Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
Programa

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2004

·54 episodis
RSS

episodis

25-36 de 54
  • 7'

    Memòries castelleres: El 3 de 9 perfecte i l'evolució de la colla

    Records del Concurs de Castells de Tarragona L'episodi d'avui del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un cap de colla sobre un dels moments més brillants de la seva trajectòria. Es posa l'accent en l'execució d'un castell que ha quedat gravat en la memòria col·lectiva per la seva perfecció tècnica i emocional. L'anàlisi del 3 de 9 amb folre El protagonista recorda amb especial estima el 3 de 9, destacant que, tot i no voler pecar de falsa modèstia, podria tractar-se d'una de les millors execucions de la història de la seva colla. Els motius de l'èxit van ser diversos: Velocitat i precisió: El castell va pujar amb una ploma i molta rapidesa. Estabilitat total: No va haver-hi deformacions ni tremolors, oferint una imatge de seguretat absoluta. El muntatge del folre: La infraestructura de la base es va muntar de forma àgil i ràpida (pim-pam), encaixant totes les peces perfectament. "Va ser un castell gairebé perfecte... tothom estava content, i això, des del punt de vista de la colla, ja va ser fonamental." L'evolució tècnica i humana L'entrevistat repassa el camí de creixement de la colla, recordant que abans d'arribar a l'excel·lència del 3 de 9, havien hagut d'afrontar reptes amb el 3 de 8, el 2 de 8 i el 5 de 8 carregat. Sovint apareixien contratemps amb els baixos o la canalla, però aquell dia al Concurs de Castells celebrat a l'actual Tarraco Arena Plaça tot va convergir cap a l'èxit. També es fa menció als moments difícils, com la caiguda d'un castell de 8 en edicions posteriors, recordant que el món dels Castells està ple tant de glòries com de records agredolços que ajuden a valorar encara més les fites assolides.

  • 18'

    Memòries de la Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992

    La Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992 L'entrevista amb Eusebi Domingo repassa la trajectòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant els Concursos de Castells de principis dels noranta, una època de gran rivalitat amb la Colla Joves. L'antic cap de colla analitza les estratègies, les dificultats amb la canalla i l'evolució dels grans castells de nou. El Concurs del 1990: Estratègia i improvisació Domingo explica que, malgrat un inici de temporada irregular, van arribar amb optimisme gràcies a les bones actuacions a Vilafranca. Tot i això, el concurs va ser complicat: Van sortir amb el 2 de 8 amb folre per assegurar punts. L'intent de 3 de 9 amb folre va provocar lesions importants. S'arriba a carregar el 4 de 9 amb folre amb una enxaneta improvisada que només havia assajat uns dies abans. Finalment, van optar per fer un 3 de 7 en la sisena ronda per assegurar matemàticament el segon lloc, una decisió pragmàtica tot i el risc de xiulets a la plaça. El Concurs de 1992: La recuperació del 4 de 9 L'any 1992 va estar marcat per l'eufòria i la mítica sortida a Houston (EUA). Tot i una crisi a mitja temporada amb la canalla, la colla va tornar a demostrar la seva força: Es va descarregar el 4 de 9 amb folre, un castell que poques colles dominaven en aquell moment. Per primer cop, es van utilitzar noies a les crosses del folre, trencant la tradició que els castells eren cosa d'homes. Es reconeix la superioritat de la Colla Joves aquell dia, però Domingo destaca com tres setmanes després, per Santa Úrsula, la Colla Vella va igualar la millor actuació del moment. Reflexions sobre el 5 de 8 i records històrics "El 5 de 8 és un castell que, quan es perd, costa molt de recuperar; marca si una colla té bé els castells o no." L'entrevistat recorda que la pèrdua d'aquest castell a finals dels 80 es va deure a la manca d'un equip de canalla estable, un problema que es va solucionar precisament a partir del 1992. Finalment, clou amb la seva imatge més mítica: el primer 2 de 8 del segle viscut el 1970, que descriu com un "monstre" d'una altra dimensió.

  • 21'

    Triomfs i vivències de la Colla Joves al Concurs de Castells

    Revolució a la Plaça i l'època daurada de la Colla Joves Aquest fragment de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un històric cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls, analitzant especialment els èxits assolits durant els anys 1988 i 1990 al Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça. L'estratègia del triomf el 1988 L'any 1988 es descriu com un exercici de regularització i domini tècnic, on la colla arribava amb una trajectòria molt sòlida: Domini del 3 de 9 amb folre: Es destaca com un dels castells més perfectes i ràpids realitzats fins al moment. Gestió emocional: El cap de colla explica com va delegar la gestió de la canalla a un equip de confiança per poder mantenir la calma i la visió global de la diada. Rivalitat amb la Colla Vella: La victòria va suposar un cop dur per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que venia de tres victòries consecutives i va perdre la seguretat en castells que normalment dominaven, com el 5 de 8. "Vam quedar molt clar el que es faria... els vaig dir a la colla la idea que portàvem i no vaig fer cas de ningú més." Innovacions i relleu generacional El testimoni també aprofundeix en aspectes tècnics i en les figures clau que van permetre l'evolució de la colla: Proves i innovacions: S'esmenten assajos amb el 2 de 9 amb folre i manilles (tot i que no es va portar a plaça amb èxit total) i experiments amb la col·locació de les crosses i les agulles. Fede Gormas: Es defineix com el successor natural, un casteller amb una visió estratègica excepcional des de ben jove, capaç de dibuixar estructures de castells de nou quan ningú les provava. Solidaritat entre colles: Es recorda una anècdota a la Rambla Nova on es va demanar ajuda als Xiquets de Tarragona i a la Colla Jove Xiquets de Tarragona per fer pinya en un 2 de 8, demostrant que la rivalitat s'aparca en moments puntuals. Moments memorables del Concurs L'entrevistat clou la conversa destacant la satisfacció de guanyar el concurs amb solvència, podent celebrar la victòria abans i tot que finalitzés la diada, i recorda especialment la fita històrica de descarregar el primer 3 de 9 a la plaça de toros de Tarragona.

  • 7'

    Evolució i anècdotes del Concurs de Castells

    Evolució i records del certamen casteller L'entrevista ofereix una perspectiva històrica i personal sobre el Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de toros). Es repassen moments clau de la dècada dels 90 i la transformació logística de les retransmissions radiofòniques. L'anècdota del debut el 1984 L'entrevistat recorda la seva estrena a Catalunya Ràdio durant el concurs de l'any 1984, marcada per la manca de tecnologia actual: * Sense telefonia mòbil ni unitats mòbils a la ciutat. * Havia de pujar i baixar les escales d'un edifici a tocar de la plaça per informar per telèfon fix. * Paradoxalment, tot i cobrir l'esdeveniment, afirma: "No vaig veure cap castell del concurs perquè em vaig passar el dia pujant i baixant escales." La fita històrica del 1994 L'edició de 1994 es descriu com un punt d'inflexió per a la cultura de les torres humanes: * Es va viure un duel ajustadíssim entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, decidit per només 13 punts. * Va ser el primer cop que es van intentar construccions de gama extra, com el 2 de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre. * Aquest any va obrir una nova dimensió de competitivitat i innovació a la plaça. El model de competició Es debat sobre la idoneïtat de limitar la participació a les 18 millors colles: * Es considera una decisió encertada per evitar concursos excessivament llargs i poc competitius. * Permet que les colles més petites tinguin el seu "concurs particular" i intentin castells que no farien en altres places. * Es destaca l'ambient únic de la ciutat de Tarragona cada dos anys, des de l'arribada de les colles a primera hora fins a l'emoció de la graderia.

  • 26'

    Els orígens del Concurs de Castells de Tarragona (1932-1933)

    Orígens i context històric del Concurs L'episodi explora les motivacions darrera la creació del Concurs de Castells a la ciutat de Tarragona l'any 1932. Malgrat l'antecedent de Barcelona (1902), Tarragona s'erigeix com la seu definitiva per exercir una mena de capitalitat castellera. Factors clau de l'època • L'adveniment de la República: El canvi social i polític va impulsar les tradicions populars des de les institucions. • Rivalitat creixent: En aquell moment existien set colles actives (entre Valls, Tarragona i el Vendrell) que competien per contractes i per recuperar construccions de vuit. • La Renaixença: El món casteller vivia un procés de recuperació tècnica i prestigi social. • L'esportivització: Es va voler traduir el fenomen casteller al llenguatge esportiu, introduint normes, jurats, àrbitres i un recinte tancat. La polèmica de la Tarraco Arena Plaça Un dels punts més discutits va ser l'elecció de la plaça de toros com a recinte. "El concurs necessitava uns ingressos econòmics que només podien sortir de la venda d'entrades." L'organització necessitava unes 12.000 pessetes per cobrir despeses i premis (el guanyador del 32 se'n va emportar 3.000, una xifra astronòmica llavors). Això obligava a tancar el recinte i cobrar entrada, trencant amb la tradició de fer els Castells a la plaça del poble. Malgrat les crítiques de figures com Albert Bonet, el model ha perdurat fins avui per la seva funcionalitat i visibilitat. Protagonistes i colles La figura de Pau Casals Després de la renúncia de Bonet, el mestre Pau Casals va acceptar la presidència del jurat. Casals, gran aficionat i estretament lligat als castellers del Vendrell, va donar un relleu institucional i honorífic cabdal al certamen. El desenvolupament tècnic • Edició de 1932: Guanyada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La construcció màxima va ser el 2 de 7. El 4 de 8 no es va arribar a intentar per falta d'acords sobre les col·laboracions entre colles. • Edició de 1933: Primera participació dels vendrellencs (els Mirons). Va guanyar la Colla Nova de Valls, liderada pel mític Blanco, que va protagonitzar una entrada triomfal a la plaça ja en formació de castell. Evolució de les bases i el reglament Les primeres bases eren poc precises i el jurat va haver d'improvisar. El 1932, un 4 de 7 amb l'agulla valia el mateix que un 3 de 6 aixecat per sota. No va ser fins al 1933 que es va crear una taula de puntuacions més científica, molt similar a l'actual, on cada castell tenia un valor específic segons la seva dificultat.

  • 2'

    Èxit dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells

    Els Castellers de Vilafranca dominen la Tarraco Arena Plaça L'episodi descriu amb intensitat la consecució del 4 de 9 amb folre i l'agulla per part dels Castellers de Vilafranca durant el Concurs de Castells. Aquesta estructura, considerada de màxima dificultat, s'ha executat amb un peu "mastodòntic" i un control absolut de les mides, sent un pas decisiu cap a la victòria final en la vintena edició del certamen. Cronologia de l'execució del castell L'inici i el folre: El castell ha començat amb una base molt sòlida i un folre que ha treballat al màxim per mantenir l'estabilitat mentre la canalla pujava. L'ascens de la canalla: El cotxador i l' enxaneta han mostrat una gran rapidesa. L'enxaneta ha coronat l'estructura del quatre amb agilitat abans de donar pas al pilar central. El moment crític: La sortida dels dosos ha estat un dels moments més delicats, on el castell s'ha hagut de lluitar al 100% mentre el pilar interior es començava a despullar. La descàrrega: El castell s'ha considerat carregat quan els terços s'han deixat de mans. La descàrrega ha estat ràpida i sense ensurts, provocant l'eufòria a la zona verda de la Tarraco Arena Plaça. Significat de la gesta "Els Castellers de Vilafranca comencen a guanyar el concurs... donen la primera estocada i comencen a acariciar el trofeu de la vintena edició." Aquesta construcció no només destaca per la seva complexitat tècnica, sinó per la rapidesa i brillantor amb què s'ha executat, consolidant els de Vilafranca com els principals aspirants al triomf a Tarragona.

  • 2'

    La Colla Vella descarrega el 4 de 9 amb folre i l'agulla

    Èpica al Concurs de Castells amb la Colla Vella Aquest fragment de l'emissora Tarragona Ràdio, dins l'espai Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, recull un dels moments més vibrants de la història dels Castells. La narració descriu l'execució d'una estructura de màxima dificultat: el 4 de 9 amb folre i l'agulla per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Una execució tècnica i delicada El procés de muntatge ha estat marcat per la tensió i la precisió requerida per a una construcció d'aquestes característiques: Col·locació dels pisos superiors: Es descriu el moment crític en què els sisens s'ubiquen mentre l'estructura comença a brandar a nivell de terços i folre. L'agulla interior: Simultàniament a la pujada del 4, s'ha anat vestint el pilar de 7 que ha de quedar al descobert un cop es descarregui l'estructura exterior. Moments de patiment: Els comentaristes destaquen moviments compromesos, amb batzegades importants entre quarts i quins, i la proximitat perillosa d'algunes rengles al pilar central. El desenllaç: Èxit espectacular La construcció ha seguit un ritme frenètic però controlat que ha culminat amb l'esclat d'alegria a la Tarraco Arena Plaça: "Descarregat. De forma titànica. Impressionant." Finalment, l'estratègia i l'esforç de la colla han permès completar el castell, un fet vital per a les seves opcions en el Concurs de Castells, demostrant una execució que ja havien assolit anteriorment els Castellers de Vilafranca i que ara la Vella iguala amb autoritat.

  • 1'

    La torre de vuit dels castellers de Vilafranca

    Crònica del 2 de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca Aquesta gravació històrica de Tarragona Ràdio capta un dels moments més tensos i decisius viscuts a la Tarraco Arena Plaça durant el Concurs de Castells. L'emissora municipal narra amb detall l'intent dels Castellers de Vilafranca d'assolir la torre de vuit neta, un castell de gamma extra indispensable per a la victòria final. Desenvolupament de la construcció El castell s'alça seguint les ordres del cap de colla, Lluís Esclasans, amb una fragilitat extrema a causa de l'absència de folre. Els punts clau de l'execució inclouen: Ascens amb precisió: El narrador destaca la finura i el compte extrem amb què pugen els quints per no desestabilitzar la fràgil estructura. Moments crítics: L'expectació és total, especialment quan els dosos es col·loquen i l'acotxador comença a grimpar per sobre de la pinya. La culminació: L'enceneta arriba a l'esquena dels dosos i, en un moment de màxima tensió, aconsegueix fer les passes necessàries per carregar el castell. El desenllaç i la seva importància Malgrat que el castell finalment cau just després de ser carregat, l'execució valida la puntuació per a la colla vilafranquina. Aquesta estructura, descrita com a "traïdora", permet als verds agafar amb una mà el trofeu del certamen. "Dos de vuit net carregat pels Castellers de Vilafranca, que acaben de reivindicar-se i acaben d'agafar amb una altra mà el trofeu del concurs."

  • 3'

    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell: Actualitat Castellera de Sant Magí

    Actualitat Castellera i Crònica a Tarragona Ràdio En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, s'analitza l'estat de les colles a les portes de la diada de Sant Magí. L'emissió combina l'anàlisi tècnica amb la música en viu, element indispensable per a la cultura popular que, segons els presentadors, "no té preu". Figures Clau i Dinàmica de les Colles Minyons de Terrassa: Es destaca la figura de Ramon Codines, considerat l'ànima de la colla, reconeixedor per la seva posició de quart i les seves patilles característiques. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Conversa d'urgència amb Josep Maria per copsar l'ambient d'aquest barri tarragoní abans de la gran cita festiva a la Plaça de la Font. Xiquets de Valls: S'intenta, sense èxit per problemes de comunicació, contactar amb Javi Pons, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Moments de Tensió a la Plaça El programa recull una narració vibrant sobre l'intent de 5 de 8 dels Xiquets de Tarragona: "Ara sí que ha carregat el 5 de 8 del Chiquet de Tarragona. Jordi? Sí, sí, s'ha carregat... No, ha fet la primera aleta, però la segona no." Cultura i Mitjans Música Tradicional: Es fa referència a la trobada de grups de gralles de Tarragona a la Plaça dels Sedassos. Informació Especialitzada: S'espera la intervenció d'Agustí Forner, expert en informació castellera de Televisió de Catalunya. Apunt Cultural: S'esmenta l'estrena de la pel·lícula El Lobo i la presentació del llibre de Guillermo Castellet.

  • 2h 33min

    Diada de Santa Úrsula 2004: Èxit històric de la Joves

    Resum de l'Arxiu Sonor de la Diada de Santa Úrsula 2004 La transmissió de Tarragona Ràdio captura una de les jornades més memorables i tenses de la rivalitat castellera a Valls. La Colla Joves Xiquets de Valls s'ha imposat clarament a la Colla Vella dels Xiquets de Valls en una jornada marcada per l'estratègia i la consecució de fites històriques. Els Grans Protagonistes de la Joves La Colla Joves ha signat una de les millors actuacions de la seva trajectòria recent: • Han carregat per primera vegada en la seva història el 2 de 8 sense folre, una construcció de dificultat extrema que ha fet vibrar la plaça del Blat. • Han demostrat un gran domini de les estructures de nou descarregant el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre amb una solvència impecable. • Han intentat el 3 de 9 sense folre, un castell inèdit en l'era moderna, que tot i quedar en intent, subratlla l'ambició de la colla. La Jornada Acrònica de la Colla Vella Per contra, la Colla Vella ha patit una de les diades més complicades dels últims deu anys: • Ha iniciat la jornada amb un intent fallit de 2 de 8 sense folre, seguit d'una altra llenya intentant el 5 de 9 amb folre. • Tot i aconseguir descarregar el 4 de 9 amb folre, la fatiga i el desgast moral han passat factura en la tercera ronda, on el 3 de 9 amb folre només ha pogut ser carregat. Valoracions i Estratègia Els comentaristes han destacat que la Colla Joves ha estat la "menys vallenca" de les dues, actuant amb una intel·ligència estratègica superior i sabent colpejar primer per traslladar la pressió al rival. El cap de colla de la Joves, Francesc Sánchez, s'ha mostrat ambiciós però insatisfet per no haver pogut arrodonir la gesta amb el castell net en la ronda final. "Si la Joves feia el 3 de nou net, ja podies plegar. La victòria ha estat sense apel·latius."

  • 2h 28min

    Diada de Santa Tecla 2004: Crònica de Castells en Directe

    Resum de la Diada Castellera de Santa Tecla 2004 Retransmissió íntegra des de la Plaça de la Font de la històrica diada del 23 de setembre, on les quatre colles de la ciutat s’enfronten als seus grans objectius de la temporada en el marc de les festes de Santa Tecla. Actuacions Destacades i Anàlisi Tècnica • Xiquets de Tarragona: Han estat els grans triomfadors per la seva solvència, completant una tripleta de vuit impecable amb el 3 de 8, un bellíssim 2 de 8 amb folre (descarregat amb una seguretat aclaparadora) i el 4 de 8. Han demostrat un estat de forma òptim de cara al proper Concurs de Castells. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: La jornada ha estat marcada per l'agredolç intent de 3 de 9 amb folre, que han hagut de desmuntar per deformacions al pis de terços. Tot i això, la colla ha exhibit la seva casta descarregant un espectacular 5 de 8 (la catedral) i el 2 de 8 amb folre, refermant la seva línia ascendent. • Xiquets del Serrallo: Jornada crítica per als del barri mariner. Després de caure en l'intent de 3 de 7, han hagut de rebaixar pretensions i completar una actuació amb castells de sis (4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 i 4 de 6), evidenciant una manca d'efectius i la necessitat d'un replantejament estratègic. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han signat una actuació correcta amb el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6, tot i que s'han quedat amb l'espina de no poder tirar el 5 de 7 per problemes a la pinya. Debats i Reflexions Durant la retransmissió, els comentaristes han analitzat la importància de la rivalitat local per esperonar les colles i el debat sobre el pes dels troncs: "Cada colla, si vol progressar cap al futur, ha d'anar mirant de treure pes dels castells." També s'ha criticat la durada de la diada i els xiulets puntuals del públic quan s'han desmuntat peus, recordant que el rigor tècnic és essencial per a la seguretat del fet casteller.

  • 2h 22min

    Diada Castellera de Sant Magí 2004 a Tarragona Ràdio

    Retransmissió de la Diada de Sant Magí 2004 El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio presenta la crònica completa de la Diada Castellera de Sant Magí, celebrada a la Plaça de les Cols. L'episodi destaca pel retorn de les colles locals a un gran nivell i l'ambient calorós propi de les festes de Tarragona. Actuacions de les Colles Grans Les dues colles principals de la ciutat han signat una actuació idèntica i de gran qualitat, demostrant que tornen a estar en el mapa dels castells de gamma alta: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Ha descarregat la clàssica de vuit amb el 3 de 8, el 4 de 8 i un espectacular 2 de 8 amb folre. • Xiquets de Tarragona: Han igualat l'actuació de la Jove, descarregant també el 3 de 8, el 4 de 8 i un èpic 2 de 8 amb folre que s'ha hagut de defensar fins a l'últim segon. Evolució de les Colles de Barri • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han completat una meritòria clàssica de set, amb el 3 de 7, el 4 de 7 (dirigit pel Pasqui amb crosses) i el 2 de 6. • Xiquets del Serrallo: Malgrat les dificultats d'assaig, han descarregat el 4 de 6 amb l'agulla i, després d'un intent desmuntat, el 3 de 7. Han hagut de renunciar al 4 de 7 per falta d'estructura en el segon intent. Valoracions i Futur "Aquesta actuació ha sigut una injecció moral molt grossa per a la nostra gent." Aquesta cita de Josep Anton Gual resumeix el sentiment de les colles. Els comentaristes, inclòs Xevi Castellví (cap de colla dels Capgrossos de Mataró) i Guillem Soler, coincideixen que la diada ha estat àgil i posa les bases per a un gran Concurs de Castells i una millor Santa Tecla.