Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

49-60 de 1392
  • 16'

    Campanya de Donació de Sang al Tarragonès

    Crida urgent per a la donació de sang a Tarragona El programa aborda la situació crítica de les reserves de sang davant l'arribada de les festes de Nadal. Malgrat que l'activitat hospitalària es manté, el nombre de donants disminueix dràsticament durant aquestes dates. Actualment, es reben unes 1.500 unitats mensuals, xifra que representa només una quarta part de l'objectiu òptim de 200 unitats diàries. Reptes i desinformació La doctora Virgínia Callau (hematòloga de l'Hospital Joan XXIII) i Jesús Carbó (president de l'Associació de Donants de Sang del Tarragonès) identifiquen diversos obstacles: * Desinformació: Molts ciutadans eviten donar per por al dolor, falta de temps o creences errònies sobre el contagi de malalties. * Manca d'hàbit: Es busca passar del donant puntual (que respon només a crides d'emergència) al donant habitual. * Logística de l'emergència: La sang utilitzada en catàstrofes no és la que s'acaba de donar, sinó la que ja està en stock, ja que el processament tarda unes 24 hores. El procés de donació i requisits El procés és ràpid (entre 7 i 9 minuts l'extracció) i inclou: 1. Explicació i qüestionari de consentiment. 2. Petita exploració mèdica i fixació del grup sanguini. 3. Extracció i posterior refrigeri per a la recuperació. Pel que fa a la freqüència, els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3, amb un interval mínim de dos mesos entre donacions. L'Associació de Donants del Tarragonès L'entitat busca voluntaris i delegats per dinamitzar les donacions als barris i pobles. S'ha constatat que la presència d'un delegat local pot arribar a duplicar les donacions, com passa a la Terra Alta, la comarca amb l'índex més alt de Catalunya gràcies a la proximitat de la xarxa social. "Donar sang és un mínim esforç amb una gran recompensa: pots salvar fins a tres vides amb una sola unitat."

  • 14'

    La Botiga del Cafè: Tradició i flaire a la Via T

    Visita a un establiment emblemàtic de Tarragona En aquesta edició de l'espai dedicat a la VIA-T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a un dels comerços més veterans i estimats de la ciutat. Després d'uns moments d'incertesa tècnica, en Josep Sonyer revela la ubicació des d'on s'emet: la Botiga del Cafè, situada a la Rambla Nova (cantonada amb el carrer Canyelles). Concurs i participació de l'audiència L'episodi segueix la dinàmica habitual de participació ciutadana, on els oients han d'endevinar el nom exacte de l'establiment per guanyar un premi. Cal destacar: Una primera oient, la Montse, identifica el lloc correctament pel seu nom antic, Brasilia, però no s'emporta el premi per no utilitzar la denominació actual. El guanyador final és en Gabriel Molina, qui identifica ràpidament la Botiga del Cafè i rep com a obsequi un lot de productes i un esmorzar per a dues persones. Història i oferta de l'establiment La Rosa Borràs, responsable de màrqueting del negoci, explica els detalls que fan especial aquest comerç: Trajectòria: El local original es va obrir l'any 1970 (fa 35 anys en el moment de l'emissió), consolidant-se com un referent del comerç de proximitat. Varietat i qualitat: Ofereixen entre 15 i 20 varietats de cafè d'orígens diversos com el Brasil, Centreamèrica i Àfrica, a més de moldre el gra al moment segons el tipus de cafetera del client. Productes complementaris: A banda del cafè, destaquen els fruits secs acabats de torrar, els bombons, les infusions a granel i les tradicionals galetes del Maginet. "Prendre un bon cafè és un cafè recent torrat i, evidentment, recent molt especialment pel tipus de cafetera que cadascú tingui a casa seva." Finalment, es recorda la promoció actual de la VIA-T per aquestes festes de Nadal, que ofereix invitacions al Casino de Tarragona per compres superiors a 50 euros als establiments adherits.

  • 24'

    5è Aniversari de Tarraco: Patrimoni de la Humanitat

    Celebració i Sorteig del Viatge a Roma L'episodi comença amb el tancament del concurs organitzat per Tarragona Ràdio amb motiu del cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. S'extreu el número guanyador, el 84, que correspon a l'Enric Dalmau. El premi consisteix en: • Un viatge a Roma per a dues persones. • Tres nits d'hotel amb passatges d'avió inclosos. L'Enric, en connexió telefònica, explica que ha enviat més de nou missatges i tria la Catedral, el Pont del Diable i el Cinturó Romà com els monuments més representatius. Records de la Candidatura i Intrigues Diplomàtiques L'alcalde Joan Miquel Nadal i la tinent d'alcalde Maria Mercè Martorell rememoren els moments de tensió previs a la declaració d'Austràlia l'any 2000: • La necessitat de mantenir clandestinitat durant la visita dels tècnics de l'ICOMOS per evitar filtracions. • El suport clau de països com Malta i el Marroc. • Les dificultats i crítiques polítiques internes que van patir fins a l'últim moment. "Vam passar moments molt durs... però la història ens ha donat la raó i les coses es van fer bé." Gestió del Patrimoni i Futur de la Ciutat Es debat el model de gestió de Tarragona, defensant l'actuació directa sobre el terreny en lloc de la planificació excessiva: Prioritats de l'Ajuntament • Manteniment vs. Excavacions: L'alcalde aposta per dedicar el 90% de l'esforç a fer els monuments actuals visitables en lloc d'aixecar nous jaciments que generen despeses inassumibles. • Inversió local: Es destaca que l'Ajuntament ha invertit fons propis per alliberar espais com el Circ, sent un model de gestió local a nivell estatal. • Reivindicació de fons: Es critica el retard en l'arribada de subvencions promeses pel govern central per a la restauració del Pont del Diable. Projectes Immediats L'episodi finalitza amb la menció a la inauguració de la nova maqueta de la Tàrraco romana i la millora de la senyalítica a la Muralla, reafirmant que el patrimoni és el principal motor turístic i cultural de la ciutat.

  • 10'

    Turisme i Patrimoni: L'impacte de Tàrraco a Tarragona

    El Despertar Turístic de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio posa de manifest com la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat ha estat el catalitzador d'un canvi profund en el model turístic de la ciutat. El focus ja no es troba només en el turisme de sol i platja, sinó en un turisme cultural de qualitat que busca la temporalitat del patrimoni. Punts clau de la col·laboració sectorial Creixement Hoteler: La ciutat ha passat de tenir un sol hotel de quatre estrelles a quatre en només set anys, reflectint un augment de la demanda de visitants amb un poder adquisitiu mitjà-alt. Nous atractius: La inauguració de la maqueta de l'antiga Audiència es presenta com una eina cabdal per als guies, permetent una millor comprensió del passat romà. Perfil del visitant: S'identifica un públic majoritàriament familiar provinent de Barcelona, però també un important segment de negocis i congressos. Modernització del Souvenir: El merchandising local s'està professionalitzant per oferir rèpliques i records d'alta qualitat que s'allunyin dels tòpics. El futur: Difusió i compromís col·lectiu "No coneixen a ningú que hagi vingut a Tarragona i hagi sortit defraudat de l'oferta lúdica i d'atractius que ofereix la ciutat." Els experts coincideixen que la difusió és l'assignatura pendent. Es proposa una tasca de proselitisme on tant hotelers com ciutadans actuin d'ambaixadors del ric patrimoni històric, destacant que molts turistes encara es mostren sorpresos en descobrir la magnitud del llegat romà quan visiten la ciutat per primer cop.

  • 9'

    Visita escolar a la Tarragona Moderna

    Un recorregut per la història viva de Tarragona Els alumnes de quart de primària de la Salle de Tarragona participen en una excursió organitzada pel Museu d'Història, on exploren els secrets de la ciutat moderna a través d'un itinerari teatralitzat que combina dades històriques i llegendes locals. Els secrets de la Muralla La visita comença al Portal del Roser, on els nens descobreixen curiositats sobre el sistema defensiu: La Falsa Braga: Un element de protecció el nom del qual genera rialles entre els assistents, tot i que té una funció purament militar. El Fortí Negre: Una torre vinculada al passat fosc de la ciutat, ja que s'hi hissava una bandera negra quan s'executaven presoners. La Plaça del Pallol: Antic centre de gestió del blat sota control municipal. L'esplendor i la decadència de Casa Castellarnau El grup visita la Casa Castellarnau, un edifici d'origen gòtic on el protagonista és el senyor Josep Antoni de Castellarnau, un personatge caracteritzat que guia els nens per la seva llar. Portes falses: La casa disposava de passadissos secrets per escapar de cobradors. Ludopatia i pèrdua: El guia explica amb humor com la família va perdre part del patrimoni (fins i tot les escales de la casa) jugant a cartes i daus. Vida noble: Es mostren sales com la de jocs, la biblioteca i la sala de festes amb mobiliari d'estil Isabel II. "Jo vaig pagar un títol que va costar molts diners, i des de llavors ja sóc el senyor de Castell d'Arnau." La jornada finalitza amb un recital de música en directe amb violí i flauta que aconsegueix captivar l'atenció i el silenci dels alumnes.

  • 31'

    5 anys de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat

    Balanç i reptes del patrimoni tarragoní En commemoració del cinquè aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, experts i responsables de les principals institucions culturals de la ciutat analitzen l'evolució, els èxits i els deures pendents en la gestió del conjunt arqueològic. L'impacte de la declaració i la resposta ciutadana Els interlocutors coincideixen que la fita de l'any 2000 no va ser un punt d'arribada, sinó un punt de partida que ha transformat la relació entre la ciutat i el seu passat: • Consciència social: S'ha passat d'una ciutat que vivia d'esquena als seus monuments a una societat que els coneix i els valora com un actiu identitari i econòmic. • Suport tècnic i científic: La declaració va ser fruit d'anys de treballs rigorosos i memòries científiques que van posicionar Tarragona en l'àmbit internacional. • Unitat institucional: Es recorda el dia de la declaració com un moment excepcional de germanor i oblit de les diferències polítiques pel bé comú. "Ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat és importantíssim, però és un punt de partida; ha de servir per tenir projectes més coherents i recursos fonalmentals." Reptes de gestió i infraestructures Tot i l'optimisme, els experts identifiquen mancances estructurals que dificulten la preservació i difusió òptima del patrimoni: • Manca d'un projecte global: Es reclama una planificació conjunta entre les tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat) per evitar la duplicitat de recursos o la inacció per falta d'acords. • El Pla Especial de Protecció: Es recorda que el Pla Especial de Protecció Arqueològica, previst per la llei de 1994, encara és una assignatura pendent vital per fixar prioritats. • Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci recent de prop de 8 milions d'euros en inversions, se subratlla la necessitat d'infraestructures útils i centres d'interpretació moderns per a la societat actual. El patrimoni com a motor econòmic L'episodi destaca que el patrimoni és el gran recurs de futur per a la ciutat, ja que, a diferència d'altres sectors com la indústria, és un bé immoble i permanent que pot diversificar l'economia local a través del turisme cultural i la recerca científica de primer nivell.

  • 27'

    La Nova Maqueta de Tàrraco: Història i Didàctica

    Inauguració de la Maqueta de Tàrraco L'episodi se centra en la presentació de la nova maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, una obra de grans dimensions (22 metres quadrats) que reprodueix amb un rigor científic excepcional la ciutat i els seus accessos. Aquest projecte culmina les celebracions del 5è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Procés de Creació i Detall Tècnic L'autor de l'obra, Elias Torres, i els tècnics del museu expliquen que la construcció ha estat un repte monumental: • S'han utilitzat materials com fusta, poliestirè i resines sintètiques. • El procés ha requerit una documentació històrica exhaustiva per part de l'arqueòleg Lluís Pinyol. • El disseny combina l'arqueologia urbana amb la representació de la vida quotidiana, incloent detalls com bugaderies i fonts. "El 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar; la resta és aixecar volums." Vessant Didàctica i Educativa El Camp d'Aprenentatge, representat per Joana Virgili, destaca el potencial pedagògic de la maqueta: • Permet als escolars contextualitzar els monuments que visiten in situ. • S'organitzaran activitats on els nens hauran de posicionar personatges històrics en la maqueta segons el seu rol social. • Cada any passen uns 22.000 alumnes pels monuments de la ciutat, consolidant Tarragona com un referent educatiu a Catalunya i el País Valencià. Impacte en la Ciutadania i Futur Els interlocutors coincideixen que en els darrers cinc anys ha crescut l'autoestima i la consciència patrimonial dels tarragonins. S'esmenta l'èxit de les publicacions divulgatives, com les "Petites Històries" o el material del dibuixant Napi. Finalment, s'anuncien futurs projectes, com una possible maqueta sobre la indústria petroquímica per explicar la realitat actual de la zona.

  • 14'

    Conciliem: Projecte de conciliació laboral de la CEPTA

    Conciliem: Una iniciativa per a la conciliació a Tarragona La Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) ha posat en marxa el projecte Conciliem, una iniciativa pionera que busca millorar l'equilibri entre la vida laboral i la vida personal. Íngrit Caral, directora de Formació i Desenvolupament de la CEPTA, explica que l'objectiu no és només familiar, sinó global per a totes les persones treballadores. Estructura i diagnosi del projecte El projecte se centra en una acció directa amb 10 empreses seleccionades de la província, a les quals se'ls finança el 100% d'una consultoria especialitzada. Els punts clau de la intervenció són: Diagnosi personalitzada: Anàlisi de les estructures de recursos humans i les necessitats reals de la plantilla. Implementació de mesures: Solucions concretes com ara flexibilitat horària, formació en horari laboral, xecs guarderia o reestructuracions organitzatives. Cofinançament: El programa compta amb el suport del Servei d'Ocupació de Catalunya, el Fons Social Europeu i el Pacte de Santes Creus. L'impacte en el teixit empresarial Tot i que el pressupost limita el projecte a 10 empreses, més de 25 companyies de diversos sectors (químic, construcció, sanitari, etc.) han mostrat interès. La selecció prioritza les PIMES, ja que solen tenir menys recursos propis per aplicar aquestes polítiques que les grans corporacions. "Només amb treballadors i treballadores motivats i compromesos farem que les empreses siguin competitives i tinguem un futur pròsper." Calendari i futur Inici: Desembre amb les primeres visites de la consultora Optimiza. Finalització: Febrer, amb la presentació de resultats. Continuïtat: Es preveu publicar les experiències per generar un efecte multiplicador en altres empreses del territori.

  • 16'

    Projecte de comunicacions per ràdio al Sàhara Occidental

    Missió humanitària i tècnica al Sàhara Una nova expedició tarragonina parteix cap als territoris alliberats del Sàhara Occidental amb un objectiu doble: reforçar els vincles humans i, sobretot, implementar un ambiciós projecte de comunicacions per ràdio. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració directa de l'Agrupació Cultural i Recreativa de Bombers de la Generalitat a les comarques tarragonines i l'Associació d'Amics del Poble Saharaui. Detalls geomètrics i tècnics del projecte El projecte és vital donada la precarietat de la zona, on les distàncies són immenses i la infraestructura inexistent: Abast territorial: Es pretén cobrir una franja d'uns 1.500 quilòmetres per connectar set grans assentaments. Tecnologia utilitzada: S'instal·len equips d'ona curta i sistemes de ràdio (freqüències 80 i 400) per enllaçar els poblats amb el Ministeri de Comunicacions saharaui. Autonomia energètica: Davant la manca de xarxa elèctrica, els equips funcionen mitjançant plaques solars, acumuladors i convertidors. Població beneficiada: El sistema donarà servei a uns 70.000 habitants, facilitant la gestió d'emergències mèdiques i el seguiment de vehicles en rutes perilloses. Formació i sostenibilitat Els bombers no només instal·len el material, sinó que realitzen una tasca de transferència de coneixement: Capaciten tècnics locals per a la reparació i el manteniment autònom dels equips. Instruiran els operadors dels assentaments sobre com utilitzar els recursos de ràdio de manera eficient. "El no saber si un vehicle que ha sortit d'un punt a 280 quilòmetres ha arribat a la seva destinació podria comportar la mort de la gent; la ràdio és seguretat vital." Suport institucional i econòmic L'operació té un cost superior als 26.000 euros, finançats en gran part (18.000 euros) per la Universitat Rovira i Virgili (URV), demostrant el compromís acadèmic amb la cooperació internacional.

  • 15'

    Cinc anys de Patrimoni Mundial a Tarragona i Espanya

    El Llegat de l'Any 2000: Un Reconeixement Compartit El 30 de novembre del 2000, la UNESCO va marcar un abans i un després per a la ciutat de Tarragona en declarar el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció no va ser aïllada, ja que en la mateixa assemblea de Cairns (Austràlia), quatre indrets més de l'estat espanyol van rebre el mateix segell de qualitat: La Muralla romana de Lugo. El Palmerar d'Elx. Els jaciments de la Serra d'Atapuerca. Les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Impacte i Transformació dels Territoris Cinc anys després de la declaració, els responsables d'aquests espais coincideixen en els beneficis obtinguts, destacant especialment tres eixos: Injecció moral i orgull local: Els ciutadans han pres consciència del valor del seu patrimoni, convertint-se en autèntics ambaixadors de les seves localitats. Explosió turística: S'ha produït un augment espectacular de visitants. Per exemple, a la Vall de Boí han passat de 50.000 a prop de 150.000 visitants anuals, facilitant la desestacionalització del turisme. Responsabilitat i conservació: La distinció obliga les administracions a mantenir nivells òptims d'investigació i preservació per a les generacions futures. Projectes i Celebracions Commemoratives "Aquesta declaració té una contrapartida que és la responsabilitat de mantenir el pavelló alt." Per celebrar el cinquè aniversari, cada indret ha organitzat activitats singulars: Elx: Ha creat el Museu del Palmerar i l'Estació Fènix, un laboratori d'investigació sobre la palmera in vitro. Lugo: Ha programat un concert internacional amb Bárbara Hendricks i visites guiades per als escolars. Atapuerca: Una marxa a peu multitudinària per apropar els jaciments a tota la societat. Vall de Boí: Consolidació de centres d'interpretació per garantir l'accés al romànic tot l'any. Finalment, el text destaca les curioses similituds entre les ciutats, com el fet que tant Lugo com Tarragona patissin petits ensorraments a les seves muralles poc després de la declaració, esdeveniments ja superats que no han tacat el prestigi d'aquest reconeixement universal.

  • 15'

    Margarida Aritzeta: Fantasia i política a 'El llegat dels filisteus'

    Una cruïlla entre la realitat política i la ficció literària L'escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva nova novel·la, El llegat dels filisteus, una obra que, malgrat basar-se en fets d'estricta actualitat com el cas Carot, es defineix essencialment com una fantasia lúdica. L'autora explora la frontera entre el que és real i el que és possible, oferint una visió amable i trepidant d'una crisi política que ha tornat a la primera línia informativa de manera casual en el moment de la publicació del llibre. Eixos principals de l'obra El punt de partida real: La trama arrenca amb la figura de Josep-Lluís Carot-Rovira en la seva etapa com a conseller primer i la polèmica reunió de Perpinyà. L'element fantàstic: L'aparició d'un misteriós personatge que reclama "el llegat dels filisteus", un objecte que suposadament Carot posseeix sense saber-ho. Escenaris i personatges: La novel·la combina l'ús de noms i llocs reals (Tarragona, la Rambla, personatges del món cultural) amb personatges de ficció, com un llibreter de vell que ajuda en la recerca. Un viatge geogràfic i històric L'acció no es limita a Catalunya, sinó que es converteix en una novel·la d'aventures que trasllada el lector a: El Sàhara Occidental: L'autora connecta la trama amb el poble saharaui i els campaments de refugiats de Tinduf, basant-se en la seva pròpia experiència física al desert per dotar el text de sensacions i imatges autèntiques. La Història Antiga: Es basteix un paral·lelisme entre el poble filisteu de fa 3.000 anys i la situació de Catalunya, evocant el mite de David contra Goliat. "Els periodistes expliquen el real; la literatura juga en l'àmbit del possible. Jo explico el que és possible d'una manera creïble." Un menú literari complet La novel·la es presenta com un "menú complet" que inclou relacions personals, crisis d'identitat (encarnades en el personatge de Manu Oriarta), intriga internacional i una crítica al políticament correcte. Aritzeta reivindica la ficció com una eina per divertir-se i contraposar-se a les interpretacions agressives dels mitjans de comunicació.

  • 3'

    Creació musical i literària sobre el Quixot

    L'Adaptació del Quixot: Entre la Literatura i la Música El procés de creació d'aquesta obra musical es basa en una reinterpretació personal de l'obra de Cervantes. L'autor explica com ha hagut d'intervenir en el material original per oferir una continuïtat literària coherent a les escenes escollides. Estructura i Composició Literària L'obra s'organitza en sis temps ben diferenciats, on el text no sempre és literal del llibre: * Creació pròpia: L'autor ha escrit fragments nous per connectar les escenes, especialment a l'últim temps. * La cançó del Buen Escudero: Un exemple on tota la literatura és original, creada a partir de la recerca de paraules i frases durant la lectura per definir la relació entre Sancho Panza i Don Quixote. * Referents originals: El primer temps, En un lugar de la Mancha, sí que utilitza les frases cèlebres de l'inici del llibre com a introducció. L'Ús del Piano i la Veu L'obra destaca per la seva versatilitat interpretativa: * Cinc moviments per a veu i piano i un exclusivament instrumental. * Alternança entre el cant i el recitatiu, on el piano actua com a teló de fons mentre es narra el text. L'Humor i el Romanticisme Malgrat que la visió general és molt romàntica, l'autor destaca el contrast que aporta el segon temps: * Diàleg entre Rocinant i Babieca: Escrit totalment en clau d'humor. * Composició descriptiva: El piano executa un ostinato que recorda el caminar cansat del cavall de Don Quixote. "És la meva versió de lo que jo he llegit... una versió molt romàntica, però al cap i a la fi una versió."