Presentació: Periodisme casteller, un cas d'identitat
Introducció i Context de l'Obra La sessió presenta el llibre "Periodisme casteller, un cas d'identitat" de Guillermo Soler, publicat per Arola Editors. Aquesta obra s'integra en una col·lecció promoguda per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona dedicada a la història del periodisme local. Es destaca com una publicació pionera a Catalunya, ja que aborda per primera vegada la relació específica entre els mitjans de comunicació i el món casteller. Valor Periodístic i Estructura del Llibre Segons el presentador Jordi Hària, el llibre es converteix en el cànon de l'especialitat per tres motius principals: • Construcció d'una tradició: Explica els orígens i l'evolució de com s'han explicat els castells. • Radiografia del present: Analitza l'estat actual de la professió, la confusió entre informació i opinió, i el component amateur que encara persisteix. • Anàlisi prospectiva: S'atreveix a plantejar els reptes de futur i els debats que sovint només es discuteixen de manera oral. Una Reflexió Professionalm Més Enllà dels Castells Tot i ser una obra especialitzada, es subratlla que és una reflexió sobre l'ètica i la tècnica periodística vàlida per a qualsevol professional. Tracta temes universals com la responsabilitat de valorar la informació i la relació, a vegades conflictiva, entre la font (les colles) i l'informador. Perspectives de l'Autor L'autor, Guillermo Soler, explica que el llibre neix amb un esperit de generar diàleg i debat. Comparteix una anècdota sobre una entrevista radiofònica recent on el periodista buscava la polèmica fàcil, contraposant-ho a la intenció real del llibre: un treball seriós que busca l'entesa entre castellers i periodistes perquè, en definitiva: "En la majoria de casos, juguem en la mateixa lliga i tenim el mateix interès." Influències i Agraïments Soler destaca que, tot i ser un llibre d'encàrrec redactat en un temps rècord de tres o quatre mesos, recull la influència de figures clau del periodisme tarragoní com Jordi Hària, Xavier Brutons, Jordi Suárez, Carles Cortés i especialment Joan Borràs, de qui destaca la capacitat de transmetre la passió pels castells.

