Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004

·54 episodis
RSS

episodis

13-24 de 54
  • 25'

    Memòries dels Concursos de Castells amb Joan Atxo

    Balanç dels Concursos de 1994 i 1996 L'entrevista a Juan Atxo, històric cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ofereix una visió privilegiada sobre l'estratègia i l'evolució tècnica en el Concurs de Castells de Tarragona durant la dècada dels 90. La victòria de 1994 i la rivalitat amb la Jove El 1994 va ser un any clau on la Colla Vella va haver de recuperar-se d'una crisi interna per afrontar l'ascens de la Colla Jove de Tarragona: • La Colla Vella arribava amb pressió interna després de canvis a la junta tècnica i amb el repte d'aturar la ratxa de victòries tarragonines. • L'estratègia va ser clara: assegurar la tripleta màgica (3de9f, 4de9f i 5de8) per posar pressió als rivals. • Es va intentar el 2de9fm per primer cop en concurs. Tot i no descarregar-lo al recinte tarragoní, l'assaig previ va permetre l'èxit històric setmanes després a la Plaça del Blat per Santa Úrsula. • > "Saber competir és tenir una estratègia; guanyar per 13 punts a un concurs és com guanyar un partit de futbol per un gol, el que compten són els punts." El polèmic Concurs de 1996 En l'edició de 1996, la competència es va centrar contra els Castellers de Vilafranca, en un certamen marcat per la caiguda inicial de moltes colles punteres: • La tàctica de la Vella va ser criticada per alguns en optar per castells de vuit (5de8, 2de8f) després de caure amb el 3de9f i el 2de9fm, amb l'objectiu de no quedar fora del podi i sumar punts. • El moment culminant va ser l'intent a la desesperada del 5de9f, un castell inèdit que va estar a punt de carregar-se, generant un silenci absolut a la Tarraco Arena Plaça. • Atxo defensa que el valor casteller resideix en el risc: "Si les colles no caiguessin mai, la gent es cansaria d'anar a la plaça". Records i evolució tècnica L'excap de colla repassa moments que han marcat la història moderna: • La introducció dels folres als anys 70 amb el 2de8f i la frustració de no descarregar-lo al concurs de 1970 per una errada de l'enxaneta. • La transició cap als castells de deu pisos i la importància de la disciplina en la canalla.

  • 36'

    Evolució i història del Concurs de Castells a Tarragona

    Orígens i consolidació en el primer franquisme L'episodi analitza com els Concurs de Castells van tornar a Tarragona l'any 1952. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que responia a una voluntat política del consistori per reforçar la capitalitat provincial de la ciutat, alineant-se amb la ideologia de l'època. Característiques dels primers certàmens • La convocatòria inicial de 1952 es va limitar a colles de la província, deixant fora els Castellers de Vilafranca. • Es va aprofitar el centenari de la Rambla Nova el 1954 per repetir l'esdeveniment. • Tot i l'èxit puntual, el model va entrar en crisi a partir de 1956 a causa d'un estancament tècnic de les colles locals i la manca d'al·licients competitius. La "Batalla de Tarragona" i l'edició mítica de 1970 El 1970 marca un abans i un després en la història castellera. Es va produir un canvi de mentalitat on la competitivitat va passar a ser l'eix central, utilitzant terminologia gairebé boxística per descriure la rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Impacte de l'edició de 1970 • Va ser el primer cop que es va veure un 2 de 8 amb folre, un salt tècnic sense precedents realitzat directament en competició. • L'esdeveniment va tenir una projecció mediàtica nacional, apareixent en premsa de Barcelona i Madrid amb una cobertura superior a l'actual. • Es va consolidar la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) com l'escenari idoni per albergar 10.000 persones. Del desencís de 1973 a la fórmula bianual definitiva L'any 1973 es recorda com un fracàs per la conflictivitat i la "llenya" (caigudes) que van generar un mal regust de boca. Això va coincidir amb l'auge dels corrents anticoncurs durant la transició, que defensaven els castells com un símbol de germanor cultural i no de competició. "Els castells van néixer com a competència i continuen sent fonamentalment una competència contra el veí." El model de capitalitat A diferència d'altres ciutats, Tarragona va optar per un model de capitalitat basat en convocar els millors, independentment del nivell de les colles locals. Aquesta visió va portar a la creació del Patronat Municipal i a la unificació de les colles locals per fundar els Xiquets de Tarragona. Finalment, a partir de 1980, amb la recuperació de les llibertats i l'arribada dels grans castells de nou (com el 4 de 9), el concurs es va consolidar definitivament com l'esdeveniment biennal de referència.

  • 5'

    Estratègia i preparació per al Concurs de Castells

    La preparació per a la victòria L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza l'estratègia i la determinació necessària per afrontar el Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça. El testimoni destaca que la clau de la temporada va ser la diada de Sant Fèlix, on la colla va assolir un nivell d'excel·lència amb construccions com el 5 de 9, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8. L'objectiu: El 3 de 10 amb folre i manilles Per guanyar el certamen, la colla tenia clar que el 3 de 10 era la peça fonamental. El procés de preparació va ser intens: Assajos multitudinaris per consolidar estructures complexes. Treball específic en el nucli de la pinya, el folre i les manilles. Gestió de la pressió: el grup no tenia por dels rivals, sinó de les seves pròpies limitacions. "Aquest concurs el vam preparar a consciència i amb molt de treball, molt de sacrifici; realment no teníem por a ningú, simplement teníem por a nosaltres mateixos." Desenvolupament i reacció a la plaça Durant la competició, tot i la caiguda en carregar el castell de deu pisos —que l'enxaneta va completar in extremis—, la colla no es va ensorrar. L'estratègia estava dissenyada per mantenir la competitivitat fins al final, optant per castells tècnics com el 2 de 8 net per assegurar la posició davant l'empenta de Vilafranca. La reflexió final subratlla que al concurs s'hi va a donar-ho tot i que el valor de la lluita només es pot apreciar quan s'és conscient del gran esforç realitzat.

  • 3'

    L'èxit de la Jove de Tarragona al Concurs de 1984

    L'impacte històric de la Colla Jove de Tarragona L’episodi de Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza un moment clau per als Castells a la ciutat: la sorprenent tercera posició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona en el Concurs de Castells de 1984, pocs anys després de la seva fundació. Un resultat inesperat i estratègic El testimoni explica que, tot i que el nivell real de la colla en aquell moment se situava al voltant del cinquè o sisè lloc, el concurs els va catapultar al podi gràcies a la seva tranquil·litat i seguretat en l'execució. La colla va fer el seu millor paper possible mentre altres colles amb més potencial van fallar en buscar el primer lloc. L'èxit va significar el retorn de Tarragona a l'elit castellera, trencant una etapa on la tradició local estava adormida. Es va generar un sentiment d’orgull tarragoní en veure una colla de la ciutat competint amb les millors de fora. La rivalitat i la Plaça de la Font S'identifica la diada de Santa Tecla de 1984 com el moment real de la certificació popular del nivell de la colla, més enllà del ressò mediàtic del concurs: "Per primera vegada la Plaça de la Font es va omplir fins dalt per veure castells exclusivament tarragonins." La rivalitat amb els Xiquets de Tarragona va ser el motor que va omplir la plaça, amb ambdues colles lluitant frec a frec per consolidar els castells de 8, una fita que va marcar l'inici d'una nova era daurada per a la ciutat.

  • 16'

    Polèmiques i victòries de la Colla Joves als Concursos de Castells

    La història del 5 de 8 i el triomf a Tarragona L'entrevista repassa moments clau de la història de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, especialment la seva primera victòria com a colla independent al Concurs de Castells. En una època on el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 7 eren el sostre del món casteller, la colla va decidir apostar pel 5 de 8 per marcar la diferència. Estratègia i rivalitat El 5 de 8 era vist llavors com un castell extremadament perillós, gairebé impossible de carregar. La seva càrrega en el segon intent va assegurar la victòria davant l'eterna rival, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'interlocutor subratlla que la satisfacció no prové només de vèncer un rival directe, sinó de superar les 14 o 15 colles participants a la Tarraco Arena Plaça. La controvèrsia del Concurs de 1982 L'episodi més tens es produeix l'any 1982 amb el 4 de 8 amb l'agulla. Es detalla una forta discrepància entre el jurat i la colla sobre la normativa de l'aleta i la despenjada de la canalla. "Quan te roben una cosa, val més que marxis; què havíem de fer nosaltres? Marxar. Normal." Conseqüències de la polèmica L'abandonament de la plaça: La indignació per la decisió del jurat, que no va donar el castell per carregat malgrat les votacions dividides, va portar la colla a retirar-se del concurs de Tarragona. Reconeixement posterior: Gràcies a filmacions de l'època, l'Ajuntament i el patronat van acabar reconeixent la validesa del castell, efectuant el pagament corresponent posteriorment. La polèmica és defensada com un motor necessari per al món dels Castells a Valls: "Quan no hi ha polèmica, no hi ha gènit".

  • 17'

    Evolució del Concurs de Castells i la ràdio als vuitanta

    Els inicis de les retransmissions i el Concurs de 1984 L'episodi repassa la trajectòria de Joan, un cronista amb deu edicions del certamen a l'esquena, centrant-se en la seva primera experiència com a coordinador l'any 1984. Aquell any va ser clau per la victòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 4 de 9 amb folre carregat i la polèmica participació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. La ràdio i el sentiment casteller Nerviosisme i professionalització: En els anys 80, les ràdios tot just començaven a creure en el potencial del món casteller. Joan recorda el repte de coordinar un dispositiu tècnic que semblava una "animalada" per l'època: vuit micròfons per a castells de vuit. La visió del casteller: Es destaca la importància que els pioners de les retransmissions fossin castellers actius. Aquest fet permetia transmetre el patiment i l'emoció amb un coneixement tècnic que els periodistes convencionals no tenien. "Els castellers som una raça diferent i sabem veure quan un castell va bé o no va bé." El salt qualitatiu del 1986 El resum avança cap al Concurs de Castells de 1986, una edició marcada per la consolidació de noves colles i l'augment del nivell tècnic: S'aconsegueixen veure dos castells de nou en una mateixa diada (3 de 9 de la Vella i 4 de 9 de la Joves, ambdós carregats). La rivalitat local entre els Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus es fa palesa en la lluita per les posicions, utilitzant estructures com el 3 de 7 aixecat per sota. Moments memorables i llegat Joan reflexiona sobre el seu record més especial: la retransmissió del 3 de 9 amb folre descarregat pels Xiquets de Reus. Destaca l'emoció de narrar un castell d'aquella magnitud d'una manera vibrant i el valor personal d'haver vist els seus propis fills participar-hi.

  • 29'

    Evolució dels Xiquets de Tarragona: 1979-1984

    Trajectòria Històrica i Consolidació Aquest episodi de Tarragona Ràdio dins de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell ens ofereix una reflexió profunda sobre l'evolució dels Xiquets de Tarragona. Jaume, el convidat, analitza com la colla va passar d'un període de desànim a finals dels anys 70 a convertir-se en una colla de vuit puntera a principis dels 80. Els Antecedents: La Crisi del 1979 L'any 1979 es descriu com un moment trist i sense ambicions per a la colla. Els resultats estadístics d'aquella època mostren una activitat mínima: • El castell més important va ser el 3 de 7. • Hi havia una falta general d'empenta i objectius clars. El Salt Qualitatiu (1980-1981) A partir del 1980, es van iniciar estratègies per recuperar el prestigi: • Sortides conjuntes: Es feien intercanvis amb colles com la de Torredembarra o l'Arboç per reforçar les pinyes. • L'any clau (1981): Es considera l'any més important, ja que es va descarregar el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el 4 de 8. • Es recorda amb certa recança la renúncia a actuar a Sant Fèlix aquell any per desavinences internes de la junta. El Concurs del 1982 i el 1984 El resum dels concursos a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) destaca fites i polèmiques: • Concurs de Castells 1982: Els Xiquets van quedar tercers oficialment, tot i que moralment es consideraven quarts degut a la retirada de la Colla Joves Xiquets de Valls. Va ser el moment de consolidació com a colla de vuit. • Genuïtat tarragonina: L'any 1984 es va descarregar el primer 4 de 8 format exclusivament per castellers tarragonins, un fet commemorat amb una placa a la Plaça de les Cols. "El resultat de l'any 82 té uns antecedents que crec que són bastant interessants de recordar." L'Aparició de la Colla Jove Es discuteix obertament l'impacte de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tot i que inicialment hi havia col·laboració (assajaven al Teatre Metropol), la seva estructura moderna i dinàmica va fer que superessin ràpidament els Xiquets en el concurs del 1984, generant una competència que, a la llarga, va beneficiar ambdues colles.

  • 38'

    Memòria Històrica: Els Concursos de Castells dels anys 80

    Polèmiques i Triomfs de la Colla Vella als anys 80 Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la història dels Concursos de Castells celebrats a la Tarraco Arena Plaça durant la dècada de 1980. A través del testimoni de qui va ser cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, s'analitzen les rivalitats, les decisions dels jurats i l'evolució tècnica que va portar a la consolidació dels castells de nou. El Concurs de 1982: La desqualificació de la discòrdia El programa se centra especialment en l'edició de 1982, recordada com una de les més tenses de la història a causa de les següents claus: • La desqualificació del 4 de 8 amb el pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls, que va generar un gran malestar. • El debat sobre la normativa: segons el testimoni, s'havia matisat en reunions prèvies que el pilar havia de quedar sol per considerar el castell carregat. • La celebració de la victòria de la Colla Vella gràcies al 4 de 9 amb folre carregat. L'Evolució del domini casteller (1984-1988) Es repassen altres edicions clau on la rivalitat entre les colles de Valls va ser la protagonista: • 1984: Un any de transició amb pilars polèmics i intents de 5 de 8. • 1986: La ratificació dels castells de nou. La Colla Vella va apostar per una estratègia conservadora per assegurar el primer lloc abans de provar el 3 de 9 amb folre. • 1988: El trencament de l'hegemonia de la Vella i l'inici d'un cicle de domini de la Colla Joves, amb una superioritat tècnica reconeguda pel mateix convidat. La figura del Jurat i el Patronat El podcast reflexiona sobre el paper de les institucions tarragonines: • Crítica a la gestió del Patronat de Castells de Tarragona per la seva falta de fermesa en certs moments. • La importància de la introducció del vídeo per resoldre dubtes en castells molt ajustats. "S'ha de saber guanyar i perdre, i les bases dels concursos han de ser inapel·lables per a tothom." Records personals i anècdotes L'excap de colla comparteix moments íntims, com la vegada que van haver de tirar un castell sense l'enxaneta titular perquè havia marxat a menjar un entrepà amb el seu pare, o la tristesa de veure com la canalla patia lesions poc abans de grans cites.

  • 1h 4min

    La rivalitat històrica dels castells: Concursos 1970 i 1980

    Evolució i context dels anys 60 i 70 El final de la dècada dels 60 va marcar una època daurada en els castells, protagonitzada per la creixent rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Durant aquest període, es van començar a assajar construccions de gran complexitat com el pilar de 6, el 5 de 8 i el primer 2 de 8 amb folre del segle XX. El polèmic Concurs de Castells de 1970 Aquest certamen, celebrat a la Tarraco Arena Plaça, va ser fruit d'unes negociacions maratonianes a causa del desacord amb les bases. La Colla Vella dubtava de la seva participació per diversos motius: • La percepció de bases tendencioses que afavorien els pilars (punt fort del Vendrell). • El debat sobre la limitació de persones al folre per seguretat o estètica. • La por a perdre l'hegemonia en un moment on només existia una colla forta a Valls. Finalment, el carisma del Pep de la Llet va capgirar l'opinió interna i la colla va decidir participar en el que es va anomenar el "concurs del segle". Fites tècniques i resultats històrics L'episodi detalla moments clau de la tècnica castellera de l'època: • El 2 de 8 amb folre: Es destaca com l'únic castell assolit per primer cop (carregat i descarregat) en un concurs. • Estratègies conservadores: La decisió de la Colla Vella d'assegurar el pilar de 6 en lloc d'arriscar amb el 5 de 8, fet que va permetre la victòria dels Nens del Vendrell. "Valls perdia l'hegemonia per primera vegada a la història dels concursos." La represa de 1980 i les noves rivalitats Després d'uns anys d'exhibicions sense caràcter competitiu, el 1980 el concurs torna a escena amb 16 colles, reflectint l'expansió del món casteller cap a ciutats com Sitges o Terrassa. Aquest any neix una nova polèmica amb la Colla Joves de Valls (hereva de la Muixerra) pel carregament d'un 5 de 8 discutit per l'existència de filmacions que qüestionaven si l'enxaneta havia fet l'aleta correctament. El convuls Concurs de 1982 L'any 1982 se centra en la desqualificació d'un castell amb agulla de la Colla Joves, provocant la seva retirada de la plaça i una crisi institucional amb el jurat. Malgrat la tensió, la Colla Vella va refermar el seu domini carregant el 4 de 9 amb folre.

  • 20'

    La Jove de Tarragona i el repte del 5 de 9 amb folre

    El Concurs de Castells i l'ambició tècnica En aquest fragment del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, s'analitza la mentalitat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona durant els anys 90. Es destaca com l'equip tècnic era plenament conscient de la seva capacitat per guanyar el Concurs de Castells, malgrat la competència de colles històriques de Valls i Vilafranca. La lluita per la victòria el 1993 El resum de la jornada se centra en la intensitat de la competició a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de Braus): * Primera ronda: La colla va descarregar un 3 de 9 impecable, marcant terreny davant la Vella i Vilafranca. * L'incident del 4 de 9: Una caiguda "tonta" a la segona ronda va obligar a repetir el castell. Tot i descarregar-lo finalment, la penalització de 13 punts va ser decisiva per al resultat final. * L'intent històric: Per intentar remuntar, la colla va decidir llançar el primer intent de 5 de 9 amb folre de la història. Solidaritat tarragonina a la pinya Un dels moments més emotius recordats és el silenci absolut a la plaça quan es va anunciar el 5 de 9 amb folre. L'entrevistat destaca el suport incondicional de la ciutat a la Plaça de la Font i al concurs: "Tinc gravat a la memòria el silenci de la plaça i veure gent dels Xiquets de Tarragona i del Serrallo saltant a la pinya per ajudar-nos." L'evolució i el llegat Tot i que el castell de gamma extra no es va carregar en aquell moment, l'entrevistat reflexiona sobre el valor de la fita: * Es va demostrar que el 5 de 9 era possible, obrint el camí perquè altres colles el fessin més tard. * La colla va viure una progressió espectacular, sent la primera de la ciutat a fregar la victòria en un concurs i a obrir noves places amb els Castells de nou.

  • 3'

    Debat històric sobre la participació en el Concurs de Castells

    La controvèrsia del Concurs de Castells L'extracte de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio detalla els motius històrics pels quals algunes colles, especialment els Minyons, han mantingut una postura reticent o contrària a participar en el certamen celebrat a la Tarraco Arena Plaça. El debat se centra en la naturalesa mateixa de la tradició i el format de l'esdeveniment. Motius del rebuig inicial Segons el testimoni, existeixen tres pilars fonamentals que justificaven la no participació: La puntuació: Es considerava que els Castells no han de ser un element puntuable. Els aficionats ja coneixen la dificultat mètrica de les construccions sense necessitat de taules de punts. El pagament d'entrades: Hi havia una discrepància ètica amb el fet que el públic hagués de pagar per veure una manifestació popular que, tradicionalment, és gratuïta i a la plaça. L'espai físic: L'estructura d'una plaça de braus, amb el públic assegut al voltant, no es considerava el marc idoni per a l'activitat castellera. Evolució del debat i democràcia interna El text recorda que, a finals dels anys 80, es van produir moviments interns per replantejar aquesta posició. Tot i que es van convocar assemblees, el corrent a favor d'anar al concurs mai va ser majoritari ni significatiu. "No hi ha res que sigui inamovible ni que sigui la Bíblia... tot està subjecte a replantejar-nos." Finalment, s'emfatitza que no existeixen els dogmes sagrats. Si en algun moment l'assemblea de la colla decidís majoritàriament participar en el Concurs de Castells, la decisió es respectaria, ja que la colla sempre ha estat oberta al diàleg intern i a l'evolució de les seves pròpies postures històriques.

  • 14'

    La gesta històrica de la Colla Joves al Concurs de 1992

    La consolidació de la Tripleta Màgica En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, es recorda la històrica actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls al Concurs de Castells de 1992. L'entrevistat, Fede, rememora com la colla va aconseguir descarregar, per primera vegada en la història del certamen, tres construccions de màxim nivell en una mateixa jornada. Els moments clau de l'actuació El repte del 4 de 9 amb folre: Aquest castell s'havia convertit en una de les grans creus de la colla, ja que el carregaven habitualment però havien passat sis anys sense poder-lo completar fins a aquell dia. L'estratègia tècnica: Es detalla com es va treballar l'estructura del 4 de 9, mantenint els mateixos castellers a cada posició durant tota la temporada i reduint el pes en els pisos superiors per garantir l'èxit. La competència amb la Colla Vella: La victòria es va decidir a la segona ronda, quan la Joves va descarregar el seu castell de nou mentre que els seus rivals directes van caure. Un canvi de cicle en el món casteller L'actuació va culminar amb el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, una combinació que va ser batejada com la tripleta màgica. Segons Fede, aquest èxit va marcar la fi d'una etapa i va obligar les colles a plantejar-se nous horitzons: "Érem conscients que havíem tocat sostre, però que estàvem en un moment en què encara ens podíem superar cap als castells nets o els castells amb manilles." Evolució i futur de la colla L'entrevistat reflexiona sobre la dificultat de la colla per mantenir el ritme de victòries en els anys posteriors a causa de la falta de massa social per afrontar els folres i manilles. Tot i això, reitera que el camí de la Colla Joves ha de seguir centrat en els castells nets, que són la seva gran especialitat històrica.