Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis

RSS

episodis

229-240 de 511

20 de juny del 2005
19'
L'aprenentatge a l'autoescola: de la teòrica al carnet
L'evolució de l'aprenentatge a les autoescoles En aquesta conversa amb la Lourdes Sagarra, professora de l'Autoescola Jordi de Tarragona, s'analitza com ha canviat el procés per obtenir el permís de conduir. Avui en dia, l'enfocament és molt més personalitzat, adaptant-se a perfils d'alumnes molt heterogenis, des d'estudiants universitaris fins a persones que fa anys que no estudien. La formació teòrica i el llenguatge crític Un dels principals obstacles per als alumnes és la terminologia específica utilitzada en els exàmens de trànsit. La Lourdes destaca la importància de "traduir" aquest llenguatge a la vida quotidiana: El vocabulari sovint és arcaic o complex (per exemple, usar precedeix en lloc de va davant). S'utilitzen regles mnemotècniques i anècdotes per facilitar la memorització. La preparació mitjançant tests és essencial per entendre la lògica de les preguntes oficials. L'ensenyament pràctic i l'actitud al volant La part pràctica ja no es basa en fer "pista", sinó en una conducció integral pel carrer. Els punts clau inclouen: Gestió emocional: És fonamental generar confiança en els alumnes amb por i gestionar l'excés de confiança dels qui creuen que ja en saben. Influència familiar: Les actituds dels pares marquen el comportament futur dels joves. Exemple de les autoritats: Es demana més coherència als vehicles oficials (Guàrdia Urbana, Mossos) perquè serveixin de model de respecte a les normes com els stops. "L'objectiu de l'ensenyament no és l'examen, és el dia després." Mites i realitats de l'examen S'aborda la pressió social i la "llegenda urbana" sobre els suspensos. La Lourdes recorda que aprovar a la primera no et fa millor conductor i que és completament normal necessitar diversos intents per culpa dels nervis.
20 de juny del 2005
18'
Seguretat viària i nous reptes per al 2005
Repàs de la sinestralitat i mesures per al nou any En aquesta edició del programa, es realitza un balanç de la seguretat a les carreteres després del període nadalenc i s'analitzen les perspectives per al 2005 amb Jordi Llorenç (Autoescola Jordi) i Javier Navarro (Servei Català de Trànsit). Balanç de les festes i tendències S'observa una reducció notable dels accidents a nivell global a Catalunya, tot i que a la demarcació de Tarragona hi ha hagut increments puntuals a les Terres de l'Ebre. El 2004 va destacar per un fort augment de la venda de vehicles, el que implica un parc automobilístic més gran i més reptes per a la fluïdesa i seguretat viària. Mesures i controls previstos per al 2005 L'administració aposta per diversos eixos per reduir la mortalitat: Control de velocitat: Increment dels ràdars fixos i mòbils a les carreteres. Toxics i alcohol: Potenciació dels controls d'alcoholèmia i la introducció experimental de sistemes per detectar substàncies estupefaents. Educació viària: Ús de parcs infantils de trànsit i materials educatius per a escoles, amb l'objectiu de crear un sentit crític en els futurs conductors. Carnet per punts: Entrada en vigor prevista per al juny, destacant la necessitat de cursos de reeducació i sensibilitat. "El cotxe és un mitjà de transport i res més... quan oblidem això i el veiem com una projecció de nosaltres mateixos, sorgeixen els problemes." Un canvi d'actitud necessari Els interlocutors coincideixen que, més enllà de la vigilància policial, la clau és l'actitud del conductor. Es fa una crida a la responsabilitat individual i al civisme, recordant que els adults són el mirall dels futurs conductors: els nens. Conduir no ha de ser una activitat competitiva ni impulsiva, sinó una acció conscient de convivència i seguretat.
20 de juny del 2005
18'
Nou espai del motor: Seguretat, dret i actualitat
Estrena del nou programa sobre el món de l'automòbil Aquest episodi marca l'inici d'una col·laboració setmanal amb Jordi Llorenç, de l'Autoescola Jordi de Tarragona. L'espai neix amb una voluntat transversal de tractar l'univers del vehicle des d'una vessant jurídica, social, tècnica i emocional. Seguretat viària i canvis en el Codi Penal El tema central d'aquesta sessió és l'enduriment de les penes per delictes de trànsit que va entrar en vigor l'1 d'octubre. Els punts clau destacats són: Conducció temerària i alcoholèmia: S'introdueixen penes de presó (de 6 mesos a 2 anys) i retirades de carnet d'1 a 6 anys per a qui superi les taxes permeses o posi en perill la resta d'usuaris. L'impacte de les campanyes: Es destaca la feina de la consellera Montserrat Tura i com la pressió policial i mediàtica ha començat a canviar la percepció social sobre el consum d'alcohol al volant. Canvi de mentalitat: Ja no es veu la velocitat com un "símbol de masculinitat", sinó que socialment comença a estar mal vist córrer a les carreteres. Actualitat esportiva i competició S'analitzen els darrers resultats de les competicions d'elit: Motociclisme: La victòria de Dani Pedrosa a Malàisia (250cc), quedant a només dos punts de proclamar-se campió del món de forma matemàtica. Fórmula 1: El resum del Gran Premi del Japó, marcat per la climatologia adversa, amb victòria de Michael Schumacher i la cinquena posició del pilot Fernando Alonso. Innovació tecnològica al servei de la seguretat El programa explora les darreres millores que els fabricants incorporen als vehicles moderns: S'esmenta el sistema de vibració al seient de Citroën per evitar sortides de carril per distraccions o son. Els llums de bi-xenon autodireccionals, que segueixen la trajectòria de les corbes per millorar la visibilitat de la calçada. "Conduir implica molt més que la mecànica; implica un estat emocional i una consciència constant del que portem a les mans."
20 de juny del 2005
18'
La polèmica del Premi Planeta i la trajectòria de Maria de la Pau Janer
La polèmica del Premi Planeta i la figura de Maria de la Pau Janer En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena analitza l'impacte mediàtic i literari del Premi Planeta, arran de la recent victòria de l'autora mallorquina Maria de la Pau Janer. La conversa se centra en la naturalesa comercial del guardó i les dures crítiques rebudes per part de membres del jurat. Els punts clau de la discussió El Premi Planeta com a operació comercial: Es defineix el premi no com un guardó d'excel·lència literària, sinó com una estratègia de màrqueting amb una dotació econòmica enorme (600.000 euros) orientada a les supervendes. La crítica al comportament de Marsé: Tiñena qüestiona l'actitud de Juan Marsé (membre del jurat), considerant-la poc educada per desqualificar l'obra guanyadora després d'haver acceptat les normes del concurs. Defensa de la diversitat literària: Es reivindica que la literatura és per a tothom i que la literatura sentimental o de consum té el mateix dret a existir i ser llegida com qualsevol altra. El divorci entre l'èxit i la crítica: S'observa que Maria de la Pau Janer, tot i tenir un gran èxit de vendes i nombrosos premis institucionals, no gaudeix del favor de la crítica literària de Barcelona, possiblement a causa de la seva forta dimensió mediàtica i d'una certa enveja en el sector. Recomanacions de lectura "No s'ha de tenir prejudicis mai. Primer s'ha de llegir i després ja te'l carregaràs si vols." Per als qui vulguin descobrir l'etapa en català de l'autora abans del seu pas definitiu al castellà amb Planeta, Tiñena recomana: Lola: Un llibre voluminós i madur, guanyador del Premi Ramon Llull. Màrmara: Una història d'amor situada en el paisatge exòtic del Mar de Màrmara. L'hora dels eclipsis: Una obra primerenca amb la qual va guanyar el Premi Andròmina.
20 de juny del 2005
18'
Maria Aurèlia Capmany: L'intel·lectual compromesa i el seu llegat
En aquesta edició del Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, l'escriptor Jordi Tiñena analitza la figura polièdrica de Maria Aurèlia Capmany, una dona que va marcar la cultura catalana amb la seva presència constant i el seu activisme social. A través d'un diàleg profund, s'explora el canvi en el paper dels intel·lectuals en la societat actual en comparació amb l'època de la transició. La desaparició de l'espai dels intel·lectuals Un dels punts clau de la conversa és el contrast entre l'època de Capmany i l'actualitat. Tiñena sosté que el país ha canviat i que els polítics han acaparat tot l'espai mediàtic, deixant poc marge per a les veus crítiques dels creadors (pintors, escriptors, pensadors). Els partits polítics: Avui dia busquen la fidelitat absoluta i eliminen la discrepància interna, prioritzant els "dits que voten" per sobre els cervells que pensen. El paper dels mitjans: Es critica que els periodistes acudeixin sistemàticament als polítics per opinar sobre qualsevol tema, silenciant la reflexió intel·lectual més pausada. La personalitat i obra de Maria Aurèlia Capmany Capmany es descriu com una dona d'una personalitat excepcional i una gran sinceritat. La seva trajectòria no es va limitar a la literatura, sinó que va tocar moltes tecles: Literatura: Guanyadora de premis prestigiosos com el Sant Jordi o el Joanot Martorell. Va escriure més de 25 novel·les, passant d'etapes més existencialistes a d'altres de compromís històric. Teatre i Cabaret: No només va escriure teatre, sinó que el va dirigir i interpretar, sent una figura clau en la recuperació de la tradició del Paral·lel barceloní. Llengua: A diferència de la perfecció gairebé obsessiva de Salvador Espriu, la llengua de Capmany era directa, planera i espontània. Recomanacions de lectura Per a aquells que vulguin descobrir la seva obra, Tiñena suggereix diversos títols segons el gènere: Compromís i societat: Un lloc entre els morts i Feliçment, jo sóc una dona. Aventura i història: El cap de Sant Jordi. Narrativa juvenil i identitat: Quim-Quima, una obra que revisa la història de Catalunya a través d'un personatge que canvia de gènere. "Maria Aurèlia Capmany tenia un perfil civil de presència a la societat catalana que jo no crec que ara mateix tingui cap escriptor."
20 de juny del 2005
16'
La literatura de Lluís Figueroa al Punt de Lectura
Retorn del Punt de Lectura amb Jordi Tiñena Aquesta nova temporada de Tarragona Ràdio reprèn l'espai literari amb el professor i escriptor Jordi Tiñena, en representació del Col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona. L'espai es proposa com una finestra oberta al món de les lletres, fugint de l'academicisme per centrar-se en el plaer de llegir i en la gran vida literària de la regió. El panorama literari a Tarragona Es destaca la gran vitalitat i l'heterogeneïtat del col·lectiu d'escriptors local, un grup en creixement constant que inclou des de veus consolidades fins a joves talents. L'Escola de Lletres de Tarragona: S'ha convertit en un referent que ha hagut de doblar places davant l'augment de la demanda, especialment per part de joves a partir de 14 anys. Entusiasme juvenil: Es desmitifica la idea que els joves no s'interessen per l'escriptura, destacant la seva capacitat tècnica i el seu compromís en projectes com l'Aplec del Llavi o treballs de recerca creativa. L'obra de Lluís Figueroa: Una veu de ràdio que escriu L'episodi se centra en la figura de Lluís Figueroa, reconegut històricament com una de les veus emblemàtiques de Ràdio Tarragona. Malgrat la seva llarga trajectòria davant del micròfon i en el teatre, Figueroa va iniciar la seva producció literària ja jubilat. Gènere: S'ha especialitzat en la narració curta, un gènere que Jordi Tiñena reivindica com a complex i exigent pel que fa al ritme i la síntesi. Obres publicades: Creu de Cames (1998). Un gall a Balmes (2001). Estil i temàtica: Tot i ser una persona vital i extravertida, les seves narracions exploren sovint la ironia en situacions de quotidianitat, les dificultats d'expressió i les contradiccions entre el desig i la realitat. "Tu tries el llibre que t'agrada. I si no t'agrada, el deixes. No cal enfadar-se amb ningú."
20 de juny del 2005
22'
PUNT DE LECTURA 2005-06-14
Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona centrada exclusivament en una fórmula de cortesia social. L'estructura del text es basa en la reiteració sistemàtica d'una salutació específica cada trenta segons aproximadament. Aspectes destacats del contingut Consistència absoluta: No s'observa cap variació en el vocabulari utilitzat durant tota la transcripció. Periodicitat temporal: Les intervencions es produeixen en intervals regulars, mantenint un ritme constant de salutació nocturna. Absència d'intercanvi informatiu: Més enllà del contacte social inicial, no es desenvolupa cap mena de diàleg o debat. "Bona nit" Aquesta frase constitueix l'únic contingut del registre, servint com a exemple de comunicació fática pura on l'objectiu no és transmetre informació, sinó mantenir obert el canal d'intervenció.
20 de juny del 2005
25'
Curial e Güelfa: El Realisme a la Novel·la de Cavalleria
Descobriment i Autoria del Manuscrit L'episodi se centra en l'anàlisi de Curial e Güelfa, una de les obres cabdals del segle XV, el gran segle d'or de la literatura catalana. Tot i ser contemporània d'obres com el Tirant lo Blanc, presenta una història fascinant pel que fa al seu descobriment: • Va ser escrita a mitjans del segle XV però va romandre inèdita i desconeguda durant 400 anys. • El manuscrit va ser trobat de casualitat al segle XIX per Manuel Milà i Fontanals a la Biblioteca Nacional de Madrid. • Existeixen teories curioses, tot i que poc creïbles, que suggereixen que podria ser una falsificació romàntica del mateix Milà i Fontanals per dotar la literatura catalana de més obres cavalleresques. Un Heroi Modern: El "Self-made Man" Medieval A diferència d'altres cavallers de la literatura, Curial representa un model innovador: Característiques de Curial • No és un noble de llançament, sinó un jove d'origen humil que ascendeix socialment mitjançant el seu propi esforç i talent. • Encarna l'ideal de l'humanisme: no és només un guerrer, sinó també un intel·lectual que sap música, poesia i dansa. • Representa la transició entre l'edat mitjana i el Renaixement. "Curial és la història d'un self-made man, l'home que es fa a si mateix amb ajudes, absolutament innovador en una societat tan jerarquitzada." El Paper de les Dones i l'Estructura Narrativa La novel·la es diferencia del Tirant lo Blanc per ser més seriosa i cortesana, allunyant-se de l'erotisme marcat de Martorell. Les dones són les que realment marquen el ritme vital de l'heroi: • La Güelfa: La protectora i senyora que finança la seva ascensió, però que li exigeix una fidelitat absoluta. • Laquesis: Representa la temptació i la bellesa que provoca la caiguda en desgràcia de Curial. • Càmar: La jove tunisiana que se suïcida per ell i li permet recuperar la seva fortuna. Context Històric i Geogràfic L'obra destaca per la seva versemblança i realisme. Tot i que l'acció transcorre a l'Europa central i el nord d'Àfrica, inclou referències directes a la Corona d'Aragó: • Apareix la figura del rei Pere el Gran, utilitzat com un model de monarca ideal en contraposició a la deixadesa d'Alfons el Magnànim. • Es descriuen amb precisió elements militars del segle XV, com la lluita contra l'amenaça dels turcs després de la caiguda de Constantinoble.
20 de juny del 2005
18'
El 10è aniversari del Teatre Metropol a Tarragona
Balanç del Teatre Metropol i el panorama teatral a Tarragona En aquesta conversa al programa Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, l'escriptor Jordi Tiñena analitza l'evolució del teatre a la ciutat amb motiu del desè aniversari de la remodelació del teatre Metropol. El diàleg destaca la transformació d'una ciutat que, fa vint anys, depenia de Barcelona o Reus, en un centre amb un públic consolidat i fidel. Gestió i Programació Es lloa la gestió magnífica de l'equip del teatre, que ha sabut mantenir una programació d'alta qualitat i molt equilibrada. El Metropol ha esdevingut l'eix central de l'activitat cultural, tot i que s'assenyala la manca de diversificació d'agents culturals i la forta dependència de les institucions públiques (Ajuntament). El Repte dels Espais Es discuteix la situació anòmala de tenir un sol teatre principal per a tota la ciutat. Les limitacions de l'escenari del Metropol afecten determinades produccions: Dificultats per encabir grans companyies de dansa o òpera. Necessitat de desmuntar butaques per a orquestres grans. Manca d'una alternativa d'iniciativa privada per a la gestió teatral. La Fidelitat del Públic "Si no hi ha l'oferta, no hi ha la demanda. L'un alimenta l'altre necessàriament." Tiñena destaca que en 10 anys s'ha creat un públic curiós i educat que ja no només va al teatre a veure actors televisius, sinó que s'arrisca amb obres menys conegudes. Es posa en valor la figura de l'abonat i la necessitat d'espais de trobada, com podria ser una Associació d'Amics del Metropol o clubs de debat post-funció. Perspectives de Futur Encara que es construeixi un teatre nou i més gran, el Metropol seguirà tenint una vida intensa gràcies al teatre amateur, el teatre escolar i les obres de petit i mitjà format que s'adeqüen perfectament a la seva arquitectura.
20 de juny del 2005
18'
Herència i vigència del teatre medieval a Catalunya
El teatre medieval: Una tradició viva En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora com certes manifestacions teatrals d'origen medieval han perdurat fins als nostres dies amb una vitalitat extraordinària. Tot i que sovint el públic ho percep com a folklore local, aquestes obres són realment bestsellers històrics que connecten directament amb la tradició del segle XIII. Els cicles temàtics principals El teatre medieval català que ha sobreviscut és gairebé exclusivament de caràcter religiós. Es divideix en tres grans blocs: Cicle de Nadal: Representat principalment pels Pastorets, amb textos que s'han anat actualitzant des del segle XVIII. Cicle de Pasqua: On destaca la Passió, amb exemples documentats a Tarragona ja el 1472. Cicle de l'Assumpció: Peça clau dedicada a la Mare de Déu, basada sovint en els evangelis apòcrifs, com el cèlebre Misteri d'Elx o el Misteri de la Selva del Camp. Evolució i espais de representació L'evolució d'aquest tipus de teatre ha viscut un curiós procés d'anada i tornada respecte a l'espai físic on es representa: 1. Orígens: Neix a l'entorn de les esglésies amb escenes mudes anomenades roques. 2. Segles XIV-XV: S'introdueix el text i la música, i les representacions entren dins dels temples. 3. Segle XVI en endavant: La jerarquia eclesiàstica comença a veure-les com a massa populars i les expulsa a l'exterior. El valor del patrimoni popular Un dels aspectes més rellevants és que aquestes obres es mantenen gràcies a actors amateurs i al teixit associatiu dels pobles. Més enllà de les creences religioses, actualment es valoren com a patrimoni cultural i identitari. "És cultura viva. Aquest tipus de teatre ens ha arribat gairebé intacte i no cal fer arqueologia per gaudir-ne." Finalment, es destaca el cas del Ball de Sant Crist de Salomó, una llegenda sobre la redempció d'una imatge religiosa per trenta monedes de plata, que se celebra els diumenges de maig.
20 de juny del 2005
18'
El fenomen del bestseller i el buit literari en català
Anàlisi de la literatura de consum massiu En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el concepte de bestseller i la seva situació dins el sistema literari català. Es defineix com una literatura de consum massiu, caracteritzada per una voluntat d'arribar al gran públic amb una lectura fàcil, entretinguda i sovint amb volums extensos que faciliten la distribució en espais no culturals, com quioscs o aeroports. Conceptes clau i evolució històrica El precedent del fulletó: Es recorda que grans clàssics com Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas van néixer com a literatura de consum per entregues al segle XIX. El prejudici intel·lectual: Existeix una certa tendència a mirar aquests llibres "per sobre de l'espatlla", malgrat que són essencials per a una literatura completa. El calaix buit: Tiñena utilitza la metàfora d'un armari on el calaix dels bestsellers originals en català encara està pràcticament buit. Obstacles per al bestseller en català Segons els interlocutors, l'anomalia catalana es deu a diversos factors: Manca d'aposta editorial: Les editorials prefereixen traduir èxits estrangers (com Dan Brown o Carlos Ruiz Zafón) perquè tenen menys risc i beneficis assegurats. L'etiqueta de "literatura brossa": El pes de la crítica i la recerca del prestigi (el "Nobel") frena molts autors amb talent a l'hora d'escriure obres purament comercials. Circuit tancat: Falta una distinció clara en les col·leccions per no confondre el lector i donar a cada producte el seu espai de mercat. "Una literatura només és completa quan ho té de tot; és un gran armari i tots els calaixets han d'estar plens." Finalment, s'esmenten casos que s'hi acosten, com la trilogia sobre Jaume I d'Albert Salvadó, però es conclou que calen més encàrrecs editorials i menys prejudicis per normalitzar aquest gènere a Catalunya.
20 de juny del 2005
17'
El Rector de Vallfogona: mite i literatura del Barroc
La figura de Vicenç Garcia: entre la història i la llegenda En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tinyena ens descobreix la figura de Vicenç Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Aquest autor del segle XVII és un dels màxims exponents del Barroc català, tot i que avui dia roman injustament oblidat en l'àmbit escolar i acadèmic. Un autor de contrastos La seva obra es divideix principalment en dues línies molt diferenciades que reflecteixen les tensions de l'època: Poesia jocosa i satírica: Caracteritzada per un to popular, burlesc i sovint escatològic. Aquests versos li van atorgar una fama immensa, fins al punt que se li van atribuir moltes obres apòcrifes. Poesia culta i seriosa: Domina gèneres com el sonet i les dècimes, amb un estil carregat de metàfores i hipèrboles, demostrant una gran habilitat tècnica i coneixement del cànon literari de l'època. "...el gran problema del Rector de Vallfogona per poder tenir èxit avui és la llengua del segle XVII, plena de castellanismes i que ens queda molt lluny." Impacte cultural i llegenda El Rector no només va ser un escriptor, sinó que es va convertir en un personatge popular que ha perdurat durant segles. Entre els detalls més destacats de la seva influència trobem: La seva suposada relació amb grans autors del Siglo de Oro com Lope de Vega. L'homenatge massiu el 1879, on fins i tot Antoni Gaudí va participar dissenyant carrosses per a la celebració. La presència de la seva obra als carrers de Vallfogona de Riucorb, on els versos estan gravats en plaques per tot el poble. Finalment, es destaca la seva capacitat d'innovació, arribant a crear formes visuals properes als cal·ligrames molt abans que aquests es posessin de moda en la literatura moderna.