Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

61-72 de 1247
  • 5'

    Visita de la consellera Marina Geli al CAP de la Granja Torreforta

    Visita institucional i demandes ciutadanes La consellera de Sanitat, Marina Geli, ha visitat el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Granja Torreforta a Tarragona en una jornada marcada per la planificació sanitària i les reivindicacions veïnals. Acompanyada per autoritats locals com el president de la Diputació, Joan Aregio, la consellera ha iniciat una agenda intensa per abordar la situació de l'assistència primària a la ciutat. Objectius de la jornada Segons ha explicat el director territorial de Sanitat, Josep Maria Sabater, la visita té quatre eixos fonamentals: Coneixement de les instal·lacions: Visita directa al CAP de la Granja i Torreforta. Sessions de treball: Reunions amb l'equip directiu per analitzar projectes de futur. Reordenació de serveis: L'objectiu principal és presentar un pla de reordenació que busqui l'equilibri i la seguretat en l'atenció sanitària de la ciutat. Diàleg amb la comunitat: Trobades amb federacions veïnals i grups polítics per copsar les seves demandes. La polèmica de l'horari 24 hores Un dels punts més calents de la visita és la petició dels veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, que reclamen l'obertura del seu CAP durant les 24 hores del dia. Tot i que la consellera s'ha compromès a escoltar-los, les autoritats han matisat l'expectativa: "L'objectiu principal d'aquesta visita no és solucionar el problema de Sant Salvador i Sant Ramon, sinó parlar d'un pla de reordenació de serveis de tota la ciutat." Actualment, els centres de la Granja Torreforta i Bonavista ja funcionen sota aquest model de 24 hores, que és el que demana el col·lectiu veïnal per a la seva zona després d'haver realitzat diverses mobilitzacions i talls a la carretera N-240.

  • 5'

    Tarragona descarta l'Expo 2015 després de l'èxit de Saragossa

    L'impacte de Saragossa 2008 en les aspiracions de Tarragona La designació de Saragossa com a seu de l'exposició universal de l'any 2008 ha tingut un efecte directe sobre el territori català. Segons la normativa d'esdeveniments internacionals, el fet que una ciutat espanyola organitzi l'exposició el 2008 descarat automàticament la possibilitat que Tarragona aculli l'edició del 2015. Valoració de la CEPTA El president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Sebastià Cabré, ha expressat els seus sentiments en una entrevista a Tarragona Ràdio: Visió optimista: Malgrat que és una mala notícia per a la ciutat, Cabré ho veu com una bona notícia per a l'Estat i una oportunitat per aprendre. Cursa de fons: L'empresari destaca que el projecte de Tarragona només té dos anys de vida, comparat amb altres candidatures com la de Bilbao que en portaven dotze. Consolidació de lligams: El projecte ha servit per assentar els fonaments i unir institucions com la Diputació, el Port i diversos ajuntaments (Reus, Vila-seca i Tarragona). Projectes de futur L'esperit d'aquesta candidatura no es perdrà, sinó que es transformarà. Cabré aposta per: Mantenir el nucli de treball interinstitucional creat. Donar suport a noves iniciatives com la de la Capital de la Cultura, presentada recentment per l'Ajuntament. Seguir treballant per situar el nom de Tarragona a escala mundial. "No és decepció la paraula, diria que és tristesa perquè se'ns tanca una porta en el temps. És una decepció més personal que de ciutat."

  • 11'

    Homenatge al músic tarragoní Josep Maria Malato

    Reivindicació de la figura de Josep Maria Malato L'episodi se centra en l'acte d'homenatge al compositor i director tarragoní Josep Maria Malato, que inclou la presentació del llibre Josep Maria Malato, un il·lustre músic tarragoní escrit per Leuteri Sánchez. Malgrat la seva gran rellevància internacional, Malato ha estat un personatge poc conegut a la seva pròpia ciutat, principalment perquè va desenvolupar la major part de la seva carrera professional a l'exterior. Trajectòria i aportació musical Èxits internacionals: Va ser director de la Banda Primitiva de Llíria durant 15 anys, amb la qual va guanyar 12 primers premis i es va proclamar campió mundial de bandes amateurs a Holanda. Transcripcions i arranjaments: Va realitzar més de 62 transcripcions d'obres orquestrals de gran complexitat (com Stravinsky o Txaikovski) per a banda, facilitant que aquestes agrupacions poguessin interpretar repertori simfònic. Estimació per Tarragona: Tot i viure fora, va mantenir un fort lligam amb la ciutat, reflectit en composicions com la sardana Tu i jo i Magí de les Timbales. L'homenatge i el llibre L'autor del llibre, Leuteri Sánchez, exdirector del Conservatori de Música de Tarragona, explica que la seva motivació ha estat treure de l'oblit un músic d'una "categoria excepcional". L'obra és fruit d'una intensa recerca en arxius de Tarragona i Madrid per documentar tota la seva vida, des del naixement fins a la seva mort l'any 1983. "Jo volia que es coneguera per la importància que té, el gran músic que va ser i per l'amistat que hi vaig tenir." Participació de la Banda Unió Musical de Tarragona El president de la banda, el senyor Boada, destaca l'orgull de participar en aquest acte interpretant peces del mestre. També se sumen a la petició de Sánchez perquè una aula del Conservatori porti el nom de Josep Maria Malato com a reconeixement permanent a la seva figura.

  • 46'

    Balanç del primer any del tripartit a Tarragona

    Un any del Govern Catalanista i d'Esquerres: Perspectiva de Tarragona L'episodi presenta una taula rodona amb cinc diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya per analitzar la gestió del primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) i els pressupostos per al 2005. El debat reflecteix la forta polarització entre les forces de govern i l'oposició (CiU i PP) pel que fa al repartiment territorial de les inversions. Els Punts de Vista Polítics • L'Oposició (CiU i PP): Denuncia un excessiu centralisme barceloní (la nomenada barcelonitis) i una disminució de la inversió real al Camp de Tarragona. Critiquen la manca de diàleg en la negociació d'esmenes als pressupostos i consideren que el govern està paralitzat per les disputes internes entre els tres socis. • El Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA): Defensa que s'ha produït un canvi de prioritats cap a les polítiques socials (salut i educació) i la sostenibilitat. Destaquen la recuperació de la qualitat democràtica i la normalització de les relacions amb l'Estat després del canvi de govern a Madrid. Temes Clau i Debats Territorials • Inversions i Pressupostos: S'analitza l'increment de la despesa en sectors com la sanitat, citant el nou Hospital del Vendrell o les millores a l'Hospital Joan XXIII. No obstant això, CiU insisteix que el percentatge d'inversió a Tarragona ha baixat respecte a l'etapa anterior. • Projectes Concrets a Tarragona: Es debaten infraestructures i equipaments com: - L'emplaçament de l'Escola Oficial d'Idiomes. - El desplegament dels Mossos d'Esquadra i la seguretat ciutadana. - L'impuls a la Universitat Rovira i Virgili (URV). - La derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i el seu impacte a les Terres de l'Ebre. Qualitat Democràtica i Gestió "Vostès han anunciat per davant que no s'acceptarà cap esmena de l'oposició abans de discutir-les." Aquesta frase resumeix la tensió sobre el tràmit parlamentari. Mentre l'oposició se sent ignorada, el govern defensa que moltes lleis han estat pactades i que s'ha heretat un dèficit ocult que ha obligat a un pla de sanejament de les finances de la Generalitat.

  • 9'

    Agustí Pujol i el comiat de la Federació de Tenis

    Balanç i comiat d'Agustí Pujol En aquesta entrevista, Agustí Pujol, president de la Real Federació Espanyola de Tenis (RFET), comparteix la seva satisfacció per la recent victòria a la Copa Davis i anuncia la seva ferma intenció de no presentar-se a la reelecció el proper gener. Després de 19 anys al capdavant de l'entitat, Pujol considera que ha tancat un cicle d'èxit extraordinari. Punts clau de l'entrevista: La Copa Davis a Tarragona: El trofeu visitarà la ciutat i serà ofert a l'afició durant el partit del Nàstic. Es podrà veure al pavelló poliesportiu i farà una volta d'honor a l'estadi. Final d'una etapa: Pujol afirma que és el moment ideal per deixar la presidència després d'haver assolit els objectius esportius més alts. Situació electoral: L'entrevistat comenta els rumors sobre candidatures alternatives, com la de Pedro Muñoz, i critica moviments territorials que, al seu parer, busquen el poder sense prioritzar la gestió. Futur professional: Tot i que vol dedicar més temps a la família i a la seva professió, no descarta futurs reptes si sorgeixen oportunitats engrescadores. "Avui avanço que la meva intenció és deixar la presidència ja; crec que tot el que havia de fer pel tenis espanyol ja ho he fet." Un llegat d'èxits Pujol descriu la seva trajectòria com a extraordinàriament satisfactòria, destacant que la victòria a Sevilla ha estat la culminació perfecta per marxar amb tranquil·litat de consciència i sense l'ansietat que va viure durant la consecució del primer títol l'any 2000.

  • 9'

    Ambient de Nadal i sortejos al Mercat de Torreforta

    La màgia del Nadal arriba als mercats municipals L'emissora es trasllada al Mercat de Torreforta per copsar l'ambient de les festes de Nadal. El mercat, recentment remodelat, es presenta com un espai modern amb 14 parades àmplies que ofereixen una gran varietat de productes frescos i de qualitat. Campanya "Et pot tocar a tu" L'atracció principal d'aquestes dates és el sorteig de 30 cistelles de Nadal. L'Emili Barceló, president dels paradistes, detalla el funcionament de la iniciativa: Es sortegen una mitjana de 3 cistelles diàries. No hi ha un import mínim de compra; qualsevol client pot rebre una butlleta. Les cistelles inclouen productes clàssics com cava, torrons, neules i vi. Curiositat: No inclouen pernil per respectar la diversitat cultural del barri i evitar situacions incòmodes per a persones que no consumeixen porc. Productes estrella i preus Durant aquests dies, el mercat registra una major afluència de públic, especialment de clients que busquen assessorament personalitzat per als seus àpats familiars. Els productes més demandats són: Carns: Farcits, filet, entrecot, capó i porquet de llet. Peix i marisc: Tot i que el peix fresc és molt buscat, les angules han esdevingut un producte prohibitiu. "Les angules les he vist a 700 i escaig d'euros i he caigut d'esquena... de vegades sembla que certs productes haurien d'entrar per la Seguretat Social." Futur del mercat El mercat afronta el futur amb optimisme amb la propera obertura d'un supermercat de 1.000 metres quadrats i un nou aparcament gratuït amb unes 58 places, convertint-se en una minisuperfície comercial que combina la modernitat amb el tracte proper del comerç tradicional.

  • 15'

    Presentació de l'Agenda i el Calendari 2005 de Tarragona

    Presentació dels Productes de l’EMMC El proper dilluns, el Teatre Metropol acollirà la festa de presentació del calendari i l'Agenda 2005 de Tarragona, organitzada per la revista Entitats amb el lema "Bones Festes, Bona Gent". L'acte és fruit de la col·laboració entre l'àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC). Caràcter Tarragoní i Col·leccionisme L'Agenda de Tarragona: Arriba a la seva cinquena edició com una eina única que inclou les festes locals, horaris d'autobús i calendaris esportius del Nàstic i el CBT. El Calendari: En la seva quarta edició, aposta per un format col·leccionable i canviant cada any. Enguany està dedicat a la "Gent de Tarragona" sota el lema "Tarragona, tu tens entitat". Un Concert Amb 70 Músics La part festiva comptarà amb la participació de dues formacions locals que sumen esforços per oferir un programa musical variat: 1. Banda Juvenil de la Unió Musical de Tarragona: Dirigida per Jordi Massip, interpretaran peces com El fantasma de l'òpera. 2. Conjunt Instrumental del Conservatori de la Diputació: Sota la direcció de Rogeli Rodríguez, oferiran valsos de Sostakovich i Khachaturian. "El que es tractava era de fer bullir l'olla, estar junts i sentir una bona oferta musical aprofitant aquestes dates." L'acte clourà amb una interpretació conjunta de les dues bandes (uns 70 músics a l'escenari) tocant el Brindis de la Traviata i Irlanda.

  • 12'

    El Messies de Händel al Palau de Congressos

    El Messies de Händel inaugura el cicle de Nadal a Tarragona L'emblemàtic oratoris de Georg Friedrich Händel, El Messies, serà interpretat al Palau de Congressos per l'Orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona. Aquest concert no només marca l'inici del cicle de concerts de Nadal, sinó que també commemora el 20è aniversari del cor tarragoní. L'Al·leluia i l'obra completa Un dels punts clau de l'entrevista amb Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, és la democratització de l'obra a través del seu fragment més famós: L'Al·leluia és la peça més reconeguda, però segons Ford, és només un "puntet" dins d'una obra magnífica. Es farà una versió reduïda d'unes dues hores (l'original és molt més llarga). L'estructura consta de tres parts, i l'Al·leluia se situa en el lloc que li pertoca cronològicament, no al final. "Molta gent ve per l'Al·leluia, que és molt impactant, però jo recomano que no vinguin només disposats a esborronar-se amb això, sinó a gaudir d'una obra magnífica." Professionalització i col·laboració local L'entrevista destaca l'evolució de les institucions musicals de la ciutat: Camerata XXI: Ha passat de ser un projecte incipient amb professors i alumnes a una orquestra professional estable. Cor Ciutat de Tarragona: Sota la direcció de Pep Prats, el cor aporta 60 cantaires a l'escenari. Suport institucional: El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i diversos ajuntaments de la província. La importància de la cultura musical Ford reflexiona sobre com la música clàssica arriba al gran públic sovint a través de l'audiovisual i els anuncis. Tot i que ho veu com una via per familiaritzar-se amb melodies refinades, lamenta que de vegades això hagi de suplir la manca de formació musical a les escoles.

  • 12'

    El Mesies de Händel a Tarragona amb Camerata XXI

    Händel arriba al Palau de Congressos L'entrevista a Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, detalla els preparatius per a la interpretació de l'emblemàtic oratori El Mesies de Händel a Tarragona. Aquest concert marca l'inici del cicle de Nadal a la ciutat, fruit d'una col·laboració professional entre l'orquestra i el Cor Ciutat de Tarragona. Més enllà del famós 'Al·leluia' Un dels punts clau de la conversa és la necessitat de valorar l'obra en la seva totalitat. Ford relata una anècdota curiosa sobre el públic que, en el passat, abandonava la sala si no s'interpretava el cèlebre Al·leluia de forma immediata: "L'Al·leluia no és més que un puntet dintre d'una obra magnífica; la gent ha de venir predisposada a gaudir de tot l'oratori." Aspectes destacats de la producció Format: Es presenta una versió reduïda d'unes dues hores per fer-la més accessible, ja que l'obra original és molt extensa. Interprets: Comptarà amb 60 cantaires, 21 músics professionals i quatre veus solistes sota la direcció de Pep Prats. Evolució professional: Ford destaca que, a diferència d'anys anteriors, la Camerata XXI és ara una orquestra totalment professional i estable. Cultura i societat: Es reflexiona sobre com la música clàssica arriba sovint al públic a través de la publicitat, tot i que es lamenta la falta de pes de l'educació musical en els currículums escolars. Detalls del concert El concert se celebrarà demà al Palau de Congressos de Tarragona a les 21:30h, amb una durada prevista de dues hores dividides en tres parts.

  • 4'

    Mercat de Nadal de Valls: Tradició de Capons i Viram

    Celebració del Mercat de Nadal a Valls El cap de setmana del 18 i 19 de desembre de 2004, Valls acull el seu històric Mercat de Nadal (FICAP), una fira amb més de 800 anys d'antiguitat que recupera l'essència de les fires tradicionals. Aquest esdeveniment no només és un punt de venda, sinó que marca l'inici de la temporada del calçot a la capital de l'Alt Camp. Principals Atractius del Mercat El mercat destaca per la seva oferta única i tradicional, centrada en el centre històric (Plaça del Blat, carrer de la Cort i el Pati): Venda d'aus de corral vives: El tret més distintiu és la presència de viram viu (capons, galls dindis, oques i ànecs). Valls és un dels pocs llocs de Catalunya que manté aquesta tradició. Servei d'escorxador: Els compradors tenen l'opció de sacrificar l'animal en un escorxador homologat al moment. Productes artesans: Una àmplia gamma d'objectes ornamentals, figures de pessebre, tions, mels i vins. El Ruc Català: Com a novetat i element típic del pessebre, s'exhibeixen rucs i someres a la Plaça del Blat. Expectatives i Logística L'organització, a càrrec de la Cambra de Comerç i representada per Rafael Castells, preveu una gran afluència: S'espera la visita d'unes 15.000 persones d'arreu de Catalunya, especialment de l'àrea de Barcelona i comarques veïnes. Es recomana l'ús dels aparcaments municipals com el del Barri Vell o l'antic escorxador per facilitar la mobilitat. Cicle Festiu de Valls Aquest mercat és el punt de partida d'un calendari festiu molt potent a la ciutat: "Aquest mercat és el pòrtic d'una sèrie de festes que la ciutat de Valls anirà celebrant durant aquest desembre i el gener." Tres Toms de Sant Antoni: (16 de gener), un dels més concorreguts del país. Gran Festa de la Calçotada: (30 de gener), l'esdeveniment gastronòmic de referència.

  • 39'

    Eudald Carbonell: Ciència, Evolució i Consciència d'Espècie

    Presentació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell explica el propòsit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Segons Carbonell, no es tracta només d'estudiar el passat des d'una vessant disciplinària antiga, sinó d'utilitzar les ciències de la vida i de la terra per generar tecnologia social. L'objectiu és: • Comprendre els canvis climàtics i d'hàbits del passat per aplicar-los al pensament actual. • Analitzar com l'espècie humana s'integra a la biosfera. • Rompre les barreres de les disciplines clàssiques i apostar per la transdisciplinarietat. "Volem transformar el coneixement en pensament." Crítica a les anàlisis socials sense base empírica Carbonell llança una crítica punyent cap a certs àmbits de la sociologia, la psicologia o les tertúlies mediàtiques que analitzen el present sense una fonamentació científica sòlida. Considera que moltes d'aquestes anàlisis són inconsistents i que sovint serveixen només per justificar un sistema consolidat que ens porta cap a la destrucció. La importància de la ciència aplicada • La societat ha d'utilitzar la ciència per conèixer el seu propi funcionament social. • Només el mètode científic (assaig-error, empirisme i teoria) té la capacitat d'explicar la realitat i evitar que caiguem pel "cingle" de l'extinció. Consciència d'Espècie i Humanització El debat se centra en el concepte d'humanització, un procés en el qual l'espècie encara es troba immersa. • L'ús de la tècnica: Carbonell afirma que el que realment ens fa humans és la tecnologia i la capacitat de relacionar-nos mitjançant estructures complexes, i no la biologia bàsica. • Socialització del coneixement: La clau per resoldre problemes globals (fam, guerres, malalties) és que el progrés científic i tecnològic arribi a tothom de manera equitativa. • El futur de les relacions: L'entrevistat reflexiona sobre com el coneixement acabarà sent més rellevant que aspectes biològics com el sexe, ja que el saber és un patrimoni que no cansa i no té edat. Reptes de la Modernitat i Sentit Comú Es discuteixen temes d'actualitat sota una òptica racionalista: • Ecologisme i sostenibilitat: Crítica a l'ecologisme "barat" i a la por irracional als transgènics. L'autor advoca per l'obvietat i el sentit comú (per exemple, no abocar residus tòxics als rius no per ideologia, sinó per perill real i objectiu). • Energia i seguretat: Acceptació de tecnologies com la nuclear sempre que s'eliminin els riscos per negoci i es prioritzi l'eficàcia com a espècie. • Globalització: Crítica al capitalisme per ser "antiglobalitzador" en l'àmbit humà (fronteres, lleis d'estrangeria) mentre hi ha una sola espècie al planeta.

  • 19'

    Balanç de José Antonio Rodríguez com a comissari en cap

    Comiat i balanç de cinc anys al capdavant de la Policia Nacional José Antonio Rodríguez Chicol, comissari en cap de la Policia Nacional a Tarragona, tanca una etapa de pràcticament cinc anys per emprendre un nou repte professional a l'ambaixada de Veneçuela, a Caracas. En aquesta entrevista de comiat, analitza l'evolució de la seguretat ciutadana i els reptes que leaves al seu successor. L'evolució de la delinqüència i el crim organitzat El comissari destaca un canvi significatiu en el perfil delinqüencial des de l'any 2000: - Grups organitzats: El principal repte actual és la professionalització de la delinqüència, que actua com un "negoci" estructurat. - Internacionalització: Ha augmentat la presència de grups estrangers, un fenomen comú a tota la franja mediterrània. - Violència de gènere: S'ha detectat un increment de denúncies, fruit d'una major sensibilització social i de les millores legals que animen les víctimes a trencar el silenci. Coordinació policial i manca d'efectius Rodríguez Chicol reconeix que la falta de personal ha estat un punt crític durant el seu mandat, tot i que subratlla la importància de la cooperació: - La col·laboració amb els Mossos d'Esquadra ha estat totalment positiva per pal·liar el dèficit d'agents. - Manté que la coordinació amb la Guàrdia Urbana de Tarragona ha estat excel·lent durant aquest lustre. Un compromís moral amb la víctima Respecte a l'ús de les dades, el comissari es mostra cautelós amb el triomfalisme estadístic: "No li serveix de res que li diguis a una víctima que els delictes han baixat un 30%; per a ella, el delicte ha estat del 100%." Finalment, l'entrevistat expressa la seva satisfacció personal per l'acollida de la ciutat i recomana al seu successor mantenir la línia de servei directe als ciutadans de Tarragona.