Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2005

·511 episodis

RSS

episodis

241-252 de 511

20 de juny del 2005
17'
Mercè Rodoreda: La gran novel·lista de l'exili i la feminitat
Mercè Rodoreda: Una veu universal de la literatura catalana En aquesta sessió del punt de lectura amb Jordi Tinyena, s'analitza la figura de Mercè Rodoreda, considerada una de les escriptores més influents del segle XX. L'entrevista repassa la seva trajectòria marcada per la mala sort personal i l'impacte de la Guerra Civil i l'exili. Trajectòria Vital i Literària L'obra de Rodoreda està profundament lligada a la seva biografia: Infantesa i solitud: Es va criar en un entorn familiar amb un avi que la va introduir en la literatura i la natura, elements que apareixeran constantment en els seus llibres. El trauma de l'exili: La guerra va tallar la seva carrera emergent a Barcelona, obligant-la a viure molts anys a França i Suïssa. Això va provocar un buit de publicació de vint anys (entre 1938 i 1958). Evolució creativa: Tot i que va començar a publicar als anys 30, ella només va reconèixer com a pròpia la novel·la Aloma (1938) d'aquella època inicial. Temes i Estilisme Rodoreda destaca per una capacitat única de connectar amb el lector a través de: Personatges femenins: Dones generalment desgraciades o patidores que veuen la felicitat com una quimera. El mite de la infantesa: L'únic refugi de felicitat real, en contrast amb una maduresa plena de decepcions i conflictes. L'ús del simbolisme: Objectes quotidians, flors i detalls minuciosos que reforcen els sentiments i la psicologia dels personatges. La ciutat de Barcelona: Concretament els barris de Sant Gervàs i Gràcia, que funcionen com un escenari emocional constant. "Els personatges de Mercè Rodoreda són femenins però són desgraciats, i és perquè ella està convençuda que la relació amb l'home és una relació de conflicte constant." Obres Destacades i Reconeixement Encara que La plaça del Diamant és la seva obra més cèlebre i traduïda a desenes d'idiomes (incloent-hi el xinès i el vietnamita), Tinyena destaca Mirall trencat com la seva obra més complexa i sòlida. Com a curiositat, es recorda que La plaça del Diamant no va guanyar el Premi Sant Jordi de 1960 perquè el jurat la va considerar una "novel·leta cursi", sent salvada posteriorment per l'editor Joan Sales i l'intel·lectual Joan Fuster.
20 de juny del 2005
23'
L'Espill de Jaume Roig: Misogínia i Sàtira al Segle XV
Introducció a la figura de Jaume Roig En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tinyena presenta la figura de Jaume Roig, un prestigiós metge i ciutadà d'ordre de la València del segle XV. Tot i la seva imatge pública respectable, Roig va escriure una de les obres més singulars i controvertides de la literatura catalana: L'Espill o el Llibre de les dones. Estructura i Contingut de l'Obra L'obra es presenta com una autobiografia fictícia on el protagonista narra les seves constants desventures causades per les dones. Es divideix en diverses parts que marquen les etapes vitals del narrador: Els Tres Primers Llibres: Desengany i Matrimoni • L'expulsió de casa: El protagonista inicia un viatge a París i pateix mil desgràcies atribuïdes sempre a la maldat femenina. • Els quatre matrimonis: En un intent de trobar l'estabilitat burgesa a València, es casa successivament amb una donzella, una veguina, una viuda i una novícia. Tots els matrimonis acaben en desastre, revelant vicis com la falsedat, l'orgull o la luxúria. • La lliçó de Salomó: Després dels fracassos matrimonials, el savi Salomó se li apareix en somnis per recordar-li els pecats de totes les dones des d'Eva, amb les úniques excepcions de la Mare de Déu i l'esposa real de l'autor (Isabel Pellicer). L'Estil Literari: Un Repte Tècnic Un dels aspectes més fascinants del llibre és la seva complexitat formal: • Està escrit en unes noves rimades singulars: versos de tan sols quatre síl·labes (tetrasíl·labes). • Aquesta mètrica força la sintaxi de manera extrema, eliminant conjuncions i preposicions, cosa que en dificulta la lectura original. Interpretacions del Llibre L'episodi planteja si ens trobem davant d'una obra purament misògina o d'un joc d'enginy literari: "Jo prefereixo pensar que el llibre és una joguesca... feta i pensada com una juguesca entre mascles." Tinyena suggereix que l'excés de violència verbal i les situacions absurdes (com els pastissos de carn humana a París) apunten cap a una sàtira de taverna per a un públic burgès culte que buscava divertir-se amb la hipèrbole.
20 de juny del 2005
18'
Recull de novetats literàries del Camp de Tarragona
Balanç literari de Sant Jordi al Camp de Tarragona Jordi Tiñena analitza la situació actual de la indústria editorial i destaca la gran producció d'autors locals malgrat la tendència restrictiva dels grans segells. En aquesta conversa, s'emfatitza que el llibre no ha de quedar limitat a la festa de Sant Jordi, sinó que ha de mantenir la seva vigència durant tot l'any. Dinàmiques del mercat editorial Les grans editorials han passat d'una producció massiva a una de més selectiva i sostenible. Es concentren els llançaments en dos moments clau: Sant Jordi (febrer-març) i la campanya de Nadal (octubre-novembre). Les editorials del Camp de Tarragona com Cossetània, Arola i Silva segueixen apostant fort per la pluralitat de gèneres. Destacats per gèneres literaris Poesia (La gran protagonista): Sorprèn l'elevat nombre de publicacions. Es mencionen autors com Montserrat Abelló, Joan Elies Adell, Jordi Cervera (col·laborant amb pintors com Josep Maria Rosselló), Isabel Ortega i Lourdes Malgrat. Narrativa: Ha estat un any més discret en volum. Destaquen reculls col·lectius de premis com el Tinet o el Constantia, a més del nou títol de Rosa Pagès i la incansable Olga Xirinacs amb els seus dietaris de viatge. Clàssics i Teatre: Continua l'edició de l'obra completa de Josep Pin i Soler i es recuperen textos de Rovira i Virgili. En teatre, es destaquen propostes com Dramaticulària de Joan Cavallé. Infantil i Juvenil: El sector amb millor salut. Es comenten les aventures d'Antonet i reculls de moixaines, reclamant que l'hàbit lector no es perdi en l'edat adulta. "És important no circumscriure els llibres a la festa de Sant Jordi... els llibres continuen a les llibreries i continuen sent objecte de lectura."
20 de juny del 2005
18'
Josep Maria de Sagarra: L'últim gran autor popular
Retrat de Josep Maria de Sagarra En aquesta conversa s'analitza la figura de Josep Maria de Sagarra (1894-1961), considerat per l'expert Jordi Tiñena com l'últim gran autor autènticament popular de la literatura catalana, seguint l'estela de Verdaguer, Guimerà i Maragall. Es destaca la seva capacitat única de connectar amb les aspiracions de tota la població a través d'una obra extensa i una personalitat culta, inginyosa i cosmopolita. Conceptes clau de la seva biografia i estil Popularitat vs. Fama: Es diferencia entre la fama mediàtica actual i la popularitat de Sagarra, basada en l'estimació real del públic que recorda i sent els seus poemes i obres. L'home de món: De família aristocràtica i formació diplomàtica, Sagarra va viure a diversos països europeus, fet que li va atorgar un aire de senyor d'abans i una cultura vastíssima. Facilitat pel vers: Es subratlla la seva habilitat gairebé natural per escriure en vers, creant un ritme i una sonoritat que feien el català extremadament agraït per a l'escena. L'obra literària i el seu llegat L'obra de Sagarra és prolífica i abraça tots els gèneres, destacant especialment en: Teatre: Peces com El Cafè de la Marina, L'Hostal de la Glòria o La ferida lluminosa. Són obres fonamentals per al teatre amateur a Catalunya per la seva vivesa i agraïment escènic. Poesia i Mites: El manteniment de la mitologia catalana amb obres com El Comte Arnau, el Poema de Montserrat i el cèlebre Poema de Nadal. Narrativa: La novel·la Vida Privada, una crònica esplèndida de la Barcelona aristocràtica en decadència. Traduccions: La seva versió en vers de la Divina Comèdia de Dante i les obres de Shakespeare en són els màxims exponents. Context històric i supervivència "Sagarra va aprofitar el moment per participar i per pujar als escenaris i per ocupar un espai de la vida pública catalana." Tot i haver de marxar durant la Guerra Civil per amenaces de la FAI, va retornar a l'Espanya franquista el 1940. Gràcies a la seva naturalesa diplomàtica i al fet que moltes de les seves obres eren vistes com a "innòcues" o folklòriques pel règim, va poder continuar escrivint i estrenant en català, mantenint viva la llengua en la vida pública en un context de forta repressió.
20 de juny del 2005
15'
Els trobadors: Realitat històrica i llegenda medieval
La figura del trobador més enllà del mite En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, es desmitifica la imatge romàntica i distorsionada dels trobadors creada pel segle XIX i Hollywood. Lluny de ser simples joves amb malles que rondaven dames, els trobadors eren principalment nobles, cavallers i homes educats que dominaven tant la lletra com la música. Diferències clau entre trobador i joglar És fonamental no confondre aquestes dues figures de l'edat mitjana: * El trobador: Un noble que creava la lletra i la música de les composicions. Era l'autor intel·lectual. * El joglar: Un professional de l'espectacle, d'origen popular, que interpretava les obres dels trobadors i feia malabarismes o jocs de mans de forma itinerant. La llengua i els gèneres poètics Tot i que a Catalunya es feia servir el català per a la prosa, la poesia se seguia escrivint en occità o provençal, ja que es considerava la llengua poètica per excel·lència a l'Europa medieval. Els gèneres estaven estrictament regulats segons el seu contingut: * La cançó: El gènere principal, centrat en l'amor cortès (l'adulteri acceptat sota l'ús del senyal per protegir la identitat de la dama). * El sirventès: Utilitzat per a l'atac personal, la sàtira política o la burla. * El plany: Un cant fúnebre per la mort d'un ésser estimat. * L'albada: El dolor dels amants en separar-se quan surt el sol. Connexió amb el món càtar i recomanacions La conversa vincula els trobadors amb la noblesa occitana i el fenomen del catarisme. Com a porta d'entrada a aquest món, es proposen diverses obres: "Cercamón (1981), de Lluís Racionero, és una novel·la agradable i ben documentada per entendre l'atmosfera dels trobadors i els càters." També es destaca la feina de Francesc Ribera 'Titot', qui ha adaptat al català modern les lletres bel·licoses de Guillem de Berguedà, fent-les accessibles al públic actual.
20 de juny del 2005
19'
Pere Calders: El mestre del conte i la realitat secreta
En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena se submergeix en la figura de Pere Calders, considerat un dels millors contistes de la literatura catalana contemporània i mestre de generacions posteriors com la de Quim Monzó. Una vida marcada per l'exili i el compromís La trajectòria de Calders està íntimament lligada a la història del segle XX a Catalunya. Tot i començar com a ninotaire i dibuixant, el salt a la literatura es va veure interromput per la Guerra Civil, on va participar activament en la propaganda republicana i al front d'Aragó. Aquesta experiència bèl·lica va quedar plasmada a la seva obra Unitats de xoc. Després de la desfeta, va viure un llarg exili a Mèxic, un ecosistema cultural clau on va conviure amb altres intel·lectuals com el seu cunyat, de pseudònim Tísner. L'estil caldersià: més enllà de la fantasia El resum de l'obra de Calders destaca per la seva capacitat de transgredir la realitat des de la quotidianitat. No es tracta només de literatura fantàstica, sinó d'un joc amb la versemblança literària: * Sintetització: El conte com a gènere exigent on cal plantejar i resoldre una història en poques pàgines. * Humor i absurd: Situacions que semblen impossibles però que es narren amb una naturalitat absoluta dins del text. * Crítica social: A través de la ironia, analitza la condició humana i l'estructura de la societat. Obres de referència i llegat Durant la conversa s'esmenten títols imprescindibles que encara avui són vigents i fàcils de trobar a les llibreries: * Cròniques de la veritat oculta: L'essència del seu estil on la realitat i l'absurd es barregen. * Aquí descansa Nevares: Un recull de temàtica mexicana que explora de forma lúcida les desigualtats socials. * Invasió subtil i altres contes: Famosa pel seu humor i els jocs mentals dels protagonistes. Finalment, es destaca el gran reconeixement que Calders va rebre en vida, des de l'èxit teatral de l'espectacle Antaviana amb Dagoll Dagom, fins a l'obtenció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, consolidant-se com un pilar fonamental de les lletres catalanes.
20 de juny del 2005
21'
J.V. Foix: El pastisser de Sarrià i la modernitat
Homenatge a J.V. Foix: Tradició i Avantguarda En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura d'un dels poetes més rellevants de les lletres catalanes: J.V. Foix. Conegut popularment com el pastisser de Sarrià, Foix destaca per la seva capacitat única de conjugar el respecte absolut pels clàssics amb una fascinació trencadora per la modernitat. Un personatge singular Origen social: Fill d'una família benestant de pastissers, va abandonar la carrera de dret per formar-se de manera autodidacta a les biblioteques. Activisme cultural: Va ser un gran impulsor de les avantguardes a Catalunya, col·laborant amb figures com Salvador Dalí, a qui va presentar en la seva primera exposició a Barcelona. Modernitat i tradició: Malgrat la seva vida burgesa i el seu gust pel passat medieval, va ser un home d'una modernitat extrema: fundador de l'Aeroclub de Catalunya, jugador de tenis i un dels primers usuaris de la tecnologia de l'època. L'estil poètic de Foix La poesia de Foix es caracteritza per una factura clàssica (especialment el domini del sonet) però amb continguts que beuen del surrealisme i el futurisme. Tiñena destaca que els seus versos no s'han de llegir amb pauses mètriques rígides, sinó com si fossin prosa, per copsar la seva elegància i fluïdesa. "M'exalta el nou i m'enamora el vell." El valor de la poesia oral L'episodi reflexiona sobre la importància de l'escolta en la poesia. S'argumenta que el ritme és la clau de volta de qualsevol poema i que, històricament, la literatura va néixer per ser recitada o cantada. Es lamenta la pèrdua de les transmissions radiofòniques de teatre i poesia, tot i que es celebra la recuperació de col·lectius de contacontes i recitals en ciutats com Tarragona. Obres i reconeixements Es recomanen llibres com Sol i de dol (crucial pel seu domini del sonet), Gertrudis o KRTU. Foix és un dels autors catalans més traduïts arreu del món (alemany, japonès, turc, xinès, etc.) i ha estat musicat per artistes com Joan Manuel Serrat a És quan dormo que hi veig clar.
20 de juny del 2005
18'
Els diccionaris com a eina d'expressió i riquesa
La importància de la paraula i els diccionaris En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el paper fonamental de la paraula com a material tècnic primigeni de la literatura i del pensament. El diccionari es presenta no només com un llibre de consulta, sinó com una eina per combatre l'empobriment intel·lectual. Reflexions sobre la lectura i l'aprenentatge Eina per a l'escriptor: Per als autors, el diccionari és un recurs imprescindible i d'ús constant. Experiència del lector: S'aconsella que el lector no estigui "encadenat" al diccionari durant la lectura per no tallar el plaer, sinó apuntar paraules per consultar-les a posteriori. Pedagogia en desús: Es recorda amb nostàlgia la pràctica escolar de crear llibretetes de vocabulari personalitzades, un hàbit que s'ha perdut i que ha derivat en un cert buit lèxic en la secundària. La llengua més enllà de la comunicació Tiñena critica la visió reduccionista de la llengua com a simple transmissió d'informació: "La llengua no és només un mitjà de comunicació... és un mitjà d'expressió, de recreació de la realitat i per afabular." L'ús de termes genèrics com guai, fantàstic o genial per a tot tipus de situacions demostra una manca de propietat i precisió que limita la capacitat de les persones per expressar emocions i matisos. Grans joies de la lexicografia catalana Es destaquen recursos monumentals accessibles gratuïtament a la xarxa, especialment a través de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): Diccionari Alcover-Moll: Una obra dialectològica que recull la riquesa de tot el territori. Diccionari Etimològic de Joan Coromines: Una joia de la filologia mundial que explora l'origen de les paraules. TERMCAT: Centre de terminologia per a consultes especialitzades i en línia. Debat sobre la normativa i l'ortografia Finalment, es planteja una reflexió crítica sobre el sistema educatiu actual. Tiñena suggereix que l'excessiva preocupació per l'ortografia pot ser contraproduent si els alumnes no dominen primer la sintaxi i la riquesa lèxica. Proposa una possible reforma de certs aspectes, com els pronoms febles, per apropar la normativa a l'ús real dels parlants.
20 de juny del 2005
15'
Maria Bell-lloc: La primera novel·lista catalana
En aquest episodi de Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens descobreix la figura de Maria Bell-lloc (pseudònim de Pilar Maspons i Labrós), considerada la primera dona a publicar una novel·la en llengua catalana. Context Històric i Personal La Renaixença: L'autora s'emmarca en el moviment de recuperació de les lletres catalanes al segle XIX. A diferència d'altres escriptores com Víctor Català, ella va publicar sota un pseudònim femení. Entorn Intel·lectual: Nascuda en una família vinculada a la cultura, era germana del folclorista Francesc Maspons i Labrós i cunyada de l'agitador cultural Francesc Pelagi Briz. Obra i Estil Literari La seva gran fita: L'any 1878 publica Bigatans i botiflers, una novel·la històrica ambientada en la Guerra de Successió. Temàtica: L'obra narra les aventures de dos nobles que han de portar una carta de l'Arxiduc Carles als defensors de Barcelona, barrejant patriotisme i peripècies pròpies del fulletó. Influències: Tiñena assenyala que, davant la manca de models catalans, l'autora s'inspira en el romanticisme europeu de Walter Scott i Alexandre Dumas. Folclore: Més enllà de la novel·la, va destacar en la recopilació de llegendes, rondalles i tradicions populars, col·laborant activament en revistes de l'època. Valoració de l'Obra Tot i que l'expert la defineix com una obra "simpàtica, agradable i ingènua" més que no pas una obra mestra, subratlla la seva importància com el primer pas de la novel·la contemporània escrita per dones. "És com un nen que comença a caminar; és el començament de la novel·la contemporània catalana."
20 de juny del 2005
17'
Perfil de Joan Francesc Mira: Intel·lecte i Cultura
Joan Francesc Mira: La veu de l'humanisme al País Valencià Aquest episodi del Punt de Lectura ens apropa a la figura d'En Joan Francesc Mira, una de les personalitats més destacades de la cultura catalana contemporània. Considerat un "treballador incansable" i un gran activista cultural, la seva tasca ha estat fonamental en la defensa de la unitat de la llengua i la cultura dels territoris de parla catalana. Trajectòria i compromís Activista de fons: Ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià, defensant el català en períodes políticament molt hostils. Formació acadèmica: Posseeix una sòlida cultura clàssica obtinguda a Roma (Universitat Gregoriana i Lateranense) i València, amb especialització en filosofia i lletres. Perfil multidisciplinari: Catedràtic, antropòleg (fundador del Museu d'Etnologia de València) i professor en universitats com la Sorbona o Princeton. L'obra literària i l'assaig L'obra de Mira es divideix en diversos pilars fonamentals: 1. Assaig i Antropologia: Destaquen els seus treballs sobre la família Borja, desmuntant la llegenda negra vaticana des d'una perspectiva històrica i valenciana. 2. Narrativa: Es recomana especialment la novel·la "Borja Papa" (1996), una obra celebrada per la crítica que narra l'ascens al papat des d'una estructura narrativa inversa. 3. Traduccions: La seva fita més gran és la traducció de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. "La traducció de la Divina Comèdia de Mira és excel·lent; actualitza el català de Sagarra i aporta unes notes imprescindibles per entendre els secrets de l'autor." Reconeixements La seva carrera ha estat guardonada amb premis de gran prestigi com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Crítica i la Medalla d'Or de la ciutat de Florència, reconeixent tant la seva qualitat literària com el seu compromís cívic.
20 de juny del 2005
19'
Pep Coll: El Pirineu a través de la literatura
Explorant l'univers literari de Pep Coll En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura de Pep Coll, un autor lleidatà i professor d'institut que ha convertit el Pirineu i les terres de Ponent en l'escenari principal de la seva obra. Tot i ser una figura discreta socialment, és un autor altament respectat i guardonat en el món de les lletres catalanes. La trajectòria de l'autor Vocació docent: Com molts escriptors catalans, Coll compagina l'escriptura amb la docència, fet que l'ha portat a escriure extensament en el camp de la literatura juvenil per dotar els centres educatius de material en català. Activisme cultural: Destaca la seva tasca organitzant trobades anuals d'escriptors al Pirineu, fomentant la convivència i la creació literària vinculada al territori. Estil i temàtica: La seva obra es caracteritza per una gran propietat lingüística i un coneixement profund de la geografia, els costums i la història de les zones de muntanya. Obra destacada: El segle de les llums Tiñena recomana especialment aquesta novel·la (Premi Octavi Pellissa 1996), que defineix com un llibre per ser "assaborit amb calma". "L'element central no està lligat a una sola història, sinó al fet històric de l'arribada de la llum al Pirineu i com això va transformar el paisatge i la vida dels pobles." L'estructura del llibre és singular, ja que es desenvolupa a partir d'un conjunt de fotografies que suggereixen relats parcials però connectats, permetent al lector un ritme de lectura lliure i fragmentat. El debat sobre la literatura juvenil Durant la conversa, es reflexiona sobre la dificultat d'escriure per a joves sense caure en falsificacions o gèneres menors, tot defensant que les millors obres juvenils solen ser aquelles que no neixen amb aquesta etiqueta exclusiva, sinó que són adoptades pels joves per la seva qualitat.
20 de juny del 2005
18'
Maria Àngels Anglada i 'El violí d'Auschwitz'
En aquesta secció del Punt de Lectura, el col·laborador Jordi Tiñena analitza la figura i l'obra de l'autora vigatana Maria Àngels Anglada, posant un èmfasi especial en la seva novel·la més emblemàtica: El violí d'Auschwitz. Perfil de l'autora Maria Àngels Anglada (1930-1999) destaca per ser una escriptora de gran discreció i poc amant dels focus mediàtics. Amb una sòlida formació en filologia clàssica, la seva producció literària abraça diversos gèneres: * Poesia: Va ser el seu punt de partida, tot i que gran part de la seva obra poètica roman inèdita. * Assaig i Crítica: Especialitzada en el món clàssic i el mite grec en la literatura catalana. * Narrativa: Guanyadora de premis prestigiosos com el Josep Pla o el Prudència Bertrana. L'èxit d' 'El violí d'Auschwitz' Publicada el 1994, la novel·la ha perviscut gràcies a la seva inclusió en el cànon escolar i pel seu tractament de l'horror nazi. Tiñena subratlla alguns aspectes clau: * Contenció narrativa: L'autora evita la recreació brutal de la sang i el dolor, optant per un suggeriment constant que impacta més profundament en el lector. * Context històric: L'obra va néixer en un moment (anys 90) on la Guerra de Bòsnia tornava a posar el concepte de genocidi a l'ordre del dia. * Estructura: La novel·la destaca per ser extremadament concisa, amb un llenguatge net i una capacitat magistral per tancar el relat en el punt precís. "L'horror cansa i quan veus molta sang et fa immune; en canvi, la novel·la de l'Anglada és un suggeriment constant d'aquest horror." Finalment, es recorda que, malgrat el seu caràcter reservat, Anglada és una de les autores catalanes més traduïdes (anglès, italià, portuguès) i reconegudes amb honors com la Creu de Sant Jordi.