Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

961-972 de 1247
  • 15'

    Voluntariat digital: Gent gran i nens amb discapacitat

    Cooperació intergeneracional a través de la informàtica L'activitat "Ajuda'm, jo també ho puc fer", impulsada per la Fundació La Caixa, estableix un pont entre la gent gran i els alumnes de l'Escola d'Educació Especial Sant Rafael de Tarragona. Aquest projecte transforma els avis de l'esplai, que prèviament s'han format en noves tecnologies, en voluntaris i mestres informàtics per a infants amb discapacitats psíquiques. Beneficis del projecte Enriquiment personal: Els voluntaris (Salvador Torres, Josep Vargas i José María Martínez) destaquen que aquesta tasca els allunya de la passivitat de la jubilació i els connecta amb la joventut. Trencament de bloquejos: S'han documentat casos d'èxit on el contacte amb l'ordinador i la calidesa dels avis han ajudat a alumnes amb dificultats de comunicació a expressar-se per primera vegada. Alfabetització digital: L'ús de l'ordinador serveix per a molt més que l'entreteniment; és una eina vital per a la comunicació (e-mails amb familiars a l'estranger) i el disseny. Una perspectiva humana sobre la tecnologia L'experiència subratlla que no hi ha barreres d'edat per aprendre: des de voluntaris que superen els 80 anys fins a nens que troben en la informàtica una via d'integració. Com diuen els protagonistes: "Això de professor... no som professors. Però mica a mica vas fent aquesta amistat i el somriure. Es creen vincles entre un nen i una persona gran davant l'ordinador." L'èxit pedagògic ha estat tan notable que fins i tot els professors del centre especial s'han sorprès de l'adaptació i l'entusiasme dels nens quan surten de l'aula convencional per anar a l'esplai.

  • 28'

    Intervencions en el Patrimoni Arqueològic de Tarragona

    Gestió del Patrimoni i Turisme a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha decidit destinar una part del seu superàvit municipal del 2003 a la preservació i promoció del patrimoni mundial i el turisme. La tinent d'alcalde, Mària Mercè Martorell, detalla un ambiciós pla d'actuacions que busca millorar l'experiència del visitant i conservar les restes romanes. Projecte de la Plaça del Pallol: El Punt d'Acollida La intervenció més destacada és la transformació de l'entorn de la plaça del Pallol en el gran centre de recepció de turistes: • Torre Cefos: Es convertirà en una oficina d'informació compartida entre turisme i patrimoni. Això permetrà eliminar el poliedre informatiu actual de davant de la muralla. • Volta del Pallol: Després de 7 anys tancada per humitats, es preveu reobrir-la per albergar la maqueta de la Tarragona Romana més gran del món (uns 21-22 m²), un element clau per entendre la configuració del Fòrum Provincial. • Cal Agapitu: Es procedirà al sanejament de l'interior del convent i a la museïtzació del mur romà de 14 metres d'alçària que es conserva en el seu pati interior. Millores a la Muralla i accessibilitat Un dels objectius principals és l'alliberament visual de la Muralla i la millora dels accessos: Actuacions clau: • Trasllat de l'Estàtua de l'Adam: S'ha obtingut el permís per moure la polèmica escultura a la zona dels Quatre Garrofers, recuperant la visió neta del monument. • Dobles accessos: Es crearà una nova guixeta a la zona de Torroja per facilitar l'entrada des del pàrquing d'autobusos. • Accessibilitat universal: Instal·lació de rampes per permetre la visita de persones amb mobilitat reduïda tant a la Muralla com a l'Amfiteatre. Segona fase de l'Amfiteatre El projecte per a l'Amfiteatre inclou millores tècniques i divulgatives finançades entre l'Ajuntament, la Generalitat i els fons FEDER: "Volem que l'Amfiteatre tingui un sistema de drenatge eficaç per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses i protegir els seus fonaments." • Museïtzació de les voltes: Instal·lació de maquetes i audiovisuals explicatius. • Connexió amb la façana marítima: Previsió d'un futur accés directe des del passeig marítim quan s'executi el soterrament de la via del tren.

  • 13'

    La Jove Cambra de Tarragona i el futur de la joventut

    Presentació de la Jove Cambra de Tarragona En aquesta entrevista es presenta la tasca de la Jove Cambra de Tarragona (JCT), una entitat no governamental orientada a joves d'entre 18 i 40 anys. El seu president, Gerard Munguió, acompanyat del vicepresident Òscar Jossa i el senador Joan Iniesta, expliquen que el motor de l'associació és la formació a través de l'acció. L'entitat forma part de la Junior Chamber International (JCI), present a més de 120 països, i treballa en dues línies principals: * Comunitat: Projectes per millorar la ciutat de Tarragona i el país. * Formació individual: Creixement personal i professional dels seus membres (júniors). El Debat Electoral: "Parlem de Joventut" Un dels punts centrals de l'episodi és l'anunci d'una taula rodona electoral organitzada per la JCT. L'objectiu és traslladar les inquietuds dels joves a l'agenda política actual: Data i lloc: Demà a les 19:00 h a la Sala de Graus de la URV (Avinguda Catalunya). Participació: Comptarà amb representants de cinc grups polítics. Propòsit: Crear un fòrum on els joves puguin preguntar directament als polítics sobre les seves propostes en matèria de joventut, sovint oblidades en els programes generals. "Pensem que és important que es pugui parlar de joventut a dintre dels programes dels partits polítics... anem a crear un fòrum on puguem debatre aquestes propostes." Projectes i Estructura de l'Entitat L'any 2004 es planteja com un període de reactivació per a la JCT. Entre les activitats previstes destaquen: 1. El tradicional Sopar de Sant Jordi, on es presentarà un llibre sobre la història de l'entitat. 2. L'organització de l'Assemblea de Mig Any de les Joves Cambres de Catalunya a Tarragona el 19 de juny. 3. Programes temàtics sobre la indústria química i les energies renovables. Finalment, s'aclareix la figura del Senat, un reconeixement honorífic i vitalici per a membres que han destacat en la seva trajectòria dins la organització, i s'especifica que, tot i el nom, no tenen vinculació orgànica amb la Cambra de Comerç.

  • 22'

    Tasques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de Tarragona

    Control de Salut Pública a Tarragona Tècniques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona expliquen les diverses campanyes de control i prevenció que realitzen de forma continuada a la ciutat per garantir la salubritat i el benestar ciutadà. Seguretat Alimentària El control alimentari és un dels pilars de la seva activitat, destacant especialment: Menjadors escolars: Es realitzen inspeccions visuals i recollida de mostres sense avís previ a guarderies, col·legis i instituts per analitzar la qualitat microbiològica. Control de temperatura: És un factor crític; es vigila que la cadena de calor superi els 60-70 graus i que la refrigeració sigui constant en productes freds. Establiments diversos: Campanyes en xarcuteries (formatge fresc), bars, restaurants i establiments de productes congelats. Acreditació del Laboratori L'equip destaca amb orgull l'obtenció de l'acreditació de l'entitat ENAC sota la norma ISO 17.025. Aquest és un segell de qualitat internacional que valida la competència tècnica del laboratori per realitzar analítiques amb validesa legal davant de jutges i institucions internacionals. Control d'Espais Públics i Plagues La unitat també supervisa altres àmbits de risc sanitari: Zones d'oci: Control de sorrals en parcs i escoles, així com inspeccions mensuals a piscines i vestuaris públics per avaluar el sistema de neteja. Protecció animal: Inspecció de botigues d'animals per evitar la venda compulsiva i garantir que no s'exposin mascotes en aparadors, complint la nova llei de protecció animal. Plaga d'estornells: Es proposa un nou sistema ecològic basat en sons d'alerta (estridents i dissuasius) per desplaçar les colònies d'estornells de zones emblemàtiques com la Rambla sense fer-los mal. "L'acreditació laboratori és la prova que estem treballant bé i ens dóna un reconeixement a nivell internacional."

  • 19'

    Josep Maria Pallàs i el futur de l'ensenyament al Camp de Tarragona

    Entrevista a Josep Maria Pallàs El nou delegat d'ensenyament de la Generalitat a Tarragona, Josep Maria Pallàs, descriu el panorama educatiu actual com un escenari de potencialitats enormes però sotmès a tensions crítiques. Reptes del Sistema Educatiu Pallàs identifica diversos factors que han portat el sistema a una "situació límit": Inestabilitat legislativa: L'abús de canvis i reformes fetes amb massa presses i poc finançament. Pressió demogràfica: Increment inesperat d'alumnes, amb exemples com els 400 nous nens i nenes a Reus a mig curs. Canvi generacional: Alumnes amb perfils diferents, marcats per la cultura audiovisual i horaris familiars limitats. El paper de la societat i el professorat L'entrevistat reivindica la figura del professor com un professional vocacional que necessita més confiança i recursos. També obre el debat sobre la conciliació: "Potser valdria la pena plantejar-nos que sigui l'horari laboral el que s'adapti a la realitat escolar, perquè la primera escola és la família." Integració i Escola Concertada Un dels punts clau és l'aposta per una escola integradora. Pallàs critica la desigualtat en l'escolarització d'estrangers a Tarragona (1.100 a la pública enfront de 200 a la concertada) i defensa que: Tots els centres que reben fons públics han de ser un reflex de la societat. Els pares tenen dret a triar escola, però les escoles no tenen dret a triar els alumnes. Infraestructures al territori Pel que fa a obres concretes: * Es confirma la prioritat del nou Institut de Bonavista. * Es preveu la necessitat de noves escoles a la zona de l'Hospital Joan XXIII i millores a la zona de Ponent (Pobla de Mafumet/La Floresta). * Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, es mostra prudent i aposta per un debat seriós abans de prendre decisions definitives.

  • 17'

    Nova Estratègia i Temporada 2004 de Port Aventura

    Consolidació i nova visió comercial El nou director comercial de Port Aventura, José Blanco, detalla les línies mestres per a la temporada 2004. L'objectiu principal és la transició de ser només un parc temàtic a consolidar-se com una destinació turística integral (Universal Mediterrània), integrant el parc temàtic, el parc aquàtic i els seus hotels. Apostes clau per a la proximitat i el mercat exterior Fidelització local: Es redueix el preu del passi de temporada a 99 euros per a adults i s'amplien els avantatges, com descomptes en restauració i accés a altres parcs com la Warner a Madrid. Expansió internacional: Es pretén créixer en els mercats francès, britànic i alemany mitjançant campanyes específiques de visibilitat. Infraestructures i aliances estratègiques L'entrevista subratlla la importància de les comunicacions per a l'èxit del complex: Vols de baix cost: Implicació directa en les negociacions amb companyies com Ryanair i Hapag-Lloyd per incrementar les freqüències a l'aeroport de Reus. Binomi Oci-Cultura: Voluntat expressa de potenciar la relació amb la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni de la humanitat, buscant sinergies entre el turisme d'atraccions i el cultural. Previsions per al 2004 "No som ja només un parc temàtic, estem en fase de posicionar-nos com una autèntica destinació en tota la seva amplitud." Calendari: Obertura del parc el 20 de març, amb continuïtat diària a partir del 27 de març fins al 6 de gener. Creixement: Es preveu un increment moderat i racional d'un 3% en les xifres globals de visitants i pernoctacions.

  • 18'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb la Casa d'Andalucía

    Actes Commemoratius del Dia d'Andalusia La Casa d'Andalucía de Tarragona, representada pel seu president Manuel López Pasca i el responsable del cor Maximiliano, presenta un cap de setmana ple d'activitats per celebrar les seves arrels. L'entitat, amb 26 anys d'història, es referma com una institució consolidada i oberta a tota la ciutadania de Tarragona, independentment del seu origen. Programa d'Activitats Destacades Divendres: Inauguració de l'exposició fotogràfica "Semana Santa Andaluza" de Paco Vázquez i projecció d'un audiovisual commemoratiu del 25è aniversari. Dissabte: Lliurament de la insígnia d'or a Roque Muñoz, alcalde de La Canonja, en reconeixement al suport rebut durant la romeria. L'acte inclourà actuacions del quadre de ball i el cor. Diumenge: Jornada central amb una misa rociera a la capella de Sant Nicolau de Bari, el ritual del canvi de vara de la Germana Major (Ana Esquitino), una ofrena floral a Blai Infant al Camp de Mart i un dinar de germanor. Cultura, Cor i Sentiment El cor de l'entitat, format per unes 23 persones de diverses procedències (andalusos, catalans, manchegos), és un dels pilars de la celebració. Maximiliano destaca que la clau de les seves actuacions no és només la tècnica, sinó l'emoció i el sentiment que posen en cada cant: "Les coses, si no les fas amb sentiment, no resulten. Poses tot l'interès del món i és emocionant perquè el que es diu és veritat, t'ho creus mentre ho cantes." Identitat i Futur L'entitat subratlla la importància del relleu generacional. Es destaca una lletra de sevillana que defineix la identitat dels fills d'andalusos a la ciutat: "Tinc l'ànima catalana... però visc a Tarragona i aquí està la meva Andalusia". El calendari festiu continuarà amb la Fira d'Abril, les Creus de Maig i la Romeria fins al mes de juny.

  • 13'

    Francesc Valls Calçada presenta 'Ni saga dels ningú'

    L'obra poètica de Francesc Valls Calçada L'autor tarragoní Francesc Valls Calçada visita Tarragona Ràdio per presentar el seu darrer poemari, titulat Ni saga dels ningú. Tot i que es pot percebre un cert aire apocalíptic o existencialista, l'autor aclareix que el llibre busca relativitzar la importància humana dins la història, sempre amb un vessant positiu basat en els petits plaers quotidians. Estructura i contingut del llibre Relativitat humana: El títol fa referència al fet que som un "granet de sorra" en la immensitat de la humanitat i el temps. L'Alfabet de nissaga: Un dels poemes centrals està organitzat com un alfabet que homenatja figures destacades del segle XX (ja traspassades) que representen valors com el pacifisme, la creativitat i l'art. Llenguatge quotidià: Valls defensa l'ús de termes moderns o audiovisuals (com rewind) per connectar la poesia amb la realitat actual dels lectors. Una presentació multidisciplinària L'esdeveniment de presentació no és un acte literari convencional, sinó una aposta per la interdisciplinarietat: Col·laboracions de luxe: El llibre compta amb un pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs i serà presentat pel poeta Magí Sunyer. Format audiovisual: S'ha creat una pel·lícula experimental dirigida per Josep Maria Pagès, amb la veu de la periodista Susa Mbutzi, per apropar la poesia a nous públics a través de la imatge i el so. "Tots som nissaga dels ningú, però dins dels ningú, tots som algú."

  • 17'

    Millores i futur del servei d'autobusos a Tarragona

    Anàlisi del Servei i Futurs Projectes de l'EMT En aquesta conversa amb Antoni Peco, vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona, es repassen les qüestions clau que afecten la mobilitat urbana, des de la gestió d'incidències fins a l'expansió de la xarxa. Gestió de la Flota i Seguretat L'entrevista comença aclarint la situació d'un vehicle accidentat, confirmant que serà retirat definitivament de la circulació a causa de la seva antiguitat (prop de 10 anys) i la proximitat de l'arribada de noves unitats. Investigació en curs: Els Mossos d'Esquadra i tècnics d'una ITV especial encara n'estan determinant les causes. Renovació: L'autobús ja hauria complert la seva vida útil, i no resulta rendible reparar-lo per només dos mesos de servei restant. Qualitat del Servei: Puntualitat i Tracte A partir d'un reportatge sobre la Línia 3 (Centre - La Canonja), es discuteixen les percepcions dels usuaris: Puntualitat: Es monitoritza mitjançant GPS i les màquines de bitllets. Els retards solen produir-se al final de trajecte per l'acumulació de parades i el trànsit al centre o a la N-340. Personal: Es destaca l'alta professionalitat i el tracte agradable dels més de 100 conductors de l'empresa. Freqüències: S'ajusten segons la demanda. En horari nocturn o festius, la freqüència disminueix per evitar el malbaratament de recursos públics. Noves Línies i Expansió (2004) L'EMT planteja canvis significatius per adaptar-se al creixement de la ciutat cap a la zona de l'Hospital Joan XXIII: Ampliació immediata: A partir de dilluns, la Línia 10 s'allarga fins al Port Esportiu per donar servei al nou centre de negocis i a la Tresoreria de la Seguretat Social. Intercanviador a Joan XXIII: Es preveu crear quatre línies noves que connectin barris (Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Ponent i Llevant) sense haver de passar pel centre neuràlgic. Nova Flota: L'arribada de 20 vehicles nous (10 a l'abril i 10 a finals d'any) permetrà aquestes ampliacions i farà que el 95% de la flota sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda. "L'autobús ha d'anar on va la gent, i per això treballem per oferir el millor servei en els nous focus d'atracció."

  • 5'

    Voluntaris de Tarragona ajuden pel sisme al Marroc

    Expedició d'ajuda humanitària al Marroc L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha enviat un equip especialitzat per col·laborar en les tasques de rescat després del devastador terratrèmol al nord del Marroc. L'expedició, formada per quatre persones, es dirigeix a Madrid per volar cap a la zona afectada sota la coordinació de la Direcció General d'Emergències i l'ambaixada marroquina. Composició de l'equip i objectius L'equip tarragoní està preparat per a intervencions d'alta complexitat amb els següents perfils: * Dos guies canins amb gossos especialitzats en recerca de persones. * Un responsable de logística. * Un tècnic de sanitat. L'objectiu principal és actuar en zones rurals i aldees aïllades on l'ajuda encara no ha arribat. Segons explica l'Àlex Sanruiz, membre de l'expedició, aquests nuclis petits tenen construccions precàries d'adob que han patit danys severs. Experiència i coordinació Els voluntaris no són nous en aquestes situacions; ja han participat en catàstrofes anteriors com el sisme d'Algèria o diverses inundacions a Catalunya. "La missió fonamental és anar a buscar gent en vida. Un cop allà, sempre t'involucres per ajudar les famílies a trobar les seves víctimes." Es preveu que l'estada duri entre quatre i set dies, treballant conjuntament amb el grup Bomberos Unidos Sin Fronteras (BUSF), que aporta la maquinària pesada necessària per a les tasques de desenrunament.

  • 11'

    Marató de Donació de Sang al Teatre Metropol de Tarragona

    Marató de Donació de Sang a Tarragona L'entrevista amb el Doctor Contreras, responsable del Banc de Sang de l'Hospital Joan XXIII, detalla la primera marató de donació de sang que se celebrarà a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre Metropol amb l'objectiu de convertir la donació en un acte festiu i participatiu, allunyant-lo de l'entorn hospitalari. Característiques de la Jornada Horari: De 10:00 h a 22:00 h, de forma ininterrompuda. Ubicació única: Les extraccions es realitzaran directament a sobre de l'escenari del teatre. Circuit del donant: Inclou qüestionari, entrevista mèdica, extracció (uns 10 minuts) i finalitza amb un refrigeri. Activitats lúdiques: Hi haurà guarderia, jocs infantils, música hip-hop, castells, visites de gegants i la presència de personatges com Oriol Grau i jugadors del Nàstic. La Situació de les Reserves de Sang El doctor destaca que, tot i que el nombre de donants creix anualment a la demarcació, encara no s'ha assolit l'autosuficiència recomanada per l'OMS. "La sanitat no pot esperar que vingui el donant de sang, sinó que la sang ha d'esperar el pacient." Requisits per ser donant: * Tenir entre 18 i 65 anys. * Pesar més de 50 quilos. * Gaudir de bona salut i no estar embarassada. Objectius i Conscienciació La previsió per a aquesta jornada és d'entre 350 i 400 donacions. Aquestes maratons són vitals per captar nous donants i gent jove, trencant la barrera de la por a través de la informació i un ambient positiu.

  • 31'

    Intervencions en el Patrimoni de Tarragona i Turisme

    Gestió del Patrimoni i Inversions Municipals L'Ajuntament de Tarragona ha destinat una part del superàvit municipal de 2003 a projectes de rehabilitació i promoció del patrimoni mundial. Maria Mercè Martorell destaca la connexió absoluta entre la conservació arquitectònica i la potència turística de la ciutat. Projectes Clau al Centre Històric L'Eix de la Plaça del Pallol Es pretén transformar aquesta zona en el punt de rebuda del visitant mitjançant: • La creació d'una oficina d'informació compartida a la Torre Cefos. • El trasllat del poliedre de turisme per alliberar la façana de la muralla. • La instal·lació de la maqueta de la Tarragona romana —la més gran del món després de la de Roma— a la Volta del Pallol. Rehabilitació de Cal Agapitu • Intervenció integral per sanejar humitats i recuperar el mur del Fòrum Provincial. • Museïtzació d'espais diàfans per fer visible la muralla romana interior de 14 metres d'alçada. Millores en el Circ i l'Amfiteatre El Circ Romà • Intervencions a la Plaça dels Sedassos i al carrer Trinquet Vell. • A Sedassos es proposa una recuperació reversible d'una porció de les grades per facilitar la comprensió del monument. • Millora de la senyalística utilitzant fons del Premi de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat. L'Amfiteatre (Segona Fase) • Adequació d'accessos per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant rampes. • Instal·lació de maquetes i audiovisuals en les voltes interiors. • Creació d'un sistema de drenatge per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses. • Projecció de futur per connectar el monument amb la façana marítima. Alliberament Visual de la Muralla Es confirma el trasllat de l'estàtua de l'Adam (actualment a la zona de la Muralla) cap a l'accés dels Quatre Garrofers per recuperar la perspectiva històrica del monument. L'obertura de nous accessos des del portal de Torroja permetrà una millor gestió del flux de visites. "Volem que la Volta del Pallol i la seva maqueta siguin el punt on es comenci la visita a la ciutat per fer-la molt més entenedora."