Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

253-264 de 1392
  • 5'

    Conflicte del sector pesquer i crisi econòmica

    Visió General de la Crisi Pesquera La Rosa Maria, representant de les dones dels pescadors de Tarragona, descriu una situació límit per al sector. La combinació de l'augment dels costos de producció i la competència deslleial del peix d'importació està portant moltes famílies a la ruïna econòmica. Mobilitzacions i Protestes Accions recents: Esmenta la manifestació a Madrid on van patir una forta pressió policial, definint-la com una experiència "lamentable" que recordava èpoques passades. Solidaritat territorial: Tot i que s'estan tancant ports a Castelló i Barcelona, hi ha una crida a la unió de tot el litoral. Paper de les dones: Les dones del sector s'estan organitzant per realitzar accions de visibilització, com marxes lentes i reunions de suport. La Situació Econòmica Familiar La realitat financera de les llars és crítica: "Aquesta setmana no tenim entrada [de diners]... Hem de pagar hipoteca, llum, gas i escoles, i no hi ha diners." Salaris precaris: Abans de l'aturada, els guanys setmanals oscil·laven entre els 146 i 170 euros, xifres insuficients per cobrir el cost de la vida. Dependència setmanal: El sistema de cobrament fa que una setmana sense pescar impliqui ingressos zero immediats. Crida a la Ciutadania i al Govern La Rosa Maria fa una crida desesperada a la solidaritat dels consumidors: Boicot al peix de fora: Demana que la gent no compri peix si no és de la costa catalana. Transparència de preus: Denuncia que els pescadors venen el lluç a 2 o 3 euros a llotja, mentre que als supermercats es ven a més de 9 euros. Dades de consum: Recorda que només el 12% del peix consumit a Catalunya prové de les nostres costes, mentre el 88% és importat, un fet que està destruint el sector local.

  • 5'

    Vaga i bloqueig del Port de Tarragona pels pescadors

    Bloqueig del Port de Tarragona Els pescadors de Tarragona mantenen el bloqueig del port des de fa més de 24 hores com a mesura de protesta per l'increment del preu del combustible. Actualment, una trentena de barques impedeixen l'entrada i sortida de vaixells. Principi d'acord i ultimàtum Després d'una reunió amb l'Autoritat Portuària de Tarragona, s'ha establert un full de ruta per a les properes hores: Dependència d'altres ports: Si a les 17:00h la resta de ports de l'arc mediterrani (Barcelona, València, Castelló o Cartagena) no s'han sumat a la tancada, els pescadors de Tarragona aixecaran el bloqueig per no quedar-se sols en la mobilització. Serveis mínims: En cas de continuar amb la protesta, es pactarien serveis mínims amb l'autoritat per garantir l'activitat bàsica. Cita clau: > "Si a les 5 de la tarda no hi hagués el tancament dels ports comercials [...] nosaltres aixecaríem el tancament del port de Tarragona." Impacte logístic i econòmic Segons Manel Fuster, cap del gabinet de presidència del Port, la situació actual és la següent: Hi ha 7 vaixells esperant per entrar (petroliers, portacotxes, contenidors i granel) i 12 fondejats a l'exterior. Actualment no hi ha pèrdues econòmiques crítiques ni risc de desabastiment immediat, ja que el port disposa de reserves de carbó, petroli i gra per a diversos dies. Un bloqueig superior a 10 dies sí que suposaria un problema real de subministrament per a la ciutat i el territori.

  • 7'

    Bloqueig del Port de Tarragona per la vaga de pescadors

    Protesta del sector pesquer pel preu del combustible El sector pesquer de Tarragona manté un bloqueig total de l'entrada i sortida de vaixells al port des de fa més de 24 hores. Aquesta mesura de pressió és la culminació d'una setmana de mobilitzacions provocades per l'increment insostenible del preu del gasoil. Punts clau del conflicte Negociacions trencades: Els pescadors demanen un preu màxim de 30 cèntims d'euro per litre, mentre que el Ministeri d'Agricultura ofereix una xifra al voltant dels 40 cèntims. Afectació al port: Una trentena de barques bloquegen la dàrsena, impedint el pas a 12 vaixells mercants que esperen a l'exterior i a d'altres que s'han quedat atrapats a l'interior. Solidaritat interportuària: Altres ports com el de Barcelona i Castelló s'estan sumant al tancament per fer front comú davant el Govern. La situació límit de les famílies La Rosa Maria, representant de les dones dels pescadors, ha intervingut per denunciar la precarietat econòmica que pateixen. Segons explica, els ingressos de les darreres setmanes han estat d'entre 146 i 170 euros, una quantitat insuficient per cobrir hipoteques i necessitats bàsiques. "No compreu peix si no és de la costa; s'han de solidaritzar amb nosaltres perquè ens estem morint de gana." Les dones del sector han organitzat reunions per decidir noves accions de suport, que podrien incloure mobilitzacions amb els fills per visibilitzar que la crisi afecta tota la unitat familiar.

  • 9'

    VIII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona

    VIII Trobada de Dones Emprenedores: Gastronomia i Empresa Tarragona acull la vuitena edició d'una jornada dedicada a l'emprenedoria femenina, que enguany té la gastronomia com a eix vertebrador. L'esdeveniment, celebrat a l'Auditori de Caixa Tarragona, ha comptat amb la participació destacada de la xef Carme Ruscalleda. Punts clau de la jornada Carme Ruscalleda i el Sant Pau: La cuinera ha compartit la seva trajectòria, des dels seus inicis en una xarcuteria familiar fins a gestionar restaurants d'alta cuina a Sant Pol de Mar i Tòquio. Ha destacat la complexitat de l'alta gastronomia, on compta amb 23 treballadors per a només 35 comensals. Debats sobre el sector vinícola: S'ha generat una polèmica constructiva sobre la falta de presència de vins de les Denominacions d'Origen (D.O.) locals a les cartes dels restaurants de la zona. El paper de la dona i l'obertura a tothom: Tot i ser una trobada d'emprenedores, l'organització (l'Associació d'Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona) subratlla que la participació és mixta i que la gastronomia ha atret molt de públic masculí. Activitats complementàries "Ens ha explicat tota la seva trajectòria d'emprenedora... les seves lluites i les seves vivències com a mare, esposa i treballadora." Tast de vins i dinar de degustació: Una sessió sense protocols per potenciar el networking entre els assistents. Sessions de tarda: Destaca la iniciativa "El meu plat", on homes coneguts de la demarcació de Tarragona, com Joan Aregio o Josep Fèlix Ballesteros, cuinaran les seves receptes preferides en directe.

  • 14'

    Impacte del Ral·li Catalunya i balanç turístic a la Costa Daurada

    L'arribada del Ral·li Catalunya a la Costa Daurada L'entrevista amb Salvador Pellisset, president de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, analitza el trasllat del Ral·li Catalunya (prova puntuable pel campionat del món) des de la Costa Brava a la Costa Daurada. Per primera vegada, les comarques tarragonines acullen íntegrament l'esdeveniment, amb epicentre a Salou i Port Aventura. Expectatives d'ocupació i impacte econòmic L'esdeveniment coincideix amb el pont de Tots Sants, fet que genera unes previsions molt optimistes per al sector: Es preveu una ocupació mitjana del 83%, cosa que representa un increment de 3 punts respecte a l'any anterior. L'oferta de places obertes ha crescut un 11% (unes 1.200 places més) gràcies a l'impuls del ral·li. L'impacte no es limita a l'hoteleria, sinó que es preveu una gran repercussió en la restauració, el comerç i el transport. "És una notícia molt positiva per la continuïtat que pot significar; no és un esdeveniment d'un sol any." Balanç de la temporada turística 2005 Pellisset qualifica la temporada de positiva, destacant un canvi de tendència després d'anys amb dades negatives. S'ha recuperat el volum d'ocupació del 2003, tot i que encara resta pendent la recuperació dels preus, que no han crescut al mateix ritme que els costos. Crisi de les companyies de baix cost a Reus L'entrevista també aborda la notícia negativa de la marxa de dues companyies aèries (Transavia i Air Berlin) de l'Aeroport de Reus: Risc per a la inversió: Es tem que la pèrdua de vols freni les inversions previstes per AENA. Necessitat de gestió territorial: Es reclama un organisme especialitzat per negociar contractes més estables (mínim 2-3 anys) que ajudin a desestacionalitzar el turisme. Competència amb Barcelona: La proximitat amb el Prat dificulta el manteniment de certes rutes si no s'ofereixen condicions estratègiques diferenciades.

  • 26'

    Nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació

    Balanç de la Nit dels Premis de Comunicació L'episodi d'avui se centra a repassar els moments més destacats i les declaracions dels guardonats a la gala dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. A través d'entrevistes realitzades per Anna Plassa i Jordi Sorinyac, es fa un recorregut pels professionals i mitjans que han excel·lit en la divulgació del patrimoni, la societat i els riscos al territori. Els Premiats en Patrimoni • Joaquim Miquel Pujals: Guanyador pel reportatge Tarragona, 2.000 anys d'història. Tot i no poder assistir per trobar-se a Irlanda, es va destacar la seva tasca de divulgació rural. • Núria Bea: Periodista del Diari de Tarragona, va rebre una menció pel seu article sobre el Teatre Metropol. Bea posa en relleu la recuperació del patrimoni i la necessitat de nous espais culturals per a la ciutat. • Iñaki Olano: Periodista de la televisió basca (ETB), premiat en la categoria general per una sèrie de reportatges sobre la Catedral de Vitòria. Olano defensa un periodisme allunyat de la rutina: "No us apoltroneu, busqueu sempre coses noves i estigueu en contacte amb el carrer." Societat i Riscos • Revista Cambrils: Guardonada pel documental sobre el desè aniversari de les rierades del 1994. Es va discutir l'impacte de la tecnologia audiovisual en la premsa local i la creixent pressió urbanística en zones inundables. • Ola Galán: Premiada per l'article ¿Quién teme al apagón? a El País. L'autora analitza la fragilitat del sistema elèctric i la dependència social de l'energia. Homenatges a la Trajectòria Reconeixements Especials L'acte va cloure amb dos homenatges emotius a figures clau de la comunicació: • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc va reivindicar el seu impuls gràcies al treball en equip i el seu originari caràcter de la "Catalunya del Sud". Va aprofitar per fer una crida a l'autocrítica dins la professió periodística. • Josep Sabaté: Periodista tarragoní jubilat després de 40 anys de carrera, 20 dels quals a Catalunya Ràdio. Sabaté va recordar les dificultats històriques per fer sentir la veu de Tarragona davant el "centralisme barceloní" i va evocar debats clàssics com la convivència entre la indústria química i el turisme.

  • 4'

    Memòria i riscos de les rierades a Cambrils

    El reportatge sobre la rierada de Cambrils El projecte va néixer com una iniciativa de la revista Cambrils per documentar els fets ocorreguts fa deu anys. Gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, una publicació mensual ha pogut produir un documental que abans hauria estat impensable. Producció i contingut de l'arxiu El reportatge inclou una hora i mitja d'imatges d'arxiu enregistrades per aficionats des de balcons i terrats, resumides en 15 minuts de gran intensitat visual. Destaca l'impactant testimoni del senyor Massaquer, qui va ser arrossegat per la força de l'aigua i va sobreviure miraculosament. "Vostè va tornar a néixer, no? I el senyor es va emocionar... es veu com va tenir un peu a l'altre món." Difusió i impacte mediàtic La distribució del documental va ser un èxit rotund a nivell local i comarcal: 1. Es van realitzar 2.000 còpies que es van regalar als subscriptors de la revista. 2. Canal Reus es va interessar pel material i el va emetre íntegrament en diverses ocasions, donant-li una dimensió regional. 3. Actualment, el reportatge encara es pot trobar a les llibreries del municipi. L'augment del risc a l'actualitat L'entrevista conclou amb una reflexió preocupant sobre la seguretat a Cambrils. Malgrat que la rierada de fa una dècada va ser històrica, els riscos actuals s'han multiplicat per diversos factors: * Pressió urbanística: Les construccions estan cada vegada més a prop dels llits de les set rieres que travessen el municipi. * Factor humà: Una major presència humana en zones inundables augmenta la probabilitat de tragèdies. * Rècord de víctimes: En els darrers 10 anys s'han comptabilitzat quatre víctimes mortals, una xifra alarmant en comparació amb els segles anteriors.

  • 1'

    El Teatre Metropol i el Patrimoni Històric de Tarragona

    L'Herència de Jujol i el Metropol El diàleg se centra en la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol i la seva vinculació emocional amb el Teatre Metropol. Segons els interlocutors, a Jujol li agradaria l'estat actual de l'edifici no només per la seva arquitectura, sinó per la vitalitat i el gaudi que aporta a la ciutat de Tarragona. Reconeixement al Periodisme de Patrimoni La periodista Núria Rius reflexiona sobre el seu premi i la seva trajectòria al Diari de Tarragona, destacant els següents punts: El seu compromís amb la defensa del patrimoni local. El vincle personal amb el teatre, recordant les visites a les obres durant la seva joventut amb el seu pare. L'evolució de la consciència ciutadana: d'una visió passiva del patrimoni a una participació activa i orgull propi. "El Metropol el tenim com el teatre de casa... és una cosa nostra, una cosa de la nostra història." Necessitats Culturals de la Ciutat Finalment, es tracta la mancança d'infraestructures culturals a Tarragona: Es reivindica la necessitat d'un segon espai, com el Teatre de Tarragona. Es critica l'escepticisme generat pels retards i les promeses incomplertes sobre les obres d'aquest futur equipament. Es manté l'esperança que, igual que es va recuperar el Metropol, la ciutat pugui assolir nous reptes patrimonials.

  • 2'

    Crisi elèctrica i la fragilitat del subministrament

    Anàlisi del Sistema Elèctric i els Riscos Moderns El text exposa una reflexió sobre la gestió de les crisis energètiques i la percepció del risc en la societat actual, prenent com a referència l'experiència dels apagaments recents. Gestió de la xarxa i consum Després d'un període crític marcat per nombrosos apagaments, la situació s'ha aconseguit estabilitzar gràcies a diverses mesures preventives: Importació d'energia: L'estratègia clau ha estat la importació de corrent des de França per cobrir els pics de demanda. El problema de l'emmagatzematge: Es subratlla la dificultat tècnica que l'electricitat no es pot emmagatzemar, fet que obliga a mantenir un equilibri constant entre generació i consum. Punts crítics: Els mesos de juny han esdevingut moments d'alerta màxima per a les empreses del sector a causa del fort augment del consum. El reportatge periodístic com a eina educativa Es destaca la qualitat d'un reportatge extens d'El País, que aposta per la profunditat en lloc de la lleugeresa: "És un reportatge extremadament bé elaborat, amb moltíssimes fonts, amb moltíssims dades." L'autor lamenta que el periodisme actual tendeixi més cap a l'entreteniment i la distracció que no pas cap a la funció educativa o l'exposició de fets inquietants però necessaris per a la consciència ciutadana. La fragilitat de la vida quotidiana Finalment, es fa una reflexió filosòfica sobre la percepció del risc: Invisibilitat del perill: Accions quotidianes com prémer un interruptor amaguen processos de gran complexitat i fragilitat. Falsa seguretat: La societat tendeix a menysprear els riscos continus amb els quals conviu. Vulnerabilitat: El sistema podria fallar en qualsevol moment, tot i que porti anys funcionant correctament.

  • 3'

    Trajectòria i reptes periodístics a Tarragona

    Memòria d'una vida dedicada al periodisme a Tarragona L'entrevistat repassa la seva llarga trajectòria professional, marcada especialment pels seus 20 anys a Catalunya Ràdio, on va exercir com a corresponsal i delegat a Tarragona des de la fundació de l'emissora l'any 1983. La lluita contra el centralisme informatiu Un dels punts clau de la conversa és la dificultat de fer sentir la veu de les comarques tarragonines a la capital catalana. L'exdelegat destaca diversos aspectes d'aquesta realitat: Barcelona és centralista per naturalesa informativa, fet que obliga els periodistes locals a fer un esforç constant de "venda" de l'actualitat regional. Cal un exercici de calibratge de les notícies per fer entendre a Barcelona què és realment rellevant per al Camp de Tarragona. La figura del periodista local és essencial per actuar com a pont i defensar la visibilitat del territori. Experiència en diversos mitjans Abans de la seva etapa radiofònica, el periodista va treballar en premsa escrita (El Correo Catalán, Diari de Barcelona, Tele/eXpres) i va ser pioner en la televisió: "Vaig col·laborar a Televisió Espanyola quan feia la primera desconnexió en català amb reportatges de les comarques de Tarragona." Temes pendents i conflictes històrics L'entrevistat confessa que li ha quedat l'assignatura pendent d'informar sobre la inauguració definitiva de la façana marítima de la ciutat. Així mateix, recorda debats històrics que encara ressonen: La confrontació entre indústria i turisme: un debat que sembla actual però que va tenir el seu punt àlgid fa dècades amb personatges com Lluís Pascual Estevill (defensor de la indústria) i Antoni Pedro Rius (defensor del turisme). La implantació de la refineria i el temor del sector turístic de Salou pels possibles efectes negatius de la química.

  • 4'

    2005-10-24 PREMIS.IÑAKI OLANO

    Reconeixement al Periodisme de Patrimoni El periodista Iñaki Olano ha estat guardonat amb el Premio de Patrimonio en la categoria general per una sèrie d'informacions emeses a Euskal Telebista (ETB). El guardó destaca la seva tasca de divulgació sobre la riquesa històrica i arquitectònica del País Basc, especialment a través de formats que trenquen amb la rigidesa dels informatius convencionals. Projectes Destacats i Patrimoni Basc Olano detalla quatre peces clau que han format part de la seva proposta periodística: La Catedral de Santa María de Vitòria: Està en un procés de restauració innovador que permet visites públiques durant les obres. Destaca el projecte tecnològic per projectar la policromia original del pòrtic mitjançant sistemes d'última generació. La Casa del Cordón: Un antic palau de comerciants tèxtils jueus a Vitòria. El reportatge inclou una recreació històrica amb la col·laboració de l'autora Toti Martínez de Lecea, mostrant la vida quotidiana de l'època. El Santuari d'Arantzazu: Un centre espiritual i natural situat a Guipúscoa. Davant l'envelliment de la comunitat franciscana, el centre s'ha obert a la societat civil per enfocar-se en la cultura i la història. La Carta de Privilegi de Salvatierra: La recuperació d'un document històric de Carles V que anava a ser subhastat a Londres i que va ser adquirit per retornar-lo al poble. Filosofia del Periodisme Modern L'autor reflexiona sobre la importància de fugir de la rutina i del conformisme en la professió. Citant el degà Mariano Ferrer, Olano subratlla la necessitat de: "No us acomodeu, busqueu sempre coses noves, estigueu en contactte amb el carrer i no accepteu les coses masegades d'antuvi." L'objectiu és oferir temes que, tot i estar ocults a simple vista, aconsegueixin enganxar l'audiència per la seva qualitat i profunditat.

  • 3'

    Andreu Buenafuente: Trajectòria, Identitat del Sud i Crítica Periodística

    Evolució i Trajectòria Professional Andreu Buenafuente reflexiona sobre el seu recorregut des dels inicis a Ràdio Reus fins a l'actualitat. Tot i que els anys li han aportat experiència i saber fer, afirma que manté el mateix esperit i les ganes d'explicar històries que tenia al principi. Defineix la seva carrera com un camí que no es pot planificar, marcat per la improvisació de la vida mateixa. La Identitat de la Catalunya del Sud Un dels pilars de la seva personalitat és la reivindicació constant dels seus orígens. Buenafuente destaca diversos punts clau sobre la seva terra: Sentit de pertinença: Reivindica no només Reus, sinó tota la Catalunya del Sud com una unitat geogràfica i cultural. Caràcter especial: Defineix la gent del sud com a persones amb empenta, esperit crític i capacitat d'imaginació davant els problemes. Equip de proximitat: El seu equip, incloent-hi el director de El Terrat (Xavi Pons), està format majoritàriament per persones de les comarques de Tarragona. Crítica al Periodisme Actual L'entrevistat es mostra crític amb l'estat actual de la professió periodística, assenyalant que necessita una bona "sacsada". "És una professió que a vegades no té capacitat autocrítica i jo la veig una miqueta fotuda últimament." Denuncia la falta d'independència i rigorositat en certs sectors i lamenta que sovint es barregin diferents tipus de periodisme que desvirtuen l'essència de l'ofici. El Valor de l'Equip i el Talent Regional Buenafuente posa en relleu que el seu èxit és un viatge col·lectiu. Considera els seus companys com el seu gran patrimoni i destaca que estan "envellint i aprenent junts". A més, envia un missatge d'optimisme a les noves generacions de comarques, defensant que no cal néixer en grans centres com Barcelona o Madrid per desenvolupar una carrera d'èxit.