Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

289-300 de 1392
  • 9'

    Vaga i talls al Port de Tarragona per la crisi del gasoil

    Protestes dels pescadors i tall del pont mòbil El sector pesquer de Tarragona ha iniciat mobilitzacions contundents en solidaritat amb la vaga de transportistes. La jornada ha començat amb el tall de trànsit al pont mòbil del Port de Tarragona durant aproximadament una hora, protagonitzat per una setantena de pescadors i armadors. Motius de la mobilització El reclam principal de la protesta és l'augment inassumible del preu del carburant. Segons les dades aportades durant l'entrevista: El consum mitjà d'un vaixell d'arrossegament ronda els 500-600 litres diaris. La pressió fiscal sobre el gasoil es considera desorbitada per al sector. Els guanys reals dels pescadors han caigut a nivells de subsistència (uns 150-170 euros per cinc dies de feina). Marxa lenta i accions informatives Després d'aixecar el bloqueig al pont, el col·lectiu ha iniciat una marxa lenta cap al Mercat Central de Tarragona. L'objectiu és: Informar els paradistes i les grans superfícies (com Eroski o Carrefour). Demanar-los que, en un acte de solidaritat, no es venPeix dema. Visibilitzar que la flota roman amarrada a port a bona part de l'arc mediterrani (des de Tarragona fins a Cadis). "No podem subsistir. Estem guanyant una misèria i les administracions ens donen l'esquena a la problemàtica real." Impacte i abast del conflicte Mentre ports com Barcelona i Girona es mantenen actius, altres com Cambrils, la Ràpita i Vilanova s'han sumat a l'aturada. Existeix una forta inquietud en el sector, amb treballadors que es plantegen abandonar l'ofici davant la falta de solucions polítiques i el que consideren un intent de silenciament dels mitjans estatals sobre la gravetat del conflicte.

  • 11'

    TINET: Deu anys de la xarxa pionera a Tarragona

    La gènesi de TINET i l'impacte social d'Internet En el marc del desè aniversari de TINET, la xarxa ciutadana de Tarragona, Manel Sant Romà explica com va néixer aquest projecte pioner l'any 1995. En una època on Internet era un gran desconegut per a la majoria de la població, un grup d'universitaris va decidir traslladar les eines de recerca acadèmica a la ciutadania. Orígens i referents internacionals El model europeu: El projecte es va inspirar parcialment en experiències com la de Bolonya i la Rete Civica Milano, tot i que TINET va acabar desenvolupant un model propi més avançat. Context tecnològic: Sant Romà destaca que l'any 1995 ni tan sols Telefónica comercialitzava serveis d'Internet, el que demostra el caràcter visionari de la iniciativa. Suport institucional: En lloc d'ubicar-se dins la universitat —considerada massa conservadora en aquell moment—, es va buscar el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i altres entitats locals. Un èxit de identitat tarragonina L'impulsor subratlla que la major virtut de TINET ha estat la seva capacitat de perdurar en un sector on la tecnologia queda obsoleta ràpidament. Ha aconseguit crear una marca d'identitat local reconeguda fins i tot a Barcelona. "Durar és molt difícil en aquest món de tecnologies que avancen contínuament... haver fet deu anys vol dir que TINET ha fet tota una vida." Reptes i futur Visió social: A diferència de les ofertes comercials actuals basades en la velocitat (megabits), TINET va néixer amb una finalitat clarament comunitària i associativa. La reinvenció: Tot i l'èxit assolit, s'apunta la necessitat de continuar reinventant la plataforma per als propers deu anys.

  • 15'

    Josep Maria Benet i Jornet: El pare de les sèries catalanes

    Benet i Jornet i la revolució de la ficció televisiva En aquesta conversa, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis al circuit català de Televisió Espanyola fins a convertir-se en el principal artífex de l'èxit de les telenovel·les de TV3. Inicis i consolidació a la televisió Els orígens a Miramar: El guionista recorda els seus primers passos l'any 1975 als estudis de Miramar i Esplugues, en una època de transició on molts autors catalans encara patien restriccions. El salt a TV3: Tot i que no el van cridar immediatament en fundar-se la cadena, l'èxit de La Granja (dins el programa de Joaquim Maria Puyal) va demostrar el potencial de la ficció diària en català. PobleNou i la fita del 1994: Amb l'estrena de PobleNou, TV3 va aconseguir convertir la sobretaula en un nou prime time, assolint audiències històriques i transversals. L'art de crear històries i personatges L'autor explica que no existeix una fórmula màgica, sinó que l'èxit sostingut es basa en el sentit comú, la professionalitat i la combinació de diferents gèneres: 1. Costumisme: Com a La Granja. 2. Sentimentalisme: Com a Rosa. 3. Trama de misteri i poder: Com a Nissaga de Poder. "Vam convertir l'horari de primera hora de la tarda en això que diuen 'prime time', en un dels moments en què la televisió era més vista a tot Catalunya." Reptes i anècdotes de producció L'èxit com a problema: Benet i Jornet confessa que sovint ha hagut d'allargar sèries que ja havien estat tancades conceptualment a causa de la gran demanda del públic i la cadena. La identificació del públic: Relata com els espectadors s'identifiquen tant amb les trames que, a vegades, ha rebut amenaces o pressions divertides (i no tant) per evitar que passés res dolent a personatges estimats. La pressió social: Destaca com diverses institucions o col·lectius demanen aparèixer a les sèries per la gran dimensió social i visibilitat que aquestes ofereixen. Finalment, el dramaturg celebra la recent estrena de la seva obra La Salamandra i reafirma que la ficció és i serà un pilar etern de la comunicació humana.

  • 18'

    Valoració de Ricomà sobre els pressupostos de l'Estat 2006

    Anàlisi de la inversió a Tarragona segons el Partit Popular El diputat del Partit Popular a Madrid, Francesc Ricomà, analitza els 260 milions d'euros destinats a la demarcació de Tarragona en els pressupostos de l'Estat per al 2006. Tot i que la xifra sembla positiva, la seva valoració és crítica pel que fa a la gestió i la planificació de futur. Inversions de continuïtat vs. inversió nova Ricomà sosté que l'actual volum d'inversió és el resultat de la inèrcia de projectes engegats pel govern anterior del PP. Segons el diputat: El 61,34% del pressupost prové d'empreses públiques (Port, Aeroport i ADIF). D'aquesta quantitat, només un 2,94% es considera inversió nova. La major part dels fons es destinen a finalitzar obres en marxa com el TAV o variants de carreteres ja adjudicades. "Qualitativament és una xifra molt buida perquè no contempla pràcticament res de nou i sembla que el Partit Socialista cregui que Tarragona no necessitarà res d'aquí a 12 anys." Crítica a l'oblit de la ciutat de Tarragona El diputat denuncia una manca de sensibilitat específica cap a la capital de la demarcació, suggerint que podria haver-hi una estratègia política pel fet que l'Ajuntament no és del mateix color que el Govern central: Es destinen només 1,7 milions d'euros per a tres projectes vitals (Museu Arqueològic, Passeig de la Platja Llarga i Segon Cinturó), quan el cost total d'aquestes obres supera els 60 milions. S'alerta sobre la paràlisi de la façana marítima i el retard de dos anys en projectes com el segon cinturó per desavinences polítiques. El medi ambient i el Delta de l'Ebre Un dels punts més crítics és la caiguda en la inversió del Ministeri de Medi Ambient. Ricomà destaca que s'ha passat d'una previsió de 33 milions d'euros l'any 2004 a només 12 milions per al 2006. Especialment greu és la situació del Plà Integral del Delta de l'Ebre, que només rep un milió d'euros per pal·liar la regressió i salinització del riu.

  • 23'

    Les sèries de ficció i el fenomen social a TV3

    El fenomen de les sèries a Catalunya L'episodi analitza les jornades de la Setmana de la Comunicació a Tarragona, centrades en l'impacte de les sèries de televisió de TV3. Es destaca com aquestes produccions han passat de ser un simple entreteniment a convertir-se en un autèntic fenomen social que mobilitza tant estudiants universitaris com el públic general. La feina del director de càsting En una entrevista amb Pep Armengol, cap de càsting amb una trajectòria de 19 anys, es detallen els aspectes clau de la seva professió: • La selecció d'actors es fa en estreta col·laboració amb el director per trobar el paisatge humà adequat per a cada producció. • La recerca de talent no es limita a les bases de dades; l'equip visita constantment teatres alternatius, petites sales i escoles d'interpretació. • Armengol destaca la qualitat de les actrius catalanes, tot i que reconeix que encara hi ha una majoria de personatges masculins en els guions originals. Crítica sociològica i narrativa La professora Rosa Álvarez ofereix una visió més analítica i crítica sobre l'estat actual de la ficció: • Realities i Ficció: Segons Álvarez, els reality shows no són l'oposat a la ficció, sinó la prova del seu triomf, ja que utilitzen estructures narratives i rols preestablerts. • Comèdia "histèrica": Es mostra crítica amb sèries com Aída o Siete Vidas, argumentant que sovint es busca l'acudit fàcil i autoconscient en lloc de la profunditat del personatge. L'experiència dels actors La mítica Montserrat Carulla i la jove Anna Sahun aporten la visió des de l'escenari: • Carulla defensa que el veritable mèrit d'un actor es demostra al teatre, on no hi ha la xarxa de seguretat del muntatge o el doblatge. • > "En cinema, la mula Francis ben doblada és una gran actriu." • Es discuteix la dificultat de construir personatges en una telenovel·la, ja que el guió es rep fragmentat i l'evolució no es coneix des de l'inici.

  • 9'

    El paper del director de càsting en el cinema i la TV

    La professió de director de càsting En Pep explica que la seva tasca principal és treballar colze a colze amb el director per trobar els actors que millor encaixin en la visió artística de l'obra. El procés comença amb la interpretació de referències visuals o guions per cercar el paisatge humà adequat per a cada producció. El procés de selecció Recerca d'actors: Es basa en un cens ampli (més de 25.000 professionals) i en el coneixement exhaustiu del sector visitant teatres, escoles i sales petites. Audicions: Encara que a vegades són incòmodes per als intèrprets, són l'única fórmula per validar les aptituds abans de l'adjudicació final. Col·laboració creativa: Els perfils neixen dels guionistes, però el director té la darrera paraula en la tria. Diferències entre mitjans i gèneres Televisió vs. Cinema: A la televisió (com a TV3), el reconeixement públic és molt més immediat, el que genera un Star System català on l'espectador sovint confon l'actor amb el personatge. Gènere i edat: S'observa que encara hi ha una majoria de personatges masculins originaris als guions, tot i que molts es reconverteixen a femenins per la gran qualitat i disponibilitat d'actrius. "El director de càsting busca el paisatge humà d'una producció, assegurant que tots els actors formin part d'aquella família perquè el públic se la cregui." La mirada de l'expert Finalment, l'entrevistat confessa que és gairebé impossible mantenir la ingenuïtat de l'espectador. Com a professional, analitza constantment els detalls tècnics i interpretatius, motiu pel qual prefereix consumir documentals per desconnectar de la vessant analítica del seu ofici.

  • 2h 25min

    Evolució de la ficció a TV3: Del Teatre a la Factoria de Guions

    Evolució i Història de la Ficció Catalana El podcast repassa la transició de les primeres produccions teatrals a la televisió fins a la creació d'una indústria de ficció diària a Catalunya. Es destaca el paper de TV3 en la consolidació de referents propis davant la competència de les sèries americanes i estatals. Els Inicis i el Canvi de Model • Les primeres produccions eren bàsicament teatre gravat, amb pocs mitjans i realització en blanc i negre. • L'any 1994 es marca un abans i un després amb l'aparició de Poblenou, el primer culebrot diari de producció pròpia. • Es va haver de crear una metodologia de treball en cadena (escritura, producció i emissió simultània) que no existia fins aleshores. La Feina del Guionista i el Procés Creatiu • Les històries neixen de la curiositat i l'observació de la realitat, sovint basades en anècdotes familiars o experiències personals. • El concepte de la Bíblia és el document fonamental que recull el rumb de la sèrie, els personatges i les trames principals per a tota la temporada. • Els ponents defensen que la televisió és el "regne del guionista", on el text i el personatge prevalen sobre la realització tècnica. Reptes i Identitat Pròpia • Es discuteix la dificultat de gestionar l'èxit i la pressió del públic per no tancar les sèries que funcionen. • La ficció catalana es caracteritza per una barreja de realisme costumista i proximitat emocional, allunyant-se dels estereotips dels fulletons llatinoamericans. "Les històries serveixen per posar ordre i donar sentit a coses que a la vida real no en tenen."

  • 11'

    Estratègies d'estalvi energètic i sostenibilitat

    L'estalvi d'energia com a hàbit diari En el marc de la Setmana de l'Energia, l'Anna Pérez, directora de la Fundació Tarraco Energia Local, destaca que l'eficiència no ha de ser una campanya puntual, sinó un compromís constant. L'objectiu és doble: reduir el cost de la factura domèstica i assegurar un futur sostenible mitjançant el consum responsable. Consells pràctics i accions quotidianes L'entrevista repassa diverses mesures senzilles que poden marcar una gran diferència en l'estalvi d'energia a la llar i a l'oficina: Electrodomèstics i il·luminació: S'aconsella omplir completament la rentadora i el rentaplats abans d'usar-los. Substituir bombetes incandescents per alternatives de baix consum o LED. Evitar tancar els aparells amb el comandament; és millor utilitzar l'interruptor per evitar el consum de la llumeta de repòs (stand-by). Prioritzar l'ús del microones davant del forn convencional per rapidesa i eficiència. Climatització i llum: Recomana mantenir el termostat a uns 20 graus a l'hivern i aprofitar al màxim la llum natural abans d'encendre els llums. Mobilitat: Es fomenta l'ús del transport públic, anar a peu i la reflexió sobre l'impacte energètic del transport privat. Inversions i canvis estructurals L'Anna destaca el paper de la fundació en l'assessorament sobre la bonificació fiscal de l'ICIO (fins al 90%) a Tarragona per a aquells que apliquin disseny bioclimàtic en la construcció, com l'ús de plaques solars, aïllaments reforçats o l'ús de vegetació autòctona que requereixi poca aigua. "La teoria la coneixem perfectament, el que passa és que el dia a dia fa mandra; a més, hi ha coses que encara no sabem a hores d'ara." Compromís institucional i futur Es discuteix la necessitat d'una normativa clara (com el Codi Tècnic de l'Edificació o futurs decrets de la Generalitat) que faci obligatòria la implantació de renovables i aïllaments. Tot i que les campanyes ajuden a crear consciència, el canvi real prové d'adquirir pautes racionals tant des de l'administració com des de l'esfera privada.

  • 5'

    Vaga de transportistes a Tarragona per l'alça del carburant

    Seguiment massiu de l'aturada a la demarcació La jornada de vaga del sector del transport a Tarragona ha començat amb un seguiment altíssim, estimat en un 95%. Els aparcaments de camions, habitualment buits a hores primerenques, es troben gairebé plens en polígons com el de Riu Clar o el de Francolí. Principals reivindicacions Els motius darrere d'aquesta mobilització són principalment econòmics: * Preu dels carburants: Denuncien un increment del cost proper al 20% en els darrers mesos. * Fiscalitat del gasoil: Es demana a l'administració un gest en la càrrega fiscal. * Cèntim sanitari: Reivindiquen la supressió del gravamen sobre hidrocarburs destinat a finançar la sanitat. * Tarifes: Reclamen que els clients acceptin una pujada generalitzada de preus per compensar els costos. Desenvolupament de la jornada Segons ha confirmat Josep Lluís Aïmat, president de la FEAT (Federació d'Autotransport de Tarragona), la jornada transcorre amb les següents característiques: 1. Absència d'incidents: L'aturada s'està duent a terme de manera pacífica. 2. Sense mobilitzacions agressives: No s'han previst piquets ni marxes lentes que bloquegin la circulació. 3. Serveis mínims: Només circulen els vehicles destinats a serveis essencials. "Pensem que aquest paro està sent una demostració important de l'estat de crisi en què es troba el sector." Expectatives de negociació Totes les mirades estan posades en la reunió clau a Madrid amb els Ministeris d'Economia i Hisenda per intentar tancar un acord que resolgui la crisi, tot i que el sector es mostra cautelós sobre una resolució immediata.

  • 3'

    La programació nutricional precoç i l'obesitat adulta

    Impacte de la Nutrició Precoç en la Salut Adulta El projecte d'investigació presentat planteja una hipòtesi fonamental per a la salut pública: els canvis nutricionals en etapes molt primerenques —incloses la vida intrauterina i els primers mesos de vida— poden programar l'organisme per desenvolupar malalties cròniques en el futur. Patologies sota estudi L'estudi busca la relació entre aquesta nutrició inicial i l'aparició posterior de: * Obesitat (com a factor principal de risc). * Hipertensió arterial. * Diabetis i arteriosclerosi. L'estudi Europeu i el Factor Proteic Es tracta d'una col·laboració internacional finançada amb dos milions d'euros per la Comunitat Econòmica Europea, que involucra cinc països: Espanya, Alemanya, Polònia, Itàlia i Bèlgica. La investigació es centra específicament en: Comparar la lactància artificial amb la lactància materna. Analitzar si un excés de proteïnes en les fórmules artificials augmenta el risc d'obesitat. "L'hipòtesi és que les proteïnes que reben en la lactància artificial, en ser superiors a les de la lactància materna, podrien programar un major risc d'obesitat adulta." Un Enfocament Multifactorial Tot i la importància de les proteïnes, els investigadors subratllen que l'obesitat és un fenomen multifactorial. Per obtenir resultats concloents, s'estan recollint variables sobre: * Hàbits alimentaris familiars i culturals. * Estils de vida segons el país. * Patrons genètics individuals. S'espera que durant el proper any comencin a publicar-se els primers resultats preliminars d'aquest seguiment a llarg termini.

  • 13'

    2005-10-17 NIT TURISME

    Reconreixement al sector turístic de Tarragona Aquest proper dijous se celebrarà la Nit del Turisme de Tarragona al restaurant Fortí de la Reina, un esdeveniment per homenatjar aquelles entitats i persones que potencien la ciutat com a destí de referència. Durant l'entrevista, s'han destacat els següents guardonats: Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa: Guanyadora del guardó principal per la seva tasca de difusió històrica i cultural. Pep Escoda: Fotògraf distingit per la promoció internacional de la ciutat a través de la imatge. La Boella Convention Resort: Reconeguda per la seva consolidació en el segment de congressos i celebracions. Hotel Núria: Premiat per la seva llarga trajectòria professional i la recent renovació de les seves instal·lacions. El canvi de model turístic Els convidats coincideixen que Tarragona ha viscut una transformació en el seu perfil de visitant. S'ha passat d'un model basat exclusivament en el sol i platja cap a un turisme cultural i de patrimoni. La designació com a Patrimoni de la Humanitat i activitats com la Setmana Santa —que té els seus orígens al segle XVI— són els principals reclams. Valoració del patrimoni propi Es fa una reflexió sobre la necessitat que els propis tarragonins valorin més la riquesa de la seva ciutat: "A vegades han de venir de fora per dir-te: escolta, això que teniu és molt maco." Finalment, es destaca la importància de fites futures, com la candidatura per a la Capital de la Cultura 2016, com un motor per seguir potenciant la col·laboració entre el sector públic i privat.

  • 13'

    Montserrat Carulla: Realitat i Ficció en les Sèries Catalanes

    Reflexions sobre la trajectòria de Montserrat Carulla L'actriu Montserrat Carulla reflexiona sobre la seva professió i la influència dels seus personatges, especialment la Teresa de la sèrie El cor de la ciutat. Al llarg de la conversa, analitza l'evolució de la ficció a Catalunya i el paper fonamental de les dones en la societat reflectit a la pantalla. La feina de l'actor en la televisió Carulla destaca que, per a ella, la interpretació és una unitat: li agrada fer teatre, cinema i televisió per igual, sempre que la qualitat del producte sigui bona. Compaginar formats: L'actriu explica com ha arribat a compaginar el rodatge de sèries diàries amb temporades teatrals exigents com La plaça del Diamant, un esforç que defineix com a "duríssim" però gratificant. Exigència professional: Reivindica la dignitat de viure de la feina d'actriu i rebutja participar en produccions que no tinguin un mínim rigor artístic. "Jo sempre he presumit de ser professional, i crec que una professional ha de poder viure de la seva feina." Estructura i ritme de les produccions L'artista descriu les interioritats de la producció televisiva catalana, des dels guions fins al rodatge: Ritme frenètic: Les sèries diàries (els anomenats culebrons) exigeixen rodar un capítol cada matí, cosa que requereix memòria ràpida i reflexes constants. Identitat cultural: Considera que la ficció de TV3 té èxit perquè es preocupa pels problemes reals dels ciutadans i reflecteix els canvis socials del país. Els guions: Destaca la feina minuciosa de l'equip de guionistes, on els textos passen per nombrosos filtres abans d'arribar als actors. La relació amb el públic i els càstings Respecte a la fama, Carulla porta amb naturalitat que la gent la identifiqui pel nom del seu personatge. A més, exposa la seva visió sobre els càstings: Experiència vs. Joves: Tot i que creu que són una plataforma essencial per als joves, ella ha decidit no fer-ne més, considerant que la seva llarga trajectòria de més de 40 anys ja és la seva millor carta de presentació. El miracle televisiu: Sorprèn l'actriu veure com, malgrat les presses del rodatge, el resultat final és sovint excel·lent gràcies al muntatge i la realització.