Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

37-48 de 562
  • 23'

    Crònica Social: Manolo García, Casaments i Secrets de Hollywood

    Actualitat Musical i Concert a Reus L'episodi comença amb l'expectació pel concert de Manolo García al Pavelló Olímpic de Reus. Les locutores destaquen la faceta artística del cantant: • La seva habilitat com a pintor i artista plàstic, que es reflecteix en l'estètica dels seus escenaris. • El concert presenta el seu darrer treball discogràfic amb una posada en escena plena d'imaginació, papallones i elements onírics. Crònica de Casaments Famosos Es repassen les bodes més recents de la premsa del cor, destacant-ne tres de principals: • Lídia Bosch: Es comenta el seu nou enllaç matrimonial. • Norma Duval i José Frade: Una cerimònia íntima i sorpresa a Molina de Aragón que ha generat molta especulació sobre les exclusives a les revistes. • Kevin Costner: Un casament espectacular al seu ranxo de Colorado amb una durada de quatre dies i un cost estimat d'un milió i mig de dòlars, amb convidats de la talla de Brad Pitt o Jack Nicholson. "S'ha de tenir estómac per casar-se per segons quines conveniències, o potser molt bona vista a la cartera." Màrqueting i Polèmiques a Hollywood Carmen Sevilla i el seu nou perfum La mítica artista ha llançat una fragància amb la casa Mirurgia. Les locutores debaten sobre la seva capacitat per al merchandising, enfocant-se en un públic de gent gran que la segueix fidelment. El conflicte de Jennifer López Es comenta la traïció del seu maquillador, Scott Barnes, qui presumptament ha amenaçat amb vendre secrets de l'artista després de ser acomiadat. Es discuteix la complexa relació laboral i personal que mantenen les estrelles amb el seu servei domèstic i tècnic. El matrimoni plural de Jeremy Irons Un dels temes més comentats és l'acord matrimonial de l'actor Jeremy Irons, qui després de 26 anys casat, manté una relació oberta amb permís mutu per a la infidelitat. Les locutores reflexionen sobre si aquesta llibertat elimina el morbo o si és una mostra d'intel·ligència i realisme en la parella. Aniversaris de la Setmana L'episodi tanca amb un llistat de celebritats que fan anys, com Maribel Verdú (34), Rocío Dúrcal (60), Charlton Heston (80) i Sigourney Weaver (55), tot fent broma sobre com mantenen la seva joventut.

  • 20'

    Crònica Manamana: El món del cor amb ironia

    Actualitat i xafarderies: El programa Manamana En aquesta edició del programa, s'analitza l'actualitat de la premsa del cor amb un enfocament irònic i distès. Les interlocutores repassen les notícies més recents de les celebritats nacionals i internacionals, comentant des de casaments sorpresa fins a memòries avançades i embolics judicials. Crònica Social i Celebrities Britney Spears: Es comenta el seu casament sorpresa amb el ballarí Kevin Federline, destacant la celebració informal en un restaurant de menjar ràpid i l'estètica dels convidats en xandall. Luis Miguel: Es debat sobre els rumors del seu possible matrimoni amb una presentadora de televisió, qüestionant la veracitat i el valor periodístic d'alguns titulars especulatius. John Travolta: El focus recau en la venda de les seves memòries dos anys abans que s'escriguin i la seva implicació en la nova seu de la Cienciologia a Madrid. Macaulay Culkin: Es repassa la seva trajectòria des de nen prodigi fins a la seva detenció per possessió de marihuana, reflexionant sobre el preu de la fama prematura. Mel Gibson: Es descriu la seva curiosa estratègia de màrqueting per demanar idees per a la seva propera pel·lícula a través d'internet. Visites a Barcelona "A mi m'agrada que aquesta gent se n'enamori de Barcelona perquè els tenim més a prop." Es menciona la presència d'Harrison Ford i Calista Flockhart a la ciutat, on se'ls ha vist intentant descansar malgrat la persecució dels paparazzi. Punts Clau del programa L'ús d'un llenguatge incisiu i irònic per tractar la premsa rosa. La crítica a les estratègies de màrqueting de Hollywood. La reflexió sobre els problemes de salut i legals de les joves estrelles.

  • 29'

    Crònica Social: Famosos, Nadals i Èxits Musicals

    Actualitat de les Estrelles de Hollywood L'episodi comença repassant les últimes aventures de Tom Cruise, qui es prepara per al rodatge de Missió Impossible 3 amb el desig personal d'escalar l'Everest. Les locutores debaten sobre si la seva forma física i els recursos del cinema li permetran assolir el cim. Relacions i Família • Es comenta la curiosa connexió mediàtica entre Tom Cruise i Nicole Kidman, que tot i portar anys separats, segueixen compartint pàgines a les revistes. • La Kidman ha expressat recentment el seu desig de tornar a formar una família i tenir més fills. Maternitat al món de la moda • Claudia Schiffer ha estat mare per segona vegada d'una nena anomenada Clementine. Es comenta el pes de la criatura i l'exclusivitat de les fotografies a les revistes del cor. • La model Laura Ponte també és notícia pel seu embaràs, anunciat poc després del seu casament amb Beltrán Gómez Acebo. Les Campanyes de Nadal i la Monarquia Es critica la nova campanya de Freixenet protagonitzada per Pierce Brosnan i Nieves Álvarez. > "Per què anar a gravar a Florida si el cava és d'aquí?" es pregunten les locutores, suggerint localitzacions més properes com Reus o les vinyes locals. El futur de Mònaco S'analitza l'absència del príncep Rainier a la festa nacional de Mònaco a causa de la seva malaltia, deixant el protagonisme als seus tres fills: Albert, Carolina i Estefania. Escàndols i Màrqueting Musical • Liza Minnelli s'enfronta a una demanda milionària de 78 milions d'euros per part del seu ex-xofer per presumpte assetjament i violència. • Rosa López llança el seu nou disc Ojalá amb una estratègia de màrqueting innovadora: incloure una participació de la Loteria de Nadal amb el número 11.202 en cada exemplar. Aniversaris de la setmana Es tanca el programa felicitant personalitats com Paloma San Basilio (54), Boris Becker (37), Jamie Lee Curtis (44) i, especialment, la mítica Tina Turner, que celebra 65 anys.

  • 30'

    Evolució i història de les platges de Tarragona

    Les platges d'abans i la vida social L'episodi explora com era l'experiència d'anar a la platja a Tarragona a mitjans del segle XX, destacant les diferències socials i les curioses normatives de l'època. La platja del Miracle: El sector "senyor" • El Miracle era considerada la platja més distingida, amb petites construccions de fusta tipus xaletets a l'arena que disposaven de cuina i terrassa. • Existia un balneari amb una separació física estricta (una reixa) per dividir les zones de bany d'homes i dones. • Abans de la guerra, es practicava el nudisme de forma molt discreta per part d'alguns grups, tot i el puritanisme de la societat de l'època. La platja del Riu i el Francolí • Antigament hi havia una platja que anava des del Serrallo fins a la Pineda, en una zona on el riu Francolí sovint quedava quasi estancat. • Era un lloc popular per fer pícnics familiars; la gent dels pobles del voltant (Constantí, la Canonja) hi baixava amb carros. • El riu era ric en fauna: s'hi pescaven anguiles i peixos amb tècniques tradicionals. Impacte de la Guerra Civil i el desenvolupament industrial • Durant la guerra, moltes fustes de les casetes de platja i bots van ser requisats per construir ponts al front de l'Ebre. • Més endavant, l'arribada de la petroquímica i l'ampliació de la xarxa ferroviària de la Renfe van transformar totalment el paisatge litoral. "Molta cosa d'allò es va portar de Tarragona per fer aquells ponts que feien falta durant la guerra." Canvis socials i urbanístics • L'avi Ramon recorda el fenomen de les barraques al costat del riu i com la immigració dels anys 50 i 60 va anar ocupant antics horts. • Es discuteix la pèrdua de la platja de la Comandància i la transformació de l'arena a la platja del Miracle, que actualment és més artificial i pedregosa.

  • 15'

    17a Exposició de Pintura Monumental a Tarragona

    L'entrevista presenta la 17a edició de l'Exposició de Pintura Monumental i Turística de Tarragona i el Tarragonès, impulsada pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme. Ramon Martí, conegut com l'avi Ramon i vicepresident de l'entitat, explica l'evolució d'aquesta mostra des dels seus inicis fins a convertir-se en un referent cultural a la ciutat. Història i Evolució de la Mostra Orígens: La iniciativa va néixer fa 17 anys per cobrir un buit en la temàtica pictòrica local, que llavors només tractaven uns pocs pintors. Creixement: De la primera exposició amb 36 participants s'ha passat a edicions que superen els 100 artistes, incloent-hi pintors consagrats i noves promeses. Itinerança de seus: L'exposició ha passat pel carrer Major i les voltes del Pallol, fins a trobar la seva ubicació actual al Tinglado 1 del Moll de Costa, gràcies al suport de l'Autoritat Portuària. Contingut i Estils Artístics L'exposició es defineix per la seva diversitat, fugint de l'exclusivitat vanguardista per oferir una visió àmplia del tarragonisme: * Diversitat estètica: S'hi troben obres clàssiques, realistes i contemporànies. * Temàtica: El focus principal és el patrimoni monumental de Tarragona, contribuint a la promoció de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat. * Nivell dels artistes: Molts dels participants tenen trajectòries internacionals, amb obres exposades a Europa, Amèrica i fins i tot al Japó. "Aquests quadros que han pintat de Tarragona han anat arreu del món. Quan encara no es parlava de patrimoni de la humanitat, nosaltres ja ho fèiem." Informació Pràctica Ubicació: Tinglado número 1 del Port de Tarragona. Dates: Fins al 31 d'octubre. Horaris: De dimarts a dissabte: 10:00h - 13:00h i 17:00h - 20:00h. Festius: 11:00h - 14:00h.

  • 27'

    Les profunditats de Tarragona: La Cova Urbana

    Explorant el subsòl de Tarragona En aquesta edició del programa amb l'Avi Ramon, ens submergim literalment sota la ciutat de Tarragona per descobrir la seva coneguda Cova Urbana. Acompanyats per l'expert espeleòleg Àngel Samaniego, s'explora el valor d'aquest espai geològic únic i les dificultats per a la seva promoció i manteniment. Característiques i situació actual de la cova • La Cova Urbana destaca per estar situada exactament al centre d'una ciutat, un fet excepcional a nivell estatal. • Disposa de zones inundades amb aigua dolça i zones de fang amb propietats estètiques curioses. • Es calcula que les cavitats ocupen uns 5.000 metres quadrats, una superfície comparable a la d'un gran pavelló esportiu. • Les exploracions indiquen que les falles arriben fins a la Plaça de la Font i s'estenen cap a zones properes al camp del Nàstic. L'experiència de l'espeleologia "És com si fessis escalada a la nit... mentre vas baixant vas mirant tot el voltant i dius: ostres, que bonic, i quin silenci, i quina pau." L'Àngel descriu les visites guiades com una aventura adaptada: • L'itinerari dura entre 3 i 4 hores (anar i tornar). • Inclou el pas per sifons (zones amb aigua) mitjançant cordes guia i equips especialitzats de neoprè i casc. • Malgrat la por inicial de molts visitants, l'activitat és apta per a nens a partir dels 7-10 anys. Reivindicacions i futur L'Avi Ramon i l'Àngel discuteixen la manca de suport institucional i propaganda específica per a aquesta atracció: • Es critica que es destinin grans pressupostos a altres esports o esdeveniments mentre que el voluntariat espeleològic té dificultats per adquirir equips costosos (uns 250.000 pessetes per equip). • S'emfatitza la importància de la conservació: el nombre de visitants està limitat a unes 10 persones per setmana per evitar que l'aigua s'enterboleixi i es malmeti l'entorn. Curiositats del subsòl • El Paquito: Una anècdota divertida sobre un tauró de plàstic que feien servir per fer broma als visitants i als equips de televisió. • Pícnic subterrani: Es recorda un berenar celebrat a l'interior de la cova coincidint amb un Clàssic Barça-Madrid.

  • 23'

    Debat Polític: Inici de Campanya i Pactes a Madrid

    Inici de la Campanya Electoral i el Context Polític Aquest episodi recull una tertúlia política amb representants de Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el marc de l'inici de la campanya electoral per a les eleccions generals. Logística de Campanya i Tradicions Els tertulians comencen comentant la seva relació amb el carnaval i les disfresses, passant ràpidament a la realitat logística de la campanya: • La preparació de l'enganxada de cartells amb material tradicional com escombres i cola. • El métode del porta a porta per apropar-se a la ciutadania, debatent sobre si és una pràctica massa invasiva o una eina de proximitat essencial. Objectius i Estratègies dels Partits Cada representant exposa les seves fites per a aquesta contesa electoral: • PSC: L'objectiu principal és portar Rodríguez Zapatero a la presidència i reformar l'Estatut i el Senat. • ERC: Prioritzen aconseguir un grup parlamentari propi a Madrid per tenir veu nacional. • CiU: Defensar els interessos de Catalunya amb "sentit comú" i total independència de les directrius de Madrid. La Polèmica dels Pactes Post-Electorals Es genera un debat intens sobre la coherència dels pactes, especialment en l'àmbit municipal i estatal: "En política els pactes són evidents i són necessaris." Els punts clau de la discussió inclouen: • Les acusacions creuades sobre pactes passats o actuals amb el Partit Popular (PP). • La possibilitat que ERC canviï el seu discurs de no pactar mai a Madrid segons les circumstàncies. • El consens general que les majories absolutes (tant de PP com de PSOE) són perjudicials per a la vida democràtica i per als interessos catalans.

  • 17'

    Debat sobre la treva d'ETA a Catalunya i la crisi de Carod-Rovira

    Impacte de l'anunci de la treva d'ETA a Catalunya La tertúlia Olla de Grills analitza la polèmica declaració de la banda terrorista ETA, en què anunciava una treva limitada exclusivament al territori català. Els representants dels diversos partits polítics debaten sobre les repercussions d'aquest fet en el govern de la Generalitat i la proximitat de les eleccions generals. Crisis política i responsabilitats Divisió sobre la gravetat: Mentre que els representants de l'oposició i alguns socis consideren que el govern està en crisis profunda, d'altres opinen que l'anunci és una maniobra per desviar l'atenció de les polítiques socials. Figura de Carod-Rovira: Es discuteix la seva reunió amb ETA i la posterior renúncia al seu càrrec com a Conseller en Cap. Depuració de responsabilitats: Alguns membres defensen que les responsabilitats polítiques ja s'han depurat amb la destitució de Carod, mentre que altres critiquen la falta de transparència. "Un comunicat d'ETA no pot fer trontollar un govern legítim que compta amb el suport de més de 1.700.000 votants." Instrumentalització i Eleccions Generals L'episodi serveix per posar sobre la taula com el terrorisme entra en la campanya electoral: El Partit Popular (PP) és acusat d'instrumentalitzar el terrorisme pel benefici electoral. El govern del tripartit és criticat per haver permès, segons l'oposició, que ETA entri en l'escena política catalana. Es fa una crida a la unitat dels demòcrates en la política antiterrorista per evitar que el debat instrumentalitzat afecti la llibertat de vot dels ciutadans.

  • 24'

    Impacte de la deslocalització empresarial a Catalunya

    Debat sobre l'estabilitat política i l'economia En aquesta tertúlia es discuteix l'efecte que el nou govern de la Generalitat pot tenir sobre la decisió de grans empreses de traslladar les seves seus fora de Catalunya. Els interlocutors analitzen si es tracta d'una qüestió d'inseguretat política o d'un fenomen global. Causes de la marxa d'empreses • Alguns participants argumenten que la manca d'estabilitat del govern tripartit genera desconfiança en els mercats i accelera la sortida d'actius. • D'altra banda, s'exposa que la deslocalització respon a una estratègia de reducció de costos laborals a nivell internacional, buscant països amb salaris més baixos. Polítiques laborals i precarietat • Es debat la qualitat del treball actual i la necessitat de garantir un lloc de feina digne com a base de qualsevol política social. • Hi ha un consens parcial en que, tot i que la precarietat és negativa, és preferible tenir un contracte que no tenir-ne cap, encara que cal tendir cap a la millora de condicions. Estratègies de futur: Investigació i Educació Es proposa el model de països com Finlàndia, basat en: Inversió en R+D (Recerca i Desenvolupament). Alt valor afegit del producte per ser competitius sense abaixar sous. Reforma de l'ensenyament per dominar llengües estrangeres com l'anglès. "L'important no és si una empresa marxa o ve, sinó si la gent que perd el treball es pot recol·locar fàcilment." Subvencions i compromís empresarial Es posa sobre la taula la polèmica de les empreses que reben ajuts públics i després marxen amb facilitat. Es planteja la possibilitat de reclamar el retorn de les subvencions si no es garanteix la continuïtat dels llocs de treball.

  • 19'

    Debat sobre la Boda Reial i el Matrimoni Homosexual

    Tertúlia política: De l'anècdota de la Boda Reial al model de família Aquesta edició de la tertúlia amb joves polítics de Tarragona aborda dos grans eixos: la cobertura i l'impacte de la recent boda entre el Príncep Felip i Letizia Ortiz, i el debat legislatiu sobre els matrimonis homosexuals i l'adopció. La Boda Reial: Crítiques i anècdotes Els tertulians analitzen el casament des d'una perspectiva comunicativa i social: * Crítica a la realització tècnica: Es titlla la retransmissió de Televisió Espanyola de "desastrosa" i s'apunta a una possible manipulació partidista. * Impacte social: Es comenta l'absència de trànsit als carrers de Tarragona i l'augment de vendes de paraigües a causa de la pluja a Madrid. * Anècdotes de protocol: S'esmenten els comportaments de la reialesa, com el tòpic sobre el príncep Ernest de Hannover i les rígides normes de les pamel·les. El futur del matrimoni i l'adopció El debat s'intensifica en parlar de les reformes legals proposades pel govern: * Drets civils: Gustavo i Gerard defensen l'equiparació total de drets per a parelles homosexuals, incloent-hi la pensió de viduïtat i la seguretat jurídica. * L'adopció: Es discuteix la intenció de la Generalitat de regular l'adopció per a parelles del mateix sexe, un tràmit que sovint ja es realitza a títol individual però sense cobertura legal de parella. * Concepte de família: El Jordi (PP) planteja que la família és la institució bàsica de protecció de la dona i el nen, advertint sobre el risc de "destrucció" del model tradicional, mentre que la resta de la taula defensa que les lleis s'han d'adaptar a les noves realitats individuals. "Les lleis s'han d'adaptar a les necessitats de la societat... ens semblarà un anacronisme d'aquí a uns anys."

  • 24'

    Debat Polític: Casament Reial i Llengua Catalana

    La Boda de Felip i Letícia: Impacte i Crítica El programa comença amb un debat distès però crític sobre el casament del Príncep Felip amb Letizia Ortiz. Els tertulians analitzen diversos aspectes d'aquest esdeveniment: • L'exhibició mediàtica: Es discuteix si el desplegament de seguretat i la cobertura informativa són excessius. • La figura de la futura reina: Es comenta el fet que sigui una dona divorciada i amb passat professional, veient-ho com un signe de modernització o, per contra, com una contradicció de la institució monàrquica. • Inconvenients logístics: Esmenten amb humor com l'esdeveniment impedeix la retransmissió de partits de futbol locals (com el Nàstic) a causa de la manca de recursos tècnics disponibles. "No pot ser que per al que els interessa visquin al segle XVIII i per a les altres coses visquin al segle XXI." Modernització vs. Tradició Es planteja si el caràcter fort de Letícia ajudarà a humanitzar la monarquia o si acabarà difuminat pels protocols estrictes de la casa reial. Normalització Lingüística i Etiquetatge La segona part de la tertúlia se centra en l'ús del català en l'àmbit comercial i de serveis: • Etiquetatge de productes: Es debat si les multinacionals haurien d'estar obligades per llei a etiquetar en català o si s'haurien d'oferir incentius fiscals per promoure-ho. • Lleis i obligacions: Alguns tertulians defensen que la normalització lingística és un acte de respecte i supervivència de la llengua, mentre que d'altres alerten sobre les imposicions a petites empreses. • Restauració i Turisme: Es denuncia la falta de cartes en català a zones turístiques com la Rambla de Barcelona i les dificultats per ser atès en català per personal nouvingut. El paper del consumidor Es conclou que el consumidor té un paper clau en triar marques que respectin la seva llengua, tot i que s'admet que sovint el preu del producte acaba sent el factor determinant.

  • 23'

    Debat Polític: El Tripartit, Casa Reial i Mobilitat a la URV

    Anàlisi del Moment Polític a Catalunya El debat s'inicia amb una anàlisi crítica sobre la coherència del govern tripartit pel que fa a la defensa del català i el seu possible desgast institucional. S'exposen diversos punts de vista sobre la gestió d'errors i la responsabilitat política dins del govern. Polèmica pel Document d'Estratègia de Comunicació Un dels temes centrals ha estat la filtració d'un informe sobre el control i la influència als mitjans de comunicació: • Es discuteix l'autoria i la responsabilitat del secretari de comunicació, Miquel Sellarès, i el paper de Josep Bargalló. • Hi ha una forta discrepància sobre si el document reflecteix la política real del govern o si és un document intern sense validesa oficial. • Es planteja la comparació amb les estratègies d'altres partits com el PP o el PSOE respecte a la influència editorial. El Casament Reial i el seu Impacte Econòmic Els tertulians analitzen el desplegament de seguretat i el cost públic del casament del Príncep Felip i Letícia Ortiz: • Es critica el muntatge "vergonyós" pel seu elevat cost econòmic i l'ús de recursos bèl·lics (avions F-18, mísils). • Alguns assistents ho veuen com una conseqüència inherent al sistema monàrquic establert a la Constitució. Mobilitat i Urbanisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV) La discussió final se centra en els problemes pràctics dels estudiants a Tarragona, especialment pel que fa a l'aparcament i el transport a la universitat: • Pàrquing de pagament: Es debat la necessitat de crear aparcaments gratuïts davant la proliferació de zones blaves al voltant dels campus de Sescelades i Jurídiques. • Transport Públic: Es discuteix si les línies d'autobusos municipals són suficients i si els horaris estan realment coordinats amb l'activitat acadèmica. "És una vorera que està mal asfaltada i sense embaldosar... es pot millorar i bastant." Propostes de Millora Universitària • Necessitat de treball conjunt entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per finançar infraestructures. • Crida a la responsabilitat dels estudiants per potenciar l'ús del transport públic enfront de la comoditat del cotxe privat.