Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

277-288 de 1392
  • 13'

    Visita a Mapfre Tarragona amb la Via T

    Concurs Via T T'Escolta: Localització de l'Establiment L'espai de la Via T a Tarragona Ràdio ha realitzat una nova edició del seu concurs per apropar els ciutadans als serveis de la ciutat. Des de la unitat mòbil, els locutors han anat oferint pistes sobre un establiment que no és un comerç convencional de taulell, sinó una oficina de serveis situada al carrer Higini Anglès, cantonada amb Pere Martell, prop de l'estació d'autobusos. Pistes Clau per a l'Endevinalla Les referències per identificar el lloc han estat: * La presència d'un pont nord-americà (el pont de San Francisco) a la seva imatge corporativa. * Un color corporatiu molt característic: el vermell. * Un servei d'obligat compliment per a tots els propietaris de vehicles: l'assegurança. * La identitat del responsable, Jesús Grau, conegut tertulià d'esports a l'emissora. Entrevista amb Jesús Grau, Director de Mapfre Un cop l'oient ha encertat que es tractava de l'oficina de Mapfre, s'ha mantingut una conversa amb el seu director sobre el sector de les assegurances: Tendències del mercat: Més enllà de l'assegurança obligatòria del vehicle, la demanda més alta actualment és l'assegurança de llar, considerada el patrimoni més important de les famílies. Rics i cobertures: S'ha destacat la importància de tenir cobertures davant riscos catastròfics, com els recents aiguats, per poder rebre ajudes del Consorci de Compensació d'Assegurances. Varietat de productes: L'entitat ofereix des de cobertures de salut i vida fins a assegurances industrials i de crèdit. "Pràcticament l'únic que no podem assegurar és el vent."

  • 5'

    2005-10-19 UM MERCAT PEIXATERIES

    Aturada total a les peixeteries del Mercat Central El Mercat Central de Tarragona ha viscut una jornada insòlita amb totes les seves peixeteries tancades al públic. Tot i que els establiments no han obert per a la venda, els treballadors han aprofitat el dia per realitzar tasques de neteja a fons i manteniment que no poden fer habitualment durant el dia a dia comercial. Causes de la protesta La manca de peix als taulells es deu a una acció de solidaritat amb el sector pesquer, que es troba en peu de guerra per diversos factors crítics: Crisi dels carburants: L'increment desmesurat del preu del gasoil fa inviable la sortida de les barques. Baixada de preus: Els pescadors es queixen que el preu del producte a la llotja ha caigut mentre els costos d'explotació pugen. Descens de captures: Una disminució significativa en la quantitat de peix que arriba a port. Impacte en consumidors i venedors La situació ha generat desconcert entre els clients que s'han trobat amb els separadors buits. Alguns compradors han manifestat la seva perplexitat per la manca d'informació prèvia a la parada. Per la seva banda, els paradistes mostren una actitud dividida: "No es poden tenir les parades tancades molts dies perquè es perden vendes i afecten els salaris, però avui estem aquí per solidaritat." Perspectives de futur La protesta no s'atura aquí. S'ha anunciat que les confraries de Tarragona i de la resta de la demarcació s'uniran a una manifestació multitudinària a Madrid per exigir solucions que garanteixin la viabilitat del sector a curt termini.

  • 15'

    Inauguració del II Fòrum d'Ocupació Universitària a la URV

    Segona Edició del Fòrum d'Ocupació El Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV) acull la segona edició d'aquest espai de trobada entre el món acadèmic i el laboral. L'esdeveniment, que dura dos dies, reuneix prop de 40 empreses multinacionals i locals amb l'objectiu de facilitar el primer contacte professional dels estudiants. Punts clau de la jornada Objectiu principal: No es tracta només de signar contractes immediats, sinó de crear un networking on els alumnes puguin deixar currículums i conèixer la filosofia de les empreses. Perfil buscat: Més enllà dels coneixements tècnics, les empreses prioritzen l'actitud, la motivació i la disposició a implicar-se en els projectes. Activitats paral·leles: A més dels estands, es realitzen presentacions en aules per explicar sistemes de selecció de personal i recursos humans. Veus del Fòrum "Portem les empreses a la voreta dels estudiants perquè tinguin l'oportunitat de parlar-hi de ben a prop." — Maria Bargalló, directora de l'Escola de Pregrau. Les empreses participants, com BASF i PortAventura, destaquen la importància d'aquestes iniciatives per gestionar programes de beques i pràctiques que permetin als estudiants compaginar la feina amb els seus estudis universitaris.

  • 9'

    Presentació de la Tardor Literària a Tarragona

    Tardor Literària: Cultura i Poesia a Tarragona Rosa Comas, coordinadora del cicle, presenta la nova edició de la Tardor Literària, un esdeveniment que s'ha consolidat com un referent cultural a la ciutat de Tarragona. El programa d'aquest any és especialment ambiciós, amb més de 135 actes previstos entre el 26 d'octubre i el 12 de desembre. Eixos principals i novetats La pell del llavi: Un cicle d'accions poètiques protagonitzat per gent jove. La seva finalitat és oferir una plataforma d'expressió creativa i participativa pels carrers de la ciutat. Poesia i Escena: Destaca el monòleg El Perdó d'Enric Casasses i el recital multidisciplinari Salvatge Acord d'Albert Roig, que fusiona versos, música i vídeo. Rutes Literàries: Es mantenen clàssics com les rutes dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Artur Bladé i Desumvila, permetent descobrir Tarragona a través de la literatura. Gastronomia i Reconeixements "Avui, per a sempre, avui." Aquest vers de Jaume Vidal Alcubé serveix com a lema de l'edició, reivindicant el present i l'instant. D'altra banda, el projecte Lletres a taula es reforça amb la col·laboració directa entre nou restaurants i escriptors per crear menús i textos conjunts. També es dedicarà la dotzena trobada d'escriptors a Magí Sunyer, reconeixent la seva trajectòria com a poeta i el seu compromís social. Premis Literaris i Commemoracions L'acte central serà el lliurament dels Premis Literaris el 19 de novembre, amb set convocatòries diferents. A més, el programa inclou homenatges a figures com Joan Coromines, el centenari de Miquel Melendres i un record per l'escriptor Jesús Moncada.

  • 9'

    La Campanya 'Qui Deu a Qui?' i el Deute Extern

    Anàlisi del Deute Extern i la Justícia Global En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Rebeca Tomàs, membre del col·lectiu "Qui Deu a Qui?", explica els fonaments d'un moviment que busca la conscienciació social sobre la il·legitimitat del deute extern que aclapara els països del Sud global. Conceptes clau de la campanya La iniciativa neix per denunciar que el deute financer actual és un mecanisme d'opressió que ha de ser abolit per diverses raons: * Il·legitimitat: S'ha contret històricament per finançar dictadures, corrupció i la compra d'armes. * Retorn desproporcionat: Els països del Sud ja han pagat diverses vegades l'import original mitjançant interessos abusius. * Inversió de la responsabilitat: Es proposa que, en realitat, són els països del Nord qui deuen als del Sud per motius històrics, socials i ecològics. Els Tribunals d'Opinió L'entrevistada destaca la celebració de tribunals d'opinió com a eina de pressió i visibilització: 1. Barcelona: Vista prèvia sobre el deute ecològic, analitzant l'impacte d'empreses com Repsol o Unión Fenosa. 2. Madrid: Tribunal Internacional d'Opinió sobre el deute extern que se celebrarà properament. Diferents cares del deute Segons el moviment, cal anar més enllà del deute financer per entendre el deute real del Nord cap al Sud: "Existeix un deute històric (colonialisme), un deute social (manca d'educació i salut) i un deute ecològic (canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat) que és inquantificable amb diners." Participació Ciutadana L'acte central a Tarragona es realitza a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, amb la col·laboració de URV Solidària, per fer una crida a la societat civil a sumar-se a la campanya i repensar el nostre paper en l'economia global.

  • 16'

    La Pantalla: Infància, Mitjans i Tòpics a Debat

    Josep Fernández Càbia, professor de la URV i col·laborador del CAC, presenta el seu llibre La Pantalla, una obra que analitza la relació entre els nens i l'entorn audiovisual desmitificant visions apocalíptiques. Desmuntant tòpics sobre el consum televisiu L'autor utilitza dades científiques i d'audimetria per qüestionar creences populars: * Consum real: Contràriament al que es pensa, els infants són el grup d'edat que menys televisió consumeix a Catalunya i Espanya comparat amb els adults. * Models a seguir: Els adults sovint critiquen el consum infantil mentre ells mateixos passen més hores davant la pantalla. * Preferències del jovent: Les investigacions mostren que els adolescents prefereixen estar amb amics o fer esport abans que mirar la televisió; el consum audiovisual sol ser una alternativa per manca d'altres opcions d'oci. El paper de la família i l'educació L'entrevista subratlla la necessitat de passar de l'alarma a la implicació activa: * Buit informatiu: Si els pares no actuen com a interlocutors en temes complexos (com la sexualitat), els joves buscaran la informació en els mitjans o companys, sovint amb resultats insatisfactoris. * Prohibició vs. Acompanyament: La prohibició sovint augmenta l'atractiu de l'objecte prohibit. Cal oferir alternatives i acompanyar en el consum. Qualitat, Audiència i Mercat L'autor reflexiona sobre la indústria audiovisual actual: "Preocupar-se o alarmar-se és molt fàcil, però el que és difícil és implicar-se." * Es diferencia entre l'índex d'audiència i l'índex de satisfacció. Molts programes educatius de qualitat han demostrat ser un èxit si tenen una producció cuidada, però el mercat sovint prioritza continguts de baix cost i instints bàsics. * Es destaca la funció de la televisió pública catalana per seguir uns estàndards de qualitat i control més estrictes que les cadenes estatals.

  • 21'

    La producció de ficció a TV3: d'idees al calaix fins a l'èxit

    Gestió de la Ficció a Televisió de Catalunya En Jordi Roure (cap de Dramàtics de TV3) i en Joan Sol (coordinador de guions) expliquen el complex procés de creació i gestió de les sèries de ficció. El departament ha evolucionat d'un model de producció pròpia a un sistema híbrid que inclou coproduccions amb productores externes, fomentant així la indústria audiovisual catalana. Origen i desenvolupament de projectes Fonts d'idees: Els projectes neixen tant de propostes externes de productores com d'encàrrecs directes a guionistes amb talent reconegut. El talent teatral: Hi ha una forta tradició de col·laboració amb grups de teatre com Dagoll Dagom, El Tricicle o La Cubana, que han aportat una personalitat diferenciada a la graella. El factor temps: Des que s'accepta una idea fins que s'emet poden passar entre dos i tres anys. El criteri de l'audiència i la rentabilitat La selecció de guions es basa en la capacitat d'atreure un públic ampli i familiar. "Una sèrie adreçada a un públic molt específic no és rendible perquè les sèries són cares de fer; la manera d'amortitzar-les és que les vegi el públic més ampli possible." Per aconseguir-ho, s'utilitzen estratègies com la inclusió de trames amb personatges de diverses edats, permetent que diferents segments de la població se sentin identificats. Projectes al calaix i nous èxits L'entrevista revela curiositats sobre la gestió de l'inventari de projectes: Projectes en reserva: Moltes idees queden guardades per motius econòmics o de programació, com va ser el cas de Ventdelplà, que va estar aturat més d'un any abans de ser reconvertit en un èxit setmanal. Noves estrenes: S'anuncia una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt que ja es troba en fase de postproducció. Volum de propostes: El departament rep més de 100 guions anuals, comptant telefilms i sèries.

  • 23'

    Secrets de guió i l'èxit de les sèries catalanes

    L'art de la ficció televisiva a la Setmana de la Comunicació En el marc de la Setmana de la Comunicació organitzada per Tarragona Ràdio, s'ha dut a terme una sessió magistral al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'esdeveniment ha comptat amb figures clau de la indústria televisiva com Josep Maria Benet i Jornet, Joan Bas i reconeguts guionistes com Sergi Pompermayer, qui ha desglossat els mecanismes de l'humor i la creació de guions a Catalunya. L'humor segons Sergi Pompermayer Per a Pompermayer, autor de referents com Plats Bruts o Lo Cartanyà, la clau d'una bona comèdia no és només la tècnica, sinó el do de treure punta a la realitat. • L'origen del gag: Es basa en la vulnerabilitat i en riure's d'un mateix. • Estructures i referents: L'equip de Plats Bruts va haver de fer "cirurgia" amb sèries americanes com Friends o Frasier, transcrivint capítols per entendre'n l'estructura. • Personatges clowns: Els personatges de sitcom han de ser complexos i tenir conflictes interns; la seva mesquinesa i imperfecció són el que realment genera el riure. L'evolució de les produccions de TV3 Joan Bas, productor de Diagonal TV, ha analitzat la transició des de les comèdies teatrals dels inicis de TV3 fins al model de telenovel·la quotidiana. • El fenomen "La Granja": Va marcar un abans i un després, demostrant que el costumisme català podia ser elegant i modern. • Ocupació del Prime Time: S'ha passat d'una època on la ficció pròpia era vista amb desconfiança i es preferien les sèries americanes, a una actualitat on les sèries catalanes lideren les audiències de la nit. La "Bíblia" del guionista Guionistes com Lluís Arcarazzo i Enric Gomà han explicat el concepte de Bíblia, el document sagrat que guia tota una temporada. • Estructura dramàtica: La trama es divideix en línies argumentals que s'han d'administrar durant les 40 setmanes de l'any. • La importància del to: El to de cada sèrie és una decisió deliberada. Per exemple, Poble Nou buscava un equilibri entre el realisme britànic (EastEnders) i la passió mediterrània. "Els dolents són atractius perquè són intel·ligents, agosarats i políticament incorrectes; el repte és fer que els bons no siguin passius i tinguin també els seus mal moments."

  • 12'

    Sergi Pompermayer: L'art de l'humor i el guió de sitcom

    L'humor com a do i l'ús de la mesquinesa En Sergi Pompermayer reflexiona sobre la naturalesa de l'humor, afirmant que més que una tècnica, el que cal és tenir gràcia i el do de "treure punta a la realitat". Per a l'autor, la clau d'un bon gag resideix sovint en factors com: Riure's d'un mateix: El punt de partida indispensable per connectar amb el públic. La descontextualització: Posar personatges convencionals en situacions on no saben com actuar. La inseguretat i la mesquinesa: Els personatges imperfectes, patètics o mesquins són els que realment generen comèdia. "La gent que fa menys riure són els que van més segurs per la vida. La inseguretat és el que pot acabar fent riure a més gent." De la veterinària al Teatre Lliure i Plats Bruts Pompermayer explica la seva curiosa trajectòria professional. Tot i ser veterinari de formació i treballar en recerca a l'Hospital de Sant Pau, el seu èxit teatral amb l'obra Zoui (dirigida per Lluís Homar) li va obrir les portes de la realitat professional. La seva entrada a la televisió va venir de la mà del seu amic d'infantesa, el Jordi Sànchez, participant en la creació de la mítica sèrie Plats Bruts. L'aprenentatge de la sitcom: l'estil americà Com que en aquella època no hi havia manuals de guió a l'abast, l'equip de Plats Bruts va haver d'aprendre de manera autodidacta: Anàlisi de referents: Es van emmirallar en sèries com Friends, Seinfeld i Frasier. Treball de camp: Van arribar a transcriure capítols sencers per entendre l'estructura, les trames i el ritme dels gags. Producció: Fins i tot van viatjar a Los Angeles per aprendre com es rodava amb públic en directe i la figura de l'animador de plató. Diferències entre teatre i televisió L'autor estableix una distinció clara entre ambdós mitjans: * La televisió és vista com una factoria, un treball d'equip més pautat i adaptat a unes normes externes. * El teatre és considerat artesania, un espai de llibertat absoluta on l'autor s'expressa de forma introspectiva i assumeix els seus propis riscos. La polèmica de Lo Cartanyà Finalment, es comenta l'èxit d'audiència de la sèrie Lo Cartanyà, malgrat les crítiques rebudes des de les Terres de Ponent. Pompermayer defensa que la sèrie no pretén retratar ni faltar al respecte a ningú, sinó que utilitza l'arquetip del clown i la mesquinesa humana com a motors universals de la comèdia.

  • 2h 17min

    Producció de sèries a TV3 i educació audiovisual

    Taula rodona sobre la ficció televisiva catalana L'episodi recull una jornada de la Setmana de la Comunicació, on experts de primer nivell de Televisió de Catalunya analitzen l'evolució de les sèries de ficció des dels seus inicis als anys 90 fins a l'actualitat. Es destaca la importància de la identitat cultural i la representació social en produccions com El cor de la ciutat. El procés de direcció i producció El director Esteve Rovira detalla la complexitat de portar un guió a la pantalla. Els punts clau inclouen: • La sincronia total entre guionista i director per mantenir l'essència de la història. • La creació del món físic i la recerca de localitzacions reals (com el barri de Sant Andreu) per aportar quotidianitat. • El procés de càsting com un trencaclosques on es busca la química entre actors per donar vida als personatges. • La gestió del ritme en les sèries diàries, on el muntatge és l'eina definitiva per mantenir la intensitat. Gestió i models de negoci a TV3 Jordi Roure (Departament de Dramàtics) explica l'estratègia de producció de la cadena: • Producció pròpia vs. Coproducció: L'equilibri entre recursos interns i la col·laboració amb productores externes (com El Terrat). • L'aposta per la comèdia de situació (sitcoms) gravada amb públic en directe, un model que TV3 va pioneritzar a l'Estat espanyol. Presentació del llibre "La pantalla amiga?" La segona part de l'episodi se centra en la presentació de l'obra del doctor Josep Fernández Càvia, que analitza l'impacte de la televisió en infants i adolescents: • Es qüestiona si la televisió és realment una "pantalla amiga" o si actua exclusivament sota interessos mercantils. • S'emfatitza la necessitat d'una educació audiovisual per a pares i educadors. "No són els mitjans els dolents de la pel·lícula, sinó que cal analitzar les mediacions ideològiques, de l'escola i la família." Cloenda de les jornades L'acte finalitza amb una reflexió sobre la ficció televisiva com un element de autorepresentació dramatitzada d'un poble. Les sèries ja no són només entreteniment, sinó el mirall on la societat catalana es veu reflectida, plora i riu de si mateixa.

  • 3'

    Marxa lenta de transportistes a Tarragona pels carburants

    Protestes del sector del transport a Tarragona El sector del transport i la pesca ha iniciat una jornada de mobilitzacions per protestar contra l'elevat preu dels carburants. La protesta s'està manifestant principalmente a través de marxes lentes que afecten les principals artèries viàries de la demarcació. Desenvolupament de la marxa lenta Localització actual: Els transportistes es troben a la carretera T-721, que connecta Constantí amb el Morell. Volum de vehicles: Es calcula que s'hi podrien concentrar fins a un miler de camions, sumant els que ja han sortit del polígon Riuclar i els que s'hi van afegint des d'altres punts. Objectiu: La marxa té la intenció d'enllaçar amb la N-240 per dirigir-se cap al centre de la ciutat de Tarragona. Impacte en el trànsit i incertesa Els manifestants busquen l'efecte sorpresa i no han confirmat oficialment si entraran fins al cor de la ciutat, tot i que s'especula amb una possible arribada a la Plaça Imperial Tàrraco. El col·lapse circulatori ja és notable en diversos punts: "Hi ha en aquests moments retencions de vehicles que volen anar en direcció al Morell... la via segur que es col·lapsarà com ho està ara." Altres punts de conflicte A banda de l'àrea metropolitana de Tarragona, s'ha informat que la N-340 també es troba tallada a l'alçada de Sant Carles de la Ràpita per un altre grup de camioners en protesta pel mateix motiu.

  • 5'

    Vaga de transportistes i marxes lentes a Tarragona

    Seguiment de les mobilitzacions pel preu del carburant Tarragona viu una jornada de fortes protestes protagonitzada pels sectors del transport i la pesca, motivades per l'increment insostenible dels costos de l'energia i el carburant. La situació està generant afectacions significatives en la mobilitat de la zona. La marxa lenta dels transportistes Un grup d'uns 70 camions (només les cabines, sense remolc) ha iniciat una marxa lenta des del Polígon Riu Clar. El recorregut previst inclou: * Desplaçament cap al Polígon Constantí. * Pas per la carretera T-721 cap al Morell. * Circulació per la N-240 (antiga carretera de Valls). * Possible entrada al nucli urbà de Tarragona per la Plaça Imperial Tàrraco, la qual cosa podria col·lapsar el centre de la ciutat. Situació del sector pesquer Els pescadors també s'han sumat a les protestes amb les seves pròpies mobilitzacions: * Estan realitzant una marxa cap a punts estratègics com el Mercat Central. * Fan una crida a la ciutadania per no consumir peix com a mesura de suport a les seves reivindicacions. Causes i precarietat del sector En una entrevista en directe, un transportista autònom ha expressat la seva desesperació: "Preocupa l'economia i les despeses; el sector se'n va a la ruïna. Com a autònom, no es cobreixen despeses, és impossible continuar així." Els treballadors denuncien que el preu del carburant i determinats gravàmens, com el cèntim sanitari, fan inviable la seva activitat econòmica.