Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

265-276 de 1392
  • 17'

    Anàlisi dels Pressupostos de l'Estat 2006 a Tarragona

    Anàlisi del Projecte de Pressupostos per a les Comarques de Tarragona El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, analitza la proposta dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006. Tot i que considera que és una "base de partida acceptable", subratlla la necessitat d'introduir millores mitjançant esmenes abans que finalitzi el termini. Inversions en Infraestructures i Transport Tren de Gran Velocitat (TGV): S'atribueix la baixada global de la inversió a la finalització d'aquesta obra. Es preveu que l'estació de la Secuita (Estació del Camp) estigui operativa entre setembre i octubre de 2006. Corredor Mediterrani: ERC proposa augmentar la partida en 15 milions d'euros per licitar nous trams que enllacin amb l'estació del Camp i permetin el soterrament de les vies a Tarragona. Aeroport de Reus: Es destaca una inversió històrica de 14,4 milions d'euros per respondre al creixement extraordinari de la instal·lació. Carreteres: Es preveu l'inici del tram Tarragona-El Morell i es treballa en l'autovia de la Plana i la connexió cap a Montblanc. Punts en Polèmica i Negociacions "Qui després decideix és l'alt funcionariat del Ministeri de Foment; cal anar empenyent constantment els projectes." Segons Andreu, el diàleg amb el govern socialista és bo, però critica l'herència de l'anterior govern del PP, que hauria bloquejat els estudis d'impacte ambiental. També es tracten dos aspectes polítics clau: Crisi del sector pesquer: ERC reclama un gasoil professional que no superi els 23 cèntims per evitar la ruïna del sector. L'Estatut de Catalunya: El diputat lamenta l'actitud "furibunda" del Partit Popular, la qual, segons ell, només aconseguirà radicalitzar el nacionalisme català i augmentar el nombre d'independentistes.

  • 16'

    Reforma del Mercat Central i Trobada de Mercats a Tarragona

    Tarragona, Epicentre dels Mercats Municipals La ciutat de Tarragona acollirà dilluns i dimarts una trobada estatal de mercats municipals detallistes, organitzada conjuntament per l'empresa municipal Espimsa i l'empresa nacional Mercasa. Aquest esdeveniment reuneix regidors, venedors i tècnics per debatre sobre el futur del sector sota el lema "Ciutat i Comerç". Eixos de la Modernització El tinent d'alcalde i president d'Espimsa, Raül Font, destaca que la reforma del Mercat Central és vital per a la supervivència del comerç de proximitat. El projecte es basa en diversos pilars: Adaptació als nous hàbits: Implementació de mitjanes superfícies dins del mercat per permetre una compra completa (producte fresc i alimentació seca). Millora de les instal·lacions: Espais més amplis, il·luminació natural, climatització i nous horaris comercials de tarda. Infraestructura logística: Creació d'una planta subterrània per a càrrega i descàrrega i ampliació de l'aparcament fins a les 1.000 places. Peatonalització: Transformació de l'entorn de la Plaça Corsini per dinamitzar el teixit comercial urbà. El Repte de la Gestió Humana Font subratlla que la reforma no es farà de forma unilateral, sinó mitjançant el consens amb els venedors. Es tracta d'una obra de gran envergadura econòmica que ha de respectar les situacions personals dels prop d'un centenar d'operadors actuals, especialment d'aquells propers a la jubilació. "Aquesta serà, probablement, l'obra pública més important i costosa de la història recent de la ciutat de Tarragona."

  • 21'

    Premis Ciutat de Tarragona i Trajectòria de Josep Sabater

    Cloenda de la Setmana de la Comunicació de Tarragona L'episodi se centra en el tancament de la Setmana de la Comunicació, un esdeveniment que ha explorat la relació entre la societat i les sèries de televisió sota el títol de "nissaga de ficcions". La culminació d'aquestes jornades té lloc amb el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, que enguany presenten noves categories i reconeixements especials a figures destacades del sector. Reconeixement a la trajectòria professional Un dels punts centrals és l'homenatge a dos comunicadors de referència vinculats a la demarcació: Andreu Buenafuente: Per la seva consolidada carrera i el seu èxit actual en l'àmbit estatal. Josep Sabater: Periodista que es jubila després de 40 anys de professió, 20 dels quals com a delegat de Catalunya Ràdio a Tarragona. Entrevista amb Josep Sabater Sabater repassa la seva evolució des dels inicis a l'escola de periodisme de l'Església fins a l'actualitat. Destaca el canvi radical en la metodologia de treball: Abans calia "trepitjar el carrer" i els passadissos de l'ajuntament per buscar la informació. Actualment, la tecnologia i el telèfon mòbil permeten una immediatesa que ha transformat l'ofici. "El periodista és un missatger del que està passant." Història i Patrimoni amb Josep Maria Solé i Sabaté L'acte institucional compta amb la participació de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, qui ofereix una conferència titulada "Un fil de la història". L'objectiu és connectar el passat bimilenari de Tarragona amb el present, defensant la popularització de la cultura a través dels mitjans de comunicació d'una manera rigorosa però accessible per a tothom.

  • 51'

    5ns Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona

    Acte de Lliurament dels Premis de Comunicació 2005 L'esdeveniment, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, ha servit per reconèixer la tasca de periodistes i comunicadors en categories centrades en el patrimoni i la societat i riscos. L'acte ha estat presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora Mercè Martorell. Conferència d'Obertura: Tarragona, un fil d'història El doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània, ha ofert una lliçó magistral sobre la identitat tarragonina: • Ha destacat l'autoestima i orgull singular dels tarragonins, un fenomen que considera únic a Catalunya. • Ha explicat com la geoestratègia ha marcat el destí de la ciutat des de l'època romana, quan fou capital de l'imperi amb August. • Ha ressaltat que la ciutat actual s'assenta directament sobre els fonaments romas, creant una connexió espiritual i física ininterrompuda de 2.000 anys. "Tarragona fa 2.000 anys que les pedres amarren els esperits de tots vostès, i per això tenen aquesta mena d'autorgull inestimable." Guardonats i Categories Els premis d'aquesta edició s'han dividit en dos grans blocs: Patrimoni: Reconeixement a Joaquim Miquel Pujals (àmbit local) pel seu reportatge sobre la història viva de la ciutat, i a Iñaki Olano d'Euskal Telebista (àmbit general) pel seu treball sobre la Catedral de Vitoria. Societat i Riscos: Guardó per a la Revista Cambrils pel reportatge audiovisual sobre les rierades, i per a Lola Galán del diari El País per un treball sobre el risc d'apagada elèctrica. Reconeixements a la Trajectòria L'acte ha culminat amb dues distincions especials per a figures clau de la comunicació: • Josep Sabater: Periodista tarragoní amb 40 anys de professió, destacant la seva etapa com a delegat de Catalunya Ràdio. • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc ha estat premiat per la seva exitosa trajectòria nacional amb El Terrat, reivindicant el seu origen al "sud de Catalunya" i l'estil gamberro i crític que el caracteritza.

  • 20'

    Josep Maldonado critica els pressupostos de l'Estat 2006

    Anàlisi de l'Entrevista a Josep Maldonado El diputat de Convergència i Unió (CiU) al Congrés, Josep Maldonado, expressa un rebuig frontal al projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006, qualificant-los de "patètics" i altament perjudicials per a Catalunya i la demarcació de Tarragona. Crítica a la Inversió a Catalunya i Tarragona Maldonado destaca una davallada sistemàtica en les inversions reals: Reducció percentual: Denuncia que la inversió a Catalunya ha baixat del 15,6% al 14,4% del total de l'Estat en només un any. Situació a Tarragona: L'entrevistat afirma que la inversió a les comarques tarragonines cau un 24% respecte l'any anterior, passant de 297 a 225 milions d'euros. Dèficit d'infraestructures: Critica que només es construeixen 36 km d'autovia a Catalunya mentre en altres regions se'n fan 200, i alerta que la Nacional 340 no serà autovia fins d'aquí a cinc anys. Posicionament Polític i Estratègia CiU anuncia que presentarà una esmena a la totalitat per diversos motius: Manca de negociació: Maldonado acusa el govern de Zapatero de no voler parlar amb CiU, segons ell, a causa d'un "xantatge" del tripartit català. Continuisme sense ambició: Defineix els comptes com a poc imaginatius i que es limiten a continuar obres ja previstes sense cap projecte nou de rellevància. "Els pressupostos generals de l'Estat a Tarragona i a Catalunya són patètics; qui em coneix entendrà que alguna cosa greu està passant per segon any consecutiu." Emergències Sectorials i Projectes Oblidats El diputat posa l'accent en sectors i projectes concrets que queden desemparats: Sector Pesquer: Reclama ajudes per pal·liar l'augment del preu del carburant. Delta de l'Ebre: Denuncia la desaparició de partides per a la protecció integral del Delta i l'absència d'inversions de l'empresa pública Aguas de la Cuenca de l'Ebre (ACESA) a la zona. Equipaments Clau: Lamenta la falta d'aposta real per l'aeroport de Reus i el boicoteig a la remodelació de la façana marítima de Tarragona.

  • 17'

    La producció de ficció a TV3: darrere els guions

    Gestió i producció del Departament de Dramàtics En Jordi Roure, cap de Dramàtics, i en Joan Sol, coordinador de guions, expliquen com s'articula la ficció a Televisió de Catalunya. El sistema ha passat d'una producció interna inicial a un model híbrid on conviuen projectes propis, encàrrecs i coproduccions externes. Els pilars de la ficció a TV3 Col·laboració amb la indústria: El creixement del volum de producció ha impulsat el sector audiovisual català, col·laborant amb productores com Diagonal, El Terrat o companyies de teatre (Dagoll Dagom, Tricicle, T de Teatre). Origen dels projectes: No hi ha una fórmula fixa. Sovint sorgeixen de propostes externes de productores, i d'altres vegades són encàrrecs directes a guionistes amb un estil determinat. El concepte de rendibilitat: Es busquen productes que puguin tenir una llarga durada (com El cor de la ciutat) mitjançant el disseny de trames obertes en entorns corals com un barri. Criteris de selecció i el "calaix" de projectes Es reben més de 100 guions anuals, però no tots veuen la llum. Els principals motius pels quals un projecte queda en reserva o es descarta són: Audiència massa específica: Es prioritzen les sèries generalistes que puguin atreure un públic ampli, ja que les sèries per a franges d'edat molt concretes no solen ser rendibles. Costos elevats: Algunes sèries considerades "de culte" es descarten si el pressupost és massa alt per a l'audiència potencial. Finançament: En les TV Movies, la productora ha de buscar socis externs per cobrir fins al 75-80% del cost; si no s'aconsegueix, el projecte s'atura. "A vegades tenim por que ens quedi una bona idea al calaix i que una altra cadena s'inspiri en una cosa semblant." Projectes imminents S'anuncia la realització d'una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt, que ja es troba en fase de postproducció, i es destaca l'èxit de recuperar projectes guardats, com va passar amb Ventdelplà.

  • 16'

    Les cardiopaties infantils a Catalunya i la festa de l'AACIC

    Les cardiopaties infantils: Una realitat invisible En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Yolanda Scott, membre de l'AACIC (Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya), explica la complexitat de viure amb una malformació congènita al cor. Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha entre 15.000 i 16.000 infants i joves afectats per alguna de les més de 180 tipologies de cardiopaties existents. Aspectes destacats de la malaltia Origen congènit: A diferència de les malalties d'adults, aquestes són malformacions de l'embrió durant l'embaràs. Graus de gravetat: L'espectre és molt ampli, des de bufs lleus que només requereixen control fins a casos greus que necessiten intervencions pal·liatives o cirurgies complexes. Detecció precoç: Gràcies a les ecografies d'alta definició, molts casos es diagnostiquen abans de néixer o immediatament després del part. El paper de l'associació i els reptes socials L'entitat no només se centra en la part mèdica, sinó en la qualitat de vida i la integració social: L'entorn i la por: Sovint existeix una sobreprotecció per part de mestres i pares per por al "motor de la vida", el cor. Adolescència i futur: Els joves pateixen dubtes sobre la seva autonomia, la capacitat de tenir fills o la inserció en el món laboral, on sovint troben barreres i discriminació per ser considerats "clients d'alt risc" per bancs i asseguradores. Invisibilitat: La Yolanda destaca que és una malaltia invisible, ja que físicament no es percep, però condiciona totalment la vida del nen. "És una mica fer la cara visible de tota aquesta canalla i jovent... una malaltia que no es veu, però que té un gran impacte físic i psicològic." La Gran Festa al Tibidabo Aquest dissabte 22 d'octubre se celebra l'onzena edició de la gran festa de l'AACIC al Parc del Tibidabo. L'objectiu és recaptar fons, fer difusió i permetre que els joves afectats es coneguin entre ells per compartir experiències.

  • 6'

    Capta anual de la Lliga contra el Càncer a Tarragona

    Capta anual per a la investigació i el suport als malalts La Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, juntament amb la Fundació Lliga per la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), celebra la seva campanya de capta a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és recaptar fons per mantenir els serveis d'ajuda directa als afectats i fomentar la prevenció. Infraestructura i voluntariat L'entitat compta amb una xarxa de prop de 100 voluntaris mobilitzats per tota la ciutat, distribuïts en set punts estratègics de recollida de donatius, com ara la Rambla Nova, la Plaça Imperial Tàrraco o l'Hospital Joan XXIII. Destí dels fons recaptats Els diners recollits es destinen íntegrament a millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn: Suport psicològic especialitzat per a malalts i familiars. Millora del confort hospitalari amb la compra d'equips mèdics, com llits articulats i cadires per a acompanyants. Grups d'autoajuda i acompanyament a infants amb càncer. La importància de la prevenció Lluïsa Ferraz, delegada de l'entitat, subratlla que la detecció precoç és la clau de la supervivència: "Hem de dir que el càncer detectat a temps es cura. I això ho ha de creure la gent." L'entitat gestiona programes específics de cribratge de càncer de mama per a dones d'entre 48 i 70 anys, facilitant l'accés a mamografies periòdiques d'una manera àgil i eficaç.

  • 12'

    Anàlisi sobre l'assetjament escolar i la violència juvenil

    Debat sobre la Violència i els Joves L'entrevista amb Enriqueta Meléndez, de l'associació Greg Chargiamont, se centra en la necessitat d'abordar la violència des de la infantesa per evitar que es reprodueixi en l'edat adulta. Les jornades de debat organitzades busquen conscienciar sobre la igualtat i els drets humans, posant el focus en dos àmbits connectats: L'assetjament escolar (bullying) a les aules. La violència en les parelles joves. Els Perfils de l'Assetjament Segons Meléndez, l'assetjador no sempre té un perfil evident i sovint actua des de la "rereguarda", utilitzant altres persones per executar l'assetjament. Els punts clau identificats són: Individualisme i competitivitat: La societat actual fomenta entorns on l'assetjador pot prosperar si no hi ha un suport social a la víctima. Goteig constant: Més enllà de la violència física, la més difícil d'aturar és la psicològica, que es produeix de manera silenciosa entre classes o fora de l'escola. Dificultat de detecció: El silenci de les víctimes per por a represàlies fa que molts casos passin desapercebuts per al professorat. El Paper de la Família i l'Educació L'experta destaca una crisi en la conciliació familiar. La manca de temps de qualitat dels pares amb els fills, sovint deguda a horaris laborals incompatibles, provoca que els joves busquin l'afectivitat o l'entreteniment en conductes inadequades. "No se lluita per conciliar la vida laboral amb la familiar... l'espai familiar està minvat i els nanos aprenen a sobreviure i a fer xantatge." Respostes i Recursos Es reclama una major dotació de recursos per a la reeducació dels assetjadors i no només mesures de mediació, que a vegades poden ser contraproduents si la víctima ja està "malalta" per l'assetjament patit. Es posa com a exemple la tasca del professional Iñaki Piñuel i el seu estudi sobre l'assetjament en l'àmbit laboral i escolar.

  • 3'

    Prevenció de la violència escolar i de parella en joves

    Prevenció des de la Infantesa per a una Societat Igualitària L'entrevista descriu els objectius de l'associació nascuda del grup de recerca universitari Grec, la qual se centra en la prevenció de la violència i el foment de la igualtat basada en els drets humans. S'emfatitza que les conductes violentes en l'edat adulta (en el treball o en la parella) tenen l'origen en l'etapa escolar, per la qual cosa és vital actuar sobre la infantesa. Les Jornades de Conscienciació Les jornades estan dissenyades per facilitar l'assistència tant d'alumnat com de professorat, amb una estructura basada en el debat i l'anàlisi de casos reals: Anàlisi audiovisual: Es projecta un vídeo de l'IES Torreforta sobre la mediació escolar que qüestiona els perfils del professorat davant els conflictes. Perspectiva professional: Participació d'Iñaki Piñuel, expert en assetjament, qui exposa l'estudi Cisneros i la visió psicològica de l'assetjador. Violència de parella: Intervenció de l'associació Adara per tractar les relacions abusives entre joves. Idees Clau sobre l'Assetjament "L'assetjador o la persona violenta no neix, es forma; el seu entorn i la seva cultura li permeten ser-ho." L'objectiu principal és evitar l'assetjador i crear un entorn social que impedeixi la reproducció d'aquestes conductes violentas en el futur.

  • 22'

    Pla d'intervenció a la Part Alta i ordenances fiscals a Tarragona

    Pla Integral per a la Part Alta L'Ajuntament de Tarragona proposa un pla d'intervenció al casc antic que s'ha de ratificar en l'assemblea de l'Associació de Veïns el proper 28 d'octubre. Tot i l'espera de l'aprovació veïnal, el govern municipal ja ha anunciat que començarà a implementar mesures immediates, especialment en dos àmbits crítics: Seguretat: Presència permanent d'una dotació de la Guàrdia Urbana dins del perímetre de la muralla per generar una sensació de proximitat. Neteja: Reforç dels torns de cap de setmana i la planificació de contenidors soterrats de cara a l'any vinent, adaptant-se a la complexitat dels carrers estrets. Urbanisme i Mobilitat El pla preveu una transformació progressiva de l'espai públic durant els pròxims tres o quatre anys, seguint el model de rehabilitació del carrer de la Cosa del Bou. Els punts clau inclouen: Restricció del trànsit: Creació de circuits generals per a tothom i zones d'accés exclusiu per a residents degudament identificats. Targeta de resident: Implementació de sistemes de control tant per a la circulació com per a l'aparcament. Habitatge: Creació de l'Oficina Municipal de l'Habitatge i polítiques per incentivar la rehabilitació d'edificis degradats. Ordenances Fiscals i Taxa de la Grua Joan Aregio ha presentat les noves ordenances fiscals, destacant una voluntat de contenció general amb un increment de l'3,7% (equivalent a l'IPC), mantenint l'IBI congelat. No obstant això, hi ha canvis significatius: Plusvàlua progressiva: Es penalitzen les transmissions de béns immobles fetes en poc temps per combatre l'especulació. Taxa de la grua: Augment d'un 12% amb l'objectiu de sancionar conductes incíviques que dificulten el trànsit en una ciutat amb alta densitat de vehicles. "L'Ajuntament sap, però els veïns també ho han de saber, que res es pot fer en un clima d'enfrontament." Rehabilitació i l'incendi del carrer Comte Arran d'un incendi recent, s'ha debatut sobre l'estat dels immobles. L'Ajuntament exigeix responsabilitat als propietaris per al manteniment dels edificis, recordant que s'oferiran bonificacions fiscals específiques per a la gran rehabilitació a la Part Alta per evitar que la degradació continuï.

  • 21'

    Consells i preparació per a la Mitja Marató de Tarragona

    Preparació Integral per a la Mitja Marató En aquesta sessió de Tarragona Ràdio, s'aborda la preparació per a la Mitja Marató de Tarragona (27 de novembre) des d'una perspectiva multidisciplinària. No es tracta només de la prova en si, sinó de com arribar-hi en condicions òptimes i segures. La importància de la cura dels peus La podòloga Anna Vidal destaca que el peu és l'eina fonamental del corredor i requereix atencions específiques: * Calçat: No s'ha d'estrenar mai sabatilles el dia de la cursa; cal haver-les rodat prèviament. * Hidratació: Mantenir la pell del peu hidratada per evitar clivelles i ferides. * Mitjons: Evitar el cotó (que absorbeix humitat i s'infla) i optar per fibres tècniques tipus coolmax. * Higene: Tallar correctament les ungles per evitar ampolles o ferides per fregament. Nutrició i descans previ El metge i atleta Pere Pau Mallafré emfatitza que la cursa es comença a guanyar dies abans: * Hidrats de carboni: Augmentar-ne el consum els dies previs per omplir les reserves d'energia. * Hidratació i descans: Beure molta aigua, eliminar l'alcohol i garantir un bon son reparador. * Prudència: Si s'està covant una malaltia o es té febre, és millor renunciar a la prova que patir conseqüències greus. Prevenció de lesions i estiraments Cinto López, massatgista i veterà, posa el focus en la mecànica corporal: * Zones crítiques: Més enllà dels bessons i quàdriceps, cal estirar la zona glútia i trocantèria (el maluc), que és on apareixen moltes sobrecàrregues limitants. * Rutina: Els estiraments han de ser una pràctica diària, feta amb calma, no només un tràmit ràpid abans de la cursa. "El corredor que no pateix, no disfruta; és un contrasentit, però és cert." Consells per a debutants La gerent del Patronat d'Esports, Rosa Vallonrat, i els experts coincideixen en tres punts clau per als que s'estrenen: 1. Objectius realistes: No obsessionar-se amb el cronòmetre i sortir a gaudir. 2. Ritme propi: No intentar seguir el ritme d'amics més preparats i gestionar les forces, especialment a partir del quilòmetre 15. 3. Tranquil·litat: Controlar els nervis inicials per evitar una sortida massa explosiva que es pagui al final.