupció: Nadal admet ser un polític distant i dur, però rebutja la generalització sobre la corrupció. Introdueix el concepte de corrupció ideològica, referint-se a la dependència dels periodistes respecte a les línies editorials de les empreses on treballen.

  • 11'

    La Basílica Paleocristiana sota el Parc Central de Tarragona

    Descobriment d'un Tresor Paleocristià a Tarragona L'arqueòleg Jordi López presenta els resultats de la seva tesi doctoral, qualificada amb un excel·lent cum laude, sobre les restes de la basílica paleocristiana situada sota el centre comercial Parc Central. Malgrat no ser unes restes visualment espectaculars per al públic general, la seva transcendència científica és immensa per entendre la Tàrraco dels segles IV i V. Característiques i Importància Històrica Les restes arqueològiques configuren un dels conjunts martirials més importants de la península Ibèrica, destacant per diversos motius: Arquitectura única: Presenta elements gairebé inexistents a la resta d'Hispània en aquella època, com un atri col·lumnat i una planta de creu llatina amb transepte, similar a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Funció funerària: L'edifici estava destinat a enterraments, amb una gran densitat de tombes al subsol (especialment d'homes adults). Context martirial: El conjunt es relaciona amb la necròpolis de Sant Fructuós i els primers màrtirs documentats de la península (any 259 d.C.). "És el conjunt martirial més important i més imponent d'Hispània... el que s'ha trobat aquí pràcticament és únic." Aportacions de la Investigació L'estudi detallat de l'excavació ha permès analitzar dades demogràfiques i socials de l'època: Perfil dels enterrats: L'anàlisi de 170 esquelets revela una presència masculina del 70%, amb tombes privilegiades a la zona de l'altar que podrien correspondre a càrrecs eclesiàstics. Recuperació del patrimoni: La tesi serveix per posar en valor dades que sovint queden oblidades en arxius, convertint l'excavació en un referent per a la recerca arqueològica clàssica. Publicació: Està previst que el treball es publiqui a la primavera vinent per apropar aquest coneixement a la ciutadania i a la comunitat científica.

  • 21'

    Homenatge i reptes de la Societat d'Investigacions Espeleològiques

    Reconeixement a la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona L'entitat ha estat guardonada per la Federació Catalana d'Espeleologia coincidint amb el seu 25è aniversari. El premi reconeix la trajectòria històrica de la societat i, molt especialment, la seva tasca de divulgació i exploració a la cova urbana de Tarragona. Josep Lluís Alminyana i Àngel Samaniego, representants de l'entitat, destaquen que aquest reconeixement també premia la lluita iniciada als anys 70 per aconseguir una federació pròpia i independent de la de muntanyisme. L'exploració de la cova urbana: passat i futur La cova urbana s'ha convertit en un referent per a la ciutat, amb prop de 1.500 visitants en els darrers tres anys. Tanmateix, l'exploració científica encara té reptes pendents: * Noves galeries: S'han realitzat incursions subaquàtiques que situen el recorregut sota la Rambla i zones emblemàtiques com el Negresco. * Dificultat tècnica: L'aigua és el principal obstacle, requerint equips de suport de fins a 15 persones per a cada exploració. * Seguretat: S'emfatitza la importància de la titulació professional per guiar neòfits, ja que un rescat sota terra pot durar hores. El futur de l'espeleologia i el relleu generacional Durant el primer congrés de la federació, es va evidenciar la passió que aquest esport genera, incloent projectes com l'Espeleo Kinder per a infants. "Això de l'espeleologia es porta a la sang, és l'única manera d'aguantar tants anys." L'entitat segueix activa amb nous cursos d'iniciació al novembre i l'objectiu de realitzar una gran incursió exploratòria de cara al gener de l'any vinent per ampliar el mapa de les cavitats tarragonines.

  • 4'

    Conclusions al judici pel crim de Tamara Navas

    Gir inesperat en el judici contra Juan Miguel Cerrillo Durant la sessió a l'Audiència Provincial de Tarragona, s'ha produït una novetat significativa en la fase de conclusions definitives. L'advocat de la defensa, Òscar Cabrero, ha modificat la seva posició inicial. Tot i que continua negant l'autoria de la violació i l'assassinat de la menor Tamara Navas, ara reconeix un delicte d'encobriment. Les peticions de penes i els arguments de la defensa Defensa: Sol·licita 3 anys de presó per encobriment, admetent que l'acusat no va notificar la presència del cadàver al seu domicili. Atribueix aquesta omissió a un trastorn de personalitat. Acusacions: Tant la Fiscalia com les acusacions particulars (família i Ajuntament de Salou) mantenen les seves peticions originals: 14 anys per violació. 18 anys per assassinat. L'informe d'indicis de la Fiscalia El fiscal Ángel Vilafranca ha basat el seu informe en la suma d'indicis, argumentant que, encara que no hi hagi proves directes irrefutables, el comportament de l'acusat és concloent: "Amb una suma d'indicis es pot arribar a la conclusió que aquella persona ha comès el delicte." Entre els comportaments demostrats durant el judici destaquen: 1. Aproximacions inapropiades i regals a altres nens i nenes. 2. Seguiment de menors fent-se passar per periodista. 3. Mirades i comentaris impropis cap a dones i menors. 4. Presència de l'acusat a la mateixa zona on va desaparèixer la víctima. Recta final del procediment judicial Un cop finalitzin els informes de totes les parts, l'acusat tindrà l'oportunitat de fer una darrera intervenció. Posteriorment, el jurat popular —format per 11 membres, 9 d'ells amb dret a vot— s'aïllarà per dictaminar un veredicte en un termini màxim de 48 hores.

  • 17'

    Setmana de la Comunicació de Tarragona i Premis 2004

    Presentació de la Setmana de la Comunicació Aquesta edició, batejada com Comunicador 04, inclou una sèrie de conferències i actes institucionals que consoliden l'esdeveniment a la ciutat de Tarragona. La programació compta amb la participació de figures rellevants com Francesc Escribano, director de TV3, i el periodista Frederic Porta. Els Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona L'esdeveniment central és el lliurament de premis el proper dissabte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Alguns detalls clau són: * Participació rècord: S'han presentat 81 treballs, superant els 57 de l'edició anterior. * Categories: Hi ha 7 modalitats, incloent premsa escrita, ràdio, televisió, internet i fotoperiodisme. * Premiats especials: Es reconeixerà el programa Minoria Absoluta de RAC1, el fotògraf Ramon Segú i l'il·lustrador Bernabé. L'art aplicat als premis Dos artistes locals expliquen la seva col·laboració directa amb el certamen: 1. Jordi Borràs (joier): Ha creat el guardó oficial, una reproducció en plata i marbre d'un fragment del sarcòfag del pedagog, fusionant l'estètica clàssica de Tarragona amb un disseny modern. 2. Rosa Marquès (pintora): Ha realitzat una litografia numerada de l'Avi Virgili per celebrar els 150 anys de la Rambla, utilitzant una tècnica detallada de llapis de colors. "Vam trobar aquest sarcòfag del pedagog, que també és una manera de comunicar, i vam treballar a partir d'aquesta figura." Projectes locals a la Part Alta Durant l'entrevista es destaquen noves iniciatives culturals, com l'obertura de la nova botiga de Jordi Borràs al carrer de la Nau, especialitzada en joies temàtiques sobre el patrimoni romà i popular de Tarragona, i els projectes de Rosa Marquès relacionats amb el seguici popular.