Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

349-360 de 1247
  • 3'

    Andreu Puig i la fotografia de nens prematurs

    L'art de capturar la fragilitat i l'esperança En aquesta conversa, el fotògraf Andreu Puig reflexiona sobre la seva professió i, específicament, sobre la seva obra titulada Prematurs. L'autor descriu la imatge com un exercici de senzillesa i d'extrema fragilitat, on es mostra el contacte vital entre un pare i el seu fill nascut abans d'hora. Els conceptes clau de l'obra Puig detalla com va ser el procés creatiu i les intencions darrere de la fotografia: La tria del tema: Es tracta de nadons pre-prematurs amb un alt risc vital, una realitat que ha millorat gràcies als avenços de la medicina. El missatge visual: Juntament amb la redactora Susana Oliveira, van buscar transmetre una imatge de fragilitat positiva i esperança. La connexió humana: La fotografia capta el moment precís en què el fill s'aferra al seu pare en un entorn hospitalari. La mirada del fotògraf i l'ofici L'entrevista també aborda el paper del fotoperiodista en la societat actual i la seva percepció dins la professió: "El bon fotògraf és aquell que veu les coses i, si a més a més les veu d'una altra manera, millor que millor." Segons Puig, la feina del fotògraf és anar un pas més enllà i oferir una perspectiva que el públic general sovint no pot observar. Respecte a la consideració dels fotògrafs com a "periodistes de segona", l'autor argumenta que no és una qüestió de jerarquia, sinó de dinàmiques de treball i procedències formatives. Reivindica que tant la ràdio, com la imatge i l'escriptura són eines complementàries per explicar la realitat i crear un clima de comprensió per a l'espectador.

  • 38'

    IV Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació

    L'acte celebra la quarta edició dels premis de comunicació a Tarragona, integrant el lliurament de guardons amb una profunda reflexió sobre l'estat actual de la professió periodística. Reflexions sobre l'ofici de periodista El periodista Frederic Porta ofereix una conferència magistral on analitza la naturalesa i els perills del periodisme actual. Destaca que la informació és inherent a la condició humana, però adverteix sobre diversos riscos contemporanis: • La confusió entre desitjos i realitat a l'hora d'informar. • El perill de la superficialitat i la pressa constant que impedeixen aprofundir en els fets. • La transició de la informació objectiva cap a l'opinió personal i el protagonisme egòlatra del periodista. "El periodista és un professional legitimat per interpretar la realitat que l'envolta i treballa com a correixa de transmissió entre la necessitat de conèixer la societat i el que està passant." Crisis i reptes del sector Porta posa èmfasi en la precarització laboral i com les facultats generen més professionals dels que el mercat pot absorbir. Fa una crida a recuperar els valors fonamentals: • L'ètica i el codi deontològic com a guies imprescindibles. • La necessitat de sortir al carrer per trobar la notícia en lloc de romandre tancat a la redacció. • La preservació del periodisme com un bé bàsic i comú per a la societat. Lliurament de Guardons i Reconeixements L'esdeveniment premia l'excel·lència en diverses categories, destacant treballs sobre la realitat social i històrica de Tarragona: • Premsa i Ràdio: Guardons per reportatges sobre la vida a pagès i els 150 anys de la Rambla. • Trajectòria: Reconeixements especials a figures locals com el fotògraf Ramon Segur i l'il·lustrador Bernabé Bernabé. • Humor Polític: El programa Minoria Absoluta rep una distinció, amb un parlament de Toni Soler sobre la importància de la sàtira per normalitzar la vida política. L'acte clou amb una crida a l'autocrítica per part de l'alcalde Joan Miquel Nadal, subratllant que reconèixer els errors és vital per al progrés de qualsevol professió que serveixi a la veritat pública.

  • 56'

    2004-11-06 CONFERÈNCIA ESCRIBANO

    Trajectòria i Visió del Periodisme El director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribà, reflexiona sobre la seva evolució professional, desitjant inicialment ser antropòleg per la seva passió per la condició humana. Critica el periodisme centrat exclusivament en les dades i defensa un model basat en explicar històries de persones. El Rol de la Televisió Pública L'episodi analitza la gènesi de TV3 com una conquesta popular i la seva funció com a eina de cohesió nacional i lingüística. Es discuteix la diferència entre el model de servei públic i les televisions privades: • La manca de responsabilitat de les privades pel que fa a la producció local a Catalunya. • L'èxit d'un model que prioritza la qualitat per sobre del simple entreteniment buit. • La necessitat d'una finançament públic transparent per garantir continguts dignes. "El que ens defineix com a periodistes és que ens ha d'agradar la gent; la nostra feina fonamental és que ens agradi la gent." El Fenomen de la Teleescombreria Es dedica un espai considerable a analitzar la teleescombreria i el seu impacte social: • L'exercici de cinisme de les cadenes privades que prometen autoregulació sense aplicar-la. • La pèrdua de la dignitat humana en programes de telerealitat per motius econòmics. • El canvi en la percepció social: actualment el públic ja no amaga que consumeix aquests continguts. Reptes de Futur i Digitalització La transició del segle XX al XXI ve marcada per la digitalització total i la TDT. Escribà preveu una fragmentació de l'audiència amb 40 o 50 canals, on el repte serà mantenir la personalitat pròpia i el caràcter diferencial de la televisió catalana en un entorn globalitzat.

  • 8'

    Toni Soler i l'èxit de Minoria Absoluta a RAC1

    Entrevista a Toni Soler sobre l'èxit de 'Minoria Absoluta' En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista i humorista Toni Soler reflexiona sobre la trajectòria del programa Minoria Absoluta de RAC1, coincidint amb el reconeixement que rebran als Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. L'essència del programa i l'humor polític Soler explica que el projecte va néixer de la voluntat d'aplicar la ironia i el sarcasme a l'actualitat política catalana, un terreny que consideraven poc explorat a Catalunya en aquell moment: Provenen del periodisme seriós, fet que els dona el background necessari per analitzar la realitat. L'objectiu principal és desdramatitzar la política i mostrar-ne la cara més grotesca. Busquen ser un programa popular, fugint de l'elitisme per arribar a una audiència àmplia. Metodologia: Entre el guió i la improvisació Tot i que Soler admet que són "gent treballadora" i que passen moltes hores preparant el programa, destaca la diferència entre la televisió i la ràdio: "A la ràdio ens deixem anar més i deixem que les coses surtin una mica soles... ens agrada que el programa ens sorprengui a nosaltres mateixos." Els personatges (com Maragall, Mas o Carot Rovira) han adquirit vida pròpia gràcies a la feina dels actors. El guió serveix com a base, però es deixa un marge ampli a la improvisació per mantenir la frescor del directe. Reconeixements i futur El programa ha recollit diversos guardons, com el de Ràdio Associació de Catalunya. Soler recorda que els inicis van ser una aposta valenta, ja que inicialment es dubtava de la viabilitat d'un espai centrat exclusivament en l'humor polític.

  • 5'

    Trajectòria i Manual d'Investigació de Ceradai

    L'Origen de Ceradai i la seva Evolució L'associació Ceradai va iniciar els seus actes públics i la seva intervenció educativa fa 15 anys, destacant la creació de la ràdio escolar el febrer del 1989 a través de l'emissora Ràdio Fòrum (actual Tarragona Ràdio). La necessitat de constituir-se com a entitat amb personalitat jurídica va sorgir en ple context de la reforma educativa i després de participar en diversos simpòsiums universitaris. Objectius i Finalitats de l'Entitat La tasca principal de Ceradai se centra en la investigació psicopedagògica i cultural. Els seus objectius inclouen: Impartir conferències i tallers de creixement personal per a joves. Fomentar el treball en xarxa entre associacions i federacions (com l'AFAPAC). Promoure la inclusió social i la cohesió des d'una visió pràctica. El Manual Ceradai: Una Guia per a l'Educació Integral El Manual Ceradai no es presenta com un mètode nou o un model tancat, sinó com una eina de consulta pràctica per a moments de dubte. Està basat en models psicològics actuals i busca potenciar la creativitat i l'esperit crític de les persones. La Responsabilitat Compartida Un dels pilars del manual és la premissa que l'educació és una responsabilitat compartida entre tots els agents socials: Escoles i instituts: Professionals amb domini tècnic. Famílies: Poses en valor la cultura del sentit comú i la lògica. "L'important és que tot el que fem poguéssim trobar aquesta satisfacció, aquestes ganes de compartir; aquest és el missatge que volem donar." Finalment, es destaca la importància de l'humor i l'alegria en el procés educatiu per assolir un desenvolupament personal ple.

  • 12'

    Entrevista a Frederic Porta sobre l'ofici de periodista

    Retrobament a Tarragona: Una reflexió sobre la professió El prestigiós periodista tarragoní Frederic Porta analitza la seva trajectòria i el moment actual del periodisme abans d'inaugurar la nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Amb prop de 30 anys d'experiència, Porta destaca el valor emocional de tornar a la seva "pàtria", la ciutat de Tarragona, per oferir una xerrada sobre els reptes de la professió. Experiències que marquen una carrera Durant l'entrevista, es repassen fites clau en la vida del periodista: El Fòrum de les Cultures 2004: La seva tasca com a cap de premsa va ser un repte estructural i comunicatiu sense precedents, descrit com una feina "estressant però enriquidora". L'etapa als Estats Units: Porta va viure set anys a Amèrica, dos d'ells com a corresponsal de TVE a Nova York, una experiència que li va permetre conèixer la professió des d'una òptica global. Vocació familiar: El seu interès pel periodisme va néixer als 15 anys, inspirat per la figura del seu avi, que fou director del diari La Creu de Tarragona. Les assignatures pendents del periodisme En la seva reflexió, l'autor posa l'accent en la necessitat de recuperar la responsabilitat social i evitar la informació superficial: "Hem de recordar sempre la nostra responsabilitat social... no ens hem de deixar portar per arribar a l'escenari dels fets amb el titular ja fet per el nostre subjectivisme." Mirada crítica als Estats Units Arran de la victòria electoral de George Bush, Porta ofereix una anàlisi punyent sobre la distància cultural entre Europa i l'Amèrica profunda: Considera que Nova York no és Amèrica, sinó una bombolla cosmopolita. Critica l'arrogància de la política exterior americana i la visió del país com un "escollit per Déu". Adverteix de l'error d'intentar entendre els EUA des d'una perspectiva exclusivament europea.

  • 11'

    2004-11-05 FRANCESC ESCRIBANO

    Entrevista a Francesc Escribano: Del reporterisme a la direcció Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, repassa la seva trajectòria professional que va començar fa 20 anys a la base de la cadena. Durant la conversa, s'analitza la seva evolució des de programes emblemàtics com 30 minuts fins a la gestió d'actualitat de TV3. La passió pel periodisme de proximitat Tot i el seu càrrec executiu, Escribano confessa que el que més troba a faltar és el contacte directe amb la realitat i la gent. El seu estil s'ha caracteritzat sempre per: Observar la normalitat per sobre de l'excepcionalitat. Construir històries a partir del material hipersensible que és la vida quotidiana. Preservar, per sobre de tot, la dignitat de les persones que apareixen en pantalla. Missions i valors de la televisió pública L'entrevistat reflexiona sobre el paper dels directius en la configuració dels continguts. Considera que no és una qüestió de regulació estatal, sinó de responsabilitat professional. "L'oferta que donen les televisions condiciona la demanda que farà el públic. Si només donem un determinat tipus de continguts, la gent demanarà aquell tipus de continguts." Qualitat vs. Telescombreria Davant l'auge de la telescombreria a les cadenes privades, Escribano defensa el model de TV3 com una televisió de qualitat europea, més propera a la tradició anglosaxona que a la de països veïns. Reitera que la televisió ha de poder mirar cara a cara l'audiència i garantir que està en "bones mans".

  • 9'

    2004-11-05 CHINCHILLA HOMENATGE

    Trajectòria de Ramon Segú i Foto-Chinchilla L'entrevista se centra en l'homenatge a la trajectòria professional de Ramon Segú, estretament lligat a la ciutat de Tarragona i al seu llegat fotogràfic a Foto-Chinchilla. Segú repassa moments clau de la seva carrera, des dels inicis fins a l'evolució de la tècnica fotogràfica. Els inicis i l'època de les postals Durant els anys 50 i 60, Ramon Segú va ser un dels pioners en la creació de postals turístiques. Aquestes eren molt demandades per: * Turistes internacionals que començaven a arribar a la costa. * Emigrants espanyols a Alemanya i Suïssa, que rebien les imatges per estar al corrent de les novetats de la seva ciutat. Els indrets més fotografiats i demanats eren: 1. El Balcó del Mediterrani (especialment per les seves sortides de sol). 2. La Rambla Nova i el passeig de les Palmeres. 3. Monuments com la Catedral, les muralles i el Fortí de la Reina. Evolució tècnica i curiositats Segú destaca com va haver d'adaptar-se a la manca de tecnologia de color en els seus inicis: * Colorit a mà: Davant la inexistència de pel·lícula en color assequible, les fotografies es pintaven manualment. * Equipament antic: L'ús de càmeres de plaques de vidre (3-18) on el fotògraf s'havia de tapar amb un drap negre per enfocar i diafragmar correctament. Memòria històrica i pèrdues arxístiques Un dels punts més emotius és el record de la Guerra Civil, quan un bombardeig al carrer Sant Francesc va destruir totalment l'arxiu anterior de Foto-Chinchilla: "Van perdre tot l'arxiu d'abans de la guerra. Vam haver de començar pel número 1." Personalitats i societat Al llarg dels anys, va immortalitzar esdeveniments socials com casaments i batejos, però també personatges cèlebres com el futbolista Kubala (que li va fer especial il·lusió), Sara Montiel o Salvador Dalí (aquest darrer fotografiat pel seu fill).

  • 7'

    Entrevista a Bernabé: Dibuix, Humor i Ciutat

    Bernabé: Una Vida al Servei de Tarragona des de l'Humor L'il·lustrador i dibuixant Bernabé reflexiona sobre la seva llarga trajectòria dedicada al cinema, la ràdio i, especialment, al dibuix satíric, arran del pròxim reconeixement que li atorga la ciutat de Tarragona. L'entrevista destaca el seu compromís amb la denúncia de les deficiències urbanes mitjançant l'amor blanc i el seu paper com a observador crític però constructiu. Reconeixement i Trajectòria Bernabé expressa la seva sorpresa i orgull per la distinció que rebrà demà, afirmant que mai ha buscat premis, sinó fer la seva feina amb dedicació. Altres punts clau de la seva carrera inclouen: Suport institucional històric: Rememora la llibertat que li van donar figures com Josep Maria Terrassa a la ràdio o els editors de l'antic Diari Espanyol. L'humor com a eina de canvi: Durant anys, va publicar quatre dibuixos diaris denunciant anomalies a la ciutat que, curiosament, en aquell temps sí que es resolien ràpidament. Crítica a la passivitat actual: Lamenta que, avui dia, malgrat les cartes i publicacions, les autoritats fan menys cas a les queixes ciutadanes. La Crítica sobre el Patrimoni Abandonat L'autor utilitza la seva veu per assenyalar el que considera un abandonament sistemàtic de l'espai públic: "És vergonyós: Patrimoni de la Humanitat i que no es pugui visitar la necròpolis romana, que és la més important que hi ha." Bernabé enumera diversos punts negres: 1. Estre l'estat del Teatre Romà: Descrit com a abandonat i brut. 2. La Necròpolis: Crítica ferotge pel fet que estigui tancada al públic des de fa gairebé una dècada. 3. L'entorn urbà: Menciona la falta de pins al balcó de la ciutat i el mal estat de certs monuments al Camp de Mart. Projectes de Futur Tot i l'edat, Bernabé continua en actiu i anuncia la presentació d'un nou llibre per al dia 16 o 17 d'aquest mes, on trasllada personatges medievals de Tarragona a l'època moderna per seguir criticant les anomalies actuals des del humor blanc.

  • 7'

    2004-11-04 U M NÀSTIC PETIT TARRACO

    Expectatives i il·lusió davant la Copa del Rei L'ambient al bar Petit Tàrraco, centre neuràlgic de l'afició grana, és d'absoluta celebració davant el proper enfrontament contra l'Atlètic de Madrid. Els seguidors veuen aquest partit no només com un repte esportiu, sinó com una autèntica festa per a la ciutat de Tarragona. Punts clau de la conversa amb els aficionats: Optimisme i confiança: Malgrat la potència de l'adversari, els aficionats confien en el potencial de la plantilla si juguen amb la mateixa actitud demostrada contra equips com l'Elx o el Saragossa. Prioritat a la Lliga: Tot i la il·lusió de la Copa, hi ha un consens clar: l'objectiu principal és sortir dels llocs de baix i assegurar la permanència a Segona A. Impacte econòmic i social: S'espera que el camp estigui ple de "gom a gom" i es menciona que una possible eliminatòria posterior contra el Reial Madrid seria "fabulosa" per a les arques del club. Pronòstics variats: Les apostes van des d'un ajustat 1-0 fins a un ambiciós 3-0 o 5-0, destacant la fe incondicional de les penyes, com els Gladiadors del Catllà. "Si es posen el que han de posar, sí que es pot jugar i guanyar i sortir de baix, que és el que es tracta." En resum, l'afició tarragonina demana entrega total als jugadors per gaudir d'un espectacle de primer nivell i agafar impuls per a la competició regular.

  • 9'

    Debat amb estudiants sobre l'alcalde i el periodisme

    Reflexions sobre la política i el futur periodístic El fragment recull una conversa entre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili sobre la seva experiència recent amb l'alcalde de Tarragona i les seves aspiracions professionals. Crítica a la gestió política Els estudiants expressen el seu impacte davant la figura de l'alcalde, destacant especialment la seva habilitat per a l'evasió de respostes: L'habilitat de no respondre: La Núria critica la capacitat de l'alcalde per evitar preguntes directes, atribuint-ho a "anys de carretera". L'alcalde de tothom: S'expressa indignació davant l'afirmació de l'alcalde que alguns sectors "no el voten", recordant que un càrrec públic representa tota la ciutadania. Preocupacions de salut pública: Es planteja una pregunta sense resposta sobre l'alta incidència de càncer a la província i la seva possible relació amb la indústria petroquímica. El futur laboral: Vocació i versatilitat Els interlocutors comparteixen les seves diverses procedències acadèmiques i els seus objectius en el món de la comunicació: Perfils multidisciplinaris: Els estudiants provenen de camps com la filologia, el turisme, la informàtica o el dret, creant un "cresol" de coneixements. Preferències professionals: Núria: Aspira a escriure columnes d'opinió i premsa escrita. Ricard: Enfocat a les noves tecnologies i al periodisme digital. Jesús: Valora el canvi des de la informàtica per la necessitat de tractar amb la gent i la lectura. Marc: Destaca la versatilitat de la carrera com un ventall ampli de sortides davant la realitat de l'hipoteca. "No només ets l'alcalde dels que et voten, ets de tothom." L'ofici de periodista com a enriquiment personal Es conclou que el periodisme és una carrera vocacional que no només forma en l'àmbit de la comunicació, sinó que ofereix un gran enriquiment cultural i una obertura mental necessària per a la vida Professional.

  • 12'

    La docència en comunicació a la URV

    El repte de formar els futurs comunicadors En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) comparteixen la seva experiència docent en l'àmbit de la comunicació. Es debat sobre la necessitat d'equilibrar la teoria i la pràctica, així com la importància de preparar els alumnes per a un mercat laboral altament competitiu i canviant. Assignatures i enfocaments docents Els professors expliquen la diversitat de matèries que s'imparteixen per oferir una formació integral: Comunicació de crisi i risc: Ensenyada per Nani Rodríguez, centrada en la gestió de situacions crítiques (com les del sector petroquímic). Teoria i recerca: Jordi Ferrer destaca la importància de generar consciència crítica i capacitat de reflexió més enllà de la tècnica. Tecnologia i disseny: Toni Portavella tracta l'estètica visual i auditiva a través de l'infodisseny i la tecnologia audiovisual. Llenguatge audiovisual: Marta Montagut se centra en els recursos expressius per construir productes per a ràdio, cine i televisió. Proximitat i model docent Un dels punts clau de la discussió és el valor diferencial de la URV respecte a les universitats de Barcelona: Es destaca la proximitat real entre professor i alumne, facilitada per un nombre més reduït d'estudiants. El professorat actua sovint com a "missioner", amb una forta vocació per acompanyar l'alumne en l'aprenentatge experimental. S'evidencia el canvi generacional: els alumnes actuals toquen càmeres des de primer curs, a diferència de les promocions antigues. "Qui se'n sortirà millor serà la persona que tingui una capacitat de relacionar, una capacitat crítica i de distingir-se de la gran quantitat de comunicadors en formació." Inquietuds pel futur professional Els docents constaten que els alumnes viuen amb una incògnita contínua sobre el seu futur. Conceptes com la versatilitat, la creativitat i la multidisciplinarietat són essencials per sobreviure en un mercat laboral que sovint es descriu com a saturat i precari.