Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

61-72 de 562
  • 11'

    La celebració del Cap d'Any i el conte d'en Patufet

    Introducció i celebració del Cap d'Any L'Andrés i la Sílvia conversen sobre l'arribada del nou any 2005. Comenten la il·lusió de les festes i les recomanacions de seguretat viària per a la nit de Cap d'Any. L'Andrés recorda la seva experiència positiva a la festa del Raurell, destacant-ne: L'ambient familiar i assequible. L'organització conjunta entre l'Ajuntament i els veïns. La intenció de repetir l'experiència aquest any. El conte d'en Patufet La secció principal de l'episodi es dedica a la narració del clàssic conte popular català, en Patufet. La història segueix les aventures d'un nen tan petit que dorm en una clofolla de banyona. Els encàrrecs i la cançó En Patufet insisteix a ser útil a la seva mare i aconsegueix que el deixin anar a fer encàrrecs, sempre cantant la seva famosa cançó per evitar ser trepitjat: "Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret; patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet." Anar a comprar sal: Provoca un gran ensurt al botiguer, el senyor Papet, que es pensa que els productes de la botiga parlen. Portar el dinar al pare: En Patufet s'amaga sota una col per protegir-se de la pluja, moment en què un bou se'l menja sense voler. Rescat i conclusió Els pares troben en Patufet dins la panxa de l'animal gràcies als seus crits. Finalment, alimenten el bou amb molta herba fins que l'animal fa un pet i en Patufet surt disparat sa i estalvi. Comiat del programa El programa tanca amb els millors desitjos per a l'any nou, esmentant tradicions com portar roba interior vermella o posar or dins la copa de cava per atreure la bona sort.

  • 15'

    La Caputxeta Vermella: Una versió clàssica i divertida

    Resum del programa: Un conte clàssic per als més petits En aquesta edició especial dedicada a la setmana dels nens, l'Andrés presenta una versió radiofònica i dramatitzada del cèlebre conte de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa habitualment se centra en el cinema clàssic, s'aprofita l'avinentesa per portar narracions que també han tingut un gran recorregut en el setè art. La broma de Sants Innocents L'inici de l'episodi està marcat pel to humorístic de l'Andrés, qui aprofita que és el 28 de desembre per fer una petita innocentada a la presentadora abans de començar la narració real del conte. Estructura de la narració El conte segueix la línia argumental tradicional però amb matisos còmics i personatges ben caracteritzats: L'encàrrec de la mare: La Caputxeta rep la missió de portar un pastís de poma i una ampolla a la seva àvia, que viu al mig del bosc. La trobada amb el llop: El llop, un personatge afamat i calculador, fingeix ser el "llop bo" per guanyar-se la confiança de la nena i enganyar-la perquè colli flors mentre ell s'avança per una drecera. L'intent frustrat d'atac: En arribar a la casa, el llop no aconsegueix menjar-se l'àvia, ja que aquesta s'amaga a l'armari. Posteriorment, el llop es disfressa amb la camisola de dormir. El desenllaç còmic: A diferència de les versions més cruentes, aquí el llop és víctima de la seva pròpia malaptesa, relliscant amb el pastís i colpejant-se contra les parets. Cites destacades "Són per menjar-te millor!" Finalment, gràcies a l'ajuda dels caçadors, el llop fuig aterrit per no tornar mai més, permetent que la Caputxeta i la seva àvia visquin tranquil·les.

  • 15'

    La Caputxeta Vermella: Una versió humorística i especial

    La Caputxeta Vermella: Entre la tradició i la broma En aquest episodi, l'Andrés ens presenta una adaptació molt particular del conte clàssic de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa sol centrar-se en el cinema clàssic, aprofitant les dates nadalenques i la setmana dedicada als nens, s'ha optat per portar contes que també han tingut la seva versió a la pantalla gran. Una introducció plena d'humor L'inici de la sessió ve marcat per una inocentada per part de l'Andrés (coincidint amb el 28 de desembre), jugant amb efectes de so i confonent la interlocutora abans de començar la narració real de la història. Punts clau de la narració adaptada: L'origen del nom: La protagonista rep el regal d'una caputxeta de la seva àvia per no passar fred, i el veïnat acaba oblidant el seu nom original. El llop còmic: El llop es presenta com un personatge que intenta ser astut però que acaba sent víctima de la seva pròpia malaptesa. Ensumar la nena li provoca un esternut monumental i intenta guanyar-se la seva confiança fent-se passar per un "llop bo". El desenllaç accidentat: A diferència de les versions més crues, aquí el llop fracassa repetidament a causa de les relliscades amb pastís de poma, cops contra la paret i la camisola de l'àvia, que el fan fugir per sempre més perseguit pels caçadors. "No pateixis. Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors i tornaré abans que no es faci fosc." Finalment, l'Andrés i la Sílvia destaquen que aquesta versió és més moderna i diferent de la tradicional, pensada especialment per distreure els més petits amb un toc d'humor.

  • 11'

    Els Músics de Bremen: Un conte de superació

    Introducció i Context Nadalenc L'episodi comença amb una conversa distesa entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Parlen de la moderació en el menjar i el beure (torrons i cava) i de l'arribada imminent de l'any 2005. La conversa deriva cap al pas del temps i la vellesa, servint d'introducció per al relat del dia. El Conte: Els Músics de Bremen La narració se centra en la història clàssica de quatre animals que, en fer-se grans, són considerats inútils pels seus amos: L'ase: El primer a marxar després de tota una vida carregant pesos. Somia en anar a Bremen per apuntar-se al circ. El gos de caça: Abandonat per haver perdut la velocitat. El gat: Rebutjat per no tenir prou agilitat per caçar ratolins. El gall: El quart membre que s'uneix a la colla en el camí cap a la ciutat. El Conflicte amb els Lladres Durant el trajecte, els animals troben una casa al bosc que resulta ser l'amagatall d'uns lladres. Famolencs, decideixen traçar un pla: Es col·loquen l'un sobre l'altre per crear una ombra gegantina. Comencen a cridar i fer soroll simultàniament. Els lladres, aterroritzats pensant que es tracta d'una bruixa o un monstre, fugen de la casa. Resolució i Reflexió Final "A partir d'aquell dia, ja no van tornar mai més els lladres." Els animals decideixen quedar-se a viure a la casa del bosc, on formen una banda de música i viuen una vellesa tranquil·la i digna. L'episodi acaba amb una breu reflexió sobre el valor del conte i el comiat de l'Andrés fins a la propera sessió.

  • 11'

    El conte de les sabatetes vermelles i el Nadal

    Introducció i esperit nadalenc L'episodi comença amb una conversa animada entre l'Andrés i el seu interlocutor sobre les festes de Nadal. Es comenten tradicions com el cant de la Nadala "El 25 de desembre" i la preparació dels torrons en família per a la nit de Nadal. El conte: Les sabatetes vermelles L'eix central del programa és la narració del conte clàssic sobre la Karen, una nena pobra que rep unes sabates vermelles d'un sabater. L'adopció: Després de quedar-se òrfena, una senyora benestant l'adopta i intenta que porti una vida més austera. La vanitat: La Karen, seduïda per unes noves sabates vermelles, les utilitza per anar a l'església, ignorant els advertiments. L'encanteri: En posar-se les sabates, aquestes comencen a ballar soles, impedint que la noia pugui parar. Lliçó de vida i redempció El relat arriba al seu punt àlgid quan la Karen abandona la seva benefactora malalta per anar a ballar a una festa. En veure les conseqüències del seu egoisme, demana perdó: "No hauria d'haver deixat la meva àvia sola quan més em necessitava per anar ballant." Finalment, es desperta del que sembla un malson i decideix dedicar-se a cuidar la seva família, guardant les sabates al fons de l'armari. Comiat del programa L'Andrés i el seu company tanquen l'emissió desitjant Bones Festes a tota l'audiència, tot recordant la importància de passar aquests dies amb la família.

  • 11'

    Cine Club a Tarragona i el conte de la Ventafocs

    Cine Club de l'Antiquari a Tarragona L'Andrés presenta una proposta cultural per a aquesta nit a les 10 al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Sant Anna de Tarragona. Es projectarà la pel·lícula bèl·lica Objetivo Birmania (1945), dirigida per Raül Walsh i protagonitzada per Errol Flynn. L'entrada és lliure. El conte de la Ventafocs Amb l'arribada de les vacances escolars, el programa dedica un espai als nens amb la narració del conte clàssic de la Ventafocs (la Cenicienta): La crueltat de la madrastra: La Ventafocs és obligada a fer les feines més dures de la casa mentre les seves germanastres es preparen per al ball del príncep. L'aparició de la fada padrina: Mitjançant la màgia, transforma una carbassa en carrossa i vesteix la noia amb gala, amb la condició de tornar abans de la mitjanit. La pèrdua de la sabata: En fugir del ball, la Ventafocs perd una sabata de cristall, l'única pista que tindrà el príncep per trobar-la. Final feliç: Malgrat els impediments de les germanastres, la sabata només encaixa al peu de la Ventafocs, i el príncep declara el seu amor basat en la seva bondat. Reflexions finals L'episodi clou amb una comparació humorística entre el sort de la loteria i el destí de la protagonista. Es recorda que les festes de Nadal ja són a tocar, amb la brillantor dels llums i els preparatius dels torrons.

  • 22'

    Conrad Setó: Nadales amb swing i antologia amb Miquel Pujador

    Projectes actuals de Conrad Setó El músic i compositor Conrad Setó presenta dos treballs discogràfics simultanis que mostren la seva versatilitat. Per una banda, una col·laboració íntima amb el cantautor Miquel Pujador, i per l'altra, una revisió jazzística del cançoner nadalenc català. Entre la veu i els dits: Antologia amb Miquel Pujador Aquest disc és el resultat d'una relació professional de més de vint anys entre ambdós artistes. El projecte es va gestar fa un any després d'un concert al Teatre Magatzem de Tarragona, on la connexió entre la veu i el piano va convèncer els músics de la necessitat de gravar-lo. Concepte: Una antologia que revisa 16 temes de la trajectòria de Pujador en un format despullat de veu i piano. Influències: Inspirat en el minimalisme i la intensitat d'autors francesos com Léo Ferré o Claude Nougaro. Procés: Setó ha assumit la responsabilitat d'arranjar de nou totes les músiques, aportant el seu segell personal però respectant l'essència original. Nadales amb swing: Tradició i modernitat El segon treball, realitzat conjuntament amb Joan Moliner, proposa una lectura instrumental de 12 nadales clàssiques sota una mirada contemporània. Estils: Tot i el títol, el disc viatja pel swing, la bossa nova, el jazz llatí i fins i tot el jazz contemporani. Instrumentació: Un quintet on els músics es desdoblen fins a tocar 13 instruments diferents, incloent instruments de pua (mandolina) i vent (flugel or fiscorn). Objectiu: Reivindicar la qualitat melòdica de les nadales catalanes com a estàndards equiparables als americans, allunyant-les de la "carrincloneria" habitual. "Hem agafat el repte de creure en el nostre material i fer-ho a la nostra manera, de la mateixa manera que els músics de jazz fan amb els estàndards." Properes actuacions Nadales amb swing: Dijous 23 de desembre al Teatre Magatzem de Tarragona i l'1 de gener a Alcover. Gira amb Pujador: Properes actuacions a València, Perpinyà i un possible concert a París amb el piano original de Léo Ferré.

  • 10'

    La història de l'Aneguet Lleig: superació i identitat

    Resum del conte de l'Aneguet Lleig L'episodi presenta una adaptació del clàssic conte de Hans Christian Andersen, on un suposat aneguet pateix el rebuig pel seu aspecte físic fins que descobreix la seva verdadera naturalesa. El neixement i el rebuig Tot comença amb una mare ànega que espera que neixin els seus fills. Un dels ous triga més a obrir-se i, quan finalment ho fa, en surt una criatura fosca, gran i diferent de la resta. Els seus germans i la comunitat el consideren lleig i el marginen. L'aneguet decideix marxar per no patir més burles i passa per diverses penúries. Les dificultats de l'hivern El protagonista s'ha d'enfrontar a la solitud i al fred rigorós de l'hivern. Durant aquesta etapa, sent una profunda admiració per uns ocells blancs i majestuosos que veu volar, desitjant ser com ells. La transformació final Amb l'arribada de la primavera, l'aneguet es retroba amb aquestes aus: els cisnes. En acostar-se a l'aigua i veure el seu reflex al mirall de glaç, s'adona de la realitat: "De debò sóc jo? Ets un signe dels més bonics que conec." L'ensenyança final de la història destaca que la bellesa exterior és relativa i que el més important és la bondat interior, ja que, com diuen els interlocutors, els dolents són els qui realment són lletjos de veritat.

  • 9'

    La música de György Ligeti a '2001: l'odissea de l'espai'

    L'ús de la música de Ligeti per Stanley Kubrick En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés explica la selecció musical que el director Stanley Kubrick va realitzar de les obres del compositor György Ligeti per a la seva obra mestra 2001: una odissea de l'espai. La música de Ligeti s'utilitza per subratllar els moments més transcendents i misteriosos del film. Fragments clau a la pel·lícula L'expert destaca tres obres fonamentals que s'entrellacen amb la trama: - El Rèquiem: Utilitzat en el pròleg titulat L'alba de l'home, a la cèlebre escena on els primats comencen a interactuar amb el monòlit. - Lux Aeterna: Peça que acompanya la descoberta del monòlit a la Lluna, aportant una atmosfera de misteri i simbolisme. - Atmòsferes: Obra que acompanya el viatge de l'astronauta Bowman a través de les estrelles, en una explosió visual de llum i color. El simbolisme acústic L'Andrés emfatitza que les composicions de Ligeti funcionen com un simbolisme acústic que representa la presència d'una intel·ligència superior i la llavor de la humanitat. "Les seves fantasmals tonalitats donen una gran càrrega de misteri a les escenes sobre el terra de la lluna." Pròxims passos i nou projecte L'episodi serveix també per anunciar que, a partir del proper dilluns, s'iniciarà un nou cicle amb un enfocament més infantil, buscant despertar l'interès dels més petits per la ràdio i la música.

  • 11'

    Cicle de contes clàssics: Alí Babà i els 40 lladres

    Adaptació del conte clàssic per al públic infantil En aquesta sessió, l'Andrés i l'Ana ens introdueixen en un nou cicle dedicat als contes clàssics en català, pensat especialment per a les festes de Nadal i les vacances escolars. L'episodi se centra en la narració d'una versió sintetitzada d'Alí Babà i els 40 lladres. Punts clau de la narració: El descobriment del tresor: L'Alí Babà, un llenyataire que treballa per a en Cassim, descobreix per atzar la cova secreta on una banda de lladres amaga les seves riqueses mitjançant la fórmula màgica: > "Sèsam, obre't!" L'ambició d'en Cassim: En conèixer el secret, l'amo de l'Alí Babà intenta saquejar la cova, però la seva cobdícia fa que oblidi les paraules per sortir-ne i acaba desapareixent. L'enginy de la Mulgiana: La minyona (i futura esposa de l'Alí Babà) es converteix en l'heroïna de la història gràcies a la seva astúcia: Marca totes les portes del poble amb una creu per confondre els lladres. Descoberta l'emboscada de les gerres, utilitza oli bullent per acabar amb la banda. Identifica el capità dels lladres durant el ball final i salva l'Alí Babà. Conclusió i valors L'episodi destaca el final feliç on l'Alí Babà, lluny de ser corromput per la riquesa, decideix compartir el tresor amb els pobres del país. Els col·laboradors emfatitzen la importància d'oferir contingut clàssic adaptat als infants dins del seu espai de ràdio habitual.

  • 12'

    Slow Color: El Segell Independent de Tarragona

    Aproximació a Slow Color L'entrevista presenta el segell discogràfic Slow Color, una iniciativa independent amb seu a Tarragona que funciona sota un model de gestió horitzontal i assembleari, format per un grup d'unes 12 o 13 persones. Filosofia i Gestió del Segell Absència d'ànim de lucre: El projecte es defineix gairebé com una associació on els beneficis es reinverteixen totalment en nous discs. Criteris de selecció: Per editar un grup, el requisit principal és que la música agradi a la majoria de membres i que no hi hagi una oposició radical. Suport tarragoní: La majoria de formacions són locals (Pupille, Zool, Don Simón i Telefunken), tot i que estan oberts a propostes externes si la qualitat és alta. Autogestió total: Els membres s'encarreguen des de la maquetació i el disseny gràfic (a càrrec de Gerard Gil) fins al manteniment de la seva infraestructura web. Economia de l'Edició Independent L'edició d'un disc és un exercici d'equilibris financers. Els entrevistats detallen alguns costos i procediments: Inversió: Els membres del segell aporten el capital de la seva pròpia butxaca. Producció: Editar unes 1.000 còpies pot costar uns 800 euros (sense comptar la gravació, que sol anar a càrrec del grup). Preus al públic: La venda directa a través d'internet permet oferir els CDs a un preu reduït de 5 euros, eliminant intermediaris. Visions de Futur i Propers Projectes "El que volem és treure certs productes que ens agraden i ja està. Si es fa la mitjana, són zero beneficis, però zero pèrdues." El segell prepara l'edició d'un disc de Bif (grup reconegut de Barcelona) que inclourà rareses i cares B. També mantenen una xarxa de col·laboració amb altres segells independents de l'estat com Becore o Anderhill per moure els grups per diferents circuits. Properes cites i contacte Concerts: Destaquen les actuacions de Pupille i Derbiche a finals de gener. Web oficial: slowcolored.com és el centre d'operacions on es pot consultar el catàleg i fer comandes.

  • 20'

    Nou taller d'art i artesania a la Part Alta de Tarragona

    Un nou espai creatiu a Tarragona L'Àngeles Rodríguez i la Carme Mayas presenten el seu nou taller situat al carrer Escribanies Velles, un local emblemàtic a la Part Alta de la ciutat que s'inaugura amb la voluntat de ser un espai obert a la creativitat i a la interacció amb el públic. Les disciplines i les artistes L'espai combina dues mirades artístiques complementàries: * Carme Mayas: Pintora especialitzada en l'oli. Presenta l'exposició Encuentros, una col·lecció de caràcter intimista que explora les emocions a través de textures i colors terra. També és coneguda per les seves obres d'estil impressionista sobre racons de Tarragona. * Àngeles Rodríguez: Artesana del vidre. Treballa el gravat i la pintura sobre cristall, buscant la innovació i la creació de peces originals i úniques, allunyades de la producció industrial. Un local amb història L'estudi no és només un lloc de treball, sinó un entorn amb un gran valor patrimonial: * Està situat a uns baixos que conserven murs romans i arcades històriques. * Disposa d'un element singular: un safareig amb aigua corrent que crea una atmosfera放松 (relaxant). * Les responsables han habilitat una bústia de suggeriments i una llibreta d'idees per acollir projectes d'altres artistes. Impuls a l'artesania local Durant l'entrevista es destaca la creació d'un tríptic d'artesans de la Part Alta, que agrupa una vintena d'establiments. Aquesta iniciativa pretén ser el primer pas per a una futura associació d'artesans i comerciants especialitzats, amb l'objectiu de revaloritzar el treball manual davant el consum massiu. "L'obra acabada ja no és teva, és dels demàs."