Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

829-840 de 1247
  • 21'

    Projecte educatiu i preinscripció escolar a Tarragona

    L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament, aborda els pilars fonamentals de la planificació educativa actual a la ciutat de Tarragona, destacant el nou rumb del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) i els detalls del procés de preinscripció. Eixos del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) Després de dos anys de treball, s'han presentat les ponències marc que defineixen Tarragona com a ciutat educadora. El projecte s'estructura en set àmbits transversals que inclouen valors, cultura, salut, patrimoni, convivència, món laboral i noves tecnologies. Objectiu principal: Millorar la coordinació entre els nombrosos recursos i estaments que ja operen a la ciutat. Noves eines: Creació d'un mapa de recursos educatius, un portal educatiu únic i un programa d'activitats pedagògiques. Participació: Més de 100 ciutadans han format part dels grups de treball per detectar mancances i potenciar les activitats existents. Procés de preinscripció i matriculació Es detalla el calendari i els criteris per als 1.360 infants de 3 anys que s'incorporen al sistema, així com per a primària i secundària: Calendari clau: Les sol·licituds finalitzen el 30 d'abril, amb llistes definitives el 12 de maig i matriculació del 31 de maig al 4 de juny. Criteris de prioritat: Enguany, el fet de tenir germans al centre (40 punts) preval sobre la proximitat del domicili. Llars d'infants: Les municipals tindran un calendari propi al maig. S'ha valorat molt positivament el funcionament de les noves llars del Serrallo, el Miracle i Sant Salvador. Futur de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Sobre la polèmica de la ubicació de l'EOI, la regidora es mostra favorable a la proposta de la Generalitat de recuperar el projecte de la zona universitària de Sant Pere i Sant Pau. "És un lloc idoni amb una població estudiantil importantíssima i una comunicació excel·lent."

  • 7'

    Concert de l'OBC al Palau de Congressos de Tarragona

    Concert de l'OBC i estrena de Joan Guinjoan L'entrevista a Ernest Martínez Izquierdo, director de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), se centra en el concert que tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona. Aquest esdeveniment és especialment rellevant perquè servirà per posar a prova la nova acústica de la Sala August. Punts clau del programa musical El repertori seleccionat per a l'ocasió destaca per la seva varietat i espectacularitat: Estrena absoluta a Tarragona: El concert per a clarinet i orquestra del compositor tarragoní Joan Guinjoan, una obra complexa encarregada per la mateixa orquestra. Inici amable: Una peça d'un compositor nord-americà contemporani influenciada per l'estil de John Williams. Gran final: La cantata Alexander Nevsky de Prokófiev, que comptarà amb la participació de l'Orfeó Català, oferint una sonoritat massiva i expressiva. Sobre la remodelació acústica Martínez Izquierdo explica la importància de l'acondicionament acústic de la sala. L'espai original era excessivament sec, adequat per a conferències però deficient per a la música simfònica, la qual requereix: "Els instruments necessiten molta ressonància perquè es fusionin uns als altres amb el so i creïn una pasta homogènia." L'actual projecte de remodelació busca precisament aquesta reverberació necessària per a un so global i de qualitat.

  • 17'

    Eleccions Europees i l'ampliació de la Unió Europea

    Context Electoral i Institucional El 19 d'abril es van convocar oficialment les eleccions al Parlament Europeu pel proper 13 de juny. Aquestes eleccions tanquen un cicle electoral iniciat amb les municipals. La delegada a Tarragona del Patronat Català Pro Europa, Maria Tàrrega, explica el funcionament de la cambra: Sufragi directe: És l'única institució europea on els ciutadans trien directament els seus representants. Organització per ideologies: Els diputats no s'agrupen per nacions, sinó per grups polítics (actualment n'hi ha 7). Forces actuals: El Partit Popular Europeu ostenta prop del 40%, seguit del Partit Socialista amb un 30%. Circumscripció única: A l'Estat espanyol s'escolliran 54 eurodiputats sota una llista única per a tot el territori. Funcions del Parlament Europeu Tot i que sovint és desconegut, el Parlament té poders clau en el joc institucional: Pressupost: És la seva gran eina; ha d'aprovar la distribució de fons per a totes les polítiques comunitàries. Control: Fiscalitza la labor de la Comissió Europea (encapçalada per Romano Prodi) i del Consell de Ministres. Mandat: Els diputats són escollits per un període de 5 anys. "El Parlament Europeu aporta l'element democràtic a les institucions de la Unió." L'Ampliació dels 25: Repercussions a Tarragona L'1 de maig la UE passarà de 15 a 25 estats membres, incorporant 75 milions de nous ciutadans. Aquest fet té conseqüències directes per a les comarques tarragonines: Fons estructurals (FEDER): S'espera un reajustament a la baixa dels fons rebuts, ja que els nous països de l'est tenen necessitats més urgents i el sostre pressupostari es manté. Competitivitat empresarial: El 80% de les exportacions de Tarragona van a la UE. Ara, les empreses locals competiran en igualtat de condicions amb els nous estats dins el mercat comú. Mobilitat laboral: Tot i que hi haurà llibertat de circulació, s'han establert períodes transitoris per evitar moviments massius ràpids, tot i que l'experiència prèvia (1986) indica que la immigració sol ser menor de l'esperada. Estratègies de Futur El Patronat recomana a les empreses analitzar el seu avantatge competitiu, apostar per la innovació i la qualitat, i veure l'ampliació no només com una amenaça, sinó com una oportunitat per trobar nous proveïdors i mercats.

  • 15'

    Ajuts de Repsol IPF per al Seguici Popular de Tarragona

    Preservació de la Cultura Popular a Tarragona Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol IPF a Tarragona, presenta un nou programa d'ajudes destinat a la recuperació i restauració d'elements del seguici popular, especialment els vinculats a les festes de Santa Tecla. Detalls de la Convocatòria Dotació Econòmica: S'ha establert un paquet de fins a 6.000 euros anuals. Objectiu Principal: Finançar projectes de recuperació d'elements documentats històricament o la millora de vestuari i estructures ja existents. Flexibilitat: Tot i que es prioritza un únic projecte potent, l'ajuda es pot fragmentar si es presenten diverses iniciatives d'interès. Terminis: El període de presentació finalitza el 15 de maig. No cal un projecte totalment acabat, sinó comunicar la intenció i la idea base. Assessorament i Selecció Aquesta iniciativa no és aïllada, ja que la companyia col·labora des de l'any 2000 amb entitats com el Ball de Diables Infantil o la Cucafera Petita. Per garantir el rigor, s'ha creat una comissió assessora formada per experts en cultura tradicional. "El que perseguim és que la col·laboració es vegi, que la gent de Tarragona visualitzi el fruit d'aquest esforç quan comenci la festa major." L'objectiu final és donar suport a l'esforç de les entitats i familiars que mantenen viva la tradició, assegurant que el patrimoni cultural de la ciutat continuï creixent de forma sostenible i professional.

  • 35'

    Arola i Cossetània: L'edició al Camp de Tarragona

    La Situació de les Editorials Tarragonines En aquesta conversa, l'Alfred Arola (Arola Editors) i el Jordi Ferrer (Cossetània Edicions) analitzen el panorama actual de la indústria editorial fora de Barcelona. Els directors destaquen que, tot i el pes mediàtic de la capital, les editorials del Camp de Tarragona han assolit la majoria d'edat i han trobat el seu espai a les llibreries de tot el país. Reptes i Estratègies de Mercat • Competència amb les grans empreses: Malgrat les dificultats per accedir als grans mitjans de comunicació d'abast nacional, les editorials locals compensen aquesta barrera amb una gran especialització. • Estandardització del consum: El món del llibre ha entrat de ple en les dinàmiques de consum de masses, similar al sector musical o automobilístic, on hi ha una producció constant i una gran oferta. • Socialització de la cultura: L'augment de l'alfabetització i l'accés a la universitat ha provocat que molta més gent escrigui, tot i que això també implica que calgui fer una tria més estricta de la qualitat. El Mercat del Llibre en Català i el País Valencià Els editors expressen la seva preocupació pel mercat al País Valencià, el qual consideren que s'ha vist perjudicat per decisions polítiques i pel secessionisme lingüístic. "S'ha fet molt malament políticament... estem fent un mal favor a la cultura i a l'economia de la indústria cultural." Defensen la unitat de la llengua com una eina econòmica de supervivència: ampliar el mercat de 6 milions d'electors potencials a 9 milions és vital per a la viabilitat dels projectes. Sant Jordi i l'Especialització • Impacte de la Diada: Sant Jordi representa entre el 20% i el 30% de la facturació anual. Tot i això, els editors adverteixen sobre la saturació i la dificultat per visibilitzar títols que no siguin mediàtics durant aquesta jornada. • Forats de mercat: Les dues editorials han apostat per nínxols específics: - Arola: Referent en l'edició de teatre contemporani i clàssics locals. - Cossetània: Líder en col·leccions de gastronomia, rutes d'excursió i assaig. Col·laboració en lloc de Competència Ambdós editors subratllen la seva relació de cooperació. Han sumat esforços en promocions conjuntes i coincideixen que, en un mercat tan fragmentat, la col·laboració és més beneficiosa que la competència directa.

  • 40'

    25 anys del primer Ajuntament democràtic de Tarragona

    Memòria històrica i transició a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de les eleccions municipals de 1979, reunint els protagonistes del primer consistori democràtic després de la dictadura. La conversa barreja la vida quotidiana de l'època amb els reptes polítics d'una ciutat en plena transformació. La vida quotidiana i l'oci el 1979 • La ciutat comptava amb cinc discoteques principals: Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion i la boat del Lauria. • Es recorden espais emblemàtics com la sala de festes Màxims i el Cafè Cantant, punt de trobada per a cantautors sud-americans. El paper de la dona i el feminisme "Jo vaig entrar per reafirmar la vigència del feminisme i que la dona tingués veu i vot." Teresa Batet, l'única regidora en aquell consistori, reflexiona sobre la seva presència com una acció reivindicativa en un entorn absolutament masculinitzat. Els tertulians coincideixen que, tot i el companyerisme, la igualtat de sexes era encara una assignatura pendent i la dona no tenia un paper actiu en la política institucional. Reptes i precarietat de l'Ajuntament Democràtic Els convidats, encapçalats pel primer alcalde Josep Maria Requesens, recorden les dificultats extremes dels primers anys: • La crisi de l'aigua salada: Tarragona era coneguda com la "ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua corrent, que sobrava fins i tot els electrodomèstics. • Manca de recursos: El pressupost era de només 300 milions de pessetes i el Crèdit Local estava esgotat, obligant a buscar finançament extern (com el crèdit de la Caixa de Catalunya per al pàrquing de Saavedra). • Inexperiència política: Molts es definien com a "aficionats" que venien de la clandestinitat o de tradicions familiars, però sense experiència en la gestió pública directa. Reivindicacions veïnals i solidaritat El testimoni de Francesc Xammar destaca la importància de les candidatures veïnals. Els barris de la perifèria, formats per la immigració, vivien situacions precàries: • Manca de claveguera, asfalt, escoles i centres sanitaris. • Un esperit de solidaritat veïnal molt fort que, segons els tertulians, s'ha anat perdent amb el benestar material actual. • La transició de l'exigència al carrer a la gestió institucional va generar una etapa inicial d'eufòria seguida d'una certa desil·lusió en veure que els canvis no podien ser immediats.

  • 18'

    Memòria dels 25 anys dels ajuntaments democràtics

    Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol recorden l'ambient social i polític de l'any 1979, coincidint amb el 25è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a Tarragona. Nostàlgia i context sociocultural L'episodi s'inicia amb un repàs dels referents culturals i històrics que marcaven l'època: * Música i Televisió: Es recorda el pas de Betty Missiego per Eurovisió, l'èxit de l'Hallelujah d'Israel i sèries com Dallas, Los Róper o Heidi. * Cinema: L'aparició de pel·lícules de Pajares i Esteso conviví amb el cinema d'autor de Woody Allen o Pasolini, sovint en sales d'art i assaig que més tard esdevindrien sales de cinema X. * Fets Històrics: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia del PSOE al marxisme i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. El naixement del periodisme electoral Els convidats narren com van viure la cobertura de les eleccions sense precedents prèvies: * Autoaprenentatge: Van haver d'inventar terminologies com el "ball de l'escó" i buscar mètodes per obtenir dades ràpides recorrent les seus dels partits, ja que l'administració era molt lenta. * Mètodes artesanals: En una era sense mòbils ni internet, les trucades es feien des de cabines telefòniques i el recompte del PSUC era el més fiable pel seu sistema de mostreig de taules. Dinàmica política dels primers ajuntaments Es destaca la transformació de la gestió municipal: * Dels 10 minuts als debats maratonians: Els plens del franquisme eren tràmits ràpids, mentre que els nous consistoris debatien temes clau com la municipalització de l'aigua fins a la mitjanit. * Polítics vocacionals: Es defineix els regidors de l'època com "amateurs que entrenaven cada dia", persones molt entregades que buscaven sumar per la ciutat per sobre de les sigles. "No es va acabar el franquisme de cop, però va desaparèixer la figura que aglutinava una sola manera d'entendre la vida i l'entorn."

  • 7'

    Tarragona 1979: La transició cap a la democràcia municipal

    Context històric i social de 1979 El programa especial de Tarragona Ràdio rememora els 25 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. L'historiador Jordi Piqué analitza una època marcada per l'efervescència política i el canvi social profund. Una ciutat en creixement meteòric Tarragona havia experimentat una transformació demogràfica sense precedents abans de l'arribada de la democràcia: La població es va duplicar en només 15 anys (de 43.500 a més de 100.000 habitants). Aquest creixement va ser impulsat per la indústria petroquímica, el turisme i la construcció. L'arribada d'immigració, principalment d'Andalusia, va crear dues Tarragones: el nucli urbà i els barris perifèrics amb greus mancances de serveis i transport. L'economia i el mercat laboral Malgrat la industrialització, el 1979 va ser un any de crisi econòmica internacional que va afectar severament la regió: L'aparició de l'atur com un problema social de primer ordre. Expedients de crisi en empreses emblemàtiques com Servi o Helena. Una estructura laboral centrada en el sector serveis (51%) i la indústria (29%), amb una pèrdua d'importància del sector primari. La comunicació política d'una època Els primers comicis es descriuen amb una certa nostàlgia per la seva ingenuïtat: "Probablement aquells missatges eren més espontanis, i també més sincers, perquè no hi havia experiència en campanyes ni agències publicitàries." Els joves de l'època participaven activament de formes molt directes, com enganxant cartells electorals pels carrers per guanyar alguns diners, reflectint una política molt més artesanal que l'actual.

  • 25'

    25 anys de política a Tarragona: de la Transició a la democràcia

    Tertúlia commemorativa: 25 anys d'ajuntaments democràtics L'episodi aplega dues figures clau de la política tarragonina, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor i president del Port, Josep Anton Burgasé. Tots dos repassen la seva trajectòria ininterrompuda des de les primeres eleccions municipals de 1979. L'evolució de la imatge i el protocol Es discuteix com ha canviat la percepció de l'autoritat a través de la vestimenta. Els convidats recorden anècdotes sobre l'ús de texans en els primers anys i com el ciutadà exigia una imatge més formal per representar la institució amb dignitat. • El pas de la indumentària informal dels anys 70 al vestit i corbata actual. • La transició d'un simbolisme progressista a un respecte institucional més rígid. Els perills de la Transició i el canvi de règim La conversa s'endinsa en la complexitat dels primers anys de democràcia, recordant que no va ser un procés fàcil ni exempt de riscos físics: • Manifestacions de la Guàrdia Urbana vinculades a l'extrema dreta que van arribar a perseguir regidors. • L'hostilitat d'alguns sectors militars i policials davant els nous representants democràtics. • La figura del periodista Roca Garcia com a icona de la premsa que va viure el canvi de règim. "Usted lo que hace es saludarme militarmente." La professionalització de la política Es debat sobre si la política actual ha perdut l'idealisme dels inicis en favor d'una gestió més tècnica i professional. Els interlocutors coincideixen en el fet que: • Els primers alcaldes van haver de dedicar-se plenament al càrrec, creant una nova classe política. • La generació de la Transició va viure la consolidació, mentre que les actuals viuen la democràcia plena. • La dificultat del relleu generacional a causa de l'experiència acumulada pels veterans. Anècdotes i memòria històrica El programa tanca amb records més personals, com la visita de Nadal a l'empresa de pompes fúnebres on va provar el "model Carrero Blanco" de taüt, o viatges conjunts que simbolitzen la bona relació personal malgrat les diferències ideològiques.

  • 14'

    Francesc Chamar: Solidaritat Internacional i Memòria Democràtica

    Trajectòria i compromís social de Francesc Chamar Francesc Chamar, conegut activista social tarragoní, es prepara per a un canvi d'etapa vital rellevant. Després d'anys de dedicació al teixit veïnal de Tarragona, especialment al barri de la Floresta, assumeix ara la Secretaria Internacional del Comitè de Solidaritat Oscar Romero. Missió a l'Amèrica Llatina Destinació: Tindrà la seva seu a la Universitat Centroamericana de Managua (Nicaragua). Durada: Es preveu una estada de dos anys coordinant una xarxa internacional de grups solidaris. Referents: Chamar treballarà sota el paraigua de figures com el bisbe català Pere Casaldàliga i el mexicà Samuel Ruiz, ambdós presidents honoraris de l'organització. L'arribada dels ajuntaments democràtics (1979) L'entrevista coincideix amb la commemoració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics a Tarragona. Chamar recorda la seva etapa com a regidor electe per la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV): Origen del moviment: El col·lectiu va néixer de la necessitat de dotar els barris de serveis bàsics (escoles, sanitat, asfaltat i telèfon) que havien estat negats durant la dictadura. Èxit electoral: Van aconseguir dos consellers, representant una línia ideològica que alguns consideraven radical per la seva defensa directa de l'autoorganització popular. Transició i eufòria: Descriu el ple de constitució del 19 d'abril com un moment d'eufòria col·lectiva i satisfacció per haver assolit un objectiu històric. Reflexió sobre la participació ciutadana Chamar estableix una comparativa crítica entre la democràcia participativa d'aquells anys i l'actualitat: "Abans es dipositava el vot i se seguia molt de prop els representants; ara la gent és més individualista i hi ha un cert desencís." Finalment, l'activista recorda amb humor el seu cessament com a tinent d'alcalde d'informació per part de l'alcalde de l'època, a causa de la seva insistència excessiva en informar i fer participar directament els veïns en la gestió municipal.

  • 46'

    2004-04-16 ESPECIAL 02 AJUNTAMENTS

    Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi commemora el 25è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a la ciutat de Tarragona. A través d'una tertúlia nostàlgica i periodística, es repassa com va canviar la vida social, política i mediàtica de la ciutat durant la transició. El context del canvi de règim El programa se situa en la memòria de l'any 1979, un any marcat per fets històrics com la invasió soviètica d'Afganistan o la renúncia al marxisme del PSOE. • Cultura popular: Es recorda el festival d'Eurovisió d'aquell any i sèries mítiques com Dallas, Los Roper o Heidi. • Cinema local: Les sales de cinema de Tarragona passaven del cinema d'autor i art i assaig a les sales X, reflectint l'obertura de l'època. El periodisme de la Transició Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol expliquen com va ser la cobertura d'aquelles primeres eleccions amb una manca total de referents previs. • Es va haver de fer un procés d'autoaprenentatge per entendre conceptes com l'escrutini. • No hi havia telèfons mòbils ni enquestes; els resultats es coneixien anant a les seus dels partits com el PSUC, que feien recountes propis molt fiables. • Les campanyes es vivien amb un ambient casolà: > "A les seus dels partits, els entrepans i les truites les feien les afiliades i companyes; era tot molt proper". L'anecdotari polític: Nadal i Burgessé L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Josep Anton Burgessé aporten la seva visió com els representants més veterans que han estat 25 anys ininterromputs al consistori. • La professionalització: Reflexionen sobre el pas d'una política idealista i amateur a una de professional i pràctica. • La importància de les formes: S'expliquen anècdotes sobre la indumentària; del regidor que entrava amb texans i el guàrdia no el deixava passar, fins a la decisió de l'alcalde de portar sempre corbata per respecte a la institució. • L'anècdota del taüt: L'alcalde Nadal explica de forma divertida com va arribar a tancar-se dins d'un taüt model "Carrero Blanco" durant una visita a l'empresa de pompes fúnebres per demostrar que no tenia por.

  • 53'

    2004-04-16 ESPECIAL 01 AJUNTAMENTS

    Commemoració de la Constitució dels Ajuntaments Democràtics (1979-2004) L'episodi especial de Tarragona Ràdio celebra el 25è aniversari de la constitució del primer ajuntament democràtic de la ciutat després de la dictadura. Reuneix protagonistes històrics per fer un exercici de memòria històrica i analitzar la transformació social i política des del 19 d'abril de 1979. El Context de la Tarragona del 79 La ciutat vivia una situació complexa marcada per: • Un creixement demogràfic meteòric (la població es va doblar en 15 anys, arribant als 110.000 habitants). • La manca de serveis bàsics als barris perifèrics, habitats majoritàriament per immigrants. • La convivència amb una crisi econòmica internacional que va disparar l'atur. • Problemes endèmics com l'aigua salada que sortia de les aixetes domèstiques. Els Protagonistes de la Transició Local El programa compta amb la presència de figuras clau del primer consistori: • Josep Maria Requesens (PSC), el primer alcalde democràtic. • Teresa Batet (CiU), l'única dona regidora l'any 1979. • Representants d'altres forces com Josep Sendra (CiU), Àngel Ballver (Centristes de Catalunya) i Josep Anton Baixeres (PSUC). Desafiaments i Governança Els convidats recorden la naturalesa de la seva activitat inicial: "Érem aficionats i prou, perquè de política no en sabíem res des del punt de vista de la gestió pública." Els punts més destacats de la conversa inclouen: • Pobresa de recursos: L'ajuntament disposava d'un pressupost de només 300 milions de pessetes per a una ciutat amb necessitats gegantines. • Esperit Reivindicatiu: El consistori funcionava com una olla de pressió, amb manifestacions i exigències diàries de veïns que demanaven asfalt, escoles i centres sanitaris. • Feminisme incipient: Teresa Batet destaca el seu paper per reafirmar els drets de la dona en un entorn totalment masculinitzat. • Candidatura Veïnal: S'analitza el paper de la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV), liderada per Francesc Xamart, com un moviment clau per portar les necessitats dels barris marginats al ple.