Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

973-984 de 1247
  • 15'

    Nova Mostra de Rebaixes a la Rambla de Tarragona

    Una iniciativa pionera per al comerç local Aquest proper diumenge, 29 de febrer, la Rambla Nova de Tarragona acollirà la primera Mostra de Rebaixes, una iniciativa promoguda per la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB). L'objectiu principal no és només la venda directa, sinó oferir un aparador unificat per a tots els establiments de la ciutat, independentment de la seva ubicació geogràfica. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Tram de la Rambla entre el carrer Unió i el carrer Canyelles. Horari: De les 10:00 h fins a les 20:00 o 21:00 h. Participació: Entre 60 i 70 botigues amb més de 100 taules expositores. Organització: Els comerços s'agruparan per sectors (sabateries, joieries, decoració, etc.) per facilitar la visita al públic. Objectius i futur del projecte "No és la idea de sortir al carrer a vendre... és que tothom que tingui un establiment a Tarragona pugui venir a exposar els seus productes." Josep Maria Castanyer, president de la FUB, destaca que aquesta mostra vol donar visibilitat a botigues de barris com Campoclar, Torrefort o Bona Vista que sovint són desconegudes per al gran públic. A més, s'han posat sobre la taula futures iniciatives: Rastrillo solidari: Una fira de saldos molt econòmics prevista per a l'abril o maig, amb una part de les vendes destinada a ONG. Fira de Tendències: Un avançament de temporada en un espai tancat com el Palau de Congressos. Periodicitat: La intenció és consolidar la mostra de rebaixes dues vegades l'any (hivern i estiu). Balanç de la gestió Castanyer, que porta gairebé quatre anys al capdavant de la federació, ha expressat la seva voluntat de deixar la presidència pròximament per donar pas a gent jove. Malgrat el desgast personal i la creació d'algunes enemistats, valora positivament la unificació del sector comercial i la bona interlocució aconseguida amb l'ajuntament i institucions locals.

  • 5'

    L'adolescència permanent i la incapacitat d'estimar

    D'una generació marcada per la insatisfacció L'obra ofereix un retrat d'una part de la generació que actualment ronda els quaranta o cinquanta anys, caracteritzada per una mena d'adolescència permanent. El text destaca una sèrie de trets psicològics i socials que defineixen aquests personatges: Individualisme i egoisme: Una marcada incapacitat per a la generositat i el compromís. Frivolitat emocional: La tendència a centrar-se en la conquesta momentània i l'avorriment immediat un cop assolida. Manca de sacrifici: La dificultat de posar les necessitats de la parella per davant de les pròpies. "Són quarantons que s'han quedat en una fase de 14 anys... El patètic és quan als 40 i els 50 segueixen el mateix." Els quatre perfils protagonistes L'obra es vehicula a través de quatre personatges amb caràcters molt ben definits: 1. L'Arri (Ramon Madaula): Un metge que afirma estimar la seva dona però que és incapaç de resistir-se a les dones joves. 2. L'Anne: Una fotògrafa de classe alta que, tot i haver-ho tingut tot fàcil, viu sumida en la insatisfacció i la depressió. 3. El Dan: Un escriptor que manté el rol de conqueridor i heroi romàntic tot i que ja no té l'edat per a aquest paper. 4. L'Alice (stripper): Una noia jove que, malgrat la seva professió aparentment frívola, és l'única realment disposada a estimar. Estil i llenguatge El relat utilitza un humor càustic i feridor que busca que l'espectador se senti retratat. A més, destaca per un llenguatge contundent sobre el sexe que arriba a violentar per la seva cruesa, reflectint la intimitat real i les converses que moltes persones han tingut o escoltat en les seves relacions personals.

  • 9'

    La Diversitat Lingüística en la Constitució Europea

    Simposi sobre la Diversitat Lingüística i el seu Marc Jurídic L'episodi detalla la celebració d'un simposi especialitzat a Tarragona, organitzat per debatre el paper de les llengües en el context de la nova Constitució Europea. L'objectiu principal és reflexionar sobre com materialitzar el compromís de la Unió Europea de respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística. Punts clau del debat Marc Constitucional: Es discuteix l'article 3.3 del projecte de Constitució, que obliga la Unió a vetllar pel seu patrimoni cultural. Situació del Català: Es destaca el català com a model de referència entre les llengües anomenades minoritàries, tant pel seu nombre d'usuaris com pel suport institucional que rep. Llengües en perill: Es palesa la preocupació per moltes altres llengües europees que es troben en situacions precàries o en risc de desaparèixer. Crítica a l'Estat Espanyol: S'analitza l'incompliment dels compromisos de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part del govern espanyol. "És necessari veure com es tradueix el discurs polític d'una Europa unida en la protecció real de la seva diversitat." Els Premis Lingua Pax 2003 Dins el marc del simposi, es lliuraran els prestigiosos Premis Lingua Pax, amb caràcter obert al públic: Tove Skutnabb-Kangas: Guardonada internacional per la seva tasca contra el genocidi lingüístic. Aina Moll: Reconeguda per la seva llarga trajectòria nacional en la política lingüística catalana.

  • 19'

    Noves bases i canvi d'editorial dels Premis Ciutat de Tarragona

    L'entrevista amb Joan Cavallé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, detalla els canvis estructurals en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, especialment el Premi Pin i Soler de novel·la. La principal novetat és el pas de l'editorial Proa a Columna Edicions (Grup Planeta), cercant una major projecció internacional. Millores i novetats destacades Increment econòmic: La dotació del Premi Pin i Soler augmenta de 18.000 a 21.000 euros. Traducció i internacionalització: Es garanteix la traducció de l'obra guanyadora al castellà a través de l'editorial Destino, amb possibilitats d'obrir-se a altres llengües com l'italià o el portuguès. Transparència del jurat: Per evitar polèmiques passades, s'ha eliminat el representant de l'editorial del jurat i s'ha prohibit formalment l'obertura de pliques no guanyadores. Sobre el Premi Pin i Soler i la polèmica anterior Cavallé aborda l'incident amb l'obra de Jaume Cabré en l'edició anterior, atribuint-ho a una precipitació de l'editor en publicitar l'obra abans del veredicte. Segons Cavallé: "L'editor sabia que si guanyava, li publicaríem com a Premi Pin i Soler... i va avançar el procés publicitant-lo. Això és imperdonable." Altres premis i terminis El Premi Vidal i Alcubé de traducció també serà editat per Columna per agilitzar-ne la publicació. L'editorial El Mèdul deixarà de publicar el premi d'assaig Rovira i Virgili, i s'està buscant una nova editorial que s'adeqüi a la seva diversitat temàtica. Les bases oficials es faran públiques el 25 de març, amb termini de presentació d'obres fins a finals d'agost.

  • 17'

    Alí Bey: L'enigmàtic català que va conquerir la Meca

    Domènec Badia: Un personatge entre el geni i l'astúcia L'entrevista amb l'escriptor Albert Salvador ens apropa a la figura de Domènec Badia, més conegut com Alí Bey. Un personatge històric que, tot i donar nom a carrers de Barcelona, continua sent un gran desconegut per al gran públic. Salvador el descriu com un "sonat" amb una intel·ligència excepcional que va tenir la sort de viure en una època convulsa. Un heroi renaixentista al segle XIX Salvador destaca que Alí Bey no va ser només un viatger, sinó un autèntic home del Renaixement tardà per la seva polifacetisme: Pioner i explorador: Va ser el primer europeu a entrar a la Meca disfressat de musulmà. Científic autodidacta: Expert en matemàtiques, astronomia i geografia; les seves mides van servir per corregir mapes de l'època. Inventor: Va intentar enlairar un globus aerostàtic a Còrdova poc després de l'invent dels germans Montgolfier. Polític i espia: Va dissenyar plans per envair Portugal i va tractar amb figures com Napoleó o Carles IV. "Era una mena de Leonardo da Vinci situat al segle XVIII i XIX, barrejat amb la picardia de personatges com els de Leonardo DiCaprio a 'Catch Me If You Can'." La humanització a través de la novel·la històrica L'autor explica el seu mètode per escriure la trilogia sobre el personatge, on el primer volum es titula "Maleït català". Per a Salvador, la clau no és només narrar els fets, sinó els sentiments que els motiven: Omplir els buits: La història com a ciència és freda; la novel·la hi posa el cor i la passió. Desmitificar l'heroi: Presenta Badia com un home físicament feble però amb un poder de seducció extraordinari. L'ombra de la història: Alí Bey va viure envoltat de gegants com Nelson, Godoy o Napoleó, fet que sovint ha eclipsat la seva pròpia llegenda. L'entrevista conclou amb l'anunci que la trilogia continuarà amb els títols "Maleït musulmà" i "Maleït cristià", seguint l'evolució vital d'aquest fascinant aventurer català.

  • 10'

    L'èxit d'Aerodans: Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2004

    Triomf Històric de la Comparsa Aerodans La comparsa Aerodans, provinent del barri de Sant Salvador, s'ha alçat com la gran triomfadora del Carnaval de Tarragona 2004. En una fita poc habitual, l'entitat ha aconseguit el doblet en guanyar tant el Primer Premi del Concurs de Comparses com el prestigiós guardó de la Disfressa d'Or. L'Element Clau: L'Originalitat del Piano L'èxit d'enguany ha girat al voltant d'una proposta arriscada i innovadora que trencava amb els cànons habituals del carnaval tarragoní: Disseny trencador: Van substituir les tradicionals plomes i lluentons per una estètica basada en el blanc i negre. La Disfressa: Una estructura de piano que va destacar per la seva vistositat, malgrat les reticències inicials del grup pel seu color sobri. Esforç físic: La representant de la comparsa destaca la duresa de portar una estructura que podria arribar als 30 quilos, especialment sota les inclemències del temps. Un Carnaval Marcat per la Pluja i la Seguretat L'edició del 2004 no ha estat absent de complicacions. Les convidades han recordat la tensió viscuda per la pluja, que va obligar a tapar carrosses amb plàstics, i han enviat un missatge de suport al Col·lectiu de Dones de Sant Salvador per la seva gestió d'un ensurt durant la rua. Reptes de Futur: El Regnat del 2005 Amb només 39 integrants, Aerodans afronta ara el repte de convertir-se en la comparsa del Rei i la Concubina per a l'any vinent. Això implicarà: Necessitat de creixement: Fan una crida per incorporar nova gent i assolir un volum adequat per a la responsabilitat que comporta el guany. Professionalització: Tot i ser un grup de ball consolidat amb sis anys d'experiència, ara assumeixen un protagonisme absolut. "Aquest any vaig dir: o fem el piano o mai. I ho vam fer i hem guanyat."

  • 6'

    Taller de deshabituació tabàquica CEPTA

    Nou mètode per deixar de fumar a la CEPTA La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) posa en marxa el programa Fumar Fin, un mètode amb més de 20 anys d'experiència a Europa i els Estats Units. L'activitat està dissenyada per ser gradual, efectiva i divertida, allunyant-se de mètodes invasius o traumàtics. Metodologia i funcionament El sistema es diferencia per abordar l'addicció des de tres vessants fonamentals: * Addicció física: La dependència a la nicotina. * Addicció psicològica: El ritual associat a l'hàbit. * Addicció postural: Moviments i conductes automàtiques. L'estructura del curs consta de: - 8 sessions setmanals de dues hores cadascuna. - Un objectiu clar: deixar de fumar en les primeres 5 setmanes. - 3 setmanes finals de suport i recursos per evitar recaigudes i consolidar el nou hàbit. Modalitats i públic objectiu El taller s'ofereix en dos formats per adaptar-se a les necessitats de la població: 1. Cursos oberts: Grups de fins a 15 persones de la província. 2. Cursos a mida per a empreses: Traslladar el mètode als centres de treball com a estratègia de salut laboral i prevenció de conflictes derivats de la normativa antitabac. Resultats i viabilitat econòmica "L'aposta pel taller es rendibilitza en només dos o quatre mesos d'estalvi en tabac." Segons els estudis presentats, el mètode té un èxit del 82%, una xifra superior a la majoria de tractaments actuals. Les sessions informatives s'inicien a finals de febrer per arrancar el curs el 3 de març.

  • 33'

    Actualitat de Tarragona: Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal

    Anàlisi de la Política Catalana i Crisis de Govern L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre la convulsa situació política de l'any 2004 en el conjunt de Catalunya. Segons Nadal, el govern de la Generalitat pateix una falta de cohesió interna que genera inseguretat en la ciutadania, citant com a exemples la gestió del Pla Hidrològic o l'ecotaxa. La Polèmica de l'entrevista de Carod-Rovira Nadal analitza l'entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb ETA, afirmant que: • No va ser un error puntual, sinó el resultat d'un trajecte polític de mesos o anys. • L'estratègia d'ETA de declarar una treva només a Catalunya busca enfrontar el territori amb la resta d'Espanya. • El prestigi de Catalunya s'ha vist perjudicat internacionalment per aquests fets. "Per fer un país es necessiten generacions; no es pot anar més de pressa del que la gent pot admetre sense que el prestigi caigui." Infraestructures i Desenvolupament Econòmic L'Aeroport de Reus i les Companyies Low Cost Com a president del Consorci del Camp, Nadal destaca la feina per potenciar l'aeroport de Reus. S'estan mantenint contactes amb companyies com Ryanair, Hapag-Lloyd i Air Berlin. • L'objectiu és diversificar l'oferta per no "posar tots els ous a la mateixa cistella". • Es busca equiparar el creixement de l'aeroport de Reus amb el de Girona. Superàvit Municipal i Inversions L'Ajuntament de Tarragona ha tancat l'exercici 2003 amb un superàvit de 5 milions d'euros. Aquests fons es destinaran a prioritats clau: Ensenyament i Guarderies: Per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar en una ciutat amb població jove. Turisme i Patrimoni: Promocionar Tarragona dins la Costa Daurada, col·laborant amb Salou i Port Aventura. Projectes Urbans i Futur de la Ciutat La Façana Marítima i els Accessos El projecte de remodelació de la façana marítima, dissenyat per Ricardo Bofill, es troba en la seva recta final de tramitació amb el Ministeri de Foment. També s'han anunciat millores en la mobilitat: • Un nou pla de rotondes per millorar els accessos. • L'adjudicació de les obres de la Via Augusta i la continuació de la Rambla cap a la zona de l'hospital Joan XXIII. • Nadal referma el seu suport institucional al Port de Tarragona i a l'arribada de creuers.

  • 19'

    Segon Concurs de Fotografia Lingüística de la URV

    Segona Edició del Concurs de Fotografia i Llengua El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb la Universitat de Lleida, ha llançat la segona edició d'un concurs que uneix la fotografia amb la realitat de la llengua catalana. Jordi Bufarull, responsable del servei, destaca que l'objectiu és obrir nous canals de reflexió més enllà dels debats textuals o teòrics habituals. Reflexions sobre el futur i la immigració A partir de l'experiència de la primera edició (centrada en el futur del català), s'han extret conclusions molt positives: Visió optimista de la immigració: Les imatges mostren els nouvinguts com una oportunitat d'integració i de futur per a la llengua. Superació de tòpics: Es valora la capacitat de la imatge per transmetre modernitat, fins i tot usant elements tradicionals com la barretina. Responsabilitat compartida: El futur de la llengua depèn tant de les actituds individuals com de la protecció política i legal. El català en l'àmbit universitari L'entrevista també aborda el repte d'integrar els estudiants estrangers: S'ha detectat un increment espectacular en la demanda de cursos de català. Es posen de manifest les dificultats del professorat a l'hora de decidir la llengua de la classe quan hi ha alumnes que no entenen el català d'entrada. S'ofereixen recursos com cursos de supervivència en línia i programes d'autoprenentatge per facilitar l'acollida lingüística. "La imatge obre un canal de participació molt més ampli; la fotografia intenta retratar la realitat però, alhora, és molt suggerent." Detalls de la convocatòria actual El tema d'enguany és "El català avui" i el termini de presentació finalitza el 30 d'abril de 2004. El concurs és obert a tothom (no només universitaris) i ofereix premis en metàl·lic i material tecnològic.

  • 10'

    Portes obertes i difusió a la Universitat Rovira i Virgili

    Portes obertes i estratègies de captació a la URV L'episodi detalla les iniciatives de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per orientar els futurs estudiants i donar a conèixer la seva oferta acadèmica. La Jornada de Portes Obertes és l'eix central, però s'emmarca en un calendari d'activitats que dura tot el curs. Funcionament de la Jornada de Portes Obertes Participació total: Els 11 centres i facultats de la universitat participen simultàniament. Horaris: S'estableixen dos torns (12:00h i 16:00h) perquè els alumnes puguin visitar més d'un centre si tenen dubtes entre diferents carreres. Activitats: Inclouen xerrades dels degans o directors, explicacions sobre el funcionament del centre i visites guiades per les instal·lacions de docència i recerca. Orientació i acompanyament de l'alumne La universitat no només espera els alumnes, sinó que surt a buscar-los: - Visites als instituts: Es fan xerrades informatives directament als centres de secundària per tot el territori. - Presència en fires: Participació activa en l'Espai de l'Estudiant de Valls i el Saló de l'Ensenyament. - Informació continuada: L'objectiu és que l'orientació arribi de forma esglaonada durant el curs, evitant la saturació informativa al final de batxillerat. Àmbit geogràfic i competència La URV té un gran impacte a les comarques de Tarragona, però la seva influència s'extén: "L'11,3% dels alumnes de la comarca del Garraf estudien a la Rovira i Virgili" S'analitza també la competència amb les universitats de Barcelona, destacant que factors com la comunicació i el transport (especialment al Baix Penedès) són determinants a l'hora de triar universitat, més enllà de la qualitat acadèmica.

  • 4'

    Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà!

    Resum de la sessió Aquest document recull una sèrie d'acomiadaments constants que es produeixen en intervals regulars de temps. L'estructura del text es basa exclusivament en la repetició de la fórmula de comiat catalana "Fins demà!". Punts clau observats Periodicitat: Les expressions es succeeixen cada 30 segons aproximadament durant la major part del temps. Continuïtat: No hi ha intercanvi d'informació addicional, centrant-se únicament en el comiat. Ritme final: Cap al final de la seqüència, la freqüència dels missatges augmenta dràsticament. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix la totalitat de la interacció, indicant una finalització de la jornada o de la comunicació pendent fins al dia següent.

  • 16'

    Campanya contra la investigació militar a les universitats

    L'impacte de la despesa militar en la recerca Francesc Sabater, membre de la Fundació per la Pau, exposa la preocupació pel fet que aproximadament el 32% de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) a l'estat espanyol es destina a finalitats militars. Aquesta xifra situa l'Estat com el segon del món occidental, només per darrere dels Estats Units, en percentatge dedicat a armament, un fet qualificat d'"insultant" davant les mancances socials globals. Objectius de la campanya "Prou Investigació Militar" La iniciativa s'articula al voltant de tres eixos fonamentals i un compromís ètic per part dels científics: Divulgació i debats: Donar a conèixer el pes de la R+D militar i promoure la discussió pública. Exigència de transparència: Denunciar l'ocultisme que envolta aquestes partides, sovint camuflades sota conceptes de ciència i tecnologia en Ministeris no vinculats directament a Defensa. Transferència de recursos: Demanar que els fons destinats a la guerra es traslladin a la recerca civil indispensable. Objecció científica: El compromís formal dels investigadors de no participar en projectes amb finalitats bèl·liques. "Moltes disciplines poden frenar la seva activitat si són conscients que pot tenir finalitats que no li són desitjades, com l'ús de la psicologia per a la tortura." L'èxit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) La campanya ha assolit ja més de 2.000 adhesions d'investigadors arreu de l'Estat. En el cas concret de la URV, destaca la implicació de figures com l'arqueòleg Eudald Carbonell. A més, els estatuts de la universitat ja prohibeixen explícitament la recerca orientada a armament convencional o de destrucció massiva, facilitant la col·laboració de l'equip de govern i del rector en la recollida de signatures.